|
|
|
Anar a: [ Perez i G ] [ Perez i Pl ] [ Perez de S ] [ Perico ] [ Peris i C ] [ Perlet ] Una persona sense il·lusions ni ambició és com un vehicle sense benzina (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Gascón, Pasqual (València, 1802 – 1864) Músic. Deixeble de Josep Ponç, fou organista de la catedral de València i dirigí l'escola de cant de la Societat Econòmica d'Amics del País. Fou un gran improvisador a l'orgue i escriví nombroses obres religioses: misses, nadales i motets. L'any 1853 publicà Dos versos de 5 tono, per a orgue, i escriví llibres didàctics de gran difusió, com el Tratado de armonía (1866). 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Gil, Josep (Alacant, 1918 – 1998) Pintor. Ha conreat el paisatge dins un expressionisme de notable personalitat. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Gregori, Francesc (País Valencià, 1757 - 1816) Escultor. Deixeble de Josep Esteve i Bonet, a València, establí el seu obrador a Alcoi. Conreà principalment l'escultura religiosa, amb un estil classicista acadèmic. Obrà les imatges de Nostra Senyora del Patrocini i de Sant Josep per a l'altar major de Santa 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Guillem, Josep (Pedralba, Serrans, s XIX) Guerriller cantonalista. Conegut com El Enguerino, intervingué activament en la revolució de set/1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans. El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anticantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez i Jorba, Joan (Barcelona, 1878 - Voutenary-sur-Cure, França, 1928) Escriptor. Col·laborà a "Catalònia", "Un Enemic del Poble", "Le Figaro", "Le Mercure de France", etc. Establert a França (1901), fou una mena d'ambaixador cultural dels catalans a París, on dirigí la revista bilingüe "L'Instant". Poeta simbolista, publicà Sang en rovell d'on (1918), Poemes (1913) i Turmell i el bosc en flames (1921). 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Jorge, Vicent (Llíria, Camp de Túria, 18/ago/1906 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 17/jul/1993) Compositor. Deixeble d'A. Mingote, d'A. Isasi i de M. Asensi. Organista de San Francisco el Grande, ha publicat Acompañamiento gregoriano (1959). És autor de nou misses i d'un Capricho simfónico i ha recollit una col·lecció de cants tradicionals del País Valencià. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Lúcia, Joan (Sogorb, Alt Palància, 1870 – València, 1927) Periodista i polític. Llicenciat en dret (1896), formà part d'organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller (1905) i diputat provincial (1913). Des d'aquest càrrec promogué la fundació (1914) del Centre de Cultura Valenciana. Fou director i propietari del diari catòlic "La Voz de Valencia" i president de Lo Rat Penat (1916-19). 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez i Mateo, Francesc (Barcelona, 1903 – Madrid, 1937) Escultor. Format a Madrid i a París. Concorregué a exposicions oficials de Madrid i Barcelona. Conreà un esquematisme en peces sovint de talla directa sobre pedra i centrat normalment en temes d'esports. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Montaner, Jaume (l'Alfàs del Pi, Marina Baixa, 7/mai/1938 - ) Poeta i crític literari. Estudià filologia romànica i fou professor universitari. Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació. Com a poeta ha escrit diversos reculls. Com a estudiós de la literatura s'ha interessat per la figura de Vicent Andrés Estellés, de qui ha publicat diferents estudis i antologies. Ha traduït diversos autors estrangers. Fou vice-president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou elegit president el 1999. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez i Pallarès, Víctor (Lleida, 1933 - ) Pintor. Estudià a Barcelona i a París (1950-58). Guanyà la medalla Watteau, atorgada pel govern francès, el premi Vila de Foix (1963) i la medalla Morera (1964). Ha fet exposicions a Lleida, Barcelona, Sabadell, València, Saragossa, Madrid, Màlaga, Lausana, Florència, Taipeh, Buenos Aires i a la cinquena biennal de Sâo Paulo i la tercera d'Alexandria. És autor d'un mural al palau de la Paeria de Lleida. Conreà una pintura incluïda per l'action painting. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Pérez, Rafael (Quatretondeta, Comtat, 1891 – 1984) Novel·lista. Va publicar més de cent novel·les del gènere rosa i de caire historico-medieval. Reeditat constantment, és considerat un dels mestres del gènere. De la seva producció es poden destacar Los caballeros de Loyola (1929), Doña Sol (1931), Madrinita buena (1932), Cabeza de Estopa (1941), Azucenas en Castilla (1953) i Yolanda (1958). 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Piñero, Emili (València, 1935 - regió de Castelló, 1972) Arquitecte. Interessat en l'aplicació d'estructures articulades i plegables en arquitectura, en base a un sistema repetitiu de mòduls, obtingué nombrosos premis. Mort prematurament, deixà inacabades dues obres: la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres i la del Museu Paleocristià de Tarragona, i no pogue recollir el premi Auguste Perret que li concedí el 1972 la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez i Plaza, Alfons (Catarroja, Horta, 1936 - ) Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles i, més tard, a Alemanya. Ha exposat individualment i col·lectivament a Espanya i a l'estranger, i ha estat distingit amb nombrosos premis com el Senyera (1967), de l'ajuntament de València, i la medalla d'or al IX Saló de Març (1968), també a València. Especialitzat en el treball del ferro, el cristall i la pedra artificial, ha evolucionat cap a un realisme proper al pop. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez Pujol, Eduardo (Salamanca, Castella, 1830 – València, 1894) Jurista i historiador. Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València; hi fou rector de la Universitat (1868-73). Publicà estudis sobre dret a l'Espanya romana, història de l'Espanya goda i dret castellà a "Revista Ibérica", "El Foro Valenciano", "Revista de España", "Revista de Legislación y Jurisprudencia", etc. Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873. Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s'interessà pels problemes socials, fou president del Congrés Sociològic (1883) convocat per l'Ateneu Obrer de la ciutat i es mostrà partidari de la restauració dels gremis i impulsà el cooperativisme valencià. Publicà La cuestión social en Valencia (1872), Historia de las instituciones sociales de la España goda (1896), i hom edità els apunts de les seves explicacions professorals: Historia general del derecho español (1886). 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez i Simó, Antoni (Barcelona, 1920 - ) Músic. Fou deixeble de Lluís Millet i de Lluís M. Millet a l'escolania de la Mercè. Estudià piano amb Tomàs Buixó, orgue amb Joan Suñé i harmonia i composició amb Jaume Pahissa i Zamacois a l'Escola Municipal de Música. Es formà en la direcció coral amb el seu pare, Antoni Pérez i Moya. Sotsdirector, des del 1940, de l'Orfeó de Sants, el 1941 ocupà el càrrec d'organista de la Basílica de la Mercè i, des de la mort del seu pare (1964), el de mestre de capella. L'any 1945 fou nomenat director de l'Orfeó Gracienc, amb el qual ha efectuat un gran nombre de concerts. En el camp pedagògic, s'ha dedicat a l'ensenyament musical dels invidents per mitjà del sistema Braille. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Chinchón, Bernat Veure> Peres, Bernat. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Hita, Ginés (Mula, Múrcia, v 1544 - Barcelona ?, 1619 ?) Escriptor. Molt jove encara (1569), prengué part en la guerra de Las Alpujarras. Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages (1595-1604). 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez de Montoro, Josep (Xàtiva, Costera, s XVII – 1694) Escriptor. Fou secretari del rei Carles II. Conreà la música. És autor de poesies i de relacions diverses. Les seves Obras póstumas foren publicades a Madrid el 1736. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas (Barcelona, 1913 - ) Família de periodistes. Originaris de Madrid, el primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas i Arribas, Carles (Barcelona, 1948 - ) Periodista. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà d'Emili. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas i Arribas, Emili (Barcelona, 8/jun/1952 - ) Periodista. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Carles. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas Masdeu, Carlos (Madrid, 1892 – Barcelona, 1954) Fotògraf. El primer d'una nissaga de periodistes gràfics vinculats a "La Vanguardia", diari en el qual ingressà l'any 1939. Va treballar també per als diaris "Las Noticias" i "El Día Gráfico". Fou el fotògraf oficial de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas Masdeu, Manuel (Madrid, 1896 – Barcelona, 1954) Periodista. Germà de José i de Carlos. Administrà "El Liberal" i portà afers publicitaris. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Carles (Barcelona, 1920 - 1990) Fotògraf. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Josep Lluís, Manuel, Enric i Rafael, tots els quals han seguit la trajectòria del seu pare. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Enric (Barcelona, 1930 - ) Fotògraf. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Josep Lluís, Carles, Manuel i Rafael, tots els quals han seguit la trajectòria del seu pare. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Josep Lluís (Barcelona, 1918 - Castelldefels, Baix Llobregat, 1988) Realitzador cinematogràfic, hoteler i redactor gràfic de "La Vanguardia". Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Carles, Manuel, Enric i Rafael. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Manuel (Barcelona, 1924 - ) Redactor gràfic de "La Prensa". Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Josep Lluís, Carles, Enric i Rafael, tots els quals han seguit la trajectòria del seu pare. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez de Sàrrio i Palavicino, Ignasi (Alacant, 1715 – 1806) Erudit. Marquès consort d'Algorfa i senyor de Formentera de Segura. Escriví Disertación sobre las medallas desconocidas españolas (1800), Disertación segunda sobre las medallas desconocidas españolas y navegación antigua en el mar Océano (1802) i diverses memòries sobre temes agronòmics, jurídics, astronòmics i econòmics. Aplegà una notable col·lecció numismàtica. El seu fill fou Ignasi Pérez de Sàrrio i Ruiz-Dávalos. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez de Sarrió i Ruiz-Dávalos, Ignasi (Alacant, 1777 - Montpeller, França, 1836) Militar i escriptor. Fill d'Ignasi Pérez de Sàrrio i Palavicino. Llegà la seva biblioteca a l'església de Sant Nicolau d'Alacant i continuà la història genealògica de la seva família, sobre la qual ja havia treballat el seu pare. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez de Valdelomar, Benet (Barcelona, 1747 – Panamà, 1813) Militar. Fou governador de Puerto Rico (1797), capità general de Yucatán (1799) i virrei de Nova Granada, càrrec que la proclamació d'independència li impedí d'ocupar. S'establí a Panamà, des d'on intentà de recobrar el territori del virregnat, sense èxit, motiu pel qual dimití. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perez-Cabrero i Tur, Artur (Eivissa, Eivissa, 1870 – 1916) Arqueòleg. Secretari de l'ajuntament d'Eivissa, fou un dels iniciadors de les investigacions arqueològiques de l'illa, a través de la Sociedad Arqueológica Ebusitana, de la qual fou un dels dirigents. Participà en les excavacions des puig des Molins, de la cova des Cuieram, etc. Publicà Ibiza. Arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía. Guía del turista (1909), Ibiza arqueológica (1911), Historia del Museo Arqueológico de 38 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pérez-Dolz i Riba, Francesc (Madrid, 1922 - ) Director i realitzador cinematogràfic. Fill de Francesc Pérez i Dolz. Ha tingut activitats cineclubistes, docents i de conferenciant. És autor dels llargs metratges A tiro limpio (1963), El mujeriego (1963) i la coproducció italiana Los jueces de la Biblia (1964). Després s'ha dedicat al cinema industrial, educatiu i publicitari. Fou membre fundador i membre del consell de direcció de l'Institut del Cinema Català. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pérez-Roy, Francesc (València ?, s XVI - Cadis ?, Andalusia, s XVII) Eclesiàstic. Doctor en teologia i canonge d'Alcalá de Henares, fou nomenat bisbe d'Elna el 1638. Pel jun/1640 intentà de fer de mitjancer entre la ciutat de Perpinyà i el general en cap de l'exèrcit castellà, marquès de La Rena, que volia allotjar-hi les tropes. No pogué impedir que, irat pel refús dels perpinyanesos, bombardegés dos cops la ciutat i, assolit l'allotjament, deixés saquejar-la. El 1641 fou transferit a la seu de Cadis. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pérez-Vitoria Moreno, Octavio (Barcelona, 1912 - 22/oct/2010) Jurista i criminalista. Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma. Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l'Institut de Criminologia. Autor de La minoría penal (1940), La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal, entre altres obres. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d'honor de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peri Rossi, Cristina (Uruguai, 1941 - ) Escriptora en castellà. Resident a Barcelona des del 1972. La seva obra narrativa comprèn títols com Los museos abandonados (1968), La tarde del dinosaurio (1976), La rebelión de los niños (1980), El museo de los esfuerzos inútiles (1983), La última noche de Dostoievski 41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Peric, puig (Angostrina, Alta Cerdanya / Formiguera, Capcir) Cim (2.810 m alt) del massís del Carlit, entre els dos municipis, que separa la vall de Lladura de la capçalera de la Tet (on hi ha els estanys de puig Peric). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peric i Viader, Antoni (Sant Jordi Desvalls, Gironès, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic. Fou vicari a Roses i rector a Sant Jordi Desvalls. És autor de dos treballs: Relació de les antiguitats i modernitats, tant espirituals com temporals, de la vila de Roses, fins al 1808 i Narració de los sis i quatre mesos que los francesos han estat a Catalunya, comptant de los primers de 1808 fins a primers de juny de 1814; al darrers dels quals fou publicat en 1911-12 per Pella i Forgas al butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pericas i Ferrer, Llorenç (Alcoi, Alcoià, 1863 – Alacant, 1912) Pintor. Deixeble predilecte de Llorenç Casabona i Ruiz, s'especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d'àmbit local, com l'Exposició d'Alacant del 1894 i l'Exposición Nacional del 1912. Treballà substanciosament en la decoració del casino d'Alacant -on residia des del 1885- i féu panells d'exquisit estil modernista, així com a l'altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d'Alacant. Entre les seves obres sobresurten Joves i flors d'ametller (ajuntament d'Alcoi), El rellotger, Assajant una missa, L'adobador de cossis i gibrells, etc. Fou un pintor intimista i de gran sensibilitat. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pericas i Morros, Josep Maria (Vic, Osona, 1881 – Barcelona, 1965) Arquitecte. En la seva producció arquitectònica realitzà una obra d'influència gaudiniana (Altar de la Immaculada, a Montserrat, el Pedró de 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pericàs i Ripoll, Jaume (s'Alqueria Blanca, Mallorca, 14/mar/1916 - Palma de Mallorca, 10/set/1989) Torero. Es destacà inicialment com a novillero d'una destacada elegància i excel·lent estil. Domingo Ortega li donà l'alternativa a València (17/mar/1936) i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid el 2/jul/1936. La guerra civil arruïna la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perich, Francesc (Girona, 1872 – 1913) Músic. A Girona dirigí la banda de l'Hospici i l'Escola Municipal de Música. És autor d'obres per a flautí i flauta, ballables diversos i sardanes. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perich i Escala, Jaume "el Perich" (Barcelona, 5/nov/1941 – Mataró, Maresme, 1/feb/1995) Dibuixant humorístic. Els seus dibuixos, on feia servir la caricatura i una mordaç ironia, s'inspiraren quasi sempre en els fets polítics del moment. Primerament treballà per a l'editorial Bruguera i, després, fou col·laborador habitual de "La Vanguardia", "El Correo Catalán", "Tele-eXprés" i "El Periódico", on publicava un acudit diari des del 1978, així com d'algunes revistes. És autor d'obres com Perich-Match, Autopista i Nacional II, que tingueren un gran èxit editorial. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perich i Solà, Lluís (Barcelona, 7/gen/1878 – 5/set/1903) Pintor. Visqué durant molts anys a Girona, on estudià amb Graner i Brull. Després amplià la seva formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid. Col·laborà a la revista "Joventut". Al Museu de Girona té un quadre que obtingué menció honorífica a 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pericot i Canaleta, Jordi (el Masnou, Maresme, 1931 - ) Artista plàstic. Format a Barcelona i a l'Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc. La seva estada a París (1960-67) li permeté d'entrar en contacte amb el Groupe de Recherches d'Art Visuel. Des de llavors la seva producció s'encaminà de ple cap a l'op-art. El moviment i la participació de l'espectador són elements de primera importància dins la seva obra. Participà a la Biennal de Venècia (1972). Ha encaminat la seva obra posterior vers el camp de l'art conceptual. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perillós Veure> Perellós (Rosselló). 53 ANDORRA - PUBLICACIÓ Periòdic d'Andorrà, El (Andorra, 1996 - ) Diari. Filial d'"El Periódico de Catalunya", que manté les seves característiques de la capçalera original. 54 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Periódico Correo de Valencia (València, 1797 – 1798) Bisetmanari, publicat per l'impressor Miquel Estevan i Cervera. 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
56 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes (Barcelona, 6/gen/1821 - 26/mai/1821) Setmanari en castellà. Publicà nombrosos estudis sobre història catalana; entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media, de Jaume Caresmar. Dirigí el periòdic Ignasi 97 CATALUNYA - ESPORTS periquito (Catalunya) Nom donat popularment al soci o simpatitzant del Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona. 57 PAÍS VALENCIÀ -BIOGRAFIA Peris, Antoni (País Valencià, s XV) Pintor gòtic (o Peres). Documentat entre el 1401 i el 1436. Col·laborà amb Marçal de Sax. Treballà un retaule de la Trinitat per a l'església de Gandia (1416). El 1419 havia contractat el retaule de la capella de Sant Gregori de la seu de València i s'obligà a dibuixar les escenes de la vida del sant i les de Sant Bernat d'Alzira, i el 1420 contractà el retaule de la vida de Crist per a Xèrica. Les seves principals obres conservades són el retaules de Pego, el de la Mare de Déu de la Llet (Museu de València) i el dels cavallers de Montesa (Museu Diocesà de València i Museo del Prado de Madrid). Se l'ha identificat amb el mestre de l'Olleria, autor del retaule del castell de Montesa, que passà al convent dominicà de l'Olleria. El seu estil, derivat del de Miquel Alcanyís, entra dins el gòtic internacional, amb una clara accentuació italianitzant. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris, Llorenç (País Valencià, s XVI) Cap agermanat. El 1521 era cap dels d'Alzira. Defensà aquesta població, durant divuit dies, dels atacs de 8.000 reialistes. Aquests hagueren de retirar-se després de sofrir 2.000 baixes. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris, Miquel (València, s XIII) Capitost d'una revolta ciutadana. El 1275 els menestrals feren unió entre ells i enderrocaren algunes cases de nobles; després, sortiren en ordre de guerra sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros. El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà de Lleida al regne de València; l'ordre fou restablert, i perseguit per les tropes reials comandades pel fill natural del rei Pere Ferrandis d'Híxar, fugí a Castella. Hom ha considerat la revolta com un precedent remot de la revolta de les 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris, Vicent (Sogorb, Alt Palància, s XV – València, 1522) Dirigent agermanat. Va adquirir molta influència a la Junta dels Tretze, i amb la seva demagògia aviat s'apoderà de la direcció del moviment. Va vèncer el virrei, comte de Mèlito, a Biar, però fou mort a València. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peris ben Ishaq ha-Kohen (Alemanya, s XIV – Barcelona, s XIV) Rabí i talmudista esquenasita. Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l'aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola. Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut. Ha estat publicat l'inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera (1375). 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Brell, Juli (València, 1865 – 1944) Pintor. Fou deixeble de Joan Peiró. Destacà en el retrat i en les natures mortes. Té obres dels dos gèneres al Museu de València. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Celda, Josep Ernest (València, 1882 – 1960) Autor teatral. Començà la seva carrera com a actor. El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe, i fins a la seva mort n'escribé 102 en català i algunes en castellà, generalment peces d'un acte. Les més conegudes foren Terres maleïdes (1911), adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquits de tenda (1923), Més allà de la llei (1927), Rialles del voler (1928), localitzada durant les Germanies, La pesca de la ballena (1926), Cels de novençà, Per la fam d'heretar, Una ajuda, Voleu llum?, etc. Destacà també com a autor de llibrets de falla (més de 60) i de miracles de Sant Vicent. 65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris de Sarrià, Gonçal (València ?, s XV) Pintor. Documentat entre el 1404 i el 1451. Col·laborà amb Marçal de Sax i Guerau Gener. Es conserven nombroses mostres de la seva producció en col·leccions i museus de l'estranger. La seva obra mestra és el retaule de Santa Úrsula, Sant Martí i Sant Antoni (1440), procedent de la cartoixa de Portaceli, que fou encarregat per Úrsula i Berenguer Martí de Torres. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Ferrando, Manuel (València, 1872 – 1934) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1898. Els seus edificis acusen la influència del neogoticisme català i tenen molt de l'ornamentació vegetal i naturalista en general del moviment modernista (Hospital de Fontilles, Escoles Salesianes). Fou arquitecte municipal de València des del 1900 i arquitecte diocesà des del 1917. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Fuentes, Manuel (Borriana, Plana Baixa, 1857 – 1932) Escriptor. Llicenciat en dret, col·laborà a "El Universo", de Madrid. A Borriana fou alcalde i contribuí en l'organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural. Amb Estanislau Alberola publicà un Refraner valencià (1928), prou ric. Fou autor de nombrosos poemes en català, apareguts a revistes valencianes. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peris i Lozano, Carme (Barcelona, 1941 - ) Il·lustradora. Es formà a l'Escola Massana, on estudià dibuix i pintura, i a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, a Barcelona. Especialitzada en la il·lustració del llibre 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Mencheta, Francesc (València, 1844 – Barcelona, 1916) Periodista i polític. Va escriure en diversos periòdics valencians, entre els quals "Las Provincias", on assolí molta anomenada per les informacions que hi va fer sobre la guerra carlina. Va dirigir el setmanari "El Imparcial Suecà" (1869) i va fundar "La Correspondencia de Valencia" i "El Noticiero Universal" (1888), aquest a Barcelona. Afiliat al partit conservador, va ésser diputat tres vegades pels districte valencià de Sueca, senador per València i, posteriorment, senador vitalici per nomenament reial. Va publicar De Madrid a Panamà (1886). 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Mencheta, Ramon (València, 1851 - Cória, Extremadura, 1920) Eclesiàstic. Germà de Francesc. Fou elegit bisbe de Cória el 1894. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Móra, Tomàs (València, 1862 – 1929) Periodista. Fou redactor en cap d'"El Pueblo" i director d'"El Mercantil Valenciano". Hi mostrà el seu ideari republicà i federalista. Escriví un Estudio sobre las Cruzadas i alguns opuscles sobre les guerres civils d'Espanya. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Pasqual, Vicent (València, s XVIII – 1786) Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia (1749) i de teologia (1764). Tingué gran fama com a orador sagrat. Publicà diversos sermons. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peris i Valero, Josep (València, 1821 – 1877) Polític i periodista. A divuit anys formà part de la direcció del diari progressista "La Tribuna" i fundà el diari "El Justicia". Derrocada Isabel II (1868), va presidir la Junta revolucionària de València, d'on va ésser governador civil; també va ésser diputat a corts. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perles (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Poble (o Perles de Segre), fins al 1972 pertanyia al terme d'Alinyà, situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port de Comte i que drena la vall d'Alinyà). De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Canelles. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perles, Antoni (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI) Pintor. El 1561, amb Pere Nicolau, pintà i daurà el nou altar major de Sant Joan de les Abadesses, que es conservà fins al 1936. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perles, Joan (Catalunya, s XVI - Peralada, Alt Empordà, s XVI) Pintor. Treballà a vegades associat amb el tolosà Antoni Peytaví i el perpinyanès Josep Brell. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perles, Nicolau (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI) Pintor. Treballà a Sant Joan de les Abadesses amb Antoni i Pere. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Perleta, la (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, al sud-est de la ciutat. El 1952 fou creada la parròquia (Sant Vicent). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Permanyer i Ayats, Joan Josep (Barcelona, 1848 – 1919) Notari, polític i jurista. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà de Ricard. Catedràtic del dret espanyol a la Universitat de Barcelona i gran especialista en dret català. Diputat a Corts, fou dirigent de la Unió Catalanista, ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l'estat. Actuà de president de l'assemblea que la Unió celebrà a Reus (1893). Després s'afilià a la Lliga Regionalista. Presidí els Jocs Florals de 1901. Degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona durant més de vint anys, on féu enriquir la biblioteca. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1897-98) i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Havia col·laborat a "La Renaixença". Autor de diversos escrits jurídics, entre ells un Projecte a l'apèndix del codi civil, en el qual es reflecteix el seu profund coneixement del dret català. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Permanyer i Ayats, Ricard (Barcelona, 1855 – 1917) Advocat. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà de Joan Josep. Fou notari de la capital. Figurà entre els fundadors i promotors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Veu de Catalunya". És autor d'obres de caràcter jurídic. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Permanyer i Luocart, Ricard (Barcelona, 1887 – 1958) Poeta simbolista. Sota l'influx de Carles Riba i López-Picó, publicà Poemes de tedi i de neguit (1927), A mig aire canta l'alosa (1947), El seguici del temps (1948), Poemes taciturns (1948), Ballet (1949), El somrís de Barcelona (1951), Més enllà dels sentits (1953) i L'ombra perdurable (1955). 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Permanyer i Tuyets, Francesc (Barcelona, 1817 – Madrid, 1864) Jurisconsult, polític i escriptor. Estudià dret a Cervera i a Sevilla. Fou catedràtic d'ampliació de dret civil, comercial i criminal a Barcelona, i de filosofia del dret a Madrid. Gaudí d'un elevadíssim prestigi professional. Col·laborà a la premsa barcelonesa amb articles i composicions literàries ("El Guardia Nacional", "La Corona") i una obra seva fou inclosa al volum Los trobadors nous (1859); presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1860. Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal; fou alcalde de Barcelona (1856), diputat a corts (1860-64), vice-president del congrès i ministre d'ultramar (1864), d'on dimití per motius de salut. Col·laborà a l'edició de les Siete partidas. Fou secretari primer de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de la de Bones Lletres, on ingressà el 1852. És autor de diversos escrits crítics, polítics i jurídics, entre els quals destaca El derecho civil ante las nuevas escuelas político-sociales. Fou el pare de Joan Josep i de Ricard Permanyer i Ayats. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pernui (Sort, Pallars Sobirà) Llogaret (1.027 m alt), situat en un coster, al vessant occidental del pic de l'Orri, damunt la Noguera Pallaresa. La seva església (Sant Germà) depèn de la parròquia de Sort. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perolet (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria i església (Sant Feliu), fins al 1970 pertanyia al terme de Sant Salvador de Toló, situada al vessant oriental de la serra de Campanetes. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Peronella I de Bigorra (França, d 1175 - Escala-Dieu, França, 1251) Comtessa de Bigorra. Vídua i sense fills de Gastó VI de Bearn, contragué nou matrimoni amb Nunyo Sanç, comte de Rosselló i defensor de la Bigorra contra els croats francesos, però aquest matrimoni fou declarat nul pel papa Innocenci III. Peronella se'n separà i hagué de maridar-se amb un fill de Simó de Montfort, l'invasor. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peronella d'Aragó (Aragó, 1136 - Barcelona ?, 1173) Reina d'Aragó i comtessa de Barcelona. Filla de Ramir II el Monjo i d'Agnès de Poitiers. Quan només tenia un any (1137) va contraure matrimoni amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, d'aquesta manera s'uniren el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona. A la mort del seu marit (1163), Peronella va abdicar la corona d'Aragó a favor del seu fill, Alfons I (1164). 91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Péronne, acord de (Péronne, França, 19/set/1641) Pacte signat entre els representants catalans i Lluís XIII de França, pel qual aquest ratificava l'acceptació de la seva sobirania damunt Catalunya i prometia d'observar totes les constitucions catalanes, així com defensar Catalunya dels atacs de Felip IV de Castella. 92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Perot Alomar, son (Llubí, Mallorca Septentrional) Possessió que fou en el Repartiment de l'abat de Sant Feliu de Guíxols. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pérotin, Yves (Bordeus, França, 1922 – Perpinyà, 1981) Historiador i arxiver. Després d'una carrera brillantíssima al servei de l'Organització de les Nacions Unides, es retirà a Perpinyà, com a sots-director dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals. Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l'histoire (1978), breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l'estat francès. Ha publicat, entre altres, llibres de literatura en francès i ha estat redactor de la Guide des Archives de la Societé des Nations (1967-77). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peroy (Pere Ayxelà i Torner) (Torredembarra, Tarragonès, 1824 – Barcelona, 1892) Torero. Carreter d'ofici, fou descobert, ja gran, per José Redondo. Prengué l'alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas (el Salamanquino). Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys. El darrer cop que torejà a Barcelona fou l'ago/1879, en una cursa que s'inicià amb l'actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs.
Anar a: [ Perez i G ] [ Perez i Pl ] [ Perez de S ] [ Perico ] [ Peris i C ] [ Perlet ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pericot i Canaleta, Santiago
Pericot i Garcia, Lluís
Periòdico de Catalunya, El
