|
|
|
Anar a: [ Escu ] [ Esg ] [ Esp ] [ Espan ] [ Espar ] [ Espasa i E ] La llengua no pot ser normal si no ho són els individus i si no ho és la comunitat que la parlen. (Joan Solà) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escudé i Bartolí, Manuel (Reus, Baix Camp, 1856 – Barcelona, 1930) Estadístic i demògraf. De jove exercí el periodisme. Ingressà per oposició a l'Instituto Geográfico y Estadístico i fou el responsable dels treballs d'estadística a la comarca de Girona i a Barcelona. El 1898 fou nomenat vice-president d'una secció del Congrés Internacional d'Higiene, i el 1902 cap d'estadística de l'ajuntament de Barcelona. Fundà l'"Anuario Estadístico" de la ciutat de Barcelona i el "Boletín Municipal". Entre altres obres, publicà Las maravillas del mar (1880), Historia física de la Tierra (1879) i Diccionario estadístico español (1881). 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escudé i Bofill, Manuel Veure> Escudé i Bartolí, Manuel. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escudé i Gallés, Beth (Barcelona, 1963 - ) Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres (Royal Court), San Miniato i Pisa. Sovint dirigides per ella mateix, estrenà obres a importants teatres de l'Estat espanyol i 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder, Andreu (Catalunya, s XV – 1463) Arquitecte. Des de l'any 1442 dirigí les obres de la catedral de Barcelona, que al seu temps restà pràcticament complerta en el seu cos antic. Hi acabà el claustre, la sala capitular i la capella del Santíssim. El 1459 fou un dels mestres que construïren la nova rosassa de Santa Maria del Mar, substituint la que havia desaparegut amb el terratrèmol de 1425. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder, Jaume (Catalunya, s XVI – s XVII) Bandoler. També fou reclamat com a heretge per la Inquisició. Morí a mans de la justícia. El seu cadàver fou lliurat al Sant Ofici perquè el cremés en efígie. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escuder, Joan (Cocentaina, Comtat, s XIV - País Valencià, 1435) Ermità. És autor d'unes Profecias referentes a los moriscos de este reino y mahometanos antes y después de su expulsión; Cartas en respuesta a las que la enviaron de orden de la reina Doña María. Li són atribuïdes encara profecies molt diverses. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder, Josep (Catalunya, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, 1716) Abat de Poblet (1713-16). Fou nomenat a l'acabament de la guerra de Successió. Era el LXXVI abat de la sèrie general, i el XXII dels quadriennals. Abans hi havia hagut un llarg període de seu vacant sota la governació del prior president Baltasar Fontanilles. A la darreria de la resistència contra els borbònics, aquests entraren a l'hospital per matar guerrillers catalans que hi eren atesos. L'abat hagué de sobornar amb mil escuts el cap de les tropes, coronel Solís, perquè aquelles renunciessin a cremar el monestir com a represàlia. A la seva mort, fou succeït per Baltasar Suñol. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escuder, Josep Maria (País Valencià, s XIX – s XX) Metge. Es traslladà a Madrid essent molt jove. Fou un excel·lent especialista de malalties nervioses. Actuà en política dins el partit republicà. És autor d'obres 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder, Pere (Catalunya, s XV - Albània ?, s XV) Militar. El 1452 anà a Albània amb el nou virrei d'Alfons IV, Ramon d'Ortafà. Mentre aquest es posava en campanya contra els turcs, Escuder prenia el comandament del castell de Croia, fortalesa cedida l'any anterior als catalans pel pacte de Gaeta, que determinava l'establiment del protectorat d'Albània. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder i Brull, Antoni (Barcelona, 1863 – 1913) Escriptor. Era advocat. Fou tinent d'alcalde de Barcelona en 1896-98. Col·laborà a "La Renaixença", "L'Escut de Catalunya" i la "Revista de Manresa". També estrenà algunes obres de teatre català. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder i Castellà, Miquel (Barcelona, 1835 – 1908) Industrial. Constructor de màquines de cosir, que exportà a l'Amèrica Llatina, i de motors a gas. A les festes celebrades a Barcelona en el període 1871-80 va donar mostra del seu enginy muntant diversos espectacles que el feren molt popular. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escuder i Roca, Joan Baptista (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1644 – 1706) Frare dominicà. Ocupà alts càrrecs dins de l'orde. Els seus escrits teològics li donaren molta fama. També és autor de poesies en llatí. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escudero Uribe, Vicente (Valladolid, Castella, 27/oct/1888 – Barcelona, 4/des/1980) Ballarí. Reivindà en tota llur puresa les danses de tradició gitana. Després de la II Guerra Mundial s'establí a Barcelona, on es dedicà a l'ensenyament. Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades. 14 CATALUNYA - ART
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escumó (Àger, Noguera) Despoblat (o Nascumó). Depengué de la pabordia de Mur, i és esmentat encara el s XVII com a parròquia dependent de l'abadia d'Àger. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escunyau (Viella, Vall d'Aran) Poble (1.049 m alt), situat a la riba esquerra de la Garona. L'església parroquial, romànica (Sant Pere), originàriament del s XII, té un portal de gran vàlua. El casal de Perejoan és del 1393, i d'altres són del s XV. Fins el 1970 fou municipi independent. L'antic terme comprenia també els pobles de Casarill i de Betrén i el despoblat de Castell. 17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Escut de Catalunya, L' (Barcelona, 5/abr/1879 – mar/1880) Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40. Es proposava d'enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d'exemplaritat. 18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Esdolomada (la Pobla de Roda, Ribagorça) Poble de l'antic terme de Merli, al vessant oriental de la serra que separa els rius Éssera i Isàvena. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Esdús (Catalunya) Antic lloc del comtat d'Urgell, a l'esquerra del Segre, aigua avall del forat de la Seu; amb la seva església de Sant Miquel fou donat el 890 pel comte Guifré al monestir de Ripoll. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Esfonts, cala (Maó, Menorca) Cala del port (forma trad: Calasfonts), a llevant del nucli urbà d'es Castell. Antic moll de pescadors, és convertit en centre turístic. 21 EUROPA - BIOGRAFIA
22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Esgleieta, s' (Esporles, Mallorca Occidental) Poble, situat a l'est de la vila. Té l'origen en l'església de Santa Maria (s XIII), dita també Santa Maria de s'Olivar, on el s XVI fou fundat el primitiu convent de s'Olivar de monges clarisses (1530-49); conserva d'aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer. El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite, dependent d'Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma de Mallorca. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esgleiola, l' (l'Espunyola, Berguedà) Llogaret (o Sant Pere de l'Esgleiola), al sud del poble; l'església de Sant Pere, esmentada ja el s XIV, ha estat reedificada modernament. 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Església, vénda de s' (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda de la parròquia. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Església Veia, s' (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Punta (31 m alt) de la costa, prop de la vila i de ses Estaques, que és el seu ancoratge. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esglésies, les (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble, situat a la riba esquerra del riu de Bellera, aigua amunt del poble. L'església de Sant Joan depenia de la de Perves (Alta Ribagorça). 28 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
29 EUROPA - HISTÒRIA Esmandia, marquesat d' (Catalunya) Títol concedit per l'emperador Carles VI d'Àustria el 1708 a Miquel Esmandia, ciutadà honrat de Barcelona, auditor d'artilleria (1706) i de l'exèrcit de Catalunya (1707), regent de l'audiència de Mallorca (1710) i fiscal del Consell d'Espanya (1729-33); únic titular. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA
31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Esmir, Esteve (Graus, Ribagorça, s XVI – Osca, Aragó, 1654) Eclesiàstic. Consultor de la inquisició d'Aragó, catedràtic de cànons de la universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria (1639-41) i d'Osca (1641-54). Publicà escrits jurídics. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esna, riu d' (Saldes, Berguedà) Veure> Saldes, riu de 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Eso (Pallars Jussà) Seca ibèrica, que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual es coneix només una emissió. Correspon a Isona. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espà, l' (Saldes, Berguedà) Poble: 1.300 m alt (ort trad: l'Aspà), situat al vessant meridional del Pedraforca, a l'esquerra de l'aigua de Valls. La seva església parroquial (Sant Andreu) és romànica. Prop del riu hi ha l'antic molí de l'Espà o de la Farga. 35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Espada, coma l' (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Veure> Comalespada, pic d'. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espada, pic de l' (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Cim (2.541 m alt) que domina el poble de Cabdella, a la confluència del Riquerna i el Flamicell. 121 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Espadà, serra d' (Alt Palància / Alt Millars / Plana Baixa) Terminació oriental del Sistema Ibèric, que s'estén per les tres comarques. Està formada per anticlinals triàsics amb falles paral·leles a la costa, que continua per la serra d'Espina i enllaça amb la d'Almenara, la qual arriba al mar. S'estén en direcció nord-oest - sud-est, paral·lela als cursos del Millars i del Palància, separa les conques d'ambdós rius i assoleix una altitud màxima de 1.106 m al pic de la Ràpita. La seva constitució (gresos, margues i calcàries) i la humitat del clima expliquen una vegetació molt densa, constituïda per alzines sureres, pins, brolles i matolls. L'any 1526 hi tingué lloc la rebel·lió de la serra d'Espadà. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espada i Pie, Josep Maria (Barcelona, 1930 - ) Pintor. S'ha dedicat de preferència a l'escenografia. Ha destacat també com a figurinista. Obtingué el Trofeu Barcelona dels premis d'escenografia del Cicle de Teatre Llatí els anys 1958, 1959 i 1960. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espadaler i Colomer, Joan Baptista (Sant Quirze de Besora, Osona, 1878 – 1917) Compositor. Deixeble d'Enric Morera. Dirigí el conservatori de Vic i fundà, entre altres entitats, l'Orfeó Vigatà. Escriví l'òpera 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espadamala (Torelló, Osona) Antiga vila rural, actualment masia, situada prop de la riba esquerra del Ter i del terme de Manlleu. És esmentada ja el 906. 41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
42 CATALUNYA - HISTÒRIA Espadella (Àger, Noguera) Despoblat i antic castell (roca d'Espadella), prop de Corçà, esmentat ja el s XI. 43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Espades, serra de les (Saünc, Alta Ribagorça) Alineació muntanyosa (3.332 m alt), al sud del pic de Pocets, que separa les valls de Benasc i de Gistau. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espaén (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble (1.120 m alt) (ort trad: Espahent), enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs. L'església parroquial depèn de la de Castellàs. Formava part del quarter de Castellbó del vescomtat de Castellbó. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espagnac, Charles d' (o d'Espagne) (castell de Ramefort, Foix, Llenguadoc, 1775 - Organyà, Alt Urgell, 1839) Militar i comte d'Espanya. El 1827 dirigí la repressió contra els Malcontents i fou nomenat capità general de Catalunya per consell de F.T. Calomarde. Durant el seu govern (1827-32) portà a terme una política sistemàtica de terror contra els reialistes purs i contra els liberals, la qual cosa li guanyà l'odi d'ambdós sectors. Substituït pel general Llauder (1832), fugí a Mallorca i després a França. Detingut a Perpinyà (1833), fou confinat a la ciutadella de Lilla. Fugí el 1838 i, d'acord amb el pretendent Carles, prengué el comandament de la junta carlina de Berga. La seva intransigència i la seva crueltat provocaren que fos destituït i detingut per la junta (1839), que decidí desterrar-lo a Andorra. En trobar-se al pont del Diable, prop d'Organyà, fou assassinat i llançat al Segre. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Espagnac, Henri d' (o d'Espagne) (castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 - Palma de Mallorca, 1811) Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV i s'establí (1793) a Mallorca. En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló. 48 PAÍS VALENCIÀ - ART Espai d'Art Contemporani de Castelló (EACC) (Castelló de la Plana, 1999 - ) Institució. És situada en un edifici funcional, amb dos espais destinats a exposicions, dissenyat per l'arquitecte valencià Juan Esteban Chapapría. És el primer d'una sèrie d'equipaments promoguts pel projecte Castelló Cultural, impulsat d'ençà del 1997 per l'ajuntament de la ciutat amb el suport de la Generalitat Valenciana, que pretén dotar Castelló d'una sèrie de centres culturals emblemàtics i consolidar un circuit artístic castellonenc. 120 CATALUNYA - ART Espai Gaudí (Barcelona, 1/jul/1996 - ) Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí. Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l'edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l'Arquitectura. 123 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Espaliú, Pepe (Còrdova, Andalusia, 1955 - 1993) Pintor, dibuixant i escultor. Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d'estudiants de l'Aula Oberta de l'Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l'Antic Hospital. Al final del 1996 es realitzà una exposició del seu treball al MACBA, centrada en les obres de 1988-89. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espallargues, Pere d' (o Despallargues) (Molins de Rei, Baix Llobregat, a 1490 - Barcelona ?, d 1527) Pintor. Col·laborador i successor al taller de Pere Garcia de Benavarri. Hom en coneix l'arcaïtzant retaule d'Enviny, signat i datat del 1490 (Hispanic Society, Nova York). 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Espalmador, s' (Formentera, Eivissa) Illa, situada al sud de la punta de ses Portes, i separada de Formentera per un pas de prop d'1 m de fondària. Té 2.925 m de llargària, amb uns 800 m d'ample i 22 m d'alt màxima. Està envoltada pels illots de s'Alga, des Porcs, de Castaví i de sa Torreta. Juntament amb l'illa de l'Espardell forma un espai natural protegit. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espalter i Rull, Joaquim (Sitges, Garraf, 1808 – Madrid, 1880) Pintor. Format a París amb Gros (1829-33) i a Roma (1833-42), on entrà en contacte amb els pintors natzarens catalans. El 1843 s'establí a Madrid, on 52 CATALUNYA - EMPRESA España (Barcelona, 1917 – 1930) Societat fabricant d'automòbils. Fundada per Francesc Batlló i Godó, amb la cooperació familiar. La seva producció anual fou de més de mil unitats, i serví per a l'experimentació de problemes metal·lúrgics. Fabricà també camions per a l'exèrcit. El 1928 es fusionà amb la societat Ricart, que construí els automòbils Ricart-España. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA España i de Taverner, Enric d' (Palma de Mallorca, 1801 - Espanya ?, s XIX) Militar i polític. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, milità en el bàndol absolutista. Tanmateix, en esclatar la primera guerra carlina, milità al costat dels partidaris d'Isabel II. Mariscal de camp des del 1847, fou posteriorment capità general de Puerto Rico (1850) i governador de Cuba (1854). 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ España Regional, La (Barcelona, 9/mar/1886 – 1893) Revista mensual en castellà. Era el portaveu de la facció més dretana dels defensors del Memorial de Greuges (Francesc Romaní i Puigdengoles, que en fou director, Eusebi Güell, Josep Pella i Forgas, etc.). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Español i Viñas, Agustí (Barcelona, 1929 - ) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1948-52) i exposà per primera vegada a Barcelona l'any 1955. El 1957 es féu amb el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes. La seva pintura segueix la tendència informalista i es val de tonalitats i contrasts violents, com el vermell sobre un espai negre indeterminat. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanya, comte d' Veure> Espagnac, Charles d'. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanya, Francesc (Barcelona, v 1780 – 1850) Violer. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850. Els seus models eren d'escola francesa; en d'altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanya i Sirat, Josep Maria (Viella, Vall d'Aran, v 1879 – Bogotà, Colòmbia, 1953) Polític. Va pertànyer inicialment al partit liberal i, després, a la Lliga Regionalista. President de la diputació de Lleida, representà aquesta província a la Mancomunitat des del 1914. Membre de l'Esquerra Republicana durant la II República, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (nov/1932) i conseller de Governació de la Generalitat (mar/-set/1936) en esclatar la guerra civil. Intervingué en la rendició del general Goded i, durant la guerra, se significà per facilitar passaports a la gent perseguida pels incontrolats extremistes. Exiliat a França a la 59 CATALUNYA - EMPRESA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol (Vic, Osona, s XII - s XIV) Família burgesa. Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania, potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082. El 1219 era cap de la família Pere Espanyol. A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs lluites contra els Armadans el darrer terç del s XV, les quals culminaren el 1499 amb la brega sostinguda a l'església de Sant Francesc de Palma de Mallorca. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Espanyol, Benet (Illes Balears, 1482 – 1553) Escriptor dominicà. És autor del poema de caire religiós Devota contemplació (1541) i de la resposta en vers a l'obra de Francesc Olesa Menyspreu del món (1540). És conserva inèdit un manuscrit sobre Palma de Mallorca, amb especial referència als jueus. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Berenguer (Vic, Osona, s XIII - Catalunya, s XIII) Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Bernat (Vic, Osona, s XIII - Illes Balears ?, s XIII) Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris, fou cònsol de mar, jurat de Palma de Mallorca i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol. 125 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Espanyol, Bernat (Catalunya, s XIII - Illes Balears, s XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Menorca per Alfons II (1287). S'encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l'illa, de cara al seu aprofitament immediat. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Espanyol, Esperandeu (Illes Balears, s XV - s XVI) Doctor en drets i teologia, i canonge de la seu de Mallorca. Nebot d'Agnés Pacs de Quint, aquesta en el seu testament (1485) el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lul·liana creada per ella el 1481. El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l'esmentada càtedra davant la cort pontifícia. Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós. És autor de poesies en llatí. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Pere (Catalunya, s XIII) Cap de la família (1219). Juntament amb els seus fills Bernat, Tomàs, Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1239). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Pere (Barcelona, s XVI) Pedagog. Ciutadà de Barcelona. Ensenyà primeres lletres als infants que duien amb ells preceptors que assistien a les classes de l'Estudi General. Promogué que el Consell de Cent establís la primera escola pública al carrer de la Canuda, substituint un petit cobert construït abans al pati de 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Ramon (Vic, Osona, s XIII – País Valencià, s XIII) Noble. Fill de Pere Espanyol, amb qui participà, juntament amb els seus germans Bernat, Tomàs i Berenguer, en la conquesta de València (1239). Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N'Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Tomàs (Vic, Osona, s XIII) Pare de Tomàs i de Bernat Espanyol. Tots ells continuadors de la línia vigatana. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Tomàs (Vic, Osona, s XIII) Fill de Tomàs i germà de Bernat. Tots ells continuadors de la línia vigatana. 69 CATALUNYA - ESPORT
72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espar, Josep (Organyà, Alt Urgell, 1817 – 1884) Eclesiàstic. És autor de poesies. Publicà en volum una tria dels seus sermons. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espar i Ticó, Josep (Barcelona, 22/des/1927 - ) Promotor cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d'afirmació nacionalista dels anys cinquanta i seixanta i posteriorment intervingué en l'Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc. Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc. Autor del llibre de memòries Amb "C" de Catalunya. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espar i Tressens, Josep (Organyà, Alt Urgell, 1901 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1982) Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les mesves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957). 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esparc, l' (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Antic veïnat i actual masia de la parròquia. 77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Espardell, s' (Formentera, Eivissa) Illa, al nord de Formentera i a l'est de s'Espalmador, amb la qual forma un espai natural protegit, Té 1.950 m de llargària i 27 m d'alt. màxima. Al sud té l'illeta de s'Espardelló. Far. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Esparegueres, ses (Santanyí, Mallorca Oriental) Despoblat, al límit amb el terme de Felanitx. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esparó i Giralt, Valentí (Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 1859) Industrial. Intervingué en la fundació de la fàbrica El Vapor (1832), associat amb J. Bonaplata i altres industrials, i n'exercí la gerència. Comprà els tallers de Bonaplata després d'ésser destruïts el 1835, i hi establí la seva foneria (1839). Fou un dels elements principals de la burgesia catalana. Formà part de la Comissió de Fàbriques i en fou president durant el període 1838-40. Es distingí com a progressista i defensor del proteccionisme. Promogué la fundació de l'Institut Industrial de Catalunya (1848), entitat derivada de la Junta de Fàbriques, i fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855). 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esparra, l' (Riudarenes, Selva) Poble (194 m alt), a l'interfluvi de la riera de l'Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma. La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d'Argimon (antic castell). Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa. 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esparreguera (Seva, Osona) Antic casal (o castell del Fitor, ant: Espareguera), situat en un enclavament, a l'est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d'Aiguafreda. Hi ha les restes d'un gran edifici quadrat d'època romànica. Fou del llinatge Esparreguera (testimoniat el 1189), que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola (Seva). El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona. 126 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Esparreguera, serra d' (Alt Maestrat) Veure> Espareguera, serra d'. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esparsa, Silvestre (València, s XVII - a 1660) Impressor. Fill potser del llibreter i impressor aragonès Martín de Esparsa (veí de València des del 1580) i actiu a València almenys del 1628 al 1657. Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts. A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins al 1663. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Espartar (Xixona, Alacantí) Districte, a l'est del terme. 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Espartera (Onda, Plana Baixa) Despoblat, a l'esquerra del Millars; pertangué a l'orde de Montesa. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Espartosa, l' (Castalla, Alcoià) Caseria, 4 km al sud de la ciutat. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esparza, Lin (València, 1842 – 1889) Escultor. Destacà en la producció de làpides i monuments funeraris. 90 CATALUNYA - EMPRESA
91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espasa, castell d' (Sales de Llierca, Garrotxa) Veure> Sespasa, castell. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espasa i Anguera, Josep (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues, 1840 – Barcelona, 1911) Editor. Amb el seu germà Pau, i mostrant un notable esperit d'empresa que li feia suplir la manca inicial de mitjans, posà les bases de la poderosa editorial del seu nom. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espasa i Anguera, Pau (la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1835 – Barcelona, 1927) Editor. Col·laborà a les primeres iniciatives del seu germà Josep fins al 1879, any en què es retirà del negoci. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espasa i Escayola, Joan (Barcelona, 1875 – 1930) Metge i editor. Fill de Josep Espasa i Anguera. Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es féu càrrec de l'editorial Josep Espasa i Fills; hi impulsà la publicació d'obres de medicina i contribuí a la creació de l'Enciclopedia Espasa. El papa Pius IX el féu cavaller de l'orde pontifici de Sant Gregori el Magne. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espasell, Jaume (Reus, Baix Camp, 1847 – Barcelona, 1892) Religiós escolapi. Escriví dos llibres d'aritmètica, disciplina que professà a les Escoles Pies 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espasens (Fontcoberta, Pla de l'Estany) Poble, al sector occidental del terme. Hi ha una església dedicada a santa Caterina i les restes de l'església romànica de Santa Maria, esmentada el 1048, de la parròquia de Sant Martí d'Ollers, que pertangué a la mitra de Girona. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Espases, castell de les (Esparreguera, Baix Llobregat) Antic castell (ant: roca de l'Espasa), actualment arruïnat, al capdamunt del turó on hi ha el santuari de Sant Salvador de les Espases. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - HISTÒRIA Espaulella (Sant Pere de Torelló, Osona) Antiga masia, a l'antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerra de la vall de Salgueda (dita també vall d'Espaulella). Depèn de la parròquia de Vidrà; és esmentada ja el s XII. 103 CATALUNYA - EMPPRESA Espectacles-Audicions Graner (Barcelona, 1905 – 1907) Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona. L'experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d'influència modernista. Hi van col·laborar els músics Morera, Granados, Pedrell i Pahissa i els escriptors Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espejo, Lope de (Oriola, Baix Segura, s XV - Nàpols ?, Itàlia, s XV) Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols. És autor d'una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d'Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espelt, Francesc (Catalunya, s XVII) Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, del 1690 al 1696. Les seves obres conservades són versos per a orgue, un Pange lingua i quatre misses escrites el 1687. 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA
122 CATALUNYA - HISTÒRIA Espelt, l' (Òdena, Anoia) Vil·la romana. Fundada probablement al s II aC, perdurà fins al s VI de la nostra era. Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se'n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l'àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d'hipocaust. L'estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d'alçada. Prop del jaciment es conserven les restes d'una petita resclosa d'època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d'aprovisionament d'aigua de la vil·la. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espelta i Graciot, Josep (Barcelona, 1901 - 1973) Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny. És autor d'un gran nombre d'imatges religioses. 108 EUROPA - BIOGRAFIA Espenan, Monsieur (França, s XVII) Militar. En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l'ocupació francesa. Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona (jul/1640) i en el pacte de Ceret (set/1640), celebrats amb el representant de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d'assegurar l'ajut francès al Principat contra Felip IV. El des/1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d'aquestes i de les forces catalanes. Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez, fet que produí 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espens, Pere d' (Lleida, s XIII - s XIV) Jurisconsult. Ensenyà a la universitat de Lleida. En 1315 consta el seu caràcter de testimoni en un jurament fet pel rei Jaume II al palau de Barcelona. En 1344 fou representant de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona per determinar la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores per Pere III el Cerimoniós. Per aquesta època era conseller del monarca i li serví especialment d'assessor jurídic a les accions contra Jaume. Entre els seus escrits destaquen uns comentaris als Usatges. 110 CATALUNYA - HISTÒRIA Esperan (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antic poble, de l'antic municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc d'Esperan i de Raons, que aflueix per l'esquerra a la Noguera Ribagorçana al Pont de Suert. L'església parroquial de Sant Sadurní depenia de la d'Erillcastell. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Esperança, l' (Sogorb, Alt Palància) Santuari (la Mare de Déu de l'Esperança), aturonat al nord de la ciutat; al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d'Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines; l'església actual fou reedificada al començament del s XX. Centra una caseria disseminada. 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Esperança, l' (Albocàsser, Alt Maestrat) Santuari (la Mare de Déu de l'Esperança), al sud de la vila. L'edifici fou restaurat el 1409 (i, modernament, al començament del s XX). Conserva un notable retaule, del s XV, atribuït a Andreu Marçal de Sas. 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA
114 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Esperança, Pere (Felanitx, Mallorca, 1612 – 1702) Pronosticaire. Era teixidor d'ofici. fou molt afeccionat a l'astrologia. Li és atribuït un Pronóstic perpètuo, imprès el 1859, amb prediccions del 1635 al 1886, segons el qual els seus auguris haurien tingut encerts veritablement extraordinaris. 115 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Espérance, L' (Perpinyà, 1/gen/1881 - 1/des/1884) Diari en francès. Sortí amb el subtítol de "Journal Catholique et Royaliste des Pyrénées-Orientales". 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esperit Sant, Josep de l' (Catalunya, s XVII – 1735) Frare trinitari descalç. Fou lector de teologia a Salamanca. Exercí el càrrec de prior en alguns convents de l'orde, del qual fou provincial i definidor general. Escriví algunes obres filosòfiques i teològiques. 117 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Esperó, punta de s' (Maó, Menorca) Cap, que constitueix l'extrem oriental del promontori de la Mola, a l'entrada del port de Maó. Forma un important penya-segat. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA
119 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Escu ] [ Esg ] [ Esp ] [ Espan ] [ Espar ] [ Espasa i E ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Eslida
Espadella
Español i Coll, Francesc
Espanya Industrial, L'
Espanyol de Barcelona, Reial Club Deportiu
Espasa, Casa Editorial
Espasa i Oliver, Ramon
Espasa i Signes, Josep
Espert i Romero, Núria