[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:   [ Belt ]     [ Ben ]     [ Benaix ]     [ Benave ]     [ Bene ]     [ Benes ]

Ull per ull i el món acabarà cec. (Mahatma Gandhi)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Beltran, cala  (Llucmajor, Mallorca)  Cala de la costa meridional, a l'oest de cala Pi.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beltran, Felip  Veure> Bertran, Felip.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran, Josep Maria  (València, 1827 - s XIX)  Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l'activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beltran, Lluís  Veure> Bertran, Lluís.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltrán, Mique (Miquel Beltrán i Garcia)  (Jaraguas, Venta del Moro, Plana d'Utiel, 1959 - )  Autor de còmics. És considerat un dels més destacats autors de l'anomenada escola valenciana, juntament amb D. Torres, Micharmut i Sento. Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground, i posteriorment a "Cairo" i "1984". Dels seus àlbums publicats destaquen, com a il·lustrador, La pirámide de cristal (1984), Macao (1987), i Marco Antonio (1991), entre d'altres, i com a guionista Livingston contra Fumake (1987), il·lustrat per Keko, i Mujeres fatales (1990), amb dibuixos de Max.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Beltran, Miquel  (Illes Balears, s XVIII)  Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran, Pau  (País Valencià, s XVI – Benifassà, Baix Maestrat, s XVII)  Darrer abat triennal de Benifassà. Fou elegit el 1611 i reelegit el 1617. Del seu temps fou l'entrada del monestir a la Congregació de comunitats cistercenques de la Confederació, i l'adopció del termini abacial general de quatre anys. Obtingué l'exempció de tributs que el monestir pagava habitualment a la Cúria de Roma.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Beltran, Pere  (Llucmajor, Mallorca, s XV – Roma, Itàlia, 1505)  Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran i Bàguena, Manuel  (València, 1895 – 1966)  Metge. Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València; ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l'envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya. Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran i Besante, Lluís  (València, 1788 – 1843)  Metge. Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó. El 1841 fundà l'Institut Mèdic Valencià, del qual fou president. Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran i Bigorra, Francesc  (Nules, Plana Baixa, 1886 – 1962)  Botànic. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid. Fou catedràtic de mineralogia i botànica (1914), i més tard, de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic. Publicà un estudi de la vegetació de la serra d'Espadà (1911) i diversos treballs sobre muscínies de Castelló.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beltran i Flórez, Lluc  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1911 - 1997)  Economista. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1931), s'especialitzà en economia a Londres. Catedràtic d'economia política i de finances a les universitats de Múrcia (1958) i de Valladolid (1959), fou nomenat secretari del primer i segons plans espanyols de desenvolupament (1966-69). D'entre altres obres, ha publicat Els problemes de la banca catalana (amb la col·laboració de J. Sardà, 1933); La industria algodonera española (1943); Economistas modernos (1951), Historia de las doctrinas económicas (1961), Diccionario de la banca y bolsa (1969) i La nueva economía liberal. Un horizonte para la economía española (1982).

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran i Grimal, Vicent  (Sueca, Ribera Baixa, 1896 – València, 1963)  Escultor. Estudià a València i a Roma. A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l'Acadèmia de Sant Carles, i sobresortí en l'ensenyament. Entre les seves obres, d'un gust classicista, figuren l'estàtua del mestre Serrano, el monument alçat a Sueca en honor del compositor, i el gran relleu al·legòric de l'Ateneu Mercantil de València.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran i Ibáñez, Adolf  (Calamocha, Aragó, 1860 – València, 1929)  Polític. Pertanyia a una família de vinaters acomodats, radicada a València. Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit. Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València. Ocupà també la presidència de l'Ateneu Mercantil de València.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran i Manrique, E.  (País Valencià, s XIX - s XX)  Erudit. Especialitzat en temes castellonencs. És autor dels llibres: La Plana de Castellón (1919) i Almazora. El Mijares (1958).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beltran i Massés, Frederic-Armand  (Güira de Melana, Cuba, 1885 – Barcelona, 1949)  Pintor. Establert de jove a Barcelona, on estudià a l'Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l'Índia. Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l'aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys vint.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltran i Peris, Miquel  (Castelló de la Plana, 1588 - Càller, Sardenya, Itàlia, 1642)  Prelat. Fou capellà d'honor del rei Felip III d'Espanya (1613), i més tard prior de Sant Joan de Borriana. L'any 1638 fou nomenat bisbe de Càller.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beltran i Rózpide, Ricard  (Barcelona, 1852 – Madrid, 1928)  Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic. Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes. El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l'Equador i el Perú. Publicà diverses obres de geografia i història.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beltrán Villagrasa, Pío  (Bujaraloz, Aragó, 1889 – València, 1971)  Epigrafista i numismàtic. Professor de matemàtiques a l'institut de segon ensenyament a València. Ha destacat pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d'epigrafia ibèrica. Ha treballat també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt. Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesente vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses (Mogente).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beltrú, Joan  (Reus, Baix Camp, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  XC Abat de Poblet, el XXXVI dels quadriennals. Fou elegit en 1768, substituint Josep Baldrich. Cessà en 1772, i fou succeït per Josep Fibla.

21 CATALUNYA - POLÍTICA

BEN  Sigla del Bloc Escolar Nacionalista.

22 CATALUNYA - LITERATURA

Ben Plantada, La  (Catalunya, 1911)  Obra de Xènius (Eugeni d'Ors). Apareguda en successius lliuraments al "Glosari" que l'autor firmava a "La Veu de Catalunya" i aplegada l'any 1912 en un volum. En la novel·la, al·legòrica, l'acció és sacrificada a la descripció física i moral d'una dona, Teresa, idealitzada com a personificació de la Catalunya postulada pel Noucentisme. Així, Teresa és bella, elegant, culta, sensible, de posició acomodada i tot i la seva joventut, amant de la tradició i del classicisme. Representa una reacció contra el Modernisme i el Romanticisme.

23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bena  (Enveig, Alta Cerdanya)  Llogaret (1.600 m alt), situat en un coster del pic de Bena (contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta). El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bena, coll de la  (Gisclareny, Berguedà)  Depressió de la serra que separa la vall de Murcurols (tributària del Bastareny) de la de Gisclareny (tributària del riu de Saldes). Al vessant meridional hi ha el veïnat del Coll de la Bena.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benacantil, el  (Alacant, Alacantí)  Turó (106 m alt), situat damunt la vila vella de la ciutat. Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara. Hi han estat trobades restes d'un poblat de la cultura del bronze valencià i d'un posterior poblat ibèric. L'Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella; era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265.

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Benach, Antoni  (Vilafranca de Conflent, Conflent, s XVI – Montserrat, Bages, 1555)  Frare benedictí. Professà al monestir de Sant Martí del Canigó, del qual passà al de Montserrat (1527). Fou notable poeta en llatí.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benach, Joan Anton  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 - )  Crític teatral. S'inicià com a crític de teatre en "El Correo Catalán" (1966-79), tasca que continua, d'ençà del 1985, en "La Vanguardia" amb rigor i agudesa. Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l'ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista "Barcelona Metròpoli Mediterrània".

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benadressa  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida, a la vora esquerra de la rambla de la Viuda. El 1788 Salvador Català, actiu comercial i industrial castellonenc, demanà l'establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d'un petita caseria (dita modernament del Mercader), bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benadressa, pantà de  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Pantà de la conca del Millars (o de Maria Cristina), al curs baix de la rambla de la Viuda. Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal. Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l'estat. Té una capacitat de 27,2 milions de m³. i una presa de 38 m d'altura màxima per 322 de longitud. Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4.500 ha, les filtracions i l'acumulació de sediments no han permés que això fos aconseguit completament.

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benaduf  (el Villar, Serrans)  Antic lloc, prop del qual es formà el Villar de Benaduf, l'actual vila del Villar.

31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benafer (Alt Palància)  Municipi: 17 km², 587 m alt, 171 hab (2014). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant septentrional de la vall del Palància, a l'esquerra del riu, del qual és una mica apartat, al nord-oest de Sogorb. El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents. Els recursos econòmics del municipi són limitats, basats en l'agricultura de secà (vinya i olivera) i de regadiu (cereals i llegums) i en la ramaderia ovina, porcina i cabruna. La població, en conseqüència, s'ha vist molt afectada per l'emigració, iniciada ja a partir de la segona meitat del s XIX. El poble fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s XIV. A l'església parroquial de Sant Salvador es conserva una talla atribuïda a Xoriguera. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament

32 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benafigos  (Alcalatén)  Municipi: 35,6 km², 945 m alt, 156 hab (2014). Situat a la riba dreta del riu de Montlleó i drenat, a més, per la rambleta de Benafigos, afluent del riu de Montlleó per la dreta. El territori, accidentat per contraforts de les serres de l'Alt Maestrat, està en bona part sense conrear, amb boscos de pins i alzines i pasturatges. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (blat, ordi, arbres fruiters, patates i vinya -associada amb oliveres, garrofers i figueres-) i la ramaderia (bestiar porcí, cabrum i oví), complementades per l'avicultura i l'apicultura. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant el s XX, sobretot a partir del 1960. La vila es troba dalt d'un turó; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, que conserva algunes peces d'argenteria dels s XV i XVI. Dins el terme es troben el santuari d'Hortisella i els caserius de la Cormana i la Garrofera. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benagéber  (Serrans)  Nom castellà del municipi de

34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benàger  (Picanya, Horta)  Despoblat de la comarca (o Bennàger), a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la sèquia de Benàger i Faitanar, derivada de la sèquia de Quart, però organitzada autònomament; té un síndic al consell de les sèquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, administrat per una comunitat de regants pròpia. Amb tot, en època d'estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benages, Gabriel  Pseudònim utilitzat per Carles Cardó i Sanjuan, especialment als "Quaderns" de Perpinyà.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benagiar, comtat de  (País Valencià)  Títol atorgat el 1686 a Alfons-Antoni Tous de Monsalve i Mesía de Figueroa, alcalde major de Sevilla i cavaller de Santiago. El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O'Neill (1847).

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benagualit  (Llucena, Alcalatén)  Despoblat, un dels llocs de l'antiga tinença d'Alcalatén. Poblat de moriscs, es despoblà amb l'expulsió d'aquests el 1609.

38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benaguasil  (Camp de Túria)  Municipi: 25,4 km², 110 m alt, 11.015 hab (2014), (ant: Benaguasir). Estès a l'esquerra del Túria, en un terreny pràcticament pla, al nord-oest de València. Les principals fonts de riquesa del municipi provenen de l'agricultura de regadiu (cebes, blat de moro, blat i taronges), alimentat per la sèquia Major del Túria (o sèquia de Benaguasil), el secà (garrofers i ametllers), la ramaderia (ovina, porcina i bovina) i diverses activitats industrials, la més important dedicada a la confecció, així com també paperera i de la construcció. El municipi compta amb una comunitat de regants i una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València. La vila, que té l'origen en un antic poble-castell, va ser un important lloc de moriscos. L'església parroquial és barroca, del començament del s XVIII. Dominant la vila, dalt d'un tossal, es troba el monestir i santuari de Montiel, centre de pelegrinatge regit per una comunitat de terciàries caputxines. Ajuntament (en castellà)

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benaiach, Ramon  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Mestre possiblement hebreu. Jaume II li confià l'educació, a la primeria del s XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benaiges i Pujol, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1855 - Madrid ?, s XX)  Compositor. Organista de la catedral de Tarragona i, a partir del 1884, de la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l'escola normal i del col·legi de sords-muts. Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics: La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, d'una balada: En la corte de Abd-el-Rahman; de dos capricis simfònics: Zambra, El amanecer, etc.

41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benaixeve  (Serrans)  Municipi: 69,8 km², 715 m alt, 212 hab (2014), (cast: Benagéber). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vora del pantà de Benaixeve, al curs mitjà del Túria. El terme, accidentat pels contraforts de les serres d'Utiel, és muntanyós, i és ocupat per una important vegetació natural: boscos de pins (que són explotats econòmicament). La ramaderia (bestiar oví, que aprofita les pastures naturals) i l'agricultura, bàsicament de secà (cereals) malgrat la construcció del pantà, dominen la vida econòmica del municipi. La població minvà bruscament a partir del 1953, un cop enllestides les obres hidràuliques. Aquestes, d'altra banda, van negar el poble primitiu i la capitalitat municipal va ser traslladada al llogaret de Nieva (on hi ha l'ermita de Sant Isidre, del s XVIII), i una part de la població es dispersà per tres nou nuclis creats als municipis de Montcada de l'Horta (Sant Isidre de Benaixeve), Paterna (Sant Antoni de Benaixeve) i la Pobla de Vallbona. L'església parroquial de Santa Maria ha estat edificada de nou prop del pantà. El terme municipal comprèn també els llogarets de Cortes i de Vilanova. Ajuntament (en castellà)

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benaixeve, pantà de  (Benaixeve, Serrans)  Pantà, situat en el curs mitjà del Túria. Començat el 1933, les obres foren interrompudes gairebé immediatament. La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i s'acabà el 1953. Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l'antiga capital del municipi. Té una capacitat de 228 hm³, i un salt de presa (110 m alt), és capaç de produir 33 milions de kWh anuals. Els seus objectius principals són els d'ampliar els regadius de l'Horta, proveir d'aigua potable i produir electricitat. Però no impedí la inundació de València el 1957, car les pluges torrencials s'esdevingueren aigües avall.

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benalfaquí  (Planes de la Baronia, Comtat)  Forma antiga de Benialfaquí.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benalí  (Ènguera, Canal de Navarrés)  Caseriu, a l'extrem nord-oest del terme, a 18 km de la vila i a la capçalera del riu Grande.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benalua  (Alacant, Alacantí)  Barri popular, situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l'enderrocament de les muralles. Durant la seva construcció foren trobades nombroses restes de la ciutat romana (s I al V), especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum. Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis. El 1893 fou inaugurat el tramvia que l'unia al nucli d'Alacant. L'església primitiva (Sant Joan Baptista) fou edificada a partir del 1889; el 1931 i el 1936 fou totalment destruïda, i l'actual és posterior al 1939. Fou erigida en parròquia el 1915.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benàmer  (Muro del Comtat, Comtat)  Llogaret, a l'esquerra del riu d'Alcoi, prop de la confluència amb el riu d'Agres. El 1535 fou desmembrat de Cocentaina i passà a formar part de la nova parròquia de Muro; actualment l'església (la Mare de Déu de Gràcia) depèn d'Alcosser.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Benante  (Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)  Llogaret (970 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Cardós; format per unes cases escampades i un petit nucli prop del de l'església de Sant Lliser.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benarrosa  (els Poblets, Marina Alta)  Antre nom del poble de Mira-rosa.

49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benasau  (Comtat)  Municipi: 9,04 km², 701 m alt, 158 hab (2014). Situat a la conca alta del Frainos, en un terreny muntanyós accidentat pels contraforts occidentals de la serra de la Serella, a la dreta del Penàguila, afluent del riu d'Alcoi, al nord d'Alacant. Els recursos econòmics del municipi es limiten pràcticament a l'agricultura (dues terceres parts del terme són conreades), bàsicament de secà (cereals, oliveres i ametllers i conreus d'horta). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina l'explotació directa. El corrent emigratori, que ha estat constant ja des del final del s XIX, ha reduït fins a una tercera part la població del municipi en només cent anys. El poble fou un antic lloc de moriscs. L'església parroquial és dedicada a Sant Pere. El terme comprèn també el llogaret d'Ares del Bosc. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament (en castellà)

50 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Benasc  (Alta Ribagorça)  Municipi: 233,6 km², 1.138 m alt, 2.149 hab (2014), (cast: Benasque). Situat a l'alta vall del riu Éssera, al peu del massís de la Maladeta, a la frontera amb territori francès. El terme és abundant en boscos, la fusta dels quals és utilitzada en la indústria de la construcció, i també en pasturatges. La principal font de riquesa del municipi prové de la ramaderia, a la qual s'orienta la producció agrària. L'avicultura, la pesca de riu i algunes indústries complementen la vida econòmica, que a més ha rebut últimament un fort impuls del turisme i de l'estiueig. Al municipi també hi ha una central hidroelèctrica. La vila és a l'esquerra del riu; hi destaquen l'església parroquial de Santa Maria, romànica del s XIII, l'antic palau dels comtes de Ribagorça i algunes cases de l'antiga noblesa. Felip II de Castella feu fortificar l'antic castell de Benasc (1592), i a partir d'aleshores el dotà de guarnició. Dins el terme hi ha els banys de Benasc (balneari d'aigües sulfuroses) i també els pobles d'Ancils i de Cerler. Ajuntament (en castellà)

51 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Benasc, banys de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Balneari (1.072 m alt), a la vall de Benasc, damunt la riba esquerra de l'Éssera, davant la confluència amb la vall de Lliterola. És d'aigües sulfuroses i termals (de 22 a 37ºC).

52 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Benasc, hospital de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Refugi (1.758 m alt), situat a la vora esquerra de l'Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge. Era un antic hospital de caminants creat vers el s XII per l'orde de l'Hospital.

53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Benasc, port de  (Alta Ribagorça)  Depressió (2.444 m alt) de la comarca, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre la vall de Benasc i la de la Pica (Comenge).

54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Benasc, vall de  (Alta Ribagorça)  Capçalera de l'Éssera amb els seus afluents, fins al congost de Ventamillo al sud. El clima és de muntanya, amb pluges i nevades considerables, amb boscos de pins i avets i pastures abundants. L'agricultura hi té escassa importància (patates i cereals). La riquesa bàsica n'és la ramaderia i també l'explotació forestal. Turisme i esports d'hivern. Nombrosos salts d'aigua, aprofitats per produir energia hidroelèctrica. El centre comarcal és la vila de Benasc, però el mercat és a Castilló de Sos, que depèn comercialment de Graus.

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benasquer  (Altea, Marina Baixa)  Despoblat, esmentat com a alqueria el 1249.

124 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benasqués  (Bell-lloc del Pla, Plana Alta)  Despoblat (299 m alt), al marge dret del barranc de Benasqués, a la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu.

56 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benassal  (Alt Maestrat)  Municipi: 79,6 km², 830 m alt, 1.162 hab (2014). Situat en plena zona muntanyosa, entre el riu de Montlleó i la rambla Carbonera, que aflueixen al Millars, al nord de Castelló. Al terme hi ha quasi 4.000 hactàrees de terres sense conrear, ocupades per boscos d'alzines i de roures. També hi ha nombroses fonts, com la d'En Segures, d'aigües medicinals, que ha donat lloc a un balneari i a una colònia d'estiueig. L'agricultura és bàsicament de secà (cereals, llegums i vinya); el regadiu produeix patates i hortalisses; la ramaderia de bestiar oví ha estat important, hom cria també animals de granja. La vida comercial té una certa importància; hi ha mercat els dijous i els diumenges. La vila, d'origen islàmic, conserva una part de les muralles. També hi destaca l'antic palau de Cutanda, amb portalada barroca, i l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, que guarda una important col·lecció de peces del culte dels s XVI i XVII. Fou centre d'una comanda de l'orde de Montesa (comanda de Benassal). Dins el terme hi ha també l'antic castell de Carbó, el santuari de Sant Cristòfol i les caseries de Xisquerol, Foies i les Llometes. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benàsser, Agustí  (Catalunya, s XVI – Tarragona, 1615)  Escultor. Documentat a Tarragona el primer quart del s. XVII. Treballà a la seu d'aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l'arquebisbe i virrei Joan Terrés (1613).

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Benasser, Pere  (Illes Balears, s XVII - Palma de Mallorca, 1694)  Teòleg. El 1691 dedicà al rei Carles II una història de Ramon Llull. És autor d'altres obres d'estudis lul·lians.

59 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Benavarri  (Ribagorça)  Municipi i cap de la comarca: 157,14 km², 782 m alt, 1.153 hab (2014), (cast: Benabarre). La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l'Éssera, i és drenada pel riu Guart. El terme és accidentat pels relleus del Montsec d'Estall, i més de la meitat de la superfície del municipi és ocupada per boscos. Les principals activitats econòmiques són l'agricultura, bàsicament de secà (cereals, farratges, guaret, i en menys superfície, ametllers, vinya i arbres fruiters), la ramaderia (oví i porcí; hi ha granges avícoles) i la indústria, aquesta derivada en part de l'agricultura; s'ha desenvolupat darrerament el sector de la construcció, vinculat al turisme i a l'estiueig. Havia estat un centre important de carboneig. La vila forma un nucli compacte al vessant meridional d'un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, i per l'església vella, d'estil gòtic. A l'església de l'hospital hi ha un retaule del s XV, obra...  Segueix... 

60 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Benavent, Bernat de  (Ribagorça, s XII - s XIII)  Noble. Serví Pere I el Catòlic, del qual en fou conseller. El 1205 acompanyà el monarca a entrevistar-se, a Jaca, amb el rei d'Anglaterra.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benavent, Carles (Barcelona, 1/mar/1954 - )  Baixista. Pioner de la fusió, ha estat col·laborador d'importants noms del jazz i del flamenc: Chic Corea, Quincy Jones, Miles Davis, Paco de Lucia, Camarón. El 1994 li fou concedit el premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya en jazz.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benavent, Enric  (Reus, Baix Camp, 1837 - Madrid, 1901)  Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l'ensenyament. És autor de diverses obres didàctiques i d'una novel·la en castellà.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benavent, Francesc Josep de  (Tragó de Noguera, Noguera, 1850 - Barcelona ?, s XX)  Metge. Exercí la professió a Sabadell i a Barcelona, on gaudí de gran prestigi per la seva competència i pel seu esperit d'iniciativa en qüestions assistencials. Publicà nombrosos treballs mèdics originals, així com traduccions.

64 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Benavent, Gombau de  (Ribagorça, s XII - d 1180)  Noble. Amb el seu parent Pere de Benavent i els llinatges de Tamarit i de Fons era el principal representant de la part pròpiament catalana de la noblesa d'Aragó del seu temps. Fou un dels signants dels convenis de pau i treva acordats en 1164 a Saragossa, sota la presidència del rei infant Alfons I. Actuà com a promotor de les primeres campanyes contra territoris valencians. En 1174, a Saragossa, assistí al casament d'Alfons I amb Sança de Castella. Era senyor de Biel. Apareix documentat encara en 1180.

65 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Benavent, Gombau de  (Ribagorça, s XIII)  Noble. Era veguer de Barcelona el 1280, any en que arribaren prop de la ciutat alguns dels nobles revoltats contra Pere II el Gran, manats pel vescomte Ramon Folc VI de Cardona. Benavent contraatacà al front de les tropes barcelonines, els rebutjà amb força dany i els quals perseguí fins al Llobregat. El 1283 era un dels cavallers que havien de lluitar al desafiament de Bordeus. El mateix any, a les corts de Tarassona, cedí en garantia el seu castell de Sèlgua (Aragó), de cara al compliment dels convenis de concòrdia amb la noblesa aragonesa, i es distinguí el 1284 a les corts celebrades a Zuera. El 1285 compartí amb Bernat Guillem d'Entença la guarnició de Magallón de vigilància de la frontera pel temor d'una invasió, i el 1288 fou un dels que vigilaven la frontera de l'Empordà per evitar una invasió de Jaume II de Mallorca. El 1291 assistí, a Saragossa, a la coronació del rei Jaume II de Catalunya-Aragó.

66 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Benavent, Gombau de  (Ribagorça, s XIII - Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)  Noble. Fill de Gombau. Participà a les corts de Saragossa de 1311. Acudí a la conquesta de Sardenya (1323-24), a les ordres de l'infant Alfons. Hi participà amb algunes forces pròpies. Morí durant el setge de la vila d'Esglésies.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Benavent, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1702 a Martí de Sabater i Sanz de Latrús-Agullana, capità de la Coronela de Barcelona, senyor de Benavent de Segrià. Passà als Riquer i als Sentmenat.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benavent de Barberà i Abelló, Pere  (Barcelona, 8/ago/1899 – Reus, Baix Camp, 12/set/1974)  Arquitecte i escriptor. Noucentista influït pel Modernisme, és autor de la cripta del convent de Pompeia i del convent de la comunitat caputxina de Sarrià. Teòric de l'arquitectura, publicà L'home i l'alegria de l'ofici (1934), L'arquitecte i l'home inseparables (1936) i Com he de construir (1934). Poeta, amb gust per la forma i la metàfora, publicà, entre d'altres, els reculls Flors d'ametller (1918), La rosa i el cristall (1938), Llibre del caminant (1949) i Sobretaula acadèmica (1956). També escriví alguns assaigs, com Homes, homenets i homenassos (1935).

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Benavent de la Conca  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)  Poble i antic municipi: 21,55 km², 1.004 m alt, agregat el 1970 a l'actual (o de Tremp), situat a l'extrem sud-est de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, al peu d'una gran cinglera de conglomerats rogencs que el sobrepassen més de 200 m. Hi passa la carretera d'Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà i al límit del municipi, travessa la important collada de Comiols, a 1.102 m alt. El castell de Benavent és documentat el 1055. Dins l'antic terme hi ha el poble de Biscarri, la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Benavent de Segrià  (Segrià)  Municipi: 7,4 km², 234 m alt, 1.516 hab (2014). Situat al nord de la comarca, a la vall del Segre, a la plana al·luvial de la Noguera Ribagorçana, al nord de Lleida. Els recursos econòmics del municipi són tradicionals, basats principalment en l'agricultura de regadiu, que s'alimenta del canal de Pinyana, el qual, amb aigües procedents de la Noguera, rega pràcticament tot el terme, i es dedica sobretot als arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers), els cereals i l'alfals, i la ramaderia, orientada principalment a la producció de carn de bestiar porcí i boví. El poble fou comprat el 1388 pel bisbe i el capítol de Lleida; destaca l'església parroquial de Sant Joan, neoclàssica, acabada el 1836. Dins el terme es troba el despoblat i antic terme d'Alendir. Àrea comercial de Lleida. El 1703 Felip V creà el marquesat de Benavent. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Col·legi Sant Joan

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benavent i Feliu, Ricard  (València, 1848 – 1929)  Compositor. La seva producció és reduïda. Destacà més com a crític musical a la premsa valenciana.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benavent i Lostach, Marià  (Barcelona, 1893 - Catalunya, s XX)  Pintor. Ha excel·lit com a figurista i retratista.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benavent i Rocamora, Gaietà  (Reus, Baix Camp, 1834 – Barcelona, 1910)  Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benavent i Santandreu, Joan  (Barcelona, 1903 - )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista i obtingué nombrosos premis.

75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benavit  (Morella, Ports)  Despoblat (des del s XV), al cim de la serra de Benavit, on hi ha al seu lloc l'ermita de Sant Marc.

76 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benavites  (Camp de Morvedre)  Municipi: 4,27 km², 40 m alt, 632 hab (2014). Estès per la vall de Segó, al nord de Sagunt. L'agricultura de regadiu (taronges, nespres, altres fruites i arròs), que ocupen, de fet, tot el terme i que aprofita l'aigua de la font de Quart, és la base de l'economia local, complementada per algunes petites indústries derivades de l'activitat agrícola (magatxems de preparació de fruita). La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900, fins a la dècada del 1970 en que s'ha estabilitzat. El poble, prop de la carretera de Barcelona a València, es troba unit a l'antic lloc de Benidalaf de les Valls; hi destaca l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El terme comprèn també el petit enclavament d'Alarap, dins el terme municipal de Quartell, i els despoblats d'Almorig i Santa Coloma. Àrea comercial de València. Després del 1624 esdevingué marquesat de Benavites. Ajuntament

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benavites, marquesat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1628 a Pere Eixarc de Bellvís Martorell i d'Íxar; amb aquesta concessió restà suprimit el comtat de Benavites, que havia estat concedit el 1624, amb jurisdicció damunt el lloc de Benavites (Camp de Morvedre). El títol ha passat als Melgar, marquesos de San Juan de Piedrasalbas, i als Narváez, marquesos d'Espeja.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benció I d'Empúries-Rosselló  (Catalunya, s IX – 916)  Comte d'Empúries i de Rosselló (915-916). Fill de Sunyer II, el succeí juntament amb el seu germà Gausbert. Morí sense tenir descendència de la seva esposa Godlana.

79 CATALUNYA - EMPRESA

Bendibérica  (Pamplona/Barcelona, 1966 - )  Empresa del sector auxiliar de l'automòbil, creada per la fusió de la barcelonina Automoción i la navarresa Urra. El domicili social és a Pamplona, però la direcció i els serveis centrals són a Barcelona. Té sis fàbriques, dues de les quals estan establertes a Catalunya -Granollers i Parets-. El seu capital és controlat per l'empresa nord-americana Bendix, integrada en el conglomerat Allied.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bendicho, Jaume  (Alacant, s XVII)  Genealogista i ciutadà honrat d'Alacant. Al servei del duc de Gandia, fou batlle (1650) de les baronies de Murla, Orba i Laguar. Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada. Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bendicho, Vicent  (Alacant, s XVII)  Historiador. Degà de la col·legiata d'Alacant. Escriví, a base d'uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins al 1650.

82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bendinat  (Calvià, Mallorca Occidental)  Castell, situat a la costa, prop de la caleta de Bendinat, voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana. De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d'Europa.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benedito, Vicent  (València, 1884 – 1955)  Escultor. Sobresortí com a imatger. Era professor de talla a l'Escola d'Arts i Oficis de València.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benedito i Calzada, Manuel  (Vila-real, Plana Baixa, 1817 – València, 1879)  Advocat i polític. Afiliat al partit d'Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876). Destacà en l'exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d'Advocats de València. Amb afeccions literàries, escriví entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los miliacos urbanos de Valencia.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benedito i Vives, Lluís  (València, 1866 - 1955)  Escultor. Germà de Manuel i de Rafael. Destacà per les seves obres que representaven animals.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benedito i Vives, Manuel  (València, 1875 – Madrid, 1963)  Pintor. Germà de Lluís i de Rafael. Deixeble de Sorolla. Acadèmic de San Fernando el 1924, i de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Premi March el 1959. Conreà el retrat realista, amb maestria i bon ofici: Dues noies, Autoretrat. Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs: Dones de Bretanya, Holandeses a la platja.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benedito i Vives, Rafael  (València, 1888 – Madrid, 1963)  Compositor i director. El 1916 fundà a Madrid la orquestra que portava el seu nom, i al cap de dos anys el primer gran cor mixt de Madrid. Fou un gran pedagog musical. Publicà La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música, i nombroses col·leccions de cants folklòrics.

88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benedrís  (Bicorb, Canal de Navarrés)  Despoblat (o Benedrix), al sud del poble, a l'esquerra del riu d'Escalona (o riu de Benedrís). Era lloc de moriscs, habitat per 15 famílies el 1563.

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benedrís, baronia de  (Bicorb, Canal de Navarrés)  Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Benedris, la qual, prèvia facultat reial, restà vinculada des del 1302 a Lluís de Castellar de Vilanova i a la seva muller, Francesca Joana Carròs. Passà als Castellví i als Muguiro, comtes de Muguiro.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beneito, Aureli  (Morella, Ports, 1713 - 1775)  Eclesiàstic. Excel·lí en l'ensenyament i en diversos càrrecs eclesiàstics. Dirigí l'edició de diversos llibres antics de caràcter religiós.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beneito, Francesc  (València, s XV – s XVI)  Cronista. Justícia criminal de València (1526). Generós; participà en la sufocació de la revolta dels moriscs a la serra d'Espadà (1526). Deixà inèdita una relació dels fets esdevinguts a València durant les Germanies.

92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Beneixama  (Alt Vinalopó)  Municipi: 34,89 km², 592 m alt, 1.738 hab (2014), (cast: Benejama). Situat a la vall de Biar, a la dreta del Vinalopó, entre les serres de la Solana i de les Fontanelles, fins a la serra d'Ontinyent i la serra de Beneixama, a l'oest d'Alcoi. Parts de les terres no cultivades són dedicades al pasturatge. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i fruiters), complementada pel regadiu (que produeix una varietat de poma que porta el nom de la vila, i hortalisses) i algunes indústries, principalment alimentàries, i també tèxtil i de joguines. La vila, prop de la carretera d'Ontinyent a Villena, es formà a partir d'una antiga alqueria islàmica despoblada, s'independitzà del municipi de Biar el Cases del Mestre. Àrea comercial de Villena, dependent d'Alacant. Ajuntament

93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Beneixida  (Ribera Alta)  Municipi: 3,2 km², 35 m alt, 686 hab (2014). Situat a la vall Farta, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de regadiu (cereals i cítrics -taronges-), que ocupa gairebé la totalitat del terme i s'alimenta principalment de l'aigua de les sèquies procedents del Xúquer i que li serveix la comunitat de regants. També hi ha alguns magatzems de preparació de fruita. El poble, a la vora del Xúquer, és d'origen islàmic, i s'ha vist afectat per diferents catàstrofes: un terratrèmol el 1748, una gran riuada el 1864 i, darrerament, el 1982, l'esfondrament de la presa de Tous. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. El terme municipal comprèn l'enclavament de la lloma de la venta de Carbonell, separat d'ell, i el barri de Beneixideta. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beneixida, baronia de  (Beneixida, Ribera Alta)  Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beneixida, la qual, al llarg d'enllaços matrimonials, passà als Sorell, comtes d'Albalat.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benejam, Pere  (Barcelona, s XV – 1524)  Escriptor i religiós. Fou prior dels monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (Barcelona), ja en temps de Carles V. És autor del breviari jeronimià amb el títol d'Enchiridion (1515) i Speculum sapientiae presbyteri.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benejam i Agell, Lluís  (Barcelona, 1914 – Birmingham, Alabama, EUA, 1968)  Violinista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d'on més tard fou professor. Compongué alguns lieder i diverses obres de música de cambra. Es traslladà als EUA, on assolí gran prestigi amb la Birmingham Symphony Orchestra, amb la qual estrenà les seves obres orquestrals.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Benejam i Arguimbau, Pilar (Ciutadella, Menorca, 5/des/1937 - )  Pedagoga i geògrafa. Mestra per l'Escola de Magisteri de les Balears (1961) i en història (1972) per la Universitat de Barcelona i doctora en pedagogia (1985) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on fou professora de geografia i de didàctica des del 1972 i catedràtica de didàctica de les ciències socials. Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya. Experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials, ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu. Ha estat coordinadora general dels centres educatius de la diputació de Barcelona i des del 1994 directora de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Bellaterra. S'ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògica i la innovació didàctica i en la introducció en la docència de les diferents propostes epistemològiques de la geografia. Ha publicat obres de reflexió teòrica, com La formación de maestros. Una propuesta alternativa (1986), així com d'aplicació pràctica i manuals per a l'ensenyament secundari de la geografia, entre els quals destaca Intercanvi. Geografia humana i econòmica del món actual (1976).

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Benejam i Ferrer, Marí  (Ciutadella, Menorca, 1890 – Barcelona, 1975)  Dibuixant. Com a il·lustrador d'historietes humorístiques, destaca la seva creació de La familia Ulises al setmanari "TBO", amb què reflecteix l'ambient petit burgès de la postguerra.

99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Benejam i Vives, Joan  (Ciutadella, Menorca, 1846 - 1922)  Pedagog i publicista. Estudià magisteri a Barcelona (1863-68); fou mestre a Blanes i exercí a Ciutadella del 1869 al 1912. Defensor de l'ensenyament pràctic i actiu, fou el primer a organitzar a Menorca l'ensenyament graduat. Publicà nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona (1888), publicà les revistes "La Alegría de la Escuela", "Alma de Maestro" i la infantil "El Buen Amigo" (1900-06), i col·laborà en diverses publicacions de Catalunya i Menorca. Publicà "El Tío Camero", periòdic humorístic barceloní (1867), i els diaris "El Blanense", "Diario de Ciudadela" i "El País". Escriguè Ciutadella vella (1910), llibre de anacabada.

100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benejússer  (Baix Segura)  Municipi: 9,33 km², 25 m alt, 5.394 hab (2014), (cast: Benejúzar). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, sobre la conca del Segura, aigua avall d'Oriola. El territori és pla al sector septentrional i accidentat cap al sud, on és ocupat en bona part per pinedes, garrigues i brolles. La principal font d'ingressos és l'agricultura de regadiu (amb conreus d'hortalisses i cítrics), alimentada amb aigua del Segura per les sèquies de l'Alquibla i d'Almoradí. El secà (cereals, ametllers, oliveres i garrofers) fa de complement, com també l'avicultura i algunes activitats industrials, com les relacionades amb l'agricultura i la construcció. La vila, a la dreta del Segura, a la carretera d'Oriola a Guardamar, va ser destruïda per un terratrèmol el 1829 i reedificada a l'altra banda del riu. Àrea comercial de Múrcia. Ajuntament (en castellà)

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Benés  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Poble (1.249 m alt) i antic municipi (62,44 km²) de l'Alta Ribagorça (ant: el Batlliu de Sas), annexat el 1972 a l'actual. Ocupava les valls de Manyanet i d'Avellanos (a la conca de la Noguera Pallaresa) i comprenia una part de la vall del riu d'Erta (a la conca de la Noguera Ribagorçana). El terme, molt muntanyós, era obert cap al sud. La vegetació és molt pobra, especialment arbòria. El poble, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas. L'ajuntament es reunia a les cases de la Mola d'Amunt. Escampats pel terme hi havia diversos pobles i llogarets.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benes, Pere  (Catalunya, s XV)  Veure> Berneç, Pere (argenter).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benessat, Francesc de P.  (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX – Barcelona, 1910)  Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes. Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benessat i Folch, Frederic  (Sabadell, Vallès Occidental, 1848 - Catalunya, s XX)  Químic. Realitzà investigacions importants relacionades amb la indústria tèxtil, sobretot de referents al desengreix per sulfur de carboni i l'eliminació de les impureses dels teixits de llana.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benessat i Vayés, Felip  (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1815 – Sabadell, Vallès Occidental, 1878)  Científic. Especialitzat en l'aplicació pràctica de les ciències fisicoquímiques, creà una fàbrica de gas a Sabadell, un laboratori químic a Vic, i fou un dels primers a obtenir la preparació industrial del cloroform. L'any 1863 ingressà al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot.

107 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Benet, Cebrià  (Albelda, Llitera, 1460 - Franja de Ponent ?, v 1530)  Teòleg dominicà. Ensenyà a París i a Roma. Fou autor d'un discurs contra Luter i d'un tractat antijudaic: Acaleus contra Iudaeos (1515).

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benet, Mateu Vicent  (País Valencià ?, s XVII – XVIII)  Bandoler. Destacat cap de quadrilla. Acusat d'haver comés personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols i tornà a València com a capità, fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats. Carles Ros, amb el pseudònim Gabriel Suárez, el féu l'heroi de la comèdia El bandido más honrado y que tuvo mejor fin (València, 1769).

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benet XIII (Pero Martines de Luna)  (Illueca, Aragó, 25/nov/1328 - Peníscola, Baix Maestrat, 23/ago/1423)  Papa (1394-1417), considerat antipapa, fou anomenat el Papa Luna. Fou prebost de València, consagrat bisbe i nomenat cardenal per Gregori XI (1375), prengué part en l'elecció del seu successor, Urbà VI; però, considerant nul·la l'elecció, s'uní a Anagni als cardenals dissidents que elegiren papa Climent VII, el qual s'instal·là a Avinyó (Cisma d'Occident, 1378), a la mort del qual (1394), els mateixos cardenals dissidents elegiren a Benet XIII. La Corona catalano-aragonesa li fou sempre fidel, puix que Martí l'Humà li jurà acatament el 1396 i li donà ajut militar quan França li havia retirat l'obediència i assetjava Avinyó. Després de ser deposat pel Concili de Pisa (1409), seguí considerant-se l'únic papa legítim i, malgrat veure's abandonat de tothom, es refugià a Peníscola amb quatre cardenals que li romanien fidels, i des d'allí envià diverses excomunions. Vinculat als...  Segueix... 

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benet i Aurell, Jordi  (Barcelona, 1920 - )  Crític d'art. Fill de Rafael Benet i Vancells. Estudià història i història de l'art a la universitat de Lovaina. Féu dos cursos de filosofia i lletres a Barcelona. Ha publicat nombrosos articles sobre temes artístics, sobretot al setmanari "Revista", on féu crítiques del 1952 al 1960. És co-autor d'una Història de la pintura moderna en dos volums (1951-53), i col·laborador de les obres col·lectives L'art català i Un segle de vida catalana.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benet i Jornet, Josep Maria  (Barcelona, 20/jun/1940 - )  Comediògraf. Amb l'obra Una vella coneguda olor (1964), que obtingué el premi Josep M. de Sagarra, inicià un teatre realista i d'ambient barceloní. Després seguiren: Fantasia per a un auxiliar administratiu (1970), Cançons perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1976), Quan la ràdio parlava de Franco (1980), El manuscrit d'Ali-Bey (1985), Desig (1991), Ai, Carai (1990), Fugaç (1994), E. R. (1995, premi Nacional de Teatre) i Testament (1996). També de Catalunya. Ha estat guionista de diverses sèries de televisió.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benet i Morell, Josep  (Cervera, Segarra, 14/abr/1920 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25/mar/2008)  Historiador, polític i advocat. Format a l'escolania de Montserrat, ja des de jove actiu nacionalista, pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit republicà. A la postguerra es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1945). Organitzador del Front Universitari de Catalunya (1944-47) i dels Grups Nacionals de Resistència, col·laborà en la resistència antifranquista, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba (1946-47), cofundador de "Germinabit" i també fou cofundador, com a independent, de l'Assemblea de Catalunya. Fou també un dels fundadors i col·laboradors habituals de la revista "Serra d'Or". Defensà nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes. Senador per l'Entesa dels Catalans (1977) i reelegit el 1979, ara amb el suport del PSUC, partit que el portà al Parlament...  Segueix... 

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benet i Petit, Joan  (Catalunya, s XX - )  Escriptor. Sota el títol comú d'El trobador de la Mare de Déu, ha publicat reculls poètics dedicats a la devoció mariana de diverses comarques de Catalunya. Els títols dels seus llibres n'expressen l'abast geogràfic: Per les terres d'Urgell i les Garrigues (1960), Per la Segarra i Pla d'Anoia (1961), Per la Noguera i el Segrià (1963), Pel Pallrs i Vall d'Aran (1964).

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benet i Vancells, Rafael  (Terrassa, Vallès Occidental, 2/jun/1889 – Barcelona, 16/gen/1979)  Pintor i tractadista d'art. Crític contemporani. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí a l'Escola d'Art, a la qual assistí, i del seu oncle Joaquim Vancells. Animador de l'Agrupació Courbet (1919) i de Les Arts i Els Artistes, i fou fundador del Saló de Montjuïc. President del Cercle Artístic de Sant Lluc (1929). Paisatgista i autor de quadres de natura morta, també va cultivar la figura. Coneixedor de les tendències impressionistes i cubistes, la seva obra, sense estar afiliada a cap, n'aprofita les experiències. Va exposar no solament a Barcelona, sinó també a París, Londres i Nova York. Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. El 1959 guanyà el gran premi de la Ciutat de Terrassa i el 1966 obtingué el primer premi de la Crítica. Com a crític i historiador d'art va escriure a "La Revista", "Gaseta de les Arts", "La Veu de Catalunya", "D'ací i d'allà", "Mirador"...  Segueix... 

114 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Benet Labre  (Rosselló, ? )  Sant. L'església en celebra la diada el 15 d'abril.

115 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benetússer  (Horta del Sud)  Municipi: 0,76 km², 11 m alt, 14.529 hab (2014). Situat al sud de València, ciutat amb la qual limita. El terme, molt petit, s'estén a l'oest de l'antiga carretera de València a Alacant. No existeix cap hectàrea dedicada a l'agricultura i la base de l'economia local és la indústria, sobretot de mobles i de la fusta, però també alimentària, tèxtil i química. El terme, ocupat en gran part per edificacions, és de fet un barri de València i ha multiplicat gairebé per cinc la seva població a

116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beneyto, Miquel  (València, 1560/65 – 1599)  Escriptor en castellà. Fou poeta de l'Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Sosiego. De família noble, ocupà càrrecs importants en el govern de la ciutat. L'única obra seva coneguda, El hijo obediente, de mòduls arcaics i poc afortunada, fou publicada a València dins Doce comedias famosas (1608).

117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beneyto i Cunyat, Maria  (València, 14/mai/1925 - )  Escriptora en català i castellà. Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls Altra veu i Eva en el tiempo, de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior (Rialles a l'aire, 1956, etc). És autora també de contes (La gent que viu al món,

118 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beneyto i Pérez, Joan  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1907 – Madrid, 25/feb/1994)  Jurista i escriptor polític. Doctorat en dret a la universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d'història jurídica catalana i en publicà diverses monografies: Preliminars per a l'estudi del nostre dret (1932), El diritto catalano in Italia (1933), Iniciació a la història del dret valencià (1934), etc. Demostrà simpaties pel feixisme en diverses obres: Nacionalsocialismo (1934), España y el problema de Europa (1942), Historia de las doctrinas políticas (1948), Ensayos sobre la cultura moderna (1952), Los cauces de la convivencia (Una política de instancias sociales) (1968). És autor també d'unes biografies de Ginés de Sepúlveda i del cardenal Albornoz i de comentaris sobre la legislació espanyola relativa als mitjans d'informació. Ocupà càrrecs polítics després del 1939.

119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beneyto i Rios, Josep  (País Valencià, s XVIII – València, s XVIII)  Relligador. Fou l'inventor de la denominada pasta valenciana, que ha estat molt utilitzada posteriorment en l'art del relligat.

120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benferrejo  (la Granja de Rocamora, Baix Segura)  Enclavament, entre els termes de Callosa de Segura, d'Oriola i de Benferri, a l'esquerra de la rambla de Redovà.

121 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benferri  (Baix Segura)  Municipi: 12,4 km², 52 m alt, 1.910 hab (2014). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l'horta d'Oriola, en un terreny pla, drenat per la rambla de Favanella. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà; el regadiu s'alimenta d'aigua del canal d'Albatera. Els principals conreus són els cereals, oliveres i horta, seguits dels ametllers i la vinya, destinada a la producció de vi de taula. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d'explotació directa. La població ha tingut diverses pujades i baixades Pertangué al marquès de Rafal. Ajuntament (en castellà)

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benguerel i Godó, Xavier  (Barcelona, 9/feb/1931 - )  Compositor. Fill de Xavier Benguerel i Llobet. Inicià els estudis de música a Santiago de Xile. A Barcelona (1954) rebé lliçons de Cristòfor Taltabull, encara que la seva formació és marcadament autodidacta. La seva música arrenca del dodecafonisme i de les tècniques contrapuntístiques. Obres: Cantata d'Amic i Amat (1959) -estrenada a Colònia el 1960, i que el donà a conèixer internacionalment-, Concert per a dues flautes i cordes, Nocturn dels avisos, Concert per a violí i orquestra, Simfonia per a un Festival, Simfonia per a petita orquestra, Paraules de cada dia (1967), Concert per a orgue (1970), Concert per a guitarra (1971), Concert per a violoncel (1977), Raíces Hispánicas (1978), Astral (1979), Tempo (1983), Quasi una fantasia, Arbor, Destructio, Concert per a perversió, Stella splendens. La seva òpera Spleen (1981), estrenada a Barcelona el 1984, constituí un esdeveniment pel fet d'ésser una òpera totalment catalana. El 1977 obtingué el premi Luigi Dallapícola. Gran part de la seva extensa obra ha estat enregistrada en disc.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benguerel i Llobet, Xavier  (Barcelona, 3/ago/1905 – 19/des/1990)  Escriptor. Va publicar les seves primeres novel·les molt jove: Pàgines d'un adolescent (1929) i Suburbi (1936). En teatre va escriure El casament de la Xela (1937). La guerra civil i l'exili a Xile (1939) van alterar la seva producció narrativa Sense retorn (1939), La màscara (1947) i novel·lística L'home dins el mirall (1951) i La família Rouquier (1953). De retorn a Catalunya (1954), va publicar el recull de narracions El desaparegut (1955) i la novel·la El testament (1955). D'altres novel·les que sobresurten de la seva producció són: Els fugitius (1956), El viatge (1957), L'intrús (1960) i El pobre senyor Font (1964). El 1967 va iniciar amb Gorra de plat un típus de novel·la històrica i testimonial que va continuar amb Els vençuts (1969), 1939 (1973), Icària, Icària... (premi Planeta 1974) i El caçador invisible (1980). També va publicar dos volums de memòries: Memòries (1905-1940) (1971) i Memòria d'un...  Segueix... 

Anar a:   [ Belt ]     [ Ben ]     [ Benaix ]     [ Benave ]     [ Bene ]     [ Benes ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons