|
Anar a: [ Soc ] [ Socias i G ] [ Societat C ] [ Societat Catalana de R ] [ Societat de D ] [ Sof ] L'aburriment és la suprema expressió de la indiferència. (Ricard León) 1 CATALUNYA - POLÍTICA SOC Sigla de la Solidaritat d'Obrers de Catalunya. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Soca, la (Cortsaví / Montferrer, Vallespir) Cim (1.635 m alt) de la serra que separa les valls dels dos municipis. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socarràs i Centelles, Gabriel (Catalunya, s XV - s XVI) Militar. Era un dels conqueridors de l'illa de La Palma (Canàries) el 1492. En fou regidor. Casat amb Àngela Cervera, també catalana, fundà la vila de Los Sauces, en un lloc abundós d'aigües on establí grans plantacions de canyamel, que alimentaven el seu trepig o molí de sucre. Fundà una església sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat. El temple subsistí fins a dates recents. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Socarrats (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Andreu de Socarrats. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socarrats, Guillem (Catalunya, s XIII) Jurista. És coneguda la memòria jurídica que presentà el 1293 el rei Jaume II. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socarrats, Joan de (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XV) Jurisconsult. El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d'In tractatum Petri Alberti... de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos... commentaria, que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551. Dóna la visió d'un pràctic del seu temps de postguerra: s'esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Socarrats, mas de (Torà de Riubregos, Segarra) Masia i antic terme, fins al 1968 del terme de Llanera de Solsonès, a l'oest del municipi. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Socascarro, bosc de (Viella, Vall d'Aran) Bosc de l'antic mun. de Gausac, que cobreix el vessant nord-est del Montcorbison. 9 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Socialiste des Pyrénées-Orientales, La (Perpinyà, 1902 – 1915) Setmanari socialista. Fou administrat sempre per Joan Manalt. 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias, Joan (Illes Balears, s XVII – 1703) Jurista. És autor d'escrits jurídics remarcables. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias, Miquel (Campanet, Mallorca, s XVII – Illes Balears, s XVII) Escriptor i religiós jesuïta. Escriví poesies en llatí i en castellà. Obtingué els dos premis primers en un concurs poètic celebrat a Palma, el 1625, en honor de la beata Caterina Tomàs. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias, Miquel (Palma de Mallorca, s XVIII - cartoixa de Valldemossa, Mallorca, 1760) Frare cartoixà. És autor d'un manual d'ètica que mereixeria grans elogis. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socias del Fangar i Lledó, Marià (Barcelona, 1823 – 1889) Militar. Féu la guerra d'Àfrica amb Prim. El 1862 era brigadier. El 1868 intervingué en els moviments revolucionaris de l'època i assolí el grau de mariscal de camp. Fou capità general, director general de la Guàrdia Civil, dels Carrabiners i de la Infanteria, així com de l'Administriació i Sanitat Militars. Fou també diputat i senador. És autor, entre altres obres, de Detalle de contabilidad del Ejército i Ordenanzas. 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias i Caimari, Miquel (Palma de Mallorca, s XIX) Polític liberal. Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l'ala moderada del partit progressista. Pel gen/1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s'uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l'esclat de la vaga general del 1902. Estigué molt relacionat amb l'Empresa Mallorquina de Vapors. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias i Gradolí, Josep (Palma de Mallorca, 1857 – 1934) Polític conservador. Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el codi civil espanyol. President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907, la major part de vegades gràcies a l'article 29. Partidari d'Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l'empenta de Joan March, que el 1923 li féu perdre per primera vegada l'escó a les corts. Tanmateix, durant la Segona República hagué d'alinear-se amb la candidatura dretana encapçalada per March. Degà del col·legi d'advocats (1911-13) i del de notaris (1914-34), presidí la Companyia de Tramvies des del 1919 i fou conseller de nombroses empreses. És autor de Derecho foral de Mallorca (1916). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socias i Humbert, Josep Maria (Barcelona, 24/oct/1937 - 3/nov/2008) Polític. Delegat provincial de Barcelona (1975) i secretari general dels sindicats verticals (1976) amb la missió de desmantellar-los, R. Martín Villa el nomenà alcalde de Barcelona el 1976, càrrec que mantingué fins al 1979 i en la qual realitzà una acció oberta i dialogant, propera a les associacions ciutadanes i a les organitzacions democràtiques. Fou senador per designació reial en 1977-79, i es relacionà després amb posicions socialistes. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socias i Mas, Gaietà (Palma de Mallorca, s XIX) Notari i escriptor. Li fou conferit el càrrec de secretari reial. És autor d'una història dels reis de Mallorca (1852) i d'una sèrie d'articles a favor de diversos aspectes de l'economia i l'administració mallorquines, sèrie apareguda al diari "El Balear". 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socias i Mercadé, Benvingut (el Vendrell, Baix Penedès, 1877 – 4/mar/1951) Compositor, organista i pianista. Format a l'Escolania de Montserrat i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Fou nomenat professor del Conservatori del Liceu el 1914. A més de realitzar una notable carrera internacional com a concertista, escriví diverses composicions religioses, així com música de cambra, per a piano i sardanes. 19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Sociedad, La (Barcelona, 10/mar/1843 – set/1844) Revista. Fundada i redactada exclussivament per Jaume Balmes. Fou l'antecedent més immediat d'"El Pensamiento de la Nación", que publicà a continuació a Madrid. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socies, Francesc (Barcelona ?, s XVII) Mestre d'obres. Fou mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona i, per encàrrec del Consell de Cent, escriví el Llibre de les fonts de la present Ciutat de Barcelona (1650). 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Socies de Tagamanent i Miralles, Miquel (Montuïri, Mallorca, 1761 – 1829) Poeta. Fou tinent de les milícies urbanes de la seva vila. Només s'han conservat d'ell dos goigs, escrits el 1780 i de no gaire qualitat literària, i una més remarcable Glosada de la fam. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Socies i March, Francesc (Barcelona, 1892 – 1969) Escultor i pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona. Fou pensionat a París, on treballà juntament amb Landouwsky. Com a escultor excel·lí en el camp de la imatgeria religiosa. Com a pintor féu decoracions murals per a alguns edifics de Barcelona. Féu exposicions individuals i participà en nombroses exposicions nacionals. 23 CATALUNYA NORD - CULTURA Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (Perpinyà, 1833 - ) Institució. Fundada amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà. El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Arts, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu. El seu primer president honorari fou Francesc Aragó. En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres. El 1867 el nombre de seccions arribà a tres. Publicà un Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire du Roussillon. Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914. De fet, no reprengué amb força fins el 1933, però la guerra del 1939 li significà un nou col·lapse. Des d'un començament s'interessà sobretot pels problemes locals, però tingué una actuació força 24 ILLES BALEARS - CULTURA Societat Arqueològica Lul·liana (Palma de Mallorca, des/1880 - ) Entitat creada per Bartomeu Ferrà i Perelló, amb l'objectiu de recollir objectes artístics. Era especialment dirigida a impedir la destrucció i col·leccionar antics objectes religiosos que ja no es feien servir per al culte. La Societat creà un Museo Arqueològic Lul·lià, la major part dels objectes del qual passaren el 1916 al Museu Diocesà de Palma. Diferències amb el bisbat motivaren la divisió de béns del museu, i aquells que foren reconeguts propietat de la Societat passaren el 1961 a formar el nou Museu de Mallorca. Edita des del 1885 el "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana". Societat Arqueològica Lul·liana 25 CATALUNYA - CULTURA Societat Arqueològica Tarraconense (Tarragona, 1844 - ) Entitat. Fundada per a fomentar l'estudi de la història i arqueologia locals i impulsar la recuperació de materials arqueològics i numismàtics. L'any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial, i ha contribuït amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d'arqueologia romana de Catalunya. L'ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albinyana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández i Sanahuja. El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del "Boletín Arqueológico" -dit "Butlletí Arqueològic" del 1921 al 1936-, dirigit per Emili Morera i Llauradó, que amb diverses alternances ha sobreviscut fins avui i constitueix un fons bibliogràfic imprescindible per als estudiosos de l'arqueologia i història tarragonines. Entre altres publicacions que promogué es destaquen vuit volums del Premi Josep M. Pujol (1952-65). Sempre ha col·laborat amb el Museu Arqueològic, en excavacions, en la revaloració de monuments, i ha fomentat la creació de filials, com ara els grups de recerques, a diversos llocs de la comarca. Té el títol de reial. Societat Arqueològica Tarraconense 26 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Societat Arqueològica Valenciana (València, 1871 - 1885) Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la prehistòria del País Valencià. Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica (antiga i moderna), etc. El 1878 organitzà una exposició arqueològica. Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià. 27 CATALUNYA - CULTURA Societat Artística i Literària de Catalunya (Barcelona, final s XIX - 1926) Agrupació. Creada pels pintors Modest Urgell -que la presidí-, Lluís Graner i Enric Galwey. Tenia la seva seu a la Sala Parés. La integraven artistes, escriptors i col·leccionistes pertanyents en general a l’alta burgesia i a la classe militar. Enfront de les tendències artístiques més renovadores del Modernisme, agrupà els noms més destacats de l’art català conservador. Celebrà exposicions de conjunt anuals des del 1900. S'extingí pràcticament l’any 1926, havent celebrat, com sempre a la Sala Parés, la seva exposició número vint-i-cinc. 28 CATALUNYA - CULTURA Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica (SADEYA) (Barcelona, 1911 - ) Entitat científica. Fundada per l'astrònom Josep Comas i Solà, que en fou el president fins el 1937. Disposa d'observatori propi, el qual fou incorporat (1932) l'instrumental de l'observatori del comte de Bell-lloc, de Llinars del Vallès. La societat, a més de les activitats científiques, efectua una tasca de divulgació, amb conferències sobre temes geogràfics i astronòmics. SADEYA (en castellà) 90 CATALUNYA - CULTURA Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció (Barcelona, 1843 - d 1910) Associació. Creada com a subgrup autònom de la Societat Barcelonina d'Amics del País per un grup de pedagogs, entre els quals hi havia Carles Carreras de Urrutia, que en fou el primer president. La Societat promocionà diverses iniciatives tendents a millorar l'ensenyament barceloní, especialment en el període comprès entre la seva fundació i el 1868. El 1876 intentà d'organitzar el primer congrés pedagògic espanyol, el qual va tenir lloc a Madrid el 1882, organitzat pel Fomento de las Artes. El 1899, l'entitat presentà unes bases per a l'organització del segon ensenyament i el 1909 participà activament, juntament amb altres entitats, en l'organització del Congrés de Primera Ensenyança (Barcelona, 1909-10). 29 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Societat Bibliogràfica Valenciana (BIBLIOVASA) (Castelló de la Plana, 1969 - ) Societat. Constituïda amb la finalitat d'editar texts catalans antics de circulació restringida i de promoure altres obres culturals. En fou president Adolf Pizcueta. Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI (1975-76), Poemes satírics del segle XVI (1973-74), Regiment de la cosa pública (1972), de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica (1971) de Rafael Martí de Viciana. 30 CATALUNYA - CULTURA Societat Botànica Barcelonesa (Barcelona, 1871 - estiu 1875) Entitat. Creada per una comissió presidida per Frederic Trèmols. Seguint el model d'altres societats d'intercanvi de plantes es proposà la formació d'un herbari per a l'estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres. Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la Tercera Guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques (208 espècies el 1873 i 207 el 1875). 31 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Societat Castellonenca de Cultura (Castelló de la Plana, 1920 - ) Entitat. Fundada per un grup d'erudits, escriptors i artistes, amb la finalitat d'impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, literaris, etc. Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l'exterior, s'han limitat preferentment a la regió de Castelló. Des de la fundació fins a la guerra civil aplegà el bo i millor de la intel·lectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp. El 1932 convocà l'Assemblea d'Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans. El "Butlletí" de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les revistes erudites valencianes més importants. Cal afegir-hi més de 200 títols entre llibres i opuscles. 32 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Arqueologia (Catalunya, 1983 - ) Entitat. Constituïda amb la finalitat de difondre l’arqueologia i la protecció del patrimoni. Organitza seminaris, cursos, conferències, itineraris i tallers i ofereix, per als seus associats, un butlletí mensual, dossiers i assessorament. Disposa també d’una biblioteca. 33 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Biologia (Barcelona, 1954 - ) Institució filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Denominació que adoptà la Societat de Biologia de Barcelona quan reprengué les activitats interrompudes després de la guerra civil, en que reprengué l'edició dels Treballs de la Societat de Biologia, dins els Arxius de la Secció de Ciències de l'Institut, als quals han estat afegits modernament una sèrie de Col·loquis i un Butlletí. Convoca regularment un premi. 34 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (Catalunya, 1931 - ) Entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre física, química i matemàtiques. El seu primer president fou Josep Estalella, i Eduard Fontserè el delegat de l'Institut. Edità un "Butlletí" i uns "Treballs". Convoca regularment uns premis. 35 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Comunicació (Catalunya, 1985 - ) Entitat. Creada com a filial de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar el món de la comunicació i donar a conèixer els fruits de la seva activitat a través de publicacions, cursos, seminaris, etc. 36 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Filosofia (Catalunya, gen/1923 - ) Entitat creada com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans, per a la promoció dels estudis filosòfics a Catalunya. Josep M. Llovera en fou el primer president, i Ramon Turró el delegat de l'Institut. Edità un "Anuari" i propulsà l'elaboració d'un vocabulari filosòfic català, projecte que quedà paralitzat, juntament amb la resta de les actuacions de l'entitat, a causa de la Dictadura de Primo de Rivera. Reprengué les seves activitats el 1980. Posteriorment dinamitzà diversos grups de treball, que divulgen internacionalment la investigació catalana. 37 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Física (Catalunya, 1987 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. 38 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Geografia (Catalunya, 1935 - ) Entitat. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis geogràfics a Catalunya. Pau Vila en fou el primer president, i Eduard Fontseré el delegat de l'Institut. Edità una sèrie de materials sobre Els noms de lloc de les terres catalanes. Entre el 1978 i el 1982 publicà la "Revista Catalana de Geografia", i des del 1984 la revista "Treballs". Convoca regularment un premi de tema geogràfic. 39 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL) (Catalunya, 1978 - ) Entitat. Fundada a partir de la Comissió de Lepidopterologia a la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual és ara entitat adherida. N'han estat presidents Lluís Domènech i Joaquim Vilarrúbia. El 1987 ultrapassà els 160 membres i realitza sessions científiques mensuals. Ha publicat vuit volums de "Treballs", 60 butlletins, cinc volums d'"Entomologia" (ICHN-SCL) i un de "Memòries": La vida de les papallones (1986), una extensa iniciació a la biologia dels lepidòpters. SCL 40 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Llengua i Literatura (Catalunya, 1986 - ) Societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per escissió de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Publica des del 1986 l'anuari de filologia catalana "Llengua & Literatura". 41 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Matemàtica (Catalunya, 1987 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. 42 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Musicologia (Catalunya, 1974 - ) Societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva finalitat és la investigació històrica de la música als Països Catalans. N'ha estat el primer president Miquel Querol i Gavaldà (1974-78), i R. Aramon i Serra, el delegat de l'Institut. Porta a terme l'edició d'uns estudis i una sèrie d'obres antigues. 43 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Pedagogia (Catalunya, 1984 - ) Entitat. Creada com a filial de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat de propugnar, impulsar i aplegar l’altra investigació pedagògica a les terres de llengua i cultura catalanes. La seva activitat se centra en sessions científiques, publicacions, seminaris, premis i altres activitats culturals. N'han estat presidents J. Triadú (1984-87) i després L. Folch i Camarasa. 44 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Química (Catalunya, 1987 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Les seves accions principals giren entorn d’activitats educatives i científiques relacionades amb la química. És un punt de trobada de tots els químics dels Països Catalans que pretén potenciar el paper de la química en la societat en general. Societat Catalana de Química 45 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament (SCRITC) (Catalunya, 1983 - ) Entitat científica i professional. Fundada per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament. Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps (medicina, infermeria, treball social, educació, etc). Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis (premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat). Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i investigadors de diversos camps de les ciències del comportament. Publica un "Full Informatiu" adreçat als socis i és membre de ple dret de l’European Association for Behaviour and Cognitive Therapies. SCRITC 46 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana de Tecnologia (SCT) (Catalunya, 1986 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada com a continuació de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en col·laboració amb la CIRIT i l’edició de publicacions (Butlletí, Monografies); convoca cada any un premi per a estudiants. SCT 47 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Economia (Catalunya, 1987 - ) Entitat. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada després de l'escissió de la Secció d'Economia de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. Aquesta secció havia estat fundada el 1951, amb Lluís Duran i Ventosa com a president, i es reorganitzà el 1977, amb Josep M. Muntaner i Pascual com a president. Publica un "Anuari". 48 CATALUNYA - EMPRESA Societat Catalana d'Edicions (Barcelona, 1910 – 1926) Editorial fundada per Antoni Rovira i Virgili. El 1915 l'impressor de les obres, Ramon Tobella i Castelltort, la hi comprà i la continuà fins el 1926. Publicà especialment assaigs, però també novel·les, contes, poesia i alguna traducció. Dels seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques, de Raimon Casellas, Història dels moviments nacionalistes, de Rovira i Virgili, Proses bàrbares, de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement, de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns, d'Alexandre Plana, a més d'obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d'Olwer, etc. El catàleg reflecteix un clar eclecticisme entre autors modernistes i noucentistes. 49 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Egiptologia (Barcelona, 1988 - ) Entitat. Fundada per Josep Padró i Parcerisa, amb l'objectiu de promoure els estudis i la divulgació de l'egiptologia. Té la seva seu a la Universitat de Barcelona, amb la qual existeix un conveni de cooperació per a les excavacions a Egipte i el manteniment de la biblioteca d'egiptologia. Edita el butlletí "Nilus" i col·labora en la publicació de treballs sobre egiptologia. Organitza cursos d'extensió universitària, conferències i exposicions. Societat Catalana d'Egiptologia 50 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Clàssics (Catalunya, 1980 - ) Societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Constituïda per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l'art i el pensament clàssics dins l'àmbit de Catalunya. La integren uns cent-vuitanta membres (1987) i és regida per una junta. La seva activitat se centra preferentment en l'organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d'una revista d'investigació ("Ítaca", des del 1985). Societat Catalana d'Estudis Clàssics 51 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Històrics (Catalunya, 1946 - ) Entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre història, art i arqueologia i llengua i literatura a Catalunya. Adherida a diverses federacions i associacions internacionals. Els seus impulsors foren Pere Bohigas, M. Coll i Alentorn i R. Aramon i Serra, que en fou el primer president i alhora el delegat de l'IEC. La Societat edita un "Butlletí", uns "Treballs" i uns "Estudis d'Història Medieval", i ha publicat diverses miscel·lànies d'homenatge. Convoca regularment diversos premis, com el Rubió i Lluch. El 1986 se'n separà la Societat Catalana de Llengua i Literatura. Societat Catalana d'Estudis Històrics 53 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Jurídics (Catalunya, 1987 - ) Entitat. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou creada a partir de la segregació de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials en tres entitats (les altres dues, la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Sociologia) l'any 1987. La finalitat de la institució és l'estudi de la investigació del dret en general i d'una manera especial, del dret català, la difusió del seu coneixement i la publicació de treballs relacionats amb la matèria. L'any 1995 en fou nomenat president Josep Maria Mas Solench, i des del 2005 ocupa el càrrec Josep Cruanyes i Tor. Publica, entre d'altres, la "Revista Catalana de Dret Privat" i la "Revista de Dret Històric Català". L'any 2011 posà en servei un Diccionari jurídic català d'accés lliure a internet. Societat Catalana d'Estudis Jurídics 52 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (Catalunya, 1950 - 1987) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre dret, economia i sociologia. El primer president en fou Lluís Duran i Ventosa, i Joaquim Carreras i Artau el delegat de l'Institut. Ha publicat una miscel·lània d'homenatge a Borrell i Soler, i convoca regularment els premis Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell. El 1987 es dividí en la Societat Catalana d'Economia, la Societat Catalana de Sociologia i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. 54 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (Catalunya, 1969 - ) Filial de la Secció Històrico Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, creada per a la promoció dels estudis sobre litúrgia. El seu primer president fou Josep Vives, i M. Coll i Alentorn el delegat de l'Institut. Ha publicat diversos treballs d'investigació des del 1977. Societat Catalana d'Estudis Litúrgics 55 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (Catalunya, 1979 - ) Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Fundada i presidida per Leandre Villaronga. S'ha encarregat de l'organització de tres simposis a Barcelona (1979, 1980 i 1985) i publica (des del 1979) la revista "Acta Numismàtica" (fundada el 1971). 56 CATALUNYA - CULTURA Societat Catalana d'Ordenació del Territori (Catalunya, 1979 - ) Societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Constituïda per tal d’agrupar els estudiosos dels diferents temes d’ordenació del territori i promoure’n debats i informacions. És integrada per uns 350 membres, la major part arquitectes, geògrafs i economistes. Des de la seva fundació ha dedicat l’atenció preferentment als temes de la coordinació intermunicipal, la distribució politico-administrativa de Catalunya i la història de les infraestructures del Principat. 57 CATALUNYA - CULTURA Societat Científica Catalana de Psicologia (Catalunya, s XX - ) Entitat acadèmica i professional. Sorgí de la reorganització de la Sociedad Española de Psicología quan aquesta perdé el caràcter unitari i passà a convertir-se en una federació d’associacions de psicologia. La branca territorial de Catalunya esdevingué una d’aquestes associacions amb una autonomia d’actuació pràcticament total. No obstant això, la davallada d’activitats que havia caracteritzat la Sociedad Española de Psicología els darrers anys condicionà els inicis de la Societat (escassetat de recursos, manca de seu social, etc). Darrerament hom ha intentat la represa d’activitats amb projecció en el món acadèmic i professional. 58 CATALUNYA - CULTURA Societat d'Atracció de Forasters (Barcelona, 1909 - 1936) Societat. Fundada per estimular el turisme als Països Catalans. Publicà un "Boletín" (1910), que a partir del 1913 esdevingué una col·lecció de treballs monogràfics d’alta qualitat i amb il·lustracions molt escollides, dedicada a monuments i edificis barcelonins i d’altres poblacions catalanes, i redactada per importants autors. També publicà la sèrie de guies de Barcelona "Select Guide", redactades per Joaquim Folch i Torres, cap de les oficines de la Societat, i prospectes sobre Barcelona en català, castellà, francès i anglès. La societat desaparegué en iniciar-se la guerra civil. 59 CATALUNYA - CULTURA Societat de Biologia de Barcelona (Catalunya, 1912 - 1939) Entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis biològics a Catalunya. El seu primer president fou August Pi i Sunyer, i Ramon Turró el delegat de l'IEC. Edità Treballs de la Societat de Biologia. Després de la guerra civil tingué continuïtat amb la Societat Catalana de Biologia. 60 CATALUNYA - EMPRESA Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona (Barcelona, 1849 - s XX) Empresa dedicada al transport de viatgers en diligència. Creada per Ignasi Girona i Targa i el seu fill, Manuel Girona i Agrafel; posteriorment fou controlada per la firma Girona Germans, Clavé i Companyia. Servia les comunicacions entre Barcelona i València i altres recorreguts interiors del Principat. La mateixa empresa intervingué en la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona, que substituí gradualment les línies de diligències. 61 CATALUNYA - POLÍTICA Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó Veure> Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera. 62 CATALUNYA - POLÍTICA Societat de Teixidors a Mà de l'Estat de Catalunya (Valls, Alt Camp, 1868/69 - Catalunya, 1872) Organisme sindical. El centre directiu romangué a Valls, on publicà "El Tejedor". Altres seccions importants, a més de Valls, foren la de Barcelona (Centre Federal dels Teixidors a Mà, encapçalat per Antoni Guisart) i la de Reus (Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus, amb Marià Grases i Josep Ferrando). Malgrat un cert moderantisme i prorepublicanisme, el 1872 hom acceptà la seva fusió amb Les Tres Classes de Vapor i el posterior ingrés en la Unió Manufacturera. 91 CATALUNYA - POLÍTICA Societat de Teixidors de Barcelona Veure> Comissió de la Classe de Filadors. 63 CATALUNYA - CULTURA Societat del Born (Barcelona, 1840 - ? ) Entitat recreativa fundada per Sebastià Junyent i Comes, al barri del Born. La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes; entorn de la cerimònia grotesca de l'enterrament d'un ninot (el rei Carnestoltes) s'anaren afegint altres diversions, com l'entronització del rei en començar les festes, balls, processons i, posteriorment (1857), l'arribada del rei per ferrocarril. La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques. 64 CATALUNYA - POLÍTICA Societat d'Estudis Militars (SEM) (Barcelona, 1924 - 1925) Entitat clandestina i paramilitar. La presidia Lluís Nicolau d'Olwer i n'era secretari Ferran Cuito. Miquel A. Baltà en fou el cap i l'instructor. Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa. Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris, i hi col·laboraren, entre d'altres, Pau Vila, C.A. Jordana i Alfons Maseras. Descoberta el 1925, Baltà i d'altres foren empresonats i molts se n'anaren a l'exili. La causa dels futurs guerrillers independentistes fou sobreseguda per por d'un escàndol polític. 65 ILLES BALEARS - CULTURA Societat d'Història Natural de Balears (Illes Balears, 1951 - ) Entitat. Dedicada a fomentar els estudis de ciències naturals. Fundada amb caràcter privat el 1951 i oficialment el 1954. Des del 1955 publica cada any el "Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares". Organitza conferències i excursions periòdiques. El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d'Història Natural i la Societat Catalana de Biologia. 66 CATALUNYA - CULTURA Societat d'Onomàstica (Catalunya, 1973 - ) Societat iniciada per l'impuls d'un grup d'investigadors de les comarques tarragonines, i constituïda oficialment com a societat el 1980, que té per objectius de fomentar l'inventari, l'estudi i la defensa dels noms propis de l'àrea lingüística catalana, dins un àmbit d'actuació estatal. Organitza periòdicament col·loquis d'estudi a diverses localitats i publica un butlletí trimestral. Des dels inicis fou secretari general Enric Moreu-Rey. 67 CATALUNYA - CULTURA Societat Filodramàtica (Barcelona, 15/jul/1837 - s XIX) Associació literària. Creada pel grup redactor d'"El Propagador de la Libertad" a partir d'una idea de Covert-Spriny i Pere Felip Monlau, probablement la mateixa persona. La seva finalitat era la d'impulsar el progrés de l'art dramàtic a Barcelona. Conseqüentment a l'adscripció dels seus membres al romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu. Sembla que l'actuació de la societat no fou gaire llarga. 68 CATALUNYA - CULTURA Societat Filomàtica de Barcelona (Barcelona, 1839 – 1860) Societat literària, científica i artística. Fundada per un grup d'intel·lectuals que es reunia a casa de l'escultor Antoni Rovira i Trias. La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions: literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts. Aviat comptà amb una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents; el rector de la universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions. El 1860 es fusionà amb l'Ateneu Català. 69 CATALUNYA - CULTURA Societat Filosòfica (Barcelona, 11/jul/1815 – 1821) Entitat creada amb la finalitat explícita d'exercitar la metafísica, física, oratòria i poesia. Joaquim Llaró en fou el seu màxim animador, i els seus fundadors eren joves inte·lectuals del moment. Una primerenca escissió (19/oct), de la qual formava part B.C. Aribau, determinà la redacció d'uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques. L'idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior ("Semanario Erudito", després "Periódico Erudito"), on aparegueren nombrosos poemes (de caràcter encara neoclàssic) i treballs científics, pero molt pocs d'històrics i d'escàs interès. Filosòficament fou antiscolàstica, i científicament era influïda per França i Anglaterra (en concret, cal esmentar la influència d'Adam Smith en l'aspecte econòmic, de qui traduïren alguns fragment). Deixà d'existir, després d'èpoques de molt poca activitat, a causa de l'ingrés de la major part dels seus membres a l'Acadèmia de Bones Lletres o a la de Ciència i Arts de Barcelona. 70 ILLES BALEARS - CULTURA Societat Maonesa (Maó, Menorca, 30/abr/1778 – 1785) Entitat cultural. Fundada amb la finalitat de fundar una biblioteca per a ús exclussiu dels socis. Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore. En total arribà a comptar amb 17 membres. A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d'història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l'entitat. Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida. Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la "Revista de Menorca". 71 CATALUNYA - CULTURA Societat Mèdico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià (Barcelona, 1884 – s XX) Entitat. Constituïda per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques. Es dedicà a defensar l'ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina. A partir del 1898 publicà una revista titulada "El Criterio Católico en las Ciencias Médicas", que era una continuació d'"El Sentido Católico en las Ciencias Médicas", que havia aparegut del 1879 al 1888. El primer president de la societat fou Joan 72 CATALUNYA - CULTURA Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics (Barcelona, 1820 - s XIX) Societat. Les finalitats de la qual eren de difondre les llums, consolidar el sistema (constitucional) i aterrar-ne els enemics; el seu principal animador fou fra Lluís G. Oronoz. Els seus membres s'oferiren per a formar el primer batalló de milícies nacionals. La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l'obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica, de la qual s'encarregà Joan B. Grassot. Pel nov/1820 instauraren càtedres d'ideologia i de dret natural. No hi ha notícies de la societat després de l'empresonament d'Oronoz, acusat de connivència en l'intent republicà de G. Bessières. 73 CATALUNYA - POLÍTICA Societat Tipogràfica de Barcelona (Barcelona, 15/ago/1879 - XX) Organisme obrer. Pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial. El seu primer president fou Tomàs Gallego. Féu aparèixer un "Boletín Oficial" (feb/1880 - set/1883) i impulsà la creació d'organismes similars a d'altres ciutats dels Països Catalans. Comptava amb 520 afiliats el 1882 -sobre un total d'uns 800 obrers del ram-. Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els apolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció sindicalista (en especial amb Manuel Fernández) i es retiraren el 1882 per fundar La Solidaria. Després, la Societat s'afilià a la Federació Obrera Tipogràfica Espanyola, dominada pels socialistes. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Socors, el (Pineda, Maresme) Veure> Santa Maria del Socors. 75 ALGUER - BIOGRAFIA Soffi, Lluís (l'Alguer, 1742 - Càller, Itàlia, 1816) Jesuïta. Ensenyà filosofia i literatura als col·legis de Càller i l'Alguer. Suprimida la Companyia el 1713, fou nomenat professor d'eloqüència a la universitat de Càller. A més de composicions en llatí i italià, el 1778 dedicà al nou arquebisbe d'Oristany un sonet en català, i el 1780 n'escriví un altre sobre el tema Maier dolorosa. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sogai (Altea, Marina Baixa) Masia i caseria, a la dreta del riu d'Algar, vora l'ermita de Santa Bàrbara. 77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Sogorb (Alt Palància) Municipi i capital de la comarca: 106,08 km2, 364 m alt, 9.073 hab (2015) (cast: Segorbe). Situat al sud-oest de Castelló de la Plana, a la riba dreta del Palància (o riu de Sogorb), a la zona de parla castellana del País Valencià. Important mercat agrari la irradiació del qual ultrapassa la comarca, domina l'Alt Millars i penetra lleument pels Serrans i el Racó. Hi ha conreus de secà (garrofers, oliveres, ametllers, vinya) i de regadiu, especialment fruiters (pereres, pomeres, cireres), Indústria tèxtil, ceràmica, metal·lúrgica. Gran part de la població activa, però, treballa al sector terciari. Important nus de comunicacions entre València i Saragossa. La ciutat està situada a la vall de Sogorb, destaca la catedral d'origen gòtic, restes de la muralla medieval, antic palau de Medinaceli (casa de la ciutat), esglésies de Sant Pere (s. XIII) i de la Sang, barroca, el santuari de l'Esperança, i restes de l'antic alcàsser de Sogorb, on hi havia el Raval de Sogorb. El municipi comprèn, a més, l'antic monestir d'Àrguines, els llocs de Torques i de Càrrica. Capital d'una àrea comercial, dependent de l'àrea de València. Es la seu episcopal de la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana. Ajuntament (en castellà) 78 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sogorb, bisbat de (País Valencià) Demarcació històrica de l’Església catòlica centrada en la ciutat de Sogorb, creada el 1577 després de més de tres segles de formar part integrant del bisbat d’Albarrasí-Sogorb. Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb. Per les bandes del sud i de l’est es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars. Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana. El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d'Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica. Poc després, adonant-se del poc fonament històric de la nova... Segueix... 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sogorb, catedral de (Sogorb, Alt Palància) Temple principal de la diòcesi de Sogorb, sota l’advocació de Santa Maria. La primera edificació fou gòtica, però el conjunt de l’obra restà substancialment alterada per reformes posteriors. El presbiteri fou construït cap al final del s XV per Juan de Burgos, i l’obra de la catedral devia ésser acabada vers el 1534. La portada és lateral, i procedeix del 1600. Entre el 1791 i el 1795 fou totalment renovada l’obra, amb ampliació i elevació de la nau, pels arquitectes Maur Minguet i Joan B. Gascó, renovació que donà al conjunt un aspecte i una decoració neoclàssics. La nau, única, és de grans dimensions, amb doble joc de columnes corínties laterals. Una cornisa reforçada manté la volta, amb medallons centrals pintats per Vergara. L’absis del presbiteri és cobert de pintures de M. Camarón. A l’extrem oposat, de cara a l’altar major, hi ha el cor baix, tancat amb reixa, amb cadirat de fusta tallada del principi del s XVIII. Per les portes... Segueix... 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sogorb, Constança de (País Valencià, s XIII - a 1313) Senyora de Sogorb, Paterna i la Pobla. Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias. El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller. 81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sogorb, ducat de (País Valencià) Títol concedit el 1476 per Joan II al seu cosí l'infant Enric d'Aragó i de Pimentel, que fou lloctinent de València. El seu fill Alfons (m 1563) el succeí en el ducat. Es casà amb Joana de Cardona i va ésser cabdill dels reialistes a la Germania. El seu nét Enric d'Aragó i Cardona (m 1640), sisè duc de Sogorb, va ésser virrei i capità general de Catalunya. El 1670, en morir el setè duc de Sogorb, aquest ducat es va refondre amb la casa ducal de Medinaceli. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sogorb, Francesc Vicenç (País Valencià ?, s XV) Escriptor. És autor del tractat Llibre dels jocs partits dels escacs. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sogorb, Jaume Pere de Veure> Jaume Pere. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sogorb, Mestre de (País Valencià, s XV) Pintor anònim. Autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb. Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments. Aquest darrer punt apropa l'autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sogorb, regió de (País Valencià) Regió del nord-oest del país: 3.398,8 km2. Comprèn les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palància, els Serrans i el Racó. Inclou gran part del sistema Ibèric valencià i està regada pel Millars, el Túria i el Palància. El principal centre econòmic és Sogorb. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sogorb, riu de (País Valencià) Veure> Palància, el. 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sogorb-Castelló de la Plana, bisbat de (País Valencià) Demarcació de l'església catòlica. Creada el 1960, que té com a capital les ciutats de Sogorb i Castelló de la Plana. Té un total de 4.643,08 km2, amb 228 parròquies, repartides en catorze arxiprestats, els quals són agrupats en quatre vicaris episcopals. Comprèn l’antic bisbat de Sogorb, llevat dels arxiprestats d’Alpont, Xelva i Ademús, que s’uniren a València, i els antics arxiprestats del bisbat de Tortosa de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, llevat de la parròquia de Catí. També se li uní Vilafermosa i el seu arxiprestat, antic enclavament de València. Es troba íntegrament dins la província civil de Castelló de la Plana, i és separada al nord pel bisbat de Tortosa per una línia imaginària que de la Mediterrània va per Alcossebre, travessa la Plana fins a la mola... Segueix... 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sogues, les (Bellvís, Pla d'Urgell) Santuari (la Mare de Déu de les Sogues). Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís. El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades. El culte es constata des del s XIV. El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari. El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó. Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641. Hi ha alguns llibrets en català del s XVII i començament del XVIII que expliquen l’aparició històrica del santuari, de Nicolau Ferrer i Sauret i dels trinitaris Lambert Domínguez i Josep Manuel Torrentó, i una Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues, de Josep Roig, manuscrita. La imatge és d’alabastre, gòtica. L’aplec se celebra el 6/oct. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soïlls, les (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) Veure> Santa Eugènia de les Soïlls. Anar a: [ Soc ] [ Socias i G ] [ Societat C ] [ Societat Catalana de R ] [ Societat de D ] [ Sof ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|