A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fer ]    [ Fernandez de la C ]    [ Ferra ]    [ Ferran, A ]    [ Ferran, P ]    [ Ferran i A ]

Els diccionaris de butxaca, no solament deformen la butxaca. (Josep Carner i Puig-Oriol)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferau i Alsina, Enric  (Barcelona, 1825 – 1887)  Pintor. Conreà sobretot el paisatge (Inspiracions de Catalunya, Entrada d'un poble, etc). Durant uns quants anys consecutius, fins al 1878, les seves obres figuraren a les exposicions de Barcelona. Nombroses de les seves aquarel·les d'aspectes urbans de la ciutat comtal es conserven al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ferles, morro de ses  (Escorca, Mallorca Septentrional Punta de la costa, dominada pel puig d'Estepar (335 m alt), entre la cala de ses Ferles, a l'oest, i la de sa Calobra, a l'est.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

ferma d'espoli forçada  (Catalunya Mal ús o tribut de l'època medieval. Del s XIII al XV, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l'escreix sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi, mitjançant la percepció d'una suma de diner per part del senyor equivalent a la quarta part del valorInici página d'aquella garantia. A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria o forçada. Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fermoses, les  (Castalla, Alcoià Caseria (1.005 m alt), al vessant meridional de la serra de l'Arguenya. L'església (Sant Pere Màrtir) fou construïda el 1675.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernandes, Henrique  (Portugal, s XVI – Barcelona, 1546)  Pintor. Actiu ja a Barcelona el 1525. El 1532 s'associà amb un altre portuguès, Pedro Nunhes (Pere Nunyes), i amb Nicolau de Credença, amb els quals col·laborà en nombroses obres, especialment amb el primer, que el superava àmpliament en qualitat.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández, Antoni  (Catalunya, s XIX – s XX)  Fotògraf. Conegut pel pseudònim de Napoleón, com el seu germà Emili. Ambdós representaren a Barcelona el material de la casa Lumière de París i hi donaren a conèixer i explotaren el cinematògraf (1896), al qual adaptaren el so mitjançant un fonògraf. Fundaren l'Estudi Napoleón i foren els retratistes més prestigiosos de Barcelona i primers fotògrafs de la casa reial.

7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Fernàndez, Berenguera  Veure> Ferrandis, Berenguera (amistançada de Jaume I).

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fernández, Isabel  (Alacant, 1972 - )  Taekwondista. Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 quilos. En el seu palmarès cal destacar una medalla d'or en els Campionats del Món (París, 1997) i una altra d'argent (Birmingham, 1999), totes dues en la categoria de menys de 57 quilos. En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d'or en la mateixa categoria.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFernàndez, Miquel  (País Valencià, 1727 – Madrid ?, 1786)  Arquitecte. És autor, per encàrrec de Carles III, de l'església del Temple de València (1761-80), de façana acadèmica, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Calderón i de Toledo, Antoni  (Barcelona, 1722 – 1791)  Advocat, filòleg i historiador. Baró de Santa María das Arenas. Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora (1752-62). El 1762 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d'història, d'epigrafia i d'etimologia catalans.

11 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernàndez de Castro, Eilo  (Lleó, Castella, s XII - Catalunya, s XIII)  Dama. Casada (v1205) amb el vescomte Guerau IV de Cabrera. Era vídua en primeres núpcies de Martí Sánchez, comte de Trastàmara i fill bastard del rei Sanç II de Portugal. Pertanyia a la família lleonesa dels Cabrera. El seu germà Àlvar es casà amb la comtessa Aurembiaix d'Urgell. Aquesta, un cop vídua, recuperà, gràcies a Jaume I, el comtat que li retenia injuntament Guerau IV (1228).

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fernández de Córdoba, Alonso  (País Valencià, s XV)  Impressor. Primer impressor de l'estat conegut. Era d'origen jueu i argenter d'ofici. El 1475 imprimí, a València, el Comprehensorium, primer llibre amb colofó datat imprès a Espanya, i el 1478 imprimí, en col·laboració amb l'alemany Lambert Palmart, la Bíblia en català, edició que fou feta cremar posteriorment. Condemnat a mort, hagué de fugir de València; el 1483 era establert a Múrcia, on estigué en relació amb la impremta hebrea d'aquella ciutat, mentre gestionava l'indult per retornar a València.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández de Córdoba, Antoni  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1550 – Valladolid, Castella, 1606)  Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba. Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens. Estudià a la Universitat de Lleida. Per la seva prudència, Felip II de Castella li deià el duque de seso. Ambaixador (1590-1604) prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s'oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França. Promogué la canonització de Ramon de Penyafort (1601). Majordom major de la reina Margarida (1604-06). Fou un protector dels literats.

13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández de Córdoba, Fernando  (Buenos Aires, Argentina, 1809 – Madrid, 1883)  Militar. Prengué part en la primera guerra carlina. Combaté els carlins catalans en la guerra dels Matiners (set/ a nov/1848) com a capità general de Catalunya.

14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Gonzalo Fernández de Córdoba "el Gran Capità"Fernández de Córdoba y de Herrera, Gonzalo "el Gran Capità"  (Montilla, Andalusia, 1/set/1453 – Granada, Andalusia, 2/des/1515)  Militar. El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya-Aragó contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols. Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà Atella, amb èxit (1496), fet que li valgué el nom de Gran Capità. Intervingué en la nova guerra d'Itàlia en la qual d'antuvi Ferran el Catòlic, aliat amb França, atacà el rei de Nàpols. La ruptura d'aquesta aliança el posà en perill, i es refugià a Barletta, on esperà reforços enviats per Ferran II, amb els quals desféu l'exèrcit francès del duc de Nemours a la batalla de Cerignola (1503). Ocupà Nàpols, i completà l'expulsió dels francesos amb la victòria de la batalla de Garigliano. Nomenat virrei de Nàpols (1505-07), es féu remarcar pel seu luxe extravagant. Ferran el Catòlic el destituí per la decisió del rei de separar de les possessions de laInici página corona catalano-aragonesa tots els funcionaris i les autoritats de Castella. Aleshores es retirà a Granada.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

García Fernández de HerediaFernández de Heredia, García  (Munébrega, Aragó, 1335 - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1/jun/1411)  Eclesiàstic. Nebot de Juan Fernández de Heredia. Fou canonge de Mallorca (1372), ardiaca de Sant Feliu de Girona (1374) i bisbe de Vic (1377-83), d'on fou destituït pel rei Pere III a causa de la seva amistat amb l'infant Joan, duc de Girona. Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec. Quan Joan I pujà al poder, el féu arquebisbe de Saragossa (1387). Fou un fervent partidari de Benet XIII. En morir Joan I féu jurar els furs del regne a Martí I (1398), i a la mort d'aquest fou partidari de Lluís d'Anjou i contrari a Jaume d'Urgell en el problema successori, i assumí ell mateix la capitania general del regne. Fou assassinat quan tornava del parlament de Calataiud per Antonio de Luna, urgellista i cap del partit aragonès, amb el qual s'havia enemistat perquè volia posar pau entre els nobles aragonesos. La seva família venjà aquesta tràgica mort, fet que repercutí greument al regne d'Aragó i a tota la corona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Heredia, Gonzalo  (Móra de Rubiols, Aragó, v 1450 - Valls, Alt Camp, 21/nov/1511)  Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511). Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins al 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi. Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI (1492). Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma. Fou desmembrada l'extensió de la seva província eclesiàstica amb l'erecció de l'arquebisbat de València (1492), al qual s'incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca. Entre el 1498 i el 1499 l'impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d'himnes, per a l'església tarragonina. Fou president de la generalitat per mort del titular, el canonge barceloní Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, elegit el 1503.Inici página Des del 1500 residí habitualment al monestir d'Escornalbou.

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Juan Fernández de HerediaFernández de Heredia, Juan  (Munébrega, Aragó, 1315 – Avinyó, França, 1396)  Diplomàtic i escriptor. Fill de García Fernández de Heredia. Conseller de Pere III el Cerimoniós (1338). L'any 1345 fou nomenat castellà d'Amposta. Influí notablement en la política de la cort pontifícia i en la del Cerimoniós, al servei del qual participà en les batalles de Mislata (1348), Llucmajor (1349) i Araviana (1359). Tingué també un gran ascendent sobre Joan I ja abans que fos rei. Intervingué en les lluites dels ducats catalans de Grècia (1376-81). Ambaixador a Navarra i a Avinyó; gran mestre dels Hospitalers (1377), residí a Rodes i tornà a Occident per donar suport al papa d'Avinyó. Gran erudit i interessat per la història, escriví una Grant Chronica de los Reyes et principes de Spanya (1385-86, en part perduda) i Crónica de los conqueridores, una mica posterior. Intervingué en les traduccions de diverses obres històriques i d'autors clàssics, especialment a l'aragonès i a vegades al català.

108 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Fernández de Heredia, Juan  (Aragó ?, s XV - s XVI)  Lloctinent de Catalunya (1495-96). Volgué convocar un parlament per tal d'obtenir diners per fer cara al perill turc. Confirmat en el seu càrrec a les Corts convocades pel rei a Girona i a Tortosa, en cessà poc temps després.

106 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco  (Cuéllar, Castella, 1575 - Madrid, 1637)  Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d'Aragó (1632-37). Setè duc d'Alburquerque. Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari. Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d'execucions, entre les quals, la de Joan Sala "Serrallonga"). Després fou destinat a l'ambaixada d'Espanya a Roma.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera, Francisco  (Barcelona, 1619 – Madrid, 1676)  Militar i administrador. Vuité duc d'Alburquerque. Capità general de les galeres d'Espanya, durant la guerra dels Segadors fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils (1650). Virrei de Nova Espanya (1653-60) i després fou virrei de Sicília (1667-70).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo  (Barcelona, 30/abr/1924 - Madrid, 10/feb/2002)  Polític. Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid. El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees. El 1969 fou nomenat sots-secretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d'obres públiques. El 1975 creà, amb Antonio M. de Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d'Alianza Popular, d'on fou elegit vice-president i del qual se'n separa a finals del 1978. Autor d'assaigs filosòfics i polítics, com El crepúsculo de las ideologías (1960).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernàndez de Lara, Beneta  (Aragó, s XII - Catalunya, s XIII)  Dama del casal del poderosos senyors d'Albarrasí. Fou la primera muller del comte Ponç Hug IV d'Empúries. A la seva mort, seria la seva germana, Teresa, la segona muller del comte.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernàndez de Lara, Teresa  (Aragó, s XIII - Catalunya, s XIII)  Comtessa d'Empúries. Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major. Fou la segona muller del comte Ponç IV d'Empúries, vidu de la seva germana Beneta Fernández de Lara. Seria doncs neboda de Sança Nunyes de Lara.

109 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández de Luna, Lope  (Aragó, v 1309 - 1382)  Bisbe de Vic i arquebisbe de Saragossa (1351-82). Conseller de Pere III, participà en el tractat de Deza (1361), féu d'intermediari entre Enric de Castella i Pere III i intervingué en les negociacions pel matrimoni del fill d'Enric amb Elionor. Va ésser nomenat patriarca de Jerusalem (1380).

103 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández de Portocarrero, Luis Manuel  Veure> Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio, Luis Fernández de.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto  (Barcelona, 1881 – s XX)  Família d'artistes i escriptors. Integrada pels germans Àngel, Lluís, Mateu i Wenceslau Fernández de Soto i Llasat.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto i Llasat, Àngel  (Barcelona, 1882 – 1938)  Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l'època barcelonina, freqüentà el grup artístic d'Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto i Llasat, Lluís  (Barcelona, 1894 – 1965)  Escultor. Germà d'Àngel, Mateu i Wenceslau.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto i Llasat, Mateu  (Barcelona, 1881 - Amèrica Central ?, d 1939)  Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández de Soto i Llasat, Wenceslau  (Barcelona, 1889 - Buenos Aires, Argentina, s XX)  Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del s XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina. Fou germà d'Àngel, Lluís i Mateu.

27 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Antonio  (Madrid, 1646 - 1716)  Militar. Lluità a Catalunya (1674) contra els francesos. Lloctinent de Catalunya (1696-97), hagué de lliurar Barcelona a l'exèrcit francès del duc de Vendôme (1697). Felip V el nomenà per al mateix càrrec el 1703. La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol austriacista. Malgrat les seves mesures de defensa de Barcelona, hagué de capitular davant les forces de l'arxiduc Carles i lliurar-li la ciutat (1705). Acollit als termes de la capitulació, passà a Màlaga i retornà al servei de Felip V. Participà en el fracassat setge de Barcelona, el 1706.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Villavicencio Arévalo, Francisco  (Sevilla, Andalusia, 1923 - Barcelona, 1995)  Jurista. Llicenciat en dret a la universitat de Sevilla, des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i des del 1980 degà de la facultat de dret. Especialitzat en dret civil català, fou el promotor, i després director, de la càtedra Duran i Bas de dret civil català. Accedí a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1981 fou elegit president del Consell Consultiu de la Generalitat.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fernàndez d'Herèdia i Díaz de Calatayud, Joan  (València, 1480 – 1549)  Escriptor i cavaller. Destacà als cenacles literaris i a la cort dels virreis. Participà a la guerra contra els agermanats de València. És autor de bon nombre de poesies en castellà, que figuren al cançoner general d'Hernando del Castillo (1511), al d'Híjar i en alguns altres. Se n'han conservat també sis poesies en llengua catalana. La seva obra principalInici página és la farsa escènica La visita, bona mostra bilingüe del teatre de l'època, on una dama valenciana manté un debat, en defensa de la seva llengua i del seu país, amb una criada castellana. El 1562 foren publicades les seves obres a València.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernàndez i Bremon, Josep  (Girona, s XIX – Madrid, s XIX)  Escriptor. Practicà molt el periodisme. Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernàndez i Carbonell, Joaquim  (Barcelona, 1916 - )  Escriptor. De les seves obres teatrals, han estat publicades les comèdies La tia de Sitges (1959), Magnèsia (1960) i Secretari privat (1961).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández i Castañer, Àngel  (Barcelona, 1889 – 1932)  Escenògraf i pintor. Fou deixeble de Jaume Pahissa i de Salvador Alarma. Després d'una estada a París s'establí a Barcelona. Es dedicà de preferència a l'escenografia. Algunes de les seves decoracions foren per al teatre del Liceu. També fou il·lustrador notable. Afecte als principis de Gordon Craig, reivindicà la categoria convencional i suggeridora de l'escena contra qualsevol intent d'imitació de la natura. Juntament amb els seus germans Joan i Claudi fundà l'Associació de Teatre Selecte.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández i de Villasante, Juli Moisès  (Tortosa, Baix Ebre, 1890 – Torrelavega, Castella, 1968)  Pintor i acadèmic. Estudià a Cadis, on a més de dedicar-se a la pintura féu treballs de decoració. Establert a Madrid i consagrat en diverses exposicions, excel·lí com a retratista. Participà regularment en els Salons de Tardor de Barcelona, dels quals fou soci d'honor.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández i Díaz, Albert  (Barcelona, 12/des/1961 - )  Polític. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Militant d'Alianza Popular des del 1980, fou president de Noves Generacions (1983-91). Regidor a l'ajuntament de Barcelona des del 1989, substituí Aleix Vidal-Quadras com a president del PP a Catalunya en el congrés de set/1996. President del grup municipal popular i membre del consell general de la Fira de Barcelona fins el 1999. Fou elegit diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 17/oct/1999, i passà a ésser president del grup popular al Parlament.

34 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández i Díaz, Jordi  (Valladolid, Castella, 6/abr/1950 - )  Polític i enginyer industrial. Ingressà al Centro Democrático y Social i, poc després (1982), a Alianza Popular. Ha estat regidor de l'ajuntament de Barcelona (1983-84), i diputat al Parlament català (1984-89), i al congrés des del 1989. Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions de 1996, fou designat secretari d'estat d'Administracions Territorials i, el 1999, secretari d'estat d'Educació.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández i Domingo, Daniel  (Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1885)  Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Tortosa. Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local "La Voz del Progreso". Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867).

36 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández i Gómez-Pantoja, Jordi  (A Guarda, Galícia, 1950 - )  Arqueòleg. Especialitzat en el món feniciopúnic i la prehistòria de les Pitiüses, fou conservador-director del Museu Arqueològic d'Eivissa des del 1974. Entre els seus treballs destaquen Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa (Formentera) (1975, en col·laboració) i Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins (Eivissa) (1992).

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández i Truyols, Andreu  (Manacor, Mallorca, 1870 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1961)  Biblista i jesuïta. Fou director de l'Institut Bíblic de Roma (1918-24). Del 1929 al 1947 residí a Jerusalem. s'especialitzà en geografia bíblica. És autor d'una Vida de N. S. Jesucristo (segona edició, Madrid 1954).

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fernández-Manrique de Lara y Pimentel, Juan  (Castella, s XVI – Barcelona, 1563)  Noble. Fou lloctinent de Catalunya (1543-53). El seu mandat no fou gaire afortunat.

111 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández-Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Manuel  (Castella ?, 1650 - Madrid ?, 1725)  Lloctinent de Catalunya (1693-94). Palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per les tropes franceses que envaïen el Principat, les quals ocuparen Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït. Posteriorment fou virrei d'Aragó (1694-95), de Sicília (1701-02) i de Nàpols (1702-07). Després va ser majordom major de Felip V i el primer president de l'Academia Española de la Lengua (1714).

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrà i Font, Miquel  (Palma de Mallorca, v 1815 – 1887)  Mestre d'obres. Vinculat a l'eclecticisme romàntic italianitzant, va incorporar a les seves obres elements balears: palau del comte de San Simón (1852-54) i església de Sa Vileta (1853). Projectà l'església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina. Dirigí les obres de l'oratori de la Misericòrdia i del pati de l'església de Sant Antoni de Viana. Restaurà edificis, com el casal de son Cigala i la casa de son Peretó.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrà i Juan, Bartomeu Lluís  (Palma de Mallorca, 1893 – 1946)  Pintor, crític d'art i publicista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló. Conreà la interpretació noucentista del paisatge, suau, delicat i amable. Pintà sobretot els paisatges de Valldemossa i Galilea. En una sèrie d'aquarel·les reconstruí les muralles de Palma de Mallorca. Publicà crítiques en diveres publicacions de l'illa, que signà sovint amb el pseudònim Aidon. Publicà una Guia de Mallorca (1929), Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa (1930) i El archiduque errante Luis Salvador de Austria (1948).

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Ramon Ferrà i JuanFerrà i Juan, Miquel Ramon  (Palma de Mallorca, 1885 – 14/nov/1947)  Poeta i assagista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló. Estudià lleis i filosofia a Barcelona, i ingressà al cos d'arxivers i bibliotecaris. Residí a Gijón (1911-13), on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina. Fundà i dirigí la Residència d'Estudiants de Catalunya (1913-36). Des del 1936 residí a Palma de Mallorca, on regí la biblioteca provincial. Membre actiu i un dels promotors intel·lectuals de l'Escola Mallorquina, de la qual portà, en bona part, la direcció intel·lectual. La seva poesia, d'extensió molt reduïda, pertany al corrent postsimbolista, A mig camí (1926) és un recull de la seva obra poètica. Col·laborador de diverses publicacions del Principat, tingué una destacada actuació a Mallorca com a capdavanter cultural i assagista, que es concretà sobretot en les seves col·laboracions als diaris i les revistes de l'època, en part com a introductor del Noucentisme...  Segueix... 

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Ferrà i MartorellFerrà i Martorell, Miquel  (Sóller, Mallorca Occidental, 24/feb/1940 - )  Narrador. Autor i editor d'una col·lecció monogràfica "Quaderns Sollerics", amb treballs sobre la vall i la comarca de Sóller. Especialitzat en la narració històrica, és autor d'una abundant producció que, entre altres obres, inclou Memòries secretes de Cristòfor Colom (1982), El xueta (1983), Contes del Call (1983), No passaran! (1985), El misteri del cant Z-506 (premi Ramon Llull 1985), La guerra secreta de Ramon Mercader (1987), Crònica de Guinea (premi Ciutat de Palma 1988), Contes tàrtars de Mallorca (1988), LaInici página dama de Boston (1990) i Alla Akbar (El morisc) (1990).

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bartomeu Ferrà i PerellóFerrà i Perelló, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1843 – 1924)  Mestre d'obres, escriptor i arqueòleg. Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel Salvador i es formà professionalment a l'Escola Especial de Mestres d'Obres de València. Va desenvolupar una gran activitat com a restaurador, féu obres meditadament neogòtiques, féu algun edifici dins un estil pre-modernista i projectà cases barates, per a treballadors, que tractaven d'adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris. Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana (1880) i va crear i dirigir el Museu de la Sapiència (1880-1904), i publicà un Álbum artístico de Mallorca (1874). Fundà i dirigí, conjuntament amb Mateu Obrador, el setmanari "La Ignorància" (1879), revista satírica de crítica local, i va col·laborar assíduament a la premsa mallorquina i del Principat. També va publicar alguns volums de poesia, on seguí una línia de costumisme realista (Comèdies...  Segueix... 

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ferradura, la  (Plana Alta Elevació (502 m alt) de la comarca, al nord de les muntanyes del Desert de les Palmes, que limita pel sud-est el pla de Cabanes.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ferradura, punta de sa  (Eivissa, Eivissa Promontori (21 m alt) de la costa septentrional de l'illa, que tanca per ponent el port de Sant Miquel.

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferragut i Pou, Josep  (Palma de Mallorca, 1912 – 1968)  Arquitecte, titulat el 1942. Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra (avinguda de Jaume III i Col·legi de Sant Francesc, a Palma de Mallorca). Principal responsable de l'arquitectura religiosa mallorquina del seu temps (Convent de la Porciúncula, a s'Arenal). Col·laborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma (1950). Autor del plaInici página d'urbanisme d'Alcúdia de Mallorca.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferragut i Sanguino, Josep  (València, s XVII – 1732)  Matemàtic. Cavaller de l'orde de Sant Joan. Prengué part en l'expedició de Sicília del 1719; fou tinent de navili i comandant de fragata. Deixà inèdit un tractat de nàutica: Tratado de definiciones matemáticas, de álgebra, de definiciones de estática, hidrostática y mecánica....

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferran  (Tarragona, Tarragonès Poble, situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida. Fou cap de l'antic mun. de Tamarit (s XIX). L'església parroquial és dedicada a sant Josep. Pertangué a la mitra de Tarragona. Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferran  (Estaràs, Segarra Poble (667 m alt) al sector septentrional del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. És esmentat ja el 1068 formant part de la marca de Berga del comtat de Cerdanya. Posteriorment fou de la jurisdicció dels comtes de Cardona. Hi ha restes d'un antic castell.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferran  (Olèrdola, Alt Penedès Llogaret i antiga quadra, dins la parròquia de Sant Pere Molanta, vora la carretera de Barcelona a València. El 1275 és esmentada la torre de Ferran i la seva capella.

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran  (Catalunya, s XII - s XIII)  Veure> Ferran d'Aragó (fill d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella).

53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran  (Catalunya ?, s XIII)  Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran  (Catalunya, s XIII – 1251)  Fill de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d'Hongria. Morí a molt tendra edat.

55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran  (Catalunya, s XIII)  Fill de Pere II el Gran. Primer dels fills naturals tinguts amb Agnès Zapata. El seu pare deixà, per a ell i Agnès, el castell i les torres d'Albarrasí, la plaça que havia estat del rebel Juan Núñez. L'alt valor militar d'aquestes possessions féu que Alfons II, germanastre de Ferran, les reclamés per a la corona. Davant la negativa de Ferran i d'Agnès, ambdós foren empresonats per un temps a tall de coacció. Deu anys després, regnant Jaume II, diversos magnats, entre els quals es comptaven dos dels bastards del casal de Barcelona, Pere

56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran  Veure> Ferran d'Aragó (fill d'Alfons III el Benigne i d'Elionor de Castella).

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferran  (Illes Balears, 1316 - França, v 1342)  Fill pòstum de Ferran de Mallorca. Era vescomte d'Omelàs i recollí del seu pare drets sobre el principat de Morea, i pel seu matrimoni amb Esquiva de Lusignan, filla d'Hug IV, en rebé també sobre Xipre. Tanmateix, el seu sogre l'empresonà el 1341, i morí al cap de poc temps.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran  (Illes Balears, s XIV - d 1316)  Fill natural de l'infant Ferran de Mallorca. Degué morir de poca edat, per bé que després que el seu pare (1316), ja que no ha deixat més notícia que la de la seva existència.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Família. Des de mitjan s XVI ostentà el càrrec de mestre de correus. El primer que fou hoste de correus, elegit per terna, el 1539, fou Antoni Joan Ferran.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Antoni  (Barcelona, 1786 – 1857)  Pintor i miniaturista. Format a Llotja, d'on va ésser professor. A més d'ésser bon retratista, conreà especialment el gènere històric i el religiós (La forja de Vulcà, Moisès al desert). La seva obra, encara que dins la línia academicista, participà del nou corrent romàntic.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Antoni  (Barcelona, s XVII)  Hoste de correus. Fill de Felip Ferran i Alcate, al qual succeí en el càrrec a la seva mort (1662). Aquell mateix any passà a Jaume Cortada (mort el 1690), de la família Ferran, amb una certa dependència dels Tassis, al qual succeïren la seva muller Teresa Cabanes i llur fill Rafael Cortada. Amb la Nova Planta (1716) el servei de correus fou incorporat a la corona.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Antoni Joan  (Barcelona, s XVI)  Hoste de correus. Aconseguí de Carles V, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill Antoni Joan Ferran.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Antoni Joan  (Barcelona, s XVI)  Mestre de correus. Fill i successor en el càrrec d'Antoni Joan. El 1565 Felip II confirmà la successió al seu fill, també anomenat Antoni Joan Ferran.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran, Antoni Joan  (Barcelona, s XVI)  Mestre de correus. Fill i successor en el càrrec d'Antoni Joan. El càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d'en Marcús i malgrat l'hostilitat dels Tassis. Fou succeït el 1610 pel seu fill Felip Ferran i Alcate.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferran, August  (Illes Balears, 1813 - l'Havana, Cuba, 1879)  Escultor. Possiblement fill d'Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny. Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d'aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina. Vers el 1838, i després d'una estada a París, s'instal·là a Cuba. Fou professor a l'Escola de Belles Arts de l'Havana durant molt de temps. Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Bartomeu  (Barcelona, s XV - d 1475)  Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d'altres temples. També fou canoner.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Ignasi Manuel de  (Barcelona, 1839 – 1880)  Jurisconsult, sociòleg i filòsof. Fou catedràtic d'economia política i d'estadística a la Universitat d'Oviedo i, més tard, de dret polític i administratiu a la Universitat de Barcelona. Fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l'Institut de Foment, i president (1877) de l'Ateneu Barcelonès. Col·laborà a "La Defensa de la Sociedad", "Eco de la Producción", "Revista Agrícola", etc. Va escriure, entre altres obres, Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo (1873) i La cuestión social (1878).

67 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran, Jaume  (Trípoli, Líbia, 1498 – Pamplona, Navarra, 1561)  Escriptor. De petit fou captivat, juntament amb la seva mare; portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi. L'any 1520 prengué l'hàbit dominicà. Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial (1550-59). Publicà una Vita sanctiInici página Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Jaume  (Barcelona, s XVI – 1621)  Jesuïta. És autor de l'obra De repudio sinagogue i d'altres.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Jaume  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic i polític. Fou canonge de la diòcesi d'Urgell i secundà el seu company Pau Claris en els desordres ocorreguts a Vic contra els bisbes centralistes (1634), en la lluita contra el seu bisbe Pau Duran i, finalment, en l'àmbit general de la política catalana. Fou elegit oïdor eclesiàstic de la Generalitat l'any 1640 i tingué una actuació directiva, àdhuc en el camp militar, durant la guerra dels Segadors.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Joan  (Catalunya, s XVII)  Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l'ha identificat amb l'autor d'una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Josep  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Ciutadà honrat. Com a membre del Braç Reial o Popular participà a la junta de braços de 1713. Formà part de la ponència especial encarregada de pronunciar dictamen provisional abans de la votació. En aquesta féu una proposició on era declarada la necessitat de preservar les Constitucions catalanes, amb la qual arrencà 18 dels vots del seu Braç favorables a la defensa. Després de ser decidida la prosecució de la resistència contra Felip V. En caure la capital, el 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran, Josep  (Barcelona, 1924 - )  Ballarí. Formà part de l'Original Ballet Russe i d'altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Pau  (Barcelona, s XVII – 1649)  Cavaller i filantrop. Comerciant molt ric. En morir, deixà 100.000 ducats destinats a la construcció de la casa de Convalescència, annexa a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. Gràcies a aquesta deixa, les obres van adquirir un ritme molt ràpid entre el 1655 i el 1680. En memòria del seu patró, sant Pau, s'hi aixecà la imatge barroca de Lluís Bonifàs que presideix el pati de la casa i hi foren instal·lades rajoles decorades que evoquen escenes del mateix sant.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferran, Pobla de  (Passanant, Conca de Barberà Veure> Pobla de Ferran, la.

75 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran IV de Castella-Lleó "l'Emplaçat"  (Sevilla, Andalusia, 1285 – Jaén, Andalusia, 1312)  Rei de Castella-Lleó (1295-1312). Es va aliar amb Jaume II de Catalunya-Aragó per repartir-se el regne de Granada, empresa que fou abandonada i hom només pogué conquerir Gibraltar (1309).

76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran I de Catalunya-AragóFerran I de Catalunya-Aragó "Ferran d'Antequera"  (Medina del Campo, Castella, 27/nov/1380 – Igualada, Anoia, 2/abr/1416)  Rei de Catalunya-Aragó (1412-16). Fill segon de Joan I de Castella i d'Elionor d'Aragó. Les possessions llegades pel seu pare (m 1390), i augmentades pel dot que aportà la seva rica muller, Elionor d'Alburquerque, comprenien un extens territori de Castella i Extremadura. La mort de Martí l'Humà sense successió directa (1410) i l'interregne que seguí a la corona de Catalunya-Aragó suscitaren les seves ambicions polítiques i reivindicà el seu dret a la successió, basat en el fet que era nét de Pere III el Cerimoniós, a través de la mare, Elionor. La seva candidatura, inicialment poc viable, passà a primer terme en produir-se l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa a mans dels Luna, partidaris de Jaume d'Urgell. Tant la candidatura urgellista com la de Lluís deInici página Calàbria, defensada pels Urrea i l'arquebisbe, quedaren debilitades. Ferran es féu seus els...  Segueix... 

77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran II de Catalunya-AragóFerran II de Catalunya-Aragó "el Catòlic"  (Sos, Aragó, 10/mai/1452 - Madrigalejo, Extremadura, 23/gen/1516)  Rei de Catalunya-Aragó (1479-1516), de Castella (1474-1504), de Sicília (1458-1516) i de Nàpols (1504-16). Fill de Joan II de Catalunya-Aragó i de Joana Enríquez. La seva infantesa transcorregué en mig de greus dificultats, a causa del conflicte entaulat entre el seu pare i les classes privilegiades catalanes (Guerra contra Joan II, 1462-72). Reconegut hereu de la corona aragonesa, en morir el príncep de Viana (1461), i lloctinent general de Catalunya. L’any 1469 contragué matrimoni a Valladolid amb la princesa Isabel de Castella, germana d’Enric IV. Aquest matrimoni provocà la guerra civil castellana (1475-79) entre els partidaris d’Isabel i els de Joana la Beltraneja en morir Enric IV de Castella (1474). Ferran, proclamat corregent de Castella en l’arbitratge de Segòvia (1475), participà activament en la direcció militar de la contesa. El 1479, havent...  Segueix... 

78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran II de Lleó  (Castella, v 1137 – Benavente, Castella, 1188)  Rei de Lleó, d'Astúries i de Galícia (1157-88). Fill segon d'Alfons VII de Castella i de Berenguera de Barcelona.

79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran I de Nàpols  (València ?, 1423 – Nàpols, Itàlia, 25/gen/1494)  Rei de Nàpols (1458-94). Fill natural i successor d'Alfons el Magnànim, el qual, el legitimà el 1440, i el 1443 fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria. Per assegurar l'ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda dels prínceps de Tàrent, Isabel Chiaramonte. A la mort d'Alfons el Magnànim no fou reconegut pel papa Calixt III, el país, feu de la Santa Seu, fou envaït (1460) per Joan d'Anjou, però ell el vencé prop de Troia (1462) amb l'ajut dels Sforza i de Pius II. Col·laborà en la política del seu oncle Joan II de Catalunya-Aragó en la lluita contra França. Dedicat a la reconstrucció del país, desenvolupà una hàbil política econòmica i fomentà el desenvolupament de les ciències i de les arts:Inici página féu obrir la universitat el 1465 i afavorí la introducció de la impremta (1473). El 1482, després d'expulsar els turcs d'Otranto, emprengué la guerra de Ferrara, que fou ruïnosa per a l'estat, i hagué de fer cara a la célebre Conjuració dels Barons, contra l'autoritarisme monàrquic (1485), oposició fomentada per Gènova, Venècia i el papa Innocenci VIII, que ell reprimí enèrgicament. A la seva mort fou succeït per Alfons II.

80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran II de Nàpols  (Nàpols, Itàlia, 1467 – 1496)  Rei de Nàpols (1495-96). Primogènit d'Alfons II de Nàpols i d'Hipòlita Sforza de Milà. Quan abdicà el seu pare, hagué de refugiar-se a Ischia, davant la invasió de l'exèrcit francès de Carles VIII i l'entrada i la coronació d'aquest a Nàpols. Amb l'ajuda del Gran Capità, aconseguí, tanmateix, de desembarcar a Calàbria i d'entrar triomfalment a Nàpols, insurreccionada contra els francesos (1495). El 1496 es casà amb la seva tia Joana d'Aragó per tal d'assegurar-se l'ajuda de Ferran II de Catalunya-Aragó. Morí, però, quan estava a punt d'alliberar el regne dels francesos i dels nobles francòfils. Fou succeït pel seu oncle Frederic.

81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran III de Nàpols  Veure> Ferran II de Catalunya-Aragó.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran I de Sicília  Veure> Ferran I de Catalunya-Aragó.

83 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran II de Sicília  Veure> Ferran II de Catalunya-Aragó.

105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran VI d'EspanyaFerran VI  (Madrid, 23/set/1713 - Villaviciosa de Odón, Castella, 10/ago/1759)  Rei d'Espanya (1746-59). Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia. Contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal (1729). Durant el seu regnat fou capità general de Catalunya el marquès de La Mina, Santiago Miguel de Guzmán, creador del barri de la Barceloneta. Fou autoritzada (1756) la Companyia de Comerç de Barcelona, que obrí el camí del comerç americà alsInici página catalans per primera vegada, i l'establiment (1758) de la Junta de Comerç de Barcelona. Fou denegada, per contra, al principi del regnat, la sol·licitud de retornar la Universitat de Cervera a Barcelona.

104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran VII d'EspanyaFerran VII  (El Escorial, Madrid, 14/oct/1784 - Madrid, 29/set/1833)  Rei d'Espanya (1808 i 1814-33). Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma. Durant el temps que durà la guerra del Francès, Ferran VII estigué retingut per Napoleó al castell de Valençay (mai/1808-mar/1814). Al seu retorn, i de València estant, redactà el decret del 4/mai/1814, que anul·lava tota l'obra de les Corts i que significava el retorn a l'absolutisme. Les forces expedicionàries comandades per Riego obligaren el rei a jurar la Constitució (9/mar/1820). En el transcurs del Trienni Constitucional (1820-23), el rei conspirà amb els absolutistes (regència d'Urgell) i amb les potències de la Santa Aliança, acordaren enviar els Cent mil fills de sant Lluís, els quals envairen amb facilitat el país i restablí a Ferran com a monarca absolut (oct/1823), i s'inicià l'anomenada Dècada Ominosa (1823-33). Emigrats o empresonats els liberals, hi hagué alçaments absolutistes (guerra dels Malcontents de Catalunya, 1827). El 1830...  Segueix... 

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran d'Aragó  (Catalunya ?, a 1194 - d 1242)  Infant d'Aragó. Fill d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella; oncle de Jaume I. Ingressà a l'orde del Císter, del qual arribà a ésser abat de Montaragó. Fou cap d'un dels bàndols de l'aristocràcia aragonesa durant la minoritat del rei Jaume, en contra del regent comte Sanç de Provença. El 1218, a les Corts, es mostrà favorable als procediments de concòrdia, encara que després els dificultà i els ajornà fins a la pau d'Alcalá (1227), en què es decidí a sotmetre's a l'arbitratge de l'arquebisbe de Tarragona, del bisbe de Lleida i del mestre del Temple. Participà en la conquesta de València. El 1245 ostentava el càrrec de procurador dels regnes.

85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran d'Aragó  (València, 1329 - Castelló de la Plana, 1363)  Infant d'Aragó. Fill d'Alfons III de Catalunya-Aragó i d'Elionor de Castella. El 1330 rebé els marquesats de Tortosa i ds Camarasa, de nova creació, i altres donacions al regne de València. Pretendent al tron català, va haver de fugir a Castella (1335) davant l'hostilitat general. El 1347 fou el cap de la revolta de la Unió aragonesa i valenciana de nobles contra el seu germanastre Pere III el Cerimoniós, va ésser derrotat i empresonat a la batalla d'Épila (1348), però, a instàncies dels castellans, fou alliberat i retornà a Castella. A la Guerra dels Dos Peres, posà la regió d'Alacant-Oriola a mans de Pere I de Castella (1356) i intentà de ressuscitar la Unió a València, però ningú no el seguí; i quant, l'any següent, Alacant fou ocupat per les forces de Pere III, es passà al seu costat. Pere I, com a reacció, feu matar la seva mare i el seu germà Joan. Es casà amb Maria de Portugal, de la qual no tingué fills. Enfrontat amb Pere III per motius econòmics, va morir lluitant contra Enric de Trastàmara, l'algutzir del rei. Heretà els seus béns el seu nebot, el comte Pere II d'Urgell, però, a la seva mort, els marquesats de Tortosa i Camarasa es reintegraren a la corona.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran d'Aragó  (Àndria, Pulla, Itàlia, 15/des/1488 – València, 20/oct/1550)  Duc de Calàbria. Fill primogènit del darrer rei de Nàpols, Frederic II. Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó. El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ferran de Mallorca (o Ferran de Morea)  (Perpinyà, v 1278 - el camp de la Manolada, Morea, Grècia, 5/jul/1316)  Infant de Mallorca. Tercer fill baró de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. En 1304-05, amb fra Bernat Deliciós i d'altres, preparà un pla per unir tots els elements antifrancesos i independentistes del Llenguadoc i lluitar contra el domini francès. Jaume II de Mallorca descobrí i executà la majoria dels confabulats. Ferran marxà de la cort de Perpinyà i passà a la del seu cosí Jaume II de Catalunya-Aragó iInici página d'aquí a Sicília, on acordà amb Frederic II (pacte de Milzzo) d'anar a Orient com a lloctinent reial i cap suprem de la Gran Companyia Catalana. El 1307 era a Gal·lípoli, on fou ben rebut per tots els caps de la Companyia, amb l'excepció del més important, Bernat de Rocafort, que el va reconèixer...  Segueix... 

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Alcate, Felip  (Barcelona, s XVII – 1662)  Mestre de correus. Fill i successor en el càrrec (1610) d'Antoni Joan Ferran. Arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana (Tassis). El 1662 el càrrec passà al seu fill Antoni Ferran.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Arolas, Eugeni  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1895)  Compositor. Dirigí l'Escola de Cecs i Sords-Muts de Barcelona. És autor d'una opereta, peces per a piano i altres obres.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Bayona, Manuel  (Barcelona, 1830 – 1896)  Pintor. Es formà sota la direcció del seu pare, Antoni Ferran. Amplià els seus estudis a París, on va ésser deixeble de Couture. Com ell, sentí predilecció pels temes històrics i pel retrat; un dels més coneguts és el d'Antoni de Capmany de la galeria de Catalans Il·lustres de l'ajuntament de Barcelona.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Camps, Jaume  (Cervera, Segarra, 13/jul/1928 - )  Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA). Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions. Ha fet diverses traduccions al castellà i ha estudiat l'obra poèticaInici página d'Alfons Costafreda (1980).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Ferran i CluaFerran i Clua, Jaume  (Corbera d'Ebre, Terra Alta, 1/feb/1851 – Barcelona, 22/nov/1929)  Metge i bacteriòleg. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1872. Es dedicà també a la pintura de paisatges, a Tortosa. Inicià l'exercici de la medicina al Pla del Penedès, i el 1875 es traslladà a Tortosa. Practicà la cirurgia ocular, féu assaigs sobre electroteràpia i, a Barcelona, investigà les tècniques de Pasteur; resultat d'aquests estudis són Memorias sobre parasitismo bacteriano. El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians. El 1884, a l'hospital Phavo de Marsella, amb motiu d'una epidèmia de còlera, assajà tècniques que després aplicà a l'epidèmia de còlera del País Valencià (1885). Nomenat director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona (1886-1905) creà una vacuna antitífica i una d'antiràbica i el 1919 trobà la vacuna antialfa contra la tuberculosi. Deixà un gran nombre de publicacions científiques, com Etiología del...  Segueix... 

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Coromines, Àngel  (Palafrugell, Baix Empordà, 1892 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)  Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador. Fou redactor de "La Publicidad", "La Publicitat", "El Be Negre", "D'Ací i d'Allà" i "El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses". És autor d'un llibre per a infants: 3 al Pol. Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis. Va col·laborar a "Vida Nova", revista de Montpeller.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Ferran de PolFerran i de Pol, Lluís  (Arenys de Mar, Maresme, 17/gen/1911 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19/oct/1995)  Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Barcelona (1933). Guanyà amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller 1937. Visquè vuit anys a Mèxic, on s'havia exiliat el 1939, on fou redactor del "Full Català" i dels "Quaderns de l'Exili". S'hi llicencià en lletres (1946) i reflectí l'encís d'aquell país en obres com Abans de l'alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956) i Érem quatre (1960). Ja a Catalunya i en obres posteriors, com Miralls tèrbols (1966), De lluny i deInici página prop (1973), Entre tots o farem tot (1982) o Sedna (1985) retrata amb gran imaginació i un estil impecable el món català. Estigué casat amb l'escriptora gal·lesa Esyllt T. Lawrence.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i de Rocabruna, Pere Enric de  (Barcelona, 1875 - Brussel·les, Bèlgica, 1919)  Músic. Deixeble de Melcior Rodríguez i d'Alcàntara i d'Enric Morera. És autor de notables obres simfòniques, obres escèniques (Las bodas de Camacho (1903), La cegueta, Les amants de Palerme i Rossinyol) i l'opereta Barnum. Residí a Brussel·les fins a la seva mort i hi estrenà amb èxit l'obra Sair Confidentiel (1913). Harmonitzà cançons populars catalanes, l'Andante Elegíaco (1902) i Primavera (1914).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i de Sacirera, Felip de  (Barcelona, 1658 – Nàpols, Itàlia, 1715)  Noble i diplomàtic. Capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Desconfiada el 1700. Posteriorment, el braç militar de les Corts catalanes l'elegí com a representant per a demanar a Felip V que nomenés un virrei per a Catalunya abans de jurar els privilegis. El 1703 ja es decidí per l'arxiduc Carles d'Àustria, i durant la guerra de Successió dirigí forces militars a Tarragona i Lleida (arribà al grau de coronel) i actuà com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt. Fou nomenat coronel d'infanteria i comte de Ferran (1706). L'any 1713 fou designat ambaixador català a l'Haia i tractà de pressionar les representacions estrangeres i Jordi I d'Anglaterra, que acabava d'accedir al tron i li plantejà el Cas dels Catalans, per tal d'obtenir una protecció per a la República catalana. La notícia de la rendició de Barcelona li provocà una crisi que el dugué ràpidament a la mort.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Degrie, Antoni  (Barcelona, 1877 - 1947)  Enginyer i químic. Catedràtic de química a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, d'on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d'anàlisi química. Professor a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola del Treball de Barcelona. Autor de llibres de text i d'estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L'ensenyança de la química a l'Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o unInici página reductor? (1921) i Principios fundamentales de los procedimientos de análisis químico (1922).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Dumont, Andreu de  (Barcelona, 1816 – 1903)  Escriptor. Un dels fundadors i secretari perpetu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, li correspon en gran part l'eficàcia d'aquest institut durant mig segle, especialment en la lluita contra la fil·loxera. Fou també secretari de l'Acadèmia de Belles Arts durant cinquanta-tres anys.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Pagès, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1927 - )  Gravador. Es formà amb Modest Gener i, a Barcelona, a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Professor a l'Escola d'Art de la diputació de Tarragona (1967-92), hi creà el Taller de Gravat (1979). Ha fundat i formà part de diversos grups artístics. Especialment reconegut com a medaller, ha desenvolupat tècniques de gravat originals. Ha rebut nombrosos premis i fou membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981).

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferran i Salvador, Vicent  (València, 1898 – 1977)  Erudit. Fou professor de la Universitat de València i pertanyé a l'Acadèmia de Sant Carles (de la qual fou secretari perpetu) i al Centre de Cultura Valenciana. Entre les seves obres destaquen Capillas y casas gremiales de Valencia (1922), El castillo de Montesa (1926), Arnaldo Juan y su "Estil de la governació" (1936) i Historia del grabado en Valencia (1943).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran i Vallès, Adrià  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1774 – Barcelona, d 1842)  Escultor. Després d'estudiar a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, vers el 1804 obrí taller en aquesta ciutat. L'any 1809, fugint de l'ocupació francesa, s'instal·là a Palma de Mallorca. En principi es dedicà exclusivament a la imatgeria, però més endavant construí també mobiliari d'una gran qualitat. Malgrat el prestigi que assolí a les Illes, el 1822 era novament a Barcelona, on arribà arruïnat i portà una existència precària fins que va morir foll a l'hospital. Entre les moltes obres que realitzà per a les esglésies mallorquines sobresurten una Pietat, un joc de canelobres de set braços per a Sant Jaume i un Sant Bru per a la cartoixa de Valldemossa i que ara figura a la catedral de Mallorca, també féu un llit de gran parada per al palau del marquès de Solleric. A Barcelona esculpí imatges per al convent de Santa Caterina i un Neptú per a una font pública. Tingué un fill que, en principi, l'ajudava al taller i que possiblement fou August Ferran.

102 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran Mateu  (Montsó, Aragó, 18/mar/1389 - Aragó ?, oct/1389)  Fill de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el tercer dels infants haguts pel matrimoni.

Anar a:    Fer ]    [ Fernandez de la C ]    [ Ferra ]    [ Ferran, A ]    [ Ferran, P ]    [ Ferran i A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -