|
|
|
Anar a: [ Garro ] [ Garu ] [ Gase ] [ Gasso ] [ Gat ] [ Gaudi ] Al ple de l'hivern els catalans portem amagat al cor la nova primavera de Catalunya. (Eugeni Xammar i Puigventós) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Garrofera, la (Guadassuar, Ribera Alta) Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d'Alzira. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Garrofera, la (Alzira, Ribera Alta) Caseria, a 15 km del nucli urbà. 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Garrofera, la (Xelva, Serrans) Despoblat, desaparegut arran de l'expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual. 4 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Garrofera, la (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Garrofera, la (Benafigos, Alcalatén) Caseria, 3 km al sud de la vila. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Garrofera, la (Xàtiva, Costera) Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d'Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gàrrola, la (Bassella, Alt Urgell) Advocació (la Mare de Déu de la Gàrrola) de l'església parroquial del poble. 8 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Garrots, els (Castelló de la Plana, Plana Alta) FOLK Comparsa d'homes armats de bastons acabats en una porra d'on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus. 9 CATALUNYA - COMARCA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Garrotxes de Conflent, les (Conflent) Sector del nord-oest de la comarca, format per les valls de Cabrils i d'Évol, que devallen des del massís de Madres i conflueixen conjuntament a la Tet a Oleta. Terreny calcari, sòls àrids i pobres de conreu, dedicats a la cria de bestiar. Experimenta un procés rapidíssim de despoblament. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garrumbert, riera de (Cornellà del Terri / Fontcoberta, Pla de l'Estany) Afluent esquerrà del Terri (trad: Rigumbert), que neix al terme de Fontcoberta i desemboca al de Cornellà. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gars, el (la Granja de la Costera, Costera) Enclavat, entre els termes de Vallès de la Costera i de Xàtiva, a l'esquerra del riu Cànyoles. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garsa, puig de la (Olot, Garrotxa) Antic volcà de la comarca d'Olot, a llevant del Pujalós. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garsenda (Narbona, França, s X - Tolosa, França, s X) Filla de Riquilda i d'Ot de Narbona. i néta, per tant, de Guifre II Borrell de Barcelona. Es casà amb Ramon Ponç de Tolosa. De l'enllaç nasqué Guillem Tallaferro. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garsenda (Catalunya, s XI - Narbona, França, s XI) Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Garsenda de Provença (Provença, França, s XIII - 1268) Dama. Filla d'Alfons II de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Garsenda de Forcalquier. A la mort del seu pare (1209), ella era de poca edat. Es casà, temps després, amb el vescomte Guillem II de Bearn, que pertanyia al casal català de Montcada, el qual morí a la conquesta de Mallorca. Fill d'aquest enllaç seria el comte Gastó VII de Bearn, amb nom del qual Garsenda s'ocupà de la governació del comtat. En restar vídua, el rei Jaume I el Conqueridor prengué a favor d'ella diverses mesures de protecció econòmica. Fins al 1247 fou partidaria dels anglesos en la lluita d'aquestos contra França. Havent canviat de partit, el seu fill caigué presoner dels anglesos i fou alliberat gràcies a la reina Elionor, muller d'Enric III d'Anglaterra, que era neboda de Garsenda. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Garsenda I de Forcalquier (França, 1180 – s XIII) Comtessa de Forcalquier (1209). Néta i hereva de Guillem VI de Forcalquier. Es casà (1193) amb el comte Alfons II de Provença, i a la mort d'aquest (1209) transferí a Ramon Berenguer V, fill seu, el comtat de Forcalquier. Posat aquest sota la tutela del rei Pere I, Garsenda es retirà al monestir de la Cella. És coneguda la relació amorosa que tingué amb el trobador Elies 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Garumba, mola de la (Morella, Ports) Mola dels ports de Morella (1.142 m alt), al límit amb el terme de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders. 23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Garx (Bolulla, Marina Baixa) Despoblat. Lloc de moriscs dependent de la parròquia i baronia de Bolulla el s XVI, restà despoblat a l'expulsió (1609). 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gàrzola (Vilanova de Meià, Noguera) Poble, al sud del terme, a la dreta del riu Boix, dins l'antic terme de la Baronia de Lavansa. L'església depèn de la parròquia d'Argentera. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gas, Josep (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1743) Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona (1717-35) i autor d'unes vuitanta obres religioses per a veus i instruments. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gas, Manuel (Madrid, 1905 – Barcelona, 1995) Cantant i actor. El 1935 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu. El 1940 començà a cantar sarsueles amb el mestre Pablo Sorozábal i el 1950 inicià la carrera cinematogràfica. Es retirà el 1972, havent rodat més de 50 pel·lícules. 27 MÓN - BIOGRAFIA
28 ILLES BALEARS - EMPRESA Gas i Electricitat SA (GESA) (Palma de Mallorca, 1927 - 1998) Empresa dedicada a la producció i a la distribució d'energia elèctrica a les illes Balears i de gas canalitzat a Palma. Fou constituïda amb majoria de capital nord-americà, per fusió de la Palma de Mallorca Companyia Elèctrica Mallorquina SA i la Societat d'Enllumenat per Gas. El seu mercat, que en un principi comprenia només Palma i una part del pla de l'illa, fou ampliat per compra d'altres societats. Per dificultats, el 1952 fou absorbida per l'INI. El 1957 estengué la seva actuació a Menorca i a Eivissa i el 1968 a Formentera. Té centrals a Alcúdia, Son Molines, Sant Joan de Déu, Maó, Eivissa i Formentera. L'enllaç submari d'Eivissa-Formentera funciona des del 1972 i el de Mallorca-Menorca des del 1975. El 1985 tenia una plantilla de 1.677 empleats. El 1986 l'INI anuncià la posada en venda d'una part minoritària del capital a favor del sector privat, i l’any 1998 fou absorbida pel grup Endesa. 29 CATALUNYA - EMPRESA Gas Natural SA (Barcelona, 1965 - 1976) Empresa introductora del gas natural a l'estat espanyol. Fou constituïda a iniciativa de Pere Duran i Farell, i era formada per Catalana de Gas i Electricitat SA, Exxon Corporation i bancs espanyols. Importava gas natural, primer de Líbia i posteriorment d'Algèria. El 1975 l'empresa cedí a l'Empresa Nacional del Gas (ENAGAS), de l'INI, tota la planta gasificadora i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de distribució industrial. El 1976 canvià la seva denominació social per la de 30 ESTAT ESPANYOL - EMPRESA
31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Gasamir, pic de (Castell de Vernet / Vernet, Conflent) Contrafort occidental (2.422 m alt) de la pica del Canigó, en forma d'aspra cresta, entre les valls de Cadí i de Sant Vicenç. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gasch, Josep (l'Alcora, Alcalatén, 1653 - Palerm, Itàlia, 1729) Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704). L'any 1726 es distingí per la seva agnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm. És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gascó, Francesc (Catalunya, s XVI) Pintor. Fill de Joan i germà de Pere i de Sebastià, amb els quals treballà al retaule de l'altar de Santa Maria, de l'església de Sant Pere de Torelló (1549). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gascó, Joan (Tafalla, Navarra, s XV – Vic, Osona, 1529) Pintor. Establert a Vic vers el 1502. Treballà per a les esglésies rurals de la contrada, i en les seves obres pot veure's l'evolució des d'unes primeres influències germàniques fins al ple estil italianitzant de la darrera època: retaule de Sant Joan de Fàbregues (v1503), retaule de Sant Joan del Galí (1507), retaule de Sant Julià de Vilamirosa (1508), retaule de Sant Romà de Sau (1509), retaule de la Nativitat i de sant Andreu, a la seu de Vic (1505), retaule major del Corcó (1508), retaule de Sant Pere de Vilamajor (1513-16), bancal de Sant Joan de les Abadesses (1515), taula de Santa Bàrbara (1516, Museu Episcopal de Vic), calvari de Pruit (1521), retaule de sant Sebastià, a la Mercè de Vic (1523), retaule de sant Bartomeu a l'hospital de Pelegrins de Vic (1525), porta de l'armari de la Tresoreria de la catedral de Vic (1525). Una Santa Faç (Museu Episcopal de Vic) i els quatre profetes del retaule de Sant Esteve de Granollers li han estat atribuïts modernament. El seu fill Pere el succeí en la direcció del taller. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gascó, Salvador (País Valencià, s XIX) Dirigent obrer. Era tipògraf. Fou un dels impulsors del III Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) celebrat a València, per l'agost de 1892. Ostentà la presidència d'aquell congrés. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gascó, Sebastià (Catalunya, s XVI - Vic, Osona, s XVI) Pintor. Germà de Francesc i de Pere, amb els quals pintà el retaule de Santa Maria de l'església parroquial de Sant Pere de Torelló. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gascó i Contell, Emili (València, 1898 – 1974) Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs. En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946). Fou professor de diverses universitats europees i americanes. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gascó i Massot, Vicent (València, 1734 – 1802) Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l'Escola d'Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779. El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (v1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d'Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d'ensenyament de Cullera. Traçà el camí del Grau (1788) i dirigí les obres de la carretera d'Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gascons, barranc dels (Cretes, Matarranya) Barranc, afluent, per la dreta, del barranc de Calapatar, on el 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres. Foren arrencades vers el 1924 i han desaparegut. Les representacions eren figures de bèsties (cérvols, cabres) i caçadors amb arc. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu, Selva) Poble, a l'interfluvi de les rieres de Repiaix i d'Arbúcies, al sector meridional del terme. L'església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 1086, era possessió del monestir de Breda. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gases, Vicent (País Valencià, s XV) Poeta de la primera meitat del segle. 45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gaseta de Girona (Girona, 1787 – 1812) Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües. Amb el títol de "Gazeta de Gerona", fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de "Gaseta del Corregiment de Gerona" es publicava en català el 1810. Amb el títol de "Gazette de Gironne", fou publicat per l'exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n'editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra. 46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gasiona, la (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Turó que tanca pel sud el pla de l'Arc, entre la Maigmudella i el Gaidó. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gasol i Almendros, Josep Maria (Manresa, Bages, 1924 - ) Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat. És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d'una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc. El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gasòliba i Carbonell, Cecili (Barcelona, 1874 – 1944) Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí. Escriví a "El Diluvio", traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d'articles (Política, 1930). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gasòliba i Tudurí, Cecili Pseudònim de l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol, utilitzat en articles de premsa. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - ART Gaspar, Sala (Barcelona, 1907 - 1996) Galeria d'art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu. Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l'obra dels més importants artistes nacionals i estrangers. Abans del tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (m. 1989) i el germà d'aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova galeria Joan Gaspar, que s'inaugurà el 1993. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gaspar de Sant Martí (Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644) Escultor i arquitecte. L'any 1596 professà en el convent del Carme de València, on realitzà la major part de la seva obra (porta de l'església i ampliació d'aquesta, primer cos del campanar, capella de la Comunió, etc). També projectà obres civils per a la ciutat de València, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaspar i Paronella, Joan (Barcelona, 1911 – 1996) Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940. El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaspart i Solves, Joan (Barcelona, 11/oct/1944 - ) Empresari hoteler i dirigent esportiu. Nét del fundador del grup Hoteles Unidos (HUSA), féu estudis d'hoteleria a Suïssa i d'alta direcció a IESE. L'any 1969 es féu càrrec de la direcció de l'Hotel Oriente de Barcelona, i posteriorment, de la presidència del grup HUSA. Fou 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gassén, Francesc (Barcelona, 1603 – 1663) Pintor. Decorà amb Pere Cuquet els claustres dels convents barcelonins de Sant Agustí i de Sant Francesc de Paula. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gasset, Joan Baptista (València, 1541 – Manila, Filipines, 1607) Frare dominicà. Fou deixeble de Lluís Bertran, del qual seria successor com a mestre de novicis. Des del 1596 era a les Filipines. Fou prior del convent de Manila. És autor d'una Carta al maestro fray Vicente Justiniano Antist sobre el estado de la religión cristiana en las partes orientales (1602). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gasset i Mercader, Rafael (Girona, 1814 - Alzira, Ribera Alta, 1887) Militar. Lluità en el bàndol isabelí en la primera i la segona guerra carlina. El 1859, durant la guerra d'Àfrica, es distingí als alts de Benzú i fou ascendit a tinent general. Adscrit al partit moderat, fou capità general de Catalunya (1866-67) i de València (1867-68), on fou destituït per la Revolució de Setembre. En recompensa a la seva col·laboració a la Restauració borbònica, Alfons XII li concedí el títol de marquès de Benzú (1875). 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gassies, Arnau (Perpinyà, s XV – 1456) Pintor. Pintà nombrosos retaules, quasi tots al Rosselló. Li han estat atribuïdes dues taules remarcables que es conserven a la seu d'Elna i una altra que es troba al Museu de Basilea. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gassiot i Magret, Josep (Olot, Garrotxa, 1883 - Barcelona, 1963) Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l'Enciclopedia Jurídica Española. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gassó, Antoni Bonaventura (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1752 – Barcelona, s XIX) Comerciant i polític. Fou vocal i després secretari de la Junta de Comerç de Barcelona (1792-1817). Diputat del comerç a l'Assemblea de Notables reunida a Baiona (1808) per Napoleó, no hi pogué arribar a causa de l'inici de la guerra. Negà el jurament a França i fou empresonat, però va ser alliberat gràcies al seu càrrec de cònsol de Rússia. Sense ésser advocat escriví Defensa ante comisiones militares francesas (1808), també és autor d'España con industria, fuerte y rica (1816). Fou el pare de Pau Fèlix Gassó. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gassó, Pau Fèlix (Barcelona, s XVIII - s XIX) Comerciant. Fill d'Antoni Bonaventura Gassó, al qual succeí com a secretari de la junta de comerç de Barcelona i consolidà la posició material de la família en casar-se amb una néta d'Erasme de Gònima. Fou el pare d'Erasme Gassó i de Janer. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gassó i Carbonell, Lluís (Barcelona, 1/jul/1916 - ) Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra. Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàries 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gassó i de Janer, Erasme (Barcelona, s XIX) Comerciant. Fill de Pau Félix Gassó. Consta el 1852 com el 56è contribuent de Barcelona. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gassó i Ortiz, Blanca (Barcelona, s XIX – Madrid, 1877) Escriptora. Col·laborà a la premsa madrilenya i escriví alguns llibres en castellà. Morí d'accident. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gassons, els (Sitges, Garraf) Masia i antiga quadra, existent encara el s XIX, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sant Pere de Ribes. Es conserva la casa (que fou anomenada també el mas de Provençals) i l'església de Santa Bàrbara. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gassull i Almenar, Jaume (País Valencià, s XV - a 1515) Poeta. Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d'escriptors burgesos, aplegat entorn de Bernat Fenollar. És un dels principals autors de l'obra col·lectiva Lo procés de les olives (1497), del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan (1497, 1561), escrita potser en col·laboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l'horta de València (1561, 1901), d'interès lingüístic i sociològic. Com a poeta religiós el 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles, versificació de la Història de la gloriosa santa Magdalena, de Joan Roís de Corella. Participà en el certamen literari de València del 1474, i fou jutge del certamen celebrat el 1488, també a València, en honor de Sant Cristòfor. En 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gassull i Duro, Eugeni (Reus, Baix Camp, 1936 - Barcelona, 29/gen/2013) Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona. De 1946 a 1950 cantà a l'Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Taltabull. El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l'Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d'investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia. De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a "La Vanguardia" i "Diario de Barcelona". També ha col·laborat a la revista de química "Afinidad". 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gastó, Feliu (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739) Eclesiàstic. Fou catedràtic a la 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gastó, Ramon (Millà, Noguera, s XIII – València, 1348) Canonge i després bisbe de València (1312-48). Fou canceller de la corona catalano-aragonesa (1320-25) i conseller del rei Jaume II. Mort aquest, residí habitualment a València, on s'oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians. El 1345 fundà una càtedra de teologia a València. 73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gastó VI de Bearn (Catalunya, 1171 – França, 1215) Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà, i baró de Montcada. Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn. Es casà amb Peronella de Bigorra, i renovà l'homenatge pel vescomtat de Bearn i de Bigorra a Alfons I. Fou aliat de Pere I el Catòlic, al qual ajudà contra els croats de Simó de Montfort. Participà a la batalla de Muret (1213), on el rei trobà la mort. A conseqüència d'aixó s'hagué de sotmetre a l'Església. Morí sense fills i el seu germà Ramon de Montcada heretà el vescomtat. 116 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gastó VII de Bearn Veure> Montcada, Gastó de. 114 EUROPA - BIOGRAFIA Gastó I de Foix (Foix, Occitània, v 1290 - prop de París, França, 1315) Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d'Andorra (1302-15), entre d'altres. Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d'Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s'oposà a les seves aspiracions al comtat d'Urgell i al vescomtat d'Àger. A la seva mort deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l'hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó. 115 EUROPA - BIOGRAFIA
74 EUROPA - BIOGRAFIA Gastó IV de Foix (França, 1423 – Roncesvalls, Astúries, 1472) Comte de Foix i de Bearn (Gastó XI) i vescomte de Castellbó (1436-72). Fill i successor del comte Joan I i de Joana d'Albret. El 1434 es casà amb la infanta Elionor d'Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra (1455), després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca. Intervingué en la Guerra contra Joan II prop del rei i fou l'alliberador de la reina Joana Enríquez i del príncep Ferran, assetjats a Girona pel comte de Pallars (1462). A Navarra fou cap del partit beaumontès, que pretenia d'entronitzar la seva muller, enfront dels designis de Joan II. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gastó i Vilanova, Pere (Barcelona, 1908 – 1997) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic. La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l'interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives. Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d'Espanya, així com en exposicions col·lectives a l'estranger. 76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gastú, Francesc Josep (Sureda, Rosselló, 1834 – París, França, 1908) Polític i advocat. Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria i s'instal·là a Constantina, on exercí d'advocat (1858). Participà en la proclamació de la Tercera República Francesa (1870) i fou president del Consell General d'Algèria (1871, 1872-81) i 77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gastú, Gauderic Andreu (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1802 – Constantina, Algèria, 1859) Militar. Participà en la campanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya (1823). Destacat a Algèria (1831), on es destacà repetidament i fou ascendit a general de brigada per Napoleó III (1852), assolí el grau de comanador de la Légion d'Honneur i fou governador militar de Constantina (1858-59). 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gasul, Agustí (País Valencià, s XVII – s XVIII) Pintor. Conreà la pintura religiosa. N'han restat mostres en algunes esglésies de València. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gasull i Martínez, Lluís (Barcelona, 1918 - ) Malacòleg. Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d'Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l'àrea de Múrcia. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gasulla, barranc de la (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Barranc, afluent de la rambla Carbonera, que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l'estil dels pintors de les serres. Els dos jaciments més importants per la quantitat i l'interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia. Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns (el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle), tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
83 CATALUNYA - CULTURA Gata, La (Barcelona, 1864 – 1866) Agrupació teatral. Dirigida a un públic obrer i menestral, la seva finalitat era fer una representació diària d'obres de caràcter popular. L'acceptació que tingueren aquestes representacions afavorí el naixement del teatre català modern, principalment arran de l'èxit obtingut per L'esquella de la torratxa de Frederic Soler. Va oferir les seves representacions al Teatre Odeon de Barcelona i després es traslladà al Teatre Romea, on prengué el nom de Teatre Català. Fundada, entre altres, per l'empresari Joaquim Dimas, el dibuixant Tomàs Padró i el primer actor còmic Lleó Fontova, hi va tenir una significativa participació Frederic Soler (Pitarra), que hi va estrenar bona part de les seves primeres produccions. 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gatamoix (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Possessió, al nord-oest de la ciutat, que donà nom a la colònia de Gatamoix, avui despoblada, creada arran de la dessecació de s'Albufera; el 1892 hom li canvià 85 CATALUNYA - EMPRESA GATCPAC Sigla del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrès de l'Arquitectura Contemporània. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gatell, Arnau Altra forma del nom d'Arnau Cadell. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gatell, el (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Caseria i antiga quadra, al nord del poble. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gatell, Sebastià (Catalunya, s XVIII - Poblet ?, Conca de Barberà, s XIX) Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals. Fou elegit com a successor de Josep Queralt. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gatell i Domènech, Josep Ildefons (Barcelona, 1834 – 1918) Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes. Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d'on atacà l'integrisme. És autor, entre altres obres, d'una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d'una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d'obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire. Era soci numerari de la Societat Econòmica d'Amics del País, de Barcelona. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gatell i Folch, Joaquim (Altafulla, Tarragonès, 1826 – Cadis, Andalusia, 1879) Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona. Interessat pels països de l'Àfrica, estudià l'àrab. El 1859 anà a Algèria, i l'any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l'islamisme. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gatelletes, les (Aiguamúrcia, Alt Camp) Veïnat, al nord-est del Pla de Manlleu, a l'extrem oriental del municipi. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Gatén (Bellvís, Noguera) Antic terme rural, a l'est de la vila. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gateta (Gata, Marina Alta) Barri de la població. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
112 EUROPA - GEOGRAFIA Gaucelm (França, s VIII - Chalon-sur-Saône, França, 834) Comte de Rosselló (812-832) i d'Empúries (816-832) i marquès de Gòtia (829-832). Fill de Guillem I de Tolosa. Possiblement succeí (801) el comte Berà, al Rosselló. Rebé de Carlemany (812) i de Lluís el Piadós (816) diplomes a favor dels hispani refugiats. El 830 fou destituït, per l'emperador, dels dos comtats, a causa d'haver intervingut en una conspiració del seu germà Bernat de Tolosa. Reconciliat amb Lluís, fou pres i decapitat durant la defensa de Chalon-sur-Saône contra les forces de Lotari. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gaucelm, Bertran (Illes Balears ?, s XIII – s XIV) Cavaller. Era un dels acompanyants distingits de l'infant Ferran de Mallorca quan aquest anà en expedició a la Morea (1315). Però l'oct/1315 era a Nicòsia, on signava el compromís matrimonial de l'infant amb Isabel d'Ibelín. Tornà prop de Ferran, el qual moriria l'any següent a la batalla de la Manolada. Gaucelm es casà amb la vídua del senyor de Nivelet, un dels pocs barons francesos que havien fet causa comuna amb Ferran de Mallorca i que precisament per això, després de caure 96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gaucelm, Jaubert (Perpinyà, 1375 - d 1434) Pintor. Identificat per alguns amb l'anomenat mestre del Rosselló. L'any 1398 realitzà un tabernacle per a l'església de Sant Mateu de Perpinyà. És autor de diversos retaules per a les esglésies de Ribesaltes (1400), de Ceret (1422), de Bula d'Amunt (1426), així com del de Sant Joan Baptista (v 1428) a Évol, executat dins l'estil internacional sota influència de Lluís Borrassà, és una obra d'una gran qualitat i de colorisme refinat i forma un conjunt de tretze taules relacionades amb el sant, el Crist i la Verge. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gaudí (Reus, Baix Camp) Barri de la ciutat, al nord-oest del centre urbà. Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Levi (1964-65), que preveia l'edificació de 8 ha per a 12.500 habitants. Hom n'inicià la construcció a la fi dels anys 1960. És ocupat per obrers qualificats i per empleats. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaudí, Pasqual Veure> Pascual i Gaudí, Pere Lluís. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. (Antoni Gaudí i Cornet) 100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gaumés, torre d'en (Alaior, Menorca) Veure> Torre d'en Gaumés, sa. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gauna, Felip de (València ?, s XVI – s XVII) Escriptor. Deixà en manuscrit una Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III, que fou publicada en dos volums, el 1926, per l'Acció Bibliogràfica Valenciana. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gausa (Sagunt, Camp de Morvedre) Partida i caseria. És un antiquíssim nucli de població, probablement una vil·la romana, i fou un nucli de poblament morisc. La font de Gausa rega una part de la partida. Té una petita capella. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gausac (Viella, Vall d'Aran) Poble (994 m alt), situat a l'extrem nord-est de la plana de Viella. L'església parroquial (Sant Martí), gòtica, té un notable campanar vuitavat; conserva una talla d'un Crist, el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànica. A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc. Formava un municipi independent fins al 1970. L'antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr. 104 CATALUNYA - HISTÒRIA Gausac, vall de (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Antic nom de la vall de Sant Medir. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gausbert I d'Empúries-Rosselló (Catalunya, s IX – 931) Comte d'Empúries-Peralada i del Rosselló (916-931). Fill del comte Sunyer II i d'Ermengarda. Es casà amb Trudegarda. Pujà al tron a la mort del seu pare (915), fent costat al seu germà Benció. Mort aquest l'any següent, restà comte únic. També eren germans seus Elmerad i Guadall -bisbes d'Elna- i Arsenda -muller de Francó, vescomte de Narbona-. Va lluitar contra les incursions dels pirates sarraïns i ajudà a Ramon III de Tolosa a rebutjar la invasió magiar de l'any 924; una inscripció de l'església de Sant Martí d'Empúries l'anomenà heroi triomfant. A la seva mort fou succeït pel seu fill Jofre I. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gaüses (Vilopriu, Baix Empordà) Poble, a l'oest del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Era del comtat d'Empúries. 108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gausfred II de Rosselló Veure> Jofre II de Rosselló. 110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gausfred III de Rosselló Veure> Jofre III de Rosselló.
Anar a: [ Garro ] [ Garu ] [ Gase ] [ Gasso ] [ Gat ] [ Gaudi ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Garrotxa, la
Garrotxa, zona volcànica de la
Garrut i Romà, Josep Maria
Garsaball i Torrents, Pau
Gas i Cabré, Mario
Gas Natural SDG, SA
Gasch i Carreras, Sebastià
Gassol i Rovira, Bonaventura
Gata
Gato Pérez (Xavier Patricio Pérez Álvarez) (Buenos Aires, Argentina, 11/abr/1951 - 
Gàtova
Gaudí i Cornet, Antoni