|
|
|
Anar a: [ Llag ] [ Llamp ] [ Llança ] [ Llançol ] [ Llanes ] [ Llar ] És fàcil parlar clar quan no ha de dir-se tota la veritat. (Rabindranath Tagore) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llagostera (Llers, Alt Empordà) Raval, a l'oest de la vila. 4 CATALUNYA - HISTÒRIA Llagostera, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial. Erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell homònims a favor de Gastó de Montcada i de Lloria, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Caçà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulès, Tossa i Lloret. Passà als Cruïlles i, enmig d'una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d'Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s'intitularen barons de Llagostera. La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí. El 1323, per mort del fill d'aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada a l'avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d'Aitona. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llagostera i Coll, Ferran (Barcelona, 1947 - ) Realitzador cinematogràfic. Després d'estudis d'arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció. A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals. El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona (1987) —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol (1988) i Terranova (1990). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llagostera i Sala, Francesc (Barcelona, 1831 – 1885) Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional. És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic "Lo Gay Saber". Membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident. 8 ESTAT ESPANYOL - MUNICIPI Llaguarres (Aragó) Poble (611 m alt) i antic municipi, agregat el 1965 al de Capella (a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça). A la vall baixa de l'Isàvena, des del riu fins a la serra del castell de Llaguarres (1.150 m alt), al cim de la qual hi havia l'important castell de Llaguarres. S'hi parla un català de transició. Alzinars i rouredes. Agricultura i ramaderia. Església parroquial de Santa Maria, renaixentista, i de la Mare de Déu del Pla. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaguna, Antoni Eudald (Catalunya, s XVII) Pedagog. Autor d'un tractar de cal·ligrafia, Art d'escriure intitulat Descans (1640), on hi ha làmines amb diferents formes d'escriptura. Aquesta obra, escrita en català en un moment de franca decadència lingüística, és, a més, un dels pocs textos de l'època que s'ocupa de 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llagunes, les (les Paüls, Alta Ribagorça) Poble de l'antic mun. de Nerill (o les Llaunes), situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa. La seva església depèn de la parròquia de Seniu. Formava municipi el s XIX. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llaiés (Ripoll, Ripollès) Veure> Llaés. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llambias, Antoni (Maó, Menorca, 1793 – 1854) Químic, físic i advocat. Excercí d'advocat, on es distingí en un cas d'ampli ressó internacional, defensant amb èxit uns mariners nord-americans que havien mort un oficial de la marina francesa. Establí al poble de Ferreries, el 1883, una fàbrica de ciment dotada d'avenços extraordinaris. Sobresortí també pels seus estudis sobre electricitat, concretats per alguns invents pràctics i per una memòria notable sobre la imantació presentada a l'Institut de França. 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - MUNICIPI
16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llamp, cala (Andratx, Mallorca Occidental) Cala de la costa, al sud del port d'Andratx, tancada a ponent pel promontori del cap de sa Mola (121 m alt) i a llevant pel del cap des Llamp (220 m alt). 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llamp, cala des (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Cap i promontori (173 m alt) (o punta Grossa), de la costa oriental de l'illa, que tanca pel nord la cala de Sant Vicent. Hi havia hagut un far, actualment abandonat. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llamp, coll del (Benimantell / Polop, Marina Baixa) Coll (928 m alt) que separa la serra d'Aitana del Puigcampana, entre els dos termes. 19 CATALUNYA - EMPRESA
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llampaies (Saus, Alt Empordà) Poble, situat al sector occidental del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Formava part del comtat de Girona. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llampilles, Francesc Xavier (Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà) (Mataró, Maresme, 1731 - Sestri, Itàlia, 1810) Jesuïta i historiador de la cultura. Ingressà a la Companyia de Jesús i hi ensenyà humanitats. Exiliat a Itàlia, escriví l'obra monumental Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778-81), anàlisi de les diverses cultures de la península Ibèrica, des de la hispanoromana fins a la provençal. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llampilles, Josep de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Frare dominicà. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels qui més canalitzaren l'esperit religiós del poble a favor de la resistència. Dirigí moltes pregàries públiques per la bona marxa del conflicte, en especial per l'èxit dels qui lluitaven fora de la capital. Ocupada la ciutat, els borbònics el detingueren i passà un any d'empressonament a Tortosa. Sembla que després fou expulsat del país. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llampilles, Rafael (Catalunya, s XVII) Jurista. Pertanyia a l'audiència de Barcelona en temps de Carles d'Àustria. El 1708 era titular doctor de la Règia Cúria. L'any següent era magistrat a la sala del regent Toda. Rebé els títols de ciutadà honrat (1708) i noble. El 1714, a la caiguda de Barcelona en poder dels borbònics, aquests li confiscaren els béns i el botxí cremà els títols que li havien estat concedits. El duc de Berwick decretà el seu exili. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - MUNICIPI
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llanars (Prats de Lluçanès, Osona) Veure> Sant Andreu de Llanars. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llanas i Castells, Albert de Sicília (Barcelona, 1841 – 1915) Comediògraf i periodista. Progressista a ultrança, va militar en els grups liberals més revolucionaris. Després d'un fracàs com a empresari teatral, el 1865 fou un dels fundadors i director de la primera revista d'humor en llengua catalana "Un tros de paper". El 1868 dirigí "La Alianza de los Pueblos", portaveu de les idees federalistes. Prototipus de la bohèmia barcelonina, va escriure una sèrie de comèdies costumistes i d'humor satíric: L'anada a Montserrat (1881), El marquès de Santa Llúcia (1885), Vés-te'n Anton... (1889), Don Gonzalo o l'orgull del gec (1891), La germana gran (1891), Perdiu per garsa (1910), etc. També publicà Trenta anys de teatre (1901), recull dels articles que publicà a "La Veu de Catalunya", i diversos llibres d'humor en que recollia acudits i pensaments humorístics, com els aforismes Una grossa de pensaments en vers (1895). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - MUNICIPI
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llançà (o Lancia) (Sicília, Itàlia, s XIII – Catalunya, s XIV) Llinatge que donà personatges importants, molt vinculats a la història de Catalunya i de Sicília. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llança, Catalana de (Catalunya, s XIV) Dama. El 1351, poc després d'haver nascut el futur rei Joan I, Pere III el Cerimoniós li conferí la majordomia del seguici del príncep. Exercí el càrrec amb gran zel. Morí quan Joan era encara de poca edat, de tal forma que hagué de ser substituïda encara per una altra dama, Catalana de Puigverd. 32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Llança, Conrad (Sicília, Itàlia, s XIII - 1299) Cavaller. Fou criat i educat a la cort de l'infant Pere i Constança de Sicília, juntament amb els seus germans, Manfred i Margarida, i amb Roger de Llúria, tots els quals havien vingut amb la reina. Anà a Tunis com a ambaixador i poc després hi tornà (1278) com a almirall de l'estol català en defensa dels interessos d'Abú-Isac contra Al-Uatic. Fou procurador reial a València, i intervingué en l'aixecament dels sicilians contra els angevins (1282). Acompanyà Pere el Gran al desafiament de Bordeus. Alfons II (1285) li concedí nous càrrecs i prebendes, i, com a ambaixador per la qüestió del tractat d'Oleron, acudí (1287) davant el rei d'Anglaterra. Perdé els béns i càrrecs quan es decidí a oposar-se a la política de Jaume II a Sicília. Morí en una batalla naval contra Jaume II. 35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Llança, Manfred (Sicília, Itàlia, s XIII) Cavaller. Germà de Conrad i de Margarida. Fou un fidel servidor del rei Pere el Gran. Anà a l'expedició contra el nord de l'Àfrica i Sicília (1282) i contribuí eficaçment a la conquesta de Malta (1283) i Lípari en col·laboració amb Roger de Lloria. Fou nomenat lloctinent reial a Sicília. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Llança, Margarida (Sicília, Itàlia, s XIII) Dama. Germana de Conrad i Manfred. Es casà amb Roger de Lloria, del qual tingué un únic fill, Rogeró (m 1307), i tres filles. 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Llança, Nicolau (Sicília, Itàlia, s XIV) Cavaller. Vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1331-35), fou excomunitat, juntament amb d'altres caps de la Companyia Catalana, per Joan XXII després de la mort en batalla de Gualter IV de Brienne enfront dels almogàvers. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llança i d'Esquivel, Benet de (Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863) Escriptor. Fill del tinent coronel d'infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera. Llicenciat en dret; fou, pel seu matrimoni (1849) anb Concezione Pignatelli d'Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fontova i comte del Castell de Centelles. Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l'ajuntament i a la diputació de Barcelona. En col·laboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com altres drames que no publicà. Mantingué una llarga i significativa correspondència (1846-65) amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també amb Joan Mañé i Flaquer, Manuel Tamayo y Baus i Francesc Puig i Esteve. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llançada, puig (Berguedà) Veure> Puigllançada, el. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llancers, serra de (Garrotxa / Osona) Sector de la Serralada Transversal, de direcció est-oest, entre els colls del Pedró i de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de la Vola i de Falgars), al sud de la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1.273 m. El vessant septentrional és constituït per l'alta cinglera de Llancers, la qual domina la vall d'en Bas. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llances, punta de les (Plana Alta) Altre nom del cap d'Orpesa. 43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llançol (Torrella de la Costera, Costera) Antic nom de la població. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Berenguer (País Valencià, s XIII – s XIV) Cavaller. El 1309 participà a l'expedició de croada a Almeria que dirigí el rei Jaume II. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Berenguer (País Valencià, s XIV - Mislata, Horta, 1348) Cavaller. El 1347 abraçà la causa de la Unió. L'any següent es trobà a Mislata, on els unionistes foren batuts decisivament. Hi fou mort, i precisament a mans del seu cosí Ramon de Riusec, que era un dels principals reialistes de València. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Joan (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a l'expedició per sotmetre Sardenya a les ordres de l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llançol, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet. El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet. Ha passat als Díez de Rivera. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Mateu (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1339 fou un dels mobilitzats principals al regne de València, davant els temors d'una invasió sarraïna, amb el seu parent Arnau. El 1347 fou un dels més destacats a la formació de la Unió Valenciana, alçada contra l'autoritat de Pere III el Cerimoniós. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llandrics, puig de (Vidrà, Ripollès) Cim (1.209 m alt) de la serra de Santa Magdalena de Cambrils, al nord del terme. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llandrius (Camprodon, Ripollès) Masia i antic terme, a l'est de la població, a la dreta del Ricardell. Hom havia anomenat vall de Llandrius la vall de Camprodon. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Llanera (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Antic nom dels estanys del delta del Llobregat, a la banda meridional, que donaren nom al pla de Llanera i al prat de Llanera. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Llanera, baronia de (Catalunya) Títol concedit el s XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major. 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llanera, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l'orde de Montesa. 57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llanera de Solsonès (Torà de Riubregós, Segarra) Poble (603 m alt) i antic municipi del Solsonès, annexat el 1968 a l'actual. Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós. El poble és a la dreta de la riera de Llanera; l'església, dedicada a sant Martí, fou consagrada el 1060. L'antic municipi comprenia, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l'antic terme del mas de Socarrats i l'antiga quadra de Jovans. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llaneras, Joan (Porreres, Mallorca, 1969 - ) Ciclista. Especialista en ciclisme de pista. S'establí a la localitat de Montagut (Garrotxa). Aconseguí cinc medalles d'or en campionats del món participant en diferents proves de l'especialitat de pista i quatre en copes del món, fet que el convertí en el dominador mundial d'aquesta especialitat. Guanyà una medalla d'or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en la prova de puntuació. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA
61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llaneres i Amengual, Antoni (Palma de Mallorca, s XVIII – 1825) Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d'impremta. És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca. Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814). 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llanes, Pau de (Maó, Menorca, s XVIII – Barcelona, 1851) Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola. Participà en les guerres d'independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32). Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llangort i Majoral, Pelegrí (Barcelona, 1875 – 1956) Periodista. Escriví a "La Tralla" amb el pseudònim Fibló i polemitzà amb els lerrouxistes. Membre de la Unió Catalanista, fou processat i s'exilià uns quants anys a França. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Llania (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Antiga quadra, situada al nord del poble d'Hortoneda de la Conca. 65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llano i Augé, Francesc (Francesc Augé i Vidal) (Sarrià, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1938) Actor i prestidigitador. S'inicià amb la Companyia de Maria Tubau. Interpretà Pitarra, Guimerà, Vilanova, etc. Féu també teatre castellà, màgia i transformisme. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llano i Vagué, Francesc de (València, s XIX) Comerciant. Fou alcalde de València (1835-36, 1838-39 i 1859-60) i diputat a corts. Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment (1846). El 1884 proposà a la Societat d'Econòmica d'Amics del País, de València, la importació de guano d'una illa propera al cap de Bona Esperança, per utilitzar-lo, igual que els anglesos, com a adob dels conreus d'arròs del País Valencià. 68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Llanos, Fernando de (o Hernando de) (La Mancha, Castella, s XV - Múrcia ?, s XVI) Pintor. Després d'una estada a València, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest. És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Yáñez, amb qui, a València, sempre col·laborà. Pel jun/1506 cobrà ja pel retaule de Sant Cosme i Sant Damià de la seu de València, dada que sembla confirmar la tesi que fou ell qui col·laborà amb Leonardo da Vinci a la Batalla d'Anghiari. Pel mar/1507 amb Yáñez feren capitulacions amb el capítol de la seu valenciana per a pintar la que havia d'éser llur obra maestra: les portes del retaule major, que acabaren de cobrar el 1510; Justi assignà a Llanos sis de les taules, i les que resten, al seu company o ambdós alhora; la d'atribució més segura són les de la Nativitat de la Mare de Déu i el Descans en la fugida a Egipte. Cap al 1513 sembla que se separà de Yáñez i s'establí a Múrcia. Hom li ha atribuït una Anunciació (Col·legi del Corpus Christi de València). Amb Yáñez, és una figura cabdal del Renaixement 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llansó, Jaume (Girona, 1806 - Barcelona ?, 1862) Metge i naturalista. Durant la primera guerra carlina fou metge militar. Posteriorment exercí a Figueres i després fou catedràtic de botànica aplicada i professor de l'Escola Industrial de Barcelona. Va dirigir "El Cultivador" (Barcelona, 1848-51). És autor de diversos escrits de divulgació sobre l'agricultura i de teorització sobre els bancs agrícoles. Obres principals: Lecciones elementales de botánica (1842), Catecismo d'agricultura (1850) i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas (1856). 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llansol, Francesc (Alzira, Ribera Alta, 1750 – d 1805) Metge. Estudià a València medicina i filosofia. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. És autor de diverses obres professionals, escrites amb un cert esperit polèmic. 71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llantà, Jaume (Perpinyà, 1807 – París, França, 1864) Pintor i litògraf. Conreà sobretot la litografia: La declaració de la cambra de diputats al duc d'Orleans (1835) i Una Verge i la religió cristiana (1839). 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llàntia, la (Mataró, Maresme) Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia, a la confluència del torrent de la Llàntia amb els d'en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola. Sortí en el decenni dels anys 1950, però no tingué entitat fins els 1960. De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal. Hi manquen les infrastructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts: la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d'en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou. 73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llapassa, sa (Llucmajor, Mallorca Oriental) Possessió (ort trad: s'Allapassa), situada uns 4 km de la costa de llevant de la badia de Palma. Pertangué a l'escriptora Maria Antònia Salvà, que l'heretà dels seus avantpassats. 75 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llar (Canavelles, Conflent) Poble (1.400 m alt), enlairat damunt Toès de Llar. Hi passa el canal de Llar, que pren l'aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles. 76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Llar, La (Barcelona, 1/gen/1875 - 14/ago/1875) Setmanari literari, popular i catalanista. Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda. Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres. 77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llar i de Pasqual-Cadell, Agnès de (Vilafranca de Conflent, Conflent, v 1650 - Catalunya Nord, s. XVII) Filla de Carles de Llar i Teixidor. Se l'acusà d'haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d'entrar en un convent. 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llar i de Pasqual-Cadell, Francesc de (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1642 - Barcelona ?, 1708) Fill de Carles de Llar i Teixidor. Descoberta la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674), pogué fugir a Catalunya, d'on fou auditor general. Lliurà els béns confiscats als francesos de Vilafranca. Carles II li concedí el comtat de Llar (1691). 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llardana, serra de (Alta Ribagorça) Contrafort meridional del massís de Pocets, al qual s'uneix per la cresta anomenada l'Espatlla de Pocets, entre les valls de Llardaneta i del Ivons. Els seus cims són la dent de Llardana (3.085 m alt), la tuca Alta (2.905 m) i la tuca Baixa (2.896 m). Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres. El pic de Pocets és anomenat també punta de Llardana. 81 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llardaneta, vall de (Saünc, Alta Ribagorça) Vall del massís de Pocets, al vessant meridional de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta. La seva capçalera és centrada per l'estany de Llardaneta, l'emissari del qual és el torrent de Llardaneta, que forma, juntament amb el dels Ivons, l'aigüeta de Grist. 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llarga, platga (Tarragona, Tarragonès) Platja de la costa de llevant, davant el mas Rabassa, a ponent de la punta de la Creueta i prop de la punta de la Móra. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llarga, serra (Noguera) Alineació de la part baixa de la comarca, situada al punt de contacte de la depressió Central amb les serres exteriors del Prepirineu. S'estén en direcció oest-est, i separa les conques de la Noguera Ribagorçana i el Segre. Està constituïda pels estrats oligocènics de la depressió Central, que es redrecen formant un anticlinal diapíric, d'inclinació suau, que es prolonga cap a l'est, amb les serres de Bellmunt i d'Almenara. L'altura màxima és de 450 m. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaris, Josep (Barcelona, s XVII – s XVIII) Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Destacà com a partidari de Carles d'Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d'Àustria. En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona. Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaró i Vidal, Joaquim (Barcelona, 1798 – 1824) Erudit i eclesiàstic. Catedràtic de filosofia (Cervera) i de Sagrada Escriptura (Barcelona), fou membre fundador de la Societat Filosòfica de Barcelona (1815) i membre participant de les acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals. Deixà escrit un Elogio del I.S. D. Juan Antonio Desvalls i de Ardena (1821) 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Llastanosa (la Pobla de Roda, Ribagorça) Antiga parròquia (Sant Pere de Llastanosa). 90 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llastarri (Tremp, Pallars Jussà) Despoblat recent (1.160 m alt), a l'antic terme d'Espluga de Serra, situat al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs, vora el coll de Llastarri (1.481 m), dominant el lloc de Sopeira i el monestir d'Alaó, d'on depenia l'església parroquial de Sant Hilari. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llastres, riu de (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Curs d'aigua intermitent, format per dues branques, l'una procedent del coll de Fatxes i l'altra de la serra de Llaberia, entre aquesta serra i les muntanyes de Vandellòs s'estén la vall de Llastres, formada per aquest riu. Separa els termes de Pratdip i de Mont-roig. Desemboca a mar a llevant de l'Hospitalet de l'Infant, al golf de Sant Jordi.
Anar a: [ Llag ] [ Llamp ] [ Llança ] [ Llançol ] [ Llanes ] [ Llar ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Llagostera
Llaguna, la
Llanars
Llançà
