A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Alf ]   [ Alfas ]   [ Alfons ]   [ Alfonse ]   [ Algar ]   [ Algo ]

A la prosperitat els nostres amics ens coneixen; a l'adversitat nosaltres coneixem els nostres amics. (John Ch. Collins)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alf  (Isòvol, Baixa Cerdanya)  Despoblat. Era una antiga parròquia situada a la dreta del Segre, entre les d'All i Olopte, a l'indret de l'actual mas Revetllat, construït el 1593, junt a l'església de Sant Jaume d'Alf, avui desapareguda.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alfàbia  (Bunyola, Mallorca Occidental)  Possessió, al peu de la serra d'Alfàbia. Hi ha uns interessants jardins, declarats "jardins artístics" el 1954, són un exemple de diferents estils -àrab, italià i anglès-, i se'n destaquen els jocs d'aigua.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alfàbia, serra d'  (Mallorca Occidental Sector de la serra de Tramuntana, entre Sóller (al nord) i Bunyola i Orient (al sud), es Teix (a l'oest) i l'Ofre (a l'est), amb una altitud màxima de 1.068 m. Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana. Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l'illa.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlfacada, bassa de l'  (Tortosa, Baix Ebre)  (o bassa de les Alfacades) Estany o albufera, a la dreta de la gola de Migjorn.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alfacs, els  (Amposta / Sant Carles de la Ràpita, Montsià)  Terra baixa, pantanosa. L'evolució del primer braç hi formà una albufera, que, amb noves aportacions, va configurar el port natural dels Alfacs situat en el sector SO del delta de l'Ebre, un dels més ben protegits del litoral català. D'extensió força considerable (13 km. de llarg i 4 d'ample), conté poca aigua, car la seva profunditat mitjana no passa de 7 m. Fars a la punta de la Banya i a Sant Carles de la Ràpita, que és la població que explota comercialment el port. Exporta sal, la qual s'extreu en gran quantitat de les veïnes salines de la Trinitat.

6 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaAlfafar  (Horta del Sud Municipi: 10,1 km2, 6 m alt, 21.305 hab (2014). Situat al sud de la ciutat de València. L'agricultura de regadiu (hortalisses i arròs) ocupa tot el terme i s'alimenta d'aigua de la sèquia de Favara. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels mateixos propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar oví, cabrum, boví i porcí). Tanmateix, la principal activitat econòmica del municipi és avui la indústria (mobles de fusta, begudes, productes químics), el desenvolupament de la qual ha provocat els darrers anys un fort creixement de la població. El poble, una antiga alqueria islàmica, es troba a 5 km de la ciutat de València; hi destaca l'església parroquial de la Mare de Déu del Do, construïda el s XVIII. Dins el terme es troben els caserius o llogarets de l'Orba, del Tremolar i de Sant Jordi d'Alfafar i el despoblat de Ravissanxo. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

7 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatAlfafara  (Comtat Municipi: 19,78 km2, 582 m alt, 418 hab (2014). Situat al sector occidental de la valleta d'Agres. El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos: al sud, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al nord, les serres de la Solana i de la Filosa; al nord-oest d'Alcoi. La terra no conreada ocupa una gran extensió (boscs de pinedes i pasturatges estacionals). La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses), que aprofita l'aigua de les fonts. Pedreres. La indústria tèxtil, modestaInici Pàgina però tradicional al municipi, complementa l'activitat econòmica. El poble, un antic lloc islàmic, es troba assentat en un coster de la serra de Mariola. Es va separar del terme de Bocairent, del qual formava part, el 1632. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfaig, Antoni  (Catalunya ?, s XVI – Montserrat, Bages, 1572)  Monjo de Montserrat. Estudià filosofia i teologia a Salamanca. El 1541 professà a Montserrat, on fou professor de teologia. Durant 15 anys exercí el mateix càrrec al monestir de Sant Feliu de Guíxols. Ha quedat en la seva obra un Sermonari amb 74 sermons en català i unes Notationes in sanctam regulam; la seva obra castellana, Camino de perfección, s'ha perdut. Formà part de l'escola de la devotio moderna de Montserrat.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alfait, sèquia d'  (Massalavés, Ribera Alta)  Sèquia, una de les que porta l'aigua de la sèquia reial del Xúquer.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alfama, desert d'  (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre)  Territori desert, proper a la costa, a l'extrem septentrional de l'antic terme general de Tortosa, al sud del coll de Balaguer. Vora el mar, a la cala de Sant Jordi, hi ha les restes de l'antic castell de Sant Jordi d'Alfama, nucli de l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alfama, orde de Sant Jordi d'  (CatalunyaVeure> orde de Sant Jordi d'Alfama.

12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alfàndec  (Benifairó de Valldigna, Safor (o Alfàndec de Marinyén) Altre nom amb què era conegut el castell d'Alcalà d'Alfàndec. A causa d'aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d'Alfàndec, nom canviat a la fi del s. XIII pel de vall Digna.

13 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlfara de Benitandús  (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa)  Despoblat. Era població de moriscs, habitada el 1563 per tres famílies.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbreAlfara de Carles  (Baix Ebre Municipi: 63,94 km2, 334 m alt, 395 hab (2014) (ant: Alfara dels Ports). Situat a l'oest de la comarca, al nord de Tortosa i al límit amb la Terra Alta. De relleu força accidentat pel massís dels ports de Beseit, que envolta el terme per ponent i migjorn. Boscos de pins, explotats ja d'antic, i brolles de romaní. L'agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia ovina i cabruna i la manufactura de cabassos de margalló són les principals activitats econòmiques del municipi. També hi ha pedreres i guixeres. Destinacií turística pels amants de la natura. El poble conserva el tipisme de vila de muntanya; l'esglésiaInici Pàgina parroquial de Sant Agustí va ser acabada a finals del s. XVIII. El terme municipal comprèn també l'antic terme del Toscar i el caseriu de Mascar. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreAlfara de la Baronia  (Camp de Morvedre)  Municipi: 11,71 km2, 70 m alt, 545 hab (2014) (o Alfara d'Algímia, o Alfara de Torres Torres). Al límit amb l'Alt Palància i amb la zona de llengua castellana del País Valencià. Entre la part muntanyosa del terme, coberta de pinedes, i la plana, a la vall del riu Palància i on predomina el regadiu (tarongers i horta), amb aigua provinent de la sèquia major de Morvedre i de les fonts d'Àrguines, s'estèn una ampla zona, la més extensa del terme, dedicada al secà (principalment garrofers, i unes quantes ha d'oliveres). Amb tot, la manca deInici Pàgina perspectives econòmiques ha afavorit els últims anys l'emigració de bona part de la població, sobretot cap a Sagunt. El poble està situat al peu d'un petit turó, on es troba el santuari de la Mare de Déu dels Afligits. Ajuntament (en castellà)

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaAlfara del Patriarca  (Horta del Nord Municipi: 1,98 km2, 35 m alt, 3.219 hab (2014) (ant: Alfara de l'Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles). Situat a la dreta del barranc de Carraixet, al nord de la ciutat de València. L'agricultura, totalment de regadiu, s'alimenta amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme. La principal font de riquesa del municipi és, però, la indústria, sobretot teuleries i rajoleries. El poble, pràcticament unit al nucli urbà de Montcada, era una antiga alqueria islàmica. L'església parroquial de Sant Bartomeu va ser edificada el 1732 al lloc del primitiu temple gòtic. Al poble hi ha també l'antic palau senyorial i, cap al sud, l'antic convent franciscà de Sant Dídac, de finals del s. XVI, avui convertit en fàbrica de llumins. Ajuntament

