|
|
|
Anar a: [ Xa ] [ Xan ] [ Xarr ] [ Xativa, M ] [ Xen ] [ Xert ] Si no tinguéssim defectes no ens agradaria tant descobrir-los en els altres. (Valéry Larbaud) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xacarelleta (Xacarella, Baix Segura) Despoblat (cast: Jacarilleta), a l'est del terme. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xacó, Pau (Barcelona, s XIX) Escultor. Fou molt conegut per les seves imatges religioses, dins una línia tradicional. Féu també figures per a pessebres. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xalabarder i Puig, Conrad (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1899 – Barcelona, 1979) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l'any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director. Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l'aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi. Fou fundador i secretari de la Societat de Tisiologia de Barcelona (1930) i director de l'Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions. Dedicà tota la seva vida a la lluita contra aquesta malaltia i fou un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica a Catalunya. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - HISTÒRIA Xalamera (Benifallet, Baix Ebre) Despoblat i antic lloc, al límit amb el de Xerta, a la dreta de l'Ebre. 8 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xalma, Pere (Catalunya, s XIX) Compositor. Fou organista a Rubí. El 1864 ho era a l'església de Sant Vicenç de Sarrià. Escriví música religiosa. 10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
11 MÓN - PUBLICACIÓ Xaloc (Mèxic, 1964 - 1981) Revista cultural catalana bimestral. Editada per Ramon Fabregat amb la col·laboració de Joan Giménez. Va publicar nombrosos articles polítics, històrics, literaris i informatius, signats per Vicenç Riera i Llorca, Carles Pi i Sunyer, Rafael Tasis, A. Bladé i Desumvila, Odó Hurtado, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Fidel Miró, Víctor Alba, etc. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xam Pseudònim del dibuixant Pere Quetglas i Ferrer. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xambó, Josep (Vic ?, Osona, s XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1708) Arquitecte. Cridat a Tortosa, s'hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral (1702-08), on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l'Olivera, amb columnes salomòniques (1705). Fill seu fou Pau Xambó, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xambó, Pau (Catalunya, s XVIII - Tortosa, Baix Ebre, 1755) Arquitecte. Fill de Josep Xambó, al qual succeí com a mestre de la catedral de Tortosa el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Xamena i Fiol, Pere (Felanitx, Mallorca, 1918 - ) Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà. Ha escrit un resum d'història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar, Francesc (Barcelona, s XVII) Polític. Pertanyia a la categoria aristocràtica dels donzells. Era membre del Consell de Cent. El representà en nombrosos actes i delegacions de la vida política municipal. Resultà elegit conseller tercer de Barcelona el 1632. Particularment intensa fou la seva intervenció en els debats sobre l'impost dels quints (1634-35). El 1637 fou conseller segon de la ciutat. També fou elegit cònsol de Llotja. Participà també molt a les converses i peticions per a la repressió del contraban (1639). El 1640, durant la detenció del diputat militar Tamarit, en protestà en nom del Consell davant el virrei comte de Santa Coloma. Secundà les autoritats catalanes durant la guerra de Separació. Continuà exercint missions de representació. Fou delegat de la ciutat per donar la benvinguda, a l'Hospitalet, al virrei francès La Mothe (1642), i per visitar a bord d'una galera el duc de Breze (1643). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar, Joan Pau Veure> Xetmar i de Sala, Joan Pau. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar, Ramon (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Fou comissionat pel Parlament de Catalunya a l'interregne (1410-12) per a diverses qüestions, entre les que destaquen la recepció i l'acompanyament del rei Carles de Navarra al pas d'aquest per Catalunya, i les missions pacificadores que foren encomanades per reprimir les bandositats nobiliàries sorgides al Rosselló. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar i Puigventós, Eugeni (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973) Periodista. De jove marxà a l'Argentina i després visqué més de mitja vida fora de Catalunya. Poliglot i bohemi, fou redactor d'"El Poble Català", "La Publicidad", de la revista "Iberia", etc. Exercí com a corresponsal de premsa de molts diaris d'Europa i d'Amèrica. Escriví a "La Veu de Catalunya", "La publicitat" i "El Sol" de Madrid. Fou cap de premsa de l'ambaixada de la República Espanyola a París durant la guerra civil, redactor de l'Associated Press a França i funcionari de les Nacions Unides. Publicà un fullet aliadòfil, Contra la idea d'Imperi (1916), La Société de Nations (1921) i les memòries Seixanta anys d'anar pel món (1974). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xancó i Creixell, Ernest (Barcelona, 1917 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1993) Violoncel·lista i director d'orquestra. Estudià al Conservatori del Liceu i a l'Institut Casals i guanyà nombrosos premis. Ha actuat a l'Amèrica Llatina, i fou professor de violoncel a l'Havana. Juntament amb Gaspar Cassadó fundà a Cuba la Sociedad de Música Contemporánea. De retorn a Barcelona, continuà la seva carrera, dirigí l'orquestra del Gran Teatre del Liceu i ha format part d'importants grups de música de cambra. És autor d'un quartet de corda i d'altres cançons. 23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Xanguet, Lo (Barcelona, 1865 – 1874) Almanac. Redactat per Serafí Pitarra i dibuixat per Tomàs Padró. De caire humoristico-polític, també publicà col·laboracions de Conrad Roure, Eduard Aulés, Eduard Vidal i Valenciano i caricatures de Josep Lluís Pellicer. Fou editat pel llibreter Innocenci López. 24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xara, la (Simat de Valldigna, Safor) Despoblat, a la Valldigna. Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l'Àfrica del nord, cosa per la qual foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l'abat de Valldigna, senyor d'aquests llocs; la tensió que això originà obligà l'abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali. La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna; l'edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l'època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans (així com inscripcions en àrab). 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xara, la (Dénia, Marina Alta) Llogaret (26 m alt), al sud-oest de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer. La seva església és dedicada a sant Mateu. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xarabau (Maçanet de la Selva, Selva) Veïnat, situat al sector septentrional del terme, pròxim al de Sils. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA 29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Xarc (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Una de les cinc parts o termes de l'illa en època musulmana, que correspon al quartó de Santa Eulària. 31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xarea, la (València, Horta) Antic raval de la ciutat (o Eixarea), ja en època musulmana, a llevant de la primitiva muralla, més enllà de la porta de la Xarea (a l'actual plaça de la Congregació), límit del call jueu. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xargay i Pagès, Emília (Sarrià de Ter, Gironès, 1927 - ) Pintora i escultora. Cap als anys 1950 abandonà la pintura academicista -iniciada amb Orihuel- per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d'una realitat figurativa base d'un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà. Amplien el seu camp artístic l'esmalt i l'escultura. Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l'Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra. Fundadora del grup Indika (1951), formà part del Cercle d'Art d'Avui. Ha exposat, entre individuals i col·lectives, unes 350 vegades (Girona, Barcelona, Madrid, Lleó, l'Argentina, els EUA, Suïssa, etc). Té unes 30 distincions (Tercera Bienal Hispanoamericana de Arte, premi Ynglada-Guillot, etc), i és representada a diversos museus (Säo Paulo, Perpinyà, Art Modern de Barcelona). 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xarlet (Canovelles, Vallès Oriental) Barri de la població (o barri del Nord, o Canovelles de Baix), format prop de l'estació del Nord de Granollers. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xarpolar, serra del (les Planes de la Baronia, Comtat / la Vall de Gallinera, Marina Alta) Sector de la serra de l'Albureca, entre els dos municipis. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Xarraca (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Ample cala, a la costa septentrional de l'illa i vénda. La punta de Xarraca (72 m alt) tanca per l'oest la cala. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Xarracó (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda del municipi i parròquia. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xarrant (Llanera de Ranes, Costera) Enclavament (4 ha), entre els termes de la Granja de la Costera i de Roglà i Corberà. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xarrell, el (Castalla, Alcoià) Caseria, al sud-est de la ciutat, vora el riu Verd. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xarrié, Francesc (Barcelona, 1792 – 1866) Teòleg i predicador. Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l'orde de predicadors. Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma de Mallorca. El 1814 acabà la carrera. El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera. Amb motiu de l'exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma. Tornà a Barcelona i hi fundà el col·legi de Sant Tomàs. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xarrié i Mirambell, Domènec (Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984) Restaurador. Format a la Llotja de Barcelona. L'any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d'Art. Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya. Es jubilà l'any 1968. Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya (Col·lecció Cambó). Durant la guerra civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xarriera, Antoni (Banyoles, Pla de l'Estany, 1785 - Girona, s XIX) Compositor. Fou frare de la Mercè. Exclaustrat el 1835, treballà com a organista a la catedral de Girona. Compongué música sacra. 44 CATALUNYA - CULTURA Xarxa Cultural (Catalunya, abr/1977 - s XX) Entitat creada per a la difusió de la cultura catalana a través de cursets, conferències, exposicions, viatges, etc. S'autofinança amb la quota dels seus socis, que els serveix per a l'adquisició de llibres, discos, objectes d'artesania, especialitats gastronòmiques, etc, dels territoris de parla catalana. Convocà el premi Xarxa Cultural d'assaig i edità des del 1987 la revista "Xarxa", de caire mensual. 45 CATALUNYA - POLÍTICA Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP) (Catalunya, s XX - ) Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l'Institut Català de la Salut. Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l'assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut. En formen 46 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Xatart i Boix, Bartomeu (Prats de Molló, Vallespir, 1774 – 1846) Farmacèutic i botànic. Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu. Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca. Meissner li dedicà un gènere d'umbel·líferes, Xatardia, al qual pertany la xatàrdia. Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet. El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor historico-científic. 48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xàtiva, bisbat de (País Valencià) Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del s VI. Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo. Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un 'cippus' romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n'hi gravà una altra, al s VII, amb el nom del bisbe Anastasi. Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor (II), cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs. Alguns autors han situat dins la seva demarcació el monestir Servità. 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xàtiva, castell de (Xàtiva, Costera) Fortalesa, a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l'emplaçament de l'antiga ciutat alta pre-romana o Albacar, coster septentrional que la uneix amb l'antiga muralla de la ciutat moderna. El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres. És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana. Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747. Serví de presó de personatges importants, com l'infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume II d'Urgell, 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xàtiva, governació de (País Valencià, 1304 – 1707) Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d'origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta. Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs). Fou anomenada també governació dellà Xúquer. 53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xàtiva, Mestre de (País Valencià, s XV - s XVI) Pintor anònim. Treballà a la vila de Xàtiva el darrer quart del s XV i l'inici del XVI. El seu art, dins l'eclecticisme de la pintura valenciana de l'època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes. Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu (església de Sant Francesc de Xàtiva), pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l'Almoiner (església de Sant Pere de Xàtiva), les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal (església de Sant Feliu de Xàtiva) i les taules amb escenes de la vida de la Mare de Déu (Museu d'Art de Catalunya, Barcelona). 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xàtiva, pla de (Costera) Sector nord-oriental de la comarca, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d'Albaida. Les aigües d'aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d'aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva, a través de diverses séquies; la superfície regada és d'unes 2.700 ha. Desapareguda la morera al s XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l'arròs. Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya. L'aigua, des d'antic, ha estat aprofitada també per a la indústria tèxtil i paperera. 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xàtiva, regió de (País Valencià) Regió costanera, entre les de València i Alacant: 3.493 km2. Comprèn els dos vessants de la serralada Prebètica valenciana, amb les planes adjacents al vessant nord, que centren la Safor (horta de Gandia) i la Costera (pla de Xàtiva). L'agricultura és important a la Safor i la Costera; la indústria, a la Vall d'Albaida i l'Alcoià, i el turisme, a la Safor i la Marina Alta. El comerç, estimulat pel port de Gandia i el nus ferroviari de Xàtiva, se centra als mercants nacionals de Gandia (comarques litorals), Xàtiva (conca del Xúquer, fins i tot a les regions de València i Requena) i Alcoi, sense que cap d'ells s'imposi als altres dos. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xaudaró, Cels (Barcelona, s XIX – 1897) Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d'alguns escrits tècnics. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xaudaró, Ramon (Barcelona, s XVIII – s XIX) Escriptor. Publicà diverses traduccions al castellà, com Las noches romanas en el sepulcro de los Escipiones (1807). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xaudaró i Fàbregas, Ramon (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 6/mai/1837) Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d'exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d'une constitution politique ou principes fondamentaux d'un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868). De retorn a Barcelona, fou redactor d'"El Catalán" i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat. El 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d'aquell any, i el 4/mai/1837, en plena reacció moderada, encapçalà un cop de mà audaç d'una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l'exèrcit, i, sotmès a consell de guerra, fou afusellat dos dies després. 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Xaupí, Josep (Perpinyà, 1688 - París, França, 1778) Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d'Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París. Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone... (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770). 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xaxu Veure> Vicens, Josep. 65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xelva, riu de (Serrans) (o de Toixa). Emissari del Túria, que neix a la serra d'El Sabinar, contrafort del massís de Javalambre, al límit del País Valencià amb Aragó, solca els municipis d'Alpont, Toixa, Xelva, Calles i Domenyo i conflueix amb el Túria prop del darrer poble citat. És l'emissari més important del Túria dins el País Valencià. Rega les hortes de Toixa, Xelva i Calles (unes 800 ha). 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xelva, vescomtat de (País Valencià) Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del regne de València) centrada en la vila de Xelva i que comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benafer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques (després erigit en comtat), Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xemeneies, pic de (Pallars Sobirà) Cim (2.826 m alt) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al nord dels Tres Puis. Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s'obre el coll de Xemeneies. Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l'estany de Xemeneies. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xènius Pseudònim que usà l'escriptor Eugeni d'Ors i Rovira a "La Veu de Catalunya", del 1906 al 1920. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xenxa, na (es Castell, Menorca) Caseria i zona de conreu, al sud de la vila. 74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xeraco, riu de (Safor) Curs d'aigua que drena la Valldigna i recull les aigües dels vessants nord i est del Mondúver; passa per Simat, Benifairó i Tavernes i, a la marjal, segueix una direcció paral·lela a la costa i forma part del sistema de regadius d'aquest sector de la comarca; desemboca a la mar i fa de termenal entre els municipis de Xeraco i de Gandia. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Xerallo (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Antic hostal i caseria (o el Xerallo), de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet. Aigua amunt de l'antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l'any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d'unes 200.000 tones anuals. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xercavins i Rius, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 1849 - Gandia, Safor, 1917) Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula. Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles. És autor d'unes Cobles a la Verge de Meritxell i d'alguns escrits en castellà. 80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica (País Valencià, s XIII - s XIV) Família de l'alta noblesa del Regne de València, fundada per Jaume Peres o Jaume (I) de Xèrica, fill del rei Jaume I i de Teresa Gil de Vidaure. Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell. 83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xèrica, comtat de (País Valencià) Títol senyorial concedit el 1372, pel rei Pere III, al seu fill, l'infant Martí, comte de Besalú (després rei Martí I), el qual també el cedí al seu fill, l'infant Martí, que esdevingué rei Martí I de Sicília, a la mort del qual revertí a la corona. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica, Jaume de (País Valencià, 1255/57 - 1285 ?) Baró de Xèrica. Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de la seva amistançada Teresa Gil de Vidaure. Les seves possessions comprenien un ric patrimoni format pel castell i la vila de Xèrica, els de Toro, Eslida i Aín, i els llocs de Xelva i de Luèsia, entre altres. Fou conseller d'Alfons II i un dels dirigents de la Unió Aragonesa. Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra. El seu fill Jaume heretà la baronia. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica, Joan Alfons de (País Valencià, s XIV) Fill de Pere (I) de Xèrica i de Lloria. El rei li donà (1364) injustament la baronia de Cocentaina; donació que fou renovada (1366) a favor de la seva germana Beatriu de Xèrica i d'Arborea. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica i Álvarez de Azagra, Jaume de (País Valencià, s XIII – 1321) Baró de Xèrica i senyor de Xelva, com a herència de la seva mare. Fill de Jaume de Xèrica i, per tant, nét de Jaume I de Catalunya-Aragó. Es casà el 1296 amb una filla de l'almirall Roger de Lloria, Beatriu de Lloria. Aquell any, en partir cap a Roma el rei Jaume II, nebot seu, restà al capdavant dels seus exèrcits del sud en la campanya de conquesta catalana de Múrcia contra Castella, que es reduí bàsicament a la presa d'Alacant i al setge d'Elx, senyoria de l'infant castellà Joan Manuel. Precisament Jaume de Xèrica sostingué una relació literària amb aquest, a qui recomanà que s'exercités en el trobar clus trobadoresc. Participà el 1309 en l'expedició contra Almeria. El succeí en la baronia el seu fill Jaume de Xèrica i de Lloria. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica i d'Arborea, Beatriu de (País Valencià, s XIV) Baronessa de Cocentaina (1366). Germana de Joan Alfons de Xèrica. Cedí la baronia a la seva tia, la senyora de Marchena (1372). 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica i de Lloria, Beatriu de (País Valencià, s XIV) Dama. Filla de Beatriu de Lloria i Llança i de Jaume de Xèrica. Fou germana d'Alfons Roger, Jaume, Pere, Maria Alvares i Elfa de Xèrica. Es casà amb Pedro Ponce del Castillo, noble castellà. El 1361, ja vídua, aconseguí que li fossin restituïts els seus llocs de Planes i Almudena, que havia perdut potser a causa de la guerra amb Castella. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica i de Lloria, Pere de (País Valencià, s XIV - Garci Muñoz, Andalusia, 1362) Baró de Xèrica. Fill de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra. A la mort del seu germà Jaume (1335) heretà la baronia de Xèrica. El 1328 assistí a la coronació del rei Alfons III de Catalunya-Aragó a Saragossa amb un brillant seguici de dos-cents homes. El 1332 ocupà el càrrec de procurador general del Regne de València, en renunciar-lo el seu germà Jaume, i l’ocupà fins el 1336. El 1335, mentre agonitzava el rei Alfons III, protegí la fugida de la reina Elionor de Castella i els fills a Castella; això li valgué el nomenament d'adelantado mayor. Amb soldats castellans envaí el Regne de València des de Xèrica a Énguera. Pere III de Catalunya-Aragó li obrí procés i li confiscà els béns; però finalment arribà a una concòrdia amb el rei, a qui restà des d’aleshores fidel. El 1340 intervingué en la batalla del Salado, i el 1343 en la campanya de recuperació del Regne de Mallorca, i a Perpinyà negocià amb Jaume III de Mallorca. Governador del Regne de València (1346), hagué d’abandonar la capital en formar-se la Unió de València, i es replegà a Borriana (1347), des d’on inicià la lluita contra els unionistes. Intervingué en la guerra dels Dos Peres, juntament amb el seu fill natural Joan Alfons. Estigué casat amb Bonaventura d’Arborea, de qui només tingué filles. El 1355 heretà del seu germà Alfons Roger de Lloria la baronia de Cocentaina, que el 1364 passà al fill Joan Alfons. 92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
93 CATALUNYA - MUNICIPI
94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xerx (Guadalest, Marina Baixa) Caseria. 95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xest, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1864, amb la grandesa d'Espanya, a Juan González de la Pozuela y Ceballos, per la seva intervenció a l'acció de Xest (1838) durant la Primera Guerra Carlina. Ha passat als Álvarez de Lorenzana. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xest, riu de (Foia de Bunyol / Horta) Curs d'aigua intermitent (o rambla de Xiva, o del Poio, o barranc de Torrent), format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l'esquerra, el barranc Grande, travessa el pla de Quart i a Torrent de l'Horta rep, per la dreta, el barranc de l'Horta. Passa després per Picanya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l'extrem septentrional de l'Albufera. 98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xestalcamp (Foia de Bunyol) Veure> Xest. 99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xestalcamp, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial (o de Xest) vinculada el 1467, prèvia facultat reial, per Berenguer Mercader i Miró, que l'havia adquirida el 1455. Continua en la mateixa família. 100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xestalgar, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava. Passà als Montsoriu, als Escrivà d'Íxer, comtes de l'Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra. 102 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xeta (Benicolet, Vall d'Albaida) Despoblat, al sud del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa. Era lloc de moriscs. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xetmar, Ramon (Castellterçol, Vallès Oriental, a 1130 – Tarragona, 1198) Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98). El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic. A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies (Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190), augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals. Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l'assassinat de l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l'arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xetmar, Ramon de (Sicília, Itàlia, s XIV – s XV) Diplomàtic. Cinquè senyor de Naso (a Sicília) el 1401. Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya (1441) i legat d'Alfons IV el Magnànim al Concili de Constança (1416). 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xevi Pseudònim conegut de l'il·lusionista Xavier Sala i Costa. 107 CATALUNYA - POLÍTICA XHUP Sigla de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública.
Anar a: [ Xa ] [ Xan ] [ Xarr ] [ Xativa, M ] [ Xen ] [ Xert ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Xàbia (
Xacarella (
Xarxa Teatre
Xàtiva (
Xàtiva, col·legiata de (
Xeldo (
Xella (
Xelva (
Xera (
Xeraco (
Xert (
Xerta (
