|
|
|
Anar a: [ Darn ] [ Dav ] [ De ] [ Dei ] [ Delf ] [ Dem ] El senyal infal·lible d'un mal regnat és l'excés d'elogis dirigits al monarca. (Luc de Clapiers) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Darnacolleta (Alta Cerdanya) Veure> Santa Llocaia. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - HISTÒRIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Darnius, Dalmau de (Catalunya, s XIV – s XV) Diplomàtic. Estigué al servei del rei Martí l'Humà. En 1409-10 fou ambaixador d'aquest a Navarra, Borgonya i França. Amb Jofre d'Ortigues anà novament d'ambaixador a França, en 1412, representant-hi el rei Ferran I. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Darnosa, Bartomeu de la (Catalunya, s XIV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1380 ?) Abat de Santes Creus (1379-80). La seva actuació a l'abadiat fou notable. Gaudia de l'amistat de Pere III. A Tarragona es conserva un còdex anotat per ell, quan era monjo, amb observacions d'interès. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Daró, el (Baix Empordà) Riu (43 km) (o la Daró) de la comarca. Neix a les Gavarres, al terme de Cruïlles, drena les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i rega la vall on s'assenten Sant Sadurní de l'Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d'Empordà, on es deriva la sèquia del Molí, després rep, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l'esquerra, el Rissec, prop de serra de Daró, on es aprofitat per a regar la plana, i segueix paral·lel al Ter, en aquest sector rep, per l'esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que fins el s XIX s'embassaven a l'estany d'Ullastret, actualment dessecat. Unit a la riera de Pals, es perd en els aiguamolls de la platja de Pals, prop de la desembocadura del Ter. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Daroqui i Carell, Vicent (València, 1855 – Barcelona, 1929) Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L'aranya (1908), de Guimerà, La presentalla (1908), d'Apel·les Mestres, i L'auca del senyor Esteve (1917), de Rusiñol. Casat amb la també actriu Concepció Ferrer, foren pares de Mercè Daroqui i Ferrer. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA
125 MÓN - BIOGRAFIA Darräg al-Qastallï, ibn (Àfrica, 958 - 1030) Escriptor àrab. Cronista i panegirista dels amírides i, posteriorment, de diverses taifes (València, Xàtiva, Tortosa, Dénia, etc), descriví algunes campanyes d'Almansor (Cervera) i d'Abd al-Malik al-Muzaffar. La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història d'al-Andalus i de les relacions amb els regnes cristians (una cassida és dedicada al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon de Barcelona). 8 CATALUNYA - MUNICIPI
9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dasí i Lluesma, Vicent (Bétera, Camp de Túria, 1825 – València, 1893) Polític i marquès de Dosaigües. Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici. Fou l'hereu universal de Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox. Restaurà el palau familiar existent a València (palau del marquès de Dosaigües). 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dassió, Francesc (o d'Assió) (País Valencià, s XVI) Humanista. Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia (1536) sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França. Tingué com a mecenes el duc de Gandia Joan de Borja. Catedràtic de gramàtica de la universitat de València (1548), hi introduí com a text escolar un compendi del De copia verborum d'Erasme. És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignificació de la universitat. Hom el coneix per la forma llatinitzada del seu cognom Deci (Decius o Decio). 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dassió i Albats, Tomàs (València, 1527 – 1585) Bisbe d'Oriola (1578-85) (o d'Assió). Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya; bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes. Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València (1573), on exercí de vicari general. Fou rector i vice-canceller de la universitat de Valencià. Assistí al Concili de Trento. A Barcelona tingué un càrrec a l'audiència reial de Catalunya. Nomenat bisbe d'Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena (de la qual Oriola s'havia separat el 1566) i amb el capítol de la seva pròpia catedral. Representant de l'esperit contrareformista, protegí els jesuïtes. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dassió i Boïl d'Arenos, Joan Onofre (València, s XVII) Poeta en castellà. Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652. Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 i fou membre de l'Acadèmia de l'Alcàsser (1670). Hi ha poesies seves als preliminars de diversos llibres publicats a València en 1640-65. 119 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
123 EUROPA - BIOGRAFIA Datini, Francesco de Marco (Prato, Itàlia, 1335 - 1410) Mercader. L'any 1393 creà la delegació de la seva companyia a Barcelona, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València (1393) i de Mallorca (1394). Els directors de la companyia catalana foren Luca del Sera i Cristofano de Bartolo. La filial de València es dedicà a la compra de llana al Maestrat, Aragó i Castella, de grana, arròs, fruita seca, etc, i la de Mallorca, a la compra de llana menorquina, sal d'Eivissa, productes barbarescs dels que arribaven a Mallorca, etc. Barcelona era el centre financer. 116 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Dato Iradier, Eduardo (A Corunya, Galícia, 1856 - Madrid, 8/mar/1921) Polític. El 1889 fou nomenat ministre de governació formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja. Nomenà d'alcaldes coneguts catalanistes (doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart), però reprimí amb força el Tancament de Caixes. La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4/mai/1900 durant la seva visita a Barcelona. El 1913 formà govern amb el sosteniment d'Alfons XIII, i el 18/des/1913 féu aprovar el decret llei de la creació de mancomunitats de diputacions, que donava satisfacció a una gran part de les exigències de la Lliga Regionalista. L'any 1920 fou nomenat cap del govern en una situació de crisi social a Catalunya. Féu costat totalment als mètodes del general Martínez Anido a Barcelona per reprimir el moviment obrer (llei de fugues). Morí víctima d'un atemptat dut a terme per sindicalistes catalans. 14 CATALUNYA - ART
126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dauder i Guardiola, Jordi (Badalona, Barcelonès, 5/mar/1938 - Madrid, 16/set/2011) Actor, poeta i narrador. Ha destacat sobretot en el món de la interpretació. En teatre, ha dirigit l'obra L'últim vals (1992) de S. Beckett, i ha interpretat diverses obres. El 1991 va rebre el premi d'interpretació de la Crítica Sant Jordi com a millor actor. En la seva filmografia destaquen La febre d'or (1991), Tierra y libertad (1994), Orígens (1999), entre d'altres. Ha fet també televisió, a Catalunya i a França. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dauer Cirlot, Herminia (Barcelona, 1924 - ) Pianista i musicòloga. Estudià al Conservatori del Liceu. Figura entre els deixebles de mossèn Higini Anglès. També estudià cant. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daufí i Moreso, Lluís (Tortosa, Baix Ebre, 1927 - ) Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran dels fets de l'any 1966. Investigà a Ann Arbor (universitat de Michigan) fins el 1970. Director de l'ICE i catedràtic de patologia generals de la Universitat Autònoma de Barcelona és autor d'El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957) i de Constantes biológicas de interés clínico. Ha estat director general de Promoció de la Salut de la conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daunas, Ermengol (Catalunya, 1843 – 1903) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Roma. Conreà la pintura de gènere, molt influït per models italians. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daura, Emili (Catalunya, s XIX) Músic i advocat. Exercí l'advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical. Destacà com a director d'orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daurella i de Rull, Josep (Barcelona, 1864 – 1927) Professor de filosofia. Catedràtic de metafísica a la universitat de Valladolid (1889) i de lògica fonamental a la de Barcelona (1894), de la qual fou vice-rector (1924), càrrec al qual renuncià en ésser elegit senador. Fou membre electe de l'Acadèmia de Bones Lletres (1902). En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica: Instituciones de metafísica (1891), La filosofía del 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Daurer, Joan (Illes Balears ?, s XIV) Pintor (o Deurer). Casat amb una filla del també pintor Martí Mayol. Autor d'una taula gòtica de la Verge Maria que es conserva a la parròquia d'Inca i d'un Sant Miquel a l'església de Sant Joan de Muro (1374). El seu estil, adscrit al gòtic primitiu, acusa la influència de Ramon Destorrents. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daví i Güell, Domènec (Granollers, Vallès Oriental, s XIX – s XX) Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daví i Segalès, Pius (Moià, Bages, 1891 – Barcelona, 1956) Actor. De molt jove mostrà gran vocació per al teatre i ingressà a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic d'Adrià Gual. Debutà al teatre català a la companyia d'Enric Borràs el 1917 amb Mireia, de F. Mistral. En la dècada 1920-30 va formar amb la seva muller, Maria Vila, la cèlebre Companyia Vila-Davi, que estrenà nombroses obres del repertori català i d'autors estrangers, especialment als teatres Romea (fins al 1936) i Català de la Comèdia (fins al 1938). El 1946 reprengué les actuacions en català al teatre Romea i es retirà del món escènic el 1951. Fou pare de Maria Daví i Vila. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Daví i Vila, Maria (Barcelona, 1923 - ) Actriu. Filla de Pius Daví i Segalés i de Maria Vila. Com ells, també ha actuat en teatre català. 26 CATALUNYA - EMPRESA David (Barcelona, 1914 – 1924) Empresa constructora d'automòbils. Fundada per Josep M. Armangué. Produí més d'un miler de vehicles, xifra estimable a l'època. Els "David" eren en realitat vehicles intermedis entre la motocicleta i l'automòbil: el motor no podia tenir més de 1.100 cm3 de cilindrada i el pes màxim era de 350 kg. Ideat pel mateix Armangué a partir d'un bobsleigh amb rodes de bicicleta al qual afegí un motor, 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho (Madrid, 1590 – València, 1666) Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d'Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645). En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dávila Arrondo, Fidel (Barcelona, 1878 – Madrid, 1962) Militar. Lluità a Cuba i al Marroc. Ascendí a general de brigada (1929). Prengué part en l'alçament militar del 1936; a la mort del general Mola comandà l'exèrcit que ocupà el nord de la Península. Prengué part en la batalla de l'Ebre. Fou ministre de l'exèrcit (1945-51) i fou creat marquès de Dávila (1948). 127 EUROPA - BIOGRAFIA Davillier, Charles (Rouen, França, 1823 - París, França, 1883) Col·leccionista i historiador de l'art. Viatjà pels Països Catalans i aplegà una important col·lecció d'obres d'art que llegà al Musée du Louvre. Publicà Un printemps aux iles Baleares (1859), Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance (1875), etc. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Davit, Suzanne (París, França, 1897 – Barcelona, 1973) Aquarel·lista especialitzada en la pintura de plantes i animals, realitzà importants sèries d'aquarel·les de fongs i plantes superiors per a l'Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora (1956-68), i de peixos, crustacis i mol·luscs per a l'Institut d'Investigacions Pesqueres de Barcelona. Il·lustrà els llibres Botánica pintoresca (1956) i Plantas medicinales (1961) de P. Font i Quer. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Daya Nueva (Daia Nova, Baix Segura) Nom castellà. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Daya Vieja (Daia Vella, Baix Segura) Nom castellà. 33 CATALUNYA - CULTURA DDE Sigla de la Delegació Diocesana d'Escoltisme. 34 CATALUNYA - LITERATURA De batalla (Catalunya, 1251 – 1255) Tractat de cavalleria. Titulat també Libellus de batallia facienda, escrit en català i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona. És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges. Fonamentat en els Usatges, amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges. 35 ALGUER - BIOGRAFIA De Giorgio i Vitelli, Joan (l'Alguer, 1870 – 1916) Escriptor. Llicenciat en dret. Publicà poesia, d'arrel popular, sobretot a revistes perpinyaneses. Traduí al català Dante, Leopardi, Carducci i Heine, i a l'italià, poetes catalans. Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deàs i Villar, Josep (Sant Pol de Mar, Maresme, 1837 – Montserrat, Bages, 1921) Abat de Montserrat (1885-1913). Sacerdot (1866), ingressà a Montserrat el 1880. Completà l'obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l'ampliació dels edificis montserratins. Fundà l'abadia de Nostra Senyora 115 EUROPA - BIOGRAFIA Debeaux, Odon (Agen, França, 1826 - Tolosa, Llenguadoc, 1910) Farmacèutic militar i botànic. Destinat a Perpinyà (1872-80), estudià la flora de la Catalunya Nord, en particular el gènere Rosa. Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, col·laborà amb Carles Pau i Espanyol. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Deçà, conca de (Pallars Jussà) Sector de la conca de Tremp (o conca Deçà). A la dreta de la Noguera Pallaresa, centrat en la ciutat de Tremp, en contraposició a la conca de Dellà. 120 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Dècada Moderada (Països Catalans, des/1843 - jul/1854) Període polític en que governà el partit moderat durant el regnat d'Isabel II. Es caracteritzà pel reforçament del poder central, com la creació de la guàrdia civil (1844), la nova constitució de 1845, la reforma tributària (1845), la llei electoral (1846) i restricció de la llibertat d'expressió. Fou estudiada la solució proposada per Balmes d'unir la branca isabelina i la carlina. A Catalunya, que estava sotmesa a estat de setge durant aquests anys, les personalitats que es mantingueren en l'òrbita del moderantisme -Martí d'Eixalà, Aribau, Duran i Bas, Mañé i Flaquer- es mostraren discrepants del recurs sistemàtic a la força repressiva, i el mateix Balmes, criticà els que concebien les nacions com a campaments militars. 121 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Dècada Ominosa (Països Catalans, oct/1823 - set/1833) Etapa política que comprèn des de la restauració de la monarquia absolutista de Ferran VII després del Trienni Liberal, fins a la seva mort. A Catalunya, durant els primers anys, la repressió va ser poc important. El baró d'Eroles, capità general, no pogué entrar a la ciutat de Barcelona fins al feb/1824, encara que el 29/mar va ser substituït pel marquès del Campo Sagrado, que hi establí una intendència de policia. S'oposà, però, als excessos repressius i, per paliar la crisi econòmica, acudí a mesures urbanístiques, com ara la construcció del passeig de Gràcia. La caiguda dels preus agrícoles, a la primavera de 1825, va causar un gran malestar al camp que afavorí el reclutament de 38 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia (València, 1610 – 1611) Història general de Gaspar Joan Escolano. Publicada en dos volums, formats cadascun per dos llibres o dècades amb el títol de Década primera i Década segunda. Comprèn, seguint un sistema d'exposició paral·lel a l'utilitzat per Viciana, una història general fins a Pere el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebel·lió dels moriscs a la serra d'Espadà i de llur expulsió. Té en compte les obres historiogràfiques precedents -en especial Beuter- i aporta els fruits d'una investigació personal arxivística i arqueològica. Una tercera part prevista restà inèdita. Constitueix encara avui una font imprescindible per a qualsevol estudi de la societat valenciana del s XVI. Fou reeditada, anotada i continuada fins el 1868 per Joan Baptista Perales (1878-80). 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Decadència, la (Catalunya, v 1500 - 1800) Període històric, comprès entre la fi de l'edat mitjana i la Renaixença, caracteritzat per una minva notable en el ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s'hi produiren, principalment per la influència dels models castellans i també pel llatí, revifat per l'humanisme del Renaixement, s'hi presenta com a idioma competitiu. Respecte a les causes, hi ha motivacions político socials (instauració de la dinastia castellana dels Tratàmara, castellanització subsegüent de les classes dominants, desaparició de la cort local en temps de Ferran II, desconcert econòmic, marginació dels Països Catalans dins la monarquia dels Àustria, etc) i també raons de tipus estrictament culturals (perduració del medievalisme, barroquisme precoç, humanisme mal assimilat, distanciament del poble, vida 40 EUROPA - BIOGRAFIA Decaen, Charles-Matthieu-Isisore (comte de Decaen) (Creuilly, Normandia, 1769 – Ermont, Illa de França, 1832) Militar. Fou nomenat governador general de Catalunya, càrrec que ocupà de l'oct/1811 al nov/1813. Establert a Girona, fou l'encarregat de publicar el decret de Napoleó d'annexió del Principat a l'Imperi (1812). En compliment d'aquest decret implantà un nou règim civil i creà un Consell d'Intendència a cada capital i un Consell General. Fou substituït en el govern pel mariscal Suchet. Sota el govern dels Cent Dies de Napoleó, fou comandant del departament dels Pirineus Orientals. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deci, Francesc Nom llatinitzat de l'humanista Francesc Dassió 42 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Deciana (Catalunya Nord) Localitat de la via romana de Narbona a Girona, al sud de l'Albera, de localització insegura. 43 CATALUNYA - POLÍTICA Decrets de s'Agaró, els (s'Agaró, Baix Empordà, 8/gen/1937 - 12/gen/1937) Nom donat a 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya. El pla fou preparat en aquesta localitat per un grup d'alts càrrecs de la Generalitat i d'economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat (20/nov/1936), el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l'activitat financera i administrativa del departament. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dedéu, Josep (País Valencià, s XIX - 1882) Arabista. Pertanyia a la Companyia de Jesús. Escriví un diccionari de veus aràbigues en el lèxic valencià, que restà inacabat a la seva mort. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dedéu, Pere (Catalunya, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1340) Prelat. Pertanyia a la comunitat de Santes Creus. Fou nomenat bisbe de Santa Justa (Sardenya) el 1330. Assistí a Saragossa a la coronació de Pere III el Cerimoniós (1136). 128 MÓN - BIOGRAFIA Deering, Charles (Estats Units, 1852 - 1927) Financer. Introduí Ramon Casas com a retratista als EUA, i el 1910 adquirí un edifici a Sitges i hi instal·là el museu Maricel. Ell i la seva família van regalar a l'Art Institute de Chicago peces com el Sant Jordi de Bernat Martorell. 47 CATALUNYA - ART
48 CATALUNYA - POLÍTICA Defensa, Departament de (Catalunya, 31/jul/1936 – mai/1937) Organisme político-administratiu de la Generalitat de Catalunya. Creada a causa de les circumstàncies sorgides amb la guerra civil i malgrat l'article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l'exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d'exclusiva competència de l'estat espanyol. Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després del Fets de Maig de 1937. Foren consellers de defensa el militar Felip Díaz i Sandino i l'anarco-sindicalista Francesc Isgleas. Creà un secretariat general, que assumí les funcions del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (després de la seva dissolució), l'Exercit Popular de Catalunya i l'Escola Popular de Guerra. Tenia una forta representació a la Comissió d'Indústries de Guerra, dirigia el Consell de Sanitat de Guerra i publicava un butlletí. 49 CATALUNYA - POLÍTICA Defensa Social (Barcelona, 1901 – 1914) Agrupació política. Creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social. Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes. Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques. La presidí Alexandre Pons i Serra. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deferr i Àngel, Gervasi (Premià de Mar, Maresme, 7/nov/1980 - ) Gimnasta. Aconseguí la medalla d'or en la prova de salt sobre cavall dels Jocs Olímpics de Sydney del 2000, fet que el convertí en el primer gimnasta català que guanyava una medalla d'or olímpica en una prova de gimnàstica. Al nov/2000 obtingué la medalla 51 EUROPA - BIOGRAFIA Deffontaines, Pierre (Llemotges, França, 1894 – París, França, 1978) Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l'Institut Francès d'aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972. Les seves obres més importants són: L'homme et la forêt (1934), L'homme et l'hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració). A més, va escriure nombrosos treballs d'investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, els regadius de Lleida, entre d'altres). En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Defla (Sineu, Mallorca Septentrional) Possessió, a l'est de la vila. Al peu del puig de Defla (166 m alt) hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d'origen medieval (en època musulmana era una important alqueria), que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d'Espagnac, comte d'Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica (1862). 118 CATALUNYA - ART degenerats, Els (Barcelona, 1907) Escultura de Carles Mani. Presentada amb el títol Embrutiment a l'Exposició Internacional de Barcelona (1907), on escandalitzà per la seva audàcia. És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del modernisme. Malgrat ésser projectada com a monument, només n'hi ha un esbós, en guix, a la Casa Museu Gaudí de Barcelona. 124 LAGUER - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Degolla, la (País Valencià) FOLK Comparsa d'homes (o misteri de la Degolla). Representen els soldats de la Degollació dels Innocents vestits de dimonis amb fulles de pàmpol al cap tot perseguint amb rodolins de pergami una colla de nens i tothom qui es posa a l'abast. Formava part de la cavalcada de la vigília del Corpus en algunes poblacions valencianes i era dita també Misteri del rei Herodes. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Degollada, Rafael (Barcelona, 1801 – 1876) Advocat i polític liberal. El 1836 fou deportat a les Canàries, arran del contracop reaccionari que, dirigit pel general Espoz y Mina, destituí la junta liberal de Barcelona. Tornat a la ciutat, fou regidor de l'ajuntament i afavorí els moviments progressistes (1837). El 1843 era element actiu de les iniciatives que provocaren la caiguda d'Espartero. Fou president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dominada finalment pel govern de Madrid després de llançar 13.000 bombes sobre la ciutat. 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Degollador, cala des (Ciutadella, Menorca) Cala de la costa occidental, al sud del port de Ciutadella, al fons de la qual hi ha la platja Gran. Segons una tradició (no documentada) hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya-Aragó i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l'illa. 129 EUROPA - BIOGRAFIA Degouve de Nuncques, Guillaume (Monthermé, França, 1867 - Stavelot, Holanda, 1935) Pintor. Treballà a Catalunya i a Mallorca (1900-02); els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Mir de l'època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l'escola pollencina. La seva exposició del gen/1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressó. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 ILLES BALEARS - MUNICIPI
58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Deià, Lluís de (Deià, Mallorca, 1696 - Illes Balears, s XVIII) Frare caputxí. És autor d'un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d'obres religioses. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Deià i Tortella, Antoni Escriptor, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deig i Clotet, Antoni (Navars, Bages, 11/mar/1926 - 2003) Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d'ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de Tarragona (1970). El 1977 fou nomenat bisbe de Menorca, on donà una gran importància a la tasca catequètica, que sovint duia a terme amb la publicació d'articles periodístics. Després fou bisbe de 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deixart, Joan Veure> Eixart, Joan d'. 61 ILLES BALEARS - CULTURA Deixem lo dol (Illes Balears) Refrany dels goigs de Pasqua cantats pels joves dels pobles de Mallorca i de Menorca durant la capta de les panades, equivalent a les caramelles del Principat. La forma més habitual fa : "Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria". 130 EUROPA - POLÍTICA Deixonne, llei (França, 11/gen/1951) Llei de la República Francesa, per afavorir l'estudi de les llengües i els dialectes locals. Al Rosselló foren creats diversos cursos de català als liceus i als col·legis d'ensenyament secundari. Igualment a les universitats (en particular a la de Montpeller). Tanmateix, no ha donat cap aplicació a l'escola primària. El 1966 fou millorada quant a l'ensenyament superior, i el 1970, quant al secundari. 131 EUROPA - BIOGRAFIA Del Giudice, Boffillo (Nàpols, Itàlia, s XV - Rocacorba, Llenguadoc, 1502) Militar (fr: Boffile de Juge). Estigué a la cort d'Alfons IV de Catalunya-Aragó. El 1462 es posà al servei de Lluís XI de França, i participà com a capità a la guerra civil catalana i col·laborà a la derrota de Joan II a Peralada (1472). Durant l'ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1475-91) i dugué a terme la repressió dels vençuts. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Del Pozzo i de Berard, Jaume Nom menys conegut i real del cardenal Jaume Pou i Berard, d'origen niçard. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delà I d'Empúries (Catalunya, s IX – 894/5) Comte d'Empúries (862-894/5?). Germà de Sunyer II d'Empúries, al qual assistí amb el govern també amb el títol de comte. Aquest fou el primer cas de govern plural indivís en un comtat català. La seva filla Ranlo, fou abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Una altra filla, Virgília, fou amistançada de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú. 65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delamont, Ernest (Prada, Conflent, 1830 – Bordeus, França, 1881) Historiador. Fou president del sindicat del canal de Boera. Publicà diversos estudis sobre Pietro Orseolo, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalano-aragonesa, i sobretot l'extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l'abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa (1878). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delàs, Ferran de (Barcelona, s XIX – 1909) Advocat. Fou diputat a Corts. Publicà nombrosos escrits sobre temes de dret i d'economia. Fundà algunes institucions d'assegurances. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delàs i de Gayolà, Francesc de Sales de (Barcelona, 1864 – 1893) Naturalista. Fill del quart baró de Vilagaià. Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou professor (1887). Es doctorà el 1890. Dirigí el laboratori i la "Revista Científica" de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Escriví Poesías (1895), algunes de les quals en català. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delàs i Franco, Josep Lluís de (Barcelona, 1928 - ) Compositor i director d'orquestra. Amplià estudis a Munic (1950-54). Ha actuat a diferents ciutats europees. Col·laborador de la Westdeutscher Rundfunk (RFA) i de l'estudi de música electrònica de la universitat d'Utrecht. És autor, entre altres obres, d'Imago, per a 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delàs i Silvestre, Francesc d'Assís de (Barcelona, 1747 – Girona, 1818) Il·lustrat. El 1774 fou nomenat cavaller. Creà una colònia agrícola (Vilagaià, Bages) en uns terrenys seus; hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen casa i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i oliveres. Regidor perpetú de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796. Nomenat vicepresident de la Junta de Comerç durant l'ocupació francesa. 70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delcasso, Llorenç (la Cabanassa, Alta Cerdanya, 1740 - Catalunya Nord, s XVIII) Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals. Havia estat rector de Montlluís. Pel mai/1794 s'adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l'annexió de Catalunya (coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit), cosa que creia factible per l'antagonisme entre catalans i castellans; recomanava d'afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delclaux i Is, Carles (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1951 - ) Artista tèxtil. Format a les manufectures Aymar de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada el 1972. El 1975 s'establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria. En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica. Tracta temes on predominen els elements figuratius i l'evocació de la natura. 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delcor, Maties (Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 1919 – 1992) Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l'Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l'escola d'arqueologia de Jerusalem. D'ençà del 1958 fou catedràtic d'hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa. És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler. Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d'un assaig sobre Les verges 73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delcós, Francesc (Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972) Notari i polític. Dirigent del partit radical socialista. Conseller de Perpinyà (1906), fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates. Diputat (1936-61), es distingí durant la Resistència i fou deportat. Després de la guerra esdevingué sots-secretari d'estat de comerç i d'indústria. President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació (1936), ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país. 74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delcròs, Elies (Perpinyà, 1847 – 1904) Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d'Andorra a Perpinyà i alcalde d'aquesta ciutat (1890-92). Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903). 75 CATALUNYA - CULTURA Delegació d'Ensenyament del Català (DEC) (Catalunya, a 1970 - ) Entitat. Creada al si d'Òmnium Cultural, s'ha dedicat preferentment a l'ensenyament i a la formació de mestres de català i a l'organització de classes de català a les escoles. A partir del 1975 ha promogut un equip pedagògic permanent per a atendre la formació de professorat. Publica, des del 1985, "Escola Catalana", revista continuadora del "Butlletí", el qual començà a publicar-se el 1965. 76 CATALUNYA - CULTURA Delegació Diocesana d'Escoltisme (DDE) (Barcelona, 1956 - ) Institució de l'escoltisme catòlic. Creada pel bisbe Modrego, gràcies a l'esforç d'un equip d'homes encapçalat per mossèn A. Batlle. La característica fonamental que la diferència de la resta d'institucions era la confessionalitat. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delfau, Lluís (Oleta, Conflent, 1871 – Perpinyà, 1937) Pintor. Es formà a l'Écola des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat (ha estat qualificat de Rigau modern). Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua (tipus humans, paisatges, escenes quotidianes). Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia. Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l'Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Delfià (Rabós d'Empordà, Alt Empordà) Poble. L'església de Sant Romà depèn de la de Garriguella. Pertangué al monestir de Colera i al de Sant Pere de Rodes. 80 CATALUNYA - VARIS Delfín (Barcelona, 1836) Vaixell de vapor construït per la factoria Nuevo Vulcano. Tenia 50 cavalls de força i desplaçava 150 tones. Pertanyia a la Societat de Navegació i d'Indústria. Féu el viatge de proves, entre Barcelona i Mataró, el 28/ago/1836. Fou el primer vaixell d'aquest tipus construït a l'estat espanyol. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delgado, Miquel (Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, s XV – Barcelona, 1478) Eclesiàstic i polític. Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d'Alfons el Magnànim. Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat (embaixada reivindicativa a Joan II arran de l'empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre les dues parts (1462) seguí al monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a la generalitat. La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s'emparà del monestir (1464). Morí abans d'acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
132 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Delgado y Zuleta, Manuel (Utrera, Andalusia, 1842 - Sevilla, Andalusia, 1915) Militar. Fou capità general de Catalunya (1899-1901 i 1903-05), on reprimí l'anarquisme. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delgràs, Gonçal Nom més conegut del director de cinema Gonçal Pardo i Delgràs. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delhom i de Mena, Carles (Barcelona, 1872 - 1941) Actor. Fill de l'actriu Carlota de Mena i germà de Dolors. Treballà en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d'Enric Borràs, Margarida Xirgu, Josep Santpere, etc, i assolí una gran popularitat. Conreà, també, la poesia. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delhom i de Mena, Dolors (Barcelona, 1867 – 1912) Actriu. Filla i deixebla de l'actriu Carlota de Mena. Debutà al teatre català de molt jove. Es casà, la segona vegada, amb Enric Borràs i treballà com a primera actriu en la companyia d'aquest; hi estrenà, entre d'altres, les obres: La pecadora, Aigua que corre, El camí del sol i Mossèn Janot (1898), de Guimerà; Els primers freds, La mare eterna i Els vells (1903), d'Ignasi Iglésias; i L'heroi i El místic (1903), de S. Rusiñol. Es retirà del teatre en passar-se definitivament el 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delhoste, Julià (Perpinyà, 1818 – 1896) Musicògraf. Escriví articles sobre temes musicals catalans: Noëls catalans (1862) i Histoire de l'harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon (1868). És autor del mètode Principes de plain-chant (1864) i del treball De la musique religieuse. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deliciós, Bernat Veure> Bernat Deliciós. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dellà, conca de (Pallars Jussà) Sector de la conca de Tremp (o conca Dellà), a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà, on hi ha el cap de la comarca, Tremp. El centre d'aquest sector és la vila d'Isona, al municipi de la qual (anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà) foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella. 88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Dellui (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Boí, a l'antic terme de Barruera. La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l'est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud. El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l'estany de Dellui. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delonca, Emili (Illa, Rosselló, 1879 – 1952) Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l'agricultura i al comerç del vi. Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet. Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d'Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó, Un village 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Deloncle, Josep (Perpinyà, 1913 – 1990) Folklorista. Fundador (1963) i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà. Ha participat activament en els diversos moviments catalanistes: "Germanor", Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, Orfeó Català. És autor de Goigs del Rosselló (1951) i de diversos estudis d'etnografia rossellonesa. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delpàs i Pincard, Àngel Veure> Pas i Pincard, Àngel del. 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Delpont, Juli (Ceret, Vallespir, 1865 – Perpinyà, 1924) Poeta. Fundà la revista "Muntanyes Regalades", de la qual fou també director, i col·laborà amb mossèn Alcover en l'elaboració del Diccionari català-valencià-balear. Exponent de la Renaixença en terres del Rosselló, reuní uns poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans a Les terres de llengua catalana (1905). És autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Delsors i Mangrané, Manuela (Tortosa, Baix Ebre, 1918 - ) Pintora. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1945. Ha conreat el paisatge, els temes florals i les natures mortes. 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Delta (Barcelona, 1961 – 1969) Revista trimestral. Publicada en dues edicions, catalana i castellana, per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. El seu objectiu és de tractar la temàtica familiar, amb intenció cristiana renovadora. El 1969 canvià el títol pel de "Quaderns d'Orientació Familiar". 95 CATALUNYA - ART
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA - MUNICIPI
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - POLÍTICA Democràcia Social Cristiana de Catalunya (Catalunya, 1976 – 1980) Grup polític de centre-dreta, catòlic i catalanista. Fundat per Antoni Miserachs (el qual l'abandonà el 1977) i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática de Gil Robles, aviat se'n deslligà. Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dempere, Anselm (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1727 - el Puig de Santa Maria, Horta, 1799) Historiador. Frare mercenari. Fou arxiver del Puig i historiador infatigable del seu orde. Els seus manuscrits formen quaranta volums. La majoria són estudis històrics referents a la Mercè. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dempere, Joaquim (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, s XVIII - País Valencià, 1808) Religiós jerònim. Fou general de l'orde i autor d'un tractat sobre el culte pasqual. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dencausse, Dominique (Tarbes, Gascunya, França, 1830 – Barcelona, 1867) Fonedor de campanes. Hereu d'una tradició familiar que es remuntava al s XV. Establert a Barcelona des del 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat i, sobretot, una de monumental per a Tàrrega. La casa, una de les més prestigioses d'Europa, s'extingí amb el seu fill Pere Dencausse i Cominal (Barcelona, 1877-1930). 105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, bisbat de (País Valencià, s I – s XII) Jurisdicció eclesiàstica antiga, amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense; degué continuar durant la dominació bizantina dels s VI i VII. No és, però, fins al 636 que apareix el nom del primer bisbe de Dénia 107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, comtat de (País Valencià) Jurisdicció feudal, concedida el 1356 a Alfons I de Gandia, senyor de Dénia. A la mort (1424/25) del seu fill i segon comte, Alfons II de Gandia, passà a la corona. Alfons IV l'atorgà de nou al seu germà l'infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí (1431) al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas (mort el 1454), mariscal i adelantado mayor de Castella. A la mort d'aquest el posseïren en indivís els seus fills Fernando (mort el 1474) i Diego de Sandoval y Rojas; a la mort del segon, el primer en fou l'únic posseïdor, el qual el 1745 en féu donació al seu fill Diego, a favor del qual fou erigit el marquesat de Dénia. El comtat de Dénia fou el primer comtat del regne de València. 108 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, ducat de (País Valencià) Títol, concedit el 1881, amb la denominació de Dénia i Tarifa, a Ángela Pérez de Barradas y Bermy, duquesa vídua de Medinaceli i de Cardona. El 1886 fou convertit en dos ducats diferents. 109 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, governació de (País Valencià, d 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia. Pel seu caràcter de lloc de jurisdicció senyorial, el 1722 hom proposà de traslladar el corregidor a la veïna població reial de la Vila Joiosa (tanmateix, de la governació d'Alcoi). Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor (amb Gandia) i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat. Fou suprimida, definitivament, amb la divisió provincial. 110 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
111 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dénia, regne de (País Valencià, 1010 – 1092) Taifa independent. Format per l'esclau Mudjàhid al-Muwaffag després d'haver estat assassinat a Còrdova el califa Muhammad II. Amb centre a la ciutat de Dénia, inicialment ocupava poc terreny (Altea, Callosa, Cocentaina, Bocairent). L'any 1015 Mudjàhid conquerí les Balears, i el 1016 s'apoderà temporalment de Sardenya i, en tornar, ocupà Oriola i estengué el regne fins al Segura. El seu fill Alí ibn Mugàhid el succeí, però fou deposat pel seu cunyat al-Muqtadir de Saragossa, mentre que el governador de les Balears, Abd Allah al-Murtada, es declarava independent. Al-Muqtadir, en morir (1081), deixà Lleida, Tortosa i Dénia a al-Mundzir, però l'any 1091 l'antic regne de Dénia fou conquerit pels almoràvits de Múrcia. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Denís i Reverter, Lluïsa (Barcelona, 1862 – 1946) Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol, escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n'hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música. 113 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Denui (les Paüls, Alta Ribagorça) Poble (1.312 m alt) de l'antic municipi de Nerill, a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l'Isàvena. L'església parroquial és dedicada a sant Capràs.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Das
Daura i Garcia, Pere
Deessa
Deià
Delta de l'Ebre, Parc Natural del
Deltebre
Dencàs i Puigdollers, Josep
