A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Despa ]    [ Despla, J ]    [ Despo ]    [ Despuig, F ]    [ Despuig i D ]    [ Despuig i S ]

És curiós, però només quan veus les persones fer el ridícul, t'adones de com les estimes. (Agatha Christie)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despalau, Dalmau  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d'Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). Fou inclòs al procés contra el comte urgellenc.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despalau, Frederic  (Catalunya, s XVII)  Cavaller. És autor d'una curiosa descripció de les festes celebrades a la Llotja de Barcelona a l'ocasió de les corts convocades per Felip III.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despalau, Jaume  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Marí. El 1307, amb Dalmau Serran, manà les quatre galeres amb que Ferran de Mallorca anà a incorporar-se a la Companyia d'Orient, i amb les quals emprengué dins el mateix any, acompanyat per Ramon Muntaner, l'accidentadíssima tornada.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDespens, Andreu  (Lleida, s XV)  Poeta. Sostingué tençons amb els Masdovelles.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despens, Pere  Veure> Espens, Pere d'.

7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Desperamons, Andreu  (Montèch, Llenguadoc, 1861 - Molig, Conflent, 1951)  Advocat a Perpinyà. Cap de la fracció reialista de l'Action Française al departament dels Pirineus Orientals. Fou redactor en cap del diari "Le Roussillon" i president de l'Associació de la Premsa Política Perpinyanesa.

6 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

desperta ferro!  (Catalunya-Aragó)  Crit de guerra que proferien els almogàvers abans d'entrar en batalla, alhora que ferien de grans cops les pedres amb els ferros de les llances.

