|
|
|
Anar a: [ Il ] [ Illas ] [ Ilu ] [ Ind ] [ Infe ] [ Ini ] Demanen la independència les nacions espoliades i menyspreades, i a Catalunya n'hem patit molt d'aixó. (Ramon Piera) 101 CATALUNYA - HISTÒRIA ilaraugat -da (Catalunya) Individu d'un poble ibèric, citat només per Hecateu. Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets. 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Ildirda (o Iltirta) (Lleida, Segrià) Nom d'una ciutat ibèrica, que correspon a l'actual Lleida (ilergets). 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Ilduro (Mataró, Maresme) Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques. El nom correspont al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro i que correspon. Ha estat discutit si les emissions monetàries d'Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable. 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
4 CATALUNYA - HISTÒRIA Ilerda (Lleida, Segrià) Nom romà de la ciutat, Iltirda sota els ibers. Al s I Sartori la va fer servir de base en la lluita contra Pompeu. A la rodalia, Juli Cèsar va derrotar un exèrcit pompeià (49 aC). 5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ilerda (Lleida, 1943 - ) Revista d'història. Editat per l'Institut d'Estudis Ilerdenses, adscrita al Consell Superior d'Investigacions Científiques. Han col·laborat, entre altres, Pere Sanahuja, R. Gaya i Massot, J.A. Tarragó i Pleyan, que en fou el director, Ll. Solé i Sabarís, J. Maluquer de Motes, P. Font i Quer, Pané i Mercé i F. Mateu i Llopis. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Ilerda, campanya d' (o del Segre) (Catalunya, 2/ago/49 aC) Campanya militar romana, en la qual Cèsar va derrotar els legats de Pompeu, Afrani i Petreio. La font principal per al seu coneixement és el mateix Cèsar. Començada la guerra civil i després de la fugida de Pompeu a Grècia, Cèsar va decidir atacar els partidaris de Pompeu a Hispània. Els generals pompeians, amb cinc legions, es van fer forts a la rodalia d'Ilerda (Lleida) per barrar el pas a Cèsar. L'avantguarda de Cèsar, sota el comandament de G. Favi, va creuar el Pirineu, va establir el seu campament aigües amunt del Segre i construí dos ponts per assegurar-se l'avituallament. La crescuda del riu va destruir un dels ponts i afavorí les escaramusses dels pompeians, tot i que Favi va aconseguir salvar la situació. Quan Cèsar arribà, desplegà el gruix de les seves tropes amb... Segueix... 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Ilergets (Catalunya) Poble ibèric, establert a la part occidental del país. Ocupava, en el moment de la penetració romana, la vall central de l'Ebre, entre el Gàllego i el Segre, amb el nucli a l'actual Lleida (Ildirda o Iltirta). Potser també ocupaven inicialment el territori dels ilercavons, que se n'haurien separat. Els ilergets, 8 CATALUNYA - CULTURA Iliacan (Barcelona, 1993 - ) Companyia de dansa. Fundada per coreògraf i ballarí Álvaro de la Peña, amb Pere Jané i Nausica Guitart. Ha presentat els espectacles Jo no sabria tornar (1993), En el claro del bosque, Del VI al XIII, Danzas de amor y muerte (1994), El rostro de mi suerte, Oannes i Encara que em tremoli el pols (1995). 9 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Illa, Berenguer Arnau d' (Rosselló, s XIII) Cavaller. Governava el castell de Pollença per Jaume II de Mallorca durant l'expedició a l'illa d'Alfons II el Franc (1285-86). De primer es negà a lliurar-li la fortalesa, però acabà per cedir a les gestions portades per Asbert de Mediona en nom del rei Alfons, ja després de la rendició de Palma de Mallorca. 11 ANDORRA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Illa, estany de l' (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Estany costaner, al delta del Llobregat, a ponent de la Ricarda. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Illa, l' (Montblanc, Conca de Barberà) Veure> Lilla. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Illa, Marià (País Valencià, s XVIII - Barcelona ?, d 1807) Pintor. En 1777 fou nomenat soci de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles. S'establí a Barcelona. Fou deixeble d'Antoni Viladomat. Tingué el càrrec de professor, que no exercí, a l'Escola de Llotja. Destacà com a retratista i decorador. Li són atribuïdes les pintures del sostre al saló de ca l'Erasme (Barcelona), datades del 1795, i les vint grisalles de la residència del mateix Erasme de Gònima a Sant Feliu de Llobregat. El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l'escola de dibuix de la Junta de Comerç. Té obres a les acadèmies de Sant Jordi i de San Fernando. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illa, Salvador (Polinyà, Vallès Occidental, s XVII - Escaladei, Priorat, 1730) Cartoixà. Prengué l'hàbit al monestir de Scala-Dei el 1684. Es dedicà a l'escultura. Esculpí i tallà diverses imatges per a l'església del seu monestir. 16 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Illa d'en Reixac, jaciment de l' (Ullastret, Baix Empordà) Poblat ibèric, ubicat en un petit turó de pendent molt suau de 6,4 ha. Dista 900 m de l'oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu. El jaciment, conegut des del 1947, fou excavat per Miquel Oliva a partir del 1965 i, a la seva mort, per Aurora Martín, Enric Sanmartí i Enriqueta Pons. S'hi ha pogut reconèixer una important muralla i la xarxa urbana, que delimita nuclis habitacionals i àmbits dedicats a les activitats productives. Alguns dels edificis, per les seves característiques singulars, han estat interpretats com a llocs de culte. Hom ha pogut documentar també enterraments infantils en els subsòls de cases. La cronologia inicial del poblat es remunta al final del s VII aC, i el moment d'abandonament se situa en el darrer quart del s IV aC, tot i que l'indret experimentà certa activitat fins a mitjan s III aC. Ha lliurat un conjunt molt notable de materials de procedència grega i púnica i algunes importacions etrusques. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illa i Illa, Antoni (Ripoll, Ripollès, s XIX) Escriptor i pintor. És autor d'algunes obres de teatre, com el drama religiós Sant Eudald. La seva producció pictòrica fou escassa. 103 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illas i Fabra, Manuel (Barcelona, 1863 – 1915) Escriptor i advocat. Fou redactor del "Diario de Barcelona". Publicà, amb el pseudònim de Pánfilo Rodríguez, alguns escrits de divulgació científica. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illas i Vidal, Joan (Barcelona, 1819 – 1876) Advocat i economista. Teòric moderat de la burgesia catalana, formava part del grup dels proteccionistes de l'Institut Industrial de Catalunya acabdillats per Güell i Ferrer, que tenia com a òrgan d'expressió el diari "El Bien Público", fundat el 1849, del qual Illas era director. El 1851 la Junta de Fàbriques de Catalunya l'envià a estudiar l'Exposició Internacional de Londres. El 1857 fou elegit diputat a corts, i el 1862 va presidir els Jocs Florals de Barcelona. Col·laborà al "Diario de Barcelona", "El Vapor", "El Imparcial", "La Discusión" i "La Verdad Económica". Aquest darrer, editat pels catalans a Madrid, expressava el pensament proteccionista. Va escriure Conquista de España por los árabes (1850) i l'opuscle Cataluña en España (1855), la publicació del qual marca una data de la història de la Renaixença catalana i té un contingut polític reivindicatiu. Escriví també estudis gramaticals, versos en català i teatre, a més d'Un consejo al partido moderado (1857), on defensa la desamortització. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Illes, comtat de les (Catalunya Nord) Títol, concedit el 1643 per Lluís XIII de França i confirmat per Lluís XIV el 1661 al seu mariscal de camp Josep d'Ardena i de Sebastida (mort el 1677), senyor de Darnius i de la baronia de Mont-roig. Passà als Taverner. 22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Illes, les (Illes Balears) Nom que reben les Balears dins l'àmbit dels Països Catalans. 24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Illes, Santa Coloma de les (Queixàs, Rosselló) Veure> Santa Coloma de les Illes. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA / HISTÒRIA Illes Balears (Illes Balears) Veure> Balears, Illes. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Illes de Sant Joan les Fonts, les (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Antic terme. 27 ILLES BALEARS - LITERATURA Illes d'Or, Les (Palma de Mallorca, 1934 - ) Col·lecció de llibres d'autors balears o sobre temes balears. Iniciada per Francesc de B. Moll, nucli -juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d'Antoni M. Alcover- de l'Editorial Moll, amb el parèntesi d'inactivitat del 1938 al 1940. Acull tota mena d'autors i de gèneres, en un to més aviat divulgador i en volums no gaire llargs. Ha publicat més d'un centenar de títols. És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d'una manera seriosa. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illescas i Córdoba, Miquel (Barcelona, 1967 - ) Jugador d'escacs. Situat entre els primers jugadors del món, ha estat el primer català a arribar als 2.600 punts al rànquing internacional. Com a expert en informàtica, i especialment en la relació entre aquesta i els escacs, fou un dels col·laboradors en la confecció del programa Deep Blue que aconseguí guanyar a G. Kasparov. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Illeta, s' (Sóller, Mallorca Occidental) Illot de la costa de Tramuntana, situat davant el puig de Bàlitx. 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Illetes, ses (Calvià, Mallorca Occidental) Grup d'illots de la costa meridional, a la badia de Palma, al límit amb el terme de Palma de Mallorca. Al més gran (illa de sa Torre) hi ha una torre de defensa, bastida el 1580; els altres s'anomenen illes de s'Estenedor i de sa Caleta; aquesta és davant la caleta de Bendinat, dita també platja de ses Illetes. 32 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Illiberis (Elna, Rosselló) Poblat ibèric que correspon a l'actual Elna (o Illiberri). 33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Illici (Elx, Baix Vinalopó) Nom romà de la ciutat d'origen ibèric (llat: Colonia Iulia Illici Augusta), emplaçada a l'actual Alcúdia d'Elx. Importants restes arqueològiques ibèriques (Dama d'Elx). Municipi florent sota els romans, s'hi encunyà moneda. 34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Illot, s' (Manacor, Mallorca Oriental) Veure> Cala Moreia. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Iluro (Mataró, Maresme) Nom de la ciutat romana que correspon a l'actual Mataró. 36 CATALUNYA - EMPRESA
37 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
38 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ilustració Llevantina, La (Barcelona, 10/mar/1900 - 16/des/1901) Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs. De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l'època. Suspesa el 20/mai/1900, reaparegué com a setmanari el 1/nov/1900 amb un nou format i numeració. 39 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
40 CATALUNYA - CULTURA IMEB Sigla de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona. 41 CATALUNYA - CULTURA IMIPAE Sigla de l'Institut Municipal d'Investigació en Psicologia Aplicada a l'Educació. 42 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Impartial, L' (Perpinyà, 1889 – 1903) Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall. De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse. El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista. 43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Imperial, illa de l' (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Illot (70 m alt), situat a l'extrem sud-oriental de l'illa de Cabrera, que tanca pel sud el codolar de l'Imperial. 44 ILLES BALEARS - MUNICIPI
45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
46 CATALUNYA - CULTURA INCANOV Sigla de l'Institut Català de Noves Professions. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Incarcal (Crespià, Pla de l'Estany) Jaciment paleontològic, del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d'antigues dolines reblertes d'argiles. La fauna trobada és representada per l'elefant meridional, l'hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè. Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa). 48 CATALUNYA - CULTURA INCAVI Sigla de l'Institut Català de la Vinya i del Vi. 49 ANDORRA - GEOGRAFIA Incles, vall d' (Andorra) Vall, afluent per la dreta de la Valira d'Encamp, prop de Soldeu, entre el pic alt de la Cometa (2.710 m alt), el Negre de Juclà i el de la Cabaneta. A la seva capçalera hi ha el port de Fontargent, a la frontera amb França. És d'origen glacial com denota la característica forma de U, i la seva zona lacustre; és solcada pel riu d'Incles. Hi ha algunes bordes, destinades, a l'estiu, al bestiar. 50 CATALUNYA - ART Increpación Danza (Barcelona, 1993 - ) Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs i ballarins Ramón Baeza i Montse Sánchez, a partir d'una voluntat de fusió entre el flamenc i la dansa contemporània. Han presentat Increpación (1994), Stress-c i Wad-Ras (1995). 51 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
102 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Independència, Guerra de la Veure> Francès, guerra del. 52 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Indíbil (Catalunya, s III aC - v 205 aC) Príncep dels ilergetes. Aliat dels cartaginesos, lluità contra els romans a la segona guerra púnica. L'any 206 aC aixecà, amb el seu germà Mandoni, una rebel·lió que abastava tota la vall de l'Ebre i part del País Valencià. Derrotat per Publi Corneli Escipió, es retirà a les seves terres després d'haver negociat la pau amb els romans. Morí en combat. 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Índies, les (Viladrau, Osona) Veïnat, al nord del nucli urbà. 56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Índies, meners de les (Rosselló / Vallespir) Veure> Avetera, les mines d'. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA indigets (Catalunya) Poble ibèric, establert a l'Empordà i a la costa del nord-est de la Península. La seva ciutat principal fou Indica o Undica, situada prop d'Empúries. 58 CATALUNYA - ART Indika (Empordà, 1950 - ) Grup artístic. Fundat per Joan Massanet i integrat per Bartomeu Massot, Joan Sibecas i Evarist Vallès. Amb un esperit de renovació no definit per cap corrent estètic concret, féu exposicions a Figueres (1950) i a Girona (1952). 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Indioteria, s' (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri i antiga caseria. Nasqué a l'entorn de l'església de Sant Josep del Terme. El creixement de Palma de Mallorca transformà l'indret en un barri residencial. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Indústria, raval de la (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat) Veure> Raval de la Indústria, el 61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
62 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Industrial de Barcelona, El (Barcelona, 1867) Diari vespertí lliurecanvista. Continuador d'"El Lloyd Español". Dirigit a les classes treballadores, intentava de presentar els avantatges del progrés tècnic com a millores dirigides a solucionar els problemes de la societat obrera. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Infant Enric Nom pel qual era anomenat Enric d'Aragó i de Pimentel. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Infant Pere, hospital de l' (Vandellòs, Baix Camp) Veure> Hospitalet de l'Infant, l'. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Infanta, canal de la (Catalunya, 1817-19) Canal de l'esquerra del Llobregat, entre Molins de Rei i Cantunis (17 km). Inaugurat per Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d'Espanya, de la qual rebé el nom. Construït per iniciativa privada per al regatge d'unes 3.000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet de Llobregat i Sants. S'aprofità per diferents usos industrials des de final del s XIX. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Infante, Francesc (Francesc Martínez i Infante) (Balaguer, Noguera, 1956 - ) Il·lustrador. Format a l'Escola Massana, on estudià disseny gràfic, s'ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil. Col·laborà habitualment en diverses editorials i revistes. Ha exposat a Venècia (1987) i a Bratislava (1988). Entre els seus treballs hi ha la il·lustració de Històries de la Prehistòria (1986) d'A. Moravia, Elogi dels Ocells (1988) de J.M. de Sagarra i Felip Marlot, detectiu (1988) de J. Carbó. El 1982 rebé el premi Pinotxo de la 67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Infantil, L' (Solsona, Solsonès, 1951 - Barcelona, 1973) Revista mensual per a infants. Creada pel seminari de Solsona. Traslladada des del 1963 a Barcelona, agafà més impuls en participar-hi antics propulsors de "Cavall Fort". Publicà historietes estrangeres i altres de dibuixants catalans. Des del 1973 s'intitulà "Tretzevents" i està sota el patrocini de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Infants de la Cerda, Guerra dels (Castella, 1289 - Catalunya-Aragó, 1304) Períodes de guerres civils entre els dos regnes. Ocasionades per la successió al tron castellà d'Alfons X davant el seu fill Sanç IV, el qual hagué d'aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó. Mort Alfons, el seu fill Sanç fou contrari als desigs expansionistes de Pere II, i deixà de complir el pacte d'aliança contrat amb aquest monarca, arran de la invasió francesa de Catalunya (1285). Això provocà que, més tard, Alfons II, fill de Pere II, alliberés els infants de la Cerda (cosins de Sanç) i, a Jaca, proclamés rei de Castella el primogènit Alfons de la Cerda. Així s'inicià la guerra civil entre Castella i Catalunya-Aragó, que es prolongà fins el 1291. Els infants hi foren utilitzats com a pretext per a dirimir les diferències entre aquests dos regnes: Jaume II, el nou rei, germà d'Alfons II, quan desitjà d'obtenir el domini de Sicília, retirà el seu ajut als infants (1291). Tanmateix, quan, després del tractat d'Anagni (1295), hagué de renunciar als seus drets de Sicília, tornà a protegir-los i inicià l'ocupació de les terres de Múrcia, les quals hagué d'abandonar -en ésser legitimat Ferran IV (1301)- en canvi de la conservació de les places d'Elx, Oriola i Alacant i la renúncia a continuar sostenint els drets d'Alfons de la Cerda, el qual els perdé definitivament el 1304. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Infern, barranc de l' (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a l'estret de Collegats, que neix a la serra del Boumort; format el límit amb el Pallars Sobirà. 70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Infern, coma de l' (Fontpedrosa, Conflent) Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, prop de l'estany gran de Carançà, que s'estén al nord del pic de l'Infern (2.860 m), al peu del qual hi ha els estanys de l'Infern. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Infern, pas de l' (Orxa, Comtat) Congost que forma el riu d'Alcoi dins el terme, al límit amb el de Vilallonga de la Safor, entre les serres de Benicadell, al nord, i de la Safor, al sud. 73 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Información (Alacant, 1941 - ) Diari. Fundat per la cadena periodística del Movimiento. El 1984 fou adquirit per l'editorial Prensa Alicantina SA. De línia independent, democràtica i marcadament progressista, es difon essencialment en les comarques d'Alacant i nuclis urbans de València i Múrcia. Té una difusió d'uns 40.000 exemplars en dies feiners. Un dels seus darrers directors fou Francisco Esquivel Morales. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ingilberga (Catalunya, s X – s XI) Darrera abadessa (995-1017) del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Filla il·legítima d'Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d'Ingilberga, muller d'Ermenir, senyor de Besora. Regí l'abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l'acusació de dissolució moral del monestir. Bernat I cobdiciava els béns del monestir, cosa que fa dubtar de la veracitat de l'acusació. Visqué aleshores sota la protecció del seu altre germà, Oliba, bisbe de Vic, i residí, fins a la seva mort, ocorreguda abans del 1046, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Inglada, Narcís (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1830 – 1891) Pintor. Concorregué a diverses exposicions barcelonines (1850 i 1851), i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la visita a un cec. Pintà un Sant Benet per a Montserrat i féu també retrats realistes, sobretot femenins. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Inglada i Sallent, Pere Veure> Ynglada i Sallent, Pere. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Inglés, Josep (València, 1718 – 1786) Pintor. Deixeble de Richarte. Decorà amb pintures al tremp diverses esglésies i edificis civils de València, i pintà a l'oli alguns retrats i composicions històriques. Fou director de l'Acadèmia de Sant Carles de València. El seu fill Vicent Ingès (m 1821), pintor de temes bíblics i retrats, fou acadèmic de mèrit de Sant Carles. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Inglès i Rafecas, Josep Maria (el Vendrell, Baix Penedès, 1932 - ) Escriptor. Ha publicat bon nombre de col·laboracions de premsa. Ha estrenat diverses obres de teatre. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ingobert (Catalunya, s IX) Bisbe d'Urgell. Successor de Galderic (878), des d'abans del 885. L'any 886, a causa d'una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà. El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat; ja reintegrat, consagrà (891) les esglésies d'Ardòvol, Talló i Baltarga (Baixa Cerdanya). L'any 893 encara era bisbe. 81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
82 CATALUNYA - POLÍTICA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Iniesta, Ferran (Barcelona, 1946 - ) Historiador. Especialista en història d'Àfrica. S'orientà cap a aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista. De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d'Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987. Ha estat professor a les universitats de Dakar (1979-80) i de Madagascar-CUR d'Antananarivo (1981-83) i ha impartit cursos en diverses universitats europees. Des del 1985 fou professor de la Universitat de Barcelona. Fou un dels fundadors del Centre d'Estudis Africans de Barcelona. La seva línia d'investigació ha anat evolucionant des dels treballs sobre els sistemes de poder cap a una major atenció a les mentalitats, les identitats i les formes de pensament africanes. Entre la seva extensa obra cal esmentar: Antiguo Egipto. La nación negra (1989), Bajo la Cruz del Sur. Religión, comercio y guerra en el Canal de Mozambique, 900-1700 d.c. (1993), Ètnia i nació als móns africans (1995) amb Ch. Choulon, Kuma. Historia del Africa negra (1998), De Marx a Platón. Retorno a la 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Íñigo, Baltasar (València, 1656 – 1746) Matemàtic i eclesiàstic. Fundà una notable acadèmia particular per a l'ensenyament de matemàtiques. Féu estudis notables, de caràcter tècnic i pràctic. Inventà alguns aparells. Són dignes d'esment els seus experimentes de balística. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Injúries, les (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Santuari (la Mare de Déu de les Injúries), radicat a l'església de l'antic convent de caputxins de Sant Sebastià. La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I i sofert vexacions en una incursió musulmana. És patrona de la vila. 86 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Inquietud (Vic, Osona, 1955 – 1966) Revista literària i artística. Fou d'aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català. Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Tàpies, Ponç i Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc. 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Inquisidors, mas dels (Riba-roja de Túria, Camp de Túria) Antiga masia, que donà lloc a la caseria de la Vallesa de Mandor. 88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Instant, L' (París, França, jul/1918 – Barcelona, 1919) Revista mensual. Fundada per J. Pérez-Jorba. A parís publicà vuit números i es traslladà a Barcelona, amb J. Millàs-Raurell com a redactor en cap, hi edità cinc números més. Fou de caire literari d'avantguarda, amb textos en català i en francès. Hi publicaren textos Salvat-Papasseit i Tristan Tzara, entre d'altres. 89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
90 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institució Alfons el Magnànim (València, 1947 - ) Entitat cultural creada per la Diputació provincial de València. Consta de diverses seccions i publica diversos estudis i revistes, i el 1961 creà els premis Cerdà Reig. A partir del 1980 es modernitzà i la seva activitat s'orientà cap al redreçament de la cultura valenciana. 91 CATALUNYA - CULTURA Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (Catalunya, 1985 - ) Nom que prengué la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, creada a Barcelona el 1966 per un grup de pastors i laics protestants. Fou presidida pel pastor Àngel Cortès. Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català. Ha publicat: Sant Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985) i ha col·laborat en la versió del Nou Testament interconfessional (1979). Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edità la revista "Presència Evangèlica". També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, col·loquis i cursets. 92 CATALUNYA - CULTURA Institució Catalana de Música (Barcelona, nov/1896 - inici s XX) Agrupació musical. Fundada per Joan Gay i Josep Lapeyra amb la finalitat de cultivar la música coral catalana. Publicà el "Butlletí de la Institució Catalana de la Música" (1896-1900), de notable qualitat. 93 CATALUNYA - CULTURA Institució Catalana d'Estudis Agraris (Catalunya, 1979 - ) Associació creada per a l'estudi de l'agricultura catalana, impulsar-ne les investigacions i difondre'n els estudis especialitzats. És filial, adscrita a 94 CATALUNYA - CULTURA Institució Catalana d'Història Natural (Barcelona, des/1899 - ) Entitat, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Inicialment estava formada per les seccions de botànica, geologia i zoologia, i tenia dues comissions perifèriques, la Comissió de Cetologia i la Comissió de Protecció de la Natura. Actualment organitza sessions científiques i publica el "Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural", on es recullen els treballs dels membres de la Institució. 95 CATALUNYA - CULTURA Institució Cultural del Centre d'Influència Catòlica (Barcelona, 1952 - ) Entitat d'ensenyament. Fundada per Maria Rosa Ferrer i Escofet i sorgida del Centre d'Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení. Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista. A més d'una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l'Escola de Jardineres Educadores (1956), l'Escola de Disseny Elisava (1961), l'Escola Thau (1963, de tots els graus d'ensenyament) i l'Escola de Periodisme de l'Església (1964). Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d'anglès i de francès, i una residència d'estudiants. Des del 1984 és una fundació privada. 96 CATALUNYA - CULTURA Institució de les Lletres Catalanes (Barcelona, 1937-39 - 1987- ) Entitat autònoma. Creada per aplegar i potenciar l'acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer. En fou l'antecedent immediat l'Agrupació d'Escriptors Catalans, constituïda pel set/1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el servei de Biblioteques al front i cercà ajuts internacionals per als escriptors. La Institució fou presidida per Josep Pous i Pagès, i en foren vice-president i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament. Patrocinava els premis de la Generalitat i la "Revista de Catalunya" 97 CATALUNYA - CULTURA Institució del Teatre (Barcelona, 9/jun/1931 – 1939) Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual. En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se'n féu càrrec Joan Alavedra. A partir del 1939 s'anomenà Institut del Teatre. 98 ILLES BALEARS - CULTURA Institució Mallorquina d'Ensenyança (Palma de Mallorca, 1880 – 1887) Centre d'ensenyament. Fundat per Alexandre Rosselló. Impartia classes d'ensenyament primari, i secundari, de ciències mercantils i dret, i era dirigida per Mateu Obrador i Bennàsar. La influència que tingué de la Institución Libre de Enseñanza fou determinant, i d'acord amb l'ideari de la Institució, oferí una ensenyança activa, laica i mixta. Per dificultats econòmiques i problemes ideològics va ser tancada. 99 CATALUNYA - CULTURA Institució Patxot (Catalunya, 1926 - ) Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d'altres iniciatives anteriors d'ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa. També instituí premis d'història i política, que confià a l'Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l'Orfeó Català. L'entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l'Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català. En foren patrons E. Fontseré, J. Rubió, A. Duran i Sanpere, F. Pujol i J.M. Batista i Roca. 100 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institució per a l'Ensenyament de la Dona (València, 1888 – 1913) Centre d'ensenyament. Creat com a continuació de l'Escola de Comerç fundada el 1883; seguint els passos del moviment feminista, començà a prendre cos durant el període revolucionari (1868-74). Aquesta institució, d'acord amb les directius de la Institución Libre de Enseñanza, donava cursos de cultura general, idiomes, comerç, belles arts, etc.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Illa
Inca
Independentistes dels Països Catalans (IPC)
Iniciativa per Catalunya (IC)