|
|
|
Anar a: [ Amet ] [ Ametller i ] [ Amich ] [ Amigo ] [ Amo ] [ Amos ] Ser català és ruïnós. Us diré més: ser avui un home conscient i com cal és ruïnós. (Joan Coromines i Vigneaux) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ametlera, l' (Tortosa, Baix Ebre) Indret, a la vora dreta de l'Ebre, on s'aturaven les embarcacions que feien el servei dels pobles del Delta, per a deixar els passatgers de l'Enveja. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ametlerar, s' (Artà, Mallorca Oriental) Possessió, situada a l'extrem occidental del terme. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ametles, platja d' (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Platja, al nord del terme, entre el barranc de les Torres i la cala d'Alcocó. 4 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ametlla, mas de l' (Calaceit, Matarranya) Veure> el Mas de l'Ametlla. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ametlla de Merola, l' (Puig-reig, Berguedà) Colònia industrial, situada a la vora dreta del Llobregat, a 1 km avall de l'aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix de llogaret de Gramolar, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navars (Bages). S'hi troben una fàbrica de filats i teixits i una altra de confecció de camises. Es troba dins l'antic terme de Merola, la parròquia del qual (Santa Maria de Merola) fou traslladada a l'Ametlla de Merola. Té baixador al ferrocarril de Manresa a Berga. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ametlla de Montsec, l' (Camarasa, Noguera) (ant: l'Ametlla de Balaguer) Poble de l'antic mun. de Fontllonga, a la vall d'Àger, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu del Montsec d'Ares. És el nucli de població més important del municipi. L'estació d'Àger del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur es troba vora la Noguera Pallaresa, a uns 2 km del poble dins el seu antic terme. Els castells i llocs de l'Ametlla i de Montaspre foren adquirits pel monestir d'Àger el 1333. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametlla i Coll, Claudi (Sarral, Conca de Barberà, 1883 – Barcelona, 1968) Periodista i polític. Durant la seva joventut exercí el magisteri. Deixà aquesta activitat pel periodisme, que inicià a Tarragona i continuà a Barcelona, on fou redactor, des del 1906, del diari "El Poble Català", òrgan del Centre Nacionalista Republicà. L'abandonà en 1914, arran del pacte entre el seu partit i els radicals, llavors passà a militar a la UFNR fins al 1914, després ho fou d'Acció Catalana. Fou redactor d'altres publicacions i en 1915-18 dirigí la revista 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller, Joan Baptista (Banyoles, Pla de l’Estany, 1784 - Catalunya, 1851) Militar. Es distingí a la lluita contra la invasió napoleònica, en la qual caigué presoner. Fou nomenat mariscal de camp el 1814. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller, Josep (Catalunya, s XVIII) Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses peces de música sacra. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller, Maur (Palafrugell, Baix Empordà, 1749 - Sant Benet de Bages, Bages, 1833) Compositor de música religiosa i cantor. Fou prevere, i després entrà com a monjo a Montserrat (1786), d'on havia estat escolà. Allí inventà un instrument de teclat que anomenà velacordi i que presentà, amb algunes màquines hidràuliques, a la Llotja de Barcelona. Passà l'última part de la seva vida a Sant Benet de Bages. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Cabrera, Narcís d' (Banyoles, Pla de l’Estany, 1810 – 1877) Militar, escriptor, guitarrista i compositor. Participà en l'alçament contra Espartero (maig-juny de 1840), aixecant partides juntament amb Prim. Per aixó fou nomenat brigadier, càrrec que rebutjà dues vegades. Posteriorment s'adherí (set/1843) a la Junta Suprema que dirigia la revolta de la Jamància, i fou nomenat capità general dels exèrcits de Catalunya 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Clot, Carles Francesc (Barcelona, 1753 – 1835) Metge. Estudià medicina a Cadis i fou metge militar de marina i, més tard, professor del Col·legi de Cirurgia de Cadis, el qual arribà a dirigir. Entre les seves obres, ultra els discursos inaugurals dels anys 1790 i 1798, cal citar Elementos de geometría y física experimental (1788) i Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se padeció en Cádiz. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Isern, Josep Toribi d' (Banyoles, Pla de l’Estany, 1842 – 1873) Polític. Va ésser un dels organitzadors del republicanisme a Girona i secretari de la Junta Revolucionària d'aquella província el 1868. Elegit diputat aquell mateix any, intervingué en l'alçament republicà federal de les comarques gironines del 1869 i fou empresonat i condemnat a mort. Després d'un indult, pogué fugir a França. De nou a Espanya, fou novament elegit diputat a Corts, i el 1873 morí en un atac carlí dirigit per Savalls. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Marill, Miquel (Cervià de Ter, Gironès, 1801 – Girona, 1867) Metge i escriptor. Exercí la professió a Girona. Al seu impuls es degué la fundació de la biblioteca provincial gironina. Publicà obres mèdiques i alguns opuscles relatius a fets històrics contemporanis. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Mestres, Joan (Barcelona, 1743 – 1824) Farmacèutic. Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d'una nova farmacopea catalana i fou un notable herboritzador de la flora de Montserrat. Entre les seves comunicacions a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya cal esmentar les memòries sobre el magnetisme (1798) i els mitjans de purificar l'aigua (1803) i de purificar l'oli (1806). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Perer, Francesc d' (Barcelona, 1653 – Madrid, 1726) Jurista i polític filipista. Va ésser fiscal a l'Audiència de Catalunya el 1701 i després magistrat del criminal des del 1702 fins al 1705. Quan les tropes de l'arxiduc entraren a Barcelona marxà a Castella, on Felip V el féu ministre del Consejo de Castilla. Tornà a Catalunya amb l'exèrcit borbònic, com a assessor civil del duc de Pópuli i després del duc de Berwick. Destituí l'abat de Montserrat i l'empresonà, i desterrà el de Santes Creus el 1713. Formà part de la "Junta de Justicia y Gobierno" del Principat i féu, com també Patiño, un informe sobre les característiques de Catalunya per tal d'adaptar-hi el règim de monarquia absoluta. El seu fou la base del Decret de Nova Planta, si bé era contrari al trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera. Ametller tornà després a Madrid, on continuà essent membre del Consejo de Castilla, fins a la seva mort. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Pescio, Oleguer d' (Barcelona, s XVII – s XVIII) Advocat. Fill de Francesc d'Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l'administració borbònica a Catalunya. El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l'elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar (27/gen/1716). Abans de l'establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona. El 26/set/1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Rotllan, Blai (Barcelona, 1768 – Madrid, 1841) Gravador. Pensionat a Madrid per la Junta de Comerç de Barcelona, treballà en aquella ciutat fins a la seva mort. Fou acadèmic de San Fernando (1797) i gravador de cambra (v. 1821). Col·laborà amb preferència en les obres mestres de la pintura barroca espanyola. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Vilademunt, Victorià (Banyoles, Pla de l’Estany, 1818 - Alcalá de Henares, Madrid, 1884) Militar i escriptor. Fou diputat a Corts i comandant general dels republicans de Catalunya durant la guerra dels Matiners (1848-49). Fou perseguit per la seva obra Los mártires de la libertad española (1855), d'idees extremadament liberals. Escriví altres obres: Juicio crítico de la guerra d'Àfrica (1861), Ideas sobre la reforma de las fuerzas armades en España (1870), Un ejército para el rey o un ejército para la patria (1877). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Vinyes, Josep (Girona, 1832 – 1901) Metge. Exercí deu anys a Madrid, on fou metge de l'hospital de San Juan de Dios. Fou elegit membre de l'Academia de Medicina de Madrid i intervingué activament en el primer congrés espanyol de medicina (1864). De tornada a Girona, hi fundà la "Revista de Girona". Col·laborà en altres revistes i és autor de nombrosos treballs de medicina, però també històrics i literaris. 27 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Ametllers, els (Tossa de Mar, Selva) Vil·la romana. Excavada des del començament del s. XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello. Fundada entorn del canvi d'era, fou ampliada al s. II, moment en què s'hi construïren unes termes i es col·locaren mosaics en nombroses habitacions. Perdurà fins al s. V, i en la segona meitat del s. VI es col·locà el mosaic conegut com a Vitalis, probablement el nom del propietari de la vil·la en aquell moment. 