|
|
|
Anar a: [ Fort ] [ Forteza ] [ Fortuny ] [ Fos ] [ Fox ] [ Frai ] Els polítics honestos fan els pobles grans, la corrupció traeix la confiança a la democràcia. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fort, Baltasar (País Valencià, 1570 – Manila, Filipines, 1640) Frare dominicà. Prengué l'hàbit el 1585. Després de viure a Barcelona, Tortosa i Saragossa, fou destinat a les missions de Pangasinan (Filipines). Es retirà després a Manila per manca de salut. Fou provincial de l'orde el 1618. Després de nova estada a Pangasinan i d'altres missions, on es distingí, tornà a Manila, on fou rector de la universitat de San Tomás i prior del convent de Santo Domingo. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – Barcelona, s XIX) Militar. Combaté al costat de Prim contra els carlins i a la guerra d'Àfrica. A la batalla de Tetuan prengué el comandament dels voluntaris catalans quan caigué mort llur cap, Sugrañes. També destacà, al front de les mateixes forces, a la batalla de Wad-Ras. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort, Joan (Catalunya, s XIII – s XIV) Dominic. Professor en diversos convents de l'orde, fou elegit vicari del mestre general dels dominics al Capítol de Dijon del 1333. Dels seus anys de professor de lògica s'ha conservat un tractat, Predicabilia. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fort, Joan Baptista (València, 1609 – 1685) Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons. 5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fort dels Banys, el (fr: Fort-les-Bains). Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d'Arles (Vallespir) al començament del s XIX, poc temps després de la seva constitució. El 1840 fou substituït pel d'Amélie-les-Bains. El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort i Bofill, Xavier (Barcelona, 1940 - ) Escriptor. Fill d'Eufemià Fort i Cogul. Ha publicat una biografia de Prat de la Riba (1967). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort i Cogul, Eufemià (la Selva del Camp, Baix Camp, 1908 – Barcelona, 1979) Escriptor i erudit. Fou un dels primers promotors de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la col·lecció "Analecta Selvatana". Va publicar nombrosos llibres d'erudició i de divulgació sobre aquest monestir i de l'anàlisi del passat del seu poble (més de cinquanta títols), a més d'extensos treballs erudits en revistes. Escriví també poesia. De la seva extensa bibliografia, cal destacar Santes Creus. Notes històriques i 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort i Prats, Jaume (Reus, Baix Camp, 1874 – 1955) Escriptor. Fundà el diari "El Heraldo de Reus" (1916) i el setmanari "El Heraldo de Cataluña" (1917). És autor dels llibres de narracions Por tierras africanas (1914), Del teatro de la guerra (1915) i de diverses obres teatrals de caràcter històric. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fort Pius, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, dins l'antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l'indret de l'antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868. Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal; el 1894, tres anys abans de l'agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d'aquell carrer. 10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fortaner, Josep (Rosselló, 1765 – 1845) Eclesiàstic i historiador. Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà (1785) i vicari de la catedral de Sant Joan. Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d'Elne. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fortea, Josep (Calamocha, Aragó, v 1680 – València, v 1750) Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva. Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l'església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fortea, Manuel (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVIII – Madrid, 1825) Frare franciscà. Exercí diversos càrrecs i fou cronista de Castelló de la Plana. Publicà col·leccions de sermons i un Elogio de San Antonio de Padua, entre d'altres escrits. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fortea i Castelló, Gonçal (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1929 - ) Escriptor. És autor de contes apareguts a diverses publicacions periòdiques i de la narració Vuelta al hogar (1963). Ha obtingut a Madrid el premi Sésamo de 1962 i a Alacant el concedit per la Biblioteca Gabriel Miró el 1963. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fortesa, la (Piera, Anoia) Veïnat i antiga quadra, a l'extrem meridional del terme, a la dreta de l'Anoia, al límit amb l'Alt Penedès. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fortesa, la (Sant Pere Sallavinera, Anoia) Poble, a l'altiplà de Calaf, al nord-est d'aquesta vila. La seva església parroquial (Sant Joan) depenia de la de Boixadors, amb el qual formà un municipi el s. XIX. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fortesa, son (Puigpunyent, Mallorca Occidental) Possessió (o çon Fortesa), al nord-oest de la vila. Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, fou fundada, el 1679, per fra Joan de la Concepció, l'ermita de son (o çon) Fortesa. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza, Josep (Palma de Mallorca, 1797 – s XIX) Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí. Fou poeta, erudit i traductor de les faules d'Isop. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Forteza i Bover, Jeroni (Alcoi, Alcoià, 1911 - ) Metge. Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà. Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València. Fou també director i fundador i diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del CSIC i l'Institut d'Investigacions Citològiques de la Caixa d'Estalvis de València. Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Roig, de la diputació de València. Publicà un Atlas of Blood 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Pinya, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1894 – 1957) Escriptor. Col·laborà a "La Nostra Terra". Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França. És autor del llibre de poemes Dansa de les hores, inscrit dins l'estètica de l'Escola Mallorquina, i d'un estudi sobre la poesia de Joan Alcover. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Pinya, Guillem (Palma de Mallorca, 1892 – 1943) Arquitecte, urbanista i polític. Ocupà càrrecs importants a les Illes, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933. Les seves primeres obres demostren la influència d'un tradicionalisme italianitzant (casa d'Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s'aproximà al nou corrent 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Pinya, Miquel (Palma de Mallorca, 1888 – 1969) Escriptor i enginyer de camins. Fou cap d'Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l'Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l'Escola Mallorquina. Publicà els poemes L'estela (1919), L'íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d'òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d'Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d'unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l'assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966). 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Valentí, Guillem (Palma de Mallorca, 1830 – 1873) Assagista i poeta. Treballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona i a l'Academia de la Historia de Madrid. Formà part del grup de poetes que figuraren a l'antologia Los trovadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic. És autor dels poemes Lo que diu l'oreneta i L'orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894). 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Valentí, Jeroni (Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923) Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari "Las Provincias". Publicà diversos llibres d'assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu 27 CATALUNYA - MUNICIPI
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortià, Bernat de (Empordà, s XIV - Catalunya, d 1424) Cavaller. Gràcies al matrimoni de la seva germana Sibil·la (1377) amb el rei Pere III el Cerimoniós rebé favors reials i esdevingué primer majordom del rei (1379) i, més tard, l'any 1382, comarlenc del rei i lloctinent de governador de Catalunya. Representà la petita noblesa i féu d'instrument d'una política reial que tenia per objecte afeblir el poder dels grans nobles. Fou capità general de les forces reials en la rebel·lió del comte d'Empúries. Moribund Pere III (a la fi del 1386) i enemistat amb l'infant Joan (futur Joan I), fugí amb la seva germana del palau de Barcelona i fou assetjat al castell de Sant Martí Sarroca per l'infant Martí (1387). Processat, obtingué el perdó però fou desposseït de les seves propietats, a canvi de les quals rebé una pensió anual de 12.000 sous. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fortià-Durban, François de (Avinyó, Provença, 1631 - Montlluís, Alta Cerdanya, 1700) Militar. Com a comandant d'un regiment d'infanteria prengué part activa en la guerra dels Segadors, i es destacà als setges 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortiana Nom amb què era coneguda la reina Sibil·la de Fortià. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fortianell (Fortià, Alt Empordà) Poble, a l'oest del cap del municipi. El 1855 hi fou inaugurada una granja escola d'agricultura, promoguda per Narcís Fages i de Romà i patrocinada per la diputació de Girona, amb 125 ha de terreny, la qual al començament del s XX passà a ésser regida pels germans de les Escoles Cristianes. 32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fortó, coll de (Rosselló / Vallespir) Coll (784 m alt) dels Aspres, en ple bosc de Calmella, entre la vall del Bulès (Prunet i Bellpuig), la vall de Fontcoberta (Queixàs) i la vall del riu Ample (Calmella). 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fortuny (Reus, Baix Camp) Barri de la ciutat. Al sud del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou. Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta. A l'inici estava format per 692 habitatges construïts en forma de blocs. Hi resideix població autòctona i immigrada. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny (Catalunya, s X - Lleida ?, s X) Prevere. Jutge de tots els cristians de la regió de Lleida, sota el domini del visir Zamega. El 987 definí el plet entre els homes d'Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fortuny de Ruescas i Sureda, Jordi (Palma de Mallorca, 1623 – 1681) Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d'història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita. 95 EUROPA - BIOGRAFIA Fortuny i de Madrazo, Marià (Granada, Andalusia, 1871 - Venècia, Itàlia, 1949) Escenògraf i pintor. Fill de Marià Fortuny i Marsal. Es formà a França, i s'establí a Venècia el 1889, on hi ha un museu monogràfic dedicat a ell. Com a escenògraf la seva principal aportació fou la cúpula Fortuny. Conreà també el gravat, l'escultura i el disseny de robes i catifes. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i de Miralles, Carles de (Barcelona, 1872 – 1931) Escriptor, baró d'Esponellà. Escriví obres diverses, divertides i costumistes, com les novel·les Daltabaix (1907), Després del ball (1908), En Poudor (1908) i Miratges (1915), i d'altres com Fantasies. Aplec d'impressions (1905), Els catalans a Bascònia (1906), Pro Pàtria. Estudis polítics i sociològics (1907), Del meu carnet. Gent coneguda (1907) i Aristocràtiques (1910). 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fortuny i de Puigdorfila, Ramon (Palma de Mallorca, 1739 – 1812) Cavaller de Sant Joan de Jerusalem. Escriví un Diccionario mallorquín castellano, que ha restat inèdit. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i de Sant-romà, Carles de (Mataró, Maresme, 1815 - Catalunya, s XIX) Baró d'Esponella, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi. Era fill d'Epifani de Fortuny i van Oosterom i de Teresa de Sant-romà i de Guàrdia. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i Fàbrega, Andreu (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1884) Violinista. Fou un dels grans concertistes del seu temps. Exercí el càrrec de director del Teatro Real, de Madrid. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i van Costerom, Epifani de (Barcelona, 1796 – 1860) Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional. El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador. Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d'Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de Carles de Fortuny i de Sant-romà. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i Vidal, Joan (Barcelona, 1946 - ) Nedador i jugador de waterpolo del club de Natació Barceloneta. Gran velocista, detingué diverses vegades els rècords d'Espanya dels 100 i 200 metres llisos i dels 200 metres estils. El 1969 obtingué un premi especial pel fet d'haver estat al primer nedador espanyol a aconseguir més de cent participacions en competicions internacionals. 44 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Fòrum Cristianisme i Món d'avui (País Valencià, 1989 - ) Reunió anual de dos dies convocada per un grup de cristians valencians, que segueix la inspiració i les pautes del Fòrum Home i Evangeli de Catalunya. La llengua oficial és el català i hom té molta cura de les celebracions litúrgiques. 45 CATALUNYA - CULTURA Fòrum Home i Evangeli (Catalunya, 1985 – 1995) Reunió anual de dos dies. Convocada per un grup de cristians catalans, amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual. Té una mitjana de mil tres-cents participants. Les ponències i les comunicacions són publicades a la revista "Foc Nou". A partir del 1955 adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli. 46 CATALUNYA - EMPRESA
47 CATALUNYA - CULTURA Fòrum Vergés (Barcelona, 1959 - ) Organització adscrita a la Congregació Mariana de la Companyia de Jesús. Creada després de la mort del pare Manuel Maria Vergés S.I., durant molt anys consiliari de la Congregació. Es proposà de constituir una plataforma de diàleg entre religió i cultura. El 1960 va constituir una gran sala d'actes a l'edifici dels jesuïtes al carrer Balmes cantonada Rosselló, on va organitzar conferències, concerts, representacions teatrals i sessions de cine-club, entre altres activitats, i que va esdevenir un important punt de trobada de la resistència cultural contra el franquisme. 48 CATALUNYA - POLÍTICA Fòrum Vida i Evangeli (Catalunya, 1995 - ) Reunions. Nom que d'ençà de la seva onzena convocatòria adoptà el Fòrum Home i Evangeli, sense variar-ne, pèro, ni les característiques ni la finalitat. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fos, Joaquim Manuel (València, 1730 – 1789) Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes. Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees. Escriví un notable tractat técnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fosca, vall (Pallars Jussà) Vall (o de Cabdella), excavada pel riu Flamicell i els seus afluents de capçalera. És una vall d'origen glacial limitada a la capçalera per un circ amb una zona lacustre (estanys de Gento i Tort); segueix el curs del riu en direcció nord-sud, profundament encaixonada entre pics que superen els 2.000 m d'altitud i que la separen de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana; al sud comunica amb la conca de Tremp pel congost d'Erinyà, que clou la vall en el seu vessant més meridional. El clima és de muntanya, amb precipitacions superiors als 1.200 mm anuals a la capçalera. La vegetació és escassa a les àrees més altes, i de roures i pins a la part baixa. La població viu agrupada en dos municipis: la Torre de Cabdella i Senterada. L'agricultura es limita al conreu de productes hortícoles i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme rural. És coneguda també amb el nom de Ribera del Flamicell. 51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fossa, platja de la (Calp, Marina Alta) Platja de la costa, al nord del penyal d'Ifac. 54 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Fossa del Gegant, pic de la (Conflent / Ripollès) Cim (2.805 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Carançà de les comes de Noucreus i de Vaca, entre els colls de Noucreus i de Carançà. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Fossar de les Moreres, el (Barcelona, Barcelonès) Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l'Onze de setembre de 1714. Situat prop de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. A la darreria del s XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada. D'ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s'hi celebren actes de caire patriòtic. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fossas i Martínez, Juli Maria (Barcelona, 1868 – 1945) Arquitecte (1890). Fill de Modest Fossas i Pi. Ocupà diversos càrrecs municipals a Barcelona, Malgrat, el Masnou i Arenys de Mar. En les seves obres, que es mouen dins el corrent modernista, s'observa, sovint, la influència de Gaudí com la casa de veïns del carrer de Llúria núm. 80, a Barcelona (1907), d'una altra casa al mateix carrer núm. 129 (1907), i de la vil·la Sant Rafael de Tarragona (1912), d'un modernisme més contingut. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Fotogramas & Video (Barcelona, 1946 - ) Publicació cinematogràfica en castellà. Dedicada a la crítica i al comentari dels fets cinematogràfics. Primerament fou quinzenal, i després setmanal. Des del 1973 ha pres el nom de "Nuevo Fotogramas". Ha tingut èxit popular i, sobretot a la segona època, ha adquirit una certa intenció crítica. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fou, el (Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental) Poble (ort trad: Alfou), a la dreta del torrent de Fou, afluent de la riera de Mogent per la dreta. El centre és l'església parroquial de Sant Julià, obra del 1142, engrandada al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica. El lloc és esmentat ja el 941. Vora l'església ha estat construïda modernament una urbanització. 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fou, gorges de la (Arles / Montferrer, Vallespir) Congost profund i espectacular, obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l'esquerra. Té una longitud d'uns 2 km, una profundidat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d'1 m. Han estat condicionades per ésser visitades. 61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fou, la (l'Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda) Congost de l'Agli, per on el riu, just després de l'aiguabarreig amb la Bolzana, s'obre pas a través de l'alineació calcària de la serra de l'Esquerda, que separa les valls de l'Aglí i de l'Adasig. A l'entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fouché, Pere (Illa, Rosselló, 1891 – 1967) Lingüista. Fou professor universitari a Grenoble (1923-26), Estrasburg (1926-31) i París (1931-63), i membre corresponent de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Deixà obres importants, com Phonétique historique du Roussillonnais (1924), Morphologie historique du Roussillonnais (1924), La diphtongaison en Catalan (1925), Études de phonétique générale (1927) i Traité de prononciation française (1956). 63 EUROPA - BIOGRAFIA Foulché-Delbosc, Raymond (Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929) Hispanista. Fundà i dirigí la "Revue Hispanique" (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d'investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda (1911) i d'Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d'un Abrégé de grammaire catalane (1902). Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l'edició, que restà limitada a alguns fragments. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fourrat i Vallier, Isidor (València, 1845 – 1915) Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques. Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foxà, Miquel (Barcelona, s XIX) Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d'Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l'agricultura. Presidí l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foxà i Riberes, Isabel (Catalunya, s XVI) Erudita. Molt entesa en llengúes clàssiques i en ciències. Gaudí d'especial fama per les seves disertacions pronunciades a la catedral de Barcelona, i a Roma davant el papa Pau III. 68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Foxonet, Emili (el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972) Escriptor i militar. Oficial d'artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i després de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans. És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d'ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971). La seva obra d'estudi consta d'una Gramàtica catalana (1969) i d'un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970). 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foyé i Ràfols, Marià (Barcelona, 1904 – 1937) Aviador. Fou professor de l'Escola del Treball i periodista. Impulsor del vol sense motor i a vela a Catalunya (grup Falziots, 1931), va participar en les Setmanes de Vol sense Motor (Puigcerdà, 1932; Montseny, 1933, i Sabadell, 1934). Aquest darrer any féu un nou rècord d'Espanya de permanència a l'aire, i el 1936 esdevingué tècnic dels Serveis Aeronàutics de la Generalitat. Morí a Barcelona, on va ésser traslladat urgentment quan fou ferit de mort a Belchite (Aragó, 19/oct/1936). Va escriure Resum d'aviació (1934), primer llibre sobre aquesta matèria publicat a Catalunya. 70 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foz i Sala, Màrius (Barcelona, 1929 - ) Metge. Es llicencià (1954) i es doctorà (1965) a Barcelona. Ha estat nomenat professor de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), catedràtic a la de La Laguna (1979) i catedràtic a la UAB (1980). Ha estat president (1971-73), de l'Associació d'Endocrinologia i Nutrició de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i director de les revistes "Endocrinología" (1977) i "Medicina clínica" (1983). Ha estat designat membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1985). Ha publicat més d'un centenar de treballs sobre qüestions de medicina interna, preferentment d'endocrinologia. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foz i Tena, Amadeu (Lécera, Saragossa, Aragó, 1913 - Barcelona, 1993) Metge llicenciat a Barcelona el 1939; cap de la secció de bacteriologia de l'Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Médica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l'OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959). Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d'un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 FRANJA PONENT - MUNICIPI
75 CATALUNYA - HISTÒRIA Fraga (Barcelona, Barcelonès) Antic nom de Cantunis. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Fraga (Castelló de la Ribera, Ribera Alta) Despoblat, que dóna nom a una partida rural. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fraguerau (Ulldemolins, Priorat) Congost del riu de Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant. Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d'una bona part del Montsant, entre l'ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs. Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l'ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Frainos, riu de (Comtat / Marina Baixa / Alcoià) Afluent dretà del riu d'Alcoi (o riu de Penàguila), que neix al port de Confrides, passà pels termes de Penàguila i Benilloba i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina. Rep, per la dreta, el barranc de Seta. 80 CATALUNYA - LITERATURA Fraire de joi e sor de plaser (Catalunya, s XIV) Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del s XIV. La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d'exposició. 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
82 ANDORRA - GEOGRAFIA Framiquel, port de (Encamp, Andorra) Veure> Envalira, port d'. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franc (Catalunya ?, s IX) Personatge. Apareix amb el títol de vescomte de Barcelona en temps de Guifré I el Pilós. No ha estat establerta cap relació entre ell i Ermemir, del qual sembla davallar la nissaga vescomtal de Barcelona. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Franc, Joan (València ?, s XIV – s XV) Arquitecte. Actiu a l'obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament. El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda. Hom l'anomena sovint, segurament per error, Josep. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franc, Narcís (Barcelona, s XIV - a 1397) Mercader. El 1374 era oïdor de la generalitat de Catalunya. Traduí per primera vegada al català el Corbatxo de Boccaccio, força defectuosa i amb molts italianismes de lèxic i sintaxi. En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se'n conserva cap exemplar. Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B. Moll. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franc i Estalella, Antoni (Igualada, Anoia, 1778 – 1855) Guerriller. Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès. Juntament amb el manresà Maurici Carrió dirigí els sometents que venceren les tropes franceses als combats del Bruc (jun/1808). Des de llavors lluità en diverses accions i fou batlle d'Igualada. Posteriorment, el 1814, entrà a l'exèrcit regular com a coronel d'infanteria. Des del 1902 figura a la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA França (Espinelves, Osona) Veïnat (840 m alt), al nord-est del poble, prop de la riera de Serrallonga. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA França (Arbúcies, Selva) Veïnat, al sud de la vila. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA França (el Vendrell, Baix Penedès) Barri, a la dreta de la riera de la Bisbal. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA França, la (Barcelona, Barcelonès) Nom popular de la barriada obrera (o la França Xica), construïda la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble Sec i la plaça d'Espanya i fora del traçat del pla Cerdà. A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l'Eixample de Santa Madrona; hom hi edificà una església (Santa Madrona), convertida en tinença parroquial el 1888; incendiada a la Setmana Tràgica, fou reconstruïda el 1916. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Francàs, el (el Vendrell, Baix Penedès) Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs). En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l'antic estany del Francàs, actualment dessecat.
Anar a: [ Fort ] [ Forteza ] [ Fortuny ] [ Fos ] [ Fox ] [ Frai ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Fortaleny
Forteza i Cortès, Tomàs
Fortià
Fortuny i Marsal, Marià
Fradera i Barceló, Josep Maria
