A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Escu ]    [ Esg ]    [ Esp ]    [ Espan ]    [ Espar ]    [ Espasa i E ]

La llengua no pot ser normal si no ho són els individus i si no ho és la comunitat que la parlen. (Joan Solà)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escudé i Bartolí, Manuel  (Reus, Baix Camp, 1856 – Barcelona, 1930)  Estadístic i demògraf. De jove exercí el periodisme. Ingressà per oposició a l'Instituto Geográfico y Estadístico i fou el responsable dels treballs d'estadística a la comarca de Girona i a Barcelona. El 1898 fou nomenat vice-president d'una secció del Congrés Internacional d'Higiene, i el 1902 cap d'estadística de l'ajuntament de Barcelona. Fundà l'"Anuario Estadístico" de la ciutat de Barcelona i el "Boletín Municipal". Entre altres obres, publicà Las maravillas del mar (1880), Historia física de la Tierra (1879) i Diccionario estadístico español (1881).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escudé i Bofill, Manuel  Veure> Escudé i Bartolí, Manuel.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escudé i Gallés, Beth  (Barcelona, 1963 - )  Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres (Royal Court), San Miniato i Pisa. Sovint dirigides per ella mateix, estrenà obres a importants teatres de l'Estat espanyol iInici página d'Europa.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escuder, Andreu  (Catalunya, s XV – 1463)  Arquitecte. Des de l'any 1442 dirigí les obres de la catedral de Barcelona, que al seu temps restà pràcticament complerta en el seu cos antic. Hi acabà el claustre, la sala capitular i la capella del Santíssim. El 1459 fou un dels mestres que construïren la nova rosassa de Santa Maria del Mar, substituint la que havia desaparegut amb el terratrèmol de 1425.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escuder, Jaume  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Bandoler. També fou reclamat com a heretge per la Inquisició. Morí a mans de la justícia. El seu cadàver fou lliurat al Sant Ofici perquè el cremés en efígie.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escuder, Joan  (Cocentaina, Comtat, s XIV - País Valencià, 1435)  Ermità. És autor d'unes Profecias referentes a los moriscos de este reino y mahometanos antes y después de su expulsión; Cartas en respuesta a las que la enviaron de orden de la reina Doña María. Li són atribuïdes encara profecies molt diverses.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escuder, Josep  (Catalunya, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, 1716)  Abat de Poblet (1713-16). Fou nomenat a l'acabament de la guerra de Successió. Era el LXXVI abat de la sèrie general, i el XXII dels quadriennals. Abans hi havia hagut un llarg període de seu vacant sota la governació del prior president Baltasar Fontanilles. A la darreria de la resistència contra els borbònics, aquests entraren a l'hospital per matar guerrillers catalans que hi eren atesos. L'abat hagué de sobornar amb mil escuts el cap de les tropes, coronel Solís, perquè aquelles renunciessin a cremar el monestir com a represàlia. A la seva mort, fou succeït per Baltasar Suñol.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escuder, Josep Maria  (País Valencià, s XIX – s XX)  Metge. Es traslladà a Madrid essent molt jove. Fou un excel·lent especialista de malalties nervioses. Actuà en política dins el partit republicà. És autor d'obresInici página professionals i d'alguns escrits sobre la política del moment.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escuder, Pere  (Catalunya, s XV - Albània ?, s XV)  Militar. El 1452 anà a Albània amb el nou virrei d'Alfons IV, Ramon d'Ortafà. Mentre aquest es posava en campanya contra els turcs, Escuder prenia el comandament del castell de Croia, fortalesa cedida l'any anterior als catalans pel pacte de Gaeta, que determinava l'establiment del protectorat d'Albània.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escuder i Brull, Antoni  (Barcelona, 1863 – 1913)  Escriptor. Era advocat. Fou tinent d'alcalde de Barcelona en 1896-98. Col·laborà a "La Renaixença", "L'Escut de Catalunya" i la "Revista de Manresa". També estrenà algunes obres de teatre català.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escuder i Castellà, Miquel  (Barcelona, 1835 – 1908)  Industrial. Constructor de màquines de cosir, que exportà a l'Amèrica Llatina, i de motors a gas. A les festes celebrades a Barcelona en el període 1871-80 va donar mostra del seu enginy muntant diversos espectacles que el feren molt popular.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escuder i Roca, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1644 – 1706)  Frare dominicà. Ocupà alts càrrecs dins de l'orde. Els seus escrits teològics li donaren molta fama. També és autor de poesies en llatí.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escudero Uribe, Vicente  (Valladolid, Castella, 27/oct/1888 – Barcelona, 4/des/1980)  Ballarí. Reivindà en tota llur puresa les danses de tradició gitana. Després de la II Guerra Mundial s'establí a Barcelona, on es dedicà a l'ensenyament. Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades.

14 CATALUNYA - ART

Inici páginaEsculapi d'Empúries  Veure> Asclepi d'Empúries.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escumó  (Àger, Noguera Despoblat (o Nascumó). Depengué de la pabordia de Mur, i és esmentat encara el s XVII com a parròquia dependent de l'abadia d'Àger.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escunyau  (Viella, Vall d'Aran Poble (1.049 m alt), situat a la riba esquerra de la Garona. L'església parroquial, romànica (Sant Pere), originàriament del s XII, té un portal de gran vàlua. El casal de Perejoan és del 1393, i d'altres són del s XV. Fins el 1970 fou municipi independent. L'antic terme comprenia també els pobles de Casarill i de Betrén i el despoblat de Castell.

17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Escut de Catalunya, L'  (Barcelona, 5/abr/1879 – mar/1880)  Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40. Es proposava d'enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d'exemplaritat.

18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Esdolomada  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Poble de l'antic terme de Merli, al vessant oriental de la serra que separa els rius Éssera i Isàvena. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Esdús  (Catalunya Antic lloc del comtat d'Urgell, a l'esquerra del Segre, aigua avall del forat de la Seu; amb la seva església de Sant Miquel fou donat el 890 pel comte Guifré al monestir de Ripoll.

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Esfonts, cala  (Maó, Menorca Cala del port (forma trad: Calasfonts), a llevant del nucli urbà d'es Castell. Antic moll de pescadors, és convertit en centre turístic.

21 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsgleas i Jaume, Josep "Germinal Esgleas"  (Marroc, 5/oct/1903 - Tolosa, Llenguadoc, 21/oct/1981)  Dirigent anarquista. Afiliat a la CNT des de molt jove, fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya (1923), i cofundador del grup de "La Revista Blanca". Afiliat a la FAI, exercí importants càrrecs en la segona meitat de la guerra civil espanyola i a l'exili, on fou secretari del Moviment Llibertari Espanyol CNT (1945) i de la Comissió Intercontinental (1947).

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Esgleieta, s'  (Esporles, Mallorca Occidental Poble, situat a l'est de la vila. Té l'origen en l'església de Santa Maria (s XIII), dita també Santa Maria de s'Olivar, on el s XVI fou fundat el primitiu convent de s'Olivar de monges clarisses (1530-49); conserva d'aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer. El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite, dependent d'Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma de Mallorca.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esgleiola, l'  (l'Espunyola, Berguedà)  Llogaret (o Sant Pere de l'Esgleiola), al sud del poble; l'església de Sant Pere, esmentada ja el s XIV, ha estat reedificada modernament.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Església, vénda de s'  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Vénda de la parròquia.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Església Veia, s'  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Punta (31 m alt) de la costa, prop de la vila i de ses Estaques, que és el seu ancoratge.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEsglésies, les  (Navàs, Bages Antic monestir (Santa Maria de les Esglésies, o les Esglésies Clavades), situat a l'interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal. Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l'església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km: foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró II de Cerdanya. A Santa Maria hi hagué, el s XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia. L'església, romànica, es conserva encara.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esglésies, les  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà Poble, situat a la riba esquerra del riu de Bellera, aigua amunt del poble. L'església de Sant Joan depenia de la de Perves (Alta Ribagorça).

28 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaEslida  (Plana Baixa Municipi: 18,13 km2, 381 m alt, 877 hab (2014). Situat a la vall d'Artana, o riu d'Eslida;  el coll d'Eslida (688 m alt) comunica la vall amb la conca del Palància; al vessant sud de la serra d'Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana. Terreny muntanyós, hi abunden les suredes, que han donat lloc a algunes petites indústries de la fusta. L'altra font de l'economia és el turisme interior; l'agricultura tradicional, de secà (olivera, vinya i garrofers), està en regressió. La població no ha parat de disminuir durant tot el s XX. La vila es troba en un coster, a la dreta de la rambla d'Artana, al peu de les ruïnes de l'antic castell d'Eslida; l'església parroquial és dedicada al Salvador. Antic lloc de moriscs, participà en la rebel·lió de la serra d'Espadà (1526). Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

29 EUROPA - HISTÒRIA

Esmandia, marquesat d'  (CatalunyaTítol concedit per l'emperador Carles VI d'Àustria el 1708 a Miquel Esmandia, ciutadà honrat de Barcelona, auditor d'artilleria (1706) i de l'exèrcit de Catalunya (1707), regent de l'audiència de Mallorca (1710) i fiscal del Consell d'Espanya (1729-33); únic titular.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaEsmir, comtat d'  (Catalunya Títol, concedit per l'emperador Carles VI, el 1716, al noble ribagorça Francesc Esmir i Esmir; únic titular.

31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Esmir, Esteve  (Graus, Ribagorça, s XVI – Osca, Aragó, 1654)  Eclesiàstic. Consultor de la inquisició d'Aragó, catedràtic de cànons de la universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria (1639-41) i d'Osca (1641-54). Publicà escrits jurídics.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esna, riu d'  (Saldes, Berguedà Veure> Saldes, riu de

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Eso  (Pallars Jussà Seca ibèrica, que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual es coneix només una emissió. Correspon a Isona.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espà, l'  (Saldes, Berguedà)  Poble: 1.300 m alt (ort trad: l'Aspà), situat al vessant meridional del Pedraforca, a l'esquerra de l'aigua de Valls. La seva església parroquial (Sant Andreu) és romànica. Prop del riu hi ha l'antic molí de l'Espà o de la Farga.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Espada, coma l'  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça Veure> Comalespada, pic d'.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espada, pic de l'  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Cim (2.541 m alt) que domina el poble de Cabdella, a la confluència del Riquerna i el Flamicell.

121 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaEspadà, rebel·lió de la serra d'  (País Valencià, 1526)  Revolta morisca, desencadenada quan l'emperador Carles V admeté les conversions forçoses de musulmans que havien efectuat els agermanats i ordenà l'expulsió d'aquells que no es convertissin (1525). Molts es negaren a acceptar-ho i, refugiats a la serra d'Espadà, iniciaren un perillós alçament dirigit pel veí d'Algar Selim Almansor. El duc de Sogorb, amb 2.000 homes, fou totalment derrotat pels revoltats (abr/1526), però pel setembre del mateix any atacà de nou amb un exèrcit de 10.000 homes. Malgrat la victòria assolida en aquesta ocasió, Carles V llevà l'obligatorietat dels edictes de conversió gràcies a la gravetat de la rebel·lió i, sobretot, a les grans sumes ofertes pels moriscos granadins.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Espadà, serra d'  (Alt Palància / Alt Millars / Plana Baixa Terminació oriental del Sistema Ibèric, que s'estén per les tres comarques. Està formada per anticlinals triàsics amb falles paral·leles a la costa, que continua per la serra d'Espina i enllaça amb la d'Almenara, la qual arriba al mar. S'estén en direcció nord-oest - sud-est, paral·lela als cursos del Millars i del Palància, separa les conques d'ambdós rius i assoleix una altitud màxima de 1.106 m al pic de la Ràpita. La seva constitució (gresos, margues i calcàries) i la humitat del clima expliquen una vegetació molt densa, constituïda per alzines sureres, pins, brolles i matolls. L'any 1526 hi tingué lloc la rebel·lió de la serra d'Espadà.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espada i Pie, Josep Maria  (Barcelona, 1930 - )  Pintor. S'ha dedicat de preferència a l'escenografia. Ha destacat també com a figurinista. Obtingué el Trofeu Barcelona dels premis d'escenografia del Cicle de Teatre Llatí els anys 1958, 1959 i 1960.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espadaler i Colomer, Joan Baptista  (Sant Quirze de Besora, Osona, 1878 – 1917)  Compositor. Deixeble d'Enric Morera. Dirigí el conservatori de Vic i fundà, entre altres entitats, l'Orfeó Vigatà. Escriví l'òperaInici página Almodis, el poema simfònic El país del plaer, obres corals i sardanes. Publicà l'assaig La música del meu poble

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espadamala  (Torelló, Osona)  Antiga vila rural, actualment masia, situada prop de la riba esquerra del Ter i del terme de Manlleu. És esmentada ja el 906.

41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsEspadella  (Alt Millars Municipi: 11,96 km2, 294 m alt, 96 hab (2014), (cast: Espadilla). Situat a l'aiguabarreig del riu de Vilamalefa, o d'Argeleta, amb el Millars, a l'àrea de parla castellana del País Valencià. El relleu és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d'Espadà. La major part del territori, muntanyós, és improductiva. Hi ha una petita central hidroelèctrica. Els limitats recursos agrícoles de secà són el garrofer, ja mig abandonat, les oliveres i la vinya i unes parcel·les de regadiu vora el riu. La terra és treballada en règim de conreu directe. La seva limitada economia ha provocat l'emigració vers la Plana, ja des de començament del s XIX. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars, dominat per l'església parroquial de la Circumcisió. Fou lloc de moriscs i després pertangué als ducs de Vilafermosa. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espadella  (Àger, Noguera Despoblat i antic castell (roca d'Espadella), prop de Corçà, esmentat ja el s XI.

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Espades, serra de les  (Saünc, Alta Ribagorça Alineació muntanyosa (3.332 m alt), al sud del pic de Pocets, que separa les valls de Benasc i de Gistau.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaEspadilla  (Alt Millars Veure> Espadella (nom castellà).

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espaén  (Noves de Segre, Alt Urgell Poble (1.120 m alt) (ort trad: Espahent), enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs. L'església parroquial depèn de la de Castellàs. Formava part del quarter de Castellbó del vescomtat de Castellbó.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espagnac, Charles d' (o d'Espagne)  (castell de Ramefort, Foix, Llenguadoc, 1775 - Organyà, Alt Urgell, 1839)  Militar i comte d'Espanya. El 1827 dirigí la repressió contra els Malcontents i fou nomenat capità general de Catalunya per consell de F.T. Calomarde. Durant el seu govern (1827-32) portà a terme una política sistemàtica de terror contra els reialistes purs i contra els liberals, la qual cosa li guanyà l'odi d'ambdós sectors. Substituït pel general Llauder (1832), fugí a Mallorca i després a França. Detingut a Perpinyà (1833), fou confinat a la ciutadella de Lilla. Fugí el 1838 i, d'acord amb el pretendent Carles, prengué el comandament de la junta carlina de Berga. La seva intransigència i la seva crueltat provocaren que fos destituït i detingut per la junta (1839), que decidí desterrar-lo a Andorra. En trobar-se al pont del Diable, prop d'Organyà, fou assassinat i llançat al Segre.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Espagnac, Henri d' (o d'Espagne)  (castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 - Palma de Mallorca, 1811)  Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV i s'establí (1793) a Mallorca. En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló.

48 PAÍS VALENCIÀ - ART

Espai d'Art Contemporani de Castelló (EACC)  (Castelló de la Plana, 1999 - )  Institució. És situada en un edifici funcional, amb dos espais destinats a exposicions, dissenyat per l'arquitecte valencià Juan Esteban Chapapría. És el primer d'una sèrie d'equipaments promoguts pel projecte Castelló Cultural, impulsat d'ençà del 1997 per l'ajuntament de la ciutat amb el suport de la Generalitat Valenciana, que pretén dotar Castelló d'una sèrie de centres culturals emblemàtics i consolidar un circuit artístic castellonenc. EspaiInici página d'Art Contemporani de Castelló

120 CATALUNYA - ART

Espai Gaudí  (Barcelona, 1/jul/1996 - )  Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí. Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l'edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l'Arquitectura.

123 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Espaliú, Pepe  (Còrdova, Andalusia, 1955 - 1993)  Pintor, dibuixant i escultor. Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d'estudiants de l'Aula Oberta de l'Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l'Antic Hospital. Al final del 1996 es realitzà una exposició del seu treball al MACBA, centrada en les obres de 1988-89.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espallargues, Pere d' (o Despallargues(Molins de Rei, Baix Llobregat, a 1490 - Barcelona ?, d 1527)  Pintor. Col·laborador i successor al taller de Pere Garcia de Benavarri. Hom en coneix l'arcaïtzant retaule d'Enviny, signat i datat del 1490 (Hispanic Society, Nova York).

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Espalmador, s'  (Formentera, Eivissa Illa, situada al sud de la punta de ses Portes, i separada de Formentera per un pas de prop d'1 m de fondària. Té 2.925 m de llargària, amb uns 800 m d'ample i 22 m d'alt màxima. Està envoltada pels illots de s'Alga, des Porcs, de Castaví i de sa Torreta. Juntament amb l'illa de l'Espardell forma un espai natural protegit.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espalter i Rull, Joaquim  (Sitges, Garraf, 1808 – Madrid, 1880)  Pintor. Format a París amb Gros (1829-33) i a Roma (1833-42), on entrà en contacte amb els pintors natzarens catalans. El 1843 s'establí a Madrid, onInici página ingressà a l'Academia de San Fernando. Fou nomenat pintor de cambra d'Isabel II i exercí com a professor de l'Escuela Superior de Pintura. Decorà el paraninf de la universitat de Madrid (1858) i el palau del Senat. Pintà quadres de tema històric (El sospir del moro, 1855) i religiós (L'era cristiana, 1871). També assolí anomenada com a retratista.

52 CATALUNYA - EMPRESA

España  (Barcelona, 1917 – 1930)  Societat fabricant d'automòbils. Fundada per Francesc Batlló i Godó, amb la cooperació familiar. La seva producció anual fou de més de mil unitats, i serví per a l'experimentació de problemes metal·lúrgics. Fabricà també camions per a l'exèrcit. El 1928 es fusionà amb la societat Ricart, que construí els automòbils Ricart-España.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

España i de Taverner, Enric d'  (Palma de Mallorca, 1801 - Espanya ?, s XIX)  Militar i polític. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, milità en el bàndol absolutista. Tanmateix, en esclatar la primera guerra carlina, milità al costat dels partidaris d'Isabel II. Mariscal de camp des del 1847, fou posteriorment capità general de Puerto Rico (1850) i governador de Cuba (1854).

54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

España Regional, La  (Barcelona, 9/mar/1886 – 1893)  Revista mensual en castellà. Era el portaveu de la facció més dretana dels defensors del Memorial de Greuges (Francesc Romaní i Puigdengoles, que en fou director, Eusebi Güell, Josep Pella i Forgas, etc.).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Español i CollEspañol i Coll, Francesc  (Valls, Alt Camp, 8/oct/1907 – Barcelona, 29/jun/1999)  Entomòleg. Es llicencià en farmàcia (1935) a la Universitat de Barcelona. Fou un dels primers especialistes mundials en algunes famílies de coleòpters (Tenebrionidae i Anoblidae) i de la fauna cavernícola i n'ha descrit més de 350 novetats. Des del 1966 dirigí el Museu de Zoologia de Barcelona. Na estat numerari de l'Acadèmia de Ciéncies i Arts de Barcelona, ex-president de la Institució Catalana d'Història Natural, professor de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona i membre de nombrosesInici página societats científiques internacionals. La seva producció científica comprén més de 350 treballs d'investigació. Fou homenatjat (1981) per la diputació provincial de Barcelona i amb aquest motiu hom publicà, aplegats, els seus treballs biospeològics: Francesc Español: 50 anys d'obra bioespeleològica. El 1982 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Español i Viñas, Agustí  (Barcelona, 1929 - )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1948-52) i exposà per primera vegada a Barcelona l'any 1955. El 1957 es féu amb el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes. La seva pintura segueix la tendència informalista i es val de tonalitats i contrasts violents, com el vermell sobre un espai negre indeterminat.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanya, comte d'  Veure> Espagnac, Charles d'.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanya, Francesc  (Barcelona, v 1780 – 1850)  Violer. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850. Els seus models eren d'escola francesa; en d'altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanya i Sirat, Josep Maria  (Viella, Vall d'Aran, v 1879 – Bogotà, Colòmbia, 1953)  Polític. Va pertànyer inicialment al partit liberal i, després, a la Lliga Regionalista. President de la diputació de Lleida, representà aquesta província a la Mancomunitat des del 1914. Membre de l'Esquerra Republicana durant la II República, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (nov/1932) i conseller de Governació de la Generalitat (mar/-set/1936) en esclatar la guerra civil. Intervingué en la rendició del general Goded i, durant la guerra, se significà per facilitar passaports a la gent perseguida pels incontrolats extremistes. Exiliat a França a laInici página darreria del 1938, després es traslladà a Colòmbia.

59 CATALUNYA - EMPRESA

L'Espanya Industrial a finals del s XIXEspanya Industrial, L'  (Madrid, gen/1847 – Barcelona, 1969)  Empresa tèxtil, constituïda pels germans Muntadas. El 1849 traslladà el domicili social a Barcelona, on inaugurà una fàbrica a Sants, les instal·lacions de la qual eren considerades les més modernes d'aquella època, i la convertiren en l'empresa tèxtil més important del país. L'objectiu social era la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que amplià a la fabricació de vellut, tapisseries, robes per relligar, fibres sintètiques, etc. El pes econòmic va anar minvant progressivament. El 1927 la família Muntadas deixà la direcció de l'empresa. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada, després de la qual tingué un baix creixement, que motivà el tancament. El 1985 la fàbrica de Sants i els terrenys que l'envoltaven esdevingueren parc municipal.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanyol  (Vic, Osona, s XII - s XIV)  Família burgesa. Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania, potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082. El 1219 era cap de la família Pere Espanyol. A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs lluites contra els Armadans el darrer terç del s XV, les quals culminaren el 1499 amb la brega sostinguda a l'església de Sant Francesc de Palma de Mallorca.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Espanyol, Benet  (Illes Balears, 1482 – 1553)  Escriptor dominicà. És autor del poema de caire religiós Devota contemplació (1541) i de la resposta en vers a l'obra de Francesc Olesa Menyspreu del món (1540). És conserva inèdit un manuscrit sobre Palma de Mallorca, amb especial referència als jueus.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanyol, Berenguer  (Vic, Osona, s XIII - Catalunya, s XIII)  Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberenInici página importants béns.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanyol, Bernat  (Vic, Osona, s XIII - Illes Balears ?, s XIII)  Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris, fou cònsol de mar, jurat de Palma de Mallorca i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol.

125 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Espanyol, Bernat  (Catalunya, s XIII - Illes Balears, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de Menorca per Alfons II (1287). S'encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l'illa, de cara al seu aprofitament immediat.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Espanyol, Esperandeu  (Illes Balears, s XV - s XVI)  Doctor en drets i teologia, i canonge de la seu de Mallorca. Nebot d'Agnés Pacs de Quint, aquesta en el seu testament (1485) el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lul·liana creada per ella el 1481. El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l'esmentada càtedra davant la cort pontifícia. Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós. És autor de poesies en llatí.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanyol, Pere  (Catalunya, s XIII)  Cap de la família (1219). Juntament amb els seus fills Bernat, Tomàs, Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1239).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanyol, Pere  (Barcelona, s XVI)  Pedagog. Ciutadà de Barcelona. Ensenyà primeres lletres als infants que duien amb ells preceptors que assistien a les classes de l'Estudi General. Promogué que el Consell de Cent establís la primera escola pública al carrer de la Canuda, substituint un petit cobert construït abans al pati deInici página la universitat.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanyol, Ramon  (Vic, Osona, s XIII – País Valencià, s XIII)  Noble. Fill de Pere Espanyol, amb qui participà, juntament amb els seus germans Bernat, Tomàs i Berenguer, en la conquesta de València (1239). Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N'Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanyol, Tomàs  (Vic, Osona, s XIII)  Pare de Tomàs i de Bernat Espanyol. Tots ells continuadors de la línia vigatana.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espanyol, Tomàs  (Vic, Osona, s XIII)  Fill de Tomàs i germà de Bernat. Tots ells continuadors de la línia vigatana.

69 CATALUNYA - ESPORT

escut del RCD EspanyolEspanyol de Barcelona, Reial Club Deportiu  (Barcelona, 1900 - )  Entitat esportiva. Fundada pels universitaris Àngel Rodríguez i Ruiz, Abellí i Roca, amb el nom de Societat Espanyola de Foot-Ball. El 1901 adoptà el de Club Espanyol de Foot-Ball, i el 1909 el que duu actualment, bé que el 1995 catalanitzà oficialment el nom. El 1912, Alfons XIII li concedí el títol de reial. Inicialment, els jugadors vestien de groc, i poc després adoptaren el blanc; l'any 1911, la samarreta esdevingué l'actual, amb llistes blaves i blanques. El 1903 guanyà la copa Macaya, primer trofeu del club; el mateix any inaugurà el seu primer camp, als carrers de Casanova i del Consell de Cent; després de passar per d'altres, s'instal·là al de Sarrià -a la zona anomenada Can Rabia- (1923), que reformat diversos cops, és el que posseí fins no fa gaire, amb una cabuda d'uns 45.000 espectadors. El 1996 hom requalificà el terreny del camp de Sarrià en vista a la seva venda i al trasllat del club a un altre estadi. Fou campió...  Segueix... 

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaEspanyols  Nom donat a la branca mallorquina de la família Espanyol, i dels seus partidaris.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espar, Josep  (Organyà, Alt Urgell, 1817 – 1884)  Eclesiàstic. És autor de poesies. Publicà en volum una tria dels seus sermons.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espar i Ticó, Josep  (Barcelona, 22/des/1927 - )  Promotor cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d'afirmació nacionalista dels anys cinquanta i seixanta i posteriorment intervingué en l'Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc. Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc. Autor del llibre de memòries Amb "C" de Catalunya.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espar i Tressens, Josep  (Organyà, Alt Urgell, 1901 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1982)  Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les mesves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esparc, l'  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Antic veïnat i actual masia de la parròquia.

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Espardell, s'  (Formentera, Eivissa Illa, al nord de Formentera i a l'est de s'Espalmador, amb la qual forma un espai natural protegit, Té 1.950 m de llargària i 27 m d'alt. màxima. Al sud té l'illeta de s'Espardelló. Far.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaEspareguera, serra d'  (Culla / la Torre d'En Basora, Alt Maestrat Alineació muntanyosa (1.082 m alt) (o d'Esparreguera), formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l'oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d'Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord. Separa els dos termes.

79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Esparegueres, ses  (Santanyí, Mallorca Oriental Despoblat, al límit amb el terme de Felanitx.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esparó i Giralt, Valentí  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 1859)  Industrial. Intervingué en la fundació de la fàbrica El Vapor (1832), associat amb J. Bonaplata i altres industrials, i n'exercí la gerència. Comprà els tallers de Bonaplata després d'ésser destruïts el 1835, i hi establí la seva foneria (1839). Fou un dels elements principals de la burgesia catalana. Formà part de la Comissió de Fàbriques i en fou president durant el període 1838-40. Es distingí com a progressista i defensor del proteccionisme. Promogué la fundació de l'Institut Industrial de Catalunya (1848), entitat derivada de la Junta de Fàbriques, i fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855).

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esparra, l'  (Riudarenes, Selva Poble (194 m alt), a l'interfluvi de la riera de l'Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma. La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d'Argimon (antic castell). Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatEsparreguera  (Baix Llobregat Municipi: 27,4 km2, 187 m alt, 21.685 hab (2014), (ant: Espareguera). Estès a la riba dreta del Llobregat, llevat del sector de Sant Salvador de les Espases, que és a l'esquerra. Agricultura de secà (oliveres, vinya) i de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). La riquesa del municipi es basa en la indústria, sobretot tèxtil (colònia Sedó, actualment museu) i de la terrissa, amb gran tradició. També ha esdevingut un centre de segona residència. La població ha crescut notablement, sobretot les darreres dècades. La vila és a l'esquerra de la riera de Torrentmal, ésInici página formà al llarg del camí ral; destaquen l'església parroquial, del 1612 (bastida sobre l'antiga capella de Santa Eulàlia, del 1316), i el casal dels Cordelles. El castell d'Esparreguera és esmentat ja el s XI. El municipi comprèn, a més, els santuaris del Puig d'Esparreguera i de Sant Salvador de les Espases, el balneari de la Puda de Montserrat i el veïnat del Mas d'En Gall (urbanització). És famosa per la representació teatral de la Passió d'Esparreguera, que data del s XVII. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Castellers - Club Bàsquet - Club Excursionista - Club Ciclista - Escola Les Roques Blaves

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esparreguera  (Seva, Osona)  Antic casal (o castell del Fitor, ant: Espareguera), situat en un enclavament, a l'est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d'Aiguafreda. Hi ha les restes d'un gran edifici quadrat d'època romànica. Fou del llinatge Esparreguera (testimoniat el 1189), que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola (Seva). El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona.

126 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Esparreguera, serra d'  (Alt MaestratVeure> Espareguera, serra d'.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esparsa, Silvestre  (València, s XVII - a 1660)  Impressor. Fill potser del llibreter i impressor aragonès Martín de Esparsa (veí de València des del 1580) i actiu a València almenys del 1628 al 1657. Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts. A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins al 1663.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Espartar  (Xixona, Alacantí Districte, a l'est del terme.

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaEspartar, s'  (Eivissa, Eivissa Illa de la costa (o illa de s'Espart), a 1,27 km, situada al sud-est de sa Conillera. Té uns 875 m de llargària i 67 m d'altitud.

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Espartera  (Onda, Plana Baixa Despoblat, a l'esquerra del Millars; pertangué a l'orde de Montesa.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Espartosa, l'  (Castalla, Alcoià Caseria, 4 km al sud de la ciutat.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esparza, Lin  (València, 1842 – 1889)  Escultor. Destacà en la producció de làpides i monuments funeraris.

90 CATALUNYA - EMPRESA

logo de l'Editorial EspasaEspasa, Casa Editorial  (Barcelona, 1860 - 1991)  Empresa editora. Creada pels germans Josep i Pau Espasa i Anguera amb el nom d'Espasa Germans. El 1879 Pau es retirà del negoci, i el 1881 s'associà amb Manuel Salvat i l'empresa rebé el nom d'Espasa i Companyia. Edità, entre altres obres, el Diccionari de la llengua catalana, d'Antoni de Bofarull i d'Adolf Blanc. S'ha especialitzat en obres en diversos volums i en fascicles de diversos tipus. Amb més de vuitanta volums, ha editat la famosa Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, iniciada el 1905, que continua publicant apèndixs bianuals. Es fusionà amb l'editorial Calpe (1925) i publicà la popular "Colección Austral" (fundada el 1937), i d'altres col·leccions de narrativa i assaig. El 1991 s'integrà al grup editorial Planeta.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espasa, castell d'  (Sales de Llierca, Garrotxa Veure> Sespasa, castell.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaEspasa, l'  (Capçanes, Priorat Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l'Espasa. Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espasa i Anguera, Josep  (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues, 1840 – Barcelona, 1911)  Editor. Amb el seu germà Pau, i mostrant un notable esperit d'empresa que li feia suplir la manca inicial de mitjans, posà les bases de la poderosa editorial del seu nom.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espasa i Anguera, Pau  (la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1835 – Barcelona, 1927)  Editor. Col·laborà a les primeres iniciatives del seu germà Josep fins al 1879, any en què es retirà del negoci.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espasa i Escayola, Joan  (Barcelona, 1875 – 1930)  Metge i editor. Fill de Josep Espasa i Anguera. Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es féu càrrec de l'editorial Josep Espasa i Fills; hi impulsà la publicació d'obres de medicina i contribuí a la creació de l'Enciclopedia Espasa. El papa Pius IX el féu cavaller de l'orde pontifici de Sant Gregori el Magne.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Espasa i OliverEspasa i Oliver, Ramon  (Barcelona, 2/des/1940 - )  Metge i polític. Es llicencià en medicina a Barcelona (1965), s'especialitzà en cirurgia, traumatologia i ortopèdia i es doctorà (1975) amb un estudi sobre Ramon Turró. Amplià estudis a Hamburg, Lió, Montpeller i París. Coautor dels llibres La sanidad, hoy (1975), La salud, exigencia popular (1976) i El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat (1977), col·laborà en el Desè Congrés de Metges i Biòlegs (1976) i fou coordinador general de l'àmbit d'estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana (1977). Afiliat al PSUC l'any 1968, en fou delegat a l'Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974. El 1977 fou nomenat conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de Catalunya. El 1980 i el 1984 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, i a les eleccions generals del 1986, diputat al congrés enInici página representació de la coalició Unió de l'Esquerra Catalana (PSUC-ENE). Des del 1982 dirigí la revista "Nous Hortizons".

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Josep Espasa i SignesEspasa i Signes, Josep  (Dénia, Marina Alta, 9/gen/1914 – 23/mar/1980)  Eclesiàstic. Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1937), fou, des del 1950, canonge de la catedral de València i ha estat rector (1945-70) del Col·legi Major de Sant Tomàs de Villanueva, institució que renovà tant en l'aspecte material (edificacions, economia, etc) com en el docent. Delegat diocesà d'ecumenisme, és fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València. Ha publicat Falsejaments i (1969), i féu de redactor religiós del setmanari "La Marina", d'Alacant. Considerat com un dels principals promotors del moviment d'obertura de l'Església valentina arran del Concili Vaticà II.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espasell, Jaume  (Reus, Baix Camp, 1847 – Barcelona, 1892)  Religiós escolapi. Escriví dos llibres d'aritmètica, disciplina que professà a les Escoles Pies

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espasens  (Fontcoberta, Pla de l'Estany Poble, al sector occidental del terme. Hi ha una església dedicada a santa Caterina i les restes de l'església romànica de Santa Maria, esmentada el 1048, de la parròquia de Sant Martí d'Ollers, que pertangué a la mitra de Girona.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espases, castell de les  (Esparreguera, Baix Llobregat)  Antic castell (ant: roca de l'Espasa), actualment arruïnat, al capdamunt del turó on hi ha el santuari de Sant Salvador de les Espases.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEspau i Solé, Joaquim  (Barcelona, 1928 - 18/mai/2010)  Escriptor. Ha estrenat una desena d'obres de teatre, algunes d'elles per a infants.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espaulella  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Antiga masia, a l'antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerra de la vall de Salgueda (dita també vall d'Espaulella). Depèn de la parròquia de Vidrà; és esmentada ja el s XII.

103 CATALUNYA - EMPPRESA

Espectacles-Audicions Graner  (Barcelona, 1905 – 1907)  Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona. L'experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d'influència modernista. Hi van col·laborar els músics Morera, Granados, Pedrell i Pahissa i els escriptors Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espejo, Lope de  (Oriola, Baix Segura, s XV - Nàpols ?, Itàlia, s XV)  Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols. És autor d'una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d'Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espelt, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, del 1690 al 1696. Les seves obres conservades són versos per a orgue, un Pange lingua i quatre misses escrites el 1687.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEspelt, l'  (Òdena, Anoia Poble, situat al nord-oest de la ciutat d'Igualada. L'església de Santa Magdalena (abans, de Santa Maria) depengué d'Òdena fins al 1868, que fou erigida en parròquia. Tingué un castell que el s XI fou donat a la seu de Vic (formà part de la dotació de l'ardiaca).

122 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espelt, l'  (Òdena, Anoia)  Vil·la romana. Fundada probablement al s II aC, perdurà fins al s VI de la nostra era. Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se'n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l'àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d'hipocaust. L'estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d'alçada. Prop del jaciment es conserven les restes d'una petita resclosa d'època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d'aprovisionament d'aigua de la vil·la.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espelta i Graciot, Josep  (Barcelona, 1901 - 1973)  Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny. És autor d'un gran nombre d'imatges religioses.

108 EUROPA - BIOGRAFIA

Espenan, Monsieur  (França, s XVII)  Militar. En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l'ocupació francesa. Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona (jul/1640) i en el pacte de Ceret (set/1640), celebrats amb el representant de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d'assegurar l'ajut francès al Principat contra Felip IV. El des/1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d'aquestes i de les forces catalanes. Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez, fet que produíInici página una gran indignació popular a Barcelona. Obligat a anar a deturar l'exèrcit castellà a Martorell, canvià d'itinerari i fugí amb les seves tropes a França, saquejant els pobles que trobà pel camí. Més tard intentà de justificar-se acusant els catalans de manca de combativitat.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espens, Pere d'  (Lleida, s XIII - s XIV)  Jurisconsult. Ensenyà a la universitat de Lleida. En 1315 consta el seu caràcter de testimoni en un jurament fet pel rei Jaume II al palau de Barcelona. En 1344 fou representant de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona per determinar la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores per Pere III el Cerimoniós. Per aquesta època era conseller del monarca i li serví especialment d'assessor jurídic a les accions contra Jaume. Entre els seus escrits destaquen uns comentaris als Usatges.

110 CATALUNYA - HISTÒRIA

Esperan  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Antic poble, de l'antic municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc d'Esperan i de Raons, que aflueix per l'esquerra a la Noguera Ribagorçana al Pont de Suert. L'església parroquial de Sant Sadurní depenia de la d'Erillcastell.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Esperança, l'  (Sogorb, Alt Palància Santuari (la Mare de Déu de l'Esperança), aturonat al nord de la ciutat; al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d'Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines; l'església actual fou reedificada al començament del s XX. Centra una caseria disseminada.

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Esperança, l'  (Albocàsser, Alt Maestrat Santuari (la Mare de Déu de l'Esperança), al sud de la vila. L'edifici fou restaurat el 1409 (i, modernament, al començament del s XX). Conserva un notable retaule, del s XV, atribuït a Andreu Marçal de Sas.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEsperança, l'  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Santuari (la Mare de Déu de l'Esperança), al nord de la vila; l'edifici, esmentat el 1413 com a eremitori, fou bastit sobre un d'anterior.

114 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Esperança, Pere  (Felanitx, Mallorca, 1612 – 1702)  Pronosticaire. Era teixidor d'ofici. fou molt afeccionat a l'astrologia. Li és atribuït un Pronóstic perpètuo, imprès el 1859, amb prediccions del 1635 al 1886, segons el qual els seus auguris haurien tingut encerts veritablement extraordinaris.

115 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Espérance, L'  (Perpinyà, 1/gen/1881 - 1/des/1884)  Diari en francès. Sortí amb el subtítol de "Journal Catholique et Royaliste des Pyrénées-Orientales".

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esperit Sant, Josep de l'  (Catalunya, s XVII – 1735)  Frare trinitari descalç. Fou lector de teologia a Salamanca. Exercí el càrrec de prior en alguns convents de l'orde, del qual fou provincial i definidor general. Escriví algunes obres filosòfiques i teològiques.

117 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Esperó, punta de s'  (Maó, Menorca)  Cap, que constitueix l'extrem oriental del promontori de la Mola, a l'entrada del port de Maó. Forma un important penya-segat.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEspert, Jeroni  (Catalunya, s XVII - Escaladei ?, Priorat, 1670)  Escriptor cartoixà i prior d'Escaladei. Traduí del grec al llatí les obres de sant Dionís Areopagita. Acompanyà la versió de comentaris propis. El 1654 i 1663 publicà estudis sobre l'esmentat sant.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Núria Espert i RomeroEspert i Romero, Núria  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 11/jun/1935 - )  Actriu. Ha interpretat un gran nombre de personatges dramàtics, tant en castellà com en català. Són punts culminants de la seva carrera teatral Yerma (1972) de García Lorca, amb la qual assolí el reconeixement internacional, i Una altra Freda, si us plau (1981), que el poeta i dramaturg S. Espriu escriví a petició seva. Els últims anys també ha dirigit teatre i òpera. Després dels seus darrers muntatges operístics, no gaire ben acollits per la crítica, va viure un període de crisi que la portà primer a codirigir el Centro Dramàtico Nacional, després a recòrrer Espanya amb una sèrie de recitals en companyia del poeta Rafael Albertí i, a l'últim, a tornar a dirigir teatre i òpera. El 1987 dirigí La casa de Bernarda Alba al Covent Garden de Londres i, aquell mateix any, la seva primera òpera, Madame Butterfly, a Glasgow, a la qual seguiren Electra (1988), al Liceu de Barcelona; Rigoletto (1988), a la Royal Opera, i La Traviata, al teatre de la Zarzuela de Madrid. El 1992 féu un nou muntatge de Medes a Barcelona, amb l'actriu grega Irene Papas.

Anar a:    Escu ]    [ Esg ]    [ Esp ]    [ Espan ]    [ Espar ]    [ Espasa i E ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -