|
|
|
Anar a: [ Rid ] [ Rie ] [ Riera, M ] [ Riera i F ] [ Riera i S ] [ Rif ] Tots els òrgans humans es cansen alguna vegada, tret de la llengua. (Konrad Adenauer) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ridaura (Garrotxa) Veure> Riudaura (nom popular del municipi). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ridaura, el (Baix Empordà) Curs d'aigua del sector sud de la comarca. Neix dins el terme de Llagostera (Gironès), als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri; segueix inicialment la direcció sud-nord i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció oest-est, forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d'Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d'Aro, a la platja d'Aro. La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ridaura, monestir de (Riudaura, Garrotxa) Monestir benedictí (Santa Maria de Ridaura) radicat a l'actual església parroquial de la població. Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l'uní en qualitat de priorat al de la Grassa. Tingué una petita comunitat d'un prior i quatre o cinc monjos. El 1592 el papa l'uní a Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat. L'església actual fou refeta el 1779. Al seu costat hi ha una casa coneguda pel monestir o l'abadia, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d'antic. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ridaura, Sanç de (Catalunya, s XIV) Metge. El 1365 assistí l'infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l'acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós. El 1367, essent metge del comte d'Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta. És autor d'un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia, que ha restat inèdit. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ridaura i Gosálvez, Llorenç (Alcoi, Alcoià, 1871 - Anna, Canal de Navarrés, 1963) Escultor. Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal. Una pensió de l'ajuntament d'Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d'Agustí Querol. A l'Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa. Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa: talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi (Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi), marbre Virtuts teologals i l'Àngel imposant el silenci (cementiri municipal d'Alcoi). També féu els dos àngels de marbre blanc per a l'altar major de l'església de Sant Jordi (destruït el 1936), tot i que se'n conserva el guix (1918). Guanyà una segona medalla a Madrid el 1908 per Llavors, i la Creu d'Alfons XII per un monument a Cervantes. És autor 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ridaura i Peres, Gregori (Alcoi, Alcoià, 1641 – València, 1704) Eclesiàstic. Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici de la catedral (1669). Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal. No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d'espiritualitat. El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València. És tingut com a venerable. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ridecós (Arbúcies, Selva) Masia, a l'esquerra del riu de Cós, que en aquest indret forma el límit amb el terme de Sant Hilari, centra el veïnat del sot de Ridecós, en part a Sant Hilari. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ridlinda (o Ralinda) (Catalunya, s IX) Comtessa de Besalú. Probablement germana d'Anna (muller d'Esteve, fidel del rei dels francs Carles III) i, per tant, filla d'Alaric, comte d'Empúries, i de Rodruda (filla del comte Berà I de Barcelona). Fou casada amb el comte Radulf I de Besalú, i ambdós reberen de la dita Anna (876), Trullars, Pesillà de la Ribera (Rosselló), Corva (Conflent) i Romanyà de Besalú. L'any 887 comprà, amb el seu espòs, l'església de Sant Llorenç del Mont a l'abat Riamir de Sant Aniol d'Aguja i el 903 donaren la vila de Pesillà al monestir de la Grassa. El 920 ja era vídua. Fou mare d'un hisendat de Besalú (Oliba) i d'un Bernat, casat amb Uldegarda, filla del comte Frèdol I de Tolosa. Tal vegada fóra identificable amb una Relindes (o Ridlinda ?) dita Rixica, que donà Sant Pere de Sedret (Cerdanya) al monestir de la Grassa i al seu abat Guitisà. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Ridolaina (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Antic terme, a la vall de Ridolaina, que davalla del Cadí, del coll de Tancalaporta, drenada pel torrent de Ridolaina, límit amb el terme de Bellver de Cerdanya. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riells, cala de (l'Escala, Alt Empordà) Cala de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Roses, al sud del nucli antic de la vila, a l'extrem nord del massís del Montgrí. Ha esdevingut un important centre residencial (apartaments) i turístic. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riells del Fai (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Poblat, situat al nord-oest del cap municipal, al peu dels cingles de Bertí, a la vora de la riera de Tenes. Hi ha el santuari de Sant Miquel del Fai. 13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riembau, Janot (Bagà ?, Berguedà, s XVI - Catalunya, s XVI) Bandoler. Era aristòcrata, d'una família de donzells de Bagà, encara que, segons sembla, les seves propietats personals eren a la Pobla de Lillet. Actuà intensament als anys 1561-67, durant els virregnats de García de Toledo i de Diego Hurtado de Mendoza. Encara que solia operar a les muntanyes del Berguedà, es traslladava a l'hivern cap a la marina, on 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riera (Illes Balears, s XVI) Escriptor i eclesiàstic. De 1561 a 1572 convocà un certamen poètic en honor de Sant Josep. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riera, Antoni (País Valencià, s XIV) Lul·lista. Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lul·lianes en les quals acusava l'inquisidor Eimeric d'enemic de la doctrina de Ramon Llull: Viginti quatuor textus Apostrophos (publicat a Mallorca el 1689). Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l'Anticrist, la reproducció d'interpretacions teològiques de la Trinitat i de l'Encarnació i una sèrie d'elogis de la doctrina lul·liana; demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de Ramon Llull. Eimeric l'atacà amb un opuscle que posà fi a la seva campanya antilul·liana: Incautatio studii ilerdensis super XX articulis per quendam Anthonium Riera studentem valentinum ut defertur inibi seminatur, que dirigí a la universitat lleidatana per prevenir-la dels errors de Riera. Aquest, a Avinyó, promogué amb èxit la qüestió de la il·legalitat de les butlles antilul·lianes i aconseguí la declaració de l'ortodòxia de la doctrina lul·liana (1395). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera, Antoni-Joan (Arenys de Mar, Maresme, 1578 – 1638) Escultor. L'any 1612 s'havia establert a Castella, on tingué molta fama i realitzà diferents obres, com les escultures de la Puerta del Sol (1625-29), a Madrid. L'any 1629 participà en el concurs per a l'altar major de Santa Maria del Mar de Barcelona, però no realitzà l'obra. Als darrers anys de la seva vida s'establí a la seva vila natal, on realitzà, entre altres obres, una Soledat per a l'església parroquial d'aquesta vila i un Crist per a la de Sant Vicenç de Llavaneres. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera, Bernat de (Catalunya, s XIV - Avinyó ?, França, s XIV) Eclesiàstic mercedari. Personatge de vida desconeguda que residí a la cort d'Avinyó. Escriví una obra. De laudibus Benedicti XIII. Hom diu que per aquesta causa el papa Benet XIII el féu cardenal. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riera, Cervià de (Illes Balears, s XIII) Ciutada de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II. El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França. No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d'Eivissa, cosa que obtingué. Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera, Climent (Vic, Osona, 1658 - Escaladei, Priorat, 1682) Monjo cartoixà i autor ascètic. Fill d'un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona. Entra a la cartoixa d'Escaladei el 1676 i professà el 1678. Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i direcció d'esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis. És autor d'alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell. Morí essent només diaca i se'l considerà venerable. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riera, Joan (Sineu, Mallorca, 1579 - Roma, Itàlia, 1633) Eclesiàstic. Fou lul·lista ardent. Es féu franciscà a Palma de Mallorca a instigació del seu amic Alonso Rodríguez. El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera, Joan (Catalunya, s XVII - Mataró, Maresme, s XVIII) Escultor. La seva principal obra és l'altar de la Mare de Déu del Roser, a l'església de Santa Maria de Mataró (1701), Juntament amb el seu fill, de nom també Joan Riera, obrà nombrosos retaules per a les esglésies del Maresme i es dedicà igualment a la producció de mobles. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera, Joaquim (Girona, s XIX) Compositor. És autor de sardanes que obtingueren molta popularitat. Se'n destaquen les titulades: La girondina, Sardinera, Tristeses d'una nineta i Pastoreta. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera, Josep (Barcelona, s XVIII) Batlle de Sant Martí de Provençals. Adversari de la dominació de Felip V sobre Catalunya, el 1713 el govern provisional català li conferí plens poders per a alçar voluntaris fora de la capital. Es convertí en un dels millors agents d'enllaç i d'informació que treballaren al servei secret dirigit per Salvador Lleonard. Entrà i sortí sovint de l'assetjada Barcelona, fins a la darreria d'ago/1714. Les seves missions resultaren singularment fructíferes. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riera, la (les Llosses, Ripollès) Masia de l'antic mun. de Palmerola, que forma part de l'enclavament de la Rovira de Baix. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riera, la (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental) Veïnat. 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riera, Maria (Illes Balears, s XIX) Pintora. Destacà per l'excel·lent factura de les seves miniatures. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera, Ramon de (Catalunya, s XIII) Diplomàtic. Serví Alfons II el Liberal en diverses missions, com una entrevista amb el papa, a Roma, el 1288, per tal d'ajornar la citació feta al rei pel pontífex, poc abans de la signatura del pacte de Canfranc. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera, Reinard (Catalunya, s XV) Prelat. Era mercenari. Escriví l'obra De landibus Benedicti XIII, que li valgué, segons Torres Amat, la dignitat de cardenal. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riera, sa (Begur, Baix Empordà) Barri marítim, situat davant la cala de sa Riera, situada al peu del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu. És un lloc pintoresc i centre d'atracció turística i residencial. L'antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Riera, sa (Mallorca Occidental) Curs d'aigua intermitent, que neix al vessant oriental del serrat de Galatzó, dins el municipi de Puigpunyent, passa per aquesta vila i per la d'Establiments i es dirigeix vers Palma, on 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riera de Blanes, la (Blanes, Selva) Veure> Antiga, l'. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riera de Caldes (Vallès Oriental) Veure> Santa Maria de Gallecs. 36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Adroher, Antoni (Sant Miquel de Cladells, Selva, 1884 – Barcelona, 1967) Veterinari. Es llicencià també en medicina (1909). El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona. Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d'Higiene de Barcelona. Dirigí el parc zoològic de Barcelona (1934-52) i col·laborà assíduament en revistes professionals veterinàries. Fou president del Col·legi Provincial de Veterinaris de Barcelona. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Balaguer, Francesc (Manresa, Bages, s XVIII – s XIX) Comerciant i militar. Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta, fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2/jun/1808. Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit. Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès. Ascendit a tinent coronel d'infanteria, el 1816 es retirà de l'exèrcit. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Bertran, Joaquim (Girona, 1848 – Barcelona, 1924) Polític i escriptor. Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a corts. Presidí la Unió Catalanista i l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Col·laborà a la premsa de la Renaixença, especialment a "Lo Gai Saber", "La Il·lustració Catalana" i "La Tomasa". Fou proclamat mestre en gai saber (1904). Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu: Caritat (1871), Robinson petit (1872), Bernat Pescaire (1875), De mort a vida (1879), Gent de mar (1888), Lo testament de l'oncle (1896), etc. Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps (1874), Mel i fel (1877), Cent faules (1880), Llibre de sonets (1888) i Faules velles (1920). A més, escriví Escenes de la vida pagesa (1878) i El catolicismo y la república federal (1873). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Casanovas, Joan (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1912) Fuster artístic. Fou deixeble de Venanci Vallmitjana. Realitzà obres molt remarcables de fusteria decorativa per a esglésies. Des del 1903 era professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Claramunt, Francesc (Martorell, Baix Llobregat, 1890 – Mèxic, 1955) Sindicalista i polític. Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930. Alcalde de Martorell (1930), fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Clavillé, Manuel (Premià de Mar, Maresme, 1918 - ) Escriptor. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, on es llicencià el 1940. Féu el doctorat el 1941. Col·laborà a la fundació de bon nombre d'institucions barcelonines, com l'Institut d'Estudis Europeus, el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, del qual fou conseller i delegat adjunt, i l'Institut d'Estudis Nord-americans, del qual fou vice-president. També fou membre de l'acadèmia orsiana del "Faro de San Cistóbal", al qual ingressà amb el parlament Eugeni d'Ors i la unitat moral d'Europa. Actiu conferenciant, especialment sobre temes europeistes. Fundà la "Revista Europa", que dirigí. Fou editorialista de la revista "Cisneros", de Madrid. Col·laborador habitual de "La Vanguardia" i "El Noticiero Universal" de Barcelona. Ës autor dels llibres El 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Comas, Josep Maria (Mataró, Maresme, 1827 – 1858) Escriptor. Carlí, fundà a Barcelona "El Símbolo" i fou redactor de "La Regeneración" de Madrid. Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres ¿Qué mal han hecho los jesuitas? (1846), Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad (1848), Historia de todos los pueblos de la tierra... (1858), La religión y la filosofía moderna (3 volums, 1850-51) i la llarguíssima novel·la històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito (10 volums, 1847-50). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riera i Mesquida, Guillem (Petra, Mallorca, 1731 - Palma de Mallorca, 1798) Eclesiàstic. Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747. El 1769 n'era prior i el 1772 abat. L'any següent fou nomenat també vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i de Navarra. El 1780 fou reelegit abat. Deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau i un comentari en català a la regla de sant Benet, fruit de les conferències que feia a la seva comunitat. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Mitats, Jordi (Barcelona, 1936 - ) Navegant. A bord de l'Ino, el 1976, dugué a terme la singular gesta de travessar a vela la banquisa de la mar polar fins a arribar el 4/jun a Groenlàndia, portant a bord una expedició que tenia com a objectiu l'escalada d'unes muntanyes gelades del nord de Groenlàndia, a les quals solament es pot arribar per mar. És el navegant a vela dels temps moderns, que ha arribat a la màxima latitud nord. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Moliner, Ramon (Barcelona, 1875 – 1937) Litògraf i dibuixant. Continuà el negoci familiar de litografia. Estudià, des de molt jove, a l'acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d'El Rovell de l'Ou i de la revista manuscrita "Il Tiberio", de la qual fou fundador i principal animador. Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en "L'Esquella de la Torratxa" entre el 1895 i el 1903. Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué. Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la pintura i el dibuix. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riera i Palmero, Joan (Favareta, Ribera Baixa, 1938 - ) Historiador de la medicina. Catedràtic d'història de la medicina de la Universitat de Valladolid (1973), fou un dels motors més actius de la historiografia mèdica estatal. És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals: Idealisme i positivisme en la medicina catalana (1973), La introducción en España del método antiséptico de Lister (1973), Planos de hospitales españoles del siglo XVIII (1975), Carlos III y los chuetas mallorquines (1975), Cirugía española ilustrada y su comunicación con Europa (1976), Las polémicas lulistas y el Consejo de Castilla (1977), José Masdevall y la medicina española ilustrada (1980) i Medicina y ciencia en la España ilustrada (1981). 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Pau, Agustí (Sàbalo, Cuba, 1876 - les Encies, Garrotxa, ago/1936) Polític. Visqué a Catalunya d'ençà del 1884. Milità a la Lliga Regionalista de Girona. Fou elegit diputat i president de la Diputació de Girona. Intervingué en les tasques de preparació de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou elegit conseller en diverses ocasions. Intervingué especialment en els afers de Beneficència i Sanitat i d'Obres Públiques. Posteriorment fou elegit senador per la província de Barcelona. Morí assassinat. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Puntí, Josep (Barcelona, 8/nov/1885 - Reus, Baix Camp, 5/nov/1949) Polític. Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires (1910-15), on fou president del Casal Català. Fou diputat a corts (1931) i president de l'Agrupació de Catalans d'Amèrica (1934). Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l'estranger i a l'assistència d'infants refugiats. Després del 1939 s'amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d'on sortí greument malalt. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Riquer, Pere (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1862 – Barcelona, 1938) Poeta. Col·laborà a "Joventut" i, amic de Jeroni Zanné i de Pin i Soler, col·laborà amb aquest a Sonets d'uns i altres (1904). Publicà també Poesies (1927) i Amor foll, amatent, dolç... (1934), i una sèrie de sonets seus foren recollits a "Lectura Popular". 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Rojas, Roc (Barcelona, 1913 - Castelldefels, Baix Llobregat, 1992) Dibuixant i pintor. De formació inicialment autodidàctica, realitzà més tard estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat a diversos països d'Europa i Amèrica. Destacà com a il·lustrador de llibres, especialitat en la qual fou un dels professionals més sol·licitats. Fou professor a l'Escola Massana. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Roses, Tomàs Felip (Barcelona, 1790 - París, França, 1881) Financer. De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d'un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l'orde de Carles III. Fou tresorer de la casa de l'infant Francesc de Paula d'Espanya, intendent honorari de l'armada reial i 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Sala, Pau (Roda de Ter, Osona, 1908 - Catalunya, 1985) Mecenes. Industrial tèxtil, fou cofundador del diari "El Matí" (1929) i el 1936 s'hagué d'exiliar a l'Argentina, d'on tornà el 1952. Juntament amb J.B. Cendrós, L. Carulla, F. Millet i J. Vallvé, fundà la societat Òmnium Cultural (1961), la qual presidí del 1967 al 1978. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riera i Sans, Gumersind (Fornells, Menorca, 1909 - Barcelona, 4/abr/1990) Escriptor. Fou mestre nacional. Publicà el recull poètic Rimas de cristal (Maó, 1947), que havia estat premiat a la "Fiesta de las Letras" de Barcelona del mateix any. També és autor de poesies soltes en català. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Sans, Jaume (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1941 - ) Filòleg i erudit medievalista. El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona. Llicenciat en filosofia i lletres, s'ha dedicat a l'estudi dels jueus catalans medievals, en especial els avalots contra els calls del 1391. Ha fet diverses edicions de texts: el procés criminal (1410) contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l'alcavota, 1973), d'interès literari, a part d'històric; transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974), La crònica en hebreu de la Disputa de Tortosa (1974), Oracions en català dels conversos jueus (1975) i la versió catalana del Llibre de Job de Jeroni Conques (1976). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Soldevila, Francesc "el Lleona" (el Vendrell, Baix Penedès, 3/set/1778 - 20/jun/1857) Defensor de Saragossa durant el setge napoleònic. Feia treballs de carreter. S'oferí voluntari per al transport de municions, queviures i ferits pels llocs de més gran perill. Una de les seves proesses fou portar bales de fussell fins a la bateria del Portilló quan va ser incendiada, les va carregar al canó i Agustina Saragossa i Domènec el va disparar. La seva figura esdevingué popular i molt admirada pel seu coratge. Fou citat amb grans lloances pel general Palafox. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Toyos, Amèlia (Barcelona, 1934 - ) Pintora i gravadora. Provinent de l'informalisme. Les gammes negres i la nota tràgica de les seves obres la menaren a realitzar un tipus de composició lligada al simbolisme de la mort i totes les seves referències. Amb temes i materials fúnebres, basteix un món adés romàntic, adés truculent. Ha estat una de les més actives impulsores dels Salons Femenins d'Art Actual i formà part de l'equip promotor dels Cicles d'Art d'Avui, organitzats pel Cercle de Sant Lluc, anomenats posteriorment MAN (Mostra d'Art Nou). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Tuèbols, Santiago (Barcelona, 1935 - ) Enginyer industrial i historiador. Ha estat professor de termodinàmica i fisicoquímica a l'ETS d'Enginyers Industrials de Barcelona i després d'història de la ciència i la tècnica a la Universitat de Barcelona. Ha publicat entre d'altres Síntesi d'història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració: Francesc Salvà i Campillo (1985, premi Lluís Sayé 1983), Monturiol, una vida apassionant, una obra apassionada (1986), Dels velers als vapors (1993), Més enllà de la cultura tecnocientífica (1994), Orígen i evolució de l'univers (1997), Quan el vapor movia els trens. La fabricació de 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riera i Villaret, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 1865 – Barcelona, 1931) Metge. Des del 1892 fou director de treballs anatòmics de la facultat de Barcelona. Presentà (1896) la primera tesi doctoral a l'estat espanyol sobre tema radiològic. Del 1897 al 1899 dirigí la revista dosimètrica "La Medicina Científica en España" i fundà "El Eco de las Clínicas". Fou catedràtic d'anatomia de la facultat de Barcelona i traduí al castellà el tractat d'anatomia humana de L. Testut. El 1888 publicà Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rierada, la (Molins de Rei, Baix Llobregat) Veïnat, al nord del municipi, a la vall mitjana de la riera de Vallvidrera (o riera de Rierada), prop de Sant Bartomeu de la Quadra. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rieral, el (Arbúcies, Selva) Veïnat, a l'esquerra de la riera d'Arbúcies, aigua avall de la vila. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riereta, sa (Begur, Baix Empordà) Veure> Riera, sa. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rierola i Masferrer, Francesc (Manlleu, Osona, 1859 - Vic, Osona, 1908) Escriptor. Llicenciat en dret, fou secretari de l'ajuntament de Vic. Formà part de l'Esbart de Vic i col·laborà assíduament a "La Veu de Montserrat", "Lo Gai Saber", "La Il·lustració Catalana", etc. A més de traduccions al català (René, de Cahteaubriand), publicà Un separatista oficial, sobre Godoy, Assaig de martirologi català (1883) i un Dietari, (1893-1908), (1908), que, entre altres informacions, inclou nombroses dades referents a Verdaguer i que Eugeni d'Ors en una glossa batejà amb el títol d'Amiel a Vic. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rifà (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Partida i antic lloc (Rifà de Peu), a la costa (platja de Rifà), entre Miramar i la riera de Riudecanyes, on desemboca la riera de Rifà, que neix a la mola de Colldejou. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rifà (Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental) Veure> Sant Jaume de Rifà. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rifà i Benet, Joan (Torelló, Osona, 1926 - ) Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956). S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós. En aquest camp es mostra molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974. Aquestes són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Ha conreat també el gravat. Membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rifà i Llimona, Josefina (Palma de Mallorca, 1939 - ) Mestra i dibuixant. Estudià belles arts a Barcelona, i s'ha dedicat a l'il·lustració, molt especialment a la infantil. Ha col·laborat en diverses revistes, com "Cavall Fort", i ha il·lustrat nombrosos llibres infantils i juvenils, com Tula la tortuga (1964), El sant de l'àvia (1971), Música mestre (1987) o Una mica de cadascuna (1994); també ha il·lustrat llibres d'ensenyament. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - HISTÒRIA Rifós, comtat de (Catalunya) Títol concedit el s XVIII, per l'emperador Carles VI, a Josep Rifós, únic titular. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rifós, Miquel (Sarrià, Barcelona, s XVI) Explorador. Lloctinent de Sebastiano Caboto, el 1526 comandà una expedició, a la qual contribuí també amb capital, al Riu de la Plata. Explorà per primera vegada el Chaco i arribà fins a la desembocadura del riu anomenat avui Bermejo. Fou assassinat amb altres companys, entre els quals el germà del descubridor del Pacífic Gonzalo Núñez de Balboa. 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rifós, Rafael de (Catalunya Nord, s XVI – Perpinyà, 1620) Bisbe d'Elna-Perpinyà (1618-20). Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l'orde als regnes hispànics. Nomenat bisbe d'Elna, obtingué un acord amb el capítol i la comunitat d'Elna (1619), que feia temps que estaven en discòrdia. Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rifred (Calonge, Baix Empordà) Veïnat (o Riufred), a la vall del Rifred (que neix als vessants meridionals de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s'uneix a Calonge a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge), aigua amunt de la vila. El 944 ja és esmentat el vilar de Rifred.
Anar a: [ Rid ] [ Rie ] [ Riera, M ] [ Riera i F ] [ Riera i S ] [ Rif ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Riells i Viabrea
Riera de Gaià, la
Riera i Fàbregas, Salvador
Riera i Llorca, Vicenç
Riera i Melis, Antoni
Rifé i Climent, Joaquim