|
|
|
Anar a: [ Fonta ] [ Fontane ] [ Fontanet, F ] [ Fontb ] [ Fontd ] [ Fonti ] Conec la utilitat de la inutilitat. I tinc la riquesa de no voler ser ric. (Joan Brossa i Cuervo) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontaines, Perrie de (França, s XIV – Girona, 1518) Pintor actiu a Barcelona i a Girona. El 1511 pintà les portes de l'orgue de Santa Caterina, i el 1513 dictaminà sobre l'obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar. El 1514 pintà una cortina per a la catedral de Barcelona, i el 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual féu la pradel·la i les portes. El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontalba, coma de (Ripollès) Coma de la vall de Núria, al vessant oriental del Puigmal. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fontalbres (Biar, Alcoià) Caseria, al vessant septentrional del coll de Fontalbres (1.015 m alt), depressió de la serra del Reconco, que separa la vall de Biar de la foia de Castalla (Onil). 4 CATALUNYA - HISTÒRIA
5 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Fontana, Aleix (Sàsser, Sardenya, Itàlia, s XVI - 1558) Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I a l'expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya. Humanista, es relacionà amb l'erasmista català Miquel Mai; fou amic i admirador d'Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontana, Guillem (Catalunya, s XV) Escriptor. Traduí al català les obres llatines de Francesc Eiximenis Psalterium laudatorium (traducció acabada per l'abr/1416 i publicada a Ginebra el 1495) i Expositio in psalmos paenitentiales. 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Fontana, torre de la (Xàbia, Marina Alta) Antiga torre de defensa de la badia de Xàbia, damunt el cap de la Fontana, que tanca per ponent la cala de la Fontana, prop del parador nacional de Xàbia. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Fontana de Gràcia, la (Barcelona, Barcelonès) Antiga casa de camp del terme de Gràcia, entre la riera de Cassoles i el carrer Major. La finca començà a utilitzar-se el 1883. Donà nom a una estació del Metro. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontana i Codina, Enric (Reus, Baix Camp, 1921 - ) Empresari i polític. Lluità a la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès. Es llicencià en dret i regentà un important negoci familiar d'oli. Entre altres càrrecs, 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontana i Tarrats, Josep Maria (Reus, Baix Camp, 1911 - Pontevedra, Galícia, 1984) Polític i escriptor. Fou un dels primers militants de la Falange Española al Camp de Tarragona. El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s'incorporà al front. Residí a Madrid, on ha detingut càrrecs públics. Dels seus llibres en castellà té un valor testimonial Los catalanes en la Guerra de España (1951), i l'apologètic, Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos (1979). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanals, Alfred (Catalunya, s XIX – s XX) Director i productor cinematogràfic. Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d'aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració). El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L'herencia del 13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanals i del Castillo, Joaquim (Cuba, 1842 – Barcelona, 1894) Historiador de l'art. Establert a Barcelona. Col·laborà al "Diario de Barcelona". Fou membre de la Comissió de Monuments i de l'Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona. Estudià (1869) la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848. Col·laborà en la realització de la Historia General del Arte, de Lluís Domènech i Montaner. És autor d'un treball molt seriós sobre la vida i l'obra d'un pintor català del s XVIII, Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana (1877), représ més tard per Santiago Alcolea en la seva tesi doctoral (1969). Sobresortí també com a crític d'art. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanals i Mateu, Francesc (Mataró, Maresme, 1900 – Barcelona, 1968) Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Germà de Manuel, amb el qual s'inicià en treballs pictòrics. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic. Amb diferents pseudònims dibuixà pel "Virolet", "El Be 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanals i Mateu, Manuel (Mataró, Maresme, 1893 – Mèxic, 1972) Escenògraf i decorador. Fill de l'ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l'acadèmia de Francesc Galí a Barcelona. Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d'arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l'escenografia. Home d'una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l'Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc. En esclatar la guerra civil, se n'anà a Mèxic, on aconseguí molt d'èxit amb la decoració d'establiments de luxe i s'especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanals i Rovirosa, Francesc (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1777 – Barcelona, 1827) Pintor i gravador. Alumne destacat de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, fou pensionat per aquesta institució per estudiar a Madrid i a Florència. Posteriorment anà a París i, tot seguit, s'establí durant una llarga temporada a Dijon, on influït pel seu mestre Rafael Morghen, tractà l'aiguafort i preferentment el burí a la planxa d'acer, amb la qual traduïa retrats i pintura religiosa. Dedicà una Mater Christi, de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d'Antoni Rodríguez gravà l'Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d'abril de 1809. Els darrers anys fou sots-director de dibuix a l'Escola de Llotja de Barcelona; la secció de gravat del Museu conserva una bona part de la seva producció. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanals i Sivilla, Tomàs (Catalunya, s XIX) Dibuixant i projectista. Són molt notables els seus 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fontanar (Onil, Alcoià) Caseria, a l'oest de la vila. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fontanars (Cerdà, Costera) Enclavament (0,67 km2), al sector de la Plana, damunt la Foia de Cerdà. 21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
22 ANDORRA - GEOGRAFIA Fontaneda (Sant Julià de Lòria, Andorra) Poble (1.293 m alt), vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossers i s'obre pas entre la serra del Teix i el pic del Cossol (als vessants del qual s'estés la zona forestal coneguda com la baga de Fontaneda). Té una petita església romànica amb campanar d'espadanya. 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Fontaneda, congost de (Alta Ribagorça / Ribagorça) Veure> Ovarra, congost d'. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanella, Joan Pere (Olot, Garrotxa, 1576 - Catalunya, 1649) Jurista i polític. Jurisconsult de prestigi internacional (sintetitzà el dret comú amb el dret especial de Catalunya), assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent, fou elegit conseller en cap el 1640, i com a tal va presidir la Junta de Guerra formada per militars catalans i francesos el 1641. Fou un enèrgic defensor de les llibertats catalanes davant el virregnat del duc d'Alcalá. Fou un dels caps revolucionaris que, des de l'inici de la revolta catalana contra Felip IV, s'havia compromés a tractar amb els francesos i va tenir un paper fonamental en els fets que portaren a la proclamació de la República Catalana i a la unió amb França. Va escriure De pactis nuptialibus, sive capitulis matrimonialibus tractatus (1612), amb reedicions a Ginebra, Venècia i Lió, i Sacri Senatus Cathaloniae decisiones (1639). Fou el pare de Francesc i de Josep Fontanella i Garraver. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Fontanella, vescomtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1648 per Lluís XIV de França a Josep de Fontanella i Garraver, únic titular. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanella i Garraver, Francesc (Barcelona, 1610 – Perpinyà, 1685) Escriptor i polític. En política col·laborà amb el seu pare Joan Pere Fontanella i el seu germà Josep, partidaris de la incorporació de Catalunya a la corona de Lluís XIII de França. Participà en el congrés de Münster (1643), va romandre a Barcelona durant el setge del 1652 i s'exilià a Perpinyà el 1660, on es féu frare dominicà i fou prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà. L'any 1641 publicà, a Barcelona, el panegíric culteranista dedicat a Pau Claris. Va escriure romanços, als quals donà el nom de giletes, sonets i composicions semblants a les relacions epistolars, de to generalment bucòlic. La seva primera època de poeta barroc, es ple 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fontanella i Garraver, Josep (Barcelona, s XVII – Perpinyà, 1680) Jurisconsult i polític. Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc. Fou advocat fiscal de la Generalitat. Membre del Consell de Cent, prengué part molt activa en la guerra dels Segadors i en els esdeveniments que separaren Catalunya de la monarquia espanyola. Diputat per Catalunya a la conferència de Münster (1643). L'any 1648 anà a París per tal d'informar de la situació de Catalunya, i el 1652 marxà a l'exili. Nomenat vescomte de Canet i comte de Peralada, s'instal·là al Rosselló, on, després del Tractat dels Pirineus, presidí l'anomenat Consell Sobirà del Rosselló, a Perpinyà. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Fontanelles, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1725 per l'emperador Carles VI a Cristòfor Descatllar i de Fontanelles (nat el 1684), únic titular. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fontanelles, les (Biar, Alcoià) Caseria, al nord-est de la vila, al peu de la serra de les Fontanelles (1.061 m alt), a l'extrem occidental de la serra de Mariola. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanelles, Pere (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller i militar. El seu cognom veritable era Descatllar, que canvià per raons d'heretatge. Fou element principal a l'alçament d'Osona contra Felip V, el 1705. El mateix any fou nomenat alferes amb el grau de sergent major al nou regiment de Guàrdies Catalanes. Lluità a l'ofensiva per alliberar Aragó. Destacà a la batalla de Villaviciosa (1710). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanelles i Calaf, Francesc Xavier (Capellades, Anoia, s XIX – Barcelona, 1852) Comerciant de colonials. Primer marquès de casa Fontanelles (1849). Establert a Vilanova i la Geltrú, durant el Trienni Constitucional s'establí a Barcelona. Organitzà un petit negoci de banca i des del 1842 fou comissionat del 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontaner i Martell, Josep (Tarragona, s XVII - d 1708) Eclesiàstic i escriptor. Potser comensal de la seu de Tarragona, és autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras (manuscrit datat a Barcelona el 1689). Torres i Amat (1835) li atribuí l'obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano. 34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontanes (Rosselló) Veure> Sant Genís de Fontanes. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontanet (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà) Antic nom de la població. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontanet (Piera, Anoia) Altre nom de l'antic castell de Piera. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontanet (Torà de Riubregós, Segarra) Poble, fins el 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès, a la vora de la riera de Llanera, a 2 km de la vila. La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la de Torà; al s XIX en depenien les de Figuerola i de Puig-redon i la quadra de Jovans. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontanet (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre, al sud de la ciutat. És terra d'al·luvió, d'una gran fertilitat; hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters (pereres i presseguers); antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya. Els monestirs de Montserrat i d'Escaladei hi tenien extenses possessions. És regada per l'antiga sèquia de Fontanet, que pren l'aigua a Vilanova de la Barca. És la partida més important del sector de l'horta de Lleida a l'esquerra del Segre. Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanet (Ivorra, Segarra, s XIV - Barcelona, s XVI) Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona. Documentalment, el més antic és Gil Fontanet. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanet, Francesc (Catalunya, s XVIII) Eclesiàstic. Era doctor en filosofia, teologia i cànons. Escriví obres diverses. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanet, Gil (Ivorra, Segarra, s XV - Barcelona, s XVI) Mestre vidrier. Documentat a Barcelona del 1484 al 1512. Fou un artista de transició entre l'estil gòtic i el renaixentista. La principal de les seves obres conegudes és la vidriera de la capella baptismal de la seu de Barcelona, on representà la trobada de Jesús i la Magdalena segons un cartró de Bermejo (1495). També treballà a les vidrieres de la Llotja (1496-98), Santa Maria del Mar (1502), Pedralbes (1514), etc. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanet, Jaume (Barcelona, s XVI) Mestre vidrier. Fill de Jaume Fontanet. Treballà a Barcelona, on féu tres vidrieres per a Sant Jaume (1553) i una altra per a Sant Francesc (1555). Tres vidrieres i el retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també és probablement obra d'ell (v 1559). 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fontanet, Montserrat (Lloret de Vistalegre, Mallorca, s XVIII – Manacor, Mallorca, 1762) Agricultor. Escriví el Llibre de l'art del corró (1747), inèdit. Introduí l'ús del corró dentat. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanet, Salvador (Catalunya, s XVI – Madrid, 1633) Polític. Regent del Consell d'Aragó a Madrid. El 1625 fou enviat pel comte-duc d'Olivares al Principat per tal de persuadir els catalans d'acceptar el projecte de la Unió d'Armes. Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit. Tot i la seva actitud reial, desaconsellà la separació del Principat dels comtats de Rosselló i Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanet i Clec, Amadeu (Manresa, Bages, 1907 - Barcelona, 1982) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on s'establí. Féu la seva primera exposició individual el 1942. Ha destacat pels seus paisatges i les seves marines. Ha obtingut diversos premis, com la medalla de l'Exposició Nacional d'Arts Decoratives (1947), la tercera medalla Nacional de Belles Arts (1948), Medalla d'Honor de Manresa (1958), 48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanilles, Baltasar (Catalunya, s XVII - s XVIII) Abat de Poblet (1720-28). En plena guerra de Successió l'abat Francesc Dorda fou nomenat bisbe de Solsona, quedant la seu d'abat vacant. Baltasar actuà de prior president, amb molt d'encert, tot i les grans dificultats que tingué, ja que la comunitat s'omplí de cistercencs refugiats, però, així i tot, fou enllestit el nou hospital de pobres. El 1713 fou nomenat abat Josep Escuder, i Fontanilles acabà la llarga època com a prior. El 1720 fou elegit abat, succeint a Baltasar de Saiol, en el seu primer període. Era el LXXVIII de la sèrie general pobletana i el XXIV dels quadriennals. Cessà en 1728 i fou succeït per Fèlix Genover. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanilles, Eduard (Catalunya, s XIX - Cuba ?, s XIX) Metge. S'establí a Vueltabajo (Cuba). Gaudí de gran prestigi. Publicà diversos escrits de caràcter professional, entre els quals destaca el llibre Apología del médico (1878). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontanilles i Junyent, Ramon (Barcelona, 1913 – 1979) Escriptor. Escriví les novel·les La ploma groga (1953), de to humorístic, La cort maia de Txikinamit (1956), El solar (1956), de caire més realista, Categoria preferent (1977) i el recull de narracions A sol i a serena. 53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontanills (Arles, Vallespir) Llogaret, al vessant occidental del turó de Bellmaig. Citat el 993, el 1799 tenia 93 habitants. 54 ANDORRA - GEOGRAFIA Fontargent, pic de (Canillo, Andorra) Cim (2.582 m alt), de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, a ponent del port de Fontargent o d'Incles (2.252 m alt), per on passa el camí de Soldeu a Foix per l'estany de Fontargent. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontarnau (Vic, Osona) Masia, al peu de la serra de la Telleda, esmentada ja el 1150. Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada al s XIX des del veí pla de la Carrera, on s'anomenà inicialment de Santa Cecília. Formava part de l'antic terme de Sentfores. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontaubella (la Torre de Fontaubella, Priorat) Despoblat. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontbernat i Verdaguer, Josep (Estanyol, Gironès, 1897 - Andorra la Vella, Andorra, 1977) Músic, polític i escriptor. Deixeble d'Enric Morera i de Déodat de Séverac, fundà amb aquest el Cor Català de Perpinyà i diverses corals occitanes. Participà en els Fets de Prats de Molló (1926). Tornà a Barcelona i hi 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fontblanca, barranc de la (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Capçalera del riu Girona. 59 ANDORRA - GEOGRAFIA Fontblanca, coma de (Ordino, Andorra) Coma de la vall d'Ordino, a la capçalera del Rialb o riu de Fontblanca, que forma al Serrat, juntament amb el riu de Tristaina, la ribera d'Ordino. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontbona i Ventosa, Emili (Barcelona, 1879 – 30/set/1938) Escultor. Germà de Josep i de Marià. Es formà a l'Acadèmia Borrell de Barcelona, fou deixeble d'Eduard Pagès i, sobretot, d'Eusebi Arnau i molt amic de Xavier Nogués, i s'integrà al grup d'El rovell de l'Ou. Vers l'any 1899 anà a París, on tractà Manuel Martínez i Hugué i Picasso, el qual es començà a formar com a escultor a casa seva. S'integrà en l'Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que col·laborà amb Antoni Gaudí en la decoració de la 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontbona i Ventosa, Josep (Barcelona, 1876 – 9/feb/1940) Metge. Es llicencià el 1898 i es doctorà el 1927. Membre del Centre Escolar Catalanista, publicà treballs a diverses revistes. Fou secretari de redacció de "La Ginecologia Catalana" (1898-99), primera revista mèdica en català. Clínic eminent, presidí (1931-33) el Col·legi de Metges de Barcelona, del qual fou també president honorari, i portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge (1932). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontbona i Ventosa, Marià (Barcelona, 1885 – 1965) Consignatari de vaixells. Germà de Josep. President de l'Associació de Consignataris de Barcelona (1928-32 i 1945-60) i vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació (1954-57) i de la Junta d'Obres del Port de Barcelona (1946-47). Fou el fundador de la Mútua d'Accidents Portuaris. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontcalçada, Sant Llorenç de (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Llorenç de Fontcalçada. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontcalda, la (Gandesa, Terra Alta) Santuari (la Mare de Déu de la Fontcalda) i balneari, a l'engorjament del riu de la Canaleta, al peu de la serra de Pàndols. A tocar de l'església hi ha una font d'aigües minero-medicinals que brolla a 25ºC i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic. Al s XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica; l'església actual fou construïda el 1756. Ha esdevingut un centre d'estiueig. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fontcalent (Alacant, Alacantí) Caseria, a l'oest del terme, al vessant occidental de la serra de Fontcalent (426 m alt), anticlinal fallat juràssic, que forma part de les elevacions que limiten la plana d'Alacant. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontclara (Palau-sator, Baix Empordà) Poble, al nord-est del cap del municipi. L'església parroquial, romànica, d'una sola nau, a la qual foren afegides capelles laterals, és la de l'antic monestir de Sant Pau de Montclara, esmentat el 889 i que le 908 depenia ja del monestir de la Grassa. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontclara, monestir de (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Antic monestir (Sant Vicenç de Fontclara), 71 CATALUNYA - MUNICIPI
72 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontcoberta (Queixàs, Rosselló) Poble, al cor dels Aspres, al vessant oriental del coll de l'Orri, on neix la riera de Fontcoberta, afluent, per l'esquerra, de la Canta-rana. L'església parroquial (Santa Maria) és, enlairada, al nord del poble, damunt la carena que separa les valls de les Illes i de Fontcoberta. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontcuberta, Andreu (Catalunya, s XIX) Escriptor i teòric polític. Fou, des d'"El Vapor", en 1835-36, i des d'"El Nuevo Vapor", en 1836-37, el principal introductor a Espanya de les doctrines de Saint-Simon. Rebé moltes crítiques quan s'adherí al partit moderat (1837) i se n'hagué d'anar de Barcelona. Tingué, d'altra banda, una certa activitat literària, en una línia de romanticisme liberal (Teresita o una mujer del siglo XIX, 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontdecera, coll de (Alella, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental) Depressió (265 m alt) de la Serralada Litoral, al límit dels dos termes, on passa la carretera del Masnou a Granollers. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontdepou (Àger, Noguera) Poble (820 m alt), al sud del terme, al vessant meridional de la serra de Montlleó. L'església parroquial (Sant Macarí) depèn de la d'Àger. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontdevila i Cruixent, Manuel (Granollers, Vallès Oriental, 1887 - Buenos Aires, Argentina, 1957) Periodista i escriptor. Fou redactor de "La Tribuna", "La Publicidad" i "L'Esquella de la Torratxa", fou corresponsal a França del "Diario Gráfico", durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'"El Heraldo de Madrid" (1927). S'exilià el 1939 a l'Argentina, on publicà a "Catalunya", de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona. És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical. 78 MÓN - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontejau (Girona, Gironès) Veure> Sant Ponç de Fontejau. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontelles (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Despoblat, al nord-est del poble, al vessant meridional de la serra de Tost. Al s XIX hi havia el mas de Fontelles. S'hi dreça l'antiga església de Sant Fruitós. 81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fontes (Castalla, Alcoià) Caseria, uns 3 km al sud de la ciutat. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Fonteta, la (Guardamar, Baix Segura) Assentament fenici, situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n'han afavorit una bona conservació. Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d'1,5 ha. La presència d'un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d'esteles betil reutilitzades en la 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fonteta de Sant Lluís, la (València, Horta) Barri (o la Font de Sant Lluís), dins l'antic terme de Russafa, al sud de la ciutat, emmarcat per l'actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l'estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís. Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent. Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontetes, les (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Barri, al sud-est del poble. Es començà a construir al voltant del 1970 i és format per grans blocs d'habitatges. Barri-dormitori de les zones industrials properes, consta d'uns 4.000 habitatges. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
101 EUROPA - HISTÒRIA Fontfreda, monestir de (Llenguadoc, França, 1097 - ) Important abadia cistercenca (Santa Maria de Fontfedra), al vessant septentrional de les Corberes, al sud-oest de Narbona. Fou fundada pel vescomte Eimeric I de Narbona i el seu patrimoni s'extengué fins a la Fenolleda i el Principat de Catalunya; les abadies de Poblet (1153) i de Vallbona d'Elna (1242) en foren filials i funda el monestir femení de l'Eula a la diòcesi d'Elna. El 1764 li fou suprimit el títol abacial, i les seves rendes foren unides a la seu de Perpinyà. S'hi refugià i hi morí, el 1870, Antoni M. Claret. 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontfreda, pic de (Porta, Alta Cerdanya) Cim (2.736 m alt) a l'extrem oriental del massís d'Envalira, que domina la vall de Querol. 89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontfreda, pic de (Ceret / Morellàs i les Illes, Vallespir) Contrafort (1.061 m alt) septentrional del roc de Frausa, termenal dels dos municipis. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fontfreda, serra de la (Alcoi, Alcoià / Bocairent, Vall d'Albaida) Alineació muntanyosa (1.093 m alt), al límit dels dos municipis, continuació vers el sud-oest de la serra de Mariola. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Fontfreda de Ter (Ripoll, Ripollès) Nom adoptat el 1937 per l'antic municipi de la Parròquia de Ripoll. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Fontinyent (Vall d'Albaida) Suposat antic nom d'Ontinyent. 94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Fontjanina (Montanui, Alta Ribagorça) Llogaret (1.390 m alt), fins al 1966 pertanyia al municipi de Castanesa, situat damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa, a l'indret del pont de Siscarri. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontlletera, puig de (Queralbs / Vilallonga de Ter, Ripollès) Cim (2.598 m alt) de la serra del Catllar, al límit de l'alta vall del Ter i del Freser, al nord del coll dels Tres Pics. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontllonga (Camarasa, Noguera) Poble (801 m alt), situat al vessant occidental de la Cabeçola (801 m alt), damunt el pantà de Camarasa. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué al marquesat de Camarasa. Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit a l'actual. El nou mun. rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga. Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l'Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontllops, Pere (Tarragona, s XIV – s XV) Frare dominicà. Fou deixeble de sant Vicent Ferrer. El 1412 fou elegit provincial d'Aragó i inquisidor. Excel·lí com a teòleg. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontnegra, port de la (Porta, Alta Cerdanya) Coll obert entre el pic d'Envalira i el pic Negre (2.812 m alt) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l'Arieja i del Segre (vall de Campquerdós). Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra, on neix l'Arieja. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontnegra, ras de la (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà) Massís muntanyós (2.386 m alt) que separa la coma de Burg, al nord, de la Ribalera, al sud.
Anar a: [ Fonta ] [ Fontane ] [ Fontanet, F ] [ Fontb ] [ Fontd ] [ Fonti ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Fontana i Lázaro, Josep
Fontanals de Cerdanya
Fontanars dels Alforins
Fontanilles
Fontbona i de Vallescar, Francesc
Fontboté i Mussoles, Josep Maria
Fontcoberta
Fontcuberta i Villà, Joan
Fontes