|
|
|
Anar a: [ Serra A ] [ Serra G ] [ Serra i Bu ] [ Serra i G ] [ Serra i O ] [ Serra i R ] El refrany té un encís que no iguala cap altra de les espècies literàries tradicionals. (Joan Amades i Gelats) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra Auta, tuc de (Salardú, Vall d'Aran) Cim (2.713 m alt) de la serralada que separa la vall del país occità de Coserans, entre el portilló d'Albi i el port d'Era Horqueta. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra Camaró (Sabadell, Vallès Occidental) Barri, al sud-oest de la ciutat. Situat al costat de la carretera de Terrassa, actualment no té solució de continuïtat amb els barris de Via Alexandra, Marinals i Can Rull. Barri d'autoconstrucció, fou un dels primers nuclis de residència de la població immigrada després de la guerra civil. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra de Degollats (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Masia, prop del cim de la serra dels Morts, al camí de Prats de Lluçanès a Sant Pau de Pinós. És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la Guerra de Successió. 6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Serra de Finestrat (Finestrat, Marina Baixa) Despoblat i antic castell, esmentat el s XIII. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra de Galliners, la (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) Veïnat. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - HISTÒRIA Serra de Nevà, comtat de (Toses, Ripollès) Títol concedit el 1711, pel rei-arxiduc Carles III, a Francesc de Moner i Miret, únic titular, sobre una propietat que posseïa al terme de Freixenet, a la serra de Nevà. 10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra de Rialb, la (la Baronia de Rialb, Noguera) Poble (631 m alt), damunt Gualter, dominant la vall del Segre. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra de Rivera, Xavier (Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 1946 - ) Pintor, gravador i dibuixant. Estudià a l'Academia de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre. A la primera exposició individual l'any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria. Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat. Emprà un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques. Forma part del grup 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra del Baró, la (Sentmenat, Vallès Occidental) Veure> Serrabarona. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra del Grau (Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Bartomeu del Grau. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serra dels Galcerans, la (Plana Alta) Veure> Serra d'En Galceran, la. 16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra Granada, la (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Veïnat, al voltant de l'església de Sant Simplici i de l'hostal de la Serra, al sud del terme. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Abella, Antoni (Barcelona, 1905 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1985) Ceramista. Fill d'Antoni Serra i Fiter, i germà de Josep i Enric, els quals han continuat l'obra del taller patern en un sentit més modern i han treballat en obres aplicades a l'arquitectura, especialment en col·laboració amb l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Abella, Enric (Barcelona, 1908 - Collbató, Baix Llobregat, 1986) Ceramista. Germà d'Antoni i de Josep, amb els quals ha treballat molts anys. N'ha compartit els èxits i les distincions. Tenia el seu obrador a l'Hospitalet de Llobregat i després a Collbató. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Abella, Josep (Barcelona, 10/nov/1906 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, jul/1989) Ceramista i pintor. Germà d'Antoni i d'Enric. Estudià a l'Escola Superior de Bells Oficis. Ha treballat sempre amb el seu germà Antoni, amb el qual ha exposat i ha compartit els premis. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Armadà, Domènec (Barcelona, 1796 – 1853) Industrial. Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós, n'heretà la fàbrica d'indianes i l'amplià. El 1834, durant l'epidèmia de còlera, fou un dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats. Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l'ajuntament (nov/1843). El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós; el patrimoni d'aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Auqué, Enric (Barcelona, 1859 - Roma, Itàlia, 1918) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Martí i Alsina. Residí una bona part de la seva vida a València. Conreà el retrat i la pintura de gènere, influït per Fortuny, bé que després es dedicà gairebé exclussivament al paisatge del camp romà. Era un pintor molt ben dotat, encara que els seus quadres pequen sovint d'efectistes. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Baldó, Alfons (Barcelona, 26/jul/1909 - 31/mar/1993) Filòleg. Es formà a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la universitat de Madrid. Lector a la universitat de Tübingen i professor a l'Institut-Escola de Barcelona, al final de la guerra civil s'exilià i passà a residir a Tolosa de Llenguadoc, on ha explicat cursos de català i castellà i ha ocupat un lloc a la Biblioteca Universitària. 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Serra i Bauzà, Pere (Sóller, Mallorca, 18/ago/1928 - ) Periodista i editor. S'inicià com a periodista el 1947 en el diari "Baleares" i es llicencià el 1951. L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma. Ha fundat i dirigit, entre d’altres, les publicacions "Mallorca Deportiva" (1957-60), "Fiesta Deportiva" (1959-71), els diaris "Majorca Daily Bulletin" (des del 1961) i l'"Iberian Daily Sun" (1969). Ha estat director d'"Última Hora" (1974-83), diari que adquirí el 1974, i de "Baleares" (1987), del qual en promogué el 1996 la transformació en "Diari de Balears", primer diari en català de les Balears. El 1987 creà el Grup Serra. L’any 2010 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Bonal, Josep (Peralada, Alt Empordà, 23/set/1874 – Barcelona, 14/feb/1939) Músic. L'any 1890 fundà la cobla La Principal de Peralada, que actuà amb grans èxits a Barcelona (1902), a París i a Londres (1914). L'any 1915 s'establí a Figueres, on fundà l'Institut de Rítmica. És autor de més de dues-centes sardanes. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Bosc, Pere (Barcelona, 1773 - 1837) Militar i arquitecte. Fou tinent coronel d'infanteria, acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles de València i arquitecte de la Reial Hisenda de Barcelona i de les fortificacions de la ciutat (1798). Projectà l'altar major de l'església del Carme de Barcelona, en la construcció del qual intervingueren, entre els anys 1805 i 1821, els escultors Jaume Folc, Salvador Garri i Josep Ferrari i el pintor Salvador Maiol. És autor dels llibres Prontuario de los caminos y veredas de Cataluña (1814) i Disertación sobre la conducción de aguas a las fuentes, estanques, pozos y cisternas (1821). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Buixó, Eudald (Vilassar de Dalt, Maresme, 1882 – Barcelona, 1967) Eclesiàstic i escriptor. Davant la necessitat de posar al dia i catalanitzar els llibres de pietat existents al mercat, fundà, el 1912, el Foment de Pietat Catalana. La Guia del Cristià i el Missal Romà per a ús dels fidels foren dues de les edicions més importants del Foment; molts dels llibres editats per aquest foren escrits pel mateix Eudald Serra. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Buixó, Mateu (Vilassar de Dalt, Maresme, 1875 – Barcelona, 1951) Pintor. Format a Llotja i deixeble de Vancells, Galwey i Llaverias. Exposà individualment a Barcelona, i participà en diversos certàmens nacionals. Fou un dels últims exponents de la generació de paisatgistes romàntics del s XIX. 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Campdelacreu, Josep (Vic, Osona, 1848 – 1901) Poeta i historiador. Membre del Cercle de Vic i de l'Esbart de Vic. Col·laborà a "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Veu del Montseny", i al "Calendari Català" de Francesc Pelagi Briz. L'any 1880 publicà un volum de poesies amb el títol de Primavera trista. S'orientà cap als estudis històrics, i en aquesta disciplina cal remarcar l'obra Història de Vic, que deixà inacabada. Publicà tres monografies importants: Àlbum pintoresc monumental de Catalunya, Aragón histórico, pintoresco y monumental i Àlbum de Lleida i sa província. Fou membre corresponent de l'Academia de la Historia i cronista de la ciutat de Vic. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Canals, Francesc (Barcelona, s XVIII) Tècnic metal·lúrgic. Emigrà al Perú, on influí en l'establiment d'una indústria metal·lúrgica per aprofitar els recursos de les mines del país. És autor d'un Tratado del beneficio de minas de plata, por amalgamación, según se practica en América. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Castellet, Francesc (Barcelona, 1912 - Tossa, Selva, 9/feb/1976) Pintor, dibuixant i escriptor. A més de les obres pictòriques, cal destacar els seus retrats a la mina de plom. Influït al principi per Ingres, rebé més tard la influència de Degas. El 1953 li fou concedit el premi Sant Jordi de Pintura. És autor del llibre L'aventura de l'art contemporani (1953). 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Serra i Cerdà, Sebastià (Pollença, Mallorca, 1787 - Llucmajor, Mallorca, 1863) Eclesiàstic. Doctor en teologia (1810), s'ordenà de sacerdot el 1811. Residí uns quants anys a França i Itàlia. Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu. Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis (1852) i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx (sd). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Constansó, Joan (Igualada, Anoia, 1864 – 1924) Escriptor i folklorista. Conreà també l'escultura. És autor de les obres Quan jo tenia vint anys i Mig segle de vida igualadina. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Dimas, Francesc (Barcelona, 1877 – 1967) Fotògraf. Assidu de la penya de la Sala Parés, començà a reunir el 1902 una sèrie de fotografies d'artistes catalans en plena creació o al seu taller, que publicà com a col·lecció de postals el 1905 i que li valgueren el premi d'honor del Concurs de Fotografies, de Manresa, d'aquell any. Seguí més tard una segona sèrie, i el total de totes dues sumà aleshores 60 retrats. Especialitzat en fotografia d'obres d'art, reuní un arxiu importantíssim conservat als Museus d'Art de Barcelona. Publicà Nuestros artistas (1954), recull antològic dels seus retrats, completat amb semblances 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Estruch, Josep (Bràfim, Alt Camp, 31/des/1921 – Barcelona, 2/oct/1997) Escriptor i promotor cinematogràfic. Ha publicat llibres infantils i s'ha especialitzat en cinema infantil, cada vegada més en català, i en crítica cinematogràfica. Aconsegui el Premi Antoni Balmanya 1968. 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Serra i Ferragut, Bonaventura (Palma de Mallorca, 1728 – 1784) Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l'ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d'Amics del País del Palma. Practicà la pintura després d'haver-se format al costat de Guillem Mesquida. Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l'única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Furnells, Lluís (Catalunya, 1868 - Barcelona, 1916) Tipògraf. Aprenent a l'editorial Espasa y Compañía, passà a Cuba, on dirigí la impremta La Lucha. En tornar a Espanya, s'instal·là a Madrid, on imprimí les revistes "Nuevo Mundo" i, posteriorment, "Blanco y Negro" i "El Eco de la Moda". En morir el seu germà Marcel·lí, tornà a Barcelona per tal d'ocupar el seu lloc a la tipografia La Académica, que era propietat de Serra Germans i de Joan Rusell. Fou professor d'estampació a l'Institut Català de les Arts del Llibre. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Gasulla, Jaume (Barcelona, 1916 – 15/set/1973) Economista. Doctorat per la Henry George School de la universitat de Nova York, divulgà a Catalunya el pensament georgista. Fou vice-president de la International Union for Value Taxation and Free Trade, de Londres. Publicista, fou col·laborador de "Quart Creixent". 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Gibert, Leonci (Vilassar de Mar, Maresme, 1839 – Barcelona, 1898) Decorador. Germà de Jaume. S'especialitzà en tapissos decoratius. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Ginesta, Francesc (Olot, Garrotxa, 1768 – Barcelona, 1836) Taquígraf i advocat. Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona (1793). Estudià taquigrafia a Madrid amb F. de P. Martí i Móra, i en tornar a Barcelona (1804) proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia. La Junta acceptà i en obrir-la (1805) l’en nomenà director. Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814. Publicà un Compendio de taquigrafía española (1831). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Goday, Ignasi Maria (Barcelona, 1916 – 29/jul/1991) Doctor arquitecte, tècnic urbanista i pintor. Arquitecte-cap adscrit al Servei d'Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l'ajuntament de Barcelona. Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l'Alegria a Tiana (1970), obres que palesen la seva admiració pels quatre-centistes toscans. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Gonzàlez, Modest (Barcelona, 26/jul/1873 - 28/set/1962) Compositor. Fou professor de piano al Conservatori del Liceu. És autor de la rondalla lírica La pinteta d'or, d'una Sonata en mi menor per a piano, altres peces per a piano sol i piano i violí, A posta de sol, per a violoncel, i algunes sardanes, com la titulada Somni d'or. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Güell, Eudald (Barcelona, 1/mai/1911 - 7/oct/2002) Escultor i expert en el treball etnològic. Deixeble d'Àngel Ferrant a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Viatjà per Europa i després s'establí al Japó, on s'estigué molt de temps. En aquest país obtingué diversos premis i fou catedràtic d'escultura a l'Escola Militar nord-americana de Tòquio. En tornar a Barcelona, la seva obra, tant la figurativa com la no figurativa, es mostrà molt influïda per la morfologia japonesa. Participà en la formació del Museu Etnològic de Barcelona. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
"Sovint s'escau que la política d'un poble exigeix la unió sagrada de tots els ciutadans, l'oblit de greuges passats, la condemnació de la parcialitat i de la discòrdia. Cal, aleshores, subordinar les polítiques a la política, és a dir, les modalitats divergents d'orientació a la finalitat suprema del benestar nacional. La defensa dels interessos de la comunitat obliga a renúncies i sacrificis; deure per excel·lència del ciutadà conscient i patriota, quan el seu país es troba en la cruïlla històrica en què es decideix la seva sort futura de poble lliure. Aquest és el cas de Catalunya" (Jaume Serra i Húnter, 1943). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Iglésies, Jaume (Igualada, Anoia, s XIX – Barcelona, 1938) Escriptor. Fou arxiver d'Igualada. Féu estudis folklòrics. És autor del recull de quadres de costums igualadins titulat D'ahir i d'avui. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Janer, Josep Maria (Castelladral, Bages, 5/mar/1921 - Alacant, 19/ago/2001) Eclesiàstic i escriptor. Novel·lista, poeta tradicional, mestre en gai saber, ha publicat diversos llibres de poesia, els quals, publicats o inèdits, ha estat aplegada sota el títol de Plètora (1977). En teatre ha publicat diverses obres, a més d'Oratori de Nadal (1966), i també ha publicat novel·les de tema històric. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Llimona, Josep (l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 28/mai/1937 - ) Pintor. Estudià dret i, com a artista, es formà amb Ramon Rogent. Passà per l'Académie de la Grande Chaumière, de París. Ha exposat individualment a la Sala Parés de Barcelona des del 1968. Conreà paisatges i interiors dins un estil postimpressionista, i també ha practicat el dibuix, l'aquarel·la, la litografia i el gravat. Ha exposat i té obra en diferents països. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Mas, Pasqual (Mataró, Maresme, 1847 - Madrid ?, s XIX) Gravador. Estudià a Madrid i a París. Fou gravador de la Impremta Nacional madrilenya. Col·laborà a diverses edicions notables. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Massana, Josep (Igualada, Anoia, 21/nov/1896 – Barcelona, 24/nov/1980) Dibuixant. Format a l'acadèmia Baixas de Barcelona. Publicà sobretot dibuixos humorístics a "Charlot", "Virolet", "La Mainada", "Plançons", "En Patufet", "L'Esquitx", "TBO", etc. Fou col·laborador de les editorials Muntañola i Seix i Barral. Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari. Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà a "Flechas i Pelayos" i creà, amb Baldrich, la revista "Mujer", que ell mateix tractà d'establir a Buenos Aires (1941-45). Hom l'ha comparat amb Junceda pel seu estil. Ha publicat el text teòric Análisis de la comicidad. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Melgosa, Joan (Lleida, 21/feb/1899 – Barcelona, 1970) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Francesc Labarta. Al principi es dedicà més a la figura i a la natura morta, però després conreà quasi exclussivament el paisatgisme rural i urbà. Participà en nombrosos certàmens hispànics i internacionals i exposà en moltes ciutats. Li fou concedida la medalla d'or Jaume Morera, de Lleida (1950), i la medalla d'or del Cercle Artístic de Sant Lluc, de Barcelona (1958), entre altres distincions. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Moragas, Jordi (Barcelona, 1942 - ) Ceramista. El 1960 entrà al taller familiar. Ha dut a terme nombroses exposicions, en solitari i també amb el seu pare, Josep Serra i Abella. Les seves peces, de formes geomètriques, presenten una combinació de tècniques ceramiques amb l’escultura, el gravat i l’esgrafiat. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Pagès, Rossend (Barcelona, 1/mar/1863 – 1/feb/1929) Escriptor i folklorista. De formació autodidacta, fou un gran divulgador de temes d'etnografia, economia i geografia. Fou un dels grans folkloristes del país i dirigí la "Biblioteca Folklórica Catalana". Fou fundador de diverses societats d'investigació folklórica. La seva biblioteca monogràfica esdevingué una de les més nodrides de Catalunya. Divulgador prolífic, publicà, entre d'altres, Folklore català (1901), El cançoner musical popular català (1918), Folklore (1919) i Alguns escrits (1925). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Pàmies, Antoni (Valls, Alt Camp, 1859 - Reus, Baix Camp, 1929) Polític. Visqué a Reus, on presidí el Centre de Lectura i impulsà nombroses iniciatives. Publicà articles a diverses publicacions periòdiques, en general sobre temes polítics i econòmics. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Pàmies, Miquel (Reus, Baix Camp, 17/gen/1902 – Mèxic, 14/jun/1968) Polític. Estudià comerç i treballà a la FECSA. S'afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al PSUC, fou nomenat conseller de proveïments (jun/1937-feb/1939) de la Generalitat. Fou un dels qui evità la destrucció de Barcelona a la retirada. Cridat a Rússia, amb Comorera i del Barrio, perquè advocaven per la independència del partit en relació amb el Partido Comunista de España, fou processat i, a la fi, pogué sortir de l'URSS i establir-se a Mèxic. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Pausas, Joan (Barcelona, s XIX) Dibuixant. Col·laborà a la il·lustració de publicacions periòdiques i de llibres. El seu art seguia el d'Eusebi Planas. Fou un del fundadors, el 1876, de la Societat Heliográfica Española. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Serra i Planes, Rafael (Inca, Mallorca, 1535 - Palma de Mallorca, 1620) Frare franciscà observant, teòleg i predicador. Entrà al convent de Jesús de Palma de Mallorca (1553), d'on fou enviat al col·legi de Santa Maria del Pi (Gandia). S'ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador. De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, sagrada escriptura i d'hebreu. Fou tres triennis provincial de l'orde (1578-81, 1591-93 i 1604-06). Fou proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, però renuncià sempre per humilitat. Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia. S'instà el seu procés de beatificació. Deixà obres manuscrites de sagrada escriptura i teologia, dos volums de sermons i una regla per a les penedides de Mallorca. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Porson, Josep (Roma, Itàlia, 1828 – Barcelona, 1910) Pintor i pedagog artístic. Format a París. Fundà una acadèmia particular i fou professor de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Foren deixebles seus, entre altres, Modest Urgell, Josep Lluís Pellicer i els germans Masriera. Destacà en la pintura de gènere. Fou un dels últims representants de l'escola romàntica catalana. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Postius, Pere (Barcelona, 8/mai/1671 – 26/mar/1748) Erudit. Religiós mercedari; posseïa una gran erudició i escriví un gran nombre d'obres històriques plenes d'informacions curioses, anècdotes i costums de l'època. D'entre elles destaquen Epítome histórico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Señora de Montserrat (1742), Las siete maravillas raras del principado de Cataluña (1745) o Resumen de la vida de los santos y barones insignes de santidad del Principado de Cataluña (1746). És també de notable interès Lo perquè de Barcelona, obra que no fou publicada fins al 1929 i que mostra un retrat viu i detallat de la vida barcelonina del s XVIII. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Prenafeta, Ramon (Lleida, 1865 – Barcelona, 1937) Dibuixant i mestre d'escola. Pare del pintor Joan Serra i Melgosa. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Puigvert, Rosa (Vic, Osona, 1944 - ) Escultora i pintora. Establerta a Olot des del 1950, hi estudià a l'Escola de Belles Arts. Exposà pintures per primera vegada l'any 1972. Posteriorment s'ha dedicat, sobretot, a l'escultura de petit format que treballà amb una progressiva tendència a la simplificació de les formes. La seva temàtica se centra al voltant de la figura humana. 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Roig, Màrius (Barcelona, 1/mai/1963 - ) Narrador i enigmista. Creador de passatemps als diaris "Avui" i "La Vanguardia" i expert en enigmística. En aquest sentit ha publicat el llibre Manual d'enigmística (1991) i diverses recopilacions dels seus mots encreuats (1991 i 1994). En la faceta literària destaca per l'experimentació verbal i l'humor: Línia (1989), L'home del sac (1990), Tres és massa (1992), Contagi (1992) i Mon oncle (1996). 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Rosselló, Josep (Rubí, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, 1969) Arxiver i historiador. Impulsà, juntament amb el rector Josep Guardiet i Pujol, la fundació del Museu Parroquial de Rubí (1924). Fou el principal col·laborador d'Agustí Duran i Sanpere a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1947), en la tasca d'inventariar i catalogar els fons documentals. És autor d'articles importants sobre Rubí i Sant Cugat del Vallès i escriví una Cronologia dels veguers de Barcelona, 1113-1174. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Sala, Ferran (Barcelona, 1905 - 1988) Dibuixant, esgrafiador i escultor. Conegut com a Ferdinandus Serra. Format a l'acadèmia de les Arts amb Antoni Gelabert i Alart. Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona (1929-33). Durant la guerra civil treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols. Restaurà i completà 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Serra i Sant Iscle, comtat de (Baix Empordà) Títol concedit el 1891 a Robert Robert i Surís, sobre propietats que tenia a Serra de Daró i Sant Iscle d'Empordà. El 1928, i a petició d'ell mateix, li fou canviada la denominació per la de marquesat de Serralavega. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Santa, Josep (Buenos Aires, Argentina, 1916 - Barcelona, 1998) Pintor. Deixeble de Sebastià M. de Plaja. Ha residit a Vilamitjana (Pallars Jussà) i a Sabadell. Ha exposat a Terrassa i, sovint, a Barcelona, individualment i col·lectivament. S'ha dedicat a paisatge i els temes rurals. Ha conreat també la pintura mural a esglésies de la Catalunya occidental. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Sucarrats, Miquel (Olot, Garrotxa, 11/gen/1868 - la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 9/ago/1936) Eclesiàstic. Estudià al seminari de Girona, on s'ordenà de sacerdot el 1892 i d'on fou professor fins al 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona. Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d'on fou nomenat vicari general de l'arxidiòcesi el 1914. Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Toneu, Ramon (Taradell, Osona, 1880 - La Linea de la Concepción, Andalusia, 1943) Escriptor. Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic. Col·laborà en la premsa comarcal i barcelonina. Fou corrector de "La Veu de Catalunya". Publicà els poemes Fruits tardans (1925), la novel·la De mort a vida (1931), les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Valls, Josep Maria (Barcelona, 1876 - 1955) Enginyer. Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano. Durant quinze anys treballà als Altos Hornos de Vizcaya. Novament a Barcelona, s'integrà als tallers Damians. Projectà i dirigí, entre d'altres, la construcció de l'esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàl·liques dels palaus de l'Exposició de Montjuic i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat (inaugurat el 1929), la seva màxima realització. Exercí també la docència a l'Escola del 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra i Vileta, Esteve (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític. Era doctor en dret i ciutadà honrat de Barcelona. Fou diputat reial de la Generalitat de Catalunya. Ocupava el càrrec el 1694, quan recorregué amb els altres diputats diversos llocs del país per fer una lleva de dos mil homes a causa de la guerra amb França. En 1695-96 fou conseller en cap de Barcelona. Formà part de la delegació tramesa per la Generalitat a Lleida, el 1701, per tal de saludar el nou rei Felip V quan aquest entrà al Principat. Es mostrà partidari del monarca esmentat. Essent un dels vint-i-un membres de la comissió que deliberà sobre l'admissibilitat d'introduir esmenes, decretades per Felip V, a les còpies arxivades del testament de Carles II, fou un dels quatre que es pronunciaren a favor del desig reial. Sota el domini de Carles d'Àustria fou pres com a partidari dels borbònics. Li seria concedida la llibertat amb un rescat. El 1713 es refugià a Montserrat, tot escapant de Barcelona. Després de la caiguda de la ciutat, fou nomenat membre de la nova junta de setze administradors que constituïa el govern municipal de Barcelona durant el primer període d'ocupació borbònic. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrabarona (Sentmenat, Vallès Occidental) Caseria, a poca distància del nucli urbà, al sud-est. 95 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Serrabona (Bula d'Amunt, Rosselló) Antic poble (619 m alt), situat als Aspres, al sector septentrional del terme. Centrat a l'antiga església parroquial, al vessant oriental del coll de les Arques, damunt la vall de la riera del Bolès. El poblament hi era disseminat. 96 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Serrabona, mestre de (Rosselló, s XII) Escultor romànic anònim. Autor d'un magnífic cor, de marbre rosa, en forma de tribuna alta, que es conserva amb un muntatge que no correspon al pla original, a l'antic priorat de Serrabona. Els temes de frisos i capitells són característics de l'escola rossellonesa; la seva interpretació acredita aquest artista com un dels grans escultors europeus del s XII. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serraclara i Costa, Gonçal (Barcelona, 1841 – 1885) Republicà federal. Destacà durant la revolució del 1868 i sobretot en ésser elegit diputat el 1869 per Barcelona, que fou el més jove d'aquelles corts constituents. Intransigent del Club dels Federalistes, col·laborador d'"El Estado Catalán", intervingué de forma destacada en l'aixecament federal de set-oct/1869 i poc després en la revolta contra les quintes de l'abr/1870. Fou llavors condemnat a 12 anys de bandejament. Pogué tornar el 1873 i, diputat provincial de Barcelona, col·laborà activament en l'intent de proclamació de l'Estat Català del mar/1873. És autor de La nueva inquisición. Proceso del diputado Serraclara y sucesos ocurridos en Barcelona el día 25 de setiembre de 1869 (1870) i, ensems amb altres, d'El libro del ciudadano (1877). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serraclara i Costa, Josep Maria (Barcelona, 1862 - 1938) Republicà. Germà de Gonçal. Advocat, s'afilià al partit federal orgànic. El 1891 passà al partit centralista de Salmerón. El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d'Unió Republicana a Catalunya. Vers el 1905 s'uní al lerrouxisme; formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d'abr/1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l'ajuntament. Fou també tinent d'alcalde. Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics (aconseguí l'absolució de Ramon Sempau).
Anar a: [ Serra A ] [ Serra G ] [ Serra i Bu ] [ Serra i G ] [ Serra i O ] [ Serra i R ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Serra de Portaceli
Serra d'En Galceran, la
Serra d'Or
Serra i Bauçà, Antoni
Serra i Boldú, Valeri
Serra i Busquets, Sebastià
Serra i Corominas, Joaquim
Serra i Ferrer, Josep Miquel
Serra i Fiter, Antoni
Serra i Húnter, Jaume
Serra i Moret, Manuel
Serra i Puig, Eva
Serra i Ràfols, Elies
Serra i Ràfols, Josep de Calassanç
Serra i Serra, Narcís
Serra i Vilaró, Joan
Serrabona