29 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Ametralladora Carlista, L' (València, 1871) Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d'ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià. El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu i contra certs "espectacles immorals", que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amic, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, s XV – s XVI) Jurista i doctor en dret civil i canònic. Preparà, amb la transcripció dels vells manuscrits i intentant de fer-ne una depuració textual, el Llibre de les costums generals escrites de l'insigne ciutat de Tortosa, que, amb un prefaci seu i sota la seva direcció immediata i la seva correcció, fou editat per encàrrec del municipi de Tortosa l'any 1539. 31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Amic de les Arts, L' (Sitges, Garraf, 1926 – 1929) Revista mensual il·lustrada. D'inspiració avantguardista, dirigida per J. Carbonell i Gener. Entre els col·laboradors, cal fer esment de J.V. Foix, S. Gasch, S. Dalí i F. García Lorca. Contribui a la difusió dels corrents artístics avantguardistes i fomentà la polèmica. 32 CATALUNYA - LITERATURA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amich i Aranda, Josep (Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783) Franciscà, cartògraf i explorador. A Barcelona estudià matemàtiques i fou pilot de la reial Armada Espanyola. Es traslladà al Perú com a expert per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic. Allà prengué l'hàbit franciscà i, a més de la tasca missionera, desplegà una important tasca com a explorador i cartògraf de les illes de la Societat i de la zona amazònica del Perú. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amich i Bert, Josep "Amichatis" (Lleida, 19/mar/1888 – Madrid, 5/mai/1965) Comediògraf, cineasta i periodista. Col·laborador en períodics satírics, com "Papitu" i "L'Esquella de la Torratxa", i director del diari radical "Renovación" (1934-36). Amb l'empresari Sugranyes introduí la revista al teatre còmic i esdevingué l'autor més conegut del Paral·lel, gràcies a Josep Santpere, que li estrenà més de cent obres (entre les més populars Les dones de tothom, 1918, Amàlia, 1918 i Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l'ull viu, 1924, aquesta escrita amb la col·laboració de Gastó A. Màntua, i portada al cinema el 1927). Fundà "El Día Gráfico" i "Los Miserables". Exercí de guionista (Las peripecias de Baby, 1916), operador, productor i director (Una apuesta original, 1918, Caramellas, 1928) de firma catalana i obrí uns estudis de sonorització a Barcelona. Intervingué també en les pel·lícules Los arlequines de seda y oro (1919) i La noia del càntir (1928). Exiliat a Xile el 1939, retornà a la Península i morí a Madrid. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amich i Bert, Julià (Tarragona, 1895 – Barcelona, 1968) Periodista, escriptor i oficial de marina mercant. El 1918 fundà la revista "Navegación". A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme; s'especialitzà en temes marítims. Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim. El 1955 fundà el 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amich i Gali, Joan (Girona, 31/ago/1925 - 4/ago/2007) Veterinari, enginyer i economista. Inicià programes d'inseminació artificial i de lluita contra l'esterilitat animal a Barcelona i Girona. Ha estat president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1954-58), ha fundat la Societat Internacional de Tècnics de la Nutrició Animal (RITENA) i ha dirigit treballs de recerca i de planificació econòmica a Catalunya, Europa i Amèrica. Publicà dotze tractats sobre la ciència i la indústria de l'alimentació animal, i el 2006 Los elementos científicos de la gastronomía. 37 CATALUNYA - CULTURA Amics de la Ciutat (Barcelona, 1935 - ) Associació municipal constituïda per tal de conservar i millorar el patrimoni urbanístic de Barcelona. Abans d'esclatar la guerra civil ja havia aconseguit que l'allargament de la Diagonal fins a Esplugues de Llobregat tingués una amplària més gran que no la del traçat inicial. Suspeses les seves activitats amb la victòria franquista, les reprengué el 1952. Organitzà actes cívics, promogué campanyes populars i participà en accions col·lectives a favor de l'ús del català. L'any 1981 creà un premi anual a la millor obra de restauració d'edificis. 38 CATALUNYA - CULTURA Amics de la Poesia (Barcelona, 29/feb/1921 – s XX) Societat literària. Format, als seus origens, amb la finalitat d'acostar els intel·lectuals a l'alta burgesia. Feren sessions entre els anys 1921 i 1936 i publicaren opuscles i algun llibre. L'any 1942, gràcies sobretot a Josep Palau i Fabre i Ramon Aramon, es reorganitzà el grup i celebrà sessions a la rebotiga de l'orfebre Ramon Sunyer. 39 CATALUNYA - CULTURA
40 CATALUNYA - CULTURA Amics de l'Art Nou (ADLAN) (Barcelona, 1932 – 1936) Agrupació artística. Fundada per Joan Prats i Josep Lluís Sert, per fer conèixer les noves tendències de l'art. Entre les seves activitats cal citar la presentació de Le Circ, d'Alexander Calder i les exposicions de Joan Miró, Asp, Picasso, etc. També donà a conèixer la música d'A. Schönberg i Gerhard. 41 CATALUNYA - CULTURA Amics de l'Art Romànic (Catalunya, 1977 - ) Societat filial de l'IEC. Fundada amb la finalitat de catalogar els monuments romànics i promoure'n la restauració o la recuperació. Com a activitats divulgadores, organitza conferències, visites i viatges, i mensualment edita una circular interna. 42 CATALUNYA - CULTURA Amics de l'Art Vell (Barcelona, 1929 – Catalunya, 1935) Associació cultural, fundada per defensar i restaurar el patrimoni artístic de Catalunya. Fou patrocinada per Feliu Elias i promoguda per diverses entitats barcelonines. La seva activitat se centrà, d'un bon principi, en l'elaboració de denúncies i informes tècnics, i en obres de restauració, dirigides, en molts casos, pels arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell. Entre els edificis que restaurà o col·laborà a fer-ho, cal esmentar les esglésies de Santa Coloma i Sant Joan de Caselles a Andorra, el claustre de Santa Maria de Mur, Sant Climent de Coll de Nargó, Sant Miquel de Lillet, Santa Maria de Castellfollit de Riubregós, la Palma d'Ebre, Sant Ponç de Corbera, el retaule del Roser de Mataró, o la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. 43 CATALUNYA - CULTURA Amics dels Jardins (Catalunya, 1947 - ) Associació fundada amb l'objectiu de protegir i conservar els jardins, parcs, zones verdes i espais naturals de Catalunya d'especial interès botànic i paisatgístic. De caràcter no lucratiu, ha realitzat una important tasca de difusió a través de cursets, conferències, visites, 44 CATALUNYA - CULTURA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigant i Carreres, Josep d' (Catalunya, s XVI – Barcelona, 1645) Diputat i assessor militar de la Generalitat. S'oposà als francesos durant la Guerra dels Segadors. Arran d'una conjura antifrancesa de prohoms del país, fou detingut i executat. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigant i de Ferrer, Pere d' (Manresa, Bages, 1645 – Pamplona, Navarra, 1707) Jurista i noble. Fill de Josep d'Amigant i Carreres. Magistrat de l'Audiència de Barcelona, va defensar, contra els propòsits del virrei, el dret al secret de les sessions del Consell de Cent (1704). Fou detingut a Madrid per ordre de Felip V (1706), i empresonat a Pamplona, on morí. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó, Eudald Ramon (Barcelona, s XIX – 1885) Artista decorador de vidres. Féu obres molt remarcables per a les esglésies del Pi i Santa Maria del Mar de la capital, així com per al monestir de Montserrat. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó, Jaume (Ulldemolins, Priorat, s XVI - Catalunya, v 1586) Eclesiàstic i arquitecte. Rector de Tivissa (Ribera d'Ebre). Gran coneixedor de l'arquitectura italiana, contribuí eficaçment a la implantació del purisme renaixentista al Camp de Tarragona. En aquesta tasca col·laborà amb l'arquitecte Pere Blai. Sembla que el 1580 projectà la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Pere Blai, planejà l'església de la Selva del Camp, la primera netament renaixentista del Principat. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó, Pere d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. En 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença de Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció penal i civil dels grans senyors. Pere III encoratjà aquest moviment. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó i Anglès, Ramon (Reus, Baix Camp, 1925 - ) Escriptor. Amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna publicà la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1906). S'ha especialitzat en l'aplec de la toponímia de diversos termes: Reus (1957), la Mussara (1963), Castellvell del Camp i Almoster (1968), Constantí (1968), Vilallonga del Camp, Vila-seca de Solcina (1978), Prades (1985). President del Centre de Lectura de Reus. L'any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó i Castelltort, Emili (Barcelona, 1870 – 1934) Pintor i escenògraf. Fou deixeble de Llotja i de Lluís Graner. Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l'escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s'incorporà totalment a l'escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits. Separat de Batlle el 1931, tornà al cavaller. El Museu d'Art Modern de Barcelona conserva obres seves. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amigó i Ferrer, Lluís d' (Massamagrell, Horta, 1854 - Godella, Horta, 1934) Eclesiàstic. Caputxí, administrador apostòlic de Solsona (1907-13) i bisbe de Tagaste (1907) i de Sogorb (1913). Fundà els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Massamagrell, 1889) i les teresianes caputxines de la Sagrada Família (Benaguasil, 1885). La seva obra pastoral fou orientada cap a la formació religiosa de la joventut i a la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris, els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots. El 1914 fou elegit senador per la província de València. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó i Monturiol, Josep (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1893) Pintor. Excel·lí en la confecció de ventalls de colors, de remarcable factura. 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amiguet, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, s XV – Barcelona, v 1520) Metge. Professor de l'Estudi General de Medicina de Barcelona. Inicià l'ensenyament lliure de cirurgia (1490), en competència amb l'estudi oficial. Va publicar un llibre en català, adaptació del de Guy de Cahuliac: Lectura feta per lo reverent mestre en medicina Antoni Amiguet sobre lo tractat del Rev. Mestre Guidó lo qual tracta de apostemas en general (1501). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amiguet, Jeroni (Tortosa, Baix Ebre, s XVI - Catalunya, s XVI) Metge i llatinista. Catedràtic de gramàtica a València. El 1502 publicà Sinonima variationum sententiarum, repertori de frases catalano-llatines. Contrari en un principi als mètodes d'ensenyament de Nebrija -aconsellà en aquest sentit el seu deixeble Lluís Vives-, evolucionà fins a publicar a Barcelona una Introductio ad artem grammaticam (1514), breu gramàtica catalano-llatina per a facilitar la comprensió de la gramàtica d'aquell autor castellà. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amilcar Barca (Cartago, Tunisia, 290 aC - Elx ?, Baix Vinalopó, 228 aC) General cartaginès. Pare d'Annibal i sogre d'Asdrúbal. Fou cap de l'exèrcit cartaginès a Sicília durant la primera guerra púnica i, més tard, reprimi les revoltes de Cartago (240-237). Inicià l'ocupació del sud de la península ibèrica (237) i vencé als turdetans, ibers i celtes. Fundà Akra Leuké i assetjà Eliké, però hagué d'aixecar el setge i morí ofegat a la retirada. La llegenda li atribueix, amb poc fonament, la fundació de Barcelona, improbable pel pacte que el mateix Amilcar havia subscrit amb Roma de no travessar la línia de l'Ebre. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amills, Joan (Ripoll, Ripollès, s XIX - 1854) Gravador. Excel·lí als treballs al coure i a l'acer. Treballà als retrats de molts personatges de l'època. 62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Amitger, ca s' (Escorca, Mallorca Septentrional) Possessió. Formà part de l'alqueria de Lluc, situada vora el monestir de Lluc, al qual pertany des de la seva fundació. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - CULTURA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Amorós (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Llogaret de l'antic mun. de Freixenet de Segarra, situat a l'altiplà que separa les conques del Sió i de l'Anoia, a mig quilòmetre de Sant Guim de l'Estació. El 1394 fou admès al veïnatge de Cervera. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amorós, Amanci (Agullent, Vall d'Albaida, 1854 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1925) Compositor. Director del conservatori de València (1910-25). Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano. Compongué 2 misses, 3 sarsueles, una marxa religiosa, etc. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Bernat (Catalunya, s XVII) Pintor. Citat a Barcelona el 1663. L'any 1682 contractà la pintura d'un quadre per a l'església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l'església de Sant Miquel, també a Manresa. És autor d'una Immaculada (1687) per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d'aquesta ciutat. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Carles (Tarascó, Provença, França, s XV – Provença, França, 1549) Impressor. Cap al febrer de 1498 arribà a Barcelona i hi establí un taller propi (1505). Publicà el vocabulari llatí-català de Nebrija, i al costat d'edicions modestes figuren obres d'autors importants, com Ausias March, Garcilaso i Boscó. Els seus llibres marquen el pas dels incunables a l'estil renaixentista. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Joan "Janet de Pira" (Pira, Conca de Barberà, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Guerriller. Prengué les armes durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, lluitant contra Felip V, atret per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades poc abans. Tingué una actuació molt coratjosa. Arribà a entrar a Montblanc amb la seva partida i hi cremà els arxius on constaven les dades comprometedores dels desafectes al règim. Finida la guerra i proscrit per les autoritats, es refugià a França. En tornà, encara, amb les armes a la mà, com a lloctinent del vallenc Ramon Guardiola, amb el qual féu una nova campanya. A la fi hagué d'acollir-se a una amnistia, sobre la base de ser perdonat després de cinc anys de proscripció de Catalunya. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Joan Baptista (Barcelona, s XIX - Getafe, Madrid, 1912) Escriptor. Escriví diverses obres satíriques i humorístiques en castellà. Usà molt el pseudònim de Silverio Lanza. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Joan Carles (Barcelona, s XVI) Impressor. Fill de Carles. Continuà al front del notable obrador del seu pare. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Josep (Catalunya, 1887 - s XX) Crític i assagista d'art. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós i Andreu, Joan (Barcelona, 1936 - ) Operador cinematogràfic. Es féu notar particularment en el curtmetratge Cercles (1967), de Ricard Bofill, en Dante no es únicamente severo (1967), de Jacint Esteva i Joaquim Jordà, i Cada vez que... (1968), de Carles Duran. Després de crear una llum pròpia per als films de l'Escola de Barcelona i de passar un llarg període dedicat a la publicitat, ha esdevingut un dels directors de fotografia del cinema espanyol més importants. Entre els seus treballs més destacats hi ha Hablemos esta noche (1982) de P. Miró, Fanny Pelopaja (1984), Tiempo de silencio (1986) i Si te dicen que caí (1989) de V. Aranda, Padre nuestro (1985) i Diario de invierno (1988) de F. Regueiro, Sé infiel y no mires con quién (1985) i El año de las luces (1986) de F. Trueba, Dragon Rapide (1986) de J. Camino, Esquilache (1988) de J. Molina, Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991) d'A. Belén, etc. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amorós i Barra, Josep Vicenç (València, 29/nov/1887 – Barcelona, 28/gen/1970) Primer catedràtic de numismàtica a la universitat de Barcelona, a la qual s'incorporà el 1914. Encarregat per la Junta de Museus de l'organització del Gabinet Numismàtic de Catalunya, des del 1932 treballà en el muntatge del Museu Numismàtic (considerat un dels millors d'Europa). Com a investigador, cal remarcar l'estudi de les monedes de l'Empúries grega, publicat a les monografies: D'una troballa de monedes emporitanes i la possible cronologia de les mones d'Empúries (1933), Les dracmes empuritanes (1933), Les monedes empuritanes anteriors a les dracmes (1934). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amorós i Cerdà, Tomàs (Palma de Mallorca, s XVIII – 1810) Impressor entre 1786 i 1810. És autor del dietari Relació d'algunes curiositats escrites començant l'any 1740, del qual foren tretes diverses còpies manuscrites, una d'elles conservada a la Miscel·lània Pascual. L'obra, escrita en un català col·loquial, comprèn de 1740 a 1800 i fou aprofitada, entre d'altres, per Àlvar Campaner al Cronicón Mayoricense. Impressor del Sant Ofici, el seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la vídua Caterina Pascual. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amorós i Guardiola, Andreu (València, 1941 - ) Crític literari. Professor de literatura castellana, de la seva obra cal esmentar Introducción a la novela contemporánea (1966), Eugenio d'Ors, crítico literario (1971), Vida y literatura en "Troteras y Danzaderas" (1973), Modernismo y Postmodernismo (1974), Sub-literatura (1974), Toros y cultura (1987), Lenguaje taurino y sociedad (1990) i Escritores ante la fiesta (1993). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós i Massanet, Antoni (Vila-sacra, Alt Empordà, 1909 - 1999) Enginyer industrial. Ha publicat nombrosos articles tècnics a revistes i diaris. És important el seu treball d'introducció d'obres tècniques, la traducció i l'adaptació de les quals ha impulsat i dirigit. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amorós i Pastor, Ciril (Russafa, València, 1830 – València, 1888) Advocat i polític. Diputat a Corts (1867, 1881), fou partidari de la Restauració i un dels redactors de la Constitució de 1876. Governador civil de la província de València (1865). Fou diverses vegades degà del col·legi d'advocats de València. President de la societat Lo Rat Penat (1886). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós i Portolès, Lluís (Barcelona, 1920 - Palma de Mallorca, 15/mar/2001) Cristal·lògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona (1940-43) i es doctorà a Madrid (1945). El 1954 guanyà la càtedra de cristal·lografia i mineralogia de la universitat de Sevilla; el 1955 passà a la de Barcelona i l'any següent a la de Madrid. Pensionat a Anglaterra, Holanda i els EUA, ha exercit de professor a la universitat de Pennsilvània. Es formà en l'escola encapçalada per Francesc Pardillo i s'ha especialitzat en l'estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X. Membre de l'acadèmia de ciències de Córdoba (Argentina) i conseller del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Rebé ajuts a la investigació. És autor de importants obres de la seva especialitat. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - EMPRESA Amorós-Silvestrini (Catalunya, 1940 – s XX) Empresa de circs ambulants. Formada per Francesc Amorós i Oswald Silvestrini, propietaris-directors de quatre circs ambulants que des del 1940 efectuen llurs tournées pels pobles i ciutats de Catalunya. 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Amós, castell d' (Costitx, Mallorca Septentrional) Veure> es Castell d'Amós. 87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ample, riu (Rosselló / Vallespir) Riu, afluent esquerrà del Tec. Neix sota el coll de Fortó i del castell de Bellpuig i que, després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l'esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, tots al Rosselló, desemboca, per l'esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar (Vallespir). 88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - HISTÒRIA Amposta, castellania d' (Catalunya, 1154 - 1851) Priorat de l'orde de l'Hospital. Nom que prengué quan, després de la cessió del castell d'Amposta als hospitalers per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d'aquella casa, que es titulava castellà d'Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l'orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença. Amb Gaufred de Bresil començà, el 1157, la sèrie de castellans d'Amposta. A part d'aquesta dignitat, que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d'aquella casa (dita comanda d'Amposta). L'any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l'organització de la castellania. Amb la dissolució de l'orde del Temple (1312), els béns d'aquest a... Segueix... 91 CATALUNYA - HISTÒRIA
92 CATALUNYA - HISTÒRIA Amposta, marquesat d' (Catalunya) Títol senyorial, creat el 1895 i concedit a Rafael Ferraz y Canicia di Franchi, sots-secretari d'Estat, en memòria dels mèrits del seu pare, el general Francisco Javier Ferraz y Cornel, a l'acció d'Amposta durant la Tercera Guerra Carlina. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Amposta a la Ràpita, canal de navegació d' (Montsià) Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III entre l'Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d'evitar les dificultats que la desembocadura de l'Ebre oferia a la navegació fluvial. Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l'Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d'aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l'assut de Xerta. A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l'Ebre (canal de la dreta de l'Ebre). 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Amunt, l' (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat) Caseriu, situat en una de les valls que formen la capçalera de la riera de Corbera. 96 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Amunt, los d' (Alarò, Mallorca Septentrional) Barri antic i origen del poble, separat per un torrent de l'àrea de creixement urbà iniciada el s XVI. També ha estat anomenada Pobla Antiga (1395), Partida d'Amunt o Vila d'Amunt. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amusic (llat: Amusicus) (Catalunya, s III aC) Cap iber dels ausetans, segons Titus Livi. Aliat dels cartaginesos, que fugí amb Asdrúval quan, l'any 217 aC, els romans atacaren i sotmeteren els ausetans. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amuti, Joan (Barcelona, s XIX) Escriptor i periodista. Entre les seves obres destaca avui, per la seva curiositat, un Viatge a Mataró en el ferrocarril, que recull les impressions d'un viatge per la nova via fèrria Barcelona-Mataró, la primera del país, inaugurada el 1849.
Anar a: [ Amet ] [ Ametller i ] [ Amich ] [ Amigo ] [ Amo ] [ Amos ] |
Amics dels Museus de Catalunya (
Amitges, coma d'