|
|
|
Anar a: [ Agua ] [ Aguilar, F ] [ Aguilar i M ] [ Aguilo, L ] [ Agulla ] [ Agur ] No em preguntis per què, però l'estimo de cor la meva llengua. L'estimo perquè si, perquè és la meva. (Apel·les Mestres) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguadé i Clos, Jordi (Barcelona, 1925 - ) Ceramista. Format a l’Institut Escola de la Generalitat i a l’Escola Industrial Ceràmica i col·laborador de Josep Llorens i Artigas, fou professor de l’Escola Massana i després es traslladà a París i a Suècia. Fou un dels fundadors (1960) del grup La Cantonada. Ha exposat a Munic i Nova York entre d’altres ciutats. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguadé i Cortès, Carme (Barcelona, 1914 - ) Pintora. Filla del polític Jaume Aguadé i de la pintora Carme Cortès. Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d'objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials. Estudià al costat d'Ignasi Mundó i fins a l'any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguadé i Miró, Jaume Veure> Aiguader i Miró, Jaume. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguda, castell de l' (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Antic castell convertit en masia; rep també el nom de les Agudes. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguda de Torà, l' (Torà de Riubregós, Segarra) Llogaret. Al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l'Aguda. Al voltant del castell (enrunat) i de l'església de Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble, reduït actualment a tres cases. L'església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l'Aguda. La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d'Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèl·liques. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Agudells, els (Barcelona) Nom donat els s X i XI a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de la ciutat, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells). 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agudes, les (Son, Pallars Sobirà) Serra que separa la vall d'Espot de la de Cabanes. El seu punt culminant, el pic de les Agudes (2.762 m) domina l'estany de Sant Maurici. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agudes, les (Selva / Vallès Oriental) Cim (1.706 m alt) del Montseny, entre les dues comarques. Forma, amb el Turó de l’Home, una de les tres unitats morfològiques del massís. Al seu peu neix el riu Tordera. Faigs i rodals d’avets. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - CULTURA Àguila, ball de l' (Berga, Berguedà) Ball que és realitza durant la Patum. Ho realitza el ninot de l'àguila el dia de Corpus. De manera semblant a Pollença (Mallorca) se celebra, per l'agost, el ball de les àguiles. 12 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Àguila, s' (Llucmajor, Mallorca Oriental) Antiga possessió. Era, al començament del s XIX, la més important del terme; tot i les parcel·lacions fetes, s'Agulla Vella continua essent una de les més extenses. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Àguila, tossal de l' (Banyeres de Mariola, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida) Elevació del terreny, entre els dos municipis. Al límit de les conques del Vinalopó i del Xúquer, entre els dos municipis. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilaniu, Gispert d' (Catalunya, s XIV – s XV) Escuder de Jaume II d'Urgell. Fou fidel servidor d'aquest en la seva frustrada temptativa militar contra Ferran I. Intervingué a fons, encara que sense gaire èxit, a les gestions per aconseguir la vinguda de més mercenaris estrangers pagats pel comte. Vençuda la rebel·lió, li foren exigides responsabilitats per la part que hi havia tingut (1413). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilaniu, Ponç d' (Catalunya, s XIII - Lleida ?, 1313) Prelat. Al bisbat succeí a Pere del Rei. Promulgà algunes constitucions d'importància. En 1309, amb Bernat de Fenollar, anà a Avinyó com a ambaixador del rei Jaume II, per sol·licitar del papa la declaració de croada a favor que l'expedició que el monarca preparava llavors contra els sarraïns d'Almeria. La pretensió reeixí. Fou succeït per Guillem d'Aranyó. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguilar (Balenyà, Osona) Masia i antiga quadra, tocant al terme de Tona. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguilar (Os de Balaguer, Noguera) Casa i santuari dedicat a la Mare de Déu d'Aguilar, entre el riu de Farfanya i el monestir de Bellpuig de les Avellanes. És de tradició monàstica medieval, potser de donades. 19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Aguilar (Confrides, Marina Baixa) Antic castell, a la vall de Guadalest, reedificat el 1322. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar, Antoni (Barcelona, 1871 – 1931) Pintor que conreà el retrat i el paisatge. 21 CATALUNYA - EMPRESA Aguilar, Editorial (Madrid, 1923 – Catalunya, 1986) Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar. Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -"La Palabra"-, alguns d'ells directament en català. El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aguilar, Gaspar (València, 1561 – 1623) Poeta i autor dramàtic. Fou membre de l'Acadèmia dels Nocturns i organitzador i cronista de les festivitats que se celebraren a València al tombant dels ss. XVI i XVII. Autor dramàtic (La suerte sin esperanza, La gitana melancólica) influït per l'obra de Guillem de Castro. En poesia destaca les Rimas humanas y divinas. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aguilar, Joan Baptista (València, s XVII – 1714) Dramaturg i poeta. Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València. Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso (1680). Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l'època. És autor de la comèdia Triunfos de marino y Fortunas de Heliogábalo (representada a València pels anys 1660) i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar Vitoria, a més d'algunes traduccions d'obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d'un tractat polític sobre el príncep Perfecto político retrato de un príncipe perfecto. 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aguilar, l' (Sella, Marina Baixa) Caseriu, al vessant septentrional de la serra d'Aguilar (889 m alt), que separa les valls de Sella i de Relleu. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Aguilar, marquès d' (Catalunya) Títol senyorial, atorgat per l'arxiduc Carles el 1711 a Josep d'Aguilar Caçador i d'Oluja. Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d'Aguilar de Vilaür. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Aguilar, marquesat d' (Catalunya) Títol senyorial, concedit per Lluís XIV de França el 1653 a Josep de Margarit i de Biure, tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya, baró consort d'Aguilar (de Bassella). La família s'extingí amb la seva besnéta, muller de Pere Francesc de Bou, i el títol passà a aquesta família, establerta a França. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Aguilar, Melcior d' (Rosselló, 1775 - 1838) Escriptor. És autor de diversos reculls poètics. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Tolosa. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar, Pere (Catalunya, s XIV) Escultor. Actiu a la comarca de Lleida, influenciat per l’estil de Jaume Cascalls. Realitzà el sepulcre de Dalmau de Queralt i el de la muller d’aquest, Alamanda de Rocabertí (1370, santuari de Santa Maria de Bell-lloc, a Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà). 31 CATALUNYA - HISTÒRIA
32 CATALUNYA - HISTÒRIA Aguilar, vall d' (Guàrdia d'Ares / Noves de Segre, Alt Urgell) Territori que comprenia els dos municipis i que pertanyia al vescomtat de Castellbó. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguilar de Bassella (Bassella, Alt Urgell) Poble (579 m alt), aturonar, situat al lloc d'una antiga fortificació, a la dreta del Segre i al peu de la serra de Sant Marc; parròquia de Sant Sadurní. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguilar de Boixadors (Aguilar de Segarra, Bages) Nom modern de la vila. 35 CATALUNYA - MUNICIPI
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar i Alòs, Josep d' (Balaguer, Noguera, s XVII - Itàlia ? , s XVIII) Polític i militar. Paer de Balaguer, durant la guerra de Successió lluità per la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. En la defensa de Barcelona (1703) i en la de Lleida tingué una actuació destacada. Fou veguer de Girona i Besalú. Un dels principals dirigents de resistència en les zones ocupades, on obtingué la victòria de Caldes d'Estrac (1713). Tornà a Barcelona, on romangué fins a la caiguda de la ciutat (1714). Anà a Mallorca, on lluità contra els filipistes. S'exilià a Itàlia. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar i Diana, Màrius (Huete, Conca, 1883 – Montpeller, França, 1950 ?) Periodista. Fou redactor d'"El Radical", de València, el 1908 es traslladà a Barcelona i entrà a la redacció d'"El Poble Català" on feu diverses seccions. També col·laborà a algunes altres publicacions de vida efímera. Fou per un temps director de "La Campana de Gràcia", de "L'Esquella de la Torratxa" i d'"El Día Gráfico", col·laborà al "Papitu", publicà treballs a la "Revista de Catalunya" (1912). El 1914 abandonà "El Poble Català" en protesta pel pacte de Sant Gervasi. Del 1915 al 1918 escriví a la revista "Iberia", també fou col·laborador i redactor d'altres publicacions, com el diari "El Diluvio". El 1939 s'exilià a Perpinyà i el 1945 encara col·laborà a la revista "Per Catalunya", editada a Niça. L'any 1943 aparegué a Barcelona el llibre Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 signat per "Luis Cabañas Guevara" que hom creu que era un pseudònim de Màrius Aguilar i de Rafael Moragas. És autor també d'altres llibres, alguns dels quals publicats amb pseudònim. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar i Garriga, Francesc de Paula (Sants, Barcelona, s XIX – Barcelona, 1888) Farmacèutic. Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península els grànuls medicinals simples. L'any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l'hospital de colèrics d'Hostafrancs, a Barcelona. S'exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços per tal d'evitar la introducció d'especialitats 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aguilar i Gómez, Joan de Déu (Catral, Baix Segura, 1900 – s XX) Escriptor. Col·laborà a la premsa d'Alacant, Múrcia i Madrid. Exercí el magisteri. Dirigí l'emissora de Ràdio Alacant. És autor de les proses i narracions: Páginas de juventud, Pinceladas (1924) i Monserrat y Cuadros, oriolanos'(1925), i de l'assaig Campoamor en la poesía española (1947). 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aguilar i Lara, Joan (València, 1840 – 1885) Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister. La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aguilar i Lara, Pasqual (Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895) Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d'obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor. Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà d'Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar i Marco, Fidel (Girona, 1895 – 1917) Escultor de formació autodidacta, treballà a Barcelona i retornà aviat a Girona, obligat per la seva mala salut. És autor d'estatuetes de fusta, pedra, guix i, sobretot, de terra cuita, a la qual donava una pàtina com de bronze oxidat. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar i Moré, Ramon (Barcelona, 1924 - ) Pintor. Format a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a l'estudi d'Oleguer Junyent (1945-58). El seu estil es decantà vers un expressionisme decorativista de colors brillants. Ha fet nombrosos apunts d'escenes de ballet i de ball espanyol a l'oli, a l'aiguada, el llapis i la ploma. Exposa sovint a Espanya i a les principals ciutats del món. Ha rebut el primer premi de pintura dels II Jocs Mediterranis (1955) i el premi nacional de Belles Arts (Barcelona, 1960) entre altres. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar i Oluja, Josep d' (Catalunya, s XVII – s XVIII) Noble. Partidari de Carles d'Àustria. En 1684, durant la guerra amb França, serví de capità a la Coronela de Barcelona. En 1705 fou un dels ajudants del general anglès Stanhope a l'expugnació de Barcelona, després d'haver-se unit de seguida amb els aliats. L'any 1706 fou capità de la Coronela, durant el primer setge borbònic de la ciutat. Assistí a la junta de braços del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, celebrada a Barcelona per decidir la prossecució de la resistència contra Felip V, també entrà al Consell de Cent de la capital, però, per raons de salut, hagué de dimitir dels seus càrrecs. En 1714 els borbònics li confiscaren els béns. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar i Sanchiz, Sergi (Barcelona, 1946 - ) Escultor. Es formà a l'Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre. Es dedicà per un temps al disseny de joies (1968-73) i féu també gravats i dibuixos. Vers l'any 1972 es dedicà a l'escultura, on aplicà conceptes semblants als que aplicava a les joies. Realitzà peces de petit format, la majoria en marbre negre. Posteriorment treballà el ferro i s'interessà per la intersecció de plans. Des del 1977 fou professor de l'escola Eina. Fou seleccionat amb altres artistes de l'estat espanyol per 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar i Serrat, Francesc d'Assís (Manlleu, Osona, 1826 – Sogorb, Alt Palància, 1899) Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador. Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la universitat de Barcelona. Rector del seminari de Còrdova (1876) i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví, en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, una Plants de la llengua catalana (1861). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilar-Amat, Joan Baptista d' (Catalunya, 1882 – 1936) Zoòleg. Pertanyia a la Institució Catalana d'Història Natural. Són remarcables els seus estudis de malacologia. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Aguilella (Barbens, Pla d'Urgell) Antic terme despoblat (3,10 km2). Separat del territori principal pel municipi d'Anglesola (Urgell). Una gran part és regada pel canal d'Urgell. L'església d'Aguilella és esmentada el 1099, a l'acta de consagració de l'església de Guissona. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilera, Antoni (la Jonquera, Alt Empordà, s XVI – Guadalajara, Castella, s XVI) Metge. Exercí a Guadalajara. Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor (Alcalà, 1569) i uns rudiments de medicina (1571), en llatí. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilera, Joan (Barcelona, 1962 - ) Tennista. El 1984 arribà a la setena posició del rànking mundial. Altres victòries han estat l'open d'Hamburg (1984 i 1989), el Torneig de Bari (1989) i l'open de Niça (1990). 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguilera, raval de l' (Òdena, Anoia) Caseriu, situat vora el puig de l'Aguilera (625 m alt). 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aguilera i Cerni, Vicent (València, 1920 - 1/gen/2005) Crític d'art. Promotor de l'avantguardisme a València (Grup Parpalló, Nou realisme), ha contribuït a la introducció del mètode sociològic en l'estudi de l'art. Col·labora en diverses revistes, fundà la "Suma y Sigue del Arte Contemporáneo" i ha publicat nombrosos llibres entre els quals destaca Panorama del arte nuevo español (1966). Premi de la Crítica a la XXIX Biennal de Venècia. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguilera i Martí, Josep (Salt, Gironès, 4/ago/1882 - Barcelona, 29/oct/1955) Pintor i dibuixant, especialitzat en paisatges urbans i en retrats al carbó. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguiló (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) (ant: Santa Maria d'Aguiló) Poble, situat vora el cim (811 m alt) de la serra d'Aguiló, carena que separa les aigües del Gaià de les de la riera de Clariana (afluent de l'Anoia), al costat de les runes de l'antic castell d'Aguiló. Al punt d'unió de les serres de Santa Fe i d'Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d'Aguiló, prop del qual es troben la carretera de Sant Guim de l'Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada. Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del s XIX, que comprenia els pobles d'Aguiló, les Roques d'Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aguiló, Francesc de Sales (Illes Balears, s XX – Bogotà, Colòmbia, 1956) Polític i escriptor. Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, presidí el consell executiu d'Esquerra Republicana Balear a Catalunya. El seu exili colombià, publicà diversos poemes i articles polítics, com els assaigs Gabriel Alomar, el futurista (1949) i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, català de Mallorca (1951). editats a Bogotà. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló, Guerau d' (Catalunya, s XIII – Catalunya ?, s XIII) Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I. S'adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l'any 1226. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló, Guerau d' (Catalunya, s XIII – s XIV) Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers triats per a combatre a Burdeus al costat de Pere II el Gran, al desafiament amb Carles d'Anjou que en acabat no fou celebrat. Pot ser el mateix personatge que en 1309 anà amb Jaume II a l'expedició contra Almeria. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló, Guerau d' (Catalunya, s XIV - ?, s XIV) Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l'assamblea davant la qual el rei Jaume II exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge de la fitxa anterior. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aguiló, Joan (Illes Balears, s XIX – s XX) Eclesiàstic i escriptor. Fou estimable la seva activitat com a arquòleg. És autor d'un recull de poesies d'inspiració religiosa titulat L'àngel de Natzaret (1910) i d'un Llibre de la vida de N.S. Jesucrist (1914). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló, Joan d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I li féu donacions de premi a la zona de Gandia. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló, Lluís d' (Catalunya, s XIV - ?, s XV) Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d'Urgell. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló, Pere d' (Catalunya, s XIV) Noble. Fou un dels convocats pel rei Alfons III el Benigne a la croada contra Granada de 1331, que fou suspesa a causa de l'aliança entre castellans i granadins. L'any 1334 servia l'Infant Pere, el futu rei Cerimoniós, en oposició al bàndol addicte a la reina Elionor i als fills d'aquesta. Per ordre de l'infant procedí contra uns cavallers que havien comès malifetes a Vila-rodona (Alt Camp). 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguiló, prat d' (Montellà de Cadí, Baixa Cerdanya) Plana de pasturatge, al vessant septentrional del Cadí, damunt la vall de Ridolaina. Hi passa el camí de Gòsol a la Cerdanya pel coll de prat d'Aguiló (més conegut com a pas de Gosolans). El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aguiló i Aguiló, Estanislau de Kostka (Palma de Mallorca, 1859 – 1917) Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d'arxiver en diverses institucions mallorquines. Col·laborador de Quadrado i director del "Bolletí" de la Societat Arqueològica Lul·liana, de la qual fou president (1899-1917), publicà textos històrics relatius a l'illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló i Aloi, Rosa (Catalunya ? , s XIX – Barcelona, 1876) Abadessa de Santa Clara. Destacà pel seu saber i escriví alguns treballs literaris. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aguiló i Cortès, Tomàs (Palma de Mallorca, 1775 – 1856) Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l'avariciós que l'abundós (1851). Pare de Tomàs i oncle de Marià Aguiló. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aguiló i Fuster, Plàcid (Illes Balears, s XIX - Barcelona ?, 1910) Bibliògraf. Germà de Marià. Fou bibliotecari i segon director de la Provincial de Barcelona. Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló i Miró, Àngel (Barcelona, 1874 – s XX) Erudit, arxiver i bibliotecari. Bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona. S'encarregà de l'edició pòstuma d'algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster, com Lo llibre de la Mort (1899), Lo llibre de l'Amor (1901), etc. Deixà alguns treballs d'investigació i d'erudició. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aguiló i Romeu de Codinats, Joan (País Valencià, s XVI) Militar i poeta. Senyor de Petrés (Camp de Morvedre), estigué al servei de Carles V. Fou governador de Castelló de la Plana, i Felip II el nomenà batlle general de València (1556). Es dedicà també a les lletres, és autor d'un poema històric en català, avui perdut; conservem d'ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l'edició castellana de l'Orlando Furioso d'Ariosto (1556). Poc considerat per Zurita, Gil Polo, en canvi, l'inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia (1564). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló i Sentís, Francesc (Arnes, Terra Alta, s XVII - ? , s XVII) Prelat. El seu traspàs li impedí de prendre possessió del bisbat de Tortosa, per al qual havia estat nomenat, en plena guerra de Separació. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló i Torrandell, Francesc (Barcelona, 1895 - ) Pintor que destacà com a paisatgista. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguiló i Tosca, Ataülf (Barcelona, 1912 - ) Pintor. En 1943 féu la seva primera exposició individual. Destacà també com a dibuixant i decorador. 82 ESTAT ESPANYOL - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguirre, Antoni (Roses, Alt Empordà, 1716 – Saragossa, 1779) Metge. Exercí a diferents pobles d'Aragó i a Tarragona. És conegut per l'obra que va escriure sobre un aeròlit caigut el 17 de novembre de 1773 prop del Reial Monestir de Sixena, Barbastre. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aguirre, Domènec (Catalunya, s XVII - ? , s XVIII) Jurista i polític. Catedràtic a la Universitat de Barcelona a partir del 1691 i magistrat de l'audiència a partir del 1701. Fou desterrat a Mataró, el 1704, perquè es va oposar a les maniobres del virrei Velasco i va ser partidari de l'arxiduc Carles d’Àustria; quan aquest ocupà Barcelona fou nomenat membre de la Junta de València (1705), regent del Consell Suprem d'Aragó (1706) i membre del gabinet de l'arxiduc. L'any 1713 sortí de Barcelona, juntament amb els que partiren amb la reina governadora: primer anà a Nàpols i després a Viena, on fou membre del Consell d'Espanya. Allí publicà les seves obres principals: Tractatus de tacita onerum et condictione repetitione (1723) i Tratado Histórico-Legal del Real Palacio antiguo y su cuarto nuevo de Barcelona (1725). 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aguirre, mas d' (Bétera, Camp de Túria) Antiga masia, situada prop de la vila. Josep Aguirre i Matiol, que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià (entre 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aguirre i Matiol, Josep (Vilanova del Grau, València, 1842 – València, 1920) Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat. La seva poesia s'inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca. Com a comerciant, impulsà l'exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l'embalatge en caixes, l'embolicat amb paper ceba, etc. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aguja (Oix, Garrotxa) Antic nom del monestir, després parròquia de Sant Aniol d'Aguja. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agulla, l' (Manresa, Bages) Bifurcació de la sèquia de Manresa, a l'entrada del terme municipal de la ciutat. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agulla, puig l' (Sant Julià de Vilatorta / Viladrau, Osona) Cim (810 m alt) de la serralada que separa les Guilleries de la plana de Vic, entre els dos municipis. Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l'agulla. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agulla, punta de s' (Blanes, Selva) Cap de la costa, a llevant de la vila, prop del santuari de Santa Cristina. 91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Agulla, s' (Capdepera, Mallorca Oriental) Llengua de terra d'uns 1.000 m de longitud per uns 50 d'amplada, coberta de pins i de màquia, que separa cala Agulla de cala Moltó. Hi ha una urbanització. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - MUNICIPI
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agullana, Antoni d' (Girona, s XVI - Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, s XVI) Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. És autor del tractat De rebus feudalibus. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Agullana, camp d'urnes d' (Agullana, Alt Empordà) (o de can Bec de Baix) Jaciment arqueològic del final de l'edat del bronze i principi de l'edat del ferro, entre els anys 900 i 650 aC. Fa referència a una necròpoli d'incineració de tombes planes i senzilles. Va ser trobada prop de la masia de can Bec de Baix, i és coneguda des de l'any 1922. S'hi han trobat unes 226 tombes, formades per l'urna tapada amb un plat i acompanyada d'algun vaset, tot de terrissa, o d'objectes de bronze i de ferro. És una de les necrópolis de camps d'urnes 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agullana, Enric d' (Catalunya, s XVI - d 1569) Noble. Era Diputat Militar de la Generalitat, quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II, de l'impost extraordinari dit de l'"excusat". La Inquisició, obrant d'acord amb el pontífex i amb el rei, denuncià els Diputats i Oïdors de Comptes de la Generalitat com a simpatitzants de l'heretgia, i per aixó, Enric d'Agullana i els seus companys foren 97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Agullent, serra d' (Vall d'Albaida / Comtat) Zona muntanyosa, estesa d'est a oest, entre el port d'Albaida i el riu Clariano. És el límit entre les dues comarques. El punt culminant és la Covalta (889 m), prop del port d'Albaida. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agulles, les (el Bruc, Anoia) Regió, la més occidental del massís de Montserrat. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA
101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agulles, puig d' (Corbera de Llobregat / Cervelló -Baix Llobregat- / Gelida -Alt Penedès-) Punt culminant (652 m alt) de les serres d'Ordal, a la partió d'aigües del Llobregat i de la riera de Ribes. Termenal dels tres municipis. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Agulles, serra de les (Ribera Alta / Safor) Serralada entre els límits de les dues comarques. La part més extensa es troba dins el municipi d'Alzira (Ribera Alta) i la resta en els de Benifairó de Valldigna i Tavernes de la Valldigna (Safor), paral·lela de la serra de Corbera, amb petites elevacions (de 500 a 550 m alt, amb el màxim de 564), però amb forta accidentació. La natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts. Les valls de Casella i de l'Estret limiten la serra pel nord i pel sud, respectivament. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agulló (Àger, Noguera) Llogaret (676 m alt), al mig de la vall d'Àger, prop de la partió d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. La seva població, tot i que és la meitat que la del 1900, supera la que havia tingut fins al començament del s XIX (de 2 a 5 focs). Des del 1267 fou una possessió del monestir d'Àger. 104 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Agulló (Perpinyà, Rosselló) Antic monestir (Santa Maria d'Agulló) de frares agustins. Fundat a l'oratori del mateix nom, situat extramurs de la ciutat. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agulló, Jeroni (Catalunya, s XVI - Barcelona ? , s XVI) Monjo de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, prop de Barcelona. Fou teòleg competent i deixà diverses obres escrites en llatí. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agulló, Joan (Catalunya, s XV – Tàrrega, Urgell, 1462) Síndic i paer en cap de Lleida. Partidari del príncep Carles de Viana, va negociar amb el rei Joan II. En les lluites del juliol de 1462 manava un petit exèrcit en terres de Lleida quan caigué presoner de les forces reialistes, que el processaren i executaren. Considerat traïdor i acusat d'haver mantingut tractes amb el comte de Prades, la generalitat ordenà l'expropiació i la venda dels seus béns. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Agulló, Margarida (Xàtiva, Costera, 1536 – 1600) Religiosa del tercer orde de Sant Francesc. Sostingué durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l'arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis a la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agulló i Pinós, Josep (Catalunya, s XVII – ?, s XVIII) Cavaller i militar. Fou un dels homes més destacats a les guerres contra França. En 1674, a la mort del marquès d'Aitona, ja fou elegit per la Generalitat com a mestre de camp de la guarnició de Girona. En 1684 era sargent major de batalla i comandava un cos 133 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Agulló i Salvador, Guillem (Burjassot, Horta, 1974 - Montanejos, Alt Millars, 11/abr/1993) Militant independentista d'esquerres. Membre de l'organització juvenil Maulets i del moviment antiracista i antifeixista SHARP. Fou assassinat per un grup de militants d'extrema dreta. L'any 1995 tingué lloc el judici pels fets, el qual fou molt controvertit i polèmic. Diversos cantants i grups de música han fet cançons per homenatjar-lo. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Agullons (Montesquiu d'Albera, Rosselló) Masia, situada a la ribera dreta del Tec. És el lloc de l'antic santuari de la Mare de Déu d'Agullons. 112 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Agusà (Sant Esteve del Monestir, Rosselló) Antic nom de la vila, abans de la fundació del monestir (955). 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agustí, Francesc (Catalunya, s XVIII) Religiós agustí. És autor de diversos escrits. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agustí, Joan (Catalunya, s XV - Girona ?, s XV) Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià. Hi construí també el rellotge, imitació del de Barcelona. 116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Agustí, mas d' (Casinos, Camp de Túria) Veure> Mas d'Agustí, el. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agustí, Miquel (Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 - ? , 1630) Agrònom. Prior del Temple, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, a Perpinyà. El 1617 escriví Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril, un 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agustí i Albanell, Antoni (Saragossa, Aragó, 1517 – Tarragona, 1587) Eclesiàstic, jurista i humanista. Estudià a Alcalà, Salamanca i Itàlia. Residí a Roma i actuà com a ambaixador papal davant de diverses monarquies europees. Assistí al concili de Trento. El 1561 retornà a Catalunya, s'instal·là a Lleida i reformà l'Estudi General. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1577-86). Humanista, escriví en llatí la seva obra d'erudició i mantingué correspondència amb els intel·lectuals més destacats de l'època. De la seva obra, cal destacar Emendationum et opinionum libri quattuor (1543), De emendatione Gratiani dialogui (1587), així com Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades de Tarragona (1587). Aplegà una de les biblioteques més importants de l'època i el seu catàleg, imprès el 1586, es considera el primer catàleg imprès a Europa. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agustí i Albanell, Jeroni (Catalunya, s XVI) Militar i funcionari reial. Batlle general de Catalunya, sota el regnat de Carles V. A Barcelona, freqüentà la tertúlia literària de Joan Boscà. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA
122 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Agustí i de Siscar, Antoni (Fraga, Baix Cinca, s XV - ?, 1523) Jurista. Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa. Regent del consell suprem d'Aragó, el 1507 anà a Roma com a ambaixador reial i el 1508 fou nomenat vice-canceller. Serví Ferran II, però caigué en desgràcia (1515) i fou empresonat; el nou rei Carles I, però, el confirmà en el càrrec. Els seus fills, Antoni, Jeroni i Pere, exerciren una gran influència en la vida catalana del s. XVI. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agustí i Grande, Francesc (Barcelona, 1753 - Utrera, Andalusia, 1801) Pintor. Estigué pensionat a Roma. Fou nomenat director supernumerari de l'escola de Llotja de Barcelona (1799), però no arribà a ocupar el càrrec. La seva pintura és influïda per Mengs. Té obres a l'Academia de San Fernando de Madrid i a l'església de Cabezas de San Juan, Sevilla. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agustí i Mascaró, Manuel (Barcelona, 1748 – Veracruz, Mèxic, 1812) Enginyer i militar. Graduat d'alferes d'enginyers a Barcelona (1769), intervingué en la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres, i posteriorment dirigí l'Acadèmia Militar de Matemàtiques d'Orà (1771). Ja tinent, embarcà cap a Amèrica (1778). Projectà el poblat d'Arizpe (a l'actual Sonora), a Ciutat de Mèxic construí el castell de Chapultepec (1785-87) sobre una antiga fortificació asteca i tolteca. També treballà a la fortalesa i el port d'Acapulco i projectà l'ampliació urbanística de Veracruz, regió on ocupà diversos càrrecs militars. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA
126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Agustí i Polop, Vicent (Llosa de Ranes, Costera, 1849 – Oriola, Baix Segura, 1915) Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa). Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98). 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agustina d'Aragó Nom amb el qual és coneguda Agustina Saragossa i Domènech. 128 CATALUNYA - GEOGRAFIA Agustins (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Nom amb el qual també és conegut el lloc de Bustins. 129 CATALUNYA - HISTÒRIA Agut, abric (Capellades, Anoia) Veure> Romaní, abric. 130 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
131 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agut, Pep (Josep Agut) (Terrassa, Vallès Occidental, 1961 - ) Artista plàstic. Inicialment es dedicà a la pintura. Al final dels anys vuitanta abandonà la tela per les instal·lacions. Participà a la III Mostra d'Art Català (Sant Cugat del Vallès, 1983) i al Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d'ARCO. L'any 1988 féu una exposició individual al palau Marc de Barcelona (Pro-posicions). Ha estat present en exposicions col·lectives. Després de l'exposició Monòcrom: N, S, E, O a la galeria Estrany de la Mota de Barcelona (1996), ha presentat una mostra en dues parts, la primera al Musée Départamental de Rochechouart (Llemotges) i la segona al FRAC Languedoc-Rousïllon de Montpeller (1997). L'any 2000 presentà al MACBA l'exposició Als actors secundaris. 132 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agut i Rico, Joan (Barcelona, 1934 - ) Escriptor. Ha guanyat alguns premis com a narrador. És un dels crítics literaris de la revista "Serra d'Or". Ha estat llibreter i director editorial, amb una bona activitat a favor del llibre català. Figurà com a director general de l'edició de la Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.
Anar a: [ Agua ] [ Aguilar, F ] [ Aguilar i M ] [ Aguilo, L ] [ Agulla ] [ Agur ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Aguilar de Segarra (
Aguiló i Forteza, Tomàs (
Agullana (
Agullent (
