A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pallars ]    [ Pallars, L ]    [ Pallars J ]    [ Paller ]    [ Palma ]    [ Palma de M ]

La persona de bé exigeix tot de si mateix, la persona mediocre espera tot dels altres. (Confuci)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars  (Catalunya, s XIV - s XVI)  Llinatge feudal sorgit de les tres dinasties de les cases comtals de Pallars, principalment de la tercera, en la qual es formà la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses, iniciada per Artur Roger de Pallars.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Arnau de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fill natural del comte Arnau Roger II de Pallars.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Arnau de  (Catalunya, s XIV)  Frare santjoanista que apareix documentat el 1371. Podria ser identificat amb l'homònim.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Arnau Roger de  (Catalunya, 1408 – 1461)  Bisbe d'Urgell (1436-61). Fill de comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I. Com a bisbe intervingué activament en les corts de 1448-49, fouInici página canceller d'Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma (1455), patriarca d'Alexandria (1457). Tingué un paper important en l'acord entre Ferran I de Nàpols i Carles de Viana (1458) i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II (1460). El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l'afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Artau  (Catalunya, s XIV)  Noble. Fill d'Artau Roger. Ha deixat poques dades d'interès. Apareix en molt bones relacions amb el germà gran Jaume Roger, baró de Mataplana.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Artau Roger de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Iniciador de la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses. Era fill dels comtes Hug I i Sibil·la I. El seu fill i successor fou Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Beatriu de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Era filla de Ramon de Pallars, el més gran dels bastards del comte pallarès Arnau Roger II. Casada amb Guillem IV d'Anglesola.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Eclesiàstic. Apareix documentat el 1345. Podria ser un bord de Pallars esmentat ja anys enrera i possible fill natural d'Hug de Mataplana.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Bertran de  (Catalunya, s XIV)  Frare santjoanista. La seva situació genealògica dins la família no ha estat aclarida. Tingué un fill bastard homònim.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Bertran de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fill natural de l'homònim. En 1366-70 apareix com a procurador de la baronia de Mataplana, propietat del seu parent Jaume Roger i actuant per compte del tutorInici página d'aquest, el vescomte de Cardona. Era vassall de Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pallars, bisbat de  (Catalunya, 888 – 920)  Bisbat efímer. Creat amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d'Urgell) pel bisbe intrús d'Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça. El primer bisbe fou Adolf. Esclua es proposava així d'erigir una metròpoli catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l'extinció del bisbat a la mort d'Adolf (el 920 el bisbat havia retornat ja al d'Urgell). El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrarb tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon II; probablement la seva elecció fou fruit d'una maniobra desconeguda del seu pare. A la mort d'Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d'Urgell.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Borrell I de  Veure> Borrell I de Pallars.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pallars, comtat de  (Catalunya, s VIII - 1011)  Territori medieval, situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d'Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamicell. El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l'ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana. Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units aInici página Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la...  Segueix... 

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, comte de  Veure> Hug Roger III de Pallars Sobirà (v 1430 - 1503).

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA / HISTÒRIA

situació del PallarsPallars, el  (Pallars Jussà / Pallars Sobirà Regió natural i històrica de Catalunya, dividit entre les dues comarques, al vessant mediterrani dels Pirineus centrals. És separada de la Vall d'Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l'aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l'Ebre. Dins aquesta, el Pallars s'orientà de nord a sud ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana (Ribagorça) i del Segre (Andorra i Alt Urgell). A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s'aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera. Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d'amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels Pirineus, com a unitats geogràfiques: la Zona Axial pirinenca, la zona de les Nogueres, les Serres Interiors prepirinenques, la Depressió Mitjana i les Serres Exteriors. L'orientació decididament migjornenca del Pallars...  Segueix... 

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Elvira de  (Catalunya, s XV)  Filla de Jaume Roger de Mataplana-Pallars. El 1472 es casà amb Ramon Lladró, al qual fou donat aleshores el vescomtat de Vilanova. Fills seus foren Roger Lladró i Jaume, dit de Pallars, caps de dues branques que es disputarien violentament la possessió familiar de la vall de Xelva.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Ermengol I de  Veure> Ermengol I de Pallars.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Guillem I de  Veure> Guillem I de Pallars.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Isarn I de  Veure> Isarn I de Pallars.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPallars, Jaume de  (País Valencià, s XV)  Noble. Fill de Ramon Lladró i d'Elvira de Pallars. Prengué el cognom de la seva mare. Disputà la possessió de la vall de Xelva a la seva neboda Elvira Lladró i al marit d'aquesta, Ximeno d'Urrea, que arribà a agafar-lo presoner. Una sentència reial donà la raó a Jaume. Un fill d'aquest, Pere Lladró, heretaria la vall, però encara hagué de combatre per sostenir-la. Un altre fill seu fou dit Lluís de Pallars.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Llop I de  Veure> Llop I de Pallars.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pallars, Lluís de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Fill de Jaume de Pallars. El 1473 figurava entre els valencians que anaren amb l'infant Ferran, futur rei Catòlic, a alliberar Perpinyà del setge que hi posaren els francesos.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pallars, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1491 a Joan Ramon Folc IV de Cardona i d'Urgell sobre el comtat de Pallars (Sobirà), i des d'aleshores anà unit al ducat de Cardona.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallars, pic de  (Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera Cim (1.677 m alt) de la serra de Montsec de Rúbies, termenal dels dos municipis.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallars, port de  (Pallars Sobira / Vall d'Aran Veure> Bonaigua, port de la.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Era fill natural del comte Arnau Roger II de Pallars. A la mort del seu pare (1343), no hi havia successió directa legítima i el comtat passà a un germà del difunt,Inici página Ramon Roger II. Tingué una filla anomenada Elvira.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Ramon III de  Veure> Ramon III de Pallars.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Roger Bernat de  (Catalunya, s XIV - v 1347)  Noble. Fill tercer d'Hug VII de Mataplana i de Sibil·la, comtes del Pallars Sobirà. Mort el seu pare (1328), els dos germans més grans el succeïren en el regiment del comtat: Arnau Roger II fou comte des del 1328 fins al 1343, i Ramon Roger II, ho fou des del 1343 fins al 1350. Tanmateix, Roger Bernat rebé (1345) del seu germà Ramon Roger les baronies de Mataplana, de Cervelló i també les Borges, Arbeca i Castelldans, a les Garrigues. Juntament amb el seu germà, el comte serví la causa de Pere el Cerimoniós en la lluita al Rosselló contra Jaume III de Mallorca. Mort sense fills, n'heretà la baronia el seu germà Arnau, el qual també es casà amb la vídua.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallars, Sant Cristòfol de  (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental Veure> Sant Cristòfol de Pallars.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallars, Sant Jaume de  (Tremp, Pallars Jussà Veure> Sant Jaume de Pallars.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars, Sunyer I de  Veure> Sunyer I de Pallars.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pallars, vegueria de  (Catalunya, s XIII – 1716)  Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Lleida. Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l'Alta Ribagorça a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. El s XIII figurava com a sots-vegueria de Pallars, independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorçana i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guart. El 1716, amb la Nova Planta, esdevinguéInici página corregiment de Talarn.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pallars, vescomtat de  (Catalunya, s XI)  Jurisdicció de l'antic comtat de Pallars. No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al s XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n'hi mantingueren un. És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se'n servissin. Amb la divisió del comtat (1010) en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats. Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d'Àger al sud els restà relleu. El primer vescomte conegut és Ató (1015-22), probablement bastard del comte Sunyer I; tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte Guillem II, Ermengarda, vescomtessa d'Urgell, amb l'alou de les Llacunes a la vall de Siarb. Un Isarn, casat amb Quíxol, es titulà vescomte en 1032-35, fou l'origen dels...  Segueix... 

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars i de Mur, Elvira de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Filla de Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua. Per ella la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars.

34 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Pallars i Faro, Francesc  (Benavarri, Ribagorça, 1706 - Ki-chien, Xina, 1778)  Missioner i bisbe. Estudià a la universitat de Saragossa i el 1728 ingressà a l'orde dominicà. El 1736 anà com a missioner a les Filipines, on fou catedràtic de la universitat de Manila (1739), prior del convent de Manila i procurador general de l'orde. El 1753 fou nomenat bisbe de Sinópolis i vicari apostòlic de Fujian (Xina). Desplegà una gran activitat missionera i fou nomenat administrador apostòlic de les províncies de Zhejiang i Jiangxi. És autor d'escrits pastorals i d'una Relación sobre el martiri d'alguns missioners.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPallars i Fernández de Vergua, Jaume Roger de  (Catalunya, s XIV - 1377/1420)  Fill d'Artau Roger de Pallars. Era senyor d'Arbeca, Castelldans, les Borges, la Llena i la meitat de Castellet. Es casà (1370) amb Elvira (o Elionor) de Mur. El 1374 vengué la baronia de Mataplana i la vall de Toses al baró Pere Galceran III de Pinós. Fou pare d'Elvira de Pallars i de Mur.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pallars i Penya-roia, Francesc  (València, 1590 - Valldecrist, Alt Palància, 1656)  Cartoixà. Estudià drets a Salamanca. Sacerdot, ingressà primer a l'orde caputxí i el 1626 a la cartoixa de Valldecrist. Fou vicari de la de Viaceli (Baix Segura) i prior de la d'Aracristi (Horta) (1642-45). Deixà inèdites nombroses obres religioses.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pallars Jussà, comtat de  (Catalunya, s X - a 1192)  Territori medieval (o Baix Pallars), que comprenia la vall del Flamicell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp. Com a conseqüència de l'emigració devers el sud era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d'expansió Noguera avall. Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se

39 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del Pallars JussàPallars Jussà, el  (Catalunya Comarca: 1.343,08 km2, 13.530 hab (2014), capital: Tremp. Situada al nord-oest de Catalunya, entre el Pallars Sobirà (nord), les Ribagorces (oest), la Noguera (sud) i l’Alt Urgell (est). - GEOGRAFIA FÍSICA: Està constituïda per la conca de Tremp, àmplia depressió d’uns 25 km d’ample per 30 de llarg i de 400 a 500 m d’altitud mitjana, excavada per l’erosió fluvial en els materials tous sedimentaris (margues i argiles), envoltades per alteroses muntanyes: al nord hi ha les serres interiors pirinenques que formen un gran anticlinal calcari constituït perInici página les serres del Boumort (2.077 m alt), Peracalç (1.478 m) i Sant Gervàs (1.887 m); al sud tanca la conca la serra del Montsec (1.676 m al Montsec d’Ares i 1.677 m al Montsec de Rúbies); a l’oest les serres de Llerós (1.689 m) i de Montllobar (1.125 m), que separen la conca de la Noguera Pallaresa de la de la Noguera Ribagorçana (però les annexions de municipis ribagorçans a Tremp han estès la comarca...  Segueix... 

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallars Jussà, el  (Pallars Jussà Nom oficial del nou municipi del Pont de Claverol.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars Jussà, Guillem de  (Catalunya, s X – s XI)  Veure> Guillem II de Pallars-Sobirà.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars Jussà, Ramon IV de  (Catalunya, s X – s XI)  Veure> Ramon IV de Pallars Jussà.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallars Ribagorça, Ramon II de  Veure> Ramon II de Pallars-Ribagorça.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pallars Sobirà, comtat de  (Catalunya, s XI – s XV)  Territori medieval (o Alt Pallars). Comprenia el que havia estat el nucli originari de l'antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa. Al començament del s XI era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat. Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al s XV. El primer comte fou Guillem II de PallarsInici página Sobirà.

44 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del Pallars SobiràPallars Sobirà, el  (Catalunya Comarca: 1.377,92 km2, 7.220 hab (2014), capital: Sort. Situada al sector nord-oest de Catalunya, entre la Vall d’Aran (nord-oest), l’Alta Ribagorça (oest), el Pallars Jussà (sud – sud-oest), l’Alt Urgell (est – sud-est) i Andorra (nord-est). GEOGRAFIA FÍSICA: Està constituïda per la vall alta del riu Noguera Pallaresa i les dels seus afluents de capçalera, que es desenvolupen quasi íntegrament dins el Pirineu axial. Morfològicament, s’hi poden distingir tres sectors claraments diferenciats: 1) al nord, un seguit de massissos paleozoics, on predominen les roques granítiques, que han estat molt atacats per l’erosió glacial i on es localitzen les màximes altituds del Pirineu català, amb els cims de la Pica d’Estats (3.143 m alt), Sotllo (3.073 m), Monteixo (2.905 m), el pic de Peguera (2.982 m ), Montsent de Pallars (2.881 m), els Encantats (2.747 m) i Montesclado (2.386 m); hi ha zones lacustres, que es compten entre les més importants dels...  Segueix... 

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallàs, Antoni  (Tarragona, s XVIII)  Escultor actiu a Tarragona. És autor del retaule de Sant Miquel per a la seu tarragonina (1770), la imatge principal del qual esculpí Lluís Bonifàs. També obrà el retaule major de l'església parroquial de Vallmoll, projectat per Bonifàs l'any 1776, i altres retaules per a aquest mateix temple (Nostra Senyora del Roser, Sant Miquel, Sant Nom de Jesús).

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pallàs, Antoni  (València, 1663 – 1780)  Escriptor. Era cavaller de Montesa. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles valenciana. És autor d'alguns poemes en castellà, així com d'una epístola literària.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPallàs i Arissa, Camil  (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1918 - Roda de Ter, Osona, 1982)  Arquitecte. Obtingué el títol professional en 1945. Ha realitzat notables treballs de recerca i restauració d'obres artístiques, al front Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, la qual presidí del 1954 al 1978.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallàs i Latorre, Paulí  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 5/oct/1893)  Obrer tipògraf i anarquista. Formà part de la minoria anarquista partidària de fer la revolució per mitjà d'atemptats terroristes. D'acord amb les seves idees, va atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (24/set/1893). Al cap de pocs dies fou afusellat juntament amb altres obrers. Per venjar la seva mort, un altre anarquista, Santiago Salvador, llançà una bomba al teatre del Liceu (7/nov/1893).

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pallàs i Peñarroja, Francesc  (València, 1591 - 1656/59)  Religiós cartoixà. Es llicencià en ambdós drets a Salamanca. Ingressà a l'orde caputxí el 1618, però l'any següent canvià d'orde. Fou prior de les cartoixes d'Aracristi i de la Valldecrist. És autor d'escrits piadosos.

50 CATALUNYA - CULTURA

logo de Pallassos Sense FronteresPallassos Sense Fronteres  (Barcelona, 1993 - )  Organització no governamental d'ajut humanitari. Creada pel pallasso Tortell Poltrona. Aplega pallassos i artistes d'altres rams que, sota el lema "Cap nen sense un somriure", es desplaçen a les zones afectades per conflictes bèl·lics a fi d'intentar-ne millorar les condicions de vida mitjançant l'art i l'humor. Ha actuat en camps de refugiats d'arreu del món: Bòsnia, Croàcia, Algèria, Kenya, Palestina, Colòmbia, Brasil, etc. Té delegacions a tot l'estat espanyol i a França, Itàlia, EUA, Canadà, etc. Ha estat declarada d'utilitat pública per l'estat espanyol i ha rebut, entre altres guardons, el Memorial Lluís Companys (1993), la Medalla al mèrit cultural de l'estat de Palestina (1994), el Premi Ciutat de Barcelona (1994) i el Nas d'OrInici página Honorífic del Festival de Pallassos de Cornellà (1996). Pallassos Sense Fronteres

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatPallejà  (Baix Llobregat Municipi: 8,41 km2, 48 m alt, 11.253 hab (2014). Situat a la dreta del Llobregat, que li fa de límit amb el municipi del Papiol. L'agricultura de regadiu és possible gràcies al regatges derivats de pous i fonts, amb aigües procedents del Llobregat. Produeix fruita i hortalisses. Avicultura. Indústria d'extracció de materials per a la construcció (calç, ciment), tèxtils, de la fusta (mobles), metal·lúrgiques, etc. La població s'ha multiplicat per deu durant el s XX, és especialment important l'ascens demogràfic registrat des del 1950, que s'ha accelerat en xifres absolutes després d'aquest any. L'església parroquial del poble és dedicada a santa Eulàlia. La quadra de Pallejà era inclosa dins la baronia de Cervelló. L'anomenat castell de Pallejà correspon a l'antiga casa aloera, que hom l'ha cedit en part a la parròquia per a la celebració d'actes culturals.. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Club Atletisme - Club Futbol

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palleja, Onofre  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Astrònom i eclesiàstic. Fou catedràtic d'astronomia a la universitat de València. És autor de les obres Discurso de la naturaleza, causas y efectos de los cometas (1619), Tablas astronòmicas y argolísticas i Libro segundo del juicio de las natividades, inèdit.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallejà i Famada, Gaietà de  (Barcelona, s XVIII)  Jurista. Fill d'Honorat de Pallejà i Riera. Tinent de regidor perpetu de l'ajuntament de Barcelona (1747 i 1767), batlle dels cóps (1749) i cònsol de la Llotja, i capità del regiment de Barcelona, traduí al castellà el Llibre del Consolat de Mar (1732).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallejà i Martí, Josep  (Tarragona, 1873 – Barcelona, 1945)  Arxiver. Fill d'un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del qual fou secretari. El 1921 fou nomenat director de l'Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals del patiInici página dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i emprengué la tasca d'ordenar i classificar la documentació d'una manera racional. Essent cap del Museu Arqueològic de Barcelona demostrà documentalment que Jaume Huguet fou l'autor del retaule del Conestable.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallejà i Riera, Honorat de  (Barcelona, s XVII – 1720)  Polític. Fill d'un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona (1703-04). Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït. El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern felipista. El 1705, quan el rei-arxiduc Carles III s'apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l'executà en efígie. Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels setze administradors del municipi de Barcelona nomenats pel duc de Berwick. L'any 1716 fou nomenat oïdor de l'Audiència. El 1717 fou agraciat amb els privilegis de cavaller i de noble del Principat.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallejà i Vendrell, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1864 - s XX)  Republicà. Començà com a possibilista el 1882 i després de participar en la Unió Republicana del 1903 marxà al partit reformista. Formà part de l'ajuntament de Reus des del 1895 i fou un dels impulsors de l'Escola Municipal d'Arts i Indústries. El 1935 publicà una Crònica de Reus (Memòries d'un septuagenari) especialment valuosa per a la història del republicanisme a Reus en 1868-73.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Paller  (Bagà, Berguedà)  Santuari (la Mare de Déu de Paller) (ant: els Banyadors), situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l'esquerra del Bastareny. El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt,Inici página on hi ha restes de l'església; esmentat ja el 1200, era sota la cura d'un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots. Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687. El 1747 s'inicià la construcció de l'actual santuari a Paller de Baix, prop de la font dels Banyadors (per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors); era costum que els devots s'hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa. A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en bona part el 1936, i reconstruïts després.

58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Palleroa  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Santuari (la Mare de Déu de Palleroa), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1.129 m alt), estesa de nord-oest a sud-est, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana.

59 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pallerol  (Sopeira, Ribagorça Poble, fins al 1970 de l'antic municipi de Sant Orenç, al vessant septentrional del Talló d'Aulet. L'església parroquial (Sant Pere) depèn de la d'Aulet.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallerola i Munné, Domènec  Nom de l'escriptor Domènec de Bellmunt.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallerols  (Talavera, Segarra Poble, que forma un sol nucli amb Ondara. És a l'extrem septentrional del municipi, a la dreta del riu d'Ondara. De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la de Montfar. Era de la jurisdicció del comte d'Erill. Al s XIX formà un municipi amb Civit.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallerols  (la Sènia, Montsià)  Santuari (Mare de Déu dels Pallerols), situat prop del cim d'un dels contraforts més meridionals dels ports de Beseit, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l'Ebre, al nord de la vila, al límit amb el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat).

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPallerols  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Antiga parròquia (Santa Eugènia) absorbida després de la fundació de la vila (1177-78).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallerols  (Garrotxa Veure> Sant Feliu de Pallerols.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallerols de Rialb  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Poble, situat al sector nord-oriental del terme, als vessants occidentals de la muntanya de Sant Marc. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallerols del Cantó  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Poble (1.248 m alt), situat a l'esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona. L'església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc. El lloc és esmentat ja el 839. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó. Fou municipi independent fins el 1972; l'antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l'antic monestir d'Elins i el terme separat de Castellins.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallés i Llordés-Bertran, Josep  (Vilagrassa, Urgell, 1846 – Barcelona, d 1905)  Escriptor i periodista. Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València -on fundà i dirgí "El Paladín"- i de nou a Barcelona, on dirigí el "Diario Catalán" (1898-1901). Escriví moltes novel·les de costums, algunes traduïdes al francès i a l'italià. Entre altres, La perla de Barcelona (1870), El sacrificio de la vida (1878) i Aquella mujer (1900), i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo (1869).

68 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Palleter, El  (València, 1882 – 1919)  Periòdic en català. Publicat en sis èpoques i amb numeracions distintes. Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts. Es mantingué en una línia d'oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemesInici página amb les autoritats civils. Arribà a tenir un tiratge de 50.000 exemplars.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pallissera, la  (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén Caseria, al sud-oest de la vila.

70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Palma  (Mallorca)  Ciutat romana que correspon a l'actual Palma de Mallorca.

101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Palma, aeroport de  Veure> Son Sant Joan, aeroport de.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Palma, badia de  (Mallorca Occidental Badia de la costa sud de l'illa, al fons de la qual hi ha Palma de Mallorca. La seva boca, entre els caps de Cala Figuera i Enderrocat, té 13 milles d'amplària, i la profundidat oscil·la entre els 8 i els 9 m al port de Palma i 50 m a la boca. És oberta als vents procedents del sud i del sud-est. El litoral és un centre d'atracció turística ben conegut a escala internacional, amb les platges baixes (platja de Palma) o de cales i roques (caps Falcó i Enderrocat) i amb alguns illots (ses Illetes). Les costes baixes foren esmaltades de maresmes fins que a mitjan s XIX, un neerlandès va aconseguir de dessecar-les amb molins de vent (barri actual de Molinar), que posteriorment serviren per a l'extracció d'aigua que originà l'horta de Palma o Es Prat de Sant Jordi. Far a la punta de Cala Figuera, i al cap Blanc, al litoral oposat i ja fora de la badia. Tota aquesta zona presenta una forta concentració hotelera.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palma, Baptista  (Gènova, Itàlia, s XVII - Barcelona, s XVII)  Pintor. Actiu a Vilafranca del Penedès l'any 1626, pintà i daurà els retaules del Roser i de Sant Miquel, a l'església del Roser de Gelida. Posteriorment s'establí a Barcelona, on contractà els retaules dels Caputxins d'Olot (1630), de Lleida (1630) i de Blanes (1631).

72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaPalma, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial, creat el s XV. Centrada en el castell de Palma, prop de Gandia. Comprenia també el terme d'Ador. Pertangué als Pròixida. A la darreria del s XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes, i després marquesos, d'Aitona, que la uniren a llurs estats.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palma, Felip  Veure> Ventós i Cullell, Palmira.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palma, Josepa  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1897)  Actriu. Era casada amb l'actor Florenci Romea.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palma, la  (Cubelles, Garraf Caseria, a la vora del riu de Foix, aigua amunt de la vila.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palma, la  (Tortosa, Baix Ebre Caseria, vora el canal de l'esquerra de l'Ebre, davant Amposta.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palma, la  (Cabanelles, Alt Empordà Veïnat, a la dreta del Fluvià, enfront d'Espinavessa, poble del qual depenia. Formava part de la baronia de Navata.

78 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Palma, La  (Palma de Mallorca, 4/oct/1840 - 25/abr/1841)  Setmanari d'història i literatura. Aparegueren un total de 30 números. Redactat per Josep M. Quadrado -ànima de la revista-, Tomàs Aguiló i Antoni Montis. Primera mostra del romanticisme històric a Mallorca, tingué en general un elevat to intel·lectual i, malgrat ésser tota redactada en castellà, dedicà especial atenció als temes mallorquins i d'història de Mallorca. També la literatura de creació, girava entorn de la mateixa temàtica. Inclogué també articles de crítica literària i costumistes, traduccions de poetes estrangers, etc. El 1890 es publicà un número extraordinari de commemoració.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPalma, marquesat de la (Catalunya Títol concedit el s XIX al coronel Joaquim de Freixa i Fuster (mort el 1909), pel pretendent Carles VII, duc de Madrd.

80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Palma, pic de la  (els Angles / Formiguera, Capcir Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels dos municipis.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatPalma de Cervelló, la  (Baix Llobregat Municipi: 5,46 km2, 100 m alt, 3.002 hab (2014). Se segregà del municipi de Cervelló el 1998, del qual formava part com a entitat de població. Situat a l'esquerra de la riera de la Palma, afluent per l'esquerra de la de Cervelló, les muntanyes de la serra de l'Ordal entren al terme per ponent, on se situen els punts més alts, a les faldes de la muntanya de Montmany, a l'est, el territori baixa fins a la plana al·luvial del Llobregat. A les muntanyes hi ha boscos de pi i alzina. Actualment l'aportació de l'agricultura ha perdut pes i només és residual, la principal font de riquesa actual són els serveis. Capella romànica de Sant Joan del Pla o de l'Erm (s. XI), església parroquial de Santa Maria (esmentada el 1231). Hi ha els nuclis de Can Vidal i Can Mascaró i diverses maises pairals, com la de Can Pongem (edificada entre el 1650 i el 1757). Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Bàsquet

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palma de Fontes, Cosme  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI)  Humanista. Fill de Gabriel Palma de Fontes. Era teòleg destacat. Fou tramès per Felip II al concili de Trento (1563), on pronuncià un discurs remarcable. Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit; aconsellà al rei que fes retornar a la Península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes. L'any següent era nomenat el primer canonge lectoral de la recentment creada diòcesi d'Oriola. Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d'algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d'ElInici página Escorial.

83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforPalma de Gandia  (Safor Municipi: 13,92 km2, 45 m alt, 1.687 hab (2014). Situat en un terreny pla, a l'horta de Gandia, al sud d'aquesta ciutat, a les ribes del riu Vernissa, és accidentat al sector nord-oest per la serra Marxuquera. La principal activitat econòmica, comuna amb la dels altres pobles de la comarca, és l'agricultura, primordialment de regadiu, per a la qual s'utilitzen aigües del riu d'Alcoi, elevades per mitjà de motors; el conreu més estés és el de cítrics (tarongers, mandarines, etc), que ocupa la quasi totalitat de les terres de regadiu. A les terres de secà es conreen fruiters i oliveres. La propietat de la terra és molt repartida, i les explotacions agràries són més aviat petites. Avicultura. Escassa activitat industrial (fabricació de materials per a la construcció). El poble és al peu d'un turó, on hi ha les restes de l'antic castell de Palma, centre de la baronia de Palma. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. El municipi comprèn, a més, la caseria de la Torreta i el despoblat de Rafalany. Ajuntament - Biblioteca

84 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaPalma de Mallorca  (Mallorca Municipi i capital de l'illa i de les Balears: 213,55 km2, 24 m alt, 399.093 h (2014). Situada a la costa sud-occidental de l’illa, al fons de la badia de Palma, a l’extrem occidental de la plana central mallorquina; és accidentada, a l’oest, per la serra de na Burguesa (que pertany a la serra de Tramuntana) i a l’extrem est per la de sa Marina de Llucmajor. La ciutat, encara que d’origen romà, tingué el seu primer desenvolupament en el moment de la dominació musulmana, quan foren construïts diversos recintes murallats a partir de l’Almudaina (s IX-X); el caràcter pròpiament urbà, però, arrencà de la Reconquesta cristiana, quan suplantà en la capitalitat de l’illa a la ciutat d’Alcúdia i es convertí en un ric empori comercial malgrat la inadequació del seu port, poc protegit. Les muralles medievals foren construïdes als s XI-XII; tancaren una superfície aproximada de 123 ha, i el traçat va ésser respectat en la construcció de les posteriors fortificacions (s XVI); abans...  Segueix... 

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPalma de Mallorca, Andreu de  Nom de religió del caputxí Manuel de Lete i Triay.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbrePalma d'Ebre, la  (Ribera d'Ebre Municipi: 38,30 km2, 335 m alt, 371 hab (2014). Situat entre la serra de Montsant i el riu de la Cana, afluent de l'Ebre, a l'extrem nord-est i al sector més alt i més septentrional de la comarca, al límit amb el Priorat i separat de les Garrigues per una estreta franja del terme de Flix. La meitat del terme és improductiu i format per bosc, garrics i pasturatges. L'agricultura és de secà, amb predomini d'oliveres; a més, s'hi conreen arbres fruiters (ametllers) i vinya. Ramaderia de bestiar porcí i boví; avicultura. Cooperativa agrícola. El poble és en una vall, a la vora del torrent del Toll. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El lloc fou adquirit el 1398 per la ciutat de Barcelona juntament amb la baronia de Flix i amb els llocs de Banyoles i de Miramar per tal d'assegurar el tràfic de l'Ebre, per on la ciutat s'assortia del blat de les planes de l'interior. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa Agrícola

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palma i de Fontes, Cosme  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI)  Eclesiàstic. Era teòleg destacat. Fou tramès per Felip II al concili de Trento (1563), on pronuncià un discurs remarcable. L'any següent era nomenat canonge del capítol d'Oriola.

88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Palma Nova  (Calvià, Mallorca Occidental Urbanització i nucli turístic, estesa al sector de ponent de la badia de Palma, al voltant de la platja de Palma Nova, al nord de la punta de sa Porrassa. Hi ha nombrosos hotels, restaurants i cases d'estiueig. En gran part formava part de la possessió de ses Planes. La primera urbanització fou dirigida per Josep Goday.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palmada i Butinyà, Joaquim  (Banyoles, el Pla de l'Estany, 1865 – 1947)  Músic. Director de la cobla Els Juncans de Banyoles, escriví més d'un centenar de sardanes, d'una gran qualitat, i harmonitzà ballets per aInici página cobles. Fou un bon pedagog, i entre els seus deixebles destacà el seu fill, Rossend Palmada i Teixidor.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palmada i Teixidor, Rossend  (Banyoles, el Pla de l'Estany, 1893 - Barcelona, 1988)  Músic. Deixeble del seu pare Joaquim Palmada i Butinyà. Escriví l'any 1909 les seves primeres sardanes, amb una producció de més de seixanta, de les quals destaquen Gener, Muntanyes de Ceret, Vilanova de la Muga i Núvols d'or.

91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Palmanill  (Targasona, Alta Cerdanya)  Masia i antic lloc, al sud del poble.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Palmanova  (Calvià, MallorcaVeure> Palma Nova.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmar, el  (València, Horta)  Poble, situat a l'extrem sud-oriental de l'Albufera. El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l'hivern resta tot voltat d'aigua (illa del Palmar) llevat de la comunicació per carretera. Antic poble de pescadors de l'estany, havia format part del municipi de Russafa. L'església de Jesús és sufragània de la de Pinedo. A la fi del s XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l'Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica. Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l'Albufera (les calades eren sortejades anualment). Aquesta activitat és ara molt minvada. Són tradicionals els llocs de menjar típic de l'Albufera (arròs, allipebre).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palmarola i Romeu, Ramon  (Barcelona, 1877 – s XX)  Pintor. Es dedicà especialment a la pintura de gènere (Mort d'un pastor) i als retrats. Residí uns quants anys a París i, en tornar a Catalunya, pintà retrats de la família reial i de personalitats de l'època (Malats, Granados, R. Romeu, S. Pisaca, etc).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalmarola i Trulls, Jaume  (Roses, Alt Empordà, 1868 – 1931)  Pintor i escriptor. Treballà per a la marina espanyola com a oficial cartògraf. Com a pintor fou paisatgista estimable i, com a escriptor, publicà els llibres Paisaje de España (descripció de les costes espanyoles) i Ejercicios de dibujo topográfico y de paisaje panorámico, premiada el 1919.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmars, els  (Dènia, Marina Alta Caseria, a llevant del riu de Girona.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palmart, Lambert  (Alemanya, s XV - València ?, s XV)  Tipògraf. Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466; en alguns colofons es titula mestre en arts. El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d'Aquino, acabat d'imprimir el dia 18/ago/1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes; aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València. Pel mar/1478, juntament amb Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer. Prosseguí treballant a València fins el 1493. Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València (1482), el Primer del Crestià d'Eiximenis (1483) i la Primera part del Dotzè del Crestià (1484). Actualment hom discuteix la part que pogué correspondre respectivament a ell i a Fernández de Córdoba en la primitiva impremta valenciana.

97 ALGUER - POLÍTICA

Palmavera, La  (l'Alguer, 1906 – 1915)  Agrupació catalanista fundada per Josep Frank, precursor, Joan Pais, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba; hi participaren també activament F. Liperi, J.S. Corbia, C. Cipriani, etc. Diverses circumstàncies -en especial el canvi de residència d'alguns socis- en motivaren la decadència. Funcionava encara el 1915 i n'era secretari Carmen Dore, que escriví la lletra de la composició Esperança, musicada per Pais, himne de l'entitat.

Anar a:    Pallars ]    [ Pallars, L ]    [ Pallars J ]    [ Paller ]    [ Palma ]    [ Palma de M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -