|
|
|
Anar a: [ Borra ] [ Borras i ] [ Borrassa ] [ Borrat ] [ Borrell I ] [ Borri ] Tant de bó sigui sana la teva taula i el luxe no hi aparegui. (Pitàgores de Samos) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borra, Mossèn Nom amb què era conegut Antoni Tallander, bufó d'Alfons IV de Catalunya-Aragó. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borralleras i Grau, Joaquim (Barcelona, 1880 – 1946) Promotor d'activitats literàries i artístiques. Fou animador de l'Associació Wagneriana, del premi Crexells i de la penya de l'Ateneu, que formà amb Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana i d'altres. Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i col·laborà en l'adquisició de la col·lecció Plandiura el 1933 i en el salvament d'obres d'art durant la guerra civil de 1936-39. 3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Borralló, Josep (Ceret, Vallespir, 1867 – Perpinyà, 1959) Historiador i sacerdot. De la seva producció sobresurten les obres Promenades archéologiques: Elna et sa cathédrale (1909), L'abboye de Saint-André-de-Sureda (1911), La seigneurie du Vernet (1947) i Le mystère de la Crèche. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs, Crispí (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l'arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d'Espanya. També és autor de pintures d'inspiració religiosa. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Borràs, el (Castellbell i el Vilar, Bages) Colonia industrial tèxtil (188 m alt) i cap del municipi, a l'esquerra del Llobregat. És inclosa a la parròquia de Castellbell. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs, Francesc (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d'anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21). 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Borràs, Joan (Felanitx, Mallorca, s XVIII) Botànic i herbolari. Col·laborà a la Flora Balear de Serra, especialment per a establir el nomenclàtor grec de les plantes estudiades. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs, Josep (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1797 - Itàlia ?, s XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs, Lluís (Lleida, 1874 - s XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs, Pere (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l'escorbut. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs, Vicenç (Figueres, Alt Empordà, s XV - Vic ?, Osona, s XV) Escultor. Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel (Museu Episcopal). Intervingué en el retaule d'alabastre de l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borràs i Abella, Gabriel (País Valencià, s XIX - s XX) Escultor. Germà de Vicent. És autor d'un notable grup en guix titulat La temptació de Sant Antoni. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borràs i Abella, Vicent (València, 1867 – Barcelona, 1945) Pintor. Fill de Vicent Borràs i Mompó. S'establí de molt jove a Barcelona. El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini (Retrat de Pere Casas i Abarca, 1906, Museu d'Art Modern de Barcelona). Fou catedràtic i acadèmic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Obtingué importants premis. Destacà com a retratista. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Basora, Joan (Barcelona, 1940 - ) Actor. Va iniciar la seva activitat professional a l'escena catalana durant la dècada del 1960, malgrat les dificultats del moment. A partir del 1976 ha treballat en les millors companyies teatrals del país (com la de Josep M. Flotats), en el cinema i sobretot a la televisió, on ha popularitzat notablement la seva imatge. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i de March, Joaquim (Reus, Baix Camp, 1866 - Catalunya, s XX) Advocat i escriptor. Col·laborà a diversos periòdics i publicà un recull poètic, alguns escrits jurídics i un estudi sobre les obres de Santa Teresa de Jesús. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i de Palau, Joan (Barcelona, 1868 – 1953) Crític musical i compositor. Autor de diverses cançons, algunes de les quals han esdevingut populars, com Vareta del mar, La farigola, La barca, Cançó de maig, etc. També compongué música d'església i un oratori. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Farràs, Francesc (Balaguer, Noguera, 1891 - 1968) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a retratista. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Feliu, Antoni (Barcelona, 1924 - 21/nov/2006) Historiador. Jesuïta. Llicenciat en història, filosofia, teologia i història eclesiàstica. Professor d'aquesta darrera matèria i d'art sagrat a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès, director de la Biblioteca Borja i de l'Arxiu Palau-Recasens. Ha escrit, entre d'altres obres, Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña (1953), El bandeig dels moriscs i el col·legi de Sant Sebastià de Gandia (1967), El Col·legi de Cordelles i la Companyia de Jesús (1965), La història de l'art religiós (1967), Luis de Requesens. Cataluña y Lepanto. Nuevos documentos (1971), Escriptors i jesuïtes de Catalunya (1979, en col·laboració), Ús i abús d'autoritat al Concili Vaticà I (1981), El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el segle XVIII (1983). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Grisola, Joan (Cambrils, Baix Camp, 1719 - Catalunya, s XVIII) Militar i eclesiàstic. Al servei del rei de Nàpols, Carles de Borbó, realitzà missions diplomàtiques a Madrid. Ordenat sacerdot (1758), va escriure diverses obres de caire pietós i una sobre els santuaris de Catalunya (1775). 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borràs i Mompó, Vicenç (l'Olleria, Vall d'Albaida, 1835 – Barcelona, 1903) Pintor. Fou catedràtic (1888) i acadèmic de l'Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles (1893). Conreà amb èxit la pintura de costums i els grans quadres d'història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners (1881, Facultat de Medicina de Barcelona). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Oriol, Jaume (Badalona, Barcelonès, v 1873 – Barcelona, 1949) Actor i director teatral. Germà d'Enric Borràs. Sobresortí en obres de repertori català, com La bona gent, de Rusiñol, Gonzalo o l'orgull del gec, d'A. Llanas, etc. Actuà a l'Amèrica Llatina i el 1925 féu representacions de teatre català a París, i el 1946 participà en la represa del teatre català al Romea. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Perelló, Ramon (Lleida, 1858 – 1941) Artista fuster. Fou deixeble de Jou. Construí l'obra de fusta dels altars de gran nombre d'esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l'Urgell, i també algunes a Barcelona. El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Solana, Josep (Sant Martí de Provençals, Barcelona, s XIX – Barcelona, s XX) Escultor. Fou figura destacada de les Exposicions de Madrid dels anys 1897 i 1901. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Vidal, Josep (Lleida, 1921 - ) Artista fuster. Fill de Ramon Borràs i Vilaplana. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Vidal, Lluís (Lleida, 1915 - ) Artista fuster. Germà de Josep i de Ramon. Ha destacat com a moblista. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borràs i Vilaplana, Ramon (Lleida, 1886 - Catalunya, s XX) Artista fuster. Fill de Ramon Borràs i Perelló i pare de Ramon, Lluís i Josep Borràs i Vidal. Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d'especialització en treballs d'església, amb una gran activitat i remarcable competència. 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà (Girona, s XIV – s XV) Família de pintors (cognom escrit també Borraçà o Borraçan), segurament originaris del poble empordanès del mateix nom. Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà. El més antic és Guillem Borrassà I. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà, Francesc (I) (Girona, s XIV – s XV) Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417. Entre els seus fills hi hagué quatre pintors: Francesc (II), Jaume, Honorat i Pere. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà, Francesc (II) (Girona, s XV - a 1433) Pintor. Fill de Francesc (I) i germà de Jaume, Honorat i Pere. Heretà el taller del seu pare, per haver mort abans que aquest el germà gran. La seva activitat fou, segons sembla, bastant intensa. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà, Guillem (I) (Girona, s XIV – 1396) Pintor. Membre documentat més antic de la família. Documentat des del 1360. Tingué dos fills també pintors: Lluís i Francesc (I) Borrassà. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà, Guillem (II) (Girona, s XIV - a 1390) Pintor. Fill gran de l'homònim. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà, Honorat (Girona, 1425 – 1453) Pintor. Fill de Francesc (I) i germà de Francesc (II), Jaume i Pere. Treballà al taller familiar, heretat pel seu pare. Han estat documentats alguns dels seus treballs. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà, Jaume (Girona, 1425 - s XV) Pintor. Fill de Francesc (I) i germà de Francesc (II), Honorat i Pere. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà, Lluís (Girona, v 1350 – Barcelona, 1424/26) Pintor. Fill de Guillem (I) Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del s XIV i membre de l'extensa família de pintors. La seva obra s'inscriu dins el gòtic internacional, i destaca per la novetat cromàtica i l'interès per representar la tercera dimensió. Actuava com a pintor a la seu de Girona l'any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s'havia establert i on la seva activitat fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que només l'any 1392 tenia contractats cinc retaules. És autor del retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de Copons (1402), del de Sant Salvador de Guardiola (1404), de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa (1410), del retaule de Sant Pere d'Ègara a Terrassa (1411), de Santa Clara a Vic (1415), del de Sant Miquel de Cruïlles (1416), de Sant Andreu de Gurb (1417), de la pradel·la del de Seva (1417), etc. L'any 1419 cobrà l'acabament del retaule major del monestir de Santes Creus. Al Museu Episcopal de Vic és conserva el conjunt més complert de les seves obres. 44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Borrassà, Maties (Palma de Mallorca, 1531 – 1607) Historiador. Jesuïta, ensenyà teologia, geometria, astronomia i música a Mallorca (on fou un dels fundadors de l'estudi general), Gandia, València i Barcelona. Deixà manuscrita una Historia de la fundación del colegio de la Compañía de Jesús en Mallorca, utilitzada després per Pere Gil. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrassà, Narcís (Girona, s XV) Pintor. Fill de Lluís. Les seves obres no són conegudes. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - HISTÒRIA Borrassers (Lluçà, Osona) Antiga parròquia (Sant Cristòfol), situada a l'esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d'Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà. En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al s XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol. 48 ILLES BALEARS - VARIS borratxel·lo (Illes Balears) Mesura per a vi, equivalent a un vuitè del quartí. 49 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell (Catalunya, s X – Girona, 1018) Bisbe de Vic (1010-18). Fill de Borrell i d'Ingilrada, nobles osonencs. Nomenat a instàncies del comte Ramon Borrell i del bisbe Sal·la d'Urgell. Corroborà la donació de les esglésies d'Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona (1012). Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d'Oló, dit després de Mediona, l'administració dels béns i 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell, Camil (Catalunya, s XVI – s XVII) Jurista. És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia, publicat a Milà el 1611 i Additiones ad speculum principium de Belluga, glossant l'obra dels jurisconsult citat. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell, Guillem (Catalunya, s XI – s XII) Jutge de Vic (1079-1111), es creu que va participar en la redacció dels primers Usatges de Barcelona, en època del comte Ramon Berenguer I el Vell. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borrell, Jaume (País Valencià, s XV) Teòleg. Inquisidor de València. Revisà la traducció catalana de la Vulgata, feta per Bonifaci Ferrer, per fer-ne una edició impresa (1478), que resultà la primera Bíblia impresa al món en llengua vulgar. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell, Jaume (Catalunya, s XV – s XVI) Arquitecte i escultor. Del 1517 al 1519 féu la major part de l'hospital de Santa Maria de Lleida, incloent la galeria del pati i la imatge de la Mare de Déu esculpida en relleu. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell, Marià (Catalunya, s XIX) Industrial i polític. Soci de la fàbrica de teixits Bonaplata, fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona (1835) i alcalde de la ciutat (1836). S'adherí al partit progressista. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell I de Barcelona Nom amb què també és conegut Guifré II de Barcelona. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell II de Barcelona (Catalunya, a 934 – Urgell, 992) Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i d'Urgell (948-992). Fill de Sunyer, corregnà amb el seu germà Miró, fins que aquest morí (966). Intentà, amb el bisbe Ató de Vic, la restauració de l'arquebisbat de Tarragona, i estengué la repoblació fins a la vall del Gaià i la Conca de Barberà, al mateix temps que prosperava la cultura per tot el territori. Davant la manca d'auxili dels francs quan Almansor saquejà Barcelona, decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capet i proclamà la independència del comtat (985). A partir de 988 associà en el govern els seus fills Ramon Borrell (Barcelona) i Ermengol (Urgell). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell I de Pallars (Catalunya, s X – 995) Comte de Pallars (963-995). Fill dels comtes Llop i Goldregot, governà juntament amb els seus germans Ramon III i Sunyer. Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills, si bé sols el fill gran, Ermengol I de Pallars, heretà les funcions comtals. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell d'Osona (Catalunya, s VIII – 820) Comte d'Urgell, Cerdanya i possiblement d'Osona-Bages. Al servei del rei franc Lluís el Pietós va participar en les campanyes d'aquest per Catalunya (801) fins a Tortosa. Fou nomenat comte d'Urgell i Cerdanya per Carlemany (813). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Bertran, Pere (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Fill i deixeble de Juli Borrell i Pla, conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d'una gran acceptació al Madrid de postguerra. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Folch, Marià (Barcelona, s XIX – 1896) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou professor del Conservatorio de Artes de Sevilla. Excel·lí com a dibuixant. Dirigí la publicació d'un Tratado de dibujo topográfico (1856). També és autor del llibre Tratado de dibujo industrial (1867) i de la Memoria acerca del dibujo industrial en Bélgica, Francia y Alemania, fruit d'un viatge d'estudis pels països esmentats. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Gambús, Lleó (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 11/nov/1924 – Barcelona, 18/feb/1994) Pianista. Estudià piano amb P. Vallribera i composició amb C. Taltabull. Compongué cançons de música lleugera i arrenjaments, especialment als inicis de la Nova Cançó catalana (Se'n va anar, Si un dia sóc terra, Com el vent, L'arbre, A cara o creu, etc). Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort de B. Gassol i escriví 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Macià, Antoni (Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966) Advocat i jurista. Fill d'Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66). Va publicar, entre d'altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Montmany, Josep (Barcelona, s XIX – 1892) Advocat. Com a degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1881-85) es preocupà de la defensa del dret català. Presidí el Congrés de Jurisconsults de 1890. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Palazón, Alfons (Barcelona, 1931 - ) Pintor. Freqüentà l'estudi d'Anglada i Camarasa i estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona. Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l'expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural. El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d'avantguarda a Barcelona en línia amb l'anomenada action painting. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Pla, Juli (Barcelona, 1877 – 1957) Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso. Conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Pla, Ramon (Barcelona, 1876 – 1963) Pintor i gravador. Pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borrell i Soler, Josep Maria (Barcelona, s XIX - 1890) Advocat. Germà d'Antoni. Morí molt jove. Col·laborà a "La España Regional", on publicà articles propugnant la reforma del codi civil espanyol. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Borrelles (Clariana de Cardener, Solsonès) Antiga quadra, que fou agregada a la de Buida-sacs. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borrés i Segarra, Joan (Castelló de la Plana, 1844 - País Valencià ?, s XX) Enginyer militar. Ocupà càrrecs importants i publicà alguns treballs remarcables. 77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Borriana, pacte de (Borriana, Plana Baixa, 1094) Pacte d'ajuda mútua establert entre el Cid i Pere I d'Aragó i Navarra, poc temps després de la caiguda de València a mans del primer, com a defensa contra els 78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
79 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Borriol, baronia de (País Valencià) Jurisdicció feudal, donada per Jaume I el 1254 a Eiximèn Peres d'Arenós i confirmada el 1626 a Pere Boïl d'Arenós, primer marquès de Boïl. Passà després als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Borriol, riu de (Plana Alta) Riu (27 km) (o riu Sec), neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol. El seu curs alt forma la vall de Borriol, petita prolongació de la Plana de Castelló; té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda. Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s'extingeix en el regadiu de la Plana abans d'arribar a la mar. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Borró (Ròtova, Safor) Antic castell (288 m alt), d'origen islàmic, actualment enrunat, situat a l'esquerra del riu de Vernissa. El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d'un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se'n separà el terme d'Almiserà. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Borró, riera de (Garrotxa) Riu, afluent esquerrà del Fluvià. Neix al puig de Bassegoda i, després de passar, engorjat, entre els cingles de Gitarriu i la serra de Llorona, desemboca al seu col·lector entre Argelaguer i Besalú. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borrull, Francesc (València, 1695 - Cabanes de l'Arc, Plana Alta, 1758) Prelat. Canonge de València (1735), vicari general i rector de la Universitat (1740). Auditor de la Rota (1752) i bisbe de Tortosa (1757-58). Com a jurista publicà Dissertatio de legibus Hispaniae prohibentibus beneficia ecclesiastica exteris conferri (1732) i Decissiones Sanctae Rotae Romanae (1755-57). 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borrull i Vilanova, Francesc Xavier (València, 3/des/1745 – 1837) Erudit i jurista. Pertanyent a una antiga família d'advocats de València. Fou catedràtic de dret a la Universitat de València i diputat a les Corts de Cadis (1810-13), on defensà de forma moderada la restauració dels furs valencians i la subsistència del Tribunal de les Aigües. Va ésser també oïdor de l'Audiència valenciana durant les etapes absolutistes del govern de Ferran VII. Durant el Trienni Constitucional hagué de fugir de València. Escriví diverses obres, entre les quals cal esmentar Fidelidad de la Ciudad y Reyno de Valencia en tiempos de las guerras civiles que 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Borrut, serra del (Queralbs, Ripollès) Contrafort oriental del Puigmal, a la vall de Ribes. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Borseral, el (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Caseriu, situat al nord i al sector de marina de la serra d'Orpesa, prop de la Ribera de Cabanes. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bort, Jaume (País Valencià, s XVIII) Arquitecte. És autor de la façana de la catedral de Múrcia, obra de parament còncau i de notable interès. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bort i Barbosa, Vicenç (Barcelona, 1891 - s XX) Compositor. Compongué sardanes, cançons i peces corals. Algunes d'elles eren d'inspiració religiosa, així com un Te Deum remarcable, per a orquestra i cinc solistes. Publicà bon nombre de treballs crítics. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bort i Milià, Jaume Veure> Bord i Milià, Jaume.
Anar a: [ Borra ] [ Borras i ] [ Borrassa ] [ Borrat ] [ Borrell I ] [ Borri ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Borràs i Oriol, Enric
Borrell i Fontelles, Josep (
Borrell i Guinart, Pere Jaume “Perejaume”
Borrell i Soler, Antoni
