|
|
|
Anar a: [ L ] [ Labo ] [ Laco ] [ Laf ] [ Lai ] [ Lame ] Volem anar a conèixer el món i no coneixem ni al nostre vei. (Ramon Piera) 82 CATALUNYA - HISTÒRIA L (Catalunya) Sigla de Lleida en les antigues plaques de matrícula dels vehicles. 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA La Barrière, Pròsper de (França, s XVIII – Perpinyà, 1844) Arquitecte. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot. Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA La Grua-Talamanca (Bages) Veure> Talamanca. 2 EUROPA - BIOGRAFIA
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA La Llave i Garcia, Joaquim de (Barcelona, 1854 – s XIX) Militar. Pertanyia al cos d'enginyers. Lluità a Catalunya contra els carlins. Ascendí a coronel el 1904. Col·laborà a nom nombre de revistes militars estrangeres. Publicà algunes obres sobre fortificació i balística, i els treballs històrics El sitio de Barcelona en 1713-1714 i Apuntes sobre la última guerra de Cataluña. 4 EUROPA - BIOGRAFIA La Mothe-Houdancourt, Philippe de (França, 1605 – París, França, 1657) Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França. Durant la guerra dels Segadors, comandà l'exèrcit del Principat, a les ordres de Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45). Posteriorment s'encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre's l'oct/1652, i així acabà el domini francès. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Labaig i Lasala, Vicent Facund (València, s XVIII – 1824) Religiós agustí. Exercí càrrecs importants dins l'orde i fou predicador destacat. Publicà col·leccions de sermons i una obra sobre l'apòstol sant Jaume. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Labairén (Sagunt, Camp de Morvedre) Partida del terme. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laban i Echegaray, Eugeni (Barcelona, 1843 – 1910) Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom. Actuà sovint ací i a l'estranger entre el 1879 i el 1890. Més tard es dedicà a l'ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris. Era amic del tenor J. Gayarre. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Labarta i Grané, Lluís (Barcelona, 1852 – 1924) Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista. Pare de Francesc Labarta i Planas. Estudià a l'Escola de Llotja, institució on, després, fou professor. També tingué el mestratge d'E. Planas. Féu litografies, decorà el Teatre Principal, juntament amb A. Fabrés, i el teatre Espanyol, de Barcelona. Es dedicà també al figurisme de teatre i fou professor d'indumentària a l'Institut del Teatre. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Labarta i Planas, Francesc "Lata" (Barcelona, 1883 – 1963) Pintor i dibuixant. Un dels més destacats de començaments del s. XX. Fill de Lluís Labarta i Grané. Estudià a Belles Arts de Barcelona i aprengué de molts artistes contemporanis. Viatjà per l'estranger i, a la tornada, amb altres artistes fundà la societat Les Arts i els Artistes. Va fer moltes decoracions en edificis públics i en esglésies, però la seva millor producció artística 11 CATALUNYA - ART Laberint d'Horta (Barcelona, Barcelonès) Jardins d'Horta. Creats el 1794 per iniciativa de Joan Antoni Desvalls i d'Ardena i actualment convertits en parc públic. Hi sobresurten un gran llac; el laberint, que dona nom al conjunt, format per xiprers retallats segons el projecte del mateix Desvalls i de l'enginyer italià Domenico Bagutti i una terrassa decorada amb dos templets circulars. Hi ha nombroses estàtues neoclàssiques i romàntiques. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Labèrnia i Esteller, Pere (Traiguera, Baix Maestrat, 1802 – Barcelona, 1860) Lexicògraf, gramàtic i humanista. Havent estudiat a Tortosa, passà a establir-se a Barcelona (1825), i es doctorà en lletres (1828). De les seves obres didàctiques, la més popularitzada és el Diccionari català-castellà (1839), valuós en el seu temps i considerat fins a l'aparició del diccionari de P. Fabra com el principal llibre de consulta lexicogràfica. Publicà, a més, Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina (1844) i Diccionario manual de la lengua castellana con la correspondencia latina (1850). És també autor d'una Gramática latina (1852) i de diverses obres manuscrites de caràcter filològic. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Labib al-Amiri al-Fatà (Tortosa ?, Baix Ebre, s X - s XI) Sobirà musulmà de la taifa de Tortosa i València (v 1010-41 i 1058-61). Fou, probablement, un eunuc d'origen cristià al servei del califa Hisäm III, i a la caiguda del califat cordovès, com d'altres companys seus, aconseguí de crear-se una posició estable a les comarques mediterrànies. Només se sap amb seguretat que perdé la ciutat de València a mans d'Abd al-Aziz, nét d'al-Mansur. És possible que demanés la protecció dels comtes de Barcelona per mantenir el domini de Tortosa, en el qual fou succeït (1041) per un altre esclau, Muqätil Sayf al-Milla, bé que sembla que tornà 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Labielle i Lorenzi, Carles (Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 1878) Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove. Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d'E. Planas i T. Padró; també reproduí els del setmanari "Un Tros de Paper". Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs "El Tiburón" i "Lo Xanguet". Treballà sovint per a l'editorial Montaner i Simon. 15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Laboissière, Antoni de (Perpinyà, 1734 – 1809) Eclesiàstic. Canonge de Sant Joan de Perpinyà i vicari general d'Elna, formà part de l'estament eclesiàstic als Estats generals del 1789, on s'oposà a la Constitució Civil del Clergat. Exiliat a Barcelona (1792), actuà d'intermediari entre el bisbe d'Elna A.-F. Leyris d'Esponchez, resident a Itàlia, i alguns preveres refugiats a Barcelona. Per consell del bisbe, s'adherí al govern de Napoleó i retornà al Rosselló. El nou bisbe, A.F. de Laporte, el nomenà, el 1803, representant seu a la diòcesi d'Elna. 16 CATALUNYA - EMPRESA Labor, Editorial (Barcelona, 1915 - ) Editorial. Fundada per George Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila. S'especialitzà en obres científiques, tèniques i de divulgació, especialment mèdiques. Vers el 1920 s'expandí per Hispanoàmerica. La "Biblioteca de Iniciación Cultural", de manuals bàsics, és la que li donà més nom. L'especialització en diccionaris i enciclopèdies s'ha diversificat darrerament cap a d'altres camps culturals. L'editorial esdevingué un grup d'empreses d'edicions i distribució, en llengua castellana. 17 CATALUNYA - EMPRESA Laboratori, El (Barcelona, 15/gen/1872 - 30/nov/1878) Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d'aplicar el mètode experimental a l'estudi de la medicina. S'hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció. Es fusionà amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l'Academia i Laboratori de Ciències 18 CATALUNYA NORD - EMPRESA
19 CATALUNYA - CULTURA Laboratori d'Astrofísica (Catalunya, s XX - ) Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física. Inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp. Desenvolupen la seva activitat, bàsicament a la Universitat de Barcelona, la UPC i al CSIC. 20 CATALUNYA - CULTURA Laboratori de Fonètica Experimental (Catalunya, 1916 - 1923) Centre d'investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils. Publicà el primer número de la que havia d'ésser una sèrie titulada "Estudis Fonètics"; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers. Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera. 21 CATALUNYA - EMPRESA
22 CATALUNYA - EMPRESA Laboratori General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, 1984 - ) Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d'Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d'autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria. La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l'ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laborda i Campo, Agustí (Barbastre, Aragó, s XVIII – València, 1774/76) Impressor. Formà societat en el seu establiment, que pertanyia a la seva família durant un segle, amb Cosme Granja des del 1746 fins al 1749. Es féu famós per l'edició d'auques, romanços i d'altres publicacions populars, tradició que perdurà fins a l'any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devís (1780-1819), de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devís i del nebot d'aquesta, Agustí Laborda i Galve. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laborda i Devís, Maria Teresa (València, s XVIII - s XIX) Impressora. Filla d'Agustí Laborda i Campo i de Vicenta Devís. A partir del 1820 continuà la impremta familiar, fins al 1825 en que passà al seu nebot Agustí Laborda i Galve. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Labritja (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda de la parròquia i municipi, i abans, probablement més extensa, del quartó de Santa Eulària. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacaba i Vila, Ignasi (Barcelona, 1745 – Roma, Itàlia, 1814) Metge. Catedràtic d'anatomia, dirigí el col·legi mèdic de Madrid, treballà especialment sobre la verola i les formes de prevenir-la per la inoculació. Fou metge de cambra de Carles IV. La seva obra més coneguda fou un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (cinc volums), redactat en col·laboració amb Jaume Bonells, que exercí molta influència durant mig segle. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacambra i Lacambra, Francesc (Barcelona, 1886 - 1933) Industrial. Rebesnét de Francesc Lacambra i Terradelles. El 1927 li fou concedit el comtat de Lacambra. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacambra i Pont, Francesc (Catalunya, s XIX) Mestre ferrer i fonedor. Fill de Francesc Lacambra i Terradelles. Continua la foneria de campanes i canons del seu pare. Creà la farga d'aram coneguda per la Farga d'Ordeig, i posteriorment per Colònia Lacambra. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacambra i Terradelles, Francesc (Catalunya, s XVIII – s XIX) Industrial. Fundà, al principi del s XIX, una foneria de campanes i canons a la Barceloneta (Barcelona), que traslladà (vers el 1822) a les Masies de Voltregà. Fou el pare de Francesc Lacambra i Pont i el rebesavi de Francesc Lacambra i Lacambra. 84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacavalleria, Pere (Aquitània, França, s XVI – Barcelona, v 1645) Llingüísta i impressor. Establert a Perpinyà en un principi, passà a Barcelona l'any 1628. Autor del Diccionario castellano- Dictionnaire français-Diccionari català que, publicat el 1641, constitueix el primer llibre de conversa per a l'aprenentatge de llengües a Catalunya. Com a impressor edità Variarum resolutionum (1635), de J. Càncer, Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 (1641) i Edictes a crides (1642). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacavalleria i Dulach, Anton (Catalunya, s XVII) Impressor. Fill de Pere. Seguí el taller del seu pare i s'establí més tard de nou al carrer de la Llibreteria de Barcelona. Té producció documentada fins al 1700. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacavalleria i Dulach, Joan (Barcelona, 1640 - s XVII) Impressor. Fill de Pere i germà d'Anton. En la seva producció hi ha obres tan estudiades com el Gazophylacium catalano-latinum, imprès el 1696, i la Bibliotheca Musarum (1681). 30 CATALUNYA - CULTURA Lacetània (Igualada, Anoia, 1961 - 1974) Grup cultural. El 1962 s'afilià al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Va organitzar diversos actes culturals i ha publicat les col·leccions "Textos", "Literatura i Societat" i "El Sagitari", a més de la revista "Lacetània". 31 CATALUNYA - HISTÒRIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacoma i Fontanet, Francesc (Barcelona ?, 1784 ? – París, França, 1849) Pintor. Pensionat (1804), per l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on estudiava, es traslladà a París. Després de la invasió napoleònica d'Espanya fou encarregat per organismes oficials d'intentar la recuperació dels tresors artístics nacionals portats a França per l'invasor, recuperació que assolí el 1818. Pintor de natures mortes, en tornar de París pintà retrats de la família reial (Caseta del Príncep). Posteriorment retornà a París. Sovint ha estat confós amb Francesc Lacoma i Sans. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacoma i Sans, Francesc (Barcelona, 1784 – Madrid, 1812) Pintor. Estudià primer a Barcelona i després a Madrid (Academia de San Fernando). Pintor de qualitat, practicà el gènere historicoanecdòtic en quadres com Carles III posant en execució el projecte de poblar Sierra Morena, Retrat en grup de la familia del pintor, etc. Tanmateix, la millor de les obres executades fou l'Autoretrat (1812); en aquesta obra es pot veure ja una ruptura amb la concepció rígidament neoclàssica, al mateix temps que aconsegueix de copsar millor la personalitat del retrat. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lacomba, Joan A. (Xella, Canal de Navarrès, 1938 - ) Economista. Professor de la universitat de Màlaga i catedràtic d'institut. Ha publicat el llibre Crisi i revolució al País Valencià (1917) (1968). 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Làcon, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol senyorial (it: Laconi), atorgat el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon. Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d'Ixard (mort el 1723), li fou annexada la grandesa d'Espanya el 1702. A mitjan s XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar (Sardenya), que encara el posseeixen. A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví, comtes de la Vilanova. El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d'Alagó, vescomte de Sanluri. 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lacon, Preciosa de (Sardenya, Itàlia, s XII – s XIII) Dama. Pel compromís d'Oristany (1192) fou convingut el seu matrimoni amb Hug Ponç, vescomte titular de Bas i príncep d'Arborea. El seu marit, nat a Sardenya, visqué sempre a l'illa, atent als seus dominis familiars, i deixà el vescomtat català de Bas sota regència. 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lacroix, Fermin de (Lançon, Provença, 1675 - Vilafranca de Conflent, Conflent, 1735) Militar. Durant la guerra de Successió lluità amb l'exèrcit d'Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà (1707), Figueres (1709) i Girona (1710). El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s'ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís. 39 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lacroix, Pere Fermí de (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1732 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1786) Escriptor i advocat. Fill de Fermí de Lacroix. Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies. Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d'un avocat au parlement de Toulouse.... El 1761 ingressà a l'Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtre (1759), Ode sur la philisophie du siècle (1759), etc. El 1762 publicà Le gai savoir. Els seus epigrames contra J.J. Rousseau es feren cèlebres. La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa (1771) li valgué l'amistat de Voltaire. Foren germans seus Adrià Jeroni, Daniel i Josep Melcior de Lacroix. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacruz i Muntadas, Mario (Barcelona, 1929 – 2000) Novel·lista i editor. Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l'editorial Seix Barral. Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l'estat espanyol, fou el descobridor d'importants figures de la literatura castellana contemporània. Com a escriptor, fou el precursor de la novel·la negra a l'estat espanyol amb l'obra El inocente, guanyadora del premi Simeon 1953. També publicà, entre altres obres, La tarde (premi Ciutat de Barcelona 1955), Ana y los niños (1959) i El ayudante del verdugo (1977). 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lacvivier, Ramon de (Catalunya Nord, s XIX - Elna, Rosselló, 1930) Arqueòleg i botànic. Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament, a la "Revue Catalane" (1908-12), Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l'église d'Elne par Fossa (1914) i Le siège de Perpignan et le livre vert d'Elne (1914), així com diversos fascicles de botànica 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacy i White, Francesc Antoni de (Barcelona, 1731 – 1792) Militar i comte de Lacy. D'ascendència irlandesa, educat a Barcelona. Li foren encomanades missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia. Fou president de la Reial Audiència de Barcelona (1789) i capità general del Principat, càrrec que exercí fins a la mort. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ladernosa, Bartomeu (Catalunya, s XIV) Arquitecte i escultor. Fou un dels constructors (1337-50) de la part gòtica del claustre de la seu de Vic, càrrec que ocupà després de Ramon Despuig. 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ladvenant i Quirante, Maria (València, 1741 – Madrid, 1767) Actriu. Tot i la seva mort en plena joventut, obtingué ja grans èxits als teatres de Madrid. 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lafàbrega i Pallarès, Pau de la (Perpinyà, 1913 - ) Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D'ençà del 1945 treballà a París. Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L'offre de rétrocession du Roussillon à l'Espagne, publicada el 1962 en versió catalana. 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lafay, Carles (Rosselló, s XX) Pintor. Conreà de primer la pintura de tendència realista. Posteriorment ha evolucionat cap a l'ingenuisme. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laforet i Díaz, Carme (Barcelona, 6/set/1921 - Madrid, 28/feb/2004) Novel·lista en castellà. Féu cursos de filosofia i de dret. Aconseguí molt d'èxit de públic i de crítica amb Nada, llibre que guanyà el premi Nadal 1944. El seu estil directe, sense els convencionalismes habituals a l'època, fou una saludable reacció contra l'ambient opressiu de la postguerra espanyola. Entre els llibres posteriors, destaquen La isla y los demonios (1952), La llamada (1954), La mujer nueva (premi Nacional de Literatura 1956), La insolación (1963), Paralelo 35 (1967), La niña y otros relatos (1970) i Mi primer viaje a USA (1981). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lafuente i Sabaté, Àlvar (Barcelona, 1914 - ) Compositor. És autor de sardanes, entre les que destaquen Cambrils, Oidà, És la mare i Fruit d'il·lusió. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lafuente i Vanrell, Llorenç (Maó, Menorca, 1881 – 18/nov/1936) Militar i escriptor. Promotor de l'Ateneu Maonès (1905), del qual fou secretari, iniciador i cap de l'escoltisme a Menorca. Va escriure dues novel·les, en castellà, una Geografía e historia de Menorca (1907) i diversos poemes en castellà i en català. Fou col·laborador de la "Revista de Menorca" i del diari "El Bien Público", en el qual dirigí el "Full menorquí", secció quinzenal dedicada a literatura i folklore menorquins. Retirat de l'exèrcit amb el grau de comandant d'infanteria, el 1931 organitzà la Unió de Dretes a Menorca el 1931. El 18/nov/1936 fou extret del vaizell-presó "Atlante" i afusellat amb altres companys a cala Figuera (Maó). 88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lagar Arroyo, Celso (Ciudad Rodrigo, Castella, 1891 - Sevilla, Andalusia, 1966) Pintor i escultor. Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París. Es donà a conèixer (1915) a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint. El mateix any féu una fecunda estada a Girona. Creà l'anomenat planisme, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lagarda i Mata, Ferran (Barcelona, 1959 - ) Arqueòleg i pedagog. Format a la Universitat de Barcelona, s'ha dedicat durant llarg temps a la docència, fins que s'especialitzà en l'arqueologia de l'illa de Menorca i a la pintura prehistòrica, principalment de Catalunya i d'Aragó, treballs sobre els quals ha publicat moltes obres, 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lagasca Segura, Mariano (Encinacorba, Aragó, 1776 – Barcelona, 1839) Metge i botànic. Seguí cursos de medicina a Saragossa, Madrid i València, alhora que s'especialitzava en botànica. Home d'idees liberals, s'exilià a Anglaterra, on exercí de professor. A la mort de Ferran VII retornà de l'exili i s'instal·là a Barcelona, on entre altres obres va escriure Flora española, Lista de las plantas útiles para los prados i Hortus siccus Lindinensis (1827). 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lago, Vicent Esteve de (País Valencià, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713-14 fou sergent major del regiment valencià de Desemparats, tan destacat a la defensa de Barcelona durant el setge borbònic. L'11/set/1714 combaté durament a la part del Pla d'En Llull i morí a la fase final de la batalla. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lagoma, Elisa (Barcelona, 1925 - ) Pintora. La seva formació és principalment autodidàctica. Ha exposat amb èxit al país i a l'estranger. Conreà una mica l'escultura. Ha excel·lit com a miniaturista, especialitat en que s'ha guanyat un prestigi excel·lent. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Laguar (la Vall de Laguar, Marina Alta) Parròquia (ort trad: Alauar), centrada al poble de Campell, que dóna nom al municipi. La serra de Laguar, que separa la vall pel sud de la vall de Pop, culmina al penyal de Laguar (832 m alt). 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laguàrdia, Joaquim (Catalunya, s XVIII – Tarragona, 1827) Militar. Capitost de la guerra dels Malcontents. Intentà apoderar-se de Tortosa, al front d'un grup de reialistes (ago/1825). Empresonat, fugí (ago/1827) i dirigí una guerrilla que dominà el Priorat fins que les tropes de Ferran VII el capturaren a Cornudella de Montsant. Fou executat juntament amb Magí Pallàs. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laguna, Josep (Xàtiva, Costera, 1624 – València, 1696) Religiós mínim. Era provincial de l'orde. Excel·lí com a orador. Molts dels seus sermons foren publicats. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lahosa i Valimaña, Joan (Prat de Compte, Terra Alta, 1902 – Barcelona, 1981) Pintor. Fou pensionat mitjançant concurs i pogué viatjar per Espanya i Itàlia. Prengué part en les exposicions de Primavera i diferents vegades exposà individualment a Barcelona. Conreà especialment la pintura religiosa i el retrat. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lahuerta i López, Genari (València, 1905 - 1985) Pintor. Becat per l'Academia de San Fernando, viatjà per Itàlia, França i altres països d'Europa. Feu diversos quadres de temes africans, però excel·lí, sobretot, 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laí, Roland (Rosselló, s XIII) Cavaller. Era senyaler del comte Nunyo Sanç del Rosselló. El seguí a la conquesta de Mallorca, el 1229. El Llibre dels Feyts o Crònica de Jaume I l'esmenta en la seva actuació a la batalla de Portopí. 63 CATALUNYA - EMPRESA Laia, Editorial (Barcelona, 1972 – 1989) Empresa editorial. Inicià les seves activitats com a continuadora d'Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat aixó, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d'Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura. Destacada editorial de la resistència antifranquista, s'arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic. Publicà en català i en castellà al 50%. Sense haver abandonat la seva línia política, ha incorporat també al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries. Cal destacar la col·lecció "Textos filosòfics", en català, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències. Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l'editorial el 1989. El 1990, la seva important col·lecció "Textos filosòfics" fou incorporada al catàleg d'Edicions 62. 64 CATALUNYA - EMPRESA Laia Films (Barcelona, 1934 – 1938) Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat. Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d'argument, que fou col·lapsat per la guerra civil. Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA
66 CATALUNYA - ART Laietanes, Galeries (Barcelona, 1915 - ) Sala d'exposicions i d'antiguitats. Lloc on es presentà gran part de l'art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals. Esdevingué un dels principals focus de l'art d'avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d'Octubre. 67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Laietània (Mataró, Maresme, 1981 - ) Revista multilingüe, especialitzada en arqueologia. Editada pel museu de Mataró amb la finalitat de donar a conèixer estudis d'arqueologia de la comarca del Maresme. Fins al 1998 ha publicat onze números, alguns dels quals són monogràfics. 68 CATALUNYA - HISTÒRIA laietans (Catalunya) Poble ibèric, amb influències cèltiques. Vivia a la costa del pla de Barcelona i s'estenia pel Maresme i el Vallès. Documentat en fonts greco-romanes des del s III aC. El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya pre-romana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers. S'han localitzat diversos poblats laietans (Cabrera de Mar, puig Castellar, etc). La romanització fou ràpida i intensa. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Lairissa (Vall d'Aran) Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l'antic terçó de Bossost. Comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamaña i Coll, Josep Maria (Barcelona, 1899 – 1990) Musicòleg. Deixeble d'Higini Anglès, s'especialitzà en l'estudi dels instruments i de les formes musicals antigues. L'any 1935 fundà l'agrupació Ars Musicae, instrumental i vocal, dedicada a la música del s XII al XVI. La seva col·lecció d'instruments construïts a la manera antiga abasta gairebé un centenar d'exemplars. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamarca, Anton (Catalunya, s XIX) Compositor. Dirigí la societat coral de Vilafranca del Penedès. És autor de cançons per a cor i d'altres obres. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lamarca i Morata, Lluís (Torrent de l'Horta, Horta, 1793 – València, 1850) Polític liberal exaltat. Participà a la guerra del Francès sota la direcció del comte d'Almodóvar. Fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII. Durant el Trienni Constitucional, col·laborà intensament en la vida política valenciana redactant proclames constitucionals i fundant una acadèmia literària. Exiliat a Londres (1823), treballà en l'editorial de Vicent Salvà. Ocupà diversos càrrecs a la diputació provincial durant el període isabelí. Redactor d'"El Turia" i "La Verdad". És autor de Valencia vindicada por el carácter de sus naturales (1831), El teatro de Valencia desde su origen hasta nuestros días (1840), Valencia antigua (1848) i Ensayo de un diccionario valenciano-castellano (1839-42). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamarca i Quintana, Agapit (Lleida, Segrià, 26/mai/1821 - Barcelona, 31/gen/1897) Arquitecte. El 1863 començà la part nova de la Paeria de Lleida, recaient a la part del Segre. L'obra no tingué, en acabat, alguns detalls sumptuaris previstos al projecte. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lamer, Juli de (Perpinyà, 1828 – 1906) Erudit i polític. Nét de Charles-Pierre de Lamer. Fou prefecte dels departaments de l'Alt Loira i dels Alts Pirineus (1881-84). Fou un dels fundadors de l'Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual féu importants conferències de tema històric i literari. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamolla, Antoni G. (Antoni Garcia i Lamolla) (Barcelona, 1911 - França ?, 1981) Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida. Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l'exposició d'artistes ibèrics, de París, i a l'exhibició de l'ADLAN, a Barcelona. Després de la guerra marxà a França. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - EMPRESA Làmpares Elèctriques Z (Catalunya, 1908 - ) Empresa. Dedicada a la producció d'aparells elèctrics i electrodomèstics que té l'origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira. La societat s'uní, a partir de l'any 1919, a l'empresa holandesa Philips. Posseeix fàbriques a Barcelona -Zona Franca-, Sant Boi de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat. Fabrica tubs fluorescents, articles per a l'enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamuela, Xavier (Barcelona, 1950 - ) Lingüista. Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona, catedràtic de lingüística romànica a la universitat de Tolosa. La seva activitat acadèmica se centra en l'estudi de l'evolució fonètica de les llengües romàniques, tema sobre el qual publicà diversos articles, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra (1984), juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüística (1987) i Estandardització i establiment de les llengües (1994). D'altra banda, col·laborà en la redacció de les Normes ortografiques der aranés (1982) i és autor de La grafie furlane normalizade: Regulis ortografichis de lenghe furlane e sielte des formis gramaticâlsdal furlan comun (1987). També és autor, en col·laboració amb Lola Badia, de l'edició de l'Obra completa de Bernat Metge (1975).
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Laboratori Aragó
Lacy y Gautier, Luis Roberto de
Lamote de Grignon i Bocquet, Joan