|
|
|
Anar a: [ Alf ] [ Alfas ] [ Alfons ] [ Alfonse ] [ Algar ] [ Algo ] A la prosperitat els nostres amics ens coneixen; a l'adversitat nosaltres coneixem els nostres amics. (John Ch. Collins) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Alf (Isòvol, Baixa Cerdanya) Despoblat. Era una antiga parròquia situada a la dreta del Segre, entre les d'All i Olopte, a l'indret de l'actual mas Revetllat, construït el 1593, junt a l'església de Sant Jaume d'Alf, avui desapareguda. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alfàbia (Bunyola, Mallorca Occidental) Possessió, al peu de la serra d'Alfàbia. Hi ha uns interessants jardins, declarats "jardins artístics" el 1954, són un exemple de diferents estils -àrab, italià i anglès-, i se'n destaquen els jocs d'aigua. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alfàbia, serra d' (Mallorca Occidental) Sector de la serra de Tramuntana, entre Sóller (al nord) i Bunyola i Orient (al sud), es Teix (a l'oest) i l'Ofre (a l'est), amb una altitud màxima de 1.068 m. Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana. Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l'illa. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alfacs, els (Amposta / Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Terra baixa, pantanosa. L'evolució del primer braç hi formà una albufera, que, amb noves aportacions, va configurar el port natural dels Alfacs situat en el sector SO del delta de l'Ebre, un dels més ben protegits del litoral català. D'extensió força considerable (13 km. de llarg i 4 d'ample), conté poca aigua, car la seva profunditat mitjana no passa de 7 m. Fars a la punta de la Banya i a Sant Carles de la Ràpita, que és la població que explota comercialment el port. Exporta sal, la qual s'extreu en gran quantitat de les veïnes salines de la Trinitat. 6 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
7 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfaig, Antoni (Catalunya ?, s XVI – Montserrat, Bages, 1572) Monjo de Montserrat. Estudià filosofia i teologia a Salamanca. El 1541 professà a Montserrat, on fou professor de teologia. Durant 15 anys exercí el mateix càrrec al monestir de Sant Feliu de Guíxols. Ha quedat en la seva obra un Sermonari amb 74 sermons en català i unes Notationes in sanctam regulam; la seva obra castellana, Camino de perfección, s'ha perdut. Formà part de l'escola de la devotio moderna de Montserrat. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alfait, sèquia d' (Massalavés, Ribera Alta) Sèquia, una de les que porta l'aigua de la sèquia reial del Xúquer. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alfama, desert d' (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre) Territori desert, proper a la costa, a l'extrem septentrional de l'antic terme general de Tortosa, al sud del coll de Balaguer. Vora el mar, a la cala de Sant Jordi, hi ha les restes de l'antic castell de Sant Jordi d'Alfama, nucli de l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama. 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Alfama, orde de Sant Jordi d' (Catalunya) Veure> orde de Sant Jordi d'Alfama. 12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alfàndec (Benifairó de Valldigna, Safor) (o Alfàndec de Marinyén) Altre nom amb què era conegut el castell d'Alcalà d'Alfàndec. A causa d'aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d'Alfàndec, nom canviat a la fi del s. XIII pel de vall Digna. 13 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alfaro, serra d' (Comtat / Marina Alta) (o del Faro o de Bitla) Alineació muntanyosa, dirigida de sud-oest a nord-est. La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al sud, del de Tollos, al nord (Comtat); la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al nord pel curs del barranc de Malafí. El punt culminant (1.165 m alt) es troba dins el terme de Tollos. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - HISTÒRIA Alfarràs, marquesat d' (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors. Passà a la família Desvalls, marquesos del Poal. 24 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alfàs, l' (Castalla / Ibi, Alcoià) Zona de la foia de Castalla, entre els dos municipis, al centre de la vall, entre el riu Verd i el seu afluent, el barranc d'Ibi, és compresa dins els dos termes municipals, en cada un dels quals dóna nom a una partida rural: l'Alfàs de Castalla (on es troba el caseriu del mateix nom, anomenat també els Alfassos, amb l'església de Sant Joan Baptista, fundada el 1734) i l'Alfàs d'Ibi (que el 1842 comprenia 17 masies). 