A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Xa ]    [ Xan ]    [ Xarr ]    [ Xativa, M ]    [ Xen ]    [ Xert ]

Si no tinguéssim defectes no ens agradaria tant descobrir-los en els altres. (Valéry Larbaud)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaXàbia  (Marina Alta)  Municipi: 68,41 km2, 50 m alt, 29.067 hab (2014), (cast: Jávea). Situat al litoral, en una depressió entre les terminacions orientals del pre-bètic valencià, entre el Montgó i el puig de Benitatxell, a l'ampla i arrecerada badia de Xàbia, on hi ha la illeta del Portitxol. Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos a la caseria marítima de la Duana, on hi ha el parador nacional de turisme. Al sector inculte hi ha pastures, garriga i pinedes. Els conreus més estesos de secà són la vinya (que es dedica fonamentalment a l'obtenció de panses) i els cereals, seguits dels garrofers; el regadiu és dedica als tarongers i als conreus d'horta. Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura i pesca. Pedreres. Indústria d'adobs, fabricació de materials per a la construcció i indústria derivada de la pesca (conserves) i de l'agricultura (obtenció de panses i fabricació d'embalatges). Hi és important el turisme, que, de fet, s'ha convertit en la primera font de riquesa. Població en ascens. La vila, d'origen islàmic, es concentra en un tossal, a l'esquerra del riu de Gorgos; l'església parroquial de Sant Bartomeu és una construcció gòtica massissa (s XVI); la casa de la vila és del començament del s XVIII. ElInici página terme hi ha, a més, l'antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia i les caseries de Fontanella, la Granadella, l'Atzúvia, el Pujol, la Seniola, Tarraula i Vall-de-ros i el santuari del Pòpul. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament - Turisme

2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraXacarella  (Baix Segura)  Municipi: 12,37 km2, 23 m alt, 1.947 hab (2014), (cast: Jacarilla). Situat a la dreta del riu Segura, entre el riu i els contraforts de la serra de Cristo, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar. Agricultura amb conreus de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) i de regadiu (hortalisses i cítrics), que aprofita l'aigua del riu i de pous. Indústria del moble. L'augment de la població ha anat lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu des del 1857, encara que als darrers anys l'augment és molt més petit. El poble és situat a la dreta del Segura; l'església parroquial de la Mare de Déu de Betlem depenia de la parròquia de Bigastre. Ajuntament

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xacarelleta  (Xacarella, Baix Segura)  Despoblat (cast: Jacarilleta), a l'est del terme.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xacó, Pau  (Barcelona, s XIX)  Escultor. Fou molt conegut per les seves imatges religioses, dins una línia tradicional. Féu també figures per a pessebres.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xalabarder i Puig, Conrad  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1899 – Barcelona, 1979)  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l'any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director. Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l'aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi. Fou fundador i secretari de la Societat de Tisiologia de Barcelona (1930) i director de l'Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions. Dedicà tota la seva vida a la lluita contra aquesta malaltia i fou un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica a Catalunya.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXalabarder i Serra, Eduard  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, s XIX - Barcelona, 1922)  Metge. Fou fundador i director del Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi. Dirigí el primer Dispensari Antituberculós de Barcelona.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Xalamera  (Benifallet, Baix Ebre)  Despoblat i antic lloc, al límit amb el de Xerta, a la dreta de l'Ebre.

8 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall de CofrentsXalans  (Vall de Cofrents)  Municipi: 94,77 km2, 453 m alt, 927 hab (2014), (cast: Jalance). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt muntanyós, s'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella (província d'Albacete). Drenat pel Xúquer, que penetra al País Valencià a través d'aquest terme; a l'est del terme hi ha la rambla de Sácaras, afluent del Xúquer per la dreta. Tres quartes parts del terreny no són conreades, i són ocupades en la major part per pinedes. El sector conreat és molt minso: cereals, vinya i oliveres (al secà) i fruiters i hortalisses (al regadiu). Indústria de conserves. La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada a la dreta del Xúquer, al peu de les ruïnes de castell de Xalans, d'origen musulmà, refet el s XIX; l'església parroquial de Sant Miquel, iniciada el 1632, no s'acabà de construir fins al 1736; la casa de la vila és del 1835. Ajuntament (en castellà)

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xalma, Pere  (Catalunya, s XIX)  Compositor. Fou organista a Rubí. El 1864 ho era a l'església de Sant Vicenç de Sarrià. Escriví música religiosa.

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaXaló  (Marina Alta)  Municipi: 34,56 km2, 189 m alt, 2.793 hab (2014). Situat a la conca mitjana del riu de Gorgos, entre les serres de Bèrnia, del Ferrer i del castellet d'Aixa. Predomini de l'agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i la vinya, seguits d'ametllers, garrofers i oliveres. Avicultura. Indústria derivada de l'agricultura, alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. El poble és a la vora dreta del riu de Gorgos, amb perill d'inundacions; església parroquial de la Nativitat. El 1310 el castell de Xaló fou donat a Bernat de Sarrià. ElInici página municipi comprèn, a més, les caseries de Bèrnia, el Masserof i Benibraïm i el castellet d'Aixa. Àrea comercial de Benissa. Ajuntament (en construcció) - Xalónia

11 MÓN - PUBLICACIÓ

Xaloc  (Mèxic, 1964 - 1981)  Revista cultural catalana bimestral. Editada per Ramon Fabregat amb la col·laboració de Joan Giménez. Va publicar nombrosos articles polítics, històrics, literaris i informatius, signats per Vicenç Riera i Llorca, Carles Pi i Sunyer, Rafael Tasis, A. Bladé i Desumvila, Odó Hurtado, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Fidel Miró, Víctor Alba, etc.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xam  Pseudònim del dibuixant Pere Quetglas i Ferrer.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xambó, Josep  (Vic ?, Osona, s XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1708)  Arquitecte. Cridat a Tortosa, s'hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral (1702-08), on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l'Olivera, amb columnes salomòniques (1705). Fill seu fou Pau Xambó, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xambó, Pau  (Catalunya, s XVIII - Tortosa, Baix Ebre, 1755)  Arquitecte. Fill de Josep Xambó, al qual succeí com a mestre de la catedral de Tortosa el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort.

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Xamena i Fiol, Pere  (Felanitx, Mallorca, 1918 - )  Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà. Ha escrit un resum d'història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXammar, Benet Gabriel  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Senyor de Medinyà. El 1462 era partidari de Joan II. Fou un dels defensors de la Força de Girona contra el setge del comte de Pallars. Formà part de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 22-23/jun. Manava, amb Dalmau Gabriel de Sant Dionís, la força reialista a l'església de Sant Feliu en introduir-s'hi els atacants el dia 26/jun. Dirigí una sortida per cremar una casa que els destorbava. Durant la resta de la guerra fou un dels capitans reialistes més actius a les muntanyes del nord. Per l'abr/1463 resistí al monestir de Banyoles els atacs del comte de Pallars, fins que en fou alliberat per l'arribada del reialista Pere de Rocabertí. Poc després feia repressions per la vall de Cornellà.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar, Francesc  (Barcelona, s XVII)  Polític. Pertanyia a la categoria aristocràtica dels donzells. Era membre del Consell de Cent. El representà en nombrosos actes i delegacions de la vida política municipal. Resultà elegit conseller tercer de Barcelona el 1632. Particularment intensa fou la seva intervenció en els debats sobre l'impost dels quints (1634-35). El 1637 fou conseller segon de la ciutat. També fou elegit cònsol de Llotja. Participà també molt a les converses i peticions per a la repressió del contraban (1639). El 1640, durant la detenció del diputat militar Tamarit, en protestà en nom del Consell davant el virrei comte de Santa Coloma. Secundà les autoritats catalanes durant la guerra de Separació. Continuà exercint missions de representació. Fou delegat de la ciutat per donar la benvinguda, a l'Hospitalet, al virrei francès La Mothe (1642), i per visitar a bord d'una galera el duc de Breze (1643).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar, Joan Pau  Veure> Xetmar i de Sala, Joan Pau.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar, Ramon  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Fou comissionat pel Parlament de Catalunya a l'interregne (1410-12) per a diverses qüestions, entre les que destaquen la recepció i l'acompanyament del rei Carles de Navarra al pas d'aquest per Catalunya, i les missions pacificadores que foren encomanades per reprimir les bandositats nobiliàries sorgides al Rosselló.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXammar, Ramon  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Serví a Sicília. El 1402 fou un dels principals valedors de Bernat de Cabrera en la discòrdia d'aquest amb Joan Fernández d'Herèdia i Sanç Ruiz de Lihori. Quan Martí l'Humà imposà la pau sobre aquests afers, ell i Fernández Heredia foren repatriats. El 1418 era representant davant Alfons IV dels parlamentaris catalans que, durant la seva gestió, constituïren amb caràcter reivindicatiu l'anomenada Junta de Molins de Rei.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar i Puigventós, Eugeni  (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973)  Periodista. De jove marxà a l'Argentina i després visqué més de mitja vida fora de Catalunya. Poliglot i bohemi, fou redactor d'"El Poble Català", "La Publicidad", de la revista "Iberia", etc. Exercí com a corresponsal de premsa de molts diaris d'Europa i d'Amèrica. Escriví a "La Veu de Catalunya", "La publicitat" i "El Sol" de Madrid. Fou cap de premsa de l'ambaixada de la República Espanyola a París durant la guerra civil, redactor de l'Associated Press a França i funcionari de les Nacions Unides. Publicà un fullet aliadòfil, Contra la idea d'Imperi (1916), La Société de Nations (1921) i les memòries Seixanta anys d'anar pel món (1974).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xancó i Creixell, Ernest  (Barcelona, 1917 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1993)  Violoncel·lista i director d'orquestra. Estudià al Conservatori del Liceu i a l'Institut Casals i guanyà nombrosos premis. Ha actuat a l'Amèrica Llatina, i fou professor de violoncel a l'Havana. Juntament amb Gaspar Cassadó fundà a Cuba la Sociedad de Música Contemporánea. De retorn a Barcelona, continuà la seva carrera, dirigí l'orquestra del Gran Teatre del Liceu i ha format part d'importants grups de música de cambra. És autor d'un quartet de corda i d'altres cançons.

23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Xanguet, Lo  (Barcelona, 1865 – 1874)  Almanac. Redactat per Serafí Pitarra i dibuixat per Tomàs Padró. De caire humoristico-polític, també publicà col·laboracions de Conrad Roure, Eduard Aulés, Eduard Vidal i Valenciano i caricatures de Josep Lluís Pellicer. Fou editat pel llibreter Innocenci López.

24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaXara  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Antiga alqueria, amb un important pou, que donà nom a la porta de Xara (o des Moll), una de les de la ciutat.

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xara, la  (Simat de Valldigna, Safor)  Despoblat, a la Valldigna. Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l'Àfrica del nord, cosa per la qual foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l'abat de Valldigna, senyor d'aquests llocs; la tensió que això originà obligà l'abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali. La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna; l'edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l'època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans (així com inscripcions en àrab).

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xara, la  (Dénia, Marina Alta)  Llogaret (26 m alt), al sud-oest de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer. La seva església és dedicada a sant Mateu.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xarabau  (Maçanet de la Selva, Selva)  Veïnat, situat al sector septentrional del terme, pròxim al de Sils.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xaraco  (Safor)  Veure> Xeraco.

29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall de CofrentsXarafull  (Vall de Cofrents)  Municipi: 103,1 km2, 650 m alt, 805 hab (2014), (cast: Jarafuel). Al límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme està situat al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz (o riu de Xarafull), així com del seu afluent per la dreta, la rambla de Murell i pel barranc d'El Agua (o canyada de Xarafull). Tres quartes parts del terme no es conreen i l'altra part és dedica principalment al secà (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Hi era tradicional la fabricació de forques. Vila d'origenInici página islàmic. Al peu de l'antic castell de Xarafull, hi ha l'església parroquial de Santa Caterina, del s XVII. Ajuntament (en castellà)

30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Xarc  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Una de les cinc parts o termes de l'illa en època musulmana, que correspon al quartó de Santa Eulària.

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xarea, la  (València, Horta)  Antic raval de la ciutat (o Eixarea), ja en època musulmana, a llevant de la primitiva muralla, més enllà de la porta de la Xarea (a l'actual plaça de la Congregació), límit del call jueu.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xargay i Pagès, Emília  (Sarrià de Ter, Gironès, 1927 - )  Pintora i escultora. Cap als anys 1950 abandonà la pintura academicista -iniciada amb Orihuel- per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d'una realitat figurativa base d'un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà. Amplien el seu camp artístic l'esmalt i l'escultura. Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l'Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra. Fundadora del grup Indika (1951), formà part del Cercle d'Art d'Avui. Ha exposat, entre individuals i col·lectives, unes 350 vegades (Girona, Barcelona, Madrid, Lleó, l'Argentina, els EUA, Suïssa, etc). Té unes 30 distincions (Tercera Bienal Hispanoamericana de Arte, premi Ynglada-Guillot, etc), i és representada a diversos museus (Säo Paulo, Perpinyà, Art Modern de Barcelona).

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xarlet  (Canovelles, Vallès Oriental)  Barri de la població (o barri del Nord, o Canovelles de Baix), format prop de l'estació del Nord de Granollers.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xarpolar, serra del  (les Planes de la Baronia, Comtat / la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Sector de la serra de l'Albureca, entre els dos municipis.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXarquia, la  (Antella, Ribera Alta)  Partida i despoblat. Era una antiga alqueria d'època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava. Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d'Antella.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xarraca  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Ample cala, a la costa septentrional de l'illa i vénda. La punta de Xarraca (72 m alt) tanca per l'oest la cala.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xarracó  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xarrant  (Llanera de Ranes, Costera)  Enclavament (4 ha), entre els termes de la Granja de la Costera i de Roglà i Corberà.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xarrell, el  (Castalla, Alcoià)  Caseria, al sud-est de la ciutat, vora el riu Verd.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xarrié, Francesc  (Barcelona, 1792 – 1866)  Teòleg i predicador. Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l'orde de predicadors. Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma de Mallorca. El 1814 acabà la carrera. El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera. Amb motiu de l'exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma. Tornà a Barcelona i hi fundà el col·legi de Sant Tomàs.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xarrié i Mirambell, Domènec  (Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984)  Restaurador. Format a la Llotja de Barcelona. L'any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d'Art. Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya. Es jubilà l'any 1968. Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya (Col·lecció Cambó). Durant la guerra civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXarrié i Rovira, Josep Maria  (Barcelona, 1943 - )  Restaurador. Fill de Domènec Xarrié i Mirambell, al costat del qual es formà. Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa. Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona (1960-74) i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona (1969-86) i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès (1972-76). Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud (Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana) i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Igualment, des del 1987 fou cap del Servei de Restauració. Ha restaurat, entre altres, obres de Bernat Martorell, Picasso, Dalí, Miró i el Crist amb la Creu, d’El Greco (església de Sant Esteve, Olot).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xarriera, Antoni  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1785 - Girona, s XIX)  Compositor. Fou frare de la Mercè. Exclaustrat el 1835, treballà com a organista a la catedral de Girona. Compongué música sacra.

44 CATALUNYA - CULTURA

Xarxa Cultural  (Catalunya, abr/1977 - s XX)  Entitat creada per a la difusió de la cultura catalana a través de cursets, conferències, exposicions, viatges, etc. S'autofinança amb la quota dels seus socis, que els serveix per a l'adquisició de llibres, discos, objectes d'artesania, especialitats gastronòmiques, etc, dels territoris de parla catalana. Convocà el premi Xarxa Cultural d'assaig i edità des del 1987 la revista "Xarxa", de caire mensual.

45 CATALUNYA - POLÍTICA

Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP)  (Catalunya, s XX - )  Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l'Institut Català de la Salut. Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l'assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut. En formenInici página part la majoria d'hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d'ajuntaments o de patronats.

46 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

logo de Xarxa TeatreXarxa Teatre  (Vila-real, Plana Baixa, 1983 - )  Grup de teatre. El seu primer espectacle fou La bruixa marruixa (1983), i el 1988 actuà per primera vegada en l'àmbit internacional, al FITEC de Porto. El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l'antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència. Ha estat premiada nacional i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressó internacional de la dècada de 1990. Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica, El foc del mar, Ibers o Veles e vents. El component lúdic i festiu i la combinació entre tradició i modernitat que caracteritzen les seves produccions han captivat crítics teatrals, programadors i públic. Mesclen de manera innovadora el teatre visual, la música i la coreografia. Xarxa Teatre

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Xatart i Boix, Bartomeu  (Prats de Molló, Vallespir, 1774 – 1846)  Farmacèutic i botànic. Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu. Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca. Meissner li dedicà un gènere d'umbel·líferes, Xatardia, al qual pertany la xatàrdia. Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet. El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor historico-científic.

48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraXàtiva  (Costera)  Municipi i capital comarcal: 76,56 km2, 115 m alt, 29.343 hab (2014). Format per una munió d'enclavaments que són record del gran terme medieval: el Realenc de la Plana, la Senyoria del Comte, la Garrofera, Terrafort, el molí de Sant Andreu, Torró, la Font Amarga, el Gafarró, el Paraire, la venta de Carbonell, el Pinar dels Frares, el territori de la Foia de Cerdà i diversos més escampats per la comarca. El terme és a la serralada Pre-bètica valenciana, drenat pels rius d'Albaida, de Cànyoles i dels Sants. Una part de l'aigua potable de Bellús arriba a la ciutat per unInici página aqüeducte gòtic, anomenat les Arcadetes d'Alboi. Agricultura amb conreus de secà (vinya, oliveres, garrofers, ametllers i arbres fuiters), i principalment de regadiu (amb grans superfícies de tarongers, i a més arròs i altres hortalisses). La ramaderia és poc transcendent (boví, oví, cabrum i porcí) i avicultura. La tradició industrial es remunta als àrabs, amb la fabricació de paper, però l'embranzida moderna es...  Segueix... 

49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xàtiva, bisbat de  (País Valencià)  Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del s VI. Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo. Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un 'cippus' romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n'hi gravà una altra, al s VII, amb el nom del bisbe Anastasi. Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor (II), cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs. Alguns autors han situat dins la seva demarcació el monestir Servità.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xàtiva, castell de  (Xàtiva, Costera)  Fortalesa, a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l'emplaçament de l'antiga ciutat alta pre-romana o Albacar, coster septentrional que la uneix amb l'antiga muralla de la ciutat moderna. El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres. És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana. Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747. Serví de presó de personatges importants, com l'infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume II d'Urgell,Inici página enterrat a la capella del castell, i Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei (1522) i d'alliberar-lo. Fou declarat monument nacional; és de propietat particular.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

col·legiata de Xàtiva (Costera)Xàtiva, col·legiata de  (Xàtiva, Costera)  Església principal de la ciutat, dedicada a l'Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola. La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana. A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges; el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles. L'edifici actual es començà el 1596, per acord dels jurats pres el 1595. Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats. L'obra es construí molt lentament i amb llargues interrupcions. El 1755 es posà la primera pedra de l'oval i s'inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, es reféu amb base metàl·lica. L'obra es completà a partir del 1916 amb una darrera tongada, que arribà fins a la façana principal. És un edifici renaixentista, de planta...  Segueix... 

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xàtiva, governació de  (País Valencià, 1304 – 1707)  Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d'origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta. Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs). Fou anomenada també governació dellà Xúquer.

53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaXàtiva, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa (o de Sant Felip), creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva (o de Sant Felip). Comprenia la Costera (excepte la vall de Montesa), la Vall d'Albaida (excepte l'Alforí i Agullent), la Valldigna, un sector de la Safor i de la Ribera Alta. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xàtiva, Mestre de  (País Valencià, s XV - s XVI)  Pintor anònim. Treballà a la vila de Xàtiva el darrer quart del s XV i l'inici del XVI. El seu art, dins l'eclecticisme de la pintura valenciana de l'època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes. Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu (església de Sant Francesc de Xàtiva), pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l'Almoiner (església de Sant Pere de Xàtiva), les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal (església de Sant Feliu de Xàtiva) i les taules amb escenes de la vida de la Mare de Déu (Museu d'Art de Catalunya, Barcelona).

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xàtiva, pla de  (Costera)  Sector nord-oriental de la comarca, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d'Albaida. Les aigües d'aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d'aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva, a través de diverses séquies; la superfície regada és d'unes 2.700 ha. Desapareguda la morera al s XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l'arròs. Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya. L'aigua, des d'antic, ha estat aprofitada també per a la indústria tèxtil i paperera.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaXàtiva, província de  (País Valencià, 1822 – 1832)  Demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera. Les serres d'Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d'Alacant, de manera que incloïa la Vall d'Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia. Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xàtiva, regió de  (País Valencià)  Regió costanera, entre les de València i Alacant: 3.493 km2. Comprèn els dos vessants de la serralada Prebètica valenciana, amb les planes adjacents al vessant nord, que centren la Safor (horta de Gandia) i la Costera (pla de Xàtiva). L'agricultura és important a la Safor i la Costera; la indústria, a la Vall d'Albaida i l'Alcoià, i el turisme, a la Safor i la Marina Alta. El comerç, estimulat pel port de Gandia i el nus ferroviari de Xàtiva, se centra als mercants nacionals de Gandia (comarques litorals), Xàtiva (conca del Xúquer, fins i tot a les regions de València i Requena) i Alcoi, sense que cap d'ells s'imposi als altres dos.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xaudaró, Cels  (Barcelona, s XIX – 1897)  Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d'alguns escrits tècnics.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xaudaró, Ramon  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Escriptor. Publicà diverses traduccions al castellà, com Las noches romanas en el sepulcro de los Escipiones (1807).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXaudaró i Echauz, Joaquim  (Vigan, Filipines, 1872 – Madrid, 1933)  Caricaturista. De pares catalans. Des del 1883 vivia a Barcelona. Contrarietats econòmiques l'obligaren a fer-se soldat professional el 1890-92. El 1893 inicià la seva col·laboració a la premsa com a dibuixant humorístic. El 1898 començà a dibuixar per a "Blanco y Negro". Il·listrà un bon nombre de llibres. Visqué bastants anys a París, fins al 1914. Establí aleshores una acadèmia a Lleida. El 1918 tornà a París i, des del 1919, residí a Madrid. Hi dibuixà molt per a "Blanco y Negro" i "ABC". El 1929 fou elegit president de la Unión de Dibujantes. La seva obra esdevingué molt popular.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xaudaró i Fàbregas, Ramon  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 6/mai/1837)  Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d'exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d'une constitution politique ou principes fondamentaux d'un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868). De retorn a Barcelona, fou redactor d'"El Catalán" i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat. El 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d'aquell any, i el 4/mai/1837, en plena reacció moderada, encapçalà un cop de mà audaç d'una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l'exèrcit, i, sotmès a consell de guerra, fou afusellat dos dies després.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Xaupí, Josep  (Perpinyà, 1688 - París, França, 1778)  Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d'Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París. Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone... (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770).

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXauxelles  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Caseria, a 2 km del nucli urbà.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xaxu  Veure> Vicens, Josep.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaXeldo  (Alt Palància)  Municipi: 0,57 km2, 300 m alt, 667 hab (2014), (cast: Geldo). Situat a la dreta del riu Palància, gairebé envoltat pel terme de Sogorb, a la zona de parla castellana del País Valencià. El seu terme municipal és molt reduït. Agricultura de conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, a més d'hortalisses; poca superfície de secà i de muntanya improductiva. Les terres són treballades en règim d'explotació directa. A la indústria hi treballa la meitat de la població activa. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la plana regada de la dreta del Palància; l'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia; la casa del comú és el vell palau dels ducs de Medinaceli. La torre de Xeldo fou concedida per Jaume I el 1248 a Garcia Peres d'Ossa, i després de tenir diversos propietaris, passà finalment a formar part del ducat de Sogorb. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Canal de NavarrésXella  (Canal de Navarrés)  Municipi: 43,65 km2, 219 m alt, 2.683 hab (2014), (cast: Chella). Situat al límit amb la vall Farta, a la zona de parla castellana del País Valencià, travessat pel riu Sallent i drenat també pels barrancs de Malet i d'El Abrullador i per la capçalera de la rambla de Bolbait, i es accidentat pels contraforts del Caroig. La meitat del terreny no és conrea i és cobert de pinedes i de matollar. Agricultura de conreus de secà (ametllers, oliveres i vinya) i regadiu (hortalisses, tabac i fruiters). Ramaderia. La vila, d'origen islàmic, agrupa tota la població del municipi, és situada damunt un tossal, a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia. El municipi comprèn, a més, els banys de Bolbait. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaXelles, baronia de  (País Valencià)  Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Guillem Xelles.

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransXelva  (Serrans)  Municipi: 190,87 km2, 474 m alt, 1.463 hab (2014), (cast: Chelva). Situat al sector central de la comarca, al límit amb la Plana d'Utiel, a la zona de parla castellana del País Valencià, i travessat pel Túria, que rega el terme de d'oest a est; també és drenat pel RIU DE XELVA. Força muntanyós (MOLA DE XELVA i TALAIA DE XELVA). Conreus de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers, i, al regadiu: productes d'horta. Antic nucli industrial, avui en decadència, afectat per l'emigració; fàbriques d'oli i tèxtils. La vila (amb un important passat musulmà) és situada a l'esquerra del riu de Xelva, al centre d'una àmplia vall regada (HORTA DE XELVA) i presidida pel vell palau del dics de Vilafermosa i per la gran església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, antiga col·legiata construïda en 1626-1771; es conserva també la Casa de la Inquisició. Hi ha restes romanes, com l'aqüeducte de La Peña Cortada, així com vestigis musulmans als barris més vells de la vila i l'ermita de Santa Creu (antiga mesquita). El municipi comprèn, a més, les caseries d'El Cerrito, Mas de Aliaga, Bercuta, El Campo de Benacacira, entre altres, els llogarets d'Ahillas i Villar de Tejas i els despoblat de la Garrofera, La Torrecilla i Zarraica. Hi ha diverses caseries que constitueixen enclavaments del municipi de Calles. Ajuntament (en castellà)

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xelva, riu de  (Serrans)  (o de Toixa). Emissari del Túria, que neix a la serra d'El Sabinar, contrafort del massís de Javalambre, al límit del País Valencià amb Aragó, solca els municipis d'Alpont, Toixa, Xelva, Calles i Domenyo i conflueix amb el Túria prop del darrer poble citat. És l'emissari més important del Túria dins el País Valencià. Rega les hortes de Toixa, Xelva i Calles (unes 800 ha).

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xelva, vescomtat de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del regne de València) centrada en la vila de Xelva i que comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benafer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques (després erigit en comtat), Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abansInici página (1386) havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils. A la mort de l'onzè vescomte (1655) s'esdevingueren una sèrie de plets per a la successió, i finalment passà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Silva, ducs de Miranda. Aquest vescomtat en certs moments ha estat també denominat vescomtat de Manzanera, de Vilanova de Xelva i, finalment, de Vilanova, que és la denominació actual.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xemeneies, pic de  (Pallars Sobirà)  Cim (2.826 m alt) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al nord dels Tres Puis. Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s'obre el coll de Xemeneies. Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l'estany de Xemeneies.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xènius  Pseudònim que usà l'escriptor Eugeni d'Ors i Rovira a "La Veu de Catalunya", del 1906 al 1920.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xenxa, na  (es Castell, Menorca)  Caseria i zona de conreu, al sud de la vila.

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana d'UtielXera  (Plana d'Utiel)  Municipi: 49,7 km2, 600 m alt, 536 hab (2014), (cast: Chera). Situat a l'extrem septentrional de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, forma la vall mitjana del riu de Xera (o riu de Sot, o rambla d'El Reatillo), afluent del Túria per la dreta, al qual s'uneix a Xulella (Serrans), a la zona de parla castellana del País Valencià. Força accidentat. Economia agrícola; és conrea una petita part del terme, i els conreus més estesos són els ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia de llana. El poble, d'origen islàmic, és situat sobre la carretera de Requena a la Llosa del Bisbe, sorgit dins el terme del castell de Xera, bastit vora el riu, sota el qual es formà el poble de Sot de Xera; l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels era, fins al s XIX, un simple santuari, fundat el 1687. Dins el terme s'hi localitza el pantà de Buseo, construït entre el 1903 i el 1913. Ajuntament (en castellà)

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforXeraco  (Safor)  Municipi: 20,20 km2, 6 m alt, 5.907 hab (2014), (o Jaraco). Situat entre la Valldigna, l'horta de Gandia i les ribes del riu de Xeraco, accidentat a l'oest del Mondúver, s'estén fins a la costa mediterrània, amb una platja arenosa (platja de Xeraco). El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar, i el sector oriental és una plana al·luvial. Es conrea la meitat del terme municipal, alternant els conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers) amb els de regadiu (cítrics hortalisses, arròs, farratge). Ramaderia bovina i aviram. Comercialització de la taronja. Població en ascens. El poble, d'origen islàmic, és situat al límit entre la plana i la zona muntanyosa, al llarg de la carretera de València a Alacant. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament - Informació - Club Correr - Unió Musical

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xeraco, riu de  (Safor)  Curs d'aigua que drena la Valldigna i recull les aigües dels vessants nord i est del Mondúver; passa per Simat, Benifairó i Tavernes i, a la marjal, segueix una direcció paral·lela a la costa i forma part del sistema de regadius d'aquest sector de la comarca; desemboca a la mar i fa de termenal entre els municipis de Xeraco i de Gandia.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Xerallo  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Antic hostal i caseria (o el Xerallo), de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet. Aigua amunt de l'antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l'any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d'unes 200.000 tones anuals.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXercavins i Rius, Francesc de Paula  (Sabadell, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1937)  Metge psiquiatre. Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882. S'especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció, la Unió Mèdico-Farmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neorologia de l'Acadèmia. Fou director de l'Institut Mental de la Santa Creu. Fou un dels precursors de l'electroteràpia, i publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xercavins i Rius, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1849 - Gandia, Safor, 1917)  Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula. Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles. És autor d'unes Cobles a la Verge de Meritxell i d'alguns escrits en castellà.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforXeresa  (Safor)  Municipi: 16,85 km2, 30 m alt, 2.246 hab (2014). Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l'horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa). Alterna l'agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l'agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. El poble és d'origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del s. XVII. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament - Club Atletisme - La Cisterna (revista)

81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaXèrica  (Alt Palància)  Municipi: 78,57 km2, 523 m alt, 1.621 hab (2014), (cast: Jérica, ant: Eixèrica). Situat a la conca mitjana del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, és accidentat pels contraforts de la serra d'Espadà. Es conrea una tercera part del terme, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinya); a les vores del riu hi ha conreus de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i fruiters). Les activitats terciàries, però, són la base econòmica del municipi. Hi abunden les fonts. La vila, d'origen romà, és situada sobre un turó, tallat a ponent pel Palància, al voltant de l'antic CASTELL DE XÈRICA; església parroquial de Santa Àgata, d'origen gòtic, construïda a partir del 1395; l'església de Sant Roc, antiga parroquial, conserva un retaule de la Mare de Déu de Llorenç Saragossa; església de la Sang i la de l'antic convent dels Socors. El municipi comprèn també el poble de Novaliches. Ajuntament (en castellà)

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica  (País Valencià, s XIII - s XIV)  Família de l'alta noblesa del Regne de València, fundada per Jaume Peres o Jaume (I) de Xèrica, fill del rei Jaume I i de Teresa Gil de Vidaure. Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell.

83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xèrica, comtat de  (País Valencià)  Títol senyorial concedit el 1372, pel rei Pere III, al seu fill, l'infant Martí, comte de Besalú (després rei Martí I), el qual també el cedí al seu fill, l'infant Martí, que esdevingué rei Martí I de Sicília, a la mort del qual revertí a la corona.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica, Jaume de  (País Valencià, 1255/57 - 1285 ?)  Baró de Xèrica. Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de la seva amistançada Teresa Gil de Vidaure. Les seves possessions comprenien un ric patrimoni format pel castell i la vila de Xèrica, els de Toro, Eslida i Aín, i els llocs de Xelva i de Luèsia, entre altres. Fou conseller d'Alfons II i un dels dirigents de la Unió Aragonesa. Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra. El seu fill Jaume heretà la baronia.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica, Joan Alfons de  (País Valencià, s XIV)  Fill de Pere (I) de Xèrica i de Lloria. El rei li donà (1364) injustament la baronia de Cocentaina; donació que fou renovada (1366) a favor de la seva germana Beatriu de Xèrica i d'Arborea.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaXèrica, Maria Àlvarez de  (País Valencià, s XIV)  Dama. Era filla de Jaume, baró de Xèrica, i de Beatriu de Lloria. El 1331 fou promesa al sard Pere d'Arbòrea. Aquest conveni fou trencat. Es casà amb Ramon Berenguer, germà del rei Pere III. El seu marit, que era vidu de Blanca de Tarento, tenia en casar-se el títol de comte de Prades, que canviaria el 1341 pel d'Empúries. Ambdós foren pares de l'hereu Joan I d'Empúries.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica i Álvarez de Azagra, Jaume de  (País Valencià, s XIII – 1321)  Baró de Xèrica i senyor de Xelva, com a herència de la seva mare. Fill de Jaume de Xèrica i, per tant, nét de Jaume I de Catalunya-Aragó. Es casà el 1296 amb una filla de l'almirall Roger de Lloria, Beatriu de Lloria. Aquell any, en partir cap a Roma el rei Jaume II, nebot seu, restà al capdavant dels seus exèrcits del sud en la campanya de conquesta catalana de Múrcia contra Castella, que es reduí bàsicament a la presa d'Alacant i al setge d'Elx, senyoria de l'infant castellà Joan Manuel. Precisament Jaume de Xèrica sostingué una relació literària amb aquest, a qui recomanà que s'exercités en el trobar clus trobadoresc. Participà el 1309 en l'expedició contra Almeria. El succeí en la baronia el seu fill Jaume de Xèrica i de Lloria.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica i d'Arborea, Beatriu de  (País Valencià, s XIV)  Baronessa de Cocentaina (1366). Germana de Joan Alfons de Xèrica. Cedí la baronia a la seva tia, la senyora de Marchena (1372).

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica i de Lloria, Beatriu de  (País Valencià, s XIV)  Dama. Filla de Beatriu de Lloria i Llança i de Jaume de Xèrica. Fou germana d'Alfons Roger, Jaume, Pere, Maria Alvares i Elfa de Xèrica. Es casà amb Pedro Ponce del Castillo, noble castellà. El 1361, ja vídua, aconseguí que li fossin restituïts els seus llocs de Planes i Almudena, que havia perdut potser a causa de la guerra amb Castella.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaXèrica i de Lloria, Jaume de  (País Valencià, s XIII – 1335)  Baró de Xèrica. Fill gran de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra. El 1324 estava a Sardenya al servei de l'infant Alfons. El 1325 era a Lleida com a membre de l'assemblea que deliberà sobre els drets successoris de Jaume II de Catalunya-Aragó al tron de Mallorca. Era casat amb Maria de Nàpols, vídua del rei Sanç I de Mallorca, la qual hagué de recloure al seu castell de Xèrica, a causa del seu desequilibri. Litigà amb la seva mare, Beatriu de Lloria, que retenia tots els estats de la baronia; la sentència, el 1326, donà a Jaume l'honor de Xèrica i diners, i a la mare el domini útil, però aquesta no retornà els castells. El 1328 assistí a la coronació del nou rei Alfons III a Saragossa, i fou armat cavaller per aquest. Tingué el càrrec de procurador general del Regne de València del 1328 al 1332, càrrec que renuncià a favor del seu germà Pere.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica i de Lloria, Pere de  (País Valencià, s XIV - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)  Baró de Xèrica. Fill de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra. A la mort del seu germà Jaume (1335) heretà la baronia de Xèrica. El 1328 assistí a la coronació del rei Alfons III de Catalunya-Aragó a Saragossa amb un brillant seguici de dos-cents homes. El 1332 ocupà el càrrec de procurador general del Regne de València, en renunciar-lo el seu germà Jaume, i l’ocupà fins el 1336. El 1335, mentre agonitzava el rei Alfons III, protegí la fugida de la reina Elionor de Castella i els fills a Castella; això li valgué el nomenament d'adelantado mayor. Amb soldats castellans envaí el Regne de València des de Xèrica a Énguera. Pere III de Catalunya-Aragó li obrí procés i li confiscà els béns; però finalment arribà a una concòrdia amb el rei, a qui restà des d’aleshores fidel. El 1340 intervingué en la batalla del Salado, i el 1343 en la campanya de recuperació del Regne de Mallorca, i a Perpinyà negocià amb Jaume III de Mallorca. Governador del Regne de València (1346), hagué d’abandonar la capital en formar-se la Unió de València, i es replegà a Borriana (1347), des d’on inicià la lluita contra els unionistes. Intervingué en la guerra dels Dos Peres, juntament amb el seu fill natural Joan Alfons. Estigué casat amb Bonaventura d’Arborea, de qui només tingué filles. El 1355 heretà del seu germà Alfons Roger de Lloria la baronia de Cocentaina, que el 1364 passà al fill Joan Alfons.

92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratXert  (Baix Maestrat)  Municipi: 82,47 km2, 446 m alt, 819 hab (2014), (cast: Chert). Situat a les ribes de la rambla de Cervera, al límit amb els Ports. El 65% de la superfície és de muntanya improductiva, amb pinedes i alzinars. Agricultura amb conreus bàsicament de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). Ramaderia de llana i avicultura. Petita indústria. Població en descens. La vila és situada a la dreta del barranc de la Font; l'església parroquial de l'Assumpció, de base gòtica, presideix el nucli antic; també es conserva l'antic palau dels comtes de Pestagua. Hi ha restes deInici página poblament ibèric a la mola del Murar (o mola Murada). El municipi inclou, a més, el despoblat de la Barcella i la caseria d'Enroig. Àrea comercial de Vinaròs. Ajuntament - Agrupació El Turmell

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbreXerta  (Baix Ebre)  Municipi: 32,44 km2, 12 m alt, 1.209 hab (2015). Situat a la dreta de l'Ebre, accidentat pels darrers contraforts orientals dels ports de Beseit. Pocs quilòmetres al nord del cap provincial hi ha l'ASSUT DE XERTA, d'origen islàmic, acabat a mitjan s. XIX, que dona origen al canal de la dreta de l'Ebre i bonifica l'HORTA DE XERTA, també hi ha el CANAL DE XERTA. Agricultura amb conreus d'hortalisses, farratges i arbres fruiters (tarongers), a les àrees regades; de secà s'hi conreen oliveres, garrofers, cereals i ametllers. Ramaderia porcina i granges avícoles. Indústria de la construcció. Cooperativa i Comunitat General de Regants de la Dreta de l'Ebre. La vila és a la dreta de l'Ebre, a l'interior d'un pronunciat meandre; església parroquial de l'Assumpció i Sant Martí. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Sant Martí, l'antic terme de la Ram i l'horta de l'Almúnia. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Fira del Cítric

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xerx  (Guadalest, Marina Baixa)  Caseria.

95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolXest  (Foia de Bunyol)  Municipi: 70,93 km2, 218 m alt, 8.518 hab (2014), (o Xestalcamp, cast: Cheste). Situat al nord-est de la comarca, entre la serra de Xiva i el pla de Quart, drenat pel curs mitja del riu de Xest, a la zona de parla castellana del País Valencià, de transició al català. Hi predominen els conreus de secà, amb preponderància de la vinya, seguida de les oliveres i els garrofers. Indústria derivada de l'agricultura; hi ha una cooperativa vinícola; també hi ha indústria tèxtil i de la construcció. La vila és a l'esquerra del riu de Xest; església parroquial de Sant Lluc, construïda en 1731-84; santuari de Sant Vicent Ferrer (1573), on és venerada la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila. El 1999 fou inaugurat el circuit permanent de velocitat Ricard Tormo. Fou centre de la baronia deInici página Xestalcamp. El 2/des/1838, durant la primera guerra carlina tingué lloc l'acció de Xest, en la qual els reialistes posaren en fuga als carlins. El 1864 fou trobat l'anomenat tresor de Xest, un conjunt de joies i monedes d'or i d'argent, probablement ibèric. Ajuntament (en castellà)

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xest, comtat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1864, amb la grandesa d'Espanya, a Juan González de la Pozuela y Ceballos, per la seva intervenció a l'acció de Xest (1838) durant la Primera Guerra Carlina. Ha passat als Álvarez de Lorenzana.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xest, riu de  (Foia de Bunyol / Horta)  Curs d'aigua intermitent (o rambla de Xiva, o del Poio, o barranc de Torrent), format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l'esquerra, el barranc Grande, travessa el pla de Quart i a Torrent de l'Horta rep, per la dreta, el barranc de l'Horta. Passa després per Picanya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l'extrem septentrional de l'Albufera.

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xestalcamp  (Foia de Bunyol Veure> Xest.

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xestalcamp, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial (o de Xest) vinculada el 1467, prèvia facultat reial, per Berenguer Mercader i Miró, que l'havia adquirida el 1455. Continua en la mateixa família.

100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransXestalgar  (Serrans)  Municipi: 69,7 km2, 205 m alt, 640 hab (2014), (cast: Gestalgar). Situat al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria. Tres quartes part del territori corresponen a terreny no conreat, amb predomini del matollar sobre l'àrea forestal. Economia agrícola, amb predomini del secà sobre el regadiu; a la vora del riu es conreen tarongers, blat de moro, hortalisses i alfals, i el secà es dedicat sobretot a garrofers, vinya i oliveres. Ramaderia de llana i cabrum. La població, sempre feble i estancada, des del 1950 ha tingut unInici página descens accelerat, que li ha fet perdre més de la meitat dels habitants El poble, d'origen islàmic, és a l'esquerra del riu, a la sortida del congost que s'ha aprofitat per a la construcció d'una central hidroelèctrica; església parroquial de la Concepció. Ajuntament (en castellà)

101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xestalgar, comtat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava. Passà als Montsoriu, als Escrivà d'Íxer, comtes de l'Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra.

102 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xeta  (Benicolet, Vall d'Albaida)  Despoblat, al sud del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa. Era lloc de moriscs.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xetmar, Ramon  (Castellterçol, Vallès Oriental, a 1130 – Tarragona, 1198)  Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98). El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic. A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies (Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190), augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals. Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l'assassinat de l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l'arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xetmar, Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XIV – s XV)  Diplomàtic. Cinquè senyor de Naso (a Sicília) el 1401. Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya (1441) i legat d'Alfons IV el Magnànim al Concili de Constança (1416).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXetmar i de Sala, Joan Pau  (Barcelona, s XVII)  Jurista. El seu cognom és grafiat habitualment Xammar. Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona. Era doctor en dret, professor de dret canònic a l'estudi general de Barcelona i cònsol de llotja. El fet d'ésser assessor de la batllia general féu que, l'any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat. És autor de les obres De officio iudicis et advocati (1639), Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae (1644), obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de Bonaventura de Tristany, i citada sovint en acords i dictàmens del consell barceloní, i Rerum indicatorum in Sacro Regio Senatu Cathaloniae sub diversis diffinitionibus cum rationalibus, seu allegationibus (1657).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xevi  Pseudònim conegut de l'il·lusionista Xavier Sala i Costa.

107 CATALUNYA - POLÍTICA

XHUP  Sigla de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública.

Anar a:    Xa ]    [ Xan ]    [ Xarr ]    [ Xativa, M ]    [ Xen ]    [ Xert ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -