|
|
|
Anar a: [ Car ] [ Caramany ] [ Carbo ] [ Carbone ] [ Carbonell, M ] [ Carbonell i P ] Qui fàcilment promet díficilment compleix. (Lao Tse) 1 CATALUNYA - ESPORT CAR Sigla del Centre d’Alt Rendiment. 2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Carabona (Borriana, Plana Baixa) Despoblat. Era una alqueria pertanyent a l'orde de l'Hospital des del 1271. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Caracena, marquès de Títol amb què és conegut el lloctinent de València Luis Carrillo de Toledo y Chacón. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caragol Nom de guerra del guerriller reialista Agustí Saperes. 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Caragoler, illa des (Eivissa, Eivissa) Illot entre la punta de ses Portes i l'illa des Penjats. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caralps (Queralbs, Ripollès) Grafia antiga de la població. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caralps, Manuel (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Vic, Osona, d 1747) Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747. Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l'orde. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caralps i Massó, Antoni (Barcelona, 2/jun/1904 – 25/des/1991) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1925 i doctorat a Madrid el 1936, fou professor (1926-28) d'anatomia. Cap del departament de cirurgia toràcica a l'Hospital de Sant Pau, l'any 1972 ingressà a l'Acadèmia de Medicina. Ha fet remarcables treballs sobre el tractament quirúrgic de la tuberculosi, els tumors intratoràcics i els cists hidatídics del pulmó, i també, els transplantaments d'òrgans amb caràcter experimental. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caralps i Riera, Josep Maria (Barcelona, 1/mar/1942 - ) Metge cirurgià. Es llicencià el 1965 i s'especialitzà en cirurgia toràcica al Maimonedes Medical Center de Nova York i en cirurgia càrdio-vascular a la universitat d'Illinois. Cap de la unitat de cirurgia cardiaca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, el mai/1984 dirigí l'equip que efectuà la primera trasplantació de cor dels Països Catalans, fet que inicià el programa de trasplantacions cardiaques dutes a terme per aquest equip en el mateix hospital. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caralt i Plàcies, Domènec de (Mataró, Maresme, 1781 - Alpens, Osona, 1836) Comerciant i polític. De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat. Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat. Col·laborà amb la Regència 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caralt i Puig, Delmir de (Barcelona, 19/jun/1901 – 28/nov/1990) Realitzador cinematogràfic. Nebot de Josep de Caralt i Sala. Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Reporter mecánico (1933), Memmortigo (1934). Col·laborador de les revistes "Cinema Amateur" i "Otro cine". Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació de la Unió Internacional de Cinema Amateur (UNICA). Reuní una important biblioteca del cinema. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Caramanxel (Alcoi, Alcoià) Barri al nord de la ciutat, prop de la carretera de València. 15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caramany, Francesc de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. El 1392 participà a la gran expedició a Sicília. Fou un dels assistents al parlament català de l'Interregne (1410-12). Figurà entre els qui protestaren per la reunió de l'assemblea a Barcelona, que contravenia la convocatòria primitiva, feta per a la vila de Montblanc. 104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Caramany, Guillem de (Rosselló, s XV – s XVI) Vescomte de Rodés. Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França. Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l'adhesió a França forçant l'elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment. Anul·là les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d'Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols. Ferran II el desposseí dels seus dominis senyorials. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caramany, Joan de (Catalunya, s XV) Cavaller. Era senyor de Sant Pere Pescador i de Ventalló, a l'Alt Empordà. Acudí amb homes propis al setge de la Força de Girona, en 1462, posant-se així al costat de la Generalitat i contra Joan II. L'any següent es comprometé per escrit a tenir per amics i per enemics els que ho fossin de Catalunya. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caramany, Jordi de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller, uixer d'armes i conseller del rei Martí. Participà en l'expedició a Sicília del 1392 de l'infant Martí, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç (1409), on es destacà en la lluita contra els sards rebels. El 1399 assistí a la coronació de Martí l'Humà. El 1409 fou enviat a Sardenya, d'on tornà el 1412 per informar al Parlament de la situació a l'illa i demanar ajut. Prengué part activa, el 1413, en la campanya de Ferran I contra Jaume d'Urgell. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caramany, Ponç de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caramany-Fluvià, illa de (Sant Pere Pescador, Alt Empordà) Reserva Natural Parcial. Comprèn 19 ha, al curs del Fluvià. Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de preservar i protegir espècies d'ocells aquàtics. 23 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Carançà, vall de (Conflent / Ripollès) Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen els dues comarques, partió d'aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix. A l'alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l'aiguabarreig del riu de Carançà que s'uneix a la Tet a Toès. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carandell i Fiol, Ignasi (Girona, 1832 – 1879) Pintor. Mostra preferència per les natures mortes i els temes florals. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carandell i Marimon, Joan (Barcelona, 1901 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1988) Advocat i escriptor. Conegut amb el pseudònim de Llorenç de Sant Marc. Fou president de la Societat d'Estudis Econòmics de Barcelona i creà una biblioteca de temes econòmics. Publicà Temps enrera (1966), que conjuntament amb 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carandell i Pericay, Joan (Figueres, Alt Empordà, 1893 - Pals, Baix Empordà, 30/set/1937) Geòleg i geògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà. Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica (1918) i sobre Sierra Nevada (1921), i estudià la geografia humana d'Andalusia, on visqué del 1917 al 1936. Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán. Ensayo geográfico, que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carandell i Robuste, Josep Maria (Barcelona, 3/feb/1934 - 13/ago/2003) Assagista i publicista. Estudià a Barcelona i després a Alemanya i al Japó. Al costat d'una dilatada tasca periodística, ha publicat, en català i castellà, assaigs de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys: Peter Weiss. Poesía y verdad (1968), Las comunas. , 1972; Franco acorralado, 1998; poesia: Vísperas de San Juan (1978); teatre en català: Violeta i A les 20h futbol (1980); novel·la: Prínceps (1985), i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona: Guía secreta de Barcelona (1974), La Barcelona viva (1980), L'Eixample (1982), Salons de Barcelona (1984), El Palau de la Música Catalana (1996), etc. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carandell i Robuste, Lluís (Barcelona, 24/feb/1929 - Madrid, 29/ago/2003) Escriptor en castellà. Germà de Josep Maria. Dedicat al periodisme col·laborà en diverses publicacions i en la televisió. De la seva obra cal destacar Vivir en Madrid (1967), Celtiberia show (1970) i Vida y milagros de Monseñor Escrivá de Balaguer, fundador del Opus Dei (1975). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cararac i de Solà, Josep (plana de Vic, Osona, s XVII - santuari de la Gleva, Osona, 4/feb/1714) Cavaller. Ardent partidari austriacista, fou un dels caps de la revolta comarcal del jul/1705, ja abans que les forces aliades desembarquessin a Catalunya per sostenir el moviment. El 1709, en ocasió de l'ofensiva del duc de 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Carassumada (Torres de Segre, Segrià) Despoblat i antic terme, al sud-est del poble. Dalt un turó (202 m alt), hi ha el santuari de la Mare de Déu de Carassumada. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Caraüll (Muntanyola, Osona) Antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll), agregada el 1840 al municipi, a la conca del Llobregat, entre els termes d'Oristà, de Santa Maria d'Oló (Bages) i de Sant Bartomeu del Grau. L'església, esmentada ja el 943, depèn de la d'Oristà des del s XIV; l'actual edifici és del s XVIII. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carbasí (Argençola, Anoia) Poble (755 m alt) (ant: Crabasí), al nord-est del centre municipal. Pertanyia, ja al començament del s XII, a la família Crabasí. L'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbó, Jaume (Catalunya, s XIV - d 1413) XXXVII abat perpetu de Poblet. Als seus temps de monjo ja es destacà com a procurador del cenobi. El seu antecessor a l'abadiat, Vicent Ferrer, dimití per raons d'edat i de salut el 1409. Fou l'encarregat de dur al papa Benet XIII la dimissió de l'abat i les recomanacions fetes per aquest, a favor de Carbó, al pontífex. El papa acceptà la dimissió de Ferrer i el nomenà abat. Així hom prescindí per primera vegada de l'elecció comunitària que havia proveït fins alehores els abadiats. Com a abat 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbó i Berthold, Gustau (Barcelona, 1941 - ) Artista plàstic. Féu estudis d'arquitectura i de creació artística a Llotja i a l'escola de pintura mural de Sant Cugat del Vallès. Les seves primeres obres obeeixen a patrons convencionals. Posteriorment ha evolucionat guiat per la preocupació pel moviment, que intenta 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbó i Climent, Josep (València, 1630 - s XVII) Poeta en català i en castellà. Participà als certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668; figuren poesies seves en diverses edicions de l'època fins al 1686. 38 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Carbó i d'Aloi, Bonaventura (Madrid, 1819 - ?, s XIX) Militar i polític. Germà de Narcís. Ingressà a l'exèrcit el 1832 i participà a les campanyes contra els carlins durant la Primera Guerra Carlina. Estigué a punt d'ésser afusellat per la seva participació a les revolucions del 1848 i del 1854. Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat. El 1871 fou nomenat capità 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbó i d'Aloi, Narcís (Barcelona, 1826 – 1890) Metge. Durant l'exercici de la professió, ocupà diverses càtedres (de física i química mèdica, de toxicologia legal, d'higiene, de terapèutica, etc). Es dedicà especialment als estudis de micrografia, hidrologia, botànica i física. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1878 i 1887), de l'Acadèmia de Ciències (1866), de l'Institut Mèdic (1862), de l'Acadèmia de Mèdicina (1877-78), etc. D'entre els seus escrits científics cal fer esment d'un notable treball sobre les aigües minerals: Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero, de antiguo y reciente uso, con indicación de su composición y aplicaciones terapéuticas (1889). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbó i Ferrer, Macià (Barcelona, 1830 – 1888) Escriptor en castellà. Llicenciat en medicina i cirurgia i doctor en filosofia i lletres. Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Publicà Miscelánea (1874), recull d'articles sobre filosofia, literatura, història i religió, Chois des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français (1875) i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza (1875). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbó i Florensa, Ignasi (la Riba, Alt Camp, 1810 - el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1852) Eclesiàstic. Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet. En temps de l'exclaustració del 1835 tenia ordes majors. Refugiat a la Riba, intentà la restauració de l'orde a Poblet i a Santes Creus, però, tot i que després d'un viatge a Roma fou nomenat prior de Poblet (1847), la restauració monàstica no fou possible. col·laborà amb Antoni Maria Claret, quan aquest fundà l'orde dels claretians (1849), predicant per diverses poblacions catalanes. Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Carbó i Malferit, Damià (Palma de Mallorca, s XVI – 1554) Metge i poeta en castellà. Doctor en arts i medicina. És autor del Libro del arte de las comadres (Mallorca 1541), un dels primers escrits sobre el tema en llengua moderna, que tingué una influència important en el desenvolupament de l'obstetrícia i la pediatria a la península Ibèrica. Un poema seu, dedicat a Carles V amb motiu de la visita d'aquest a Mallorca, fou publicat el 1863. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbó i Rovira, Joan (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1823 – 1880) Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d'ampliar estudis a Roma s'establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics. Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carbona (Vallfogona de Balaguer, Noguera) Antic terme rural, al sud-est del poble. 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Carbonell (es Mercadal, Menorca) Possessió, vora l'antiga església parroquial de Sant Joan dets Horts de Carbonell, dita abans Sant Joan de Carbonell. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Carbonell (Llanera de Ranes, Costera) Antic llogaret, actualment barri. Era un lloc de moriscs annex de Roglà, que el s XVI depengué de Cairent. El 1602 tenia 17 veïns. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell, Alfons (València ?, s XVI – Madrid, 1660) Arquitecte i escultor. Actiu del 1620 al 1660. Mestre major de la Casa Reial. Treballà en l'edificació del panteó dels reis de l'Escorial (1654). Intervingué en la construcció del palau del Buen Retiro (1633). Col·laborà amb Caxés en la realització del retaule de l'església de la Merced Calzada de Madrid (1624). El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Antoni (Barcelona, s XV – s XVI) Fuster tallista i arquitecte. Treballà conjuntament amb el seu fill Antoni Carbonell, ambdós documentats entre el 1487 i el 1555. Intervingué en alguns treballs fets a la catedral de Barcelona (1487), al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d'Abella (1504). El seu fill construí el palau gòtic del Lloctinent on hi havia instal·lat a Barcelona l'Arxiu de la Corona d'Aragó. 53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carbonell, Antoni Jaume (Perpinyà, 1778 – 1834) Escriptor en francès. És autor d'una novel·la pastoral, Daphné (1808), de diverses poesies publicades en revistes locals i reeditades, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d'una oda, Maylli ou le tribut de la reconnaissance (1820), i d'un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals. El 1814, i amb la col·laboració de Pere Puiggarí, publicà l'estudi Sur l'inscription des "Decumani Narbonenses" de Saint-André de Sorède. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Berenguer (Barcelona, s XIII – s XIV) Mercader. Especialitzat en el comerç amb Orient. Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d'Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d'altres catalans, a Constantinoble, el 1305. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Secretari i conseller de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i hàbil diplomàtic. Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l'illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Climent (Catalunya, s XV) Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d'un Antoni Carbonell que era probablement germà seu. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Carbonell, Esteve (Palma de Mallorca, s XVII) Explorador. El centre de les seves activitats fou l'antic mar de Cortés, al Pacífic, atret per la riquesa dels bancs de perles. Havia servit a les ordres de Pere de Santacília i Pacs. Va escriure una Relació al marquès de Cerralbo, virrei de Mèxic (1632), en què parlava del viatge fet pel capità Joan d'Iturbe abans del 1627 per descobrir el golf de les Califòrnies, així com del viatge del mateix Carbonell amb el capità Francesc Ortega l'any 1632 amb el mateix intent. Fou processat per l'audiència per ocultació de nacionalitat, quan tenia en construcció, a San Blas, Nova Galícia, una nau de sis-centes tones, disposat a prosseguir les exploracions. Retornà a Mallorca el 1655. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell, Eugeni (València, 1871 – 1944) Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor. Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Francesc (Barcelona, 1461 – s XVI) Arxiver. Era fill del famós Pere Miquel Carbonel i de Soler. El 1479, pels bons oficis del seu pare, entrà al servei de Gaspar d'Arinyó, secretari reial. El 1483, per mandat del rei Ferran II el Catòlic, fou nomenat coarxiver, com a auxiliar del seu pare a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mateix any fou nomenat també notari públic. L'any següent entrà a l'esmentat Arxiu, on ajudà el seu pare i el substituí progressivament, sobretot des del 1510. A la mort d'aquell (1517), el succeí en virtut d'un antic privilegi reial lliurat al seu favor. Ell obtingué un privilegi semblant per al seu fill Francesc Miquel. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Guillem (Catalunya, s XIV) Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Guillem (Barcelona, s XIV) Mercader. Segurament parent i associat de Berenguer Carbonell. A semblança d'aquest, el rei Jaume II l'utilitzà com a gestor diplomàtic. Quan una nau de la seva companyia carregava a Barcelona, disposada a anar a Constantinoble, li fou encomanada una lletra a l'emperador Andrònic II. En aquesta missiva, el monarca català protestava del fet que, en diverses ocasions, els aranzels imperials havien estat exigits als mercaders catalans no sols als ports de consignació, sinó també a un segon port d'arribada si, per diverses raons, no havia estat possible de realitzar al primer la venda completa de la càrrega. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell, Joan (València ?, s XV – s XVI) Eclesiàstic i apologista. Mestre en arts i en teologia. Traduí del llatí al català La història de Josep fill d'Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria (València 1502), i l'obra de Joan Alemany De la venguda d'Anticrist, amb una reprovació, original d'ell, de la "secta mahomètica" (València 1520). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Joan (Catalunya, s XIV) Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya. 65 CATATALUNYA - BIOGRAFIA
66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Carbonell, Jordi (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759) Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell, Josep (Alcoi, Alcoià, ? - País Valencià, ?) Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d'Hamlet, fosa en bronze. 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Carbonell, Miquel (Palma de Mallorca, s XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l'església de Montision, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell, Ponç (Barcelona, v 1260 – 1350) Teòleg franciscà. Fou preceptor, entre altres personatges, de l'infant Joan d'Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums (que restà inèdit). L'any 1334 fou provincial de l'orde dels franciscans de la corona catalanoaragonesa, amb jurisdicció a València, Catalunya, Navarra, les Balears, Còrsega i Sardenya. Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l'expulsió dels fraticelli refugiats a l'illa (1314). L'any següent treballà per aconseguir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols. Fruit de la confiança del papa Benet XII, que n'elogià la col·laboració en la redacció de les constitucions franciscanes del 1337. Morí amb fama de santedat a 90 anys. 70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell, Vicent (Alcoi, Alcoià, s XVII) Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d'unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l'Alcoià. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Anton, Francesc de P. (Barcelona, s XIX – 1886) Advocat. Fou professor d'idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d'una obra didàctica per aprendre l'alemany. Publicà crítiques musicals, especialment al "Diario de Barcelona". Fou diputat provincial. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell i Botella, Josep (Cocentaina, Comtat, 1883 – 1914) Escriptor. Publicà diverses novel·les: Voto perpetuo, Yeso, Antes muerta, De rebeldía, Cleofé, El tío Huelga, i alguns volums de poemes: Los malditos cantos, Aires levantinos, Felicidad. Una part dels seus versos catalans són reunits en el llibre Tendrors (1908). Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Bravo, Francesc (Barcelona, 1758 – 1837) Farmacèutic, químic i metge. Estudià humanitats al Seminari Tridentí de Barcelona. Titulat en farmàcia (1789) i en botànica (1790), es doctorà en medicina a Osca (1795) i a Montpeller (1801). Es donà a conèixer a Europa amb Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa (1796), obra que fou traduïda al castellà i al francès. Impulsà a la Península 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Carbonell, Artur (Sitges, Garraf, 1906 – 1973) Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans. Participà a les exposicions de l'ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents. Des del 1941 dirigí el Teatre d'Art i fou professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i de Soler, Pere Miquel (Barcelona, 8/feb/1434 – 2/abr/1517) Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II. Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l'època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història. És autor d'una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d'Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona. Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d'inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del s XV. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Esteller, Eduard (Barcelona, 1946 - ) Doctor en història de l'art. Dedicat a la investigació i la docència, ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en història de l'art i catedràtic d'art medieval, fou director del Patrimoni Cultural de la Generalitat (1988-94) i, a partir de 1994, director general del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. Ha publicat diversos llibres i articles sobre art medieval, en especial art romànic. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Font, Francesc (Barcelona, s XVIII – 1854) Farmacèutic. Fill de Francesc Carbonell i Bravo. Es doctorà en farmàcia i publicà diverses monografies sobre mineralogia. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Huguet, Pere (Sarrià, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1927) Escultor. Havia estat deixeble de l'Escola de Llotja barcelonina, i en fou posteriorment professor en la disciplina d'anatomia artística. Entre les seves obres: una estàtua que representa Catalunya (en el monument a Colom, a Barcelona, 1887) i la de Joan Lluís Vives' (1895). Premiat amb una segona medalla a l'Exposició Universal del 1888 i amb una de plata a la de París del 1900. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell i Morand, Josep (Alcoi, Alcoià, 1861 - País Valencià, s XIX) Enginyer de mines. És autor d'un Tratado de legislación de minas i d'una Economía minera. Projectà el ferrocarril de València a Madrid i les línies de la Vila Joiosa a Dénia i a Alacant. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Mumbrú, Maria (Barcelona, 26/jun/1911 – 20/jul/1988) Pianista i pedagoga. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va trasmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-. Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l'Associació d'Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebra concerts periòdicament. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Pera, Àngel (Badalona, Barcelonès, 1877 – Barcelona, 1940) Eclesiàstic i escriptor. Ordenat sacerdot a Barcelona el 1901, fou director literari de l'editorial catòlica Subirana (1906). Esmerçà el seu apostolat en famílies pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona, i, colpit pels desnivells classistes, publicà un llibre, polèmic i avançat a l'època, El colectivismo y la ortodoxia católica (1928). Col·laborà al diari "El Matí" i a les revistes "La Paraula Cristiana" i "Cuestiones Sociales". Després de la guerra civil, evolucionà cap a posicions tancades: Cartas de combate en defensa de la fe, dirigidas a las juventudes cristianas (1940). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Piñol, Gerard (Barcelona, 1894 – 1968) Pintor-decorador i dibuixant. Excel·lí en la decoració d'interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina. Practicà el cartell i fou president de l'Associació de Cartellistes de Catalunya. Fins al 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l'Escola d'Arts i Oficis de Llotja, de Barcelona. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Roura, Eudald (Ribes de Freser, Ripollès, 17/feb/1953 - ) Prehistoriador. Llicenciat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat en geologia del quaternari a la Universitat de París IV. Professor de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El 1997 va rebre el premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica juntament amb l'equip que treballa en el jaciment d'Atapuerca, 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell i Sánchez, Maria (València, 1852 – 1926) Pedagoga. Professora de l'escola normal i de la Institució per a l'Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València. Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional. Publicà obres didàctiques: Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez, i articles sobre l'educació física de la dona on proposava un feminisme moderat. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Selva, Miquel (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1855 – Barcelona, 1896) Pintor. Deixeble d'Antoni Caba a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura de gènere, retrats i paisatges urbans. Estilísticament participà del simbolisme i del naturalisme romàntic, i en el seu últim període adoptà un il·luminisme paisatgístic molt pròxim a l'impressionisme. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Serra, Xavier (Olot, Garrotxa, 1942 - ) Pintor. Fill de l'escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom. Es formà amb el seu pare i a l'Escola de Belles Arts d'Olot. Inicialment conreà el paisatgisme i posteriorment la figura femenina, les visions d'interiors i la natura morta. El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carbonell i Solés, Francesc (Barcelona, 1873 – 1910) Metge. Publicà obres notables de caràcter professional. 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carbonell i Tries, Jordi (Perpinyà, 8/mar/1920 - ) Escriptor. Professor de català de la JAEC, ha impartit cursos nocturns de llengua catalana per a adults a Perpinyà. Novel·lista de llenguatge senzill i acurat, ha 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carbonell i Villar, Manuel (Alacant, 1856 - País Valencià ?, 1928) Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions. Retirat de l'escena, es dedicà a l'ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán. Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carbonells (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà) Antiga quadra i torre. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Carbonera (l'Alfàs, Marina Baixa) Caseriu, prop del municipi de la Nucia. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Carbonera (Beniatjar, Vall d'Albaida) Despoblat, al límit amb el terme d'Otos, al vessant septentrional de la serra de Benicadell. Era una antiga alqueria islàmica sota la jurisdicció del castell de Carbonera (anomenat en època islàmica castell de Benicadell), donat en feu a Bernat de Bellvís. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carbonera, la (Blanes, Selva) Barri de la població, a l'esquerra de la riera de Blanes. 98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Carbonera, rambla (Alt Maestrat) Riu de la comarca, que s'estén des de la mola d'Ares (1.371 m alt) fins al pla dels Ivarsos, on s'ajunta amb el riu de Montlleó i pren el nom de rambla de la Ciuda. A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l'esquerra, la rambla de la Belluga; continua encaixat entre les serres d'Espareguera, a ponent, i d'en Galceran, a llevant, i solca la vall d'Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d'Albocàsser i de la Serra d'en Galceran (Plana Alta), i rep la rambla dels 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carbonera, serra (Catalunya) Alineació muntanyosa (787 m alt), situada al marge septentrional de la Depressió Central, continuació vers l'est del Mont-roig, del qual és separada pel Segre, que forma el congost de Camarasa. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carboneres i Quiles, Manuel (Xàtiva, Costera, 1829 – València, 1880) Erudit. Llibreter d'ofici, fou finalment conservador de l'Arxiu Municipal de València. Entre les seves publicacions es destaca la monografia Picaronas i alcahuetas o La mancebia en València (Apuntes para la historia de la prostitución) (1876). 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carboners, ribera de (Ripollès) Afluent esquerrà del Ter, aigua amunt de Setcases, format pels torrents que neixen entre el pic de coma Ermada i el de Costabona (circ de Concròs). El vessant esquerra de la vall és boscat (baga de Carboners). 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carbonils (Albanyà, Alt Empordà) Llogaret (609 m alt). L'església de Sant Feliu, romànica, parroquial fins al s XIV, fou sufragània de la dels Horts. 103 CATALUNYA - EMPRESA Carburs Metàl·lics, Societat Espanyola de (Madrid, 1897 - ) Societat industrial constituïda a Madrid, però amb el seu domicili a Barcelona. Produeix ferroaliatges i gasos industrials -oxigen, nitrogen i acetilè, principalment-. Té fàbriques a Galícia, al País Basc i a Andalusia. A Berga produeix energia elèctrica, allí on tingué la primera fàbrica, dedicada a la fabricació de carbur de calci. Té diverses participacions en empreses.
Anar a: [ Car ] [ Caramany ] [ Carbo ] [ Carbone ] [ Carbonell, M ] [ Carbonell i P ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Caralt i Sala, Josep de
Carbó i Aguilar, Ferran