17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaAlfarb  (Ribera Alta Municipi: 20,41 km2, 94 m alt, 1.553 hab (2014), (cast: Alfarp). Situat a la vall dels Alcalans, a banda i banda del riu Magre, al sud-oest de València. El territori, bàsicament agrícola, és dominat pel secà (garrofers, oliveres, ametllers, farratges i cereals). El regadiu, principalment tarongers, aprofita aigües de la sèquia d'Alfarb, de la d'Alèdua i del subsòl. La ramaderia porcina i l'avicultura completen les activitats econòmiques. Amb tot, l'emigració, sobretot a València i França, ha estat una constant tradicional del municipi. Entre Alfarb i el terme veí de Catadau han estat trobades restes i inscripcions lapidàries d'època romana. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alfaro, serra d'  (Comtat / Marina Alta (o del Faro o de Bitla) Alineació muntanyosa, dirigida de sud-oest a nord-est. La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al sud, del de Tollos, al nord (Comtat); la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al nord pel curs del barranc de Malafí. El punt culminant (1.165 m alt) es troba dins el terme de Tollos.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlfaro Brieva, Nicolás  (Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 1837 – Barcelona, 1905)  Pintor. Deixeble de Carlos de Haes, que es distingí sobretot en els temes històrics i de paisatges. Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda. Hi ha quadres seus al Museu d'Art Modern de Barcelona, i d'altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andreu Alfaro i HernándezAlfaro i Hernández, Andreu  (València, 5/ago/1929 - 14/des/2012)  Escultor. Conrea un estil constructivista, íntimament lligat a les recerques visuals i gestàltiques, que realitza amb un gran domini tècnic. Al mateix temps, endut per una exigència de puresa i simplicitat formal, arribà a donar al ferro les formes més elementals inspirant-se molt sovint en el repertori formal dels elements i en les eines pròpies del treball productiu. A partir de la dècada de 1960 realitzà obres de caràcter cinètic i desenvolupament generatrius. Entre les seves obres, cal citar El pardalot (Museu d'Art Contemporani de Madrid), Homenatge a Joan Fuster, La Bella, Al Vent (Barcelona, 1969), Catalan Power (1976) i diversos monuments públics, com el Monument als Països Catalans de Tàrrega. Les seves obres han obtingut una important projecció internacional i ha assolit el premi d'Honor Jaume I (1980) i el premi Nacional de las Artes Plásticas (1981). L'any 1983 realitzà una exposició a l'antic...  Segueix... 

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carles Alfaro i HofmannAlfaro i Hofmann, Carles  (València, 1960 - )  Director de teatre. Realitzà estudis d'interpretació (1977-81) i el 1985 es diplomà com a director a The British Theatre Association for Directors and Drama Instructors de Londres. L'any 1982 fundà a València la companyia Moma Teatre i debutà com a director amb El malalt imaginari, de Molière. A partir del 1986 continuà la seva activitat com a director de nombrosos muntatges: Entre els porcs, d'A. Fugard (1990), El cas Woyzeck, de G. Büchner (1992), Metro, de P. Sanguino i R. González (1993), Borja-Borgia, de M. Vicent (1994), Càndid, de Voltaire (1995), El muntaplats, d'H. Pinter (1996), Las sillas, d'E. Ionesco (1997) i L'altre, de P. ZarzosoInici Pàgina (1997). Ha estat guardonat com a millor director pels Premis del Teatre de la Generalitat Valenciana.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAlfarràs  (Segrià Municipi: 11,44 km2, 281 m alt, 3.003 hab (2014). Situat a la plana del Segrià, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord de Lleida, al límit amb la Llitera. La base econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu (blat, alfals, fruiters i panís), alimentada pels canals d'Aragó i Catalunya i de Pinyana. El secà (cereals i oliveres), la ramaderia ovina, la cria d'animals de granja i la indústria tèxtil en són el complement. Hi ha guixeres que s'utilitzen industrialment. El poble és emplaçat prop de la Noguera Ribagorçana, a l'encreuament de les carreteres de Lleida a Viella i de Tàrrega a Tamarit de Llitera; l'església parroquial de Sant Pere és d'estil romànic, reformada al s XVIII amb una façana barroca. Dins el terme es troben el poble i l'antic terme d'Andaní, al nord de la població. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alfarràs, marquesat d'  (Catalunya Títol senyorial, concedit el 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors. Passà a la família Desvalls, marquesos del Poal.

24 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaAlfarrasí  (Vall d'Albaida Municipi: 6,36 km2, 197 m alt, 1.252 hab (2014). Situat al centre de la vall, a la dreta dels rius d'Albaida i Clariano, al sud de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva. L'agricultura ha estat la base tradicional de l'economia del municipi, amb predomini del secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall, el raïm de taula. La sèquia d'Alfarrasí, amb aigües procedents del riu d'Albaida, rega el terme i permet l'agricultura de regadiu (cereals i hortalisses). Els darrers anys, però, la indústria s'ha desenvolupat notablement, sobretot el tèxtil, que dóna feina a una gran part de la població i n'ha impulsat un fort creixement. Al poble, situat a l'esquerra del riu d'Albaida, destaca l'església parroquial de Santa Maria, construïda entre els anys 1763 i 1779. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlfàs, l'  (Ador, Safor)  Caseriu, situat a la plana regada, a l'esquerra del riu d'Alcoi, davant mateix del poble de Potries.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alfàs, l'  (Castalla / Ibi, Alcoià)  Zona de la foia de Castalla, entre els dos municipis, al centre de la vall, entre el riu Verd i el seu afluent, el barranc d'Ibi, és compresa dins els dos termes municipals, en cada un dels quals dóna nom a una partida rural: l'Alfàs de Castalla (on es troba el caseriu del mateix nom, anomenat també els Alfassos, amb l'església de Sant Joan Baptista, fundada el 1734) i l'Alfàs d'Ibi (que el 1842 comprenia 17 masies).

27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaAlfàs del Pi, l'  (Marina Baixa Municipi: 19,30 km2, 88 m alt, 21.357 hab (2014), (ant: l'Alfàs de Palop). Estès entre els termes de la Nucia, Altea, Benidorm i la mar. L'activitat econòmica tradicional del municipi ha estat durant anys l'agricultura, principalment de secà, que tanmateix no havia pogut impedir durant la primera meitat del s. XX un fort corrent emigratori cap a Amèrica i a l'Àfrica del Nord. A partir del 1960, però, aquest corrent s'ha invertit, gràcies a la gran influència de la veïna vila turística de Benidorm, cisrcumstància que ha multiplicat per sis la població del municipi. El poble, situat a l'interior, a pocs quilòmetres de la costa, era un antic castell de defensa contra els pirates. Dins el terme es troben els caserius de l'Albir i de Carbonera. Ajuntament (en castellà)

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alfassos, els  (Castalla, Alcoià Altre nom amb què és conegut el caseriu de l'Alfàs.

29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforAlfauir  (Safor Municipi: 6,18 km2, 75 m alt, 438 hab (2014). Situat a la zona de transició entre l'horta de Gandia i la Vall d'Albaida, al sud-oest de Gandia. La part més accidentada del territori és coberta de pinedes i de brolla. El municipi basa la seva economia en l'agricultura, amb predomini del secà (moscatell, olives, ametlles i garrofers). El riu Vernissa, afluent de l'Alcoi, rega el terme i fa possible conreus de regadiu (tarongers, hortalisses i llegums). Tanmateix, l'emigració, principalment a França i a Gandia, ha estat una constant en la vida del municipi. El poble, a l'esquerra delInici Pàgina barranc d'Alfauir, era una antiga alqueria islàmica. Dins el terme, a l'esquerra del riu Vernissa, es troba l'antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alfeitamí, assut d'  (Almoradí, Baix Segura)  Presa del riu Segura, construida entre el 1571 i el 1615, des d'on és derivada l'aigua cap a les hortes dels termes d'Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera de Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alferic, Pere d'  (Catalunya, s XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1312)  XXX Abat perpetu de Poblet (1302-12), successor d'Egidi Rosselló. Intervingué a les corts de Montblanc (1307) i de Barcelona (1311) i als concilis de Tarragona del 1305 i del 1309. Rebé de Sibi·la de Saga el mas d'en Moneder, als afores de Barcelona, on fundà el priorat de Santa Maria de Natzaret (1311). Tractà, en va, d'obtenir per al monestir alguns béns procedents de la dissolució de l'orde del Temple, que ell havia defensat durant un temps. Fou el primer abat que tingué un sepulcre amb efígie esculpida, el qual figura a la Sala Capitular. Fou succeït per l'abat Andreu de Timor.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alferio, Jacint  (Elx ?, Baix Vinalopó, s XVII - Alacant ?, s XVII)  Metge. Exercí la professió a Alacant. Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam (Nàpols, 1628), que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d'un tractat sobre calculosi i d'altres malalties renals: Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela (Nàpols, 1623).

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAlfés  (Segrià Municipi: 32,0 km2, 236 m alt, 315 hab (2014). S'estén a l'esquerra del riu Set per una plana accidentada per tossals, al límit comarcal amb les Garrigues. Hi predomina l'agricultura de secà, dedicada als cereals i a les oliveres, i la ramaderia ovina transhumant. La part més antiga del poble, anomenada la Vileta, conserva un dels portals que la tancaven i un finestrat renaixentista a la casa de les Doctores. L'església parroquial de Sant Pere és romànica amb un absis semicircular. El terme municipal comprèn, a més, els antics termes de Vinfaro, la Manxa i Torrepicona.Inici Pàgina S'han trobat restes de sílex i ceràmica prehistòrica al nord de Vinfaro i a les terrasses a l'esquerra del riu. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alfleix  (la Vall de Laguar, Marina Alta Altre nom amb què és conegut el poble de Fleix.

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alfofra  (Confrides, Marina Baixa)  Despoblat. Era un antic lloc de moriscs que el 1563 tenia 22 focs. El s. XVI fou segregada de la parròquia del Castell de Guadalest i erigida en parròquia independent, amb jurisdicció sobre els llocs d'Abdet i Florent. Ja es trobava despoblat el s XVIII.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alfòndec, l'  (Tortosa, Baix Ebre)  Antic barri de la ciutat. Esdevingué una de les quatre parròquies en què fou dividida després de la conquesta, el 1148. Al començament del s. XVII aquesta parròquia fou incorporada a la de Santa Maria.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alfondeguilla  (FondeguillaPlana Baixa)  Nom amb què també és conegut el poble.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons  (Aragó, 1229 – 1260)  Infant d'Aragó. Fill de Jaume I i de la seva primera muller, Elionor de Castella. Malgrat l'anul·lació d'aquest primer matrimoni del rei, el legitimà (1229) i el reconegué com a hereu universal el 1232. Però en successius testaments només li va deixar Aragó i Catalunya (1241) i Aragó tot sòl (1243-44). L'últim testament esmentat provocà un gran descontentament de l'infant, que marxà a Castella, i, en general, de tot el regne d'Aragó. Finalment, Jaume I, tement l'aliança del seu primogènit amb Castella, i empès per les Corts d'Alcanyís (1250-51), acordà de fer una nova partició dels seus estats, en la qual (1253) Aragó i València eren assignats a Alfons. L'infant es casà amb Constança de Montcada, filla hereva del vescomte de Bearn, amb la qual recollia les aspiracions catalano-aragoneses sobre el sud de França. Morí, però, sense descendència.

39 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlfons  (Portugal, s XIII – s XIV)  Fill de l'infant Pere, fill bastard de Pere II el Gran. La seva mare fou la dama portuguesa Constança Mendes Pelita. Alfons era nebot, per tant, de la reina Isabel de Portugal, filla legítima de Pere II. Nasquè segurament a Portugal mateix, on residien els seus pares. Tindria successió. Aquesta branca il·legítima i emigrada del Casal de Barcelona és poc coneguda.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons  (Balaguer, Noguera, s XIV)  Fill primogènit de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne i de Teresa d'Entença. Morí a l'any. Els seus drets de primogenitura passarien així al seu germà segon, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alfons  (Perpinyà, 1362 – Barcelona, 1367)  Quart dels infants nats de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor de Sicília.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons  (Girona, 9/set/1377 – oct/1377)  Fill de l'infant Joan, duc de Girona i futur rei Joan I de Catalunya-Aragó, i de la primera muller d'aquest, Mata d'Armanyac. Era el quart dels infants haguts d'aquest matrimoni. Nasqué prematur.

43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons  (Castella, s XV - Linares, Jaen, Andalusia, 1485)  Fill natural del rei Joan II. Tingut abans de casar-se amb la seva segona muller Elionor Enríquez. Durant la guerra contra Castella (1459) se li encomanaren diverses misions militars que no reeixiren, degut segurament a la seva joventut. Més tard, en canvi, arribà a ésser considerat un dels millors homes d'armes del seu temps. Vencè a les tropes castellanes a la batalla d'Abàrzuza (Navarra). Fou una de les màximes figures de l'exèrcit reialista de Joan II en la guerra contra la Generalitat; el 1462 duia el cos del centre a la batalla de Rubinat, actuà intensament al Camp de Tarragona, dirigí l'ocupació de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), el 1464 fou cap de columna a la granInici Pàgina ofensiva convergent sobre Lleida, participà al setge d'aquesta ciutat, el mateix any avança ràpidament cap a Barcelona, participà en el dur setge del castell d'Amposta, El 1468-69 fou capità general de les tropes reialistes al front de l'Empordà, el 1471 obtingué el considerable triomf del Besòs i participà...  Segueix... 

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons  (Aragó, 1455 – Tarragona, 1514)  Eclesiastic. Fill de l'homònim i nét de Joan II. Fou nomenat bisbe de Tortosa (1475-1513). Ocupà l'arquebisbat de Tarragona (1513-14). Establí a Tortosa la festa de la Santa Cinta.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons  (Cervera, Segarra, 1470 - Lécera, Aragó, 1520)  Fill natural de Ferran II el Catòlic i d'Aldonça Roig i d'Ivorra i d'Alemany, de Cervera. Existí la idea de casar-lo amb Anna de Cabrera, però la mort del comte Bernat Joan frustrà el projecte. Més tard fou destinat a l'església. Féu una carrera brillant, que inicià amb l'ascensió a l'arquebisbat de Saragossa a l'edat de set anys. Fou persona d'una gran cultura. Hom en coneix diversos escrits de caràcter doctrinal. La seva actuació política resultà així mateix remarcable. En 1505, quan caigué en desgràcia el Gran Capità, rebé el títol de virrei de Nàpols. Abans fou nomenat lloctinent dels regnes de la Corona d'Aragó (1482) per haver rebutjar els aragonesos la designació de Joan Ramon Folc de Cardona. Ocupà aquest càrrec fins al 1520.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons, Jaume  (Catalunya, s XV)  Arquitecte establert a Barcelona. El 1467 contractà el claustre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, i, en col·laboració amb el mestre d'obres Pere Baset, construí els claustres del convent de Sant Jeroni de la Murtra (1469-78) i del monestir de Montserrat (1476).

47 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Alfons I d'Aragó "el Bataller"  (Aragó, 1073 – Poleñino, Aragó, 1134)  Rei d'Aragó i de Pamplona (1104-34). Hagué de tractar amb Ramon Berenguer III de Barcelona, tant per les delicades qüestions suscitades a la mort de la seva ex-dona Urraca de Castella, com per friccions jurisdiccionals amb zones deInici Pàgina reconquesta reservades al barceloní i pels feus llenguadocians del monarca aragonès. Alfons I sembla que arribà indegudament fins a Gardeny (1123) sobre Lleida, cosa que provocà una entrevista i un conveni amb Ramon Berenguer (1126). A la mort d'Alfons (set/1134) sense descendents, deixà els seus regnes als ordes militars, cosa que, naturalment, no fou acceptada pels nobles aragonesos, que la impugnaren i s'apresaren a elegir un rei propi, el germà d'Alfons I, Ramir II el Monjo, aleshores bisbe de Roda-Barbastre, i els navarresos escolliren García V Ramírez. Aquests fets tingueren una conseqüència política transcendental perquè provocà la unió d'Aragó amb Catalunya pel casament de la filla de Ramir, Peronella, amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.

48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons II d'Aragó  Veure> Alfons I de Catalunya-Aragó.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons III d'Aragó  Veure> Alfons II de Catalunya-Aragó.

50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons IV d'Aragó  Veure> Alfons III de Catalunya-Aragó.

51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons V d'Aragó  Veure> Alfons IV de Catalunya-Aragó.

52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Alfons VIII de Castella (Sòria, Castella, 1155 - Gutierre Muñoz, Castella, 1214)  Rei de Castella. Concertà amb Alfons I de Catalunya-Aragó el tractat de Cazola (1179).

53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons I de Catalunya-AragóAlfons I de Catalunya, II d'Aragó "el Cast" o "el Trobador"  (Sant Pere de Vilamajor ?, Vallès Oriental, 1154 – Perpinyà, 1196)  Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96). Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. No fou proclamat major d'edat fins al 1173. Abans (des del 1162) era tutor Enric II d'Anglaterra, però, de fet, ho eren el Gran Senescal de Catalunya, Guillem Ramon de Montcada, i el bisbe de Barcelona, Ramon de Torroja. El seu regnat es caracteritzà per una constant intervenció al sud de França. El 1166 Ramon Berenguer III de Provença moria en el setge de Niça senseInici Pàgina descendència masculina. Alfons es presentà (1167) a Provença i, amb l'ajut, dels nobles provençals i el suport del rei anglès, s'oposà a Ramon V de Tolosa amb èxit i es proclamà marquès, mentre deixava el seu segon germà Pere com a comte amb el nom de Ramon Berenguer IV. La mort de Gerard, darrer comte del Rosselló (1172), li lliurà aquest territori. El 1176 firmà una treva amb el de Tolosa, el qual.. Segueix... 

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons II de Catalunya, III d'Aragó, I de València "el Franc" o "el Liberal"  (València, 1265 – Barcelona, 18/jun/1291)  Rei de Catalunya-Aragó (1285-91). Fill primogènit de Pere II i Constança de Sicília. Governà com a regent mentre el seu pare anava cap a la conquesta de Sicília (1282-83). El 1285, mentre moria Pere II, Alfons conqueria l'illa de Mallorca al seu oncle i feudatari Jaume de Mallorca-Rosselló, que havia traït els d'Aragó en deixar passar els francesos pel Rosselló. Poc després Eivissa es lliurà al nou rei. El 1287 conquerí Menorca als sarraïns i la repoblà amb catalans. Va haver d'afrontar-se a l'hostilitat conjunta dels Anjou, el Pontificat i Sanç IV perquè tenia com a penyores els infants de la Cerda (el 1288 proclamà rei de Castella, Alfons de la Cerdà, a canvi de la cessió secreta del regne de Múrcia). Al mateix...  Segueix... 

55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons III de Catalunya, IV d'Aragó, II de València "el Benigne"  (Nàpols, Itàlia, 1299 – Barcelona, 1336)  Rei de Catalunya-Aragó (1327-36). Segon fill de Jaume II i de Blanca d'Anjou. Pel seu matrimoni (1314) amb Teresa d'Entença, neboda d'Ermengol de Cabrera, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, rebé aquests títols i els territoris corresponents a canvi de 100.000 sous jaquesos. En vida del seu pare va dirigir les operacions militars de la conquesta de Sardenya (1323-24). Quan morí, el succeí per la renúncia del primogènit, Jaume. El rei es comprometé a ajudar el seu cunyat, Alfons XI de Castella, en la conquesta de Granada, per por d'una nova invasió musulmana, però el de Castella signà la pau unilateralment amb Mohamed IV. Malgrat haver proclamat en l'estatut de Daroca (1328) la indivisibilitat de...  Segueix... 

56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons IV de Catalunya-AragóAlfons IV de Catalunya, V d'Aragó, III de València, I de Mallorca, I de Nàpols "el Magnànim"  (Catalunya ?, 1396 – Nàpols, Itàlia, 1458)  Rei de Catalunya-Aragó (1418-58). Fill de Ferran I i Elionor d'Alburquerque. Es casà amb Maria de Castella (1415), germana del rei castellà Joan II. En ésser proclamat rei, convocà Corts, a las quals demanà capital per a les operacions a Itàlia. Les Corts l'hi negaren i, en una posterior convocatòria (1419-20), el rei acceptà llurs condicions per tal d'obtenir 50.000 florins. El 1420 marxà a Sardenya, on reduí els nuclis de revoltosos, i després a Còrsega, on s'apoderà de Calvi i posà setge a Bonifaci. L'any 1421, aixecàInici Pàgina aquest setge davant la possibilitat d'heretar el regne de Nàpols. Alfons IV entrà a Nàpols i fou reconegut hereu i virrei (1421). Va vèncer els genovesos i els angevins a la batalla naval de la Foç Pisana i després signà la pau amb Gènova i el duc de Milà. Els seus antics partidaris, però, conjuntament...  Segueix... 

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfons I de Gandia  (País Valencià, v 1332 – 1412)  Comte de Ribagorça i Prades, marquès de Villena i duc de Gandia. Fill de l'infant Pere i de Joana de Foix. Pel seu pare era cosí de Pere III. D'ell heretà els comtats de Ribagorça i Prades. Fou capità general del regne de València. Ajudà Enric de Trastàmara en la seva lluita contra Pere el Cruel i aixó li valgué el marquesat de Villena. Posà fi a la invasió del comte d'Armanyac (1389-90) i, més tard, fou nomenat tutor d'Enric III de Castella. El 1399 en rebré el títol de duc de Gandia, gràcies als serveis prestats al rei Martí. Quan aquest morí sense fills, Alfons de Gandia presentà la seva candidatura a la successió, però morí el 1412 abans de celebrar-se la reunió de Casp.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfons II de Gandia  (País Valencià, v 1356 - 29/oct/1425)  Duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia. Fill de Alfons I de Gandia. Fou lloctinent general del regne d'Aragó (1402-04) i presentà la seva candidatura en la reunió de Casp. A despit d'ésser derrotat per Ferran d'Antequera, col·laborà amb ell i, quan Jaume d'Urgell es revoltà, va intervenir decididament en el setge de Balaguer, on fou derrotat Jaume.

59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons I de Mallorca  Veure> Alfons IV de Catalunya-Aragó.

60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons I de Nàpols  Veure> Alfons IV de Catalunya-Aragó.

61 EUROPA - BIOGRAFIA

Alfons II de Nàpols  (Itàlia, 1448 – 1495)  Rei de Nàpols. Successor de Ferran I de Nàpols. Dominà la revolta dels barons, però fou derrotat per Carles VIII, rei de França.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlfons I de Provença  Veure> Alfons I de Catalunya-Aragó.

63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons II de Provença  (Catalunya, s XII – Palerm, Itàlia, 1209)  Comte de Provença (1185-1209). Fill d'Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella. L'any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat, foren administrats per un procurador. El testament del rei de Catalunya-Aragó (1196) hi afegí els seus drets sobre Montpeller. Tres anys abans havia estat signat el contracte matrimonial d'Alfons amb Garsenda, néta primogènita de Guillem VI, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis. La revocació de Guillem VI de part d'aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu germà, Pere I de Catalunya-Aragó, i fou signada la pau (1202). Trencada dos anys després, Guillem VI féu presoner Alfons i s'apoderà dels seus estats; el monarca català restablí novament la situació. L'any 1208 anà a Barcelona, per tal d'acompanyar la seva germana Constança a Sicília, on foren celebrades les noces amb l'emperador Frederic II; poc després morí a Palerm.

133 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Alfons XII  (Madrid, 1857 - 1885)  Rei d'Espanya (1875-85). Fill d'Isabel II. Durant el seu govern, presidí la vida política sense immiscir-s'hi, amb la qual cosa aconseguí de refer, en part, el prestigi de la monarquia. Poc abans de la seva mort li fou presentat el Memorial de Greuges (mar/1885), que rebé amb simpatia, però l'actitud intransigent de Cánovas del Castillo, president del govern, féu que aquestes reivindicacions catalanes no fossin tingudes en compte. A la seva mort, la seva segona muller, Maria Cristina d'Àustria, exercí la regència durant la minoritat del fill d'ambdós, Alfons XIII.

134 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Alfons XIIIAlfons XIII  (Madrid, 1886 - Roma, Itàlia, 1941)  Rei d'Espanya (1886-1931). Fill pòstum d'Alfons XII i de Maria Cristina d'Àustria. El 31/mai/1906 es casà amb la princesa britànica Victòria Eugènia, i fou objecte d'un atemptat en plena desfilada de noces, obra de Mateu Morral. Deixà caure el govern de Maura davant la protesta contra la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). Per tal d'evitar la discussió de les responsabilitats del sagnant desastre d'Annual, afavorí el cop d'estat militar del general Primo de Rivera (set/1923). S'iniciaren així els llargs anys de dictadura, amb la repressióInici Pàgina sistemàtica del catalanisme, al qual el rei era ben hostil, malgrat les seves ambiguïtats formals. Les eleccions municipals del 1931 mostraren que el país s'inclinava per la república, i el rei, temerós de possibles violències i abandonat per tothom, partí d'Espanya. El 1936 aprovà plenament l'aixecament i la política del general Franco. Poc abans de morir renuncià els seus eventuals drets en el seu tercer fill, Joan de Borbó.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons I de València  Veure> Alfons II de Catalunya-Aragó.

65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons II de València  Veure> Alfons III de Catalunya-Aragó.

66 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons III de València  Veure> Alfons IV de Catalunya-Aragó.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons d'Empúries  Veure> Aragó i de Portugal, Alfons d'.

68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alfons Frederic  (Sicília, s XIII – Salona, Itàlia, 1338)  Vicari general del ducat d'Atenes (1317-30). Fill natural del rei català de Sicília, Frederic II. La seva gestió fou decisiva per a la Grècia catalana, ja que ell li va donar una estabilitat política, una organització feudal estructurada amb senyors catalans, i n'aixemplà el territori. Pel seu matrimoni amb Marula, filla de Bonifaci de Verona, rebé en dot els castells de Larmena i Càristos, al Negrepont, i l'illa d'Egina. El 1319 acordà una pau amb Venècia, renovada el 1321, que li permeté d'aprofitar l'extinció de la dinastia dels Àngelos conquerint Siderocàstron, Ptiòtida i la part meridional de la Tessàlia, territoris que formaren el ducat de Neopàtria. El 1330 fou substituït per Ot de Novelles i es retirà al castell de Salona.

69 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlfons Jordà  (Tolosa, França, 1103 – Palestina, 1148)  Comte de Tolosa (1112-48). Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona (1123), però el 1125 hi pactà per repartir-se la Provença, i obtingué el marquesat de la Provença.

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alfonsello, Andreu  (Elna, Rosselló, s XV – Girona, 1490)  Eclesiàstic. Canonge ardiaca de la seu de Girona en la segona meitat del s. XV. Prengué part en les lluites del seu temps, com a partidari i conseller de Ferran el Catòlic. Mantingué una actitud absolutament contrària a les reivindicacions dels remences. Participà a Guadalupe en la promulgació de la famosa sentència arbitral (1486). Escriví les actes capitulars, de gran interès històric, que foren publicades l'any 1873.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfonso, Francesc  (València, 1848 - País Valencià, s XX)  Autor dramàtic i periodista.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfonso, Francesc  (València, 1908 - )  Guitarrista. Ha ofert nombrosos concerts amb èxit remarcable. Ha editat una col·lecció d'obres per a guitarra d'autors espanyols clàssics.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfonso, Joaquim  (València, 1808 – 1860)  Escriptor. Dirigí el Conservatorio de Artes de Madrid i el Reial Institut Industrial, i fundà la Reial Acadèmia de Ciències Físiques.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alfonso, Lluís  (Palma de Mallorca, 1845 – 1892)  Escriptor. Dirigí el diari "La Dinastía", de Barcelona. És autor d'alguns treballs narratius i biogràfics.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfonso i Ferrer, Frederic  (València, 1879 – Barcelona, 1946)  Professor de música i compositor. Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sots-director. És autor d'una TeoríaInici Pàgina completa de la música (escrita conjuntament amb Lluís Millet), de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo rítmicas y de estilo, i d'un Método graduado de solfeo, de cinc llibres (conjuntament amb Lambert i Zamacois). Compongué també música escènica (La nina adormida al bosc), música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles, Flor Natural de la Festa de la Música Catalana del 1906.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfonso i Orfila, Frederic  (Barcelona, 21/nov/1913 - 25/abr/1991)  Poeta. Estudià lleis. Entre els seus llibres, sovint premiats, cal recordar Clarors mediterrànies (1936), Infant (1938) i Poemes (1947).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfonso i Orfila, Joan  (Barcelona, 16/jun/1916 - 11/abr/1995)  Violinista. Germà de Frederic. Estudià a l'Escola Municipal de Música. També és autor d'obres originals.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfonso i Vidal, Josep  (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1899 - País Valencià ?, s XX)  Escriptor. Gran admirador del seu paisà Josep Martínez Ruiz "Azorín", li ha dedicat diversos articles i els llibres Azorín (De su vida y de su obra) (1931), Azorín íntimo (1949) i Azorín. En torno a su vida y a su obra (1959).

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alforí, l'  (Vall d'Albaida Veure> Fontanars dels Alforins.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alforins, els  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida)  Altre nom amb què és conegut el poble.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampAlforja  (Baix Camp Municipi: 38,32 km2, 374 m alt, 1.859 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. Relleu accidentat per la serra de la Mussara, a la riba de la riera d'Alfonja, amb boscos de pins i brolles. Hi destaca el conreu de l'avellana, com també l'avicultura i la ramaderia porcina. La indústria es relaciona amb els productes agropecuaris. El poble conserva algunes restes del castell medieval i de l'antiga fortificació romana. L'església parroquial de Sant Miquel, del començament del s. XVII, té un campanar neoclàssic. Vora el poble hi haInici Pàgina l'ermita de Sant Antoni, i, dalt la serra, el santuari de Puigcerver. El terme inclou, a més, els despoblats de Cortiella i de Domenys. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alfulell  (Benifairó de Valldigna, Safor (o Furell) Despoblat, al peu de l'antic castell d'Alcalà de Alfàndec. Era lloc de moriscs, que el 1609, poc abans de llur expulsió, era habitat per 22 famílies. Tenia església.

83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alfurinet  (Ciutadella, Menorca)  Possessió, prop de la costa septentrional de l'illa, on es troba la muntanya i cap de sa Falconera d'Alfurinet (205 m alt). En aquest indret hi ha una mina de coure que havia estat explotada el 1611.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alga, caló de s'  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Petita cala, a la costa oriental, entre la vila i cala Llonga.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Algadins, els  (Alginet, Ribera Alta)  Partida. Al voltant de l'antiga venta dels Algadins. El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente (Vora el barranc dels Algadins).

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Algaiarens  (Ciutadella, Menorca)  Possessió, a la part de tramuntana, que forma part del sector anomenat la Vall, que drena el barranc d'Algaiarens. Aquest curs d'aigua desemboca a la cala d'Algaiarens, a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que puguen 25 m sobre el mar i són pentinades pels vents del nord. Una carretera de 15 km, construïda el s. XVIII durant l'ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlgaiat  (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, al vessant septentrional de la serra d'Algaiat, la qual separa la conca de la rambla de Favanella (afluent del Segura) de la del Vinalopó; el seu punt culminant (1.053 m) és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del Fondó de les Neus.

88 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaAlgaida  (Mallorca Oriental Municipi: 89,78 km2, 201 m alt, 5.354 hab (2014). Situat al sud-est d'es Pla, s'enfila, al sud, pels massissos de Randa i de Galdent, on abunden les pinedes i les garrigues. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de secà, complementada pel regadiu, que es redueix a alguns horts, i la ramaderia bovina i ovina. La vila, situada al centre del terme, s'aixeca a l'indret d'una antiga alqueria islàmica. El municipi comprèn els pobles de Randa i de Pina, l'antiga parròquia de Castellitx, actualment santuari de la Pau, i el caseriu de Punxuat. Al puig de Randa es troben els santuaris de Cura i de Sant Honorat. Ajuntament - Agrupació Fotogràfica

.89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreAlgar  (Camp de Morvedre Municipi: 13,2 km2, 204 m alt, 495 hab (2014), (o Algar de Palància, ant: Algar dels Frares). Situat a banda i banda del Palància, al límit amb l'Alt Palància. Al territori, accidentat pels contraforts de la serra d'Espadà, hi abunden els pasturatges d'hivern. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (garrofers i oliveres), que ocupa la major part del conreu, i el regadiu (taronges i llimones), alimentat per la sèquia d'Algar, la qual comença a l'assut d'Algar, construït probablement als s XIII-XIV. La indústria es redueix a dues petites fàbriques, una de llexiu i l'altra de farina. El poble, una antiga alqueria islàmica, que comprèn tota la població del municipi, es troba al pau d'un pujol, a la dreta del Palància; destaca l'església parroquial de la Mercè, d'estil barroc (s XVIII). Àrea comercial de Sagunt. Ajuntament

90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Algar  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa)  Despoblat, al vessant occidental de la serra de Bèrnia. El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertanyé eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitatInici Pàgina del s XVI, que fou annexat a Callosa d'En Sarrià. El 1584 la població morisca d'Algar passà al Magrib; amb tot, el lloc és esmentat encara el s XVIII. La senyoria pertanyia als marquesos d'Aitona. Actualment és una masia.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Algar, riu d'  (Marina Baixa Riu que neix al sud del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta. La seva capçalera és la vall de Tàrbena, compresa entre la serra del Carrascar de Parcent (al nord), la serra de la Xortà i la serra d'Almèdia (a l'oest) i la serra de Bèrnia (a l'est). Poc abans del despoblat d'Algar (que li ha donat el nom), el riu entra a la vall de Callosa on, al límit entre els municipis de Callosa d'En Sarrià i d'Altea, rep, per la dreta, el Guadalest; a la conca d'aquest darrer, hom construí un pantà per als regadius de la vall baixa del riu d'Algar. Desemboca al mar, al nord de la vila d'Altea.

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Algar, s'  (Sant Lluís, Menorca Cala de la costa occidental, entre la cala d'Alcaufar i la punta d'es Rafalet. Una urbanització relativament nova i una carretera que l'uneix a la de Sant Lluís a Alcaufar han convertit aquesta cala en un centre turístic.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Algar, s'  (Felanitx, Mallorca Cala de la costa oriental, al nord de Portocolom.

94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Algar, s'  (Andratx, Mallorca Cala de la costa occidental, al nord de Sant Elm, enfront de sa Dragonera. Darrerament, als seus voltants han estat edificades nombroses cases d'estiueig.

95 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Algarb  (Eivissa Un dels cinc termes en què era dividida l'illa, foramurs de la Vila, en època islàmica. Correspon al quartó de ses Salines d'Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlgarra, Carles  (Barcelona, 1817 – París, França, 1886)  Militar i polític. Destacat cap carlí, fou de l'estat major de Cabrera. Derrotada la seva causa, emigrà a París. Hi féu fortuna amb una empresa de publicitat. Escriví algunes obres de teatre.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Algars  (Batea, Terra Alta)  Llogaret, a la dreta del riu d'Algars (el qual n'ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella. Damunt mateix del riu es troba l'església de Sant Joan. A l'edat mitjana era un castell. Tenia terme propi fins al 1841, que fou agregat a Batea.

98 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Algars, riu d'  (Catalunya / Franja de Ponent)  Riu (75 km) de la conca de l'Ebre, que neix als ports de Beseit i corre en direcció sud-nord, fins a Nonasp, on s'ajunta al Matarranya. Drena la comarca de la Terra Alta i serveix de límit amb la Matarranya, la qual travessa en el curs baix; marca també límit administratiu entre Catalunya i Aragó. Es seu cabal és molt escàs.

99 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Algebelí  (Mallorca Un dels dotze districtes en que era dividida illa a l'època musulmana, el qual, després de la conquesta cristiana, fou dividit entre les parròquies de Sant Juan de Muro i de Santa Margarida de Muro (que corresponen als actuals municipis de Muro de Mallorca i de Santa Margalida).

100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaAlgemesí  (Ribera Alta Municipi: 41,77 km2, 18 m alt, 27.808 hab (2014). Situat a la plana al·luvial de l'esquerra del Xúquer. La principal font de riquesa del municipi és l'agricultura de regadiu, que rep l'aigua, principalment, de la sèquia reial del Xúquer. La ramaderia estabulada, la indústria derivada dels productes agrícoles i el comerç completen les activitats econòmiques del municipi, la població del qual ha augmentat considerablement durant els dos últims segles. La vila, situada a l'esquerra del riu Magre, era un antiga alqueria islàmica. Hi destaca l'església parroquial de Sant Jaume, renaixentista (amb el retaule de Sant Jaume), i l'antic convent dominicà, fundat el 1590. El 8 deInici Pàgina setembre, festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la vila, hi era ballada, entre altres danses, la muixeranga d'Algemesí. Dins el terme hi ha els despoblat de Cotes, Pardines, Seguereny i Fentina. Ajuntament - Muixeranga

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Algenovés  (Costera Veure> el Genovés.

102 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraAlgerri  (Noguera Municipi: 54,3 km2, 345 m alt, 423 hab (2014). Situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb el Segrià, i travessat de llevant a ponent per la serra Llarga. El municipi basa la seva economia en l'agricultura de secà (cereals -blat, ordi i civada-, oliveres, vinya i pasturatges). La ramaderia és predominantment dedicada a la cria de bestiar oví. Molins d'oli. Fins al començament del s XX eren explotades les guixeres de la serra Llarga. El poble es troba al peu d'un tossal coronat per les ruïnes d'un castell sarraí; l'església parroquial de Santa Maria va ser reedificada al final del s XVIII sobre l'antiga església gòtica. A la plana del Sot s'ha trobat restes d'una necròpolis romana, i, prop del terme, indicis de ceràmica ibèrica. Subàrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Algerri, baronia d'  (Catalunya Títol senyorial, concedit el 1541 a Joan de Comallonga, senyor dels castells d'Algerri i de Boix, a la vegueria de Balaguer, i secretari i conseller de l'emperador Carles. Ha passat a la família dels Camps, que el rehabilitaren el 1931.

104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Algesira  (Alzira, Ribera Alta)  Nom antic de la ciutat.

105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaAlgímia d'Almonesir  (Alt Palància Municipi: 20,45 km2, 490 m alt, 292 hab (2014) (cast: Algimia de Almonacid). Situat a la vall d'Almonesir, a la zona de llengua castellana del País Valencià. De relleu accidentat, al vessant occidental de la serra d'Espadà i la vall del mateix nom, hi abunden els boscos de pins i d'alzines sureres i, també, els pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (cereals, oliveres i arbres fruiters), complementada pel regadiu (cereals, arbres fruiters i hortalisses). La propietat de la terra és molt repartida. Ramaderia ovina. ModestaInici Pàgina activitat industrial (molins d'oli i indústria de la fusta de lledó). Tanmateix, la població ha disminuït considerablement durant el s XX. El poble, situat al peu d'un turó, vora el barranc de Baladrar, és d'origen islàmic, i agrupa tota la població del municipi. Àrea comercial de València i subàrea de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Algímia d'Artana  (Artana, Plana Baixa)  Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1602 junt amb Fardeguilla, per 15 famílies.

107 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreAlgímia de la Baronia  (Camp de Morvedre Municipi: 14,52 km2, 173 m alt, 1.043 hab (2014) (o Algímia de Alfara; ant: Algímia de Torres Torres). Situat a la zona de transició cap a l'Alt Palància. Una tercera part del territori, accidentat pels contraforts de la serra de la Calderona, és ocupada per boscos i brolla. La base de l'economia local és l'agricultura, amb un cert predomini del secà (cereals, garrofes, olives i patates) sobre el regadiu (tarongers), el qual s'alimenta de la sèquia major de Morvedre. Pedreres d'argila i de pòrfir. Fàbrica de rajoles de València. Tanmateix, la població ha experimentat una lenta devallada a causa de l'emigració, principalment a la propera Sagunt. El poble, situat al peu del Picaio de l'Algímia, a la dreta del Palància, va ser un annex de Torres Torres fins a finals del s. XVI. Àrea comercial de València. Ajuntament

108 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaAlginet  (Ribera Alta Municipi: 24,09 km2, 150 m alt, 13.060 hab (2014). Situat al nord de la comarca, a la zona de transició cap a l'Horta. La principal font de riquesa del municipi és el regadiu (cereals, arròs, llegums, cacauets, oli, vi, tomàquets i taronges), que aprofita aigua de la sèquia reial del Xúquer i ha donat peu a la creació d'una important cooperativa agrícola. El secà i la indústria, derivada bàsicament de l'agricultura, complementen l'activitat econòmica. La població ha crescut notablement des de mitjan s XIX. La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva partInici Pàgina l'antic castell d'Alginet (centre del marquesat d'Alginet). Dins el terme es troben els antics hostals anomenats la venta del Quincaller i la venta dels Algadins i l'ermita de Sant Josep. Àrea comercial de València. Ajuntament

109 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alginet, marquesat d'  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1910 a Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana, desè comte de Casal, senyor d'Alginet. La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França.

110 CATALUNYA - HISTÒRIA

Algira  (Tivissa, Ribera d'Ebre (ant: Algesira) Antiga illa de l'Ebre. Adquirida el s XIII pels templers de Miravet. Assecats els galatxos que la separaven de terra ferma durant la segona meitat del s XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Algoda, l'  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de Crevillent. Es de poblament disseminat.

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Algodar, l'  (Real de Montroi, Ribera Alta)  Caseriu, al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident. La rambla de l'Algodar, la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins el termes de Torís (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol), aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi.

113 CATALUNYA - HISTÒRIA

Algorfa  (Aitona, Segrià)  Despoblat, pertanyia a l'antic marquesat d'Aitona.

114 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraAlgorfa  (Baix Segura Municipi: 18,72 km2, 26 m alt, 3.799 hab (2014). Situat a la dreta del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Tot el territori és pràcticament pla, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura, sobretot de regadiu (cítrics, hortalisses, cotó iInici Pàgina es redueix a la fabricació de guix i rajoles. El lloc d'Algorfa, format a la vora de la sèquia de l'Alquibla, ha absorbit l'antic poble de Las Bóvedas. El 1762 fou elevada a marquesat d'Algorfa. El 1798 se segregà del municipi d'Almoradí. Àrea comercial de Múrcia. Ajuntament (en castellà)

115 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Algorfa, marquesat d'  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial concedida el 1762. Comprenia el lloc d'Algorfa. Antiga senyoria que pertanyia a la família Masquefa, fou elevada a marquesat a favor del brigadier Francisco Ruiz-Dávalos y Rosell, regidor degà d'Oriola. Passà a les famílies Pérez de Sarrio i Rojas.

116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Algorós  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, a 2 km al sud-oest de la ciutat, de poblament disseminat.

117 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAlguaire  (Segrià)  Municipi: 50,19 km2, 304 m alt, 3.093 hab (2014). Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al vessant d'un petit turó, al nord-oest de Lleida. Dividit en dos sectors, un d'altiplà i l'altre a la plana del Segrià estricte. L'oferta econòmica del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i arbres fruiters) i el regadiu, alimentat pels canals d'Aragó i Catalunya i de Pinyana, on s'hi conrea cereals, alfals, arròs i hortalisses. La indústria, tèxtil, agropecuària, hidroelèctrica i alimentària, completa les activitats econòmiques del municipi. El poble conserva restes de l'antic castell d'Alguaire. Dins el terme es troben també l'ermita de la Mare de Déu de Merli, als afores, i el despoblat i antic terme de Ratera. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Ciclista Alguaire

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alguaire, Vidal d'  (Catalunya, s XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1236)  XVIII Abat perpetu de Poblet. Succeí Arnau de Gallard. Pladejà, sense fortuna, amb els bisbes de Vic i de Lleida, per qüestions tributàries. El rei Jaume I li cedí el castell de Benifassà i el seu rodal per tal de fundar-hi un altre monestir cistercenc (1233). A la seva mort fou elegit abat Ramon de Siscar, que refusà el càrrec i provocà una nova elecció, la qual elevaria a l'abadiat Simó Ximeno.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlgué i Sanllehy, Josep Maria  (Manresa, Bages, 1856 - Roquetes, Baix Ebre, 1930)  Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines. Inventor d'un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l'edició de l'Atlas de Filipinas (1900).

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àlguema, riera d'  (Alt Empordà)  Afluent dretà del riu Manol. Neix prop de Sant Martí Sesserres, dins el terme municipal de Cabanelles i, després de passar per Lledó d'Empordà, Creixell, Vilamorell i Santa Llogaia d'Alguema, desguassa al Manol, poc abans del Pont del Príncep, a 3 km de Figueres. Entre Cabanelles i Creixell, passa a molt poca distància del Fluvià.

121 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàAlguenya, l'  (Vinalopó Mitjà Municipi: 18,41 km2, 534 m alt, 1.457 hab (2014). Situat en un altiplà envoltat per muntanyes (a l'est i al sud per la serra d'Algaiat i a l'est i al nord per les serres del Coto i de la Solana), a la zona fronterera amb l'antic regne de Múrcia i a l'oest d'Alacant. La base de l'econòmia local és l'agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya, a més d'oliveres, ametllers, cereals i llegums. El regadiu, la ramaderia de llana, l'explotació d'algunes pedreres de marbre blanc i algunes indústries alimentàries fan de complement. La vila és situada al peu de la serra de Coto. Fins al 1940 pertanyé al mun. del Pinós de Monòver. Dins el terme municipal es troba el caseriu de la Solana de l'Alguenya o la Solaneta. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

122 ALGUER - HISTÒRIA

Alguer, bisbat de l'  (l'Alguer, Sardenya, Itàlia)  Bisbat erigit per butlla d'Alexandre VI, el 8/des/1503 i publicada en el pontificat de Juli II, a petició d'un sínode aplegat a Sàsser per a reestructurar els bisbats de l'illa. Dels bisbats d'Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l'Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins al 1515. El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l'Alguer. Actualment té 70.000 habitants i 29 parròquies.

123 ALGUER - HISTÒRIA

Inici PàginaAlguer, combat naval de l'  (l'Alguer, Sardenya, Itàlia, 17/ago/1353)  Batalla que tingue lloc entre l'estol genovès, que protegia el nord de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat de Cabrera, vescomte de Bas. La derrota genovesa fou tan dura que comportà l'afebliment de la potència naval de Gènova i la confirmació del domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós.

124 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alguer, Francesc  (València, 1781 - País Valencià, s XIX)  Tractadista econòmic. De notable formació matemàtica i humanística, ingressà el 1821 a la Societat Econòmica d'Amics del País de València. És autor de diversos treballs sobre matemàtiques comercials, enginyeria industrial i agronomia, que són conservats manuscrits a l'arxiu de l'esmentada institució. La crisi de la indústria sedera valenciana dels anys 1826-29, fou el motiu immediat de la seva obra principal: Memorias sobre los medios más fáciles y realizables de emplear y mantener a un tiempo a los individuos del arte de la seda en Valencia (1826). Escriví, a més, una comèdia en llengua castellana titulada La criada fiel y la esposa prudente, o la huérfana de Granada i traduí al castellà el primer volum del Voyage en Espagne de F. Jaubert, baró de Paçà.

125 ALGUER - MUNICIPI

Escut de l'AlguerAlguer, l'  (Sàsser, Sardenya, Itàlia)  Ciutat: 224,39 km2, 7 m alt, 43.831 hab (2009). Està emplaçat damunt un turonet pliocènic lleugerament endinsat en el mar i a recer de les emanacions palúdiques d'un estany, avui dessecat, a 3 o 4 km més al nord. El terme comprén dos relleus tabulars de materials secundaris i terciaris; el sud i l'est formen part del massís del Logudor i són emmascarats, des de la sortida de la ciutat, per una cobertora de materials eruptius; el nord-oest, forma un planell peninsular, la Nurra, separat del Logudor per un istme d'al·luvions quaternaris. L'extrem sud d'aquesta plana era ocupat fins fa poc per l'Estany, una albufera on desembocaven el Serra i un altre riuet. La comunicació amb el mar era interrompuda, en èpoques de secada, per les sorres iInici Pàgina les algues que donaren el nom a l'Alguer. El clima és el del nord de Sardenya: temperatures mitjanes elevades (10 ºC el gener i 24 ºC el juliol), plugues escasses (menys de 600 mm)...  Segueix... 

126 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alguer, s'  (Palamós, Baix Empordà)  Cala i veïnat de pescadors, a la costa, entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l'antic castell de Sant Esteve de Mar.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alguer i Micó, Josep  (Madrid, 1900 – Barcelona, 1937)  Jurista. Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vice-degà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937. Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país; és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d'altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff.

128 ALGUER - CULTURA

alguerès  (l'Alguer, Sardenya, Itàlia)  Variant del català que es parla a la ciutat i als voltants més immediats. Aquesta variant procedeix de la colònia catalana que el rei Pere III portà a la ciutat de l'Alguer l'any 1354. Es caracteritza per la falta de desinència en la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs en -ar, com el balear: jo cant; pel canvi recíproc de l i r en determinats casos; pel canvi d > r intervocàliques; per l'evolució e > a en posició pretònica i final; pel tancament de la o àtona en u, com en català oriental; per la pronunciació labiodental de la v (viva). El vocabulari, que manté gran nombre d'arcaismes, rep moltes influències del sard i de l'italià.

130 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlgueró, Rafael  (Tortosa, Baix Ebre, s XIX - Madrid ?, s XIX)  Escultor. Deixeble de Jeroni Sunyol. Residí a Madrid des del 1870. Destacà com a tallista.

131 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Algueró i Algueró, August  (Barcelona, 1906 - Madrid, 1992)  Compositor. Fou conseller de la Societat General d'Autors d'Espanya. Treballà també en edicions musicals. Ha compost un gran nombre d'obres de música lleugera.

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Algueró i Dasca, August  (Barcelona, 23/feb/1934 - )  Compositor. Fill d'August Algueró i Algueró. Com aquest, ha compost gran nombre d'obres de música lleugera, moltes d'elles de gran èxit.

132 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Alhauec  (Eivissa Un dels cinc termes en què era dividida l'illa, foramurs de la Vila, en època islàmica. Correspon al quartó d'es Pla de Vila, posterior a la conquesta cristiana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou afegida a un dels quatre termes restants.

Anar a:   [ Alf ]   [ Alfas ]   [ Alfons ]   [ Alfonse ]   [ Algar ]   [ Algo ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -