|
|
|
Anar a: [ Pallars ] [ Pallars, L ] [ Pallars J ] [ Paller ] [ Palma ] [ Palma de M ] La persona de bé exigeix tot de si mateix, la persona mediocre espera tot dels altres. (Confuci) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars (Catalunya, s XIV - s XVI) Llinatge feudal sorgit de les tres dinasties de les cases comtals de Pallars, principalment de la tercera, en la qual es formà la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses, iniciada per Artur Roger de Pallars. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Arnau de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Fill natural del comte Arnau Roger II de Pallars. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Arnau de (Catalunya, s XIV) Frare santjoanista que apareix documentat el 1371. Podria ser identificat amb l'homònim. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Arnau Roger de (Catalunya, 1408 – 1461) Bisbe d'Urgell (1436-61). Fill de comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I. Com a bisbe intervingué activament en les corts de 1448-49, fou 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Artau (Catalunya, s XIV) Noble. Fill d'Artau Roger. Ha deixat poques dades d'interès. Apareix en molt bones relacions amb el germà gran Jaume Roger, baró de Mataplana. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Artau Roger de (Catalunya, s XIV) Noble. Iniciador de la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses. Era fill dels comtes Hug I i Sibil·la I. El seu fill i successor fou Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Beatriu de (Catalunya, s XIV) Dama. Era filla de Ramon de Pallars, el més gran dels bastards del comte pallarès Arnau Roger II. Casada amb Guillem IV d'Anglesola. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Bernat de (Catalunya, s XIV) Eclesiàstic. Apareix documentat el 1345. Podria ser un bord de Pallars esmentat ja anys enrera i possible fill natural d'Hug de Mataplana. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Bertran de (Catalunya, s XIV) Frare santjoanista. La seva situació genealògica dins la família no ha estat aclarida. Tingué un fill bastard homònim. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Bertran de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Fill natural de l'homònim. En 1366-70 apareix com a procurador de la baronia de Mataplana, propietat del seu parent Jaume Roger i actuant per compte del tutor 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, bisbat de (Catalunya, 888 – 920) Bisbat efímer. Creat amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d'Urgell) pel bisbe intrús d'Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça. El primer bisbe fou Adolf. Esclua es proposava així d'erigir una metròpoli catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l'extinció del bisbat a la mort d'Adolf (el 920 el bisbat havia retornat ja al d'Urgell). El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrarb tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon II; probablement la seva elecció fou fruit d'una maniobra desconeguda del seu pare. A la mort d'Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d'Urgell. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Borrell I de Veure> Borrell I de Pallars. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, comtat de (Catalunya, s VIII - 1011) Territori medieval, situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d'Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamicell. El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l'ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana. Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, comte de Veure> Hug Roger III de Pallars Sobirà (v 1430 - 1503). 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA / HISTÒRIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Elvira de (Catalunya, s XV) Filla de Jaume Roger de Mataplana-Pallars. El 1472 es casà amb Ramon Lladró, al qual fou donat aleshores el vescomtat de Vilanova. Fills seus foren Roger Lladró i Jaume, dit de Pallars, caps de dues branques que es disputarien violentament la possessió familiar de la vall de Xelva. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Ermengol I de Veure> Ermengol I de Pallars. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Guillem I de Veure> Guillem I de Pallars. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Isarn I de Veure> Isarn I de Pallars. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Llop I de Veure> Llop I de Pallars. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallars, Lluís de (País Valencià, s XV) Cavaller. Fill de Jaume de Pallars. El 1473 figurava entre els valencians que anaren amb l'infant Ferran, futur rei Catòlic, a alliberar Perpinyà del setge que hi posaren els francesos. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1491 a Joan Ramon Folc IV de Cardona i d'Urgell sobre el comtat de Pallars (Sobirà), i des d'aleshores anà unit al ducat de Cardona. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars, pic de (Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera) Cim (1.677 m alt) de la serra de Montsec de Rúbies, termenal dels dos municipis. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars, port de (Pallars Sobira / Vall d'Aran) Veure> Bonaigua, port de la. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Ramon de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Era fill natural del comte Arnau Roger II de Pallars. A la mort del seu pare (1343), no hi havia successió directa legítima i el comtat passà a un germà del difunt, 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Ramon III de Veure> Ramon III de Pallars. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Roger Bernat de (Catalunya, s XIV - v 1347) Noble. Fill tercer d'Hug VII de Mataplana i de Sibil·la, comtes del Pallars Sobirà. Mort el seu pare (1328), els dos germans més grans el succeïren en el regiment del comtat: Arnau Roger II fou comte des del 1328 fins al 1343, i Ramon Roger II, ho fou des del 1343 fins al 1350. Tanmateix, Roger Bernat rebé (1345) del seu germà Ramon Roger les baronies de Mataplana, de Cervelló i també les Borges, Arbeca i Castelldans, a les Garrigues. Juntament amb el seu germà, el comte serví la causa de Pere el Cerimoniós en la lluita al Rosselló contra Jaume III de Mallorca. Mort sense fills, n'heretà la baronia el seu germà Arnau, el qual també es casà amb la vídua. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars, Sant Cristòfol de (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Veure> Sant Cristòfol de Pallars. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars, Sant Jaume de (Tremp, Pallars Jussà) Veure> Sant Jaume de Pallars. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Sunyer I de Veure> Sunyer I de Pallars. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, vegueria de (Catalunya, s XIII – 1716) Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Lleida. Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l'Alta Ribagorça a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. El s XIII figurava com a sots-vegueria de Pallars, independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorçana i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guart. El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, vescomtat de (Catalunya, s XI) Jurisdicció de l'antic comtat de Pallars. No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al s XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n'hi mantingueren un. És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se'n servissin. Amb la divisió del comtat (1010) en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats. Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d'Àger al sud els restà relleu. El primer vescomte conegut és Ató (1015-22), probablement bastard del comte Sunyer I; tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte Guillem II, Ermengarda, vescomtessa d'Urgell, amb l'alou de les Llacunes a la vall de Siarb. Un Isarn, casat amb Quíxol, es titulà vescomte en 1032-35, fou l'origen dels... Segueix... 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars i de Mur, Elvira de (Catalunya, s XIV – s XV) Filla de Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua. Per ella la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars. 34 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Pallars i Faro, Francesc (Benavarri, Ribagorça, 1706 - Ki-chien, Xina, 1778) Missioner i bisbe. Estudià a la universitat de Saragossa i el 1728 ingressà a l'orde dominicà. El 1736 anà com a missioner a les Filipines, on fou catedràtic de la universitat de Manila (1739), prior del convent de Manila i procurador general de l'orde. El 1753 fou nomenat bisbe de Sinópolis i vicari apostòlic de Fujian (Xina). Desplegà una gran activitat missionera i fou nomenat administrador apostòlic de les províncies de Zhejiang i Jiangxi. És autor d'escrits pastorals i d'una Relación sobre el martiri d'alguns missioners. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallars i Penya-roia, Francesc (València, 1590 - Valldecrist, Alt Palància, 1656) Cartoixà. Estudià drets a Salamanca. Sacerdot, ingressà primer a l'orde caputxí i el 1626 a la cartoixa de Valldecrist. Fou vicari de la de Viaceli (Baix Segura) i prior de la d'Aracristi (Horta) (1642-45). Deixà inèdites nombroses obres religioses. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars Jussà, comtat de (Catalunya, s X - a 1192) Territori medieval (o Baix Pallars), que comprenia la vall del Flamicell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp. Com a conseqüència de l'emigració devers el sud era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d'expansió Noguera avall. Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se 39 CATALUNYA - COMARCA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars Jussà, el (Pallars Jussà) Nom oficial del nou municipi del Pont de Claverol. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars Jussà, Guillem de (Catalunya, s X – s XI) Veure> Guillem II de Pallars-Sobirà. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars Jussà, Ramon IV de (Catalunya, s X – s XI) Veure> Ramon IV de Pallars Jussà. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars Ribagorça, Ramon II de Veure> Ramon II de Pallars-Ribagorça. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars Sobirà, comtat de (Catalunya, s XI – s XV) Territori medieval (o Alt Pallars). Comprenia el que havia estat el nucli originari de l'antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa. Al començament del s XI era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat. Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al s XV. El primer comte fou Guillem II de Pallars 44 CATALUNYA - COMARCA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallàs, Antoni (Tarragona, s XVIII) Escultor actiu a Tarragona. És autor del retaule de Sant Miquel per a la seu tarragonina (1770), la imatge principal del qual esculpí Lluís Bonifàs. També obrà el retaule major de l'església parroquial de Vallmoll, projectat per Bonifàs l'any 1776, i altres retaules per a aquest mateix temple (Nostra Senyora del Roser, Sant Miquel, Sant Nom de Jesús). 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallàs, Antoni (València, 1663 – 1780) Escriptor. Era cavaller de Montesa. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles valenciana. És autor d'alguns poemes en castellà, així com d'una epístola literària. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallàs i Latorre, Paulí (Catalunya, s XIX – Barcelona, 5/oct/1893) Obrer tipògraf i anarquista. Formà part de la minoria anarquista partidària de fer la revolució per mitjà d'atemptats terroristes. D'acord amb les seves idees, va atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (24/set/1893). Al cap de pocs dies fou afusellat juntament amb altres obrers. Per venjar la seva mort, un altre anarquista, Santiago Salvador, llançà una bomba al teatre del Liceu (7/nov/1893). 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallàs i Peñarroja, Francesc (València, 1591 - 1656/59) Religiós cartoixà. Es llicencià en ambdós drets a Salamanca. Ingressà a l'orde caputxí el 1618, però l'any següent canvià d'orde. Fou prior de les cartoixes d'Aracristi i de la Valldecrist. És autor d'escrits piadosos. 50 CATALUNYA - CULTURA
51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palleja, Onofre (País Valencià, s XVI – s XVII) Astrònom i eclesiàstic. Fou catedràtic d'astronomia a la universitat de València. És autor de les obres Discurso de la naturaleza, causas y efectos de los cometas (1619), Tablas astronòmicas y argolísticas i Libro segundo del juicio de las natividades, inèdit. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallejà i Famada, Gaietà de (Barcelona, s XVIII) Jurista. Fill d'Honorat de Pallejà i Riera. Tinent de regidor perpetu de l'ajuntament de Barcelona (1747 i 1767), batlle dels cóps (1749) i cònsol de la Llotja, i capità del regiment de Barcelona, traduí al castellà el Llibre del Consolat de Mar (1732). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallejà i Martí, Josep (Tarragona, 1873 – Barcelona, 1945) Arxiver. Fill d'un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del qual fou secretari. El 1921 fou nomenat director de l'Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals del pati 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallejà i Riera, Honorat de (Barcelona, s XVII – 1720) Polític. Fill d'un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona (1703-04). Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït. El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern felipista. El 1705, quan el rei-arxiduc Carles III s'apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l'executà en efígie. Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels setze administradors del municipi de Barcelona nomenats pel duc de Berwick. L'any 1716 fou nomenat oïdor de l'Audiència. El 1717 fou agraciat amb els privilegis de cavaller i de noble del Principat. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallejà i Vendrell, Ramon (Reus, Baix Camp, 1864 - s XX) Republicà. Començà com a possibilista el 1882 i després de participar en la Unió Republicana del 1903 marxà al partit reformista. Formà part de l'ajuntament de Reus des del 1895 i fou un dels impulsors de l'Escola Municipal d'Arts i Indústries. El 1935 publicà una Crònica de Reus (Memòries d'un septuagenari) especialment valuosa per a la història del republicanisme a Reus en 1868-73. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paller (Bagà, Berguedà) Santuari (la Mare de Déu de Paller) (ant: els Banyadors), situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l'esquerra del Bastareny. El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt, 58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Palleroa (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu de Palleroa), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1.129 m alt), estesa de nord-oest a sud-est, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana. 59 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pallerol (Sopeira, Ribagorça) Poble, fins al 1970 de l'antic municipi de Sant Orenç, al vessant septentrional del Talló d'Aulet. L'església parroquial (Sant Pere) depèn de la d'Aulet. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallerola i Munné, Domènec Nom de l'escriptor Domènec de Bellmunt. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols (Talavera, Segarra) Poble, que forma un sol nucli amb Ondara. És a l'extrem septentrional del municipi, a la dreta del riu d'Ondara. De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la de Montfar. Era de la jurisdicció del comte d'Erill. Al s XIX formà un municipi amb Civit. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols (la Sènia, Montsià) Santuari (Mare de Déu dels Pallerols), situat prop del cim d'un dels contraforts més meridionals dels ports de Beseit, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l'Ebre, al nord de la vila, al límit amb el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat). 63 CATALUNYA - HISTÒRIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols (Garrotxa) Veure> Sant Feliu de Pallerols. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb, Noguera) Poble, situat al sector nord-oriental del terme, als vessants occidentals de la muntanya de Sant Marc. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols del Cantó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.248 m alt), situat a l'esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona. L'església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc. El lloc és esmentat ja el 839. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó. Fou municipi independent fins el 1972; l'antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l'antic monestir d'Elins i el terme separat de Castellins. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallés i Llordés-Bertran, Josep (Vilagrassa, Urgell, 1846 – Barcelona, d 1905) Escriptor i periodista. Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València -on fundà i dirgí "El Paladín"- i de nou a Barcelona, on dirigí el "Diario Catalán" (1898-1901). Escriví moltes novel·les de costums, algunes traduïdes al francès i a l'italià. Entre altres, La perla de Barcelona (1870), El sacrificio de la vida (1878) i Aquella mujer (1900), i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo (1869). 68 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Palleter, El (València, 1882 – 1919) Periòdic en català. Publicat en sis èpoques i amb numeracions distintes. Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts. Es mantingué en una línia d'oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pallissera, la (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén) Caseria, al sud-oest de la vila. 70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Palma (Mallorca) Ciutat romana que correspon a l'actual Palma de Mallorca. 101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palma, aeroport de Veure> Son Sant Joan, aeroport de. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palma, badia de (Mallorca Occidental) Badia de la costa sud de l'illa, al fons de la qual hi ha Palma de Mallorca. La seva boca, entre els caps de Cala Figuera i Enderrocat, té 13 milles d'amplària, i la profundidat oscil·la entre els 8 i els 9 m al port de Palma i 50 m a la boca. És oberta als vents procedents del sud i del sud-est. El litoral és un centre d'atracció turística ben conegut a escala internacional, amb les platges baixes (platja de Palma) o de cales i roques (caps Falcó i Enderrocat) i amb alguns illots (ses Illetes). Les costes baixes foren esmaltades de maresmes fins que a mitjan s XIX, un neerlandès va aconseguir de dessecar-les amb molins de vent (barri actual de Molinar), que posteriorment serviren per a l'extracció d'aigua que originà l'horta de Palma o Es Prat de Sant Jordi. Far a la punta de Cala Figuera, i al cap Blanc, al litoral oposat i ja fora de la badia. Tota aquesta zona presenta una forta concentració hotelera. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palma, Baptista (Gènova, Itàlia, s XVII - Barcelona, s XVII) Pintor. Actiu a Vilafranca del Penedès l'any 1626, pintà i daurà els retaules del Roser i de Sant Miquel, a l'església del Roser de Gelida. Posteriorment s'establí a Barcelona, on contractà els retaules dels Caputxins d'Olot (1630), de Lleida (1630) i de Blanes (1631). 72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palma, Felip Veure> Ventós i Cullell, Palmira. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palma, Josepa (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1897) Actriu. Era casada amb l'actor Florenci Romea. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palma, la (Cubelles, Garraf) Caseria, a la vora del riu de Foix, aigua amunt de la vila. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palma, la (Tortosa, Baix Ebre) Caseria, vora el canal de l'esquerra de l'Ebre, davant Amposta. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palma, la (Cabanelles, Alt Empordà) Veïnat, a la dreta del Fluvià, enfront d'Espinavessa, poble del qual depenia. Formava part de la baronia de Navata. 78 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Palma, La (Palma de Mallorca, 4/oct/1840 - 25/abr/1841) Setmanari d'història i literatura. Aparegueren un total de 30 números. Redactat per Josep M. Quadrado -ànima de la revista-, Tomàs Aguiló i Antoni Montis. Primera mostra del romanticisme històric a Mallorca, tingué en general un elevat to intel·lectual i, malgrat ésser tota redactada en castellà, dedicà especial atenció als temes mallorquins i d'història de Mallorca. També la literatura de creació, girava entorn de la mateixa temàtica. Inclogué també articles de crítica literària i costumistes, traduccions de poetes estrangers, etc. El 1890 es publicà un número extraordinari de commemoració. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA
80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Palma, pic de la (els Angles / Formiguera, Capcir) Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels dos municipis. 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palma de Fontes, Cosme (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI) Humanista. Fill de Gabriel Palma de Fontes. Era teòleg destacat. Fou tramès per Felip II al concili de Trento (1563), on pronuncià un discurs remarcable. Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit; aconsellà al rei que fes retornar a la Península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes. L'any següent era nomenat el primer canonge lectoral de la recentment creada diòcesi d'Oriola. Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d'algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d'El 83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
84 ILLES BALEARS - MUNICIPI
85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palma i de Fontes, Cosme (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI) Eclesiàstic. Era teòleg destacat. Fou tramès per Felip II al concili de Trento (1563), on pronuncià un discurs remarcable. L'any següent era nomenat canonge del capítol d'Oriola. 88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palma Nova (Calvià, Mallorca Occidental) Urbanització i nucli turístic, estesa al sector de ponent de la badia de Palma, al voltant de la platja de Palma Nova, al nord de la punta de sa Porrassa. Hi ha nombrosos hotels, restaurants i cases d'estiueig. En gran part formava part de la possessió de ses Planes. La primera urbanització fou dirigida per Josep Goday. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palmada i Butinyà, Joaquim (Banyoles, el Pla de l'Estany, 1865 – 1947) Músic. Director de la cobla Els Juncans de Banyoles, escriví més d'un centenar de sardanes, d'una gran qualitat, i harmonitzà ballets per a 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palmada i Teixidor, Rossend (Banyoles, el Pla de l'Estany, 1893 - Barcelona, 1988) Músic. Deixeble del seu pare Joaquim Palmada i Butinyà. Escriví l'any 1909 les seves primeres sardanes, amb una producció de més de seixanta, de les quals destaquen Gener, Muntanyes de Ceret, Vilanova de la Muga i Núvols d'or. 91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Palmanill (Targasona, Alta Cerdanya) Masia i antic lloc, al sud del poble. 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palmanova (Calvià, Mallorca) Veure> Palma Nova. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmar, el (València, Horta) Poble, situat a l'extrem sud-oriental de l'Albufera. El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l'hivern resta tot voltat d'aigua (illa del Palmar) llevat de la comunicació per carretera. Antic poble de pescadors de l'estany, havia format part del municipi de Russafa. L'església de Jesús és sufragània de la de Pinedo. A la fi del s XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l'Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica. Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l'Albufera (les calades eren sortejades anualment). Aquesta activitat és ara molt minvada. Són tradicionals els llocs de menjar típic de l'Albufera (arròs, allipebre). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palmarola i Romeu, Ramon (Barcelona, 1877 – s XX) Pintor. Es dedicà especialment a la pintura de gènere (Mort d'un pastor) i als retrats. Residí uns quants anys a París i, en tornar a Catalunya, pintà retrats de la família reial i de personalitats de l'època (Malats, Granados, R. Romeu, S. Pisaca, etc). 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmars, els (Dènia, Marina Alta) Caseria, a llevant del riu de Girona. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palmart, Lambert (Alemanya, s XV - València ?, s XV) Tipògraf. Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466; en alguns colofons es titula mestre en arts. El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d'Aquino, acabat d'imprimir el dia 18/ago/1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes; aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València. Pel mar/1478, juntament amb Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer. Prosseguí treballant a València fins el 1493. Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València (1482), el Primer del Crestià d'Eiximenis (1483) i la Primera part del Dotzè del Crestià (1484). Actualment hom discuteix la part que pogué correspondre respectivament a ell i a Fernández de Córdoba en la primitiva impremta valenciana. 97 ALGUER - POLÍTICA Palmavera, La (l'Alguer, 1906 – 1915) Agrupació catalanista fundada per Josep Frank, precursor, Joan Pais, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba; hi participaren també activament F. Liperi, J.S. Corbia, C. Cipriani, etc. Diverses circumstàncies -en especial el canvi de residència d'alguns socis- en motivaren la decadència. Funcionava encara el 1915 i n'era secretari Carmen Dore, que escriví la lletra de la composició Esperança, musicada per Pais, himne de l'entitat.
Anar a: [ Pallars ] [ Pallars, L ] [ Pallars J ] [ Paller ] [ Palma ] [ Palma de M ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pallars, el
Pallars Jussà, el
Pallars Sobirà, el
Pallassos Sense Fronteres
Pallejà
Palma de Gandia
Palma de Mallorca
Palma d'Ebre, la