A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Montcal ]    [ Montclar, b ]    [ Montde ]    [ Monten ]    [ Montesa ]    [ Montesq ]

Quan hom toca bona música la gent no escolta, i quan hom toca música dolenta la gent no parla. (Oscar Wilde)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcal  (Canet d'Adri, Gironès Poble (177 m alt) (ant: Montcald o Montcalt), situat a llevant del cap del municipi. De la seva parròquia de Santa Cecília depèn l'església de Montbó. Fou lloc reial.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcal, el  (Maià de Montcal, Garrotxa Muntanya (529 m alt), al límit nord-occidental del terme, contrafort meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcalb  (Guixers, Solsonès Poble (1.420 m alt), situat a la serra de Montcalb, contrafort meridional de la serra prepirinenca d'Ensija, separa les conques de l'aigua de Valls i de l'aigua d'Ora.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontcalvari  (Arenys de Mar, Maresme Antiga ermita (1584), situada davant el port d'Arenys. El 1892 s'hi construí al voltant un gran balneari, que, modernament, deixà d'ésser explotat. Hom hi ha instal·lat les oficines del Club Nàutic d'Arenys de Mar.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcan, el  (Noves de Segre, Alt Urgell Muntanya (1.797 m alt) de l'antic municipi de la Guàrdia d'Ares, entre els rius de Castellàs i de la Guàrdia. Als seus vessants hi ha els pobles de Trejuvell i Espaén.

6 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montcapell, el  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Cim (1.194 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre els colls de Pedra Dreta i del Faig.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcaro, el  (Roquetes, Baix Ebre Veure> Caro, el.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcasau, estany de  (Vall d'Aran Estany d'origen glacial del massís del Montardo, al circ de capçalera del riu Rencules, centrada en la bassa de Montcasau. L'estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d'Arties mitjançant un canal subterrani.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcau, el  (Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona)  Petita plataforma tabular i acinglerada, termenal dels dos municipis, que forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m alt), al sud dels cingles d'Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontcau, el  (Vallès Occidental Un dels cims (1.053 m alt) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al nord de la Mola (1.095 m alt), el cim culminant, amb el qual l'uneix la cresta anomenada la carena del Pagès. Forma part de la divisòria d'aigües entre el pla de Bages i el Vallès.

11 ANDORRA - GEOGRAFIA

Montcau, riu de  (Canillo, Andorra Riu, afluent esquerrà de la Valira d'Encamp. Neix al vessant oriental del pic de Casamanya i desemboca al seu col·lector a Canillo. Prop d'aquest poble hi ha les bordes de Montcau.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcau, turó de  (Gelida / Subirats, Alt Penedès Cim (643 m alt) del massís de Garraf, termenal dels dos municipis.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcaubo, el  (la Vall de Cardós / la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Cim (2.290 m alt) de la serra que separa les valls d'Àneu i de Cardós, al sud del coll de Campirme, entre els dos termes.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montcerdà  (Baixa Cerdanya Antic nom de la ciutat de Puigcerdà.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montclar  (Pontils, Conca de Barberà Església romànica (Sant Miquel) i antic castell (amb restes d'una torre), situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí. El lloc és esmentat ja el s XI.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montclar  (Agramunt, Urgell Poble (470 m alt), forma un enclavament (9,32 km2) entre els mun. de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots de la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció est-oest, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt, al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d'Urgell. De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn Marcovau. Es conserva el Castell, l'antiga masia senyorial del s XVII (el 1831 era del marquès de Palmerola). Formà part de l'anticInici página terme de Donzell d'Urgell.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montclar, baronia de  (Agramunt, Urgell)  Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar, que al s XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola. Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montclar, Fidel de  (Montclar de Berguedà, Berguedà, 1867 - Arenys de Mar, Maresme, 1934)  Frare caputxí (1882). Fou ordenat el 1892, essent a les missions de l'Equador. El 1905 era nomenat primer prefecte de les missions de Caquetà (Colòmbia). Exercí el càrrec fins que es retirà a Catalunya el 1930. És autor d'una sèrie de Relaciones de la misión de Caquetá y Putumayo.

19 ANDORRA - GEOGRAFIA

Montclar, Sant Vicenç de  (Andorra la Vella, Andorra Veure> Sant Vicenç de Montclar.

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàMontclar de Berguedà  (Berguedà Municipi: 21,88 km2, 728 m alt, 117 hab (2014). Situat al baix Berguedà, a l'esquerra de la riera de Montclar, afluent del Cardener, al sud-oest de Berga. El terme en part és cobert de bosc. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (blat, civada, patates, blat de moro i farratge). Darrerament s'hi ha desenvolupat l'estiueig. Hom hi celebra una fira de camp per Reis (6 de gener). La població, totalment disseminada, tendeix a disminuir. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Martí, romànica. Dins el terme, que comprèn també l'enclavament de Sant Quintí de Montclar, hi ha l'església romànica de la Santa Creu de Montclar, així la masia i el veïnat del Casó i la masia de Torregassa. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontclús  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Masia, al vessant meridional de la tossa de Montclús (1.456 m alt), contrafort septentrional de la serra de puig Lluent.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montclús  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Antiga quadra, al nord del poble de Santa Linya, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d'Àger. Havia depès d'Oroners. El castell de Montclús és esmentat el s XI.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montclús, baronia de  (Vallès Oriental Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús, al nord del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l'inici del s XIII, a l'indret dit Montclús, turó que s'aixeca a la riba esquerra de la Tordera. La seva jurisdicció s'estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell. La vila de Sant Celoni -pertanyent a una jurisdicció distinta- restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús. També hi eren situades les cases aloeres de Palau (dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià), d'Horta (dita des...  Segueix... 

104 CATALUNYA-ARAGO - HISTÒRIA

Montclús, castell de  (Aragó)  Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l'esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l'antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del s XIX. Era centre de la senyoria de Montclús. La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús. Aigua avall, a l'entrada del congost d'Entremont, hi ha l'antic pont de Montclús, d'un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontclús, Guerau de  (Catalunya, s XIII)  Fill de Guillem II de Montclús i de Gueraua de Cabrera, i germà de Riambau II. Es féu frare de l'Hospital.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montclús, Guillem I de  (Catalunya, s XIII)  Fill i hereu de Guillem Umbert III de Montseny. Fou el pare de Guillem II de Montclús.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montclús, Guillem II de  (Catalunya, s XIII - 1273)  Fill de Guillem I de Montclús. Tingué conflictes armats amb la comanda de Sant Celoni i repetits plets i bregues amb el monestir de Sant Pol i amb els senyorius i homes de les cases aloeres de les seves baronies. Es casà amb Gueraua de Cabrera, filla del vescomte Guerau V, de la qual tingué dos fills: Guerau i Riambau II de Montclús.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montclús, Riambau II de  (Catalunya, s XIII)  Fill de Guillem II de Montclús i de Gueraua de Cabrera, i germà de Guerau. Tant violent com el seu pare, tingué bregues amb els hospitalers, ajudat pel seu germà il·legítim (el Bord de Montclús) i pel seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d'Anglès, a qui cedí (1277) les seves baronies.

24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montcolobrer  (Castelló de la Plana, Plana Alta Nom antic del Columbret Gran, que designava també el conjunt de l'arxipèlag dels Columbrets.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcorb  (Riudarenes, Selva Santuari (Mare de Déu de Montcorb), situat al vessant orientals del Montcorb (181 m alt), turó que s'alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d'Esparra i de Vilarràs. El primer edifici fou bastit ja el 1125; ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcorb, Bernat de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 12/jun/1409)  Cavaller. El 1409 anà en l'expedició de Pere Torrelles a Sardenya. Participà a les accions de tempteig davant la plaça de Sanluri, el 12/jun, dies abans de la famosa batalla lliurada en aquell indret. Enllestides aquestes primeres accions, les forces catalanes destacades tornaren a Càller, però pel camí es distancià i es perdé, i fou mort pels rebels.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcorbau  (Viella, Vall d'Aran)  Poble (1.222 m alt) de l'antic mun. de Betlan. És situat al vessant de la serra d'Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona. L'església parroquial (Sant Esteve), en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d'argent del s XVI.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcorbison  (Vall d'Aran Massís muntanyós, que culmina als pics de Montcorbison (2 176 m alt.) i de Letassi (2 173 m alt.), que ocupa una bona part de l'antic terme de Gausac, a l'esquerra de la Garona. És cobert d'espessos boscs: de la Varicauba, de Socascarro i de Beusa, al nord; de Sobèrado, a l'oest; de Suquero i de Piusa, a l'est. Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus (a Gèles), d'Et Sentet de Casau i d'Et Sentet d'Arròs.

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montcoronat, el  (Jújols / Noedes / Oleta, Conflent)  Cim (2.171 m alt) del Pirineu oriental, que separa les valls d'Évol i de Noedes, termenal dels tres municipis.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montcortès, baronia de  (Plans de Sió, Segarra)  Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcortès, que el s. XV pertanyia als Sacirera. Per enllaços passà als Marc i als Moixó.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontcortès de Pallars  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Poble (1.049 m alt) i antic municipi, situat al pla de Corts, a llevant de l'estany de Montcortès. L'església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui. El lloc havia format part del marquesat de Pallars. Formà municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l'antic llogaret de Cabestany i el despoblat d'Ancs.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcortès de Segarra  (Plans de Sió, Segarra Poble de l'antic mun. de l'Aranyó, situat a l'est del cap del municipi, prop de la carretera de Cervera a Agramunt. L'església parroquial (Santa Anna) depèn de la de Sedó. Centra el poble el castell de Montcortès, notable edifici del s. XVI.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montdarn, quadra de  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Antiga quadra (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi el s XIX.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montderm, el  (Castellar de N'Hug / Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Contrafort (1.530 m alt) meridional del Puigllançada, al límit dels dos municipis.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montdevalