|
|
|
Anar a: [ Saur ] [ Saurí ] [ Savall, S ] [ Sax ] [ Scho ] [ Sec d ] La crisi consisteix en el fet que allò vell es mor i alló nou no pot néixer. (Antonio Gramsci) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Saura, Antoni (Illes Balears, s XVI – s XVII) Arquitecte. El 1620 enllestí les obres de la porta del moll de Palma, porta que era ornada amb una imatge de la Concepció. El 1836, una reforma urbana enderrocà aquesta part de la ciutat. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Saura, arenal de son (es Mercadal, Menorca) Veure> Olla, s'. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Saura, Domènec (Llucena, Alcalatén, s XVII – 1715) Pintor i eclesiàstic. S'inicià en la pintura després d'ordenar-se sacerdot, a una edat ja avançada. És autor de nombroses natures mortes i d'obres de temàtica religiosa: Mort de Sant Pasqual Bailon, a Vila-real; Sant Nicolau, a Llucena. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Saura, Miquel (Vinarós, Baix Maestrat, s XVI) Gramàtic. Ensenyà a València, Pamplona i altres ciutats. Publicà Grammaticae tabulae (1564), De constructione octo partium orationis institutio brevis (1566), Libellus de figuris rethoricis (1567) i Syntaxis cum obervationibus (1569). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saura, Salvador (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1950 - ) Dissenyador gràfic i editor. Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l'interès pel suprematisme de Malevic amb plantejaments propers al minimal art. El 1976 creà, amb Ramon Torrente, un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l'Eixample. Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Saura, Sebastià (Menorca, s XVI) Arquitecte. Es dedicà principalment a obres de caràcter militar. Fou arquitecte major del castell de Sant Felip de Menorca. Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d'Alaior. 8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Saura, son (Ciutadella, Menorca) Antic lloc o possessió, situat prop de la costa de Migjorn; dins el seu territori hi ha l'antiga torre Saura, de defensa contra les incursions corsàries, prop de la qual fou construïda una notable residència d'estiu amb jardí, que donà nom al comtat de Torre Saura. A la costa, vora la llacuna de Prat, hi ha la cala i els arenals de son Saura, de sorra fina. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Saura i Llorens, Alfons (Alcoi, Alcoià, 1929 - ) Pintor, ceramista i gravador. Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando (Madrid). Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes. Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives. Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino. Treballa l’oli i les tècniques mixtes. Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural. Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea -on visqué i treballà-, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra (1976). Té obra en col·leccions particulars, al Museu del Casal de Sant Jordi d’Alcoi i al palau de la diputació d’Alacant. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Saura i Morell, Joan Miquel (Ciutadella, Menorca, 1670 – 1729) Cavaller. Promotor de l'alçament a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip de Borbó a l'illa. Vençuts els revoltats amb l'arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil. Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sauret, Maria (Lleida, s XVII – s XVIII) Patriota. El 1707 es distingí a la defensa de la plaça contra l'exèrcit invasor que manava el duc d'Orleans, a la Guerra de Successió. En una ocasió capturà un soldat francès fora de les muralles i el dugué presoner a la ciutat. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sauret i Garcia, Joan (Balaguer, Noguera, 20/feb/1899 – 8/abr/1985) Polític i periodista. Col·laborà a diverses publicacions de Balaguer, com "La Branca", i fou cofundador del setmanari "Pla i Muntanya". Fou cronista polític de "La Humanitat". Formà part del consell directiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i fou diputat al Parlament de Catalunya per Lleida i director general de sanitat (1938). Exiliat a França, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana. És autor d'una Història de l'exili català 1939-1972. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saurí, Felip (Lleida, 1750 ? – 1825) Tallista i escultor barroc. És autor de l'altar major de la capella episcopal de Lleida i del relleu de L'aparició de la Mare de Déu de Sant Jaume, de la capella de l'Hospital d'aquesta mateixa ciutat. Autor, encara, de nombroses imatges per a les esglésies de Lleida, ciutat on tenia el taller, i de la seva comarca. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saurí, Manuel (Barcelona, s XIX) Escriptor i editor. S'especialitzà en l'edició de guies de Catalunya i nomenclàtors comercials de Barcelona. Amb Josep Mates, va publicar una Guía de forasteros de Barcelona (1843) i un Manual histórico-topográfico o Guía general de Barcelona (1849). 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saurí i Fajula, Laura (Vic, Osona, 1943 - ) Pintora i dibuixant. Es formà a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professora. Féu la primera exposició individual el 1972. En la seva obra, de caràcter simbòlic, predomina el traç dibuixístic. L'any 1984 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Saurina (Canals / Cerdà / Xàtiva, Costera) Territori de la Foia de Cerdà, repartit en petits enclavaments dels tres municipis. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saurina i Serra, Francesc (Oristà, Osona, 1851 – Barcelona, 1919) Autor d'obres de medicina. Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876. Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina. El 1884 entrà a la congregació claretiana. Fou infermer del col·legi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació. Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava. És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico (1811), Instrucciones a los enfermos (1908), La medicina a domicilio (1909), i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica (1916), impresos a Barcelona. 23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sauva Negra (Castellcir, Vallès Oriental / Centelles / Sant Martí de Centelles, Osona) Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (972 m alt), que enllaça, per l'est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels tres municipis. Limita pel nord i per l'est amb el curs de la riera de Castellcir (dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra). És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sauvanya (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Poble (1.081 m alt), fins al 1968 del municipi de Tost, emplaçat a la dreta del riu de Tost. 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Savall (Subirats, Alt Penedès) Antiga quadra, masia i església, prop de la caseria de Can Rossell. 29 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Savall, Andreu (Grècia, s XIV) Ciutadà de Neopàtria. Autor durant el període 1377-80 de diverses violències i fins i tot morts al ducat de Neopàtria. Es mostrà partidari de lliurar els ducats catalans de Grècia al rei Pere III el Cerimoniós. El 1390, essent ell el capità del castell de Neopàtria (ho era des del 1381), la dita fortalesa i la ciutat d'aquest ducat caigueren en poder dels grecs. 30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Savall, Bernat (Grècia, s XIV) Ciutadà de Neopàtria. Pare d'Andreu i personatge destacat de la Grècia catalana. Fou capità del castell de Neopàtria. De geni turbulent, arrabassà al català Arnau Despuig la torre de Lespuleia o Spília, a Livàdia. Frederic III ordenà al vicari general i mariscal Roger de Llúria, el 1366, que fes restituir aquella possessió malgrat l'eventual oposició de Savall. El qui després fou capità de Neopàtria, Berenguer de Villosa, tingué qüestions contra ell i el sotmeté a una exacció de 20.000 perpres, que la família recuperà en temps del seu fill. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Savall, Bertran Ramon (Catalunya, s XV) Diplomàtic. Serví la Generalitat contra Joan II, des del 1462. Dos anys més tard, arribat ja Pere de Portugal, fou ambaixador d'aquest a Provença, per demanar ajut al Gran Bastard de Borgonya. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Savall, Pasqual Bailon (Berga, Berguedà, s XVII - Barcelona ?, 1692) Pintor. Autor del conjunt de setanta-vuit figures i composicions murals conservades a la capella de Sant Benet, al monestir de Sant Cugat del Vallès. És un conjunt decoratiu, contractat el 1688, d'esperit barroc. També cal atribuir-li les pintures de la capella de Sant Pere Nolasc, a la girola de la catedral de Barcelona. Fou el primer mestre del pintor 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Savall, Ramon (Catalunya, s XIV – 1415) Mestre racional i poeta. Membre del Consell de Cent, fou enviat a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos dels consellers reials, però el monarca no acceptà les acusacions. A la mort del rei, com tot el patriciat barceloní es posà al costat de la reina Maria de Luna, i fou l'organitzador del procés contra els exconsellers de Joan I, entre els quals Bernat Metge. Més endavant, el 1396, fou enviat com a ambaixador de la ciutat a la cort siciliana de Martí l'Humà, per demanar-li que tornés al Principat. Exercí diversos càrrecs oficials (batlle general de Catalunya, conseller en cap de Barcelona en tres ocasions, i mestre racional del rei Martí). Fou també poeta, però de la seva producció només se n'ha conservat una poesia. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Savall, Ramon (Catalunya, s XV) Poeta. Potser fill de l'homònim. En la seva poesia ataca el moviment dels pagesos de remença. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Savall, Sant Llorenç (Vallès Occidental) Veure> Sant Llorenç Savall. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Savall, Santa Maria (Balenyà, Osona) Veure> Santa Maria Savall. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Savall de Gaià (Gaià, Bages) Antiga quadra (o la vall de Gaià). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Savall i Mallacs, Joan (Barcelona, 1680 – 1743) Pintor. Fill de Pasqual Bailon Savall. Ingressà al col·legi de pintors (1692) i en fou cònsol primer. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Savallà, comtat de (Catalunya) Títol senyorial concedit el 1599 a Bernat de Boixadors i d'Erill, senyor de Savallà. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1705 pel rei-arxiduc Carles d'Àustria al seu besnét i cinquè titular, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós. El títol, sense la grandesa, passà als Sureda i als Montaner. 41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Savalls i Peres, Ignasi (València, 1656 – 1746) Erudit i eclesiàstic. Fou catedràtic de grec i d'oratòria. És autor de diversos treballs llatins de caràcter docent. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Savassona (Tavèrnoles, Osona) Antiga demarcació parroquial, al nord-est del cap del municipi, centrat per l’antic castell i l’església parroquial de Sant Pere. L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau. El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als s XVII i XIX i és encara habitat. Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona. L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del s XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060; es conserva íntegre l’edifici romànic. En un puig enfront del castell, 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Savassona, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada al castell termenal de Savassona, que pertangué al llinatge dels Savassona, antics castlans del castell. Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren (1784) que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon. Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal. El 1864 passà a uns Urbina col·laterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Savellà, Ramon (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou comanador d'Aliaga. Participà a les operacions militars que prepararen el setge de Barcelona (1233). Al costat de Jaume I concorregué al setge de la ciutat de València (1238). 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Savelli, Giovanni Battista (Roma ?, Itàlia, 1428 - Castelgandolfo, Itàlia, 1498) Cardenal i bisbe de Mallorca (1492-93). Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca. Alexandre VI el considerà filonapolità el 1493; li llevà la dignitat cardenalícia però poc després la hi restituí. L'any següent, en canvi, Savelli es decantà a favor de Carles VIII de França. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saver, Gabriel (Catalunya, s XVII) Religiós. Pertanyent a l'orde dels mínims. Visqué força temps a Roma. Hi escriví, el 1640, un llibre de pronòstics titulat Declaracions de la present nativitat. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Savila (Castellar de la Ribera, Solsonès) Santuari de Santa Maria de Savila, a la dreta de la ribera Salada, dins la parròquia de Ceuró. És esmentat ja el 1250. La imatge fou tallada el s. XIII, però en 1781-88 fou bastit el nou edifici. Una tradició llegendària fa la imatge procedent de la ciutat de Sevilla. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Savina, la (Formentera, Eivissa) Nucli de població i port de l'illa, d'on arrenca la carretera que, per Sant Francesc i Sant Ferran, arriba a l'extrem oriental de sa Mola, on hi ha el far. La Savina pertany a la parròquia de Sant Francesc de Formentera. El port té un moviment creixent i als seus voltants hi ha alguns establiments turístics. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Savines, coll de les (Cervera, Segarra) Indret on es formà la ciutat i on hi hagué, antigament, el santuari de la Mare de Déu del Coll de les Savines, nom que duu la imatge gòtica que presideix l'altar major de l'església de Santa Maria de Cervera. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Savinosa, la (Tarragona, Tarragonès) Platja de la costa, a ponent de la ciutat, separada de la de l'Arrabassada per la punta de l'Arrabassada. En aquest promontori hom bastí a la dècada del 1920 el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa, que funcionà fins a la dècada del 1950. El veïnat, que comprèn ambdués platges, és residencial i turístic. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sax (Alt Vinalopó) Veure> Saix. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sayas, Feliu de (Navarra, s XVIII - Lleida ?, s XVIII) Escultor. Després de residir a Saragossa, s'establí a Lleida (v 1788). Construí el retaule major de l'Albí (1788-92), acabà el d'Aspa (1795), iniciat per Joan Adán, i esculpí les imatges del de la Granadella. Les seves obres, d'estil barroc acadèmic, tenen elements propis de períodes anteriors. 57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Sayas-Rabanera y Ortubia, Francisco Diego (La Almunia de Doña Godina, Aragó, v 1597 - Saragossa ?, Aragó, 1680) Historiador. Cronista del regne d’Aragó (1653). Era sacerdot, després d’haver estat casat. Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 ... hasta el de 1525, com a continuació dels Anales de B.L. de Argensola. Com aquest, tracta en realitat de la corona catalano-aragonesa; per a la part del Regne de València segueix bàsicament R.M. de Viciana i per al de Mallorca, V. Mut. La part més original és la que tracta del regne d’Aragó. Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets. Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III i una crònica d’esdeveniments del 1662 al 1668, així com algunes poesies. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sayol i Echevarria, Josep (Barcelona, 1810 – 1885) Eclesiàstic, historiador i publicista. Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835. Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona. Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro, que ell dirigí i revisà. Publicà un Eucologio romano (1861), El diamante divino (1864) i Oficio de la Semana Santa (1862), molt reeditats, i altres obres piadoses. També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris. Escriví sempre en castellà. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sayol i Sala, Tomàs (Barcelona, 1908 - 1992) Pintor. Format a Llotja. Exposà el 1936 al Primer Saló d'Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor. Sensible aquarel·lista, fou premiat l'any 1954 al Primer Saló Nacional de l'Aquarel·la de Barcelona. Fou president (des del 1955) de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Ha fet diverses exposicions i té diferents premis. Professor de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, en fou nomenat director l'any 1964. És representat a museus de Barcelona i Figueres. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sayrach i Carreras, Manuel (Sants, Barcelona, 10/gen/1886 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 10/gen/1937) Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l'estil gaudinià. Construí, entre d'altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot. Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de la 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Manuel (Barcelona, 1928 - ) Dibuixant. Germà de Miquel Àngel, junt amb el qual foren cofundadors, entre d'altres, de l'Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1935) i, posteriorment, ambdós, de la revista "L'Infantil" en la seva nova etapa (1963), que dirigiren. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Miquel Àngel (Barcelona, 18/oct/1927 - 3/oct/1993) Periodista, pintor i dibuixant. Fill de Manuel Sayrach i Carreras. Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1953). Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista "L’Infantil" en la seva nova etapa (1963), més tard esdevinguda "Tretzevents". Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi -transposició al món animal dels problemes d’una col·lectivitat oprimida-, del Cavaller Pelfort, etc. Reuní les seves historietes en volums: La gran guerra o La Roda (1965), Bibi i Tobi: missió 1X2 (1972), Bibi i Tobi al país de les cuques de llum (1972), Una ampolla amb missatge i La clapa que taca (1984). 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Scala, marquesat de la (País Valencià) Títol concedit el 1705, per Felip V, a Vicent Boïl de la Scala i de Perellós, baró de Manises. Passà als Maldonado, comtes de Villagonzalo. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Scala Dei (la Morera de Montsant, Priorat) Veure> Escaladei. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Scals i Aracil, Jaume de (Xixona, Alacantí, 1913 - País Valencià, 1978) Ceramista. Estudià a l'Escola de Sant Carles i ha estat professor de dibuix a diversos centres. S'ha especialitzat en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del s. XV. Hi ha obres seves a nombrosos edificis públics del País Valencià. Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la col·lecció de ceràmica. 68 ALGUER - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Scena (Catalunya, nov/1949 - v 1960) Butlletí bilingüe de l'entitat teatral Festa. Deixà d'editar-se a la darreria de la dècada de 1960. La seva col·lecció és molt interessant per a l'estudi del moviment teatral d'aficionats a Catalunya. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 EUROPA - BIOGRAFIA Scherrer, Ludwig (Suïssa, s XVIII) Mestre orguener. Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l'orgue de la seu nova de Lleida i el de l'església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent (amb contracte del 1775). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Schmid i Moló, Llorenç Maria (Tarragona, 1807 - Catalunya ?, s XIX) Militar. De família noble, ingressà a vuit anys al regiment de Wimpffen, com a cadet, al costat del seu pare, Amanz Schmid, també militar, suís de naixement. Actuà en accions militars a Catalunya (1820-33) i combaté els carlins a Navarra (1833-36). Ascendit a general, fou comandant general de Terol (1853) i governador militar de Santander i Santoña (1854). Participà en l'alçament progressista del 1854, fet per qual ascendí a mariscal de camp. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Schmid i Saludes, Juli (Barcelona, 1935 - ) Arquitecte. Es titulà el 1962 i es doctorà el 1967. Becat per la Ford Foundation, s'especialitzà en disseny industrial als EUA (1964). De tornada a Barcelona, fou nomenat professor de l'Escola de Disseny Elisava. Ha promogut la VIII Conferència Internacional d'Estudiants d'Arquitectura (1963), la creació del Centre Informatiu del Disseny Industrial i el Congrés Internacional de Disseny a Eivissa (1971), etc. Ha estat secretari-fundador de l'ADI-FAD i fou vice-president del FAD. 73 CATALUNYA - CULTURA Schola Christi (Tremp, Pallars Jussà) Nom que rebé el col·legi dominicà de Sant Jaume de Pallars. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Schumann, Paulina (Paulina Andreu i Busto) (Barcelona, 17/feb/1921 - ) Artista de circ. Nom de casada de la filla de Charlie Rivel. Debutà al circ a sis anys. Treballà amb la família fins el 1945, en què es casà amb el director danès Albert Schumann i s’integrà al circ del mateix nom com a funàmbula i acròbata eqüestre. Tancat el circ (1969), actuà per Europa com a parella del seu pare (1972-82). L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura i el 2008 rebé el Premi Nacional de Circ de la Generalitat de Catalunya. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Scio Riaza, Felipe (La Granja, Castella, 1738 – València, 1796) Biblista. Conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel. És famós per la seva versió castellana de la Bíblia (Vulgata), editada a València (1791-93). 77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Sclàfani, Margarida (Sicília, Itàlia, s XIV) Dama. Filla del comte Mateu Sclàfani. Es casà amb Guillem Ramon de Montcada, primer comte d'Agosta, de la branca montcadina de Sicília. Fill seu fou Mateu de Montcada, segon comte d'Agosta. 78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
79 CATALUNYA - EMPRESA SCRITC Sigla de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA Seana (Bellpuig d'Urgell, Urgell) Antic terme, al nord de la vila, entre els de Barbens, Castellnou de Seana i Anglesola. Al límit amb el de Barbens, i proper a aquest poble, s'ha format el barri de Seana. 81 CATALUNYA - EMPRESA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sebastià, Joan (Xèrica, Alt Palància, s XVI) Escriptor. Fou poeta en català. Participà al certamen celebrat el 1532, a València, per honorar la Immaculada Concepció. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sec, el (Calvià, Mallorca Occidental) Derelicte situat prop de l'illot del Sec. És datat de la meitat del s. IV aC i és l'únic d'aquesta cronologia a la Mediterrània occidental. Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques. Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sec, illa del (Calvià, Mallorca) Illot de la costa meridional de l'illa, entre Portals Vells i es Magaluf. 86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sec, puig (Castell de Vernet / Vallmanya, Conflent) Cim (2.665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels dos municipis. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sec, riu (Ribera d'Ebre / Terra Alta) Afluent dretà de l'Ebre, que neix a la creu de Saboga, vora Gandesa, passa per Corbera de Terra Alta i Campossines i s'uneix al seu col·lector aigua avall de Móra d'Ebre. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sec, riu (Alt Maestrat) Afluent esquerrà del riu de Montlleó, que neix dins el terme de Vilafranca del Maestrat i s'uneix al seu col·lector al límit dels termes de Culla i de Benassal. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sec, riu (País Valencià) Veure> Carraixet, barranc de. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sec, riu (Alacant / Xixona, Alacantí) Veure> Montnegre. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sec de Betxí, riu (Onda, Plana Baixa) Veure> Sonella, riu de. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sec de Borriol, riu (Borriol, Plana Alta) Veure> Borriol, riu de. 94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Seca, la (Borriana, Plana Baixa) Antiga possessió dels templers, els quals la reberen el 1237 arran de la conquesta cristiana. 95 ANDORRA - CULTURA Seca, la (Sant Julià de Lòria, Andorra) Indret, més o menys imaginari, de la parròquia, que hom ha volgut identificar amb el castell de pui d'Olivesa, esmentat en la frase de seguir la Seca, la Meca i la vall d'Andorra, aplicada al qui ha visitat tot Andorra -la Meca és, igualment, un lloc imaginari, que hom situa a Ordino-, la qual, per extensió, s'aplica també al qui coneix o pretén conèixer molts països. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Seca, rambla (Baix Maestrat) Veure> Cervera, rambla de. 97 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Secà, vall del (Segrià) Vall de la comarca, a la zona de contacte amb les Garrigues, que es forma dins el terme d'Alfés i es dirigeix vers l'oest fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre. Les aigües de pluja que s'hi escolen són retingudes pel pantà del Secà (o pantà d'Utxesa), abans d'arribar al seu col·lector natural. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Secà de Sant Pere, el (Lleida, Segrià) Barri de la ciutat, sorgit modernament per l'expansió de la ciutat vers el nord, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut un antic raval, Sant Pere de la Pedra. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Secabecs (Torrelles de Foix, Alt Penedès) Antic castell, que esdevingué després masia (ca l'Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d'un turó que domina, per l'esquerra, el riu de Foix. És esmentat ja el s. XIII. El s. XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Secanella (Veciana, Anoia) Caseria i església (Sant Cristòfol), dins el terme de la parròquia de Sant Salvador de Miralles. L'antic mas Secanella i l'església són esmentats ja el 1330. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Secanets (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria, al nord-est de la vila. 103 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Secar de la Real, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri, al nord del centre urbà, al llarg de la carretera d'Establiments, vora el monestir de la Real. 111 CATALUNYA - HISTÒRIA Secessió, guerra de (Catalunya, 1640 - 1652) Veure> Segadors, guerra dels. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seco i Shelly, Manuel (País Valencià, s XIX) Poeta. Col·laborà al setmanari "Una Nube de Verano". És autor del recull poètic En la playa, editat a Alacant el 1864. 106 CATALUNYA - CULTURA Secretariat dels Orfeons de Catalunya (Barcelona, 1959 - 1981) Institució cultural fundada a Barcelona i, com a delegació d'Òmnium Cultural, a Manresa l'any 1968. Continuadora de la tasca de la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Organitzava cursos, aplecs, trobades internacionals, etc. Col·laborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Tingué com a òrgan la "Revista dels Orfeons de Catalunya", fundada el 1964, la qual d'ençà del 1968 publicà una circular mensual. El 1981 s'acordà la refundació i canvi 107 CATALUNYA - MUNICIPI
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sèculi i Brillas, Josep (Gavà, Baix Llobregat, 1917 – Barcelona, 11/mar/1998) Veterinari. Ha promogut activitats científiques: dirigí les revistes "Anales", "Veterinaria" i "Noticias Neosan" i ha publicat un gran nombre d'articles, a més d'obres com Hormonoterapía, Veterinaria práctica, etc. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona. Des del 1954 fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.
Anar a: [ Saur ] [ Saurí ] [ Savall, S ] [ Sax ] [ Scho ] [ Sec d ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
S
Saus
Sautó
Sauvy, Alfred
Savall i Bernadet, Jordi
Savallà del Comtat
Savalls i Massot, Francesc
Sayé i Sempere, Lluís
Sbert i Massanet, Antoni Maria
Scanu, Pasqual
SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo)
Secuita, la