27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alfassos, els (Castalla, Alcoià) Altre nom amb què és conegut el caseriu de l'Alfàs. 29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alfeitamí, assut d' (Almoradí, Baix Segura) Presa del riu Segura, construida entre el 1571 i el 1615, des d'on és derivada l'aigua cap a les hortes dels termes d'Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera de Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alferic, Pere d' (Catalunya, s XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1312) XXX Abat perpetu de Poblet (1302-12), successor d'Egidi Rosselló. Intervingué a les corts de Montblanc (1307) i de Barcelona (1311) i als concilis de Tarragona del 1305 i del 1309. Rebé de Sibi·la de Saga el mas d'en Moneder, als afores de Barcelona, on fundà el priorat de Santa Maria de Natzaret (1311). Tractà, en va, d'obtenir per al monestir alguns béns procedents de la dissolució de l'orde del Temple, que ell havia defensat durant un temps. Fou el primer abat que tingué un sepulcre amb efígie esculpida, el qual figura a la Sala Capitular. Fou succeït per l'abat Andreu de Timor. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alferio, Jacint (Elx ?, Baix Vinalopó, s XVII - Alacant ?, s XVII) Metge. Exercí la professió a Alacant. Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam (Nàpols, 1628), que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d'un tractat sobre calculosi i d'altres malalties renals: Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela (Nàpols, 1623). 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alfleix (la Vall de Laguar, Marina Alta) Altre nom amb què és conegut el poble de Fleix. 35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alfofra (Confrides, Marina Baixa) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs que el 1563 tenia 22 focs. El s. XVI fou segregada de la parròquia del Castell de Guadalest i erigida en parròquia independent, amb jurisdicció sobre els llocs d'Abdet i Florent. Ja es trobava despoblat el s XVIII. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Alfòndec, l' (Tortosa, Baix Ebre) Antic barri de la ciutat. Esdevingué una de les quatre parròquies en què fou dividida després de la conquesta, el 1148. Al començament del s. XVII aquesta parròquia fou incorporada a la de Santa Maria. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alfondeguilla (Fondeguilla, Plana Baixa) Nom amb què també és conegut el poble. 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons (Aragó, 1229 – 1260) Infant d'Aragó. Fill de Jaume I i de la seva primera muller, Elionor de Castella. Malgrat l'anul·lació d'aquest primer matrimoni del rei, el legitimà (1229) i el reconegué com a hereu universal el 1232. Però en successius testaments només li va deixar Aragó i Catalunya (1241) i Aragó tot sòl (1243-44). L'últim testament esmentat provocà un gran descontentament de l'infant, que marxà a Castella, i, en general, de tot el regne d'Aragó. Finalment, Jaume I, tement l'aliança del seu primogènit amb Castella, i empès per les Corts d'Alcanyís (1250-51), acordà de fer una nova partició dels seus estats, en la qual (1253) Aragó i València eren assignats a Alfons. L'infant es casà amb Constança de Montcada, filla hereva del vescomte de Bearn, amb la qual recollia les aspiracions catalano-aragoneses sobre el sud de França. Morí, però, sense descendència. 39 EUROPA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfons (Balaguer, Noguera, s XIV) Fill primogènit de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne i de Teresa d'Entença. Morí a l'any. Els seus drets de primogenitura passarien així al seu germà segon, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alfons (Perpinyà, 1362 – Barcelona, 1367) Quart dels infants nats de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor de Sicília. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfons (Girona, 9/set/1377 – oct/1377) Fill de l'infant Joan, duc de Girona i futur rei Joan I de Catalunya-Aragó, i de la primera muller d'aquest, Mata d'Armanyac. Era el quart dels infants haguts d'aquest matrimoni. Nasqué prematur. 43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons (Castella, s XV - Linares, Jaen, Andalusia, 1485) Fill natural del rei Joan II. Tingut abans de casar-se amb la seva segona muller Elionor Enríquez. Durant la guerra contra Castella (1459) se li encomanaren diverses misions militars que no reeixiren, degut segurament a la seva joventut. Més tard, en canvi, arribà a ésser considerat un dels millors homes d'armes del seu temps. Vencè a les tropes castellanes a la batalla d'Abàrzuza (Navarra). Fou una de les màximes figures de l'exèrcit reialista de Joan II en la guerra contra la Generalitat; el 1462 duia el cos del centre a la batalla de Rubinat, actuà intensament al Camp de Tarragona, dirigí l'ocupació de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), el 1464 fou cap de columna a la gran 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfons (Aragó, 1455 – Tarragona, 1514) Eclesiastic. Fill de l'homònim i nét de Joan II. Fou nomenat bisbe de Tortosa (1475-1513). Ocupà l'arquebisbat de Tarragona (1513-14). Establí a Tortosa la festa de la Santa Cinta. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfons (Cervera, Segarra, 1470 - Lécera, Aragó, 1520) Fill natural de Ferran II el Catòlic i d'Aldonça Roig i d'Ivorra i d'Alemany, de Cervera. Existí la idea de casar-lo amb Anna de Cabrera, però la mort del comte Bernat Joan frustrà el projecte. Més tard fou destinat a l'església. Féu una carrera brillant, que inicià amb l'ascensió a l'arquebisbat de Saragossa a l'edat de set anys. Fou persona d'una gran cultura. Hom en coneix diversos escrits de caràcter doctrinal. La seva actuació política resultà així mateix remarcable. En 1505, quan caigué en desgràcia el Gran Capità, rebé el títol de virrei de Nàpols. Abans fou nomenat lloctinent dels regnes de la Corona d'Aragó (1482) per haver rebutjar els aragonesos la designació de Joan Ramon Folc de Cardona. Ocupà aquest càrrec fins al 1520. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfons, Jaume (Catalunya, s XV) Arquitecte establert a Barcelona. El 1467 contractà el claustre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, i, en col·laboració amb el mestre d'obres Pere Baset, construí els claustres del convent de Sant Jeroni de la Murtra (1469-78) i del monestir de Montserrat (1476). 47 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Alfons I d'Aragó "el Bataller" (Aragó, 1073 – Poleñino, Aragó, 1134) Rei d'Aragó i de Pamplona (1104-34). Hagué de tractar amb Ramon Berenguer III de Barcelona, tant per les delicades qüestions suscitades a la mort de la seva ex-dona Urraca de Castella, com per friccions jurisdiccionals amb zones de 48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons II d'Aragó Veure> Alfons I de Catalunya-Aragó. 49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons III d'Aragó Veure> Alfons II de Catalunya-Aragó. 50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons IV d'Aragó Veure> Alfons III de Catalunya-Aragó. 51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons V d'Aragó Veure> Alfons IV de Catalunya-Aragó. 52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Alfons VIII de Castella (Sòria, Castella, 1155 - Gutierre Muñoz, Castella, 1214) Rei de Castella. Concertà amb Alfons I de Catalunya-Aragó el tractat de Cazola (1179). 53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons II de Catalunya, III d'Aragó, I de València "el Franc" o "el Liberal" (València, 1265 – Barcelona, 18/jun/1291) Rei de Catalunya-Aragó (1285-91). Fill primogènit de Pere II i Constança de Sicília. Governà com a regent mentre el seu pare anava cap a la conquesta de Sicília (1282-83). El 1285, mentre moria Pere II, Alfons conqueria l'illa de Mallorca al seu oncle i feudatari Jaume de Mallorca-Rosselló, que havia traït els d'Aragó en deixar passar els francesos pel Rosselló. Poc després Eivissa es lliurà al nou rei. El 1287 conquerí Menorca als sarraïns i la repoblà amb catalans. Va haver d'afrontar-se a l'hostilitat conjunta dels Anjou, el Pontificat i Sanç IV perquè tenia com a penyores els infants de la Cerda (el 1288 proclamà rei de Castella, Alfons de la Cerdà, a canvi de la cessió secreta del regne de Múrcia). Al mateix... Segueix... 55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons III de Catalunya, IV d'Aragó, II de València "el Benigne" (Nàpols, Itàlia, 1299 – Barcelona, 1336) Rei de Catalunya-Aragó (1327-36). Segon fill de Jaume II i de Blanca d'Anjou. Pel seu matrimoni (1314) amb Teresa d'Entença, neboda d'Ermengol de Cabrera, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, rebé aquests títols i els territoris corresponents a canvi de 100.000 sous jaquesos. En vida del seu pare va dirigir les operacions militars de la conquesta de Sardenya (1323-24). Quan morí, el succeí per la renúncia del primogènit, Jaume. El rei es comprometé a ajudar el seu cunyat, Alfons XI de Castella, en la conquesta de Granada, per por d'una nova invasió musulmana, però el de Castella signà la pau unilateralment amb Mohamed IV. Malgrat haver proclamat en l'estatut de Daroca (1328) la indivisibilitat de... Segueix... 56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alfons I de Gandia (País Valencià, v 1332 – 1412) Comte de Ribagorça i Prades, marquès de Villena i duc de Gandia. Fill de l'infant Pere i de Joana de Foix. Pel seu pare era cosí de Pere III. D'ell heretà els comtats de Ribagorça i Prades. Fou capità general del regne de València. Ajudà Enric de Trastàmara en la seva lluita contra Pere el Cruel i aixó li valgué el marquesat de Villena. Posà fi a la invasió del comte d'Armanyac (1389-90) i, més tard, fou nomenat tutor d'Enric III de Castella. El 1399 en rebré el títol de duc de Gandia, gràcies als serveis prestats al rei Martí. Quan aquest morí sense fills, Alfons de Gandia presentà la seva candidatura a la successió, però morí el 1412 abans de celebrar-se la reunió de Casp. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alfons II de Gandia (País Valencià, v 1356 - 29/oct/1425) Duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia. Fill de Alfons I de Gandia. Fou lloctinent general del regne d'Aragó (1402-04) i presentà la seva candidatura en la reunió de Casp. A despit d'ésser derrotat per Ferran d'Antequera, col·laborà amb ell i, quan Jaume d'Urgell es revoltà, va intervenir decididament en el setge de Balaguer, on fou derrotat Jaume. 59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons I de Mallorca Veure> Alfons IV de Catalunya-Aragó. 60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons I de Nàpols Veure> Alfons IV de Catalunya-Aragó. 61 EUROPA - BIOGRAFIA Alfons II de Nàpols (Itàlia, 1448 – 1495) Rei de Nàpols. Successor de Ferran I de Nàpols. Dominà la revolta dels barons, però fou derrotat per Carles VIII, rei de França. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons II de Provença (Catalunya, s XII – Palerm, Itàlia, 1209) Comte de Provença (1185-1209). Fill d'Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella. L'any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat, foren administrats per un procurador. El testament del rei de Catalunya-Aragó (1196) hi afegí els seus drets sobre Montpeller. Tres anys abans havia estat signat el contracte matrimonial d'Alfons amb Garsenda, néta primogènita de Guillem VI, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis. La revocació de Guillem VI de part d'aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu germà, Pere I de Catalunya-Aragó, i fou signada la pau (1202). Trencada dos anys després, Guillem VI féu presoner Alfons i s'apoderà dels seus estats; el monarca català restablí novament la situació. L'any 1208 anà a Barcelona, per tal d'acompanyar la seva germana Constança a Sicília, on foren celebrades les noces amb l'emperador Frederic II; poc després morí a Palerm. 133 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Alfons XII (Madrid, 1857 - 1885) Rei d'Espanya (1875-85). Fill d'Isabel II. Durant el seu govern, presidí la vida política sense immiscir-s'hi, amb la qual cosa aconseguí de refer, en part, el prestigi de la monarquia. Poc abans de la seva mort li fou presentat el Memorial de Greuges (mar/1885), que rebé amb simpatia, però l'actitud intransigent de Cánovas del Castillo, president del govern, féu que aquestes reivindicacions catalanes no fossin tingudes en compte. A la seva mort, la seva segona muller, Maria Cristina d'Àustria, exercí la regència durant la minoritat del fill d'ambdós, Alfons XIII. 134 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons I de València Veure> Alfons II de Catalunya-Aragó. 65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons II de València Veure> Alfons III de Catalunya-Aragó. 66 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons III de València Veure> Alfons IV de Catalunya-Aragó. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfons d'Empúries Veure> Aragó i de Portugal, Alfons d'. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Alfons Frederic (Sicília, s XIII – Salona, Itàlia, 1338) Vicari general del ducat d'Atenes (1317-30). Fill natural del rei català de Sicília, Frederic II. La seva gestió fou decisiva per a la Grècia catalana, ja que ell li va donar una estabilitat política, una organització feudal estructurada amb senyors catalans, i n'aixemplà el territori. Pel seu matrimoni amb Marula, filla de Bonifaci de Verona, rebé en dot els castells de Larmena i Càristos, al Negrepont, i l'illa d'Egina. El 1319 acordà una pau amb Venècia, renovada el 1321, que li permeté d'aprofitar l'extinció de la dinastia dels Àngelos conquerint Siderocàstron, Ptiòtida i la part meridional de la Tessàlia, territoris que formaren el ducat de Neopàtria. El 1330 fou substituït per Ot de Novelles i es retirà al castell de Salona. 69 EUROPA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alfonsello, Andreu (Elna, Rosselló, s XV – Girona, 1490) Eclesiàstic. Canonge ardiaca de la seu de Girona en la segona meitat del s. XV. Prengué part en les lluites del seu temps, com a partidari i conseller de Ferran el Catòlic. Mantingué una actitud absolutament contrària a les reivindicacions dels remences. Participà a Guadalupe en la promulgació de la famosa sentència arbitral (1486). Escriví les actes capitulars, de gran interès històric, que foren publicades l'any 1873. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alfonso, Francesc (València, 1848 - País Valencià, s XX) Autor dramàtic i periodista. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alfonso, Francesc (València, 1908 - ) Guitarrista. Ha ofert nombrosos concerts amb èxit remarcable. Ha editat una col·lecció d'obres per a guitarra d'autors espanyols clàssics. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alfonso, Joaquim (València, 1808 – 1860) Escriptor. Dirigí el Conservatorio de Artes de Madrid i el Reial Institut Industrial, i fundà la Reial Acadèmia de Ciències Físiques. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alfonso, Lluís (Palma de Mallorca, 1845 – 1892) Escriptor. Dirigí el diari "La Dinastía", de Barcelona. És autor d'alguns treballs narratius i biogràfics. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alfonso i Ferrer, Frederic (València, 1879 – Barcelona, 1946) Professor de música i compositor. Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sots-director. És autor d'una Teoría 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfonso i Orfila, Frederic (Barcelona, 21/nov/1913 - 25/abr/1991) Poeta. Estudià lleis. Entre els seus llibres, sovint premiats, cal recordar Clarors mediterrànies (1936), Infant (1938) i Poemes (1947). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alfonso i Orfila, Joan (Barcelona, 16/jun/1916 - 11/abr/1995) Violinista. Germà de Frederic. Estudià a l'Escola Municipal de Música. També és autor d'obres originals. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alfonso i Vidal, Josep (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1899 - País Valencià ?, s XX) Escriptor. Gran admirador del seu paisà Josep Martínez Ruiz "Azorín", li ha dedicat diversos articles i els llibres Azorín (De su vida y de su obra) (1931), Azorín íntimo (1949) i Azorín. En torno a su vida y a su obra (1959). 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alforí, l' (Vall d'Albaida) Veure> Fontanars dels Alforins. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alforins, els (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida) Altre nom amb què és conegut el poble. 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alfulell (Benifairó de Valldigna, Safor) (o Furell) Despoblat, al peu de l'antic castell d'Alcalà de Alfàndec. Era lloc de moriscs, que el 1609, poc abans de llur expulsió, era habitat per 22 famílies. Tenia església. 83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alfurinet (Ciutadella, Menorca) Possessió, prop de la costa septentrional de l'illa, on es troba la muntanya i cap de sa Falconera d'Alfurinet (205 m alt). En aquest indret hi ha una mina de coure que havia estat explotada el 1611. 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alga, caló de s' (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Petita cala, a la costa oriental, entre la vila i cala Llonga. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Algadins, els (Alginet, Ribera Alta) Partida. Al voltant de l'antiga venta dels Algadins. El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente (Vora el barranc dels Algadins). 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Algaiarens (Ciutadella, Menorca) Possessió, a la part de tramuntana, que forma part del sector anomenat la Vall, que drena el barranc d'Algaiarens. Aquest curs d'aigua desemboca a la cala d'Algaiarens, a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que puguen 25 m sobre el mar i són pentinades pels vents del nord. Una carretera de 15 km, construïda el s. XVIII durant l'ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
88 ILLES BALEARS - MUNICIPI
.89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Algar (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Despoblat, al vessant occidental de la serra de Bèrnia. El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertanyé eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Algar, riu d' (Marina Baixa) Riu que neix al sud del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta. La seva capçalera és la vall de Tàrbena, compresa entre la serra del Carrascar de Parcent (al nord), la serra de la Xortà i la serra d'Almèdia (a l'oest) i la serra de Bèrnia (a l'est). Poc abans del despoblat d'Algar (que li ha donat el nom), el riu entra a la vall de Callosa on, al límit entre els municipis de Callosa d'En Sarrià i d'Altea, rep, per la dreta, el Guadalest; a la conca d'aquest darrer, hom construí un pantà per als regadius de la vall baixa del riu d'Algar. Desemboca al mar, al nord de la vila d'Altea. 92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Algar, s' (Sant Lluís, Menorca) Cala de la costa occidental, entre la cala d'Alcaufar i la punta d'es Rafalet. Una urbanització relativament nova i una carretera que l'uneix a la de Sant Lluís a Alcaufar han convertit aquesta cala en un centre turístic. 93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Algar, s' (Felanitx, Mallorca) Cala de la costa oriental, al nord de Portocolom. 94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Algar, s' (Andratx, Mallorca) Cala de la costa occidental, al nord de Sant Elm, enfront de sa Dragonera. Darrerament, als seus voltants han estat edificades nombroses cases d'estiueig. 95 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Algarb (Eivissa) Un dels cinc termes en què era dividida l'illa, foramurs de la Vila, en època islàmica. Correspon al quartó de ses Salines d'Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Algars (Batea, Terra Alta) Llogaret, a la dreta del riu d'Algars (el qual n'ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella. Damunt mateix del riu es troba l'església de Sant Joan. A l'edat mitjana era un castell. Tenia terme propi fins al 1841, que fou agregat a Batea. 98 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Algars, riu d' (Catalunya / Franja de Ponent) Riu (75 km) de la conca de l'Ebre, que neix als ports de Beseit i corre en direcció sud-nord, fins a Nonasp, on s'ajunta al Matarranya. Drena la comarca de la Terra Alta i serveix de límit amb la Matarranya, la qual travessa en el curs baix; marca també límit administratiu entre Catalunya i Aragó. Es seu cabal és molt escàs. 99 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Algebelí (Mallorca) Un dels dotze districtes en que era dividida illa a l'època musulmana, el qual, després de la conquesta cristiana, fou dividit entre les parròquies de Sant Juan de Muro i de Santa Margarida de Muro (que corresponen als actuals municipis de Muro de Mallorca i de Santa Margalida). 100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Algenovés (Costera) Veure> el Genovés. 102 CATALUNYA - MUNICIPI
103 CATALUNYA - HISTÒRIA Algerri, baronia d' (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1541 a Joan de Comallonga, senyor dels castells d'Algerri i de Boix, a la vegueria de Balaguer, i secretari i conseller de l'emperador Carles. Ha passat a la família dels Camps, que el rehabilitaren el 1931. 104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Algesira (Alzira, Ribera Alta) Nom antic de la ciutat. 105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Algímia d'Artana (Artana, Plana Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1602 junt amb Fardeguilla, per 15 famílies. 107 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
108 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
109 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alginet, marquesat d' (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1910 a Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana, desè comte de Casal, senyor d'Alginet. La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França. 110 CATALUNYA - HISTÒRIA Algira (Tivissa, Ribera d'Ebre) (ant: Algesira) Antiga illa de l'Ebre. Adquirida el s XIII pels templers de Miravet. Assecats els galatxos que la separaven de terra ferma durant la segona meitat del s XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Algoda, l' (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de Crevillent. Es de poblament disseminat. 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Algodar, l' (Real de Montroi, Ribera Alta) Caseriu, al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident. La rambla de l'Algodar, la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins el termes de Torís (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol), aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi. 113 CATALUNYA - HISTÒRIA Algorfa (Aitona, Segrià) Despoblat, pertanyia a l'antic marquesat d'Aitona. 114 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
115 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Algorfa, marquesat d' (País Valencià) Jurisdicció senyorial concedida el 1762. Comprenia el lloc d'Algorfa. Antiga senyoria que pertanyia a la família Masquefa, fou elevada a marquesat a favor del brigadier Francisco Ruiz-Dávalos y Rosell, regidor degà d'Oriola. Passà a les famílies Pérez de Sarrio i Rojas. 116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Algorós (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, a 2 km al sud-oest de la ciutat, de poblament disseminat. 117 CATALUNYA - MUNICIPI
118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alguaire, Vidal d' (Catalunya, s XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1236) XVIII Abat perpetu de Poblet. Succeí Arnau de Gallard. Pladejà, sense fortuna, amb els bisbes de Vic i de Lleida, per qüestions tributàries. El rei Jaume I li cedí el castell de Benifassà i el seu rodal per tal de fundar-hi un altre monestir cistercenc (1233). A la seva mort fou elegit abat Ramon de Siscar, que refusà el càrrec i provocà una nova elecció, la qual elevaria a l'abadiat Simó Ximeno. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA
120 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àlguema, riera d' (Alt Empordà) Afluent dretà del riu Manol. Neix prop de Sant Martí Sesserres, dins el terme municipal de Cabanelles i, després de passar per Lledó d'Empordà, Creixell, Vilamorell i Santa Llogaia d'Alguema, desguassa al Manol, poc abans del Pont del Príncep, a 3 km de Figueres. Entre Cabanelles i Creixell, passa a molt poca distància del Fluvià. 121 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
122 ALGUER - HISTÒRIA Alguer, bisbat de l' (l'Alguer, Sardenya, Itàlia) Bisbat erigit per butlla d'Alexandre VI, el 8/des/1503 i publicada en el pontificat de Juli II, a petició d'un sínode aplegat a Sàsser per a reestructurar els bisbats de l'illa. Dels bisbats d'Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l'Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins al 1515. El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l'Alguer. Actualment té 70.000 habitants i 29 parròquies. 123 ALGUER - HISTÒRIA
124 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alguer, Francesc (València, 1781 - País Valencià, s XIX) Tractadista econòmic. De notable formació matemàtica i humanística, ingressà el 1821 a la Societat Econòmica d'Amics del País de València. És autor de diversos treballs sobre matemàtiques comercials, enginyeria industrial i agronomia, que són conservats manuscrits a l'arxiu de l'esmentada institució. La crisi de la indústria sedera valenciana dels anys 1826-29, fou el motiu immediat de la seva obra principal: Memorias sobre los medios más fáciles y realizables de emplear y mantener a un tiempo a los individuos del arte de la seda en Valencia (1826). Escriví, a més, una comèdia en llengua castellana titulada La criada fiel y la esposa prudente, o la huérfana de Granada i traduí al castellà el primer volum del Voyage en Espagne de F. Jaubert, baró de Paçà. 125 ALGUER - MUNICIPI
126 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alguer, s' (Palamós, Baix Empordà) Cala i veïnat de pescadors, a la costa, entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l'antic castell de Sant Esteve de Mar. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alguer i Micó, Josep (Madrid, 1900 – Barcelona, 1937) Jurista. Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vice-degà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937. Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país; és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d'altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff. 128 ALGUER - CULTURA alguerès (l'Alguer, Sardenya, Itàlia) Variant del català que es parla a la ciutat i als voltants més immediats. Aquesta variant procedeix de la colònia catalana que el rei Pere III portà a la ciutat de l'Alguer l'any 1354. Es caracteritza per la falta de desinència en la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs en -ar, com el balear: jo cant; pel canvi recíproc de l i r en determinats casos; pel canvi d > r intervocàliques; per l'evolució e > a en posició pretònica i final; pel tancament de la o àtona en u, com en català oriental; per la pronunciació labiodental de la v (viva). El vocabulari, que manté gran nombre d'arcaismes, rep moltes influències del sard i de l'italià. 130 CATALUNYA - BIOGRAFIA
131 CATALUNYA - BIOGRAFIA Algueró i Algueró, August (Barcelona, 1906 - Madrid, 1992) Compositor. Fou conseller de la Societat General d'Autors d'Espanya. Treballà també en edicions musicals. Ha compost un gran nombre d'obres de música lleugera. 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Algueró i Dasca, August (Barcelona, 23/feb/1934 - ) Compositor. Fill d'August Algueró i Algueró. Com aquest, ha compost gran nombre d'obres de música lleugera, moltes d'elles de gran èxit. 132 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Alhauec (Eivissa) Un dels cinc termes en què era dividida l'illa, foramurs de la Vila, en època islàmica. Correspon al quartó d'es Pla de Vila, posterior a la conquesta cristiana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou afegida a un dels quatre termes restants.
Anar a: [ Alf ] [ Alfas ] [ Alfons ] [ Alfonse ] [ Algar ] [ Algo ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Alfafar (
Alfafara
Alfara de Carles (
Alfara de la Baronia (
Alfarb (
Alfaro i Hernández, Andreu (
Alfaro i Hofmann, Carles
Alfarràs (
Alfarrasí (
Alfàs del Pi, l' (
Alfauir (
Alfons IV de Catalunya, V d'Aragó, III de València, I de Mallorca, I de Nàpols "el Magnànim" (
Alfons XIII (Madrid, 1886 - Roma, Itàlia, 1941) Rei d'Espanya (1886-1931). Fill pòstum d'
Alforja (
Algerri (
Algímia d'Almonesir (
Algorfa (
Alguenya, l' (
Alguer, l' (Sàsser, Sardenya, Itàlia) Ciutat: 224,39 km2, 7 m alt, 43.831 hab (2009). Està emplaçat damunt un turonet pliocènic lleugerament endinsat en el mar i a recer de les emanacions palúdiques d'un estany, avui dessecat, a 3 o 4 km més al nord. El terme comprén dos relleus tabulars de materials secundaris i terciaris; el sud i l'est formen part del massís del Logudor i són emmascarats, des de la sortida de la ciutat, per una cobertora de materials eruptius; el nord-oest, forma un planell peninsular, la Nurra, separat del Logudor per un istme d'al·luvions quaternaris. L'extrem sud d'aquesta plana era ocupat fins fa poc per l'Estany, una albufera on desembocaven el Serra i un altre riuet. La comunicació amb el mar era interrompuda, en èpoques de secada, per les sorres i