|
|
|
Anar a: [ Da ] [ Dal ] [ Dalmau B ] [ Dam ] [ Dan ] [ Dar ] Jo em sento superior a qualsevol ric, perquè les meves dèries són creadores i no de diners. (Baltasar Porcel) 117 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Dabán y Ramírez de Arellano, Antonio (Pamplona, Navarra, 1842 - Madrid, 1913) Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià. Fou capità general de València (1890-92). Germà de Luis. 118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Dabán y Ramírez de Arellano, Luis (Pamplona, Navarra, 1841 - Madrid, 1892) Militar. Germà d'Antonio. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté als carlins al Maestrat. Davant les seves forces Martínez de Campos (1874) proclamà Alfons XII rei d'Espanya a Sagunt. 113 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Dabaniu (Aragó) Nom d'una seca ibèrica, no identificada amb seguretat, però que cal situar cap a Aragó. Una lectura equivocada de la inscripció de les monedes, Diniu, féu que hom suposés que corresponien a un poblat ibèric, precedent de Dénia. 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA
2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
119 EUROPA - BIOGRAFIA Dacià (Itàlia, s III - Àfrica ?, s IV) Personatge romà llegendari. Enviat a Hispània per perseguir els cristians, segons la llegenda, recorregué les ciutats de la costa catalana, entre d'altres territoris. Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de València (s IV) i en d'altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, i a d'altres de l'estat espanyol. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dadildis (Pallars ?, s IX - Navarra ?, s X) Germana de Ramon II de Pallars, el fundador de la nissaga autòctona dels comtes pallaresos. El seu matrimoni fou utilitzat pel seu germà per afavorir l'entronització de la dinastia navarresa, l'any 905, ja que el primer rei de Navarra, Sanç Garcés I, era fill de Dadildis. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dagnino i Urios, Lluís (Alacant, s XIX – s XX) Escriptor. És autor de bon nombre de poesies esparses i del recull Notas matinales (1914). 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - CULTURA Dagoll-Dagom (Barcelona, 1974 - ) Grup de teatre. Nascut a la Universitat de Barcelona per iniciativa de Joan Ollé i especialitzat en el gènere musical. Inicià les seves activitats amb l'obra Yo era un tonto y con lo que he visto me he hecho dos tontos (1974), sobre texts de R. Albertí. El 1977 va obtenir el seu primer èxit amb No hablaré en clase. Posteriorment, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella, el grup va iniciar amb Antaviana (1978), sobre contes de Pere Calders, una etapa de grans èxits i es va especialitzar en la comèdia musical: Nit de Sant Joan (1981), Glups (1983), El Mikado (1986) o Mar i Cel (1989), a partir de l'obra d'Àngel Guimerà, espectacles que ha representat en català i en castellà per tot l'Estat espanyol i Amèrica del Sud. L'antologia Historietes (1993) celebrà els 20 anys del grup, que posteriorment ha estrenat T'odio, amor meu (1995) i Pigmalió (1997). Ha realitzat també diverses obres de televisió. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Dagues (Torrelles de Foix, Alt Penedès) Antiga quadra. Possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan s XIII fins al 1625. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daguí, Pere (o Deguí) (Montblanc, Conca de Barberà, s XV - Sevilla, Andalusia, 1500) Filòsof lul·lista. L'any 1481 ocupà a Mallorca la càtedra de filosofia lul·liana fundada per Agnès de Pacs. El seu prestigi féu que els seus deixebles fossin anomenats "deguins". L'any 1482 el seu tractat Janua artis magistri Raymundi Lulli, li valgué greus acusacions d'heterodòxia. Anà a Roma per defensar-se'n. Hi obtingué l'aprovació de l'obra, que havia de ser reimpresa allí mateix el 1485. Els Reis Catòlics el nomenaren capellà de la Cort. Residí algunes temporades a Sevilla i a Jaén, on tractà de fundar una càtedra lul·liana. Segons alguns autors, els seus originals es conservaven a la biblioteca del monestir de Montserrat abans de que fos destruïda per les tropes napoleòniques. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dai-Bih-In (P'ingtung, Taiwan, 1946 - ) Pintor i gravador. S'establí a Llers (Alt Empordà) el 1977. El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix. La seva pintura té semblances amb la d'A. Tàpies. 10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Daia, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, vinculada el 1566, prèvia facultat reial, per Jaume de Masquefa i la seva muller Aldonça de Rocafull i Requesens, filla del senyor d'Albatera. Passà als Rabassa de 11 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Daia Nova, comtat de (País Valencià) Títol, concedit el 1892 a l'enginyer forestal Vicent Dasí i Puigmoltó, fill del sisè marquès de Dosaigües. 13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Daimés (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, 5 km al sud de la ciutat. 16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Daimús (Vilella de Cinca, Baix Cinca) Despoblat, a la dreta del Cinca, aigua avall del poble; se'n conserva l'església de Sant Valeri, romànica, del començament del s XIII. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Daina, cova d'en (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Monument funerari dolmènic, un dels dòlmens més coneguts i visitats de Catalunya, gràcies a la bona restauració que en féu Lluís Esteve l'any 1954 i el seu fàcil accés des de la carretera de Romanyà de la Selva, a poca distància del mateix poble. Es tracta d'una gran galeria, de planta en V, feta de granit, amb la cambra i el corredor una mica diferenciats, que es devia construir vers la meitat del III mil·leni aC. Les seves dimensions són de 7 m de llarg per 1,5 m d'ample a la cambra i una alçada màxima de 2 m. El túmul és circular, d'uns 10 m de diàmetre, i acaba amb un cromlech 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalbiez, Víctor (Cornellà de Conflent, Conflent, 1876 - Pavillons-sous-Boix, Illa de França, 1954) Polític radical socialista. Col·laborà al diari "La Montagne" (1905-12); fou cofundador de "Le Cri Catalan" (1907), conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929. Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador (1927) i membre de la comissió d'afers estrangers, i maire de Perpinyà (1929-35). Durant la Primera Guerra Mundial féu votar una llei (llei Dalbiez) que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats. 114 EUROPA - BIOGRAFIA Dalechamps, Jacques (Caen ?, França, 1513 - Lió, França, 1588) Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalguaire, Benet (o d'Alguaire) (Horta de Sant Joan ?, Terra Alta, s XIV - Catalunya, s XIV) Arquitecte actiu a Tortosa. En 1346-66 inicià i dirigí les obres de la seu, segons el projecte d'Antoni Guasc (1345), modificat per Benet Basques, de Montblanc. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
120 EUROPA - BIOGRAFIA Dalloni, Marius-Gustave (Marsella, França, 1880 - Alger, Algèria, 1959) Geòleg. Autor de nombrosos estudis sobre la geologia dels Pirineus: Étude géologique des Pyrénées catalans (1930). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmases i de Massot, Faust de (Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938) Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bullidor. Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d'interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l'Arxiu Històric de Cervera. Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d'infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934). Col·laborà a la revista "Catalana" (1919-26), al "Boletín" de l'Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmases i de Vilana, Ramon de (Barcelona, 1700 – 1740) Erudit. Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros. Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva. Escriví poesies i treballs hagiogràfics. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmases i Gil, Felip (Barcelona, 1865 – 1926) Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de "Lo Teatro Regional", hi publicà algunes obres. Fou també director de "Barcelona Ilustrada" i de "La Tribuna" i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmases i Ros, Pau Ignasi de (Barcelona, 1670 – 1718) Diplomàtic i historiador. Fill d'un acabalat comerciant. Doctorat en arts i filosofia (1688), formà una gran biblioteca i promogué la creació de l'Acadèmia dels Desconfiats (1700). A les Corts Catalanes del 1701-02 fou nomenat primer cronista de Catalunya; l'any 1705 actuà d'ambaixador a Madrid, per obtenir la llibertat d'uns presos, però també ell fou empresonat. Alliberat pocs mesos després, es passà al partit dels Àustries i participà en diverses gestions durant la guerra de Successió. El 1713 fou ambaixador català a Londres i tractà d'aconseguir l'ajut d'Anglaterra. Però les dilacions de la Regència anglesa, després de la mort de la reina Anna, feren fracassar la missió. Un cop capitulà Barcelona (1714), passà a París, se sotmeté a Felip V i retornà a Barcelona. Entre les seves obres cal remarcar Disertación histórica sobre la patria de Paulo Orosia (1702), Historia general de Cataluña i Notas a la biblioteca de Nicolás Antonio. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmases i Villavecchia, Ramon de (Barcelona, 1897 - 1983) Bibliòfil. Segon marquès de Mura. Doctor en dret i llicenciat en història, ha reunit una important biblioteca d'obres d'història. Fou el fundador i el primer president de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau (Peralada ?, Alt Empordà, s X – s XI) Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N'hi ha notícies de l'any 1010 al 1017. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau (Tarragona, s XV) Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Bernat (Catalunya, s XIV - Palerm, Sicília, Itàlia, 1412) Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí l'Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (nov/1410 - mar/1411) i a Sicília (des/1411 - feb/1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Eusebi (Barcelona, 1841 – 1886) Músic. Fill de Joan Baptista Dalmau i Mayol. Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols. El 1863 fou director d'òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona. Substituí Obiols com a director de l'orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod. Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Peterburg. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Jaume (Barcelona ?, s XVI – s XVII) Advocat del consell municipal de Barcelona, almenys del 1600 al 1620. És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l'estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del s XVII. Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Jeroni (Catalunya, s XVI) Jurista. És autor d'un Diccionari jurídic. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Josep (Barcelona, s XVI – s XVII) Jurisconsult. Assessor de la batllia general (1590) i de l'audiència, i conseller segon de Barcelona (1608). Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica (1609). Fundà (1626) el convent de carmelitans descalços de Santa Maria de Gràcia (els Josepets), on fou enterrat en un panteó. Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús (1615). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Josep (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Devers la fi de la guerra de Successió ocupava la plaça de sergent major al ragiment de la Ciutat de Barcelona, unica unitat regular completa, encara que petita, que tenia la ciutat quan, el 25/jul/1713, comença el llarg setge. Després de diverses accions, és trobava al convent dels Caputxins la nit en què aquest fou assaltat (17/jun/1714). Degut a la mort del comandant de la posició, hagué de posar-se al front de la defensa i organitzar després el replegament, seguint el pla previst per Villaroel, que fou un èxit gràcies a la seva serenitat durant la lluita i a la gran quantitat de baixes inflingides als borbònics. Fou ferit a la batalla del baluard de Santa Clara (14/ago), degut a això no fou 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dalmau, Lluís (València, s XV - Barcelona ?, d 1460) Pintor. Introductor als Països Catalans de l'estil flamenc i de la pintura a l'oli. Treballà al servei d'Alfons IV de Catalunya-Aragó i per encàrrec seu visità Castella (1428) i Flandes (1431-36), on conegué la pintura flamenca, i especialment Van Eyck. De tornada al país, fou el principal introductor del gòtic flamenc, estil que domina en la pintura espanyola de la segona meitat del s XV. Pintà per encàrrec del Consell de Cent de Barcelona, el Retaule dels Consellers (1445), a la capella de la Casa de la Ciutat. Apareixen en aquesta obra les característiques del gòtic flamenc (pintura a l'oli, veracitat dels retrats, profunditat de l'espai, fons del paisatge) i la influència directa de Jan van Eyck. També és autor del retaule central de Sant Baldiri (església parroquial de Sant Boi de Llobregat). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Pere (Catalunya, s XIV) Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Ramon (Catalunya, s XI - Lleida ?, 1094) Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l'austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau, Rossend (Barcelona, s XIX – Madrid, 1902) Cantant. Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se al teatre. Obtingué grans èxits com a tenor, especialment al Liceu de Barcelona els anys 1871-72. És autor de l'opereta Un sol que nace y un sol que muere. Acabà en la misèria, essent modestíssim empleat del teatre de la Zarzuela de Madrid. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Carles, Josep (Sant Cebrià dels Alls, Baix Empordà, 1857 – Girona, 1928) Pedagog i editor. Fou el promotor de l'editorial Dalmau Carles Pla, que publicà nombroses obres pedagògiques, d'una gran difusió en tota la Península i en alguns països sud-americans, i que el 1931 inicià la "Biblioteca Pedagògica Catalana". 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Colom, Amador (Barcelona, 1658 – 1734) Comerciant i prohom. Tenia un gran negoci de revenedoria a Barcelona i una gran fortuna, participat amb el seu germà Pere i el seu fill Sebastià, i tenia excel·lents relacions amb el seu fillastre Jaume Abadal i Oller, hereu d'un negoci semblant. Fou actiu partidari austriacista i treballà per l'entrada de Catalunya a la guerra de Successió. En 1704-05, amb el seu fill, estigué pres per ordre del virrei Velasco, i foren alliberats amb l'entrada de les forces aliades. El 1713 realitzà prèstecs al govern provisional de Catalunya. Formà part de la junta que presidí la defensa durant el setge de Barcelona. Fou facultat per alçar sometent a Mataró i a Montcada. Amb la caiguda de la ciutat (1714), li foren embargats tots els béns, mesura que li fou alçada al cap d'onze anys. El 1725 pogué tornar a veure al seu fill Sebastià, que havia estat empresonat i que emigrà cap a Viena. Poc abans de morir li tornaren a ser confiscats els béns. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Colom, Llorenç (Barcelona, s XVII – s XVIII) Religiós agustí. Germà d'Amador i de Pere. Fou considerat austròfil pels borbònics, que l'exiliaren a perpetuïtat el 1714. A l'informe del seu estranyament figura, com a causa determinant, el simple fet de ser oncle de Sebastià de Dalmau i Oller. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i de Baquer, Josep Ignasi (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XIX - Catalunya, s XIX) Polític carlí. Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya; en fou secretari interí el 1839, en la sessió en que fou destituït i empresonat el comte d'Espanya, raó per la qual Cabrera l'empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat. Fou diputat a les corts el 1869. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i de Baquer, Lluís (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XIX) Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal. És autor d'una Història de la República d'Andorra, publicada el 1849. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i d'Olivart, Ramon de (les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Madrid, 1928) Jurisconsult i marquès d'Olivart. Doctor en dret civil i canònic, fou professor de les facultats de dret de Barcelona i de Madrid i publicà la col·lecció de tractats i altres actes internacionals d'Espanya des del regnat d'Isabel II (Madrid, 1892). És autor, a més, de la Teoría de los interdictos (1885), Manual de Derecho internacional público y privado (1886), La ejecución de las sentencias extranjeras (1888), Tratado y notas de Derecho internacional público (1887-89), Elementos de Derecho internacional público (1906) i Bibliographie du Droit international (1905-06). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Faura, Francesc (Barcelona, s XIX - 1886) Òptic. Propietari d'un establiment d'òptica i d'aparells científics a Barcelona. El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l'Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Gener, Delfí (Figueres, Alt Empordà, 1891 – Barcelona, 1965) Pedagog i filòleg. El 1918 fundà el Liceu Dalmau a Barcelona, i a catorze poblacions catalanes més, que el 1940 passà a anomenar-se Institut Belpost, i es dedicà a l'ensenyament per correspondència. Com a conferenciant i articulista (usà els pseudònims Llibertadà i Poli Glot), destacà per la defensa de l'esperanto i de la cultura catalana. Fundador de "Clarisme" i col·laborador d'"Alt Empordà", "La Nova Revista", "Mirador" i "Antologia". És el creador del mètode de taquigrafia internacional Dalmau. Obres principals que escriví: Poliglotisme passiu (1936) i Aclariments lingüístics (1962). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Gibert, Delfí (Llers, Alt Empordà, 1861 – Barcelona, 1927) Compositor i professor. Estudià a Barcelona. El 1900 s'establí a Bahía Blanca (Argentina) on fundà una acadèmia de música. El 1918 tornà a Barcelona i es dedicà a l'ensenyament. És autor de música religiosa i de cançons infantils. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Gratacòs, Frederic (Banyoles, Pla de l'Estany, 1874 - Girona ?, 1926) Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya. Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l'institut de Girona (1912). Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Mayol, Joan Baptista (Barcelona, 1814 – 1880) Músic. Estudià a l'escolania de la Mercè. Fou director d'orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona (1837) i director d'orquestra del Liceu (1847). Durant més de 20 anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona. 56 EUROPA - BIOGRAFIA Dalmau i Mommertz, Joan de (Hamburg, Alemanya, 1958 - ) Enginyer. Criat a Reus, realitzà estudis universitaris a Barcelona, Darmstadt i Filadèlfia. Ha treballat en el Servei de Promoció de l'Exportació de la Generalitat de Catalunya. Fou cap d'operacions del Centre Nacional d'Études Spatiales a la base de Kourou (Guaiana Francesa) i després treballà a l'ESA de París. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Olivé, Josep (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20/oct/1926 - ) Sacerdot i escriptor polemista. Ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat diversos llibres: Distensions cristianomarxistes (1967), L'agonia de l'autoritarisme catòlic (1968), Contrapunts al "Camí" de l'Opus Dei (1970), La fe a debat (1971), El malefici dels símbols (1973), Condemnats a creure (1977), Crònica d'un combat obrer (1978), Catalunya i l'Església al banquet dels acusats (1980), Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (1982), El Rosselló és Catalunya (1988) i Catalunya segrestada (1993). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Pla, Laureà (Agullana, Alt Empordà, 1886 – Girona, 1969) Metge i polític republicà. Exercí a Girona. Milità en el catalanisme i fundà el setmanari "Catalanitat" (1910) i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona. Fou elegit diputat al Parlament català el 1932. Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s'establí a Palamós. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Rafel, Josep (Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937) Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l'art català d'avantguarda i marxant. Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d'Els Quatre Gats. Després d'una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d'antiguitats i una galeria d'exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau i Ribalta, Antoni (Igualada, Anoia, 13/mar/1951 - ) Polític i escriptor. Llicenciat en dret, ha tingut diversos càrrecs públics, entre els quals regidor municipal, president de la Diputació Provincial de Barcelona, que traslladà del palau de la Generalitat de Catalunya a un nou estatge i on impulsà una gran transformació, i vice-president de Parlament de Catalunya. Assagista i narrador, ha publicat Pels camins de la història d'Igualada, Materials d'obra, El cor de l'espiral i Capsa de records. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners, Selva, 1291 – Girona, 1341) Frare dominicà i sant. Estudià a Girona i a Montpeller. Ingressà al convent de predicadors de Girona, on excel·lí per la seva vida austera i humil. Féu gran penitència a la Cova de Marsella, on visqué com a ermità fins que la seva precària salut motivà que els seus superiors el reclamessin. No trigà a reprendre l'ermitatge en una cova propera a Girona, on es lliurà a les mortificacions més dures. Morí en olor de santedar. La seva memòria fou objecte de veneració popular. Innocent XIII el canonitzà. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dalt, ribera de (Baix Ebre) Nom popular de la baixa vall de l'Ebre, aigua amunt del delta. 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Dalt Vila (Eivissa, Eivissa) Barri alt i antic de la ciutat, voltat de murades. 65 ANDORRA - CULTURA Dama Blanca d'Aubinyà, la (Andorra) Personatge llegendari. Simbolitza la independència i les llibertats andorranes davant el poder feudal. La llegenda identifica el personatge amb la misteriosa senyora del castell 66 PAÍS VALENCIÀ - ART Dama d'Elx, la (Elx, Baix Vinalopó) Bust femeni ibèric, de pedra calcària porosa local. Obra cabdal d'art ibèric. Trobada el 4/ago/1897 en el pujol de l'Alcúdia, actualment es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, després d'haver estat al Museu del Louvre durant molt de temps, fou retornada i conservada al Museu del Padro fins al 1971 en que fou traslladada a l'ubicació actual. De mides una mica superiors a les naturals i amb vestigis clars de policromia, representa el cap i bust d'una dona, d'ulls ametllats i llavis perfilats, coberta de joies i amb un complicat pentinat, recorda l'arcaisme grec oriental, del qual es diferència per la majestuosa seriositat. Da datació incerta (s -IV, -III, -II), algunes teories asseguren que és una falsificació del s XIX. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Damas, sant (Argelaguer ?, Garrotxa, s IV – Roma, Itàlia, 384) Papa (366-384). Una tradició medieval poc segura el fa originari d'Argelaguer. Amb l'ajut de Valentinià I s'imposà al seu contrincant Ursí, elegit per una part del clericat. Reuní a Roma uns quants sínodes i tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans. Tingué per secretari sant Jeroni. Féu construir la basílica de Sant Llorenç in Damaso. Venerat com a sant, hom en celebra la festa l'11/des. 68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Dames, ses (Manacor, Mallorca Oriental) Barri de la ciutat. Comprèn part del nucli central; té caràcter comercial i residencial. 69 CATALUNYA - CULTURA Dames i Vells (Tarragona, s XVI) Ball popular de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de la ciutat, que precedia, juntament amb molts altres, l'entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges. Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d'una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo. El 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dameto i Cotoner, Joan (Palma de Mallorca, 1554 – 1633) Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús (1602) i exercí com a professor a Catalunya i Aragó. Deixà l'orde el 1614 i tornà a Mallorca, on fou nomenat cronista general (1631). Escriví una Historia general del reino de Mallorca, en dos volums, tot i que només se'n publicà el primer (1632), ja que el segon es va perdre. Fou continuada per Vicenç Mut i Jeroni Alemany. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dameto i Crespí de Valldaura, Antoni Maria (Palma de Mallorca, s XVIII - Peralada, Alt Empordà, 1825) Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors (1801), marquès d'Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí. Fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig. Fou gentilhome de cambra de Ferran VII. Lluità en la Guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França (1814). Fou cavaller de l'orde del Toisó d'Or (1817). Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dameto i Dameto, Antoni (Palma de Mallorca, 1723 – 1805) Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d'Artà. Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores (mort el 1749), marquès consort de Bellpuig. El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca; ingressà després a l'exèrcit i lluità contra la República Francesa; el 1794 fou ascendit a brigadier. Retornat a Mallorca, fou membre i director de la 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dameto i de Rocabertí, Josep (Palma de Mallorca ?, 1810 - Illes Balears, s XIX) Poeta. Fill del marquès de Bellpuig Antoni Dameto i Crespí de Valldaura. Es doctorà a Roma en teologia. Escriví composicions poètiques en italià, castellà i català (un poema sobre les Germanies) i un llibret d'òpera italiana. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dameto i Despuig, Francesc Xavier (Palma de Mallorca, 1748 – 1828) Militar. Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d'Artà. Era fill d'Antoni Dameto i Dameto. Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95). El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la Guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca. Arribà a mariscal de camp (1815). 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dameto i Sureda de Sant Martí, Antoni (Palma de Mallorca, s XVIII) Pintor. Fou deixeble de Guillem Mesquida. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Damians, Jaume (Barcelona, s XVII) Mercader i conseller de Barcelona. Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l'entrada de robes de llana i seda estrangeres (1630), el text econòmic més important del s XVII, on constatava la decadència del comerç i la pèrdua d'alguns mercats, i avaluava la disminució de les activitats manufactureres catalanes i la invasió dels productes tèxtils estrangers en el mercat català. Posteriorment representà diverses vegades el Consell barceloní, col·laborà amb la Generalitat en la repressió del contraban (1638) i fou membre del Consell de Guerra durant la guerra dels Segadors, on tingué una important actuació en la defensa de Barcelona, fins que fou aconseguida la victòria en la batalla de 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Damians, Segimon (Barcelona, s XVII) Mercader. Fou, després de l'economista Jaume, el més destacat dels diversos membres de la família que intervingueren al seu temps a la vida municipal barcelonina. Actuà d'alferes a la companyia de mercaders de la Coronela. Tingué el títol de defensor de la Llotja de Mar. El 1644 fou nomenat jutge d'apel·lacions. Resultà elegit conseller quart de la capital el 1648. El 1650 era un dels administradors de l'hospital general de Barcelona. Després de la guerra de Separació encara era membre del Consell de Cent, com un homònim que devia ser fill seu. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA D'Amichi, Bella (Sicília, s XIII - País Valencià, s XIII) Muller de Roger de Lloria i mare de l'almirall del mateix nom. Dama de la casa de Constança de Sicília, l'acompanyà a Catalunya en contraure aquesta matrimoni amb el futur Pere II de Catalunya-Aragó (1262). Amb el seu marit obtingué de Jaume I el castell de Seta i, ja vídua, el de Queroles (1270) al Regne de València; nou anys després Pere II l'autoritzava a comprar unes heretats a Dénia. 79 CATALUNYA - EMPRESA DAMM, Societat Anònima (Catalunya, 1876 - ) Primera empresa cervesera de Catalunya. Es constituí en societat anònima el 1910. Té fàbriques a Barcelona, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma de Mallorca. El 1984 les seves vendes foren de 13.100 milions de ptes i tenia una plantilla de 1.200 persones. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Damunt, la (Folgueroles, Osona) Santuari, on és venerada la Mare de Déu de la Damunt, al nord-est del poble. 81 CATALUNYA - CULTURA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Danés i Casabosch, Ramon (Barcelona, 1883 – 1957) Veterinari. Acabà la carrera a Mèxic, on fou catedràtic de veterinària en el període 1911-13. Passà al Perú, on fou nomenat inspector general d'escorxadors i vaqueries a Lima. El 1914 tornà a Catalunya. Fou un dels fundadors de l'Associació de Veterinaris de Catalunya i catedràtic de patologia animal i fisiologia comparada a l'Escola Superior d'Agricultura. Fundà el Museu de Sanitat Veterinària Municipal (1929). Col·laborà a diverses revistes i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras (1917) i El còlera de l'aviram (1922). 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Danés i Torras, Joaquim (Olot, Garrotxa, 1888 – 1960) Metge i historiador. Des de molt jove fins a la seva mort dirigí el Museu-Biblioteca d'Olot. També fou director de l'hospital olotí de Sant Jaume. Publicà bon nombre de treballs mèdics i diverses obres d'investigació sobre temes referents a Olot i la Garrotxa, com: El centenari d'un manuscrit olotí, Historial bibliogràfic de la premsa olotina, L'epigrafia domèstica i rural, Pretèrits olotins, La plaça de braus d'Olot i El llibre d'Olot. Gran part dels seus escrits han restat inèdits, entre ells una història extensíssima de la ciutat d'Olot. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Danés i Torras, Josep (Olot, Garrotxa, 1891 – 1955) Arquitecte. Per encàrrec de l'Institut d'Estudis Catalans estudià l'església de Sant Joan les Fonts (1915) i el pont romànic de Besalú (1917). Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular... Notes referents a masies de... Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac (1919), Antigüetats de Tona (1932), Els costums d'En Santacília (1936), i plans i mapes de la Garrotxa. Restaurà i acabà la façana de l'església de Santa Maria del Tura (1929). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daniel, Francesc (Catalunya, s XVIII) Frare franciscà. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera. És autor d'algunes obres dogmàtiques, escrites en llatí. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daniel i Campalans, Eusebi (Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1950) Organista i compositor. Estudià al conservatori de Brussel·les, on fou professor de contrapunt i d'orgue. Compongué música religiosa i obres per a orgue. L'any 1908 inaugurà l'orgue del Palau de la Música Catalana, a Barcelona. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daniel i Molina, Francesc Nom erroni de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajor. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daniel i Rocamora, Enric (Barcelona, 1880 – 1963) Compositor. Nebot d'Eusebi Daniel. Residí a París (1900-v1912) i a l'Argentina (1917-v1924). Autor d'obres per a piano, lieder, l'òpera inèdita Canigó i sarsueles en català (La meva rosa no és per a tu, 1937, amb text d'Alfons Roure) i en castellà. També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia. 90 CATALUNYA - EMPRESA
91 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Dansa de la Mort (Països Catalans) Dansa tradicional. Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort. Als Països Catalans, des del punt de vista literari, hi ha només un parell de peces sobre aquesta dansa. Pere Miquel Carbonell transcriví, a la fi del s XV, una Dansa de la mort e d'aquelles persones qui mal llur grat ab aquella ballen e dansen, traduïda d'una recesió no identificada de la Danse macabre francesa. Més interès té una anònima Representació de la mort, escrita molt probablement a Mallorca durant la primera meitat del s XVI, en un cercle conventual, que ha arribat incompleta. D'altra banda, la processó de dijous sant de Verges ha conservat una dansa en que intervé la mort. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Danús, Miquel (Illes Balears, s XVII – Palma de Mallorca, s XVIII) Pintor. Estudià i treballà molt de temps a Itàlia. S'establí finalment a Palma. 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Danús i Bonet, Andreu (Santanyí, Mallorca, 1752 – 1807) Teòleg. Rector del col·legi de la Saptència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776. Fou rector d'Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal. Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Danvila i Collado, Francesc (València, 1829 – Madrid, 1898) Escriptor. Germà de Manuel. Fundà i animà les revistes "El Iris" (1848) i "La Cartera" (1849), i fou redactor literari del diari "El Valenciano". Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novel·les històriques (La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre) basades en temes locals. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Danvila i Collado, Manuel (València, 1830 – Màlaga, Andalusia, 1906) Jurista, polític i historiador. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868. Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici. Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d'obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06). 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Danvila i Villarrassa, Bernat Joaquim (València, s XVIII – Madrid, 1782) Jurisconsult i economista. Fou catedràtic de la Universitat de València i passà com a catedràtic de filosofia moral i dret públic al seminari de nobles de Madrid. Publicà unes Lecciones de economía civil o del comercio... (1779), en què feia conèixer 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dapifer (Catalunya, s VIII – 759) Llegendari fundador del llinatge de Montcada (dit també Napifer o Nafiser), el més important dels Nou Barons de la Fama i successor d'Otger Catalò a la seva mort. Hauria mort després de bastir el castell de Mont Cataló, bressol d'aquest llinatge. Durant un temps s'anomenava dapifer el que més tard seria conegut com a senescal, càrrec que molts membres de la família tingueren. Prenent el títol per un nom, els genealogistes o heraldistes batejaren de Dapifer un personatge de faula, situat dos segles i mig abans del primer Montcada documentat. En feien derivar una línia, almenys en part llegendària, que lliga amb un Guillem de Montcada certament mort l'any 1000. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dara i Zamora, Maria Lluïsa (Tortosa, Baix Ebre, 1808 – 1888) Baronessa de Purroi. Es destacà en l'organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d'altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA D'Arbó, Sebastià (Tortosa, Baix Ebre, 1947 - ) Parapsicòleg i director de cinema. Nom amb que és conegut Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats. Ha realitzat diversos estudis dels fenòmens parapsicològics que ha tractat en la ràdio, la premsa i el cinema (Viaje al más allá, 1980; El ser, 1982; Acosada, 1984 i Más allá de la muerte, 1986). 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dardaron, Josep (Itàlia, s XVII – Illes Balears, s XVIII) Pintor. Establert a Mallorca des d'abans del 1712. Decorà el palau de can Vivot de Palma de Mallorca amb frescs sobre la història d'Alexandre el Gran. Hom li atribueix unes altres pintures a l'església de Monti-sion i a la parròquia de Santa Creu. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Darder i Cànaves, Emili (Palma de Mallorca, 1895 - 24/feb/1937) Metge i polític. Estudià a la Universitat de Barcelona i a partir del 1927 dirigí la Secció d'Epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), que presidí (1925-31). Del Partit Republicà Federal, s'uní el gen/1932 a l'escissió que creà Acció Republicana. A partir de l'abr/1934 formà part del consell executiu d'Esquerra Republicana Balear. Fou alcalde de Palma de Mallorca els períodes des/1933-oct/1934 i feb-jul/1936. empresonat i jutjat durant la guerra civil per les noves autoritats militars, fou executat. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Darder i Llimona, Antoni (Barcelona, 1858 – 1917) Veterinari. Investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Era germà de Francesc. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Darder i Llimona, Francesc (Barcelona, 1851 – 1918) Veterinari i metge. Catedràtic de zoologia a l'Escola Superior d'Agricultura, fundador i director del parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, i director del laboratori d'ictiologia de Barcelona i del de Banyoles. Fundà el Museu Darder d'Història Natural, a Banyoles. Dirigí "El Naturalista" i la "Revista Universal Ilustrada". Obres seves són: Hidrofobia (1876), Cría industrial de la trucha (1913) i, en català, Piscicultura (1913). 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Darder i Pericàs, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1895 – Tarragona, 1944) Geòleg i agrònom. Fou professor d'agricultura a l'institut d'ensenyament mitjà de Tarragona. Féu estudis sobre l'estructura tectònica de l'illa de Mallorca. Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Darder i Rodés, Joan Baptista (Barcelona, 1887 – 1944) Metge pneumòleg. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l'aire atmosfèric. Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l'Hospital Clínic de Barcelona. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Darder i Vidal, Pere (Barcelona, 1933 - ) Escriptor i pedagog. Es dedicà a l'ensenyament. Ha publicat l'opuscle La instrucción en la formación de la persona (1964) i el llibre El nen i l'altre (escrit en col·laboració amb Ramon Canals, premi Antoni Balmanya 1965). 109 CATALUNYA - CULTURA darderes (Barcelona, 1731 - ) Membres de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts. Tingué el seu origen en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d'una associació de dones seglars que havien d'atendre les malaltes pobres de l'Hospital de la Santa Creu. El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa (1876-95). El bisbe Casañas en féu les primeres constitucions (1894), i el 1909 n'obtingué l'aprovació pontifícia. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dargallo i Hernández, Remigi (Madrid, 1889 – Barcelona, 1972) Metge i dibuixant. Establert a Barcelona des del 1896. Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona (1952-59). Membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari (1963) de la Societat Catalana de Biologia. Com a dibuixant col·laborà a "Papitu" (primera època), "El Gall" (1912), "Picarol" (1912), "Revista Nova" (1914), etc, i emprà el pseudònim de Remigius. 121 MÓN - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Darmós (Tivissa, Ribera d'Ebre) Poble (182 m alt), uns 7 km al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós, que aflueix a l'Ebre, per la dreta, a Móra la Nova. La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784. La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques (l'església fou refeta en 1862-67). 112 EUROPA - BIOGRAFIA Darmstadt, Jordi de Veure> Hessen-Darmstadt, Jordi de.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
D'Ací i d'Allà
Daia Nova
Daimús
Dalí i Domènech, Salvador
Danone SA