|
|
|
Anar a: [ Za ] [ Zap ] [ Zar ] [ Ze ] [ Zo ] [ Zu ] De les més petites llavors neixen els grans arbres. (Sèneca) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zabala i López, Artur (València, 1912 - ) Erudit. Ha estat professor de literatura castellana de la universitat de València, i cronista provincial, arxiver de la diputació i director de la "Revista Valenciana de Filología" (1951). Ha publicat La ópera en la vida teatral valenciana del siglo XVIII (1960) i alguns articles sobre història del teatre a València. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zabala i Zamora, Gaspar (Dénia, Marina Alta, s XVIII – Madrid, 1813) Comediògraf. Residí habitualment a Madrid, on estrenà i publicà un gran nombre d'obres teatrals, entre les quals La toma de Hay por Josué (1801), El buen y el mal amigo (1801), El triunfo del amor y de la amistad (1804) i La Eumenia o La madrileña (1805). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zafont i de Ferrer, Joan (Besalú, Garrotxa, 1789 – Barcelona, 1847) Religiós, astrònom, filòsof i historiador. Professà el 1806 al convent de Sant Cugat del Vallès. Fou abat de Sant Pau del Camp, on donava classes de física. En produir-se l'exclaustració, traslladà la seva activitat docent a la universitat barcelonina. El 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Zafortesa i d'Olives, Josep (Illes Balears, s XX) Cavaller de Sant Joan. Fill de Josep Zaforteza i d'Amat. Es casà amb la comtessa de Deleytosa, títol que ha passat a la seva única filla. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zafortesa i Montaner, Josep de (Catalunya, s XX) Marquès del Tremolar. Besnebot de Dídac de Zaforteza i Musoles. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Zaforteza, Joan (Palma de Mallorca, s XVI – 1624) Jurista. Tingué un excel·lent prestigi i dugué casos de gran importància. Després de restar vidu ingressà a la Companyia de Jesús. És autor de bon nombre d'escrits, alguns d'ells no jurídics. La majoria restaren inèdits. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Zaforteza i d'Amat, Josep Veure> Quint-Zafortesa i d'Amat, Josep. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Zaforteza i Musoles, Dídac de (Palma de Mallorca, 1884 ? – 1962) Historiador. Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura. Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma de Mallorca i València. Entre les seves nombroses obres d'investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico, inacabada (quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960). Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué 9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Zafra, baronia de (País Valencià) Títol concedit el 1801 al noble Josep d'Esplugues i Martí. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Zafra, La (Villena, Alt Vinalopó) Caseria, al nord del terme, al límit amb el de Fontanars dels Alforins (Vall d'Albaida). 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zaidia, Sebastià (País Valencià, s XVI) Pintor. Treballà bastant a València. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zamacois, Joaquim (Santiago de Xile, Xile, 1894 – Barcelona, 1976) Compositor i pianista. Residí a Barcelona des del principi del s. XX. Estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual esdevingué professor. Des del 1945 al 1965 va ésser director del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Actuà com a pianista i es dedicà a la composició (Himne ibèric, La sega, etc). Com a pedàgog de la música escriví Tratado de la teoría de la música, Tratado de armonía i Método de Solfeo. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zamora, José de (Madrid ?, 1889 - Sitges, Garraf, 1971) Decorador, figurinista i dibuixant. Vinculat a Sitges des dels anys 1940, hi féu una exposició individual el 1970 (Sala Blaumar). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zamorano i Molina, Ricard (València, 1924 - ) Pintor. Estudià Belles Arts a l'Escola de Sant Carles de València i marxà després a Madrid becat per la diputació de València. El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès. Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, des d'on posà en pràctica el que hom a anomenat realisme social. El grup fou desfet, com a conseqüència d'una crisi interna, el 1964, coincidint amb la creació d'Estampa Popular de València i Estampa Popular de Barcelona. Practicà, a més de la pintura, la xilografia i l'aiguafort. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zanini i Sans, Antoni (Barcelona, 1948 - ) Pilot automobilístic, especialista en rallies. Fou sots-campió d'Europa el 1976 i el 1979 com a pilot oficial de SEAT. El 1980, com a pilot independent amb Porsche, assolí el campionat europeu. El 1977, amb Petisco de copilot, amb un SEAT 124, havia assolit el tercer lloc en el rally de Montecarlo. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zanné i Oliver, Jeroni (Barcelona, s XIX – 1893) Dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts, de la qual seria professor. També es dedicà a l'ensenyament particular. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on presentà algunes memòries sobre temes artístics. Col·laborà a "Catalònia" (1899-1900), "Joventut" (1900-06) i "Gaceta Local". 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zanné i Rodríguez, Jeroni (Barcelona, 1873 - Buenos Aires, Argentina, 1934) Escriptor. Modernista, seguí la moda parnassiana a Imatges i melodies (1905), Assaigs estètics (1906), Poesies (1908), Ritmes (1909) i Sonets (1912). Seguidor de D'Annunzio, en els seus sonets donà flexibilitat i modernitat a la llengua. El 1914 es traslladà a l'Argentina, hi trasplantà l'afició de Wagner i col·laborà a "Catalunya" i "Ressorgiment". 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zapata, Baltasar (País Valencià, s XVI – s XVII) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de València. Tingué gran fama com a predicador. Diversos dels seus sermons fúnebres foren publicats. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Zapata de Calahorra, Sancho (Aragó, s XIII) Noble. Antecessor dels Zapata de Calahorra. Fill de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud. 22 CATALUNYA-ARAGÓ -BIOGRAFIA Zapata de Calatayud, Garcia Sánchez (Aragó, s XII - s XIII) Alcaid de Calahorra. Fill de Blasco Pérez Zapata de Valtorres. Heretà els béns familiars a Calataiud. Pare de Sancho Zapata de Calahorra i de Pere Peres Sabata de Calataiud. 23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Zapata de Tarazona, Pedro Pérez (Aragó, s XII – s XIII) Justícia d'Aragó (1204). Fill de Blasco Pérez Zapata de Valtorres. Fou ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea. 24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Zapata de Tarazona, Ximeno Pérez (Aragó, s XII – s XIII) Marit d'Alda Fernández, senyora d'Arenós. Fill de Blasco Pérez Zapata de Valtorres. Foren els antecessors dels Arenós. 25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Zapata de Valtorres, Sancho Sánchez (Aragó, s XII) Senyor de Valtorres (Aragó). Iniciador de l'estirp. Magnat del rei Alfons I d'Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid. Pare de Blasco Pérez Zapata de Valtorres. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zapata i Grifolla, Pere Vicent (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1662 - País Valencià, 1733) Escriptor. Era doctor en lleis. Fou mestre de gramàtica, però renuncià a aquesta càtedra a la universitat de València. És autor de les obres Rhetorica brevis et compendiosa (1689), Poesías varias (1697), Diaria y verídica relación de lo sucedido en los asedios de la Villa de San Mateo... en los años 1649, 1705 y 1706 (1706) i Quatro diálogos latinos, els darrers manuscrits. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zapata i Nadal, Josep (València, 1763 – 1837) Pintor. Format a Sant Carles i amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes. El 1798 esdevingué acadèmic de pintura. Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles (1806), acadèmic de mèrit de flors (1810) i director de la Sala de Flors (1815). El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando. Es dedicà a la pintura de flors, d'història i religiosa. Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet (Camp de Morvedre), al Museu de Belles Arts de València i a l'Academia de San Fernando de Madrid. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zapater, Baldomer (Barcelona, 1886 - ) Músic. Cec des de la seva infància, estudià a l'Escola Municipal de Cecs de Barcelona. Es dedicà a la guitarra en el doble aspecte de concerts i d'ensenyament. Ha residit a Alemanya i ha actuat com a concertista a Praga, Berlín, Munic, Amsterdam i Colònia. El 1905 fundà l'Associació Espanyola per a l'Ensenyança dels Cecs. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zapater i Rodríguez, Joan Josep (València, 1866 – 1921) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles i també a Roma i París. Conreà la pintura històrica i de gènere. Il·lustrà la Valencia de Llorente i d'altres llibres. 32 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Zapatero y Navas, Juan (Ceuta, 1810 – Madrid, 1881) Militar. Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena; aquest any aconseguí el grau de brigadier. Amb l’alçament del jul/1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar. Pel mar/1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat. En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari. Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució de J. Barceló, líder obrer, amb la qual pensava suprimir la qüestió obrera. Sota la seva direcció es portà a terme, després de la vaga general del jul/1855, la repressió contra les associacions obreres, contra els dirigents demòcrates i contra la milícia nacional. En produir-se a Barcelona l’aixecament contra la caiguda d’Espartero, esclafà la revolta amb una gran efusió de sang. Arribà a suprimir fins i tot les societats de socors mutus. Fou promogut a tinent general per l’ago/1856. Hom el conegué popularment com el Tigre de Catalunya. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zaplana Hernández-Soro, Eduardo (Cartagena, Múrcia, 1956 - ) Polític. Fou dirigent de la UCD d'Alacant, i el 1989 ingressà al Partit Popular. President del PP d'Alacant, fou regidor de l'ajuntament de Benidorm i després alcalde (1991-94), així com diputat al Parlament valencià (1991). El 1993 fou elegit 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zaragoza i Cucala, Just (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1833 – Madrid ?, 1896) Historiador. Estudià medicina a València. Treballà a Madrid com a funcionari destacat, en diversos negociats i ministeris. Col·laborà a la premsa periòdica. És autor d'alguns estudis històrics. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zaragoza i Ebri, Agustí Bru (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 - País Valencià, s XVIII) Arquitecte, eclesiàstic i publicista. Fou autor de l'obra Escuela de arquitectura civil, publicada a València el 1738, que representa, juntament amb la tasca de Rudof a la portada de la seu, l'establiment al regne del recocó d'influència francesa i centreuropea. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Zaragoza i Rubira, Joan Ramon (València, 1938 - ) Metge. Especialitzat en radiologia, forense (1962) i professor d'història de la medicina. Catedràtic de terapèutica física de la universitat de Sevilla (1970), és autor de Medicina y sociedad en la España romana, coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud (1980), i molts altres llibres. També ha cultivat la literatura i guanya el premi Nadal de 1980 amb la novel·la Concerto grosso. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Zaricejo, canal de (Villena, Alt Vinalopó) Veure> Villena, canal de. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zariquiey i Álvarez, Ricard (Barcelona, 1897 – 1965) Metge i filantrop. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1918. Com el seu pare, Ricard Zariquiey i Cenarro, s’especialitzà en pediatria. S'interessà per la carcinologia, i elaborà una important classificació dels crustacis, que fou publicada pòstumament (Crustáceos 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zariquiey i Cenarro, Ricard (Caparroso, Navarra, s XIX – Barcelona, s XIX) Metge. Residí des de molt petit a Catalunya, i es llicencià en medicina a Barcelona (1892). S'especialitzà en pediatria, i publicà un gran nombre d'opuscles i llibres de tema mèdic. Fou pare de Ricard Zariquiey i Álvarez. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zarq Perfet (Barcelona ?, s XIV – s XV) Poeta jueu. Autor d'una paràfrasi poètica al llibre de Job, composta el 1364. El 1406 era conseller de l'aljama jueva de Castelló d'Empúries. 41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Zayas i de Bobadilla, Alfons de (Palma de Mallorca, 1896 - Sabadell, Vallès Occidental, 1970) Polític. Marquès de Zayas, ingressà en l'exèrcit el 1913, i a l'adveniment de la República era capità d'artilleria i pilot aviador, supernumerari a les Balears. Al començament del 1934 formà part del primer triumvirat de FE de las JONS a Mallorca, i en fou el primer cap provincial. A partir del gen/1936 prengué part en mítings en diferents indrets de l'illa. Fou detingut diverses vegades fins que fou alliberat el 19/jul/1936 pels falangistes revoltats. Obtingué ajut de Mussolini que permeté de conservar Mallorca per al bàndol franquista. Després de la unificació, a l'estiu del 1938 fou enviat a Roma pel govern de Burgos, com a representant davant les organitzacions feixistes d'Itàlia i dels països balcànics. El 1955 publicà la Historia de la Vieja Guardia de Baleares, que només arriba fins el 1936. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - CULTURA Zeleste (Barcelona, 1979 - 5/oct/2000) Sala de concerts emblemàtica que esdevingué nucli de les activitats sociomusicals de la ciutat del final dels setanta, tot convertint-se en escola de música moderna i segell discogràfic. Situada primer al carrer de l'Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l'Orquestra Plateria i l'Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez (fundador del segell discogràfic Zeleste), Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zerahya ben Ishaq Gràcia (Barcelona, s XIII - Roma, Itàlia, s XIII) Metge, filòsof i traductor jueu. El 1277 s'establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l'àrab a l'hebreu de llibres de medicina i filosofia. Es conserven d'ell una desena de poesies religioses. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí (Girona, 1130 - Provença, França, v 1190) Metge, poeta, gramàtic, filòsof i talmudista jueu. Fill d'Ishaq ben Zerahya. Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl. Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant: el Sèfer ha-Saba, el Sela'ha-Mahloqet, contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor, punt de referència dels talmudistes posteriors. Escriví també cartes en prosa rimada i una trentena de poesies religioses. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - EMPRESA Zeta, Grup (Barcelona, 1976 - ) Conjunt d'empreses periodístiques. Fundades per Antoni Asensio Pizarro, Xavier Salvadó i Josep Cadena. Tingué com a base el setmanari "Interviu" i a continuació seguiren "El Jueves", "Sal y Pimienta", "Protagonistas", "El Periòdico de Catalunya", "Dinero", "Tiempo", "Conocer", "La Revista", etc. El 1987 es féu càrrec de l'edició del "Diari de Barcelona", Disposa de tallers gràfics i distribuïdora pròpia. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Zona Franca, la (Barcelona, Barcelonès) Sector del terme municipal destinat al port franc de la ciutat. Reclamat per Barcelona des de la darreria del s XVII, fou creat el 1926; hom annexà al terme municipal de Barcelona una part dels terrenys destinats a la construcció del port, fins aleshores pertanyents a l'Hospitalet de Llobregat, i fou creat un consorci per a administrar-lo. Inicialment fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc de Barcelona. Però romangué inoperant fins a la guerra civil de 1936-39, després de la qual hom reprengué obres de delimitació de la Zona Franca, però no s'activà la seva realització; contràriament, la instal·lació de la fàbrica d'automòbils SEAT als terrenys de la Zona Franca en feren témer la desaparició. Les riuades del 1962 donaren un nou impuls al projecte, que tampoc no tingue continuïtat, malgrat l'activitat del consorci, puig que hom emprengué la creació, en aquesta zona, de l'anomenat polígon industrial, sense cap avantatge duaner per a les indústries que s'hi instal·lessin; alhora, el projectat port de la Zona Franca (encara no construït) era incorporat al de Barcelona. L'intent d'ampliació del polígon industrial topà amb els interessos dels agricultors del Prat de Llobregat, que s'oposaren a la projectada desviació del riu (1965). L'any següent 52 CATALUNYA - CULTURA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zorraquín, Marià (Catalunya, s XVIII - Vic, Osona, 1823) Militar i polític. Diputat liberal a les Corts de Cadis, fou condemnat a vuit anys de presidi en ésser restaurat l'absolutisme. Alliberat en iniciar-se el Trienni Constitucional, fou cap d'Estat Major de l'exèrcit de Mina, que operava a Catalunya, i ministre de la Guerra en el gabinet de Calatrava (1823). Morí en un acció contra les partides absolutistes. 53 CATALUNYA - CULTURA
65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Zubizarreta, Andoni (País Basc, 1961 - ) Futbolista. Format com a porter a l'Athlètic de Bilbao. El 1985 va fitxar pel F.C. Barcelona, equip amb el qual assolí quatre lligues (1991-94), la recopa (1989) i la copa d'Europa (1992). La seva presència física i l'autoritat en el camp li van valer la internacionalitat, afavorida per una lesió d'Arkonada, a partir de 1985. El 1994 va fitxar pel València, i el 1998, després de participar en el seu quart mundial, va anunciar la seva retirada del futbol actiu. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Zucaina (Alt Millars) Veure> Sucaina. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zügel, Oscar Reynald (Baden-Württemberg, Alemanya, 1892 - Tossa, Selva, 1968) Pintor. Arribà a Tossa als anys 1930 fugitiu de la persecució d'artistes avantguardistes per part del règim nazi, i s'hi instal·là a la vila definitivament. Conreà una descomposició constructivista de la figura que relaciona la seva obra amb el cubisme. Al Museu Municipal de Tossa es conserva un Quixot seu. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zulueta i Escolano, Lluís de (Barcelona, 1878 - Nova York, EUA, 1964) Polític, pedagog i escriptor. Germà d'Antoni. Doctor en filosofia i lletres, fou regidor de Barcelona (1905) i diverses vegades diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l'estat espanyol. El 1910 s'integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquiades Álvarez, i traslladà la seva residència a Madrid. Durant la Segona República fou, com a republicà independent, ministre d'estat del govern d'Azaña (des/1931-jun/1933). Era actiu publicista, i publicà treballs sobre qüestions pedagògiques; col·laborà també a "Pèl & Ploma" (1889-1903), "Forma" (1904-07), "La Publicidad", "El Liberal" i "El Sol". S'exilià el 1939. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zulueta i Gomis, Josep (Barcelona, 1858 – 1925) Polític i economista. Especialitzat en temes agropecuaris, inventà una arada i perfeccionà diversos aparells. Presidí l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Federació Agrícola Catalano-Balear. El 1890 fou l'iniciador de la substitució de les vinyes de l'Urgellet, devastades per la fil·loxera, per la cria de vaques de llet, aprofitant els prats d'herba de la comarca; aixó el portà a fundar la Cooperativa Lletera del Cadí. Milità als rengles del republicanisme autonomista. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zúñiga i de Requesens, Joan de (Catalunya ?, 1553 – Castella, 1577) Noble. Era fill de Lluís de Requesens i de Zúñiga i de Jerònia Gralla. Usà en primer terme el cognom de Zúñiga, que era el del seu avi patern, en virtut de l'acord pres en temps d'aquell d'alternar els cognoms familiars per fer perviure el llinatge de Zúñiga, posposat al de Requesens tot i que el darrer era de línia femenina. Malgrat la seva joventut fou investit de la comanadoria major a Castella de l'orde de Santiago, seguint la dignitat ostentada per seu pare. Aquest, mort el 1576, el deixava hereu principal. A la seva mort, les seves restes foren dutes a Barcelona i enterrades amb les del pare, conduïdes llavors des de Flandes. L'heretatge Requesens passà a la seva germana Mencia. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Zúñiga i de Requesens, Joan de (Catalunya, s XVI) Noble. Fill de Joan de Zúñiga i d'Estefania de Requesens, i germà de Lluís de Requesens. El 1568 fou ambaixador a Roma, substituïnt Lluís, anomenat aleshores almirall de Joan d'Àustria. Conclogué la gran lliga contra els turcs formada pel Papat, Espanya i Venècia, que prepararia la gran victòria de Lepant (1571). Continuà la seva ambaixada a Roma en temps de Gregori XIII. Fou majordom de Felip III. El 1579 era nomenat virrei de Nàpols. 62 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
63 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Zurita y de Castro, Jerónimo (Saragossa, Aragó, 1512 – 1580) Historiador. El 1548 fou nomenat cronista del Regne d'Aragó, càrrec creat l'any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d'Aragó en castellà i en llatí. Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma; el 1553 treballà a l'arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de València. El 1562 inicià la publicació dels Anales de la Corona de Aragón, publicació que originà violents atacs i defenses. El 1578-79 acabà la publicació dels Anales, i el 1580 sortí la seva continuació o Historia de don Fernando el Católico. Per a la confecció de la seva obra sostingué correspondència epistolar amb els humanistes i erudits de l'epoca, en especial amb l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí. Una part de la seva correspondència erudita ha estat publicada.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Zamora i Martínez, Ricard
Zarra (
Zarzoso, Paco
Zoo de Barcelona (