8 CATALUNYA - POLÍTICA

Despertador de Catalunya  (Barcelona, 1713)  Opuscle polític. Basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d'Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip de Borbó. Fou reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per "La Veu de Catalunya" el 1897.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despí, Francesc  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Funcionari reial. Fou secretari del rei Jaume II. El 1304 anà al Marroc investit de missions diplomàtiques i també per conduir-hi un grup de cavallers que s'incorporava a la milícia catalana que es formava en aquell país a les ordres de Bernat Seguí.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Desplà  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Veure> Esplà.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesplà  (Alella, Maresme, s XIV – Barcelona, s XVI)  Llinatge. A Barcelona els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV. Tingueren repetidament -fins al primer terç del s XVI- els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes. Uns Desplà (tal vegada els mateixos d'Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d'aquest llinatge cal destacar Joan Desplà, doctor en lleis. Els s XVI i XVII una branca dels Erill es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l'Albi i Cervià i les senyories d'Altet i de Lluçà.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Arnau  (Catalunya ?, s XIV - Sicília ?, s XIV)  Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Bernat  (Catalunya, s XIII)  Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II, de València estant, mestre d'obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Francesc  (Catalunya, s XV)  Fill de Ramon i d'Elisabet, i germà de Ramon (nat 1412) i de Pere. Podia ésser l'homònim que ocupà cinc cops la conselleria de Barcelona entre el 1424 i el 1451. Fou el capità de l'armada barcelonina durant l'atac d'Alfons IV contra Marsella (1431).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Francesc  (Barcelona, s XV - d 1462)  Cavaller. Fou diverses vegades conseller de la ciutat i des del 1436 formà part del consell que assessorà la reina Maria mentre Alfons IV era a Nàpols. Durant la guerra contra Joan II va estar al servei de Carles de Viana, i posteriorment, amb el seu fill Guerau, formà part del partit francòfil, al servei de Lluís XI. Detingut per les forces de Pere de Portugal, rei dels catalans, fou cedit a Joan II en un canvi de presoners.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesplà, Francesc  (Catalunya, s XV - d 1488)  Senyor de Vinçà (Conflent) i de la casa d'Alella. Fou ambaixador de Barcelona a Nàpols (1444). Es casà amb Elionor d'Oms i foren pares de Lluís i de Guerau Desplà i d'Oms.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Francesca  (Catalunya, s XIV - d 1382)  Priora de Jonqueres. Germana d'un Ramon Desplà.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Guerau  (Barcelona, s XV)  Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d'un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Jaume  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l'ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard d'Alagó d'Oristany.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Joan  (Barcelona ?, a 1371 - d 1414)  Doctor en lleis, tresorer i conseller del rei Martí I l'Humà i conseller en cap de Barcelona (1410). Representà el Parlament català (1412) en la junta que decidí la forma d'elegir un nou rei a la mort de Martí. Posteriorment fou tresorer de Ferran I d'Antequera.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Joan  (Barcelona, s XV - a 1441)  Fill de Joan Desplà. Fou tresorer del rei. No tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera (morta el 1441).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesplà, Miquel  (Barcelona, s XV - d 1467)  Fill i hereu de Ramon Desplà i Cavaller i de Magdalena, i germà de Pere Joan Desplà i de Ramon Desplà i Bussot. Fou propietari de galeres i de part de la lleuda de Mediona, i tingué una llarga i densa carrera a la casa de la ciutat, on es distingí per la seva bona voluntat tractant de reconciliar la Busca i la Biga, grup al qual s'adherí plenament durant la guerra civil.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Pere  (Barcelona, s XIV - a 1383)  Cavaller. Fou figura important de la política municipal en temps de Pere III el Cerimoniós. Ocupà els càrrecs de conseller cinquè el 1356, segon el 1362, i primer o en Cap el 1364, 1368 i 1371.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Pere  (Catalunya, s XV)  Fill de Ramon i d'Elisabet, i germà de Ramon Desplà (nat el 1412), amb el qual potser viatjà en una galera grossa. També era germà seu Francesc Desplà.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Desplà, Pere  (Xàtiva, Costera, s XV - València ?, s XV)  Pintor. Exercí el seu art a València a la primeria de la centúria.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Pere Joan  (Catalunya, s XV - d 1443)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Pericó  (Catalunya, s XIV)  Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesplà, Ramon  (Catalunya, 1412 – s XV)  Fill de Ramon i d'Elisabet. Es casà (1436) amb Constança Serra i Destorrent. Tenia una galera grossa i, viatjant sol o amb el seu germà Pere, mantingué relació comercial amb Llevant, Tunís, Almeria, etc. En el govern municipal, es destacà durant el predomini de la Busca, partit en el qual actuà també el seu fill Ramon. Un altre germà seu fou Francesc.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Ramon  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Fill de Ramon i germà de Francesca Desplà.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà i Bussot, Ramon  (Barcelona, s XV - d 1443)  Fill de Ramon Desplà i Cavaller, i germà de Miquel i de Pere Joan Desplà.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà i Cavaller, Ramon  (Catalunya, s XV – 1443)  Propietari de galeres. La seva primera muller fou Magdalena. El seu fill i hereu fou Miquel Desplà, i altres fills foren Pere Joan Desplà i Ramon Desplà i Bussot.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà i de Corbera, Anna  (Catalunya, s XVI – 1534)  Filla i hereva de Guerau Desplà i d'Oms i d'Aldonça de Corbera, i germana de Guillem Ramon. Es casà (1506) amb Miquel Joan de Gralla, castlà de Subirats, a la descendència dels quals passaren els béns de la família.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà i de Corbera, Guillem Ramon  (Catalunya, s XVI - d 1530)  Canonge de Barcelona i rector d'Alella, Fill de Guerau Desplà i d'Oms i d'Aldonça de Corbera, i germà d'Anna.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesplà i d'Oms, Guerau  (Catalunya, s XV – 1516)  Cavaller. Fill de Francesc (mort d 1488) i d'Elionor d'Oms, i germà de Lluís. Fou senyor de la casa d'Alella i del castell de Güell, conseller de Ferran II i mestre racional. Es casà amb Aldonça de Corbera, senyora d'Esponellà, i foren pares de Guillem Ramon i d'Anna Desplà i de Corbera.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desplà i d'Oms, Lluís  (Barcelona, 1444 – 1524)  Eclasiàstic. Fou ardiaca major de la catedral de Barcelona, rector de l'església dels Sants Just i Pastor i de les parròquies d'Alella, Argentona, Badalona i Vilassar, i prepòsit de València. Fou proposat com a bisbe de Barcelona (1505), però hi renuncià. Defensà aferrissadament els privilegis eclesiàstics, fet que li valgué enemistats. Diputat, presidí la Generalitat (1506-09). Nomenat ardiaca de la seu, convertí la Casa de l'Ardiaca en un palau (avui Arxiu Històric de la Ciutat), i hi reuní una notable col·lecció de monuments romans. Conseller de Joan II i Ferran II, que el féu visitador de les obres del monestir de Montserrat i féu restaurar la capella de Sant Julià de Montjuïc.

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Desplanque, Emile  (Lilla, França, 1865 – París, França, 1915)  Arxiver a Perpinyà (1889-97). Publicà un Inventaire sommaire des archives communales antérieures à 1790. Ville de Thuir (1896) i treballs com L'enseignement élémentaire en Roussillon (1895), en col·laboració amb F. Torreilles, Recherches sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan (1891), Les infâmes dans l'ancien droit roussillonnais (1893).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despoal, Romeu  (Manresa, Bages, s XIV)  Cal·lígraf. Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Mallorca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat. En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despont, Bernat  (Barcelona ?, a 1350 - a 1428)  Doctor en lleis, diplomàtic i polític. Des del 1376 exercí diverses funcions diplomàtiques, i intervingué en el compromís matrimonial entre Violant de Bar i l'infantInici página Joan (1379). Posteriorment fou conseller de Joan I, Martí l'Humà i Ferran d'Antequera.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despont, Joan  (Catalunya, s XIV)  Cortesà. Germà de Bernat. Com ell, fou home de confiança del príncep Joan, duc de Girona i, com ell també, fou destituït de la cort ducal per ordre de Pere III el Cerimoniós.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Despont, Pere  (País Valencià, s XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)  Cavaller. Secundà el governador de València Arnau Guillem de Bellera als seus esforços per expulsar les companyies castellanes que havien penetrat al reialme per engruixir els efectius del bàndol de Centelles, partidari de Ferran I d'Antequera. Morí amb el governador a la batalla de Morvedre, on les forces sortides de València resultaren vençudes pels invasors. Als mesos precedents, un Pere Despont havia actuat d'enllaç entre el Parlament català i el papa Benet XIII.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Despont, Ponç  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. Actuà al Parlament de l'interregne (1410-12). Fou delegat davant del Parlament del Principat reunit a Tortosa. Hi anà acompanyat de Berenguer de Vilaragut que, com ell, era partidari de la candidatura de Jaume d'Urgell.

43 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Despont, Ramon  (Fraga, Baix Cinca, s XIII – Tarragona, 1312)  Eclesiàstic. Era bisbe de València. el 1294 fou un dels nuncis del papa Celestí V als territoris de la corona catalano-aragonesa. Jaume II el nomenà canceller seu. Amb Guillem de Na Montaguda anà d'ambaixador a Sicília a la primeria del 1297. L'ambaixada arribà a Messina, amb escorta de quatre galeres, l'11/feb. No fou possible d'evitar el penós trencament entre el rei Jaume i el germà d'aquest, Frederic II de Sicília. El 1303 fou nunci apostòlic a Sardenya i Còrsega, per tal que aquestes illes acceptessin Jaume II com a rei, en virtut de la investidura papal que li havia estat atorgada. L'any següent fou un dels jutges de les sentències de concòrdia pronunciades a Torrelles per resoldre els conflictes amb Castella, endegats pacíficament a les vistes de Campillo d'aquest any. AcompanyàInici página el monarca a l'expedició de croada a Almeria del 1309.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desportes, Pere  (Catalunya, s XIII)  Diplomàtic. El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia. A Xipre, on la colònia catalana s'havia consolidat amb la retirada d'Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d'un alfòndec o d'una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals; a Pèrsia, visità el khan dels tàtars, Gayhatu, per tal de convenir una aliança enfront d'Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el marcat d'Alexandria als mercaders catalans.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despou, Jaume  (Barcelona ?, s XIV – Barcelona, s XIV)  Pintor establert a la ciutat.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Desprac  (Espolla, Alt Empordà Antic terme.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desprat i de Gaiolà, Esteve  (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa, v 1788 - Londres ?, Anglaterra, s XIX)  Metge i polític. Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. D'idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820. Exiliat a Londres el 1824, fou professor de cal·ligrafia a l'Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s'interessà per la doctrina dels utopistes. No s'acollí a l'amnistia del 1833.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desprats, Berenguer  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós com a diplomàtic. El 1367, amb Francesc de Sant Climent, anà d'ambaixador prop del príncep de Gal·les.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDesprats, Francesc  (Oriola, Baix Segura, v 1454 – Roma, Itàlia, 1504)  Cardenal. Doctorat en dret (civil i canònic) a Lleida, i canonge d'Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI. Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesi d'Aragó, Castella i Portugal. Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 prop de Ferran II i d'Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana. Nomenat bisbe de Catània, d'Astorga (1500) i de Lleó, fou creat cardenal el 1503.

122 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Després, Josep Esteve  (Perpinyà, 1753 - 1834)  Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27). Fou avi de Juli Després.

50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Després, Juli  (Perpinyà, 1824 - Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)  Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del s XVII. És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869). El seu avi fou el baró Josep Esteve Després.

51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Despuig  (Rosselló, s XII - )  Llinatge noble. Establert a Tortosa en ésser conquerida el 1148. Al s XIII detenia la senyoria de Paüls. Una línia s'establí a Xàtiva i posseí la senyoria d'Alcàntera (Ribera Alta), i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta. La línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig.

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Despuig, Arnau  (Grècia, s XIV)  Cavaller del ducat d'Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrebassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s'interessà perquè li fos restituïda (1366).

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig, Ausiàs  (Xàtiva, Costera, s XV – Roma, Itàlia, 1483)  Cardenal i arquebisbe de Mont-real (Sicília) (1458-83). El 1473 fou nomenat cardenal per Sixt IV, que l'envià d'ambaixador a la cort alemanya de Frederic III. Va assistir a la dieta de Frankfurt.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Bartomeu  (Catalunya, s XIV - Barcelona ?, s XIV)  Escultor. Del 1382 ak 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el 1344.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig, Berenguer  (Illes Balears, s XIV)  Procurador de l'infant Ferran (1351) i encarregat de l'educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Berenguer  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l'illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Bernat  (Tortosa, Baix Ebre, s XII - Illes Balears, s XIII)  Possible germà de Guillem. Anà en l'expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Bernat  (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1451)  Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig, Francesc  (Barcelona, s XIV)  Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l'expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Despuig, Francesc  (País Valencià, s XV – s XVI)  Comanador de Montesa. Durant la guerra de les Germanies (1521) lluità al servei del mestre de Montesa Bernat Despuig i Rocafull per a reduir els agermanats de Benicarló, Peníscola i Sant Mateu del Maestrat, com a capità general del Maestrat. Tingué, posteriorment, una participació important en la batalla d'Almenara.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig, Galceran  (Tortosa, Baix Ebre, s XIII – Menorca, 1287)  Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l'illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Despuig, Guillem  (País Valencià, s XV)  Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Guillem  (Tortosa, Baix Ebre, s XII - Illes Balears, s XIII)  Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l'illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l'alqueria de Ben Aiet, a Artà. Posseiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Guillem  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Després d'haver sotmès Pere III el Rosselló, desposseint així Jaume III de Mallorca, fou nomenat veguer de Vilafranca de Conflent. A la darreria del mateix any 1344, el 22/nov, resistí un intent de Jaume III per recuperar la plaça, en el curs de la frustrada invasió enregistrada aquells dies. El 1347 anà a Sardenyà amb els reforços que hi dugué Hug de Cervelló, i que poc després sofriren la derrota dels Aidu di Turdu.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig, Joan  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1780)  Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l'any 1765.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Despuig, Lluís  (Xàtiva, Costera, v 1410 – València, 1482)  Cavaller. Mestre de l'orde de Montesa (1453). Fou ambaixador d'Alfons IV el Magnànim a Castella (1443-46) i a diversos estats italians: Milà (1447), Ferrara (1451), els Estats Pontificis (1445) i Venècia. Després serví Ferran I de Nàpols (gestionant el reconeixement papal) i Joan II, a França (1459). Durant la guerra civil contra Joan II figurà en el bàndol reialista, i va ésser conseller de l'esmentat rei, el qual li encarregà la defensa de Girona (1462) contra l'exèrcit de la Generalitat comandat pel comte de Pallars. Malgrat que aquest ocupà una gran part de la ciutat, Despuig pogué resistir fins que arribaren tropes franceses comandades pel comte de Foix, que feren aixecar el setge. Dirigí la presa d'Ulldecona (1465) i la de Tortosa (1466). Posteriorment fou nomenat capità general de València.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Macià  (Tortosa ?, Baix Ebre, s XIV - Catalunya, s XV)  Cavaller. Durant l'interregne fou, inicialment, partidari de Lluís d'Anjou. Substituí, per pocs dies, 26-30/des/1411), Lluís de Requesens en la comissió dels Vint-i-quatre del Parlament català, i fou enviat com a ambaixador prop de Ferran d'Antequera. Després de la proclamació d'aquest, prengué part en la campanya contra Jaume d'Urgell. Sota Alfons el Magnànim exercí diverses ambaixades, entre les quals la del concili de Constança (1417).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Miquel  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – Lleida, 1559)  Bisbe d'Elna (1542-50), d'Urgell (1553-56) i de Lleida (1556-59). Doctor en dret i canonge de Barcelona. Assistí al concili de Trent, i protesta contra la seva supressió. Fundà el col·legi de la Concepció per a la formació de preveres, a Lleida, on projectà un pla de reforma per a l'Estudi General.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig, Pere  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Pere  (Catalunya, s XV)  Cavaller i escriptor. És autor d'un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte. Considerat, per la seva tasca a l'església de Santa Maria del Mar, de Barcelona, com un dels arquitectes més importants del s XIV actius a Catalunya. Contractà aquesta obra el 1328, juntament amb Berenguer de Montagut, l'arquitecte de la seu de Manresa. Del 1318 al 1333 dirigí la construcció del claustre de la catedral de Vic, obra que fou continuada per Bartomeu Ladernosa i Antoni Valls.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig, Roger  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Caselles, Jaume  (Illes Balears, 1629 – 1699)  Capità de cavalls. Quinquenét de Miquel Despuig i de Santacília. Es casà amb la pubilla Caterina Gual-Eixaló i Burguet, la qual heretà béns dels Eixaló, els d'Antoni Gual de la Portella i els de Gabriel Gual de Canet, i per aquesta raó els seus descendents és cognomenaren Gual-Despuig.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig i Cotoner, Francesc  (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746)  Mariscal de camp. Fill de Joan Despuig i Martínez de Marcilla i germà de Ramon, Llorenç, Joan i Nicolau Despuig i Cotoner. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Cotoner, Joan  (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Fill de Ramon Despuig i Martínez de Marcilla i germà de Ramon, Llorenç, Francesc i Nicolau Despuig i Cotoner. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Cotoner, Llorenç  (Palma de Mallorca, 1706 – Tarragona, 1764)  Eclesiàstic. Bisbe de Mallorca i arquebisbe de Tarragona, on fou nomenat el 1763, com a successor de Joan de Cortada. A la seva mort, fou succeït a l'arxidiòcesi per Joan Laris.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Cotoner, Magdalena  (Illes Balears, s XVIII)  Muller del seu cosí germà Ramon Despuig i Fortuny. Llur nét fou Josep Despuig i Fortuny.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Cotoner, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1703 – 1775)  Fill Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i germà de Llorenç, Francesc, Joan i Ramon Despuig i Cotoner. Fou batlliu de Mallorca i comanador de Masdéu (1730-34), a l'orde de Sant Joan.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Cotoner, Ramon  (Illes Balears, 1694 – 1772)  Fill i successor de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i germà de Llorenç, Francesc, Joan i Nicolau. Durant l'empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d'Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d'Antoni i de Joan Despuig i Dameto.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig i Dameto, Antoni  (Palma de Mallorca, 1745 - Lucca, Toscana, Itàlia, 1813)  Eclesiàstic. Estudià filosofia i lleis a l'Estudi General de Mallorca i fou canonge de la seu de Palma. Col·laborà en la formació de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (1778). Fou bisbe d'Oriola i arquebisbe de València i de Sevilla. Implicat, juntament amb l'inquisidor Lorenzana, en una conspiració contra Godoy, el govern espanyol l'envià a Roma, on el papa Pius VII el nomenà patriarca d'Antioquia (1799). L'any 1803 fou nomenat cardenal, i quan Pius VII fou traslladat a França per Napoleó el seguí, fins que el 1813, malalt, es traslladà a Lucca. A Mallorca fundà una escola de dibuix, una magnífica biblioteca i un museu (proveït principalment amb estàtues i relleus procedents de les excavacions de Ricci, a Itàlia), que instal·là a la seva finca de Raixa. Va fer gravar el millor mapa de l'illa de la seva època, fet pel geògraf Julià Ballester i gravat per J. Montaner.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Dameto, Joan  (Palma de Mallorca, 1735 – 1813)  Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro. Carles IV, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d'Espanya. tingué per fills a Joan, Ramon i Maria Lluïsa Despuig i Safortesa.

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i de Rocabertí, Ramon  (Illes Balears, 1633 – 1681)  Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d'Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina. Es casà (1654) amb l'aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen , entre d'altres, tres fills: Ramon, Llorenç i Joan Despuig i Martínez de Marcilla.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig i de Santacília, Miquel  (Illes Balears, s XV - d 1481)  Fill de Francesc Despuig i de Santmartí. Fou el fundador de la branca dels Gual-Despuig. Tingué la possessió de Son Puig. El seu quinquenét fou Jaume Despuig i Caselles.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i de Santacília, Nicolau  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Jurat de Mallorca (1512). Fill de Francesc Despuig i de Santmartí i germà de Rafael. Fou el pare de Gil de Santmartí i Despuig.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i de Santacília, Rafael  (Illes Balears, s XV - s XVI)  Fill de Francesc Despuig i de Santmartí i germà de Nicolau. Fou pare de Francesc Despuig i Serralta.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i de Santmartí, Francesc  (Illes Balears, s XV)  Nét de Berenguer Despuig. Fou ambaixador (1475) de Mallorca al rei, com també ho fou el seu nét Nicolau Despuig i de Santmartí. Fou pare de Rafael i de Nicolau Despuig i de Santacília.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i de Santmartí, Nicolau  (Illes Balears, s XVI)  Ambaixador de Mallorca (1548) davant de Carles I, el qual l'armà cavaller a Augsburg. Nét de Francesc Despuig i de Santmartí.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i de Santmartí, Nicolau  (Illes Balears, s XVI - s XVII)  Fill de Joan Baptista Despuig i Mir i germà de Ramon. Ambdós germans es casaren amb les nétes i hereves de Felip Despuig i Fuster. Nicolau fou pare Joan Despuig i Despuig.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig i de Santmartí, Ramon  (Illes Balears, s XVII – 1634)  Fill de Joan Baptista Despuig i Mir i germà de Nicolau. Els dos germans es casaren amb les nétes i hereves de Felip Despuig i Fuster. Ramon es casà, en terceres núpcies (1630), amb Anna de Rocabertí i de Boixadors, i foren pares de Ramon de Despuig i de Rocabertí.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Despuig, Joan  (Illes Balears, s XVII – 1656)  Fill de Nicolau Despuig i de Santmartí. Fou cavaller de Sant Jaume; organitzà una esquadra per socórrer Messina. Fundà a Palma de Mallorca el convent de Santa Caterina de Siena (1680).

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Fortuny, Josep  (Illes Balears, 1767 – 1835)  Nét de Ramon Despuig i Fortuny. Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l'herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Fortuny, Llorenç  (Illes Balears, s XVIII – 1782)  Fill de Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla i germà de Ramon. Fou comanador de l'Espluga de Francolí, batlliu de Negrepont i gran prior de Catalunya de l'orde de Sant Joan. Cofundador i director de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (1778).

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Fortuny, Ramon  (Illes Balears, 1703 – 1774)  Fill de Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla, i germà de Llorenç. Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner. Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou Josep Despuig i Fortuny.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig i Fuster, Felip  (Illes Balears, s XVI)  Fill de Gil de Despuig i Santmartí, i de Caterina (o Margarida) Fuster, i germanastre de Joan Baptista Despuig i Mir. Ambdós germans foren hereus, per meitat, del seu pare.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Martínez de Marcilla, Joan  (Illes Balears, 1661 - 1742/46)  Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i de Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro. Fou el segon comte de Montenegro i el quart de Montoro, cavaller de Calatrava, regidor perpetu de Palma de Mallorca, capità de la cavalleria voluntària de l'illa. Fou empresonat al castell de Bellver (1706-15) durant l'ocupació austriacista. Ajudà amb provisions l'exèrcit de Felip V en el setge de Barcelona, i el 1719 aixecà un nou Regiment de Dragons de Palma, del qual fou capità el seu fill i successor en els títols, Ramon Despuig i Cotoner. Altres fills seus foren Llorenç, Francesc, Joan i Nicolau Despuig i Cotoner.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Martínez de Marcilla, Llorenç  (Illes Balears, 1667 – 1712)  Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i germà de Ramon i Joan. Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç i de Ramon Despuig i Fortuny.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon  (Palma de Mallorca, 1670 – Malta, 1741)  Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736. Havia estat batlliu de l'Hospital a Mallorca i senescal de l'orde a Malta. Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l'illa, i embellí l'església de Sant Joan.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig i Mir, Joan Baptista  (Catalunya ?, s XVI – Illes Balears, 1627)  Fill de Gil de Despuig i Santmartí, del qual heretà la meitat de les possessions, junt amb el seu germà Felip Despuig i Fuster. Participà en la batalla de Lepant (1571), fou elogiat pel poeta Dionís Pont i fou governador de Piombino; passà a Flandes amb l'expedició del duc d'Alba; fou nomenat superintendent de les obres de fortificació de Mallorca, fundà la capella de la Puríssima Concepció de la seu, on el 1594 traslladà la sepultura familiar, i fou batlle general de Mallorca (1586), conseller del Gran i General Consell (1581, 1587, 1590) i jurat en cap (1591). Fou pare deInici página Nicolau i Ramon Despuig i de Santmartí.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despuig i Pinyol, Cristòfor  (Tortosa, Baix Ebre, 1510 - 1561/80)  Escriptor i humanista. Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig. Procurador de Tortosa el 1548, l'any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfama, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat. Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l'heroi de Pavia Joan Aldana. Autor de l'obra més original del s XVI, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, comentaris crítics i de caràcter molt erudit en els quals, en un estil àgil i directe, defensa Tortosa, Catalunya i la llengua catalana contra les acusacions fetes per la guerra sostinguda contra Joan II.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Despuig i Rocafull, Bernat  (Xàtiva, Costera, s XV – València, 1537)  Mestre de Montesa (1506-37) i poeta. Nebot de Lluís Despuig i cosí d'Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certament literari de València del 1474. El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma prop de Juli II per tal de sol·licitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix. El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat -propietat de l'orde de Montesa- fins a apoderar-se de la vila per la força de les armes, i entrà posteriorment a València amb l'exèrcit reial, després de la capitulació de la ciutat. El poeta valencià Miquel Peres li dedicà la segona edició de la Vida de la Sacratíssima Verge Maria. Poesies seves foren editades el 1596 en la Historia de la adoración y uso de las Santas Imágenes, de Prades.

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Safortesa, Joan  (Palma de Mallorca, 1776 – 1853)  Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDespuig i Safortesa, Maria Lluïsa  (Palma de Mallorca, 1777 – 1867)  Filla de Joan Despuig i Dameto. Es casà amb l'hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia de Ramon i de Joan, germans seus, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.

102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Safortesa, Ramon  (Palma de Mallorca, 1768 – 1848)  Militar i polític. Nebot del cardenal Antoni Despuig. Comte de Montenegro i de Montoro, combaté en la guerra contra França (1794-95) i prengué part en la represa de Menorca el 1798. A Mallorca fou fiscal militar de la Junta Suprema del 1808 i, posteriorment, diputat a les corts. Fou mariscal de camp (1833), governador i capità general de les Balears (1834-36) i president de la Reial Audiència. Durant 17 anys fou el primer director de la Reial Societat Mallorquina d'Amics del País.

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Santmartí, Gil de  (Illes Balears, s XVI)  Fill de Nicolau Despuig i de Santacília. Fou armat cavaller el 1559 i participà en la conquesta de Nàpols i en les expedicions de Gerba i Bugia. Es casà dues vegades, primer amb Caterina (o Margarida) Fuster, amb la qual tingué l'hereu, per meitat, Felip Despuig i Fuster, i després (1537) amb Justina Mir, vídua d'Hug de Palou, que li dugué cent mil lliures de dot, i foren pares de l'altre hereu per meitat, Joan Baptista Despuig i Mir.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Sastre, Llorenç  (Illes Balears, s XX – 1972)  Darrer comte de Montenegro i Montoro. A la seva mort els comtats passaren als Truyols, marquesos de la Torre.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Despuig i Serralta, Francesc  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Vice-almirall de Nàpols (1523). Fill de Rafael Despuig i de Santacília.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDespujades, Bernat  (Catalunya, s XIV)  Vice-almirall de l'estol català en la campanya contra Gènova de 1334, al costat de Galceran Marquet. Es distingí en el bloqueig de Saona.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol, Bernat  (Catalunya, s XIV)  Metge. És autor de tractats mèdics.

108 CATALUNYA - HISTÒRIA

Despujol, el  (les Masies de Voltregà, Osona Antiga casa fortificada, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el Ter, prop del Poble-sec, origen del llinatge Despujol, de cavallers, al qual pertany l'actual propietari, marquès de Palmerola.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i d'Alemany-Descatllar, Francesc Xavier  (Barcelona, 1732 - 1809)  Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d'Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago. Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l'ajuntament i comandant d'un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran. Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat. El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l'estudi de la societat barcelonina del seu temps. En el marquesat el succeïren els seus fills Manuel i Ramon Despujol i de Vilalba.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i de Sabater, Ignasi Maria  (Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1959)  Militar. Voluntari a les guerres de Filipines i del Marroc (1921), on fou cap d'estat major de la comandància de Melilla. El 1925 participà en la retirada de Xauen i en el desembarcament d'Alhucemas. El mateix any fou governador militar de Girona i després de Barcelona, càrrec que ocupà fins a la caiguda de Primo de Rivera (1929), en què passà a ocupar el govern civil de Barcelona. Ascendit a tinent coronel, fou capità general de Catalunya (1930-31), i es retirà de l'exèrcit el 1932 amb la llei Azaña. El 1936, s'adherí a l'alçament.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDespujol i de Vilalba, Manuel  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Fill de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar i germà de Ramon. Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1791).

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i de Vilalba, Ramon  (Barcelona, 1772 - v 1848)  Fill de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar i germà de Manuel. Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i Dusay, Eulogi  (Barcelona, 1834 - Vallesa de Mandor, Camp de Túria, 1907)  Militar i polític. Primer comte de Casp. Participà en les guerres d'Àfrica (1860) i de Santo Domingo (1862-63). Tornat a la Península amb el grau de tinent coronel, combaté al Maestrat contra les partides aixecades durant la Tercera Guerra Carlina (1872-76), i contra l'alçament republicà de Saragossa (gen/1874). Fou capità general de València (1876-78) i governador i capità general de Puerto Rico (1878-81) i de Filipines (1891-92). Exercí durant uns mesos (oct-des/1899) la capitania general de Catalunya. Membre del partit conservador, fou senador vitalici (1896) i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i Dusay, Ignasi Maria  (Barcelona, 1827 – 1881)  Fill i successor de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar. Fou un dels fundadors (1851) i president (1862-66) de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i Dusay, Josep Maria  (Barcelona, s XIX – 1880)  Escriptor i polític. Germà d'Eulogi. Fou regidor de Barcelona i diputat per Tortosa. És autor de la traducció castellana, en vers, del poema L'Atlàntida, deInici página Jacint Verdaguer.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i Ferrer de Sant Jordi, Josep Maria  (Barcelona, 1804 - 1868)  Polític carlí. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar. Fill de Ramon Despujol i de Vilalba. Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga (1837), de la qual se separà (1838), per disconformitat amb els crims del comte d'Espanya. Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d'Amigant (un dels cognoms de la seva mare). El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i Martí, Bernat  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, s XIV – Vic, Osona, 1434)  Eclesiàstic. Canonge d'Elna i de Vic des del 1383. Contractà (1420) amb l'escultor Pere Oller l'obra del retaule d'alabastre per a l'altar major de la seu de Vic (acabat el 1427). Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que féu construir a la seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Despujol i Roset, Segimon  (les Masies de Voltregà, Osona, s XVI – Barcelona, 1614)  Jurista. Doctor en dret civil i dret canònic, exercí l'advocacia a Barcelona. Il·lustrà amb notes l'obra Observationes sacri regii senatus Cathaloniae (1608) de Miquel Ferrer i publicà Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae (1610).

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDessoler, Mateu  (Barcelona, s XV)  Ciutadà de Barcelona. Fou conseller cinquè (1438-39) i quart (1449-50) i membre del Consell de Cent (1461-62) de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle. En esclatar la guerra contra Joan II, es posà al costat del Consell del Principat. Acomplí accions de caire militar i diplomàtic: participació en el setge de la força de Girona (1462) i en la defensa del Baix Llobregat (1464). Fou un dels vuit membres de l'ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França (1463-64).

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dessoler, Pere  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Notari reial de Jaume II. Li foren confiades gestions especials de caràcter diplomàtic. El 1314 participà a les negociacions celebrades a València amb els ambaixadors de Xipre, per tal de convenir el matrimoni del rei català amb Maria de Lusignan.

121 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dessoler, Ponç  (País Valencià, s XIV – València, 1348)  Cavaller. Destacà al bàndol de la Unió, alçat contra Pere III el Cerimoniós. Vencedor aquest, fou escapçat, amb alguns altres, els darrers dies de l'any 1348.

Anar a:    Despa ]    [ Despla, J ]    [ Despo ]    [ Despuig, F ]    [ Despuig i D ]    [ Despuig i S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -