A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mada ]    [ Mado ]    [ Madro ]    [ Mae ]    [ Mag ]    [ Mago ]

Hi ha uns llibres que es deixen llegir i uns altres que hi has d'anar. (Joan Brossa)

8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Madaloc, torre de  (Banyuls de la Marenda / Cotlliure, Rosselló Torre de senyals, situada al cim del pic de Tallaferro, a uns 600 m alt, sobre l'Albera marítima, al límit dels dos termes. És d'origen romà o islàmic, i té 30 m d'alçada. Ha estat anomenada torre del Diable, lligada a una llegenda de bruixes.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Madara  (Monòver, Vinalopó Mitjà Caseria, a l'est de les Cases del Senyor.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Madariaga, Juan de  (València, s XVI – 1619)  Escriptor. Fill de pare biscaí, fou cartoixà (1585). És autor de diversos tractats pietosos, en castellà i en llatí, i de Del senado y de su príncipe (1617), publicat anònimament i reeditat després de la seva mort amb el títol Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República (1626).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMadeix  (Barcelona, s IX)  Notable d'origen got. Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l'assemblea d'Attigay (874), pel fet d'haver obtingut per precepte reial l'església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d'haver-hi celebrat reunions de pagesos. Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraren un ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí.

12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Madeja Política, La  (Barcelona, 1/nov/1873 - 3/mar/1876)  Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de "La Flaca". Fou editat en castellà. Hagué de suportat diferents suspensions, i utilitzà els títols "El Lío" i "La Madeja". En els seus últims temps fou mensual, i la col·lecció completa és de 22 números. Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava AºWº.

13 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Madeloc  (Perpinyà, 1949 – 1956)  Revista trimestral. Subtitulada Revue du Classicisme Méditerranée i des del segon número Revue Méditerranéenne. Dirigida per Albert Janicot, publicà articles literaris i poemes, sobretot en francès.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Madern i Carreras, Martí  (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà, 1896 - Cervera, Segarra, 1975)  Paleontòleg. Estudiós de la flora fòssil de l'Oligocè de la Segarra, col·laborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera (Catalogne) (1950), i amb altres especialistes, principalment francesos. Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals. La seva col·lecció de més d'un miler de fòssils de la Segarra, fou entregada pels seus descendents al Museu de Paleontolgia de Barcelona.

15 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Madïna Mayürqa  (Palma de Mallorca, Mallorca Nom donat pels musulmans a la ciutat.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMadiroles  (Manlleu, Osona)  Masia i antiga vila rural, al nord-est de la vila, esmentada ja el 905. Fou propietat del monestir de Ripoll, adscrita a la pabordia de Palau.

17 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Madò Pilla, ca  (Valldemossa, Mallorca Occidental Antic hostal, a la carretera de Deià, damunt el caló de s'Estaca.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Madola (Maria dels Àngels Domingo Laplana)  (Barcelona, 1944 - )  Ceramista. Formada a l'Escola Massana, a l'Escola Industrial i a la Facultat de Belles Arts, treballà amb Llorenç Artigas i Angelina Alòs. Començà a exposar a mitjan anys seixanta, activitat que ha continuat individualment i col·lectiva. Ha estat guardonada amb diversos premis. Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes inspirades que palesen una concepció orgànica molt allunyada dels models habituals en ceràmica.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Madorell i MontanéMadorell i Montané, Josep Maria  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 7/nov/1923 - 1/feb/2004)  Dibuixant. S'ha especialitzat en historietes il·lustrades i en la il·lustració humorística d'articles de divulgació. Inspirat en les línies del còmic francobelga, ha creat diversos personatges, el més conegut dels quals, "Jep", ha esdevingut molt popular a través de les pàgines de la revista "Cavall Fort", en la qual ha aparegut ininterrompudament, des del primer número. També ha il·lustrat narracions de Joaquim Carbó (La casa sota la sorra, El país d'en Fullaraca, etc.) i de Josep M. Folch i Torres (Les aventures extraordinàries d'en Massagran). Josep Maria Madorell

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Madorell i Rius, Miquel  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1869 – Barcelona, 1936)  Arquitecte, titulat el 1891. És autor d'alguns edificis públics de Barcelona, com, alguns hostals, el del Banco Hispano Americano (1914), del carrer de Fontanella, el xalet d'Araceli Fabra del carrer de Muntaner (1916) i el Teatre Tívoli. Té també obres a Arenys de Munt i a Palma de Mallorca, on, juntament amb Pasqual Sanz i Lluís Callú, projectà i dirigí durant un quant temps la construcció del Cercle Mallorquí, projecte que fou premiat el 1899. PresidíInici página l'Associació d'Arquitectes (1922-25), i ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926.

21 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Madoz, Pascual  (Pamplona, Navarra, 1806 – Gènova, Itàlia, 1870)  Polític i advocat. Des del 1835 exercí d'advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans. Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d'Urgell. Situat a l'oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos. El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona: afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes col·lectius del bienni. És considerat un dels capdavanters de l'estadística a Espanya. És autor del famós Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-50).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Madrazo, Francesc de Paula  (Barcelona, 1817 – Madrid, 1868)  Taquígraf i escriptor. Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid. Fou taquígraf del congrés (1846-53) i de diversos diaris de Madrid. El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia. Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui (1844), Glorias de la taquigrafía. Excelencias de la de Martí (1857) i Impresiones de un viaje a Barcelona (1858), recull d'articles publicats abans al "Diario Español", de Madrid.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Madremany i Calataiud, Marià  (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1750 - Palma de Mallorca, 1832)  Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819. És autor d'un Tratado deInici página la nobleza de la Corona de Aragón (1788).

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsMadremanya  (Gironès Municipi: 13,72 km2, 177 m alt, 283 hab (2014). Situat a l'est de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Al sector nord-est el terme és pla i al sud-oest accidentat per les Gavarres, ocupat per boscos d'alzines i pastures. Conreus de secà (cereals, llegums i farratges i petites extensions de vinya i oliveres), ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i explotació de l'aigua bicarbonatada i ferruginosa de la font Picant. Amb tot, la població ha disminuït notablement a partir del 1900. El poble, a la dreta de la riera de Sant Martí, és dominat per l'església parroquial de Sant Esteve (s. XIV) del romànic tardà. Dins el terme hi ha també el poble de Millàs i els veïnats de Vilers, el Pedró i Bevià. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Madrenys, Santa Maria de  (Vilablareix, Gironès Veure> Santa Maria de Madrenys.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Madres, serra de  (Alta Cerdanya / Conflent Massís paleozoic dels Pirineus orientals, al límit amb el Llenguadoc. L'accident tectònic més important és la falla nord-sud (uns 500 m de desnivell) que orienta la vall de l'Aude i separa el massís del Capcir. Format per materials paleozoics, presenta formes arrodonides i culmina al pic de Bernat Salvatge (2.427 m alt) i al roc de Madres (2.471 m), entre els termes de Censà i Mosset. Vèrtex hidrogràfic, on neixen l'Aude (Capcir), la Tet (Conflent) i l'Aglí (Llenguadoc i Rosselló). L'índex d'humitat és alt. Les fagedes arriben fins a uns 1.600 m alt, i d'ací en amunt hi ha el domini dels pins negres (i avets), fins a uns 2.300 m, des d'on hi ha només prats alpins.

101 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaMadrid, pactes de  (Madrid, 1339)  Acords signats entre Alfons XI de Castella, Pere III el Cerimoniós i Alfons IV de Portugal. que suposà llur acció comuna contra els benimerins i la victòria del Salado (1340). El 1349 els acords foren rehabilitats per un nou pacte, signat a Gibraltar.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Madrid i Alier, Francesc  (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, Argentina, 1952)  Escriptor. Col·laborador de diversos periòdics ("La Publicidad", "L'Esquella de la Torratxa", "La Lucha", entre molts d'altres) i corresponsal d'"El Sol". Fou secretari de Lluís Companys i Carles Esplà. Les seves obres són un reflex documental de la vida política barcelonina. Cal destacar-ne Els exiliats de la República (1930), 14 de abril. Novela-reportaje (1934) i Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Madrigal i de Cervelló, Àlvar de  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XVI - Càller, Sardenya, 1569)  Militar. Lloctinent i capità general de Sardenya (1556-69), on convocà el parlament general (1558-61) que creà la reial audiència de Sardenya (1560). Fortificà l'illa i reconstruí les muralles de Càller.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Madriguera i Rodon, Enric  (Barcelona, 1902 - Nova York, EUA, 1974)  Violinista. Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i fou deixeble d'Auer i de Joan Manén. Inicià la seva carrera el 1916 als EUA.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Madriguera i Rodon, Francesca  (Igualada, Anoia, 15/set/1900 - Montevideo, Uruguai, 2/nov/1965)  Pianista i compositora. Deixebla d'Enric Granados i de Frank Marshall, debutà a tretze anys a l'Albert Hall de Londres. Realitzà una curta però notable carrera concertística internacional fins a l'any 1920, en què es retirà. Escriví obres per a piano i de cant.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMadrigueres  (Dénia, Marina Alta Caseria, uns 2 km a l'oest de la ciutat.

32 ANDORRA - GEOGRAFIA

Madriu, riu  (Andorra Afluent esquerrà de la Valira. Neix a la coma de Vallcivera (2.340 m alt), dins el comú d'Encamp, rep per l'esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror i desguassa prop de les Escaldes d'Andorra. A través del canal de Ràmio alimenta la central d'Engolasters.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Madriu, riu  (Pallars Sobirà Veure> Romadriu, el.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Madrona  (el Papiol, Baix Llobregat)  Antic nom del terme. Al vessant meridional del puig Madrona (336 m alt) (un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès). Hi ha l'església romànica de Sant Pere de Madrona (primitivament, Santa Eulàlia de Madrona), amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins al 1315, convertida el s. XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Madrona  (Pinell de Solsonès, Solsonès)  Poble, a l'esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l'altiplà de Pinell i aflueix al Segre dins el terme de Bassella. El lloc és esmentat ja el 1163. Es conserven ruïnes de la primitiva església (Sant Pere), romànica, que tenia pintures al fresc, al costat de la qual hi havia hagut un castell, convertit actualmen en pagesia. Una nova església parroquial fou bastida al s XVIII. Dins l'antic terme hi ha el Bancal dels Sacs.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMadrona  (Aspa, Segrià)  Despoblat, a la vall de la coma Madrona, afluent, per l'esquerra, del riu Set, al nord del terme.

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Madrona  (Dosaïgues, Foia de Bunyol Antic castell (o Matrona), a l'extrem oriental del terme, que domina l'engorjada vall del Xúquer, per l'esquerra. És documentat als darrers temps de la dominació musulmana. Al s XVI ja formava part de la parròquia de Dosaigües.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Madrona  (Berga, Berguedà Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) de l'antic mun. de la Valldan, enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga. És un notable edifici romànic (s. XII). Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Madrona  (Puig-reig, Berguedà)  Masia, situada al sector septentrional del terme, a l'interfluvi de la riera de Merola i el Llobregat, prop de la capella del Roser.

40 EUROPA - BIOGRAFIA

Madrona  (Tessalònica, Grècia, s III - Grècia, s IV)  Màrtir cristiana. Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d'Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d'ésser dut a Barcelona a causa d'una tempestat. Hom el venerà a l'església de Sant Fruitós, al peu de Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona. El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí. Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona. Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva (Osona), on una tradició local la fa una pastoreta d'aquest lloc. Festa: 15/ago.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMaduixer, el  (Barcelona, Barcelonès Urbanització del tipus ciutat-jardí, situada al camí antic de Collserola, entre l'avinguda del Doctor Andreu i la carretera de l'Arrabassada. Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Madurell, bòbila  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental Jaciment arqueològic. S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d'unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític. També s'hi han localitzat algunes estructures datables del neolític final, de l'edat del bronze i la primera edat del ferro. Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d'economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l'agricultura d'artiga.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Madurell i Marimon, Josep Maria  (Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1983)  Historiador i arxiver. Des del 1942 fou arxiver de l'Arxiu General de Protocols de Barcelona. Investigà sobre la vida i l'obra d'artistes catalans, la història del llibre català, oficis, comerç i història política. De la seva copiosa obra destaca: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona (1955), Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58 (1963), Guadamassilers i guadamassils (1972), El paper a les terres catalanes (1972), Comandas comerciales barcelonesas de la baja Edad Media (1973), Manuscrits catalans anteriors a la impremta (1975) i Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella (1976).

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maea, Josep  (València, 1760 – Madrid, 1826)  Pintor. Deixeble de l'escola de Sant Carles de Camaron. Treballà a Madrid amb Josep Piquer. Fou director de l'Academia de San Fernando (1819). Sobresortí com a retratista (El pare Tosca, Joan de Ribera, Ferran VII, etc).

45 CATALUNYA - ART

Inici páginaMaeght, galeria  (Barcelona, 1977 - )  Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d'art contemporani, editor i mecenes-, situada a l'antic palau Cervelló del carrer de Montcada. Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz. La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l'obra d'artistes espanyols ja coneguts a l'estranger, juntament amb la d'altres artistes més joves, i també la d'artistes estrangers de renom. El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.

46 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaMaella  (Matarranya Municipi: 174,88 km2, 121 m alt, 1.958 hab (2014). Situat al límit amb la Terra Alta. entre les conques del riu d'Algars i el Guadalop i travessat pel Matarranya, prop del pic de Pontorrelles, al nord-oest de Gandesa. La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada. Agricultura de regadiu, alimentat amb aigua del Matarranya mitjançant diverses sèquies, que es dedica als conreus d'hortalisses; al secà hi ha conreus mediterranis, amb predomini de cereals, oliveres i vinya. Antigament era important la ramaderia de llana, avui discreta, i en canvi la cria de bestiar (porcí i aviram) en granges tendeix a augmentar. Cal esmentar la indústria derivada de l'agricultura, principalment l'elaboració d'oli. La vila, situat a l'esquerra del Matarranya, conserva part de les muralles i destaquen el castell de Maella, de notables proporcions, l'església parroquial de Sant Esteve, amb elements romànics i gòtics, l'edifici de l'antiga llotja, restaurada, i la casa de la vila...  Segueix... 

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maella, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, concedida el 1472 al capità Pere de Rocabertí i d'Erill, baró de Sant Mori.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maella i Pérez, Marià Salvador  (València, 1739 – Madrid, 1819)  Pintor. Fou pintor de cambra de Carles III (1774), però Ferran VII el destituí (1815) pel fet d'haver col·laborat amb Josep I. Excel·leixen els seus frescs del Palau Reial de Madrid, els del Pardo, els de la Casa del Labrador d'Aranjuez i les voltes de la Col·legiata de la Granja. Els seus retrats més importants són Carles III i La infanta Carlota Joaquima. PintorInici página acadèmic, de dibuix correcte i color fred i suau, Maella representa la crisi estètica de la pintura espanyola de final del s XVIII, que incorpora elements del rococó i el neoclassicisme amb poca convicció plàstica.

102 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Maestrança de Cavalleria de València  (València, 1690 - )  Corporació nobiliària. Fundada per fomentar els esports i les justes cavalleresques dels nobles, tal com s'anava fent des de l'edat mitjana. Durant la guerra de Successió en va devallar la vigoria, fins que Carles III (1759) la restablí i hi afegí fins i tot nous privilegis. Ha romàs fins avui dia.

49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Maestrat, ducat del  (País Valencià)  Títol concedit el 1869 pel pretendent carlí Carles VII al general Ramon Cabrera i Grinyó, concessió que anul·là el 1875.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA / HISTÒRIA

Maestrat, el  (Alt Maestrat / Baix Maestrat Regió històrica del nord-est del País Valencià. Prové de l'edat mitjana, quan el Maestrat de Montesa (amb seu a Cervera) tenia les terres nord-castellonenques. No constitueix cap unitat geogràfica i s'aplica a trossos diferents, però l'accepció més generalitzada és la que comprèn les terres d'entre la mola d'Ares i Penyagolosa fins a la costa, amb les comarques de l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l'Alcalatén i una part de la Plana Alta. Situada entre els límits provincials de Tarragona, els ports de Morella, els límits de la província de Terol, l'Alt Millars i la Plana de Castelló, engloba les conques del Cérvol, Càlig, Segarra i de la rambla de la Viuda.

51 PAÍS VALENCIÀ - ART

Maestrat, escola del  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XV)  Escola pictòrica. Nom donat a l'obra pictòrica sortida del taller -o que hi era relacionada- que regien el pintor Valentí Montoliu i els seus fills, durant la segona meitat del s XV.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMaestrat, marquesat del  (País Valencià Títol, concedit el 1848 al tinent general Joan de Villalonga i Escalada, en memòria de la seva campanya militar al Maestrat. Continua a la mateixa família.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Maestrat Nou, el  (València, Horta Zona de l'horta de la ciutat, que era posseïda per l'orde de Montesa, per oposició al Maestrat Vell (o, simplement, el Maestrat), que comprenia els termes de Burjassot, Gosella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Maestrat Vell, el  (País Valencià Nom donat a una part de la regió del Maestrat, per oposició al Maestrat Nou, de l'orde de Montesa.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maestre i Laborde-Boix, Francesc  (València, 1872 – 1920)  Polític conservador i comte de Salvatierra. Alcalde de València (1903-04 i 1913-15) i governador civil de Cadis, Sevilla i Barcelona (1919-20), on destacà per la seva actuació contra els anarquistes, els quals l'assassinaren.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maestre i Laborde-Boix, Josep  (València, 1876 – 1936)  Polític. Afiliat al partit conservador, fou elegit regidor i després alcalde de València (1909). Tornà a exercir aquest càrrec des de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera fins a l'adveniment de la II República. Aleshores es retirà de la política.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maestre i Pérez, Josep  (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1866 – Madrid, 1933)  Polític. Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena. Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment (1921-22), diputat a les corts i governador del Banco de España.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaestre i Pérez, Tomàs  (Alacant, 1857 – Madrid, v 1936)  Metge. S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l'epidèmia del 1885. El 1894 guanyà una plaça de metge forense a Madrid. Fou catedràtic de medicina legal a la Universitat Central, director de l'Institut de Medicina Legal, Toxicologia i Psiquiatria d'aquest centre i membre de la Real Academia de Medicina. Publicà estudis sobre dactilografia, l'al·legat Un error judicial... (1905) i una Introducción al estudio de la psicología positiva (1905), i estrenà l'obra teatral Los degenerados (1896).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mafalda  (Catalunya, s XII)  Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva tercera muller, Dolça de Provença. Segons Pròsper de Bofarull, es casà amb Guillem Ramon de Castellvell, senyor de les fortaleses de Castellvell, Pontons, Òdena, Benviure i el Far.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mafalda de Pulla-Calàbria  (Salern ?, Sicília, 1059/60 – Girona, 1108)  Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla de Robert Giscard, duc normand de Pulla i Calàbria. Seguint, segons sembla, la política de pontificat, es casà (1078) amb Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes. Uns quants dies abans de morir aquest, el 1082, nasqué a Rodés llur fill Ramon Berenguer III. L'any següent infeudà els comtats de Carcassona i Rasès a favor de Bernat Ató de Besiers, mentre que la tutela de l'infant hereu passava (1085) al comte Guillem Ramon de Cerdanya, i després (1086) a Berenguer Ramon II de Barcelona. Es tornà a casar (1085) amb Eimeric I, vescomte de Narbona i, un cop mort aquest, tornà (1106) a Catalunya, i fixà la seva residència a Girona.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mafet  (Agramunt, Urgell Poble, situat a la ribera del Sió, al nord de la vila, a la vora del canal d'Urgell. L'església parroquial (Sant Llorenç) depèn de la de Seró. Havia estat emmurallat. Prop seu hi ha la notable masia de can Benet del Segarrenc, bastida el 1680.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMafumet, la Pobla de  (Tarragonès Veure> Pobla de Mafumet, la.

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Magaluf, es  (Calvià, Mallorca Occidental)  Cala i platja, al sector occidental de la badia de Palma, a ponent de la punta de sa Torre Nova. Davant hi ha l'illa de sa Porrassa. Entre la platja i les salines des Salobrar hi ha una important urbanització turística.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Magarola, estany de la  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat Antic estany costaner, entre els de la Ricarda i de la Podrida.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magarola, Jeroni de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurista. Fou magistrat de l'Audiència de Barcelona. A les Corts de 1701-02 adoptà de primer una actitud més aviat favorable a Felip V, però se'n desenganyà tot seguit a causa d'algunes irregularitats de què fou víctima i que foren recollides per l'opinió com a nous abusos borbònics. Esdevingué així partidari de Carles d'Àustria. El virrei borbònic Velasco el deportà per uns mesos a Canovelles (1704).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magarola, Josep de  (Barcelona, s XVII - 1676)  Monjo benedictí. Estudià música a l'Escolania de Montserrat. Prengué l'hàbit en aquest monestir (1628). Fou músic estimable. Ocupà l'abadiat del monestir de Camprodon. Fou diputat eclesiàstic de la Generalitat.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magarola, Pere  (Catalunya, s XVI – Barcelona, s XVII)  Argenter. Apareix registrat al Llibre de Passanties amb dos treballs realitzats el 1571.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMagarola, Ramon M. de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIX – Barcelona, 1899)  Eclesiàstic. Fou rector del seminari de Barcelona i de l'església de Sant Pau del Camp. Promogué la restauració d'aquesta i del seu claustre, mostres excel·lents de l'art romànic, que des d'aleshores s'han salvat de la ruïna i de les adulteracions que les posaven en greu perill.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Magarola, riera de  (Anoia / Baix Llobregat Afluent dretà del Llobregat (o de Pierola). Neix al coll de Bruc (627 m alt). Drena els termes del Bruc i de Hostalets de Pierola, forma el límit entre els d'Abrera i d'Esparreguera i desemboca aigua avall del Rebato. Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l'esquerra la de l'Alfàbrega i el torrent Mal.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magarola i de Castellví, Benet de  (Barcelona, 1768 - Canovelles, Vallès Oriental, 1823)  Eclesiàstic i erudit. Fill de l'oïdor de l'audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana. Fou catedràtic de filosofia a Cervera. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, des del 1793, en fou secretari i hi presentà múltiples estudis històrics de Catalunya, perduts durant l'ocupació napoleònica. Només ens n'ha pervingut un dietari (1808-14), que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magarola i de Clariana, Miquel Joan de  (Barcelona, 1730 – 1807)  Jurista. Era nét de Miquel de Clariana, comte de Múnter, i nebot d'Antoni de Clariana i de Gualbes. Fou president de sala de la Reial Audiència de Catalunya. Era membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i també de la de Bones Lletres. Tingué el títol de marquès de Cordelles. És autor del discurs El abogado perfecto (1789) i de l'assaig De officio praefecti praetorii. Fill seu fou l'escriptor Benet de Magarola i de Castellví.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMagarola i Descatllar, Vicenç de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Com a delegat de la Generalitat a Lleida, rebé Felip V l'any 1701. Els abusos de l'administració borbònica el van fer decantar a favor dels austriacistes. El 1706 resistí com a capità de la Coronela el primer setge de Barcelona. Formà part de la Junta de Braços (1713) i del Consell de Cent (1713). Ferit l'11/set/1714, els borbònics li confiscaren els béns.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magarola i Fernández, Miquel Joan de  (Barcelona, 1589 - 1653)  Polític. Ciutadà honrat (1613) i noble (1643). Regent del Consell d'Aragó a Madrid, en ésser consultat per Olivares sobre el millor sistema de sotmetre els catalans als seus projectes, li desaconsellà l'aplicació de la violència. Romangué en el seu càrrec durant la guerra dels Segadors.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magarola i Fontanet, Pere de  (Vallromanes, Vallès Oriental, v 1575 – Lleida, 1634)  Eclesiàstic. Fou prior de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona (1618-22) i, successivament, bisbe d'Elna (1622-27), de Vic (1627-34) i de Lleida. L'any 1623 era també president de la Generalitat de Catalunya. Deixà dues obres de pietat mariana i unes Constitucions sinodals de Vic (1628).

75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Magarrofes  (Tor-la-ribera, Ribagorça Caseria, a l'esquerra del barranc de Vilacarle.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Magdalena  (Lleida, Segrià)  Barri i antic raval, situat al sector sud-oriental de la ciutat, vora el Segre. Es formà ja a l'època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d'un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa. La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit el s XIII, que subsistí fins el 1812 (s'esfondrà amb motiu de l'explosió del polvorí de la Suda); aleshores fouInici página traslladada a l'església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena. Fou un important nucli industrial: adoberies, obradors de teixidors, bruneters, guanters i serrallers. Sofrí danys durant els diversos setges de la ciutat. S'ha eixamplat vers l'estació del ferrocarril. Té un important mercat, i hom hi celebra fires de bestiar. El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals.

1 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Magdalena, festa de la  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Festa principal de la ciutat. Té l'origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l'emplaçament primitiu, a l'actual santuari de la Magdalena. Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos. El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates, acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants. Modernament, la festa comença amb el pregó, desfilada històrico-folklòrica, i es complementa amb castells de focs, certàmens literaris i concursos i espectacles diversos.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Magdalena, la  (Novelda, Vinalopó Mitjà Santuari, al castell de la Mola.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Magdalena, la  (Massamagrell, Horta)  Barri, format al voltant del convent de caputxins de la Magdalena, fundat el 1597 (exclaustrats el 1835, els caputxins s'hi tornaren a establir el 1879), al nord-oest de la vila. El convent, fundat per Juan de Ribera, fou destinat a noviciat.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Magdalena, la  (Castelló de la Plana, Plana Alta Santuari del terme, situat uns 5 km al nord-est de la ciutat, en un turó de l'extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l'inici de les muntanyes del desert de les Palmes. Al collet de la Magdalena hi ha restes d'un probable poblat ibèric i ruïnes d'un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fouInici página abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Magdalena, platja de la  (Vinarós, Baix Maestrat)  Platja, al sud de la ciutat.

6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Magdalena, sèquia de la  (Albelda / Tamarit de Llitera, Llitera Canal de regadiu, derivat del canal d'Aragó i Catalunya, entre els dos municipis.

7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Magdalena de França  (França, 1443 – 1486)  Vescomtessa de Castellbó i princesa de Viana. Filla del rei Carles VII de França. Fou casada el 1461 amb el vescomte Gastó III de Castellbò, fill hereu del comte Gastó IV de Foix i d'Elionor d'Aragó, princesa de Viana. Fou regent de Navarra (1479) i de Foix (1472) pel seu fill, el rei i comte Francesc I.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Magentí i Chelvi, Leopold  (Alberic, Ribera Alta, 1896 – València, 1969)  Compositor. Estudià amb Joaquim Turina, un accident truncà la seva carrera de concertista. Fou catedràtic de piano al conservatori de València. És autor d'obres orquestrals (Estampas mediterráneas) i de sarsueles (La cotorra del mercat i El ruiseñor de la huerta, 1930).

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Màger  (la Llacuna, Anoia Veure> Vilademàger.

79 CATALUNYA - CULTURA

Magí de Brufaganya  (o de la Brufaganya) (CatalunyaPersonatge llegendari del Camp de Tarragona, de la contrada tarragonina de la Brufaganya. Segons la tradició, féu trenta anys de penitència a l'indret on hi ha el santuari de Sant Magí de Brufaganya. Hom li atribueix l'evangelització d'aquella zona, fins que, pres, fouInici página dut a Tarragona i fou decapitat, el 25/ago/306. Unes altres fonts indiquen el 10 o el 19 d'agost. La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data. Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que féu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari. En la seva festa hom reparteix aigua, duta en bótes, d'aquestes fonts. A Tarragona era el patró dels pescadors del barri del Serrallo.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Magnan, Valentí  (Perpinyà, 1835 – París, França, 1916)  Metge. Ensenyà a l'asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s'especialitzà en malalties mentals. Publicà Étude expérimentale et clinique sur l'alcoolisme (1871), Étude clinique sur la paralysie générale (1873), Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement (1873), Recherches sur les centres nerveux (1876), Leçons cliniques sur l'épilepsie (1882) i Leçons cliniques sur les maladies mentales (1887). Era membre de l'Académie de Médecine (1915).

81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Magnànim, el  Sobrenom del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó.

82 CATALUNYA - CULTURA

Magnet i Burch, Companyia de Dansa  (Barcelona, 1990 - )  Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Cristina Magnet i Burch. Ha presentat els muntatges: Brahams (1990), Vinyes verdes vora el mar (1992), Return, oh God! (1994) i Era el millor dels temps... (1996).

83 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mago  (Maó, Menorca)  Nom d'una ciutat romana corresponent a l'actual.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Magòria, riera de  (Barcelona, Barcelonès Riera del pla de la ciutat, que drenava les aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l'antic municipi de Sarrià. Fou límit del terme de les Corts de Sarrià, iInici página també dels de Sants i Hostafrancs. Donà nom a una estació dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el 1912.

85 CATALUNYA - EMPRESA

Magrana, La  (Barcelona, 1975 - 2004)  Editorial. Fundada per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola. Iniciada en el camp del llibre polític, va ampliar les seves publicacions a l'àmbit infantil i juvenil, la gastronomia o la novel·la policiaca, entre altres col·leccions. L'any 2000 fou adquirida pel Grup RBA, però conservà el nom i l'autonomia fins al 2004, que es fusionà definitivament. La Magrana

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Magraner, cala  (Manacor, Mallorca Oriental Cala de la costa, al nord de cala Murada.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Magraner, Margarida  (Illes Balears, 1935 - )  Escriptora. És autora dels notables reculls poètics Poemes en quatre temps (1958) i Quatre poesies.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Magraner, Miquel  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, s XVIII – València, 1823)  Escriptor i frare franciscà. Escriví en castellà poesies i obres teatrals, de poc valor. Fou cronista de la província de València.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Magre, riu  (País Valencià Riu, afluent esquerrà del Xúquer. Neix entre les serres de la Bicuerca i d'Utiel; s'encaixa en una vall estreta fins al curs mitjà, on forma la vall dels Alcalans, a la Ribera Alta (comarca que recorre en direcció nord-oest - sud-est). Aflueix al Xúquer, aigües avall d'Algemesí, on arriba generalment sec, a causa de l'aprofitament de les seves aigües, especialment als termes de Carlet i Alginet, per a regatges, els quals es destinen sobretot al conreu de tarongers. El seu curs és de 130 km de llargària; és de règim pluvial, amb un màxim el gener i un mínim el juliol, i amb crescudes els mesos d'octubre, desembre i gener. A fi d'evitar l'efecte dels estiatges, s'hi construí l'embassament de Forata, Els principals afluent per l'esquerra són el Millars i el Bunyol, i per la dreta, el Madre. També l'anomenen rambla d'Algemesí.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMagre i Servet, Jaume  (Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 18/mai/1999)  Professor, polític i activista cultural. L'any 1939 s'exilià a Montpeller. En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l'Institut Francès de Barcelona a Cervera. Des del 1955 fins al 1980 dirigí l'Alliance Française de Lleida. Interessat per l'art contemporani, creà la Petite Galerie (1968-76). Intervingué en la majoria d'iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes. Fou regidor de cultura de l'ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magre i Tolrà, Jaume  (Cervera, Segarra, s XVII)  Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets. Ocupà el càrrec de capellà del rei Felip IV. Més tard fou degà del capítol de Vic (1625) i mestrescola a Lleida (1639). Treballà com a cronista del noble llinatge dels Queralt.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magre i Ubach, Jaume  (Cervera, Segarra, 1890 – Lleida, 1966)  Polític. Presidí la Joventut Republicana de Cervera i el Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana. Per l'abr/1931 proclamà la República a Cervera. Com a membre d'Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament en representació de Lleida (nov/1932). Formà part de les comissions parlamentàries d'obres públiques, peticions i justícia i dret. S'exilià a França el des/1938 i no retornà fins 10 anys després.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magriñà i Sanromà, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1905 – 1995)  Ballarí i coreògraf. Deixeble de J. Llongueres i de T. Wassilier, ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1926, i hi debutà aquest mateix any amb El burgès gentilhome. Amplià els estudis a París i a Londres i actuà en importants teatres d'Europa. El 1940 fou nomenat primer ballarí, mestre de ball i coreògraf del Liceu, i el 1950 creà la Companyia dels Ballets de Barcelona. Fou professor de l'Institut del Teatre (1944-74) i tingué la seva pròpia acadèmia.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMagrinyà  (Olèrdola, Alt Penedès Despoblat, esmentat ja el s X.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magrinyà, Jaume R.  Veure> Rosquilles i Magrinyà, Jaume.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magrinyà, Lluís de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cap de voluntaris durant la guerra de Successió. Continuà lluitant durant el 1713-14. Fou lloctinent del coronel Antoni Vidal, amb el qual participà en les nombroses accions contre els borbònics, entre les quals destaca la batalla de Vila-rodona (Alt Camp), el 5/abr/1714. El seu coronel morí a la fi d'agost combatent al castell de Falset i fou nomenat cap de les forces que operaven per aquella part. Durant els pocs dies que dugué el comandament i abans de la capitulació general de setembre, encara destrossà un comboi enemic, amb mort del coronel que el manava.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magrinyà, Salvador  (Montblanc ?, Conca de Barberà, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Físic i militar. Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó. Fou professor de matemàtiques i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMagrinyà i Solé, Carles  (Valls, Alt Camp, 15/nov/1885 – Barcelona, 1959)  Escriptor. Féu estudis eclesiàstics, inacabats, a Tarragona. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona, on s'hi establí per dedicar-se a l'ensenyament. Col·laborà a "La Crònica de Valls" i a "Pàtria". Sobresortí com a llatinista. És autor de traduccions: Tibul fou feta en col·laboració amb Joan Mínguez i per a la Fundació Bernat Metge, amb extensa introducció escrita per Magrinyà. Poeta postsimbolista, publicà Esteles de llum (1920) i El meu hort ha florit (1927).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mahomad ben Alimad ben Amer-Abal-vi  (Tortosa, Baix Ebre, s X – 981)  Escriptor àrab. És autor d'un petit recull biogràfic d'homes il·lustres i d'un tractat de medicina.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mahzumï, Abü-l-Mutarrif ibn 'Amira al-  (València, 1184 – Tunísia, 1258)  Historiador, jurista i poeta andalusí. D'una família originària d'Alzira, fou cadí de Xàtiva i de Palma de Mallorca (1229-30). També fou testimoni de l'entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d'estat i cadí (Salé, Meknès). S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadí, a Lorbens i Gadès. És autor d'una història de Mallorca (Kitäb 'ankä'inat Mayyürqa), utilitzada per al-Maqqarï.

Anar a:    Mada ]    [ Mado ]    [ Madro ]    [ Mae ]    [ Mag ]    [ Mago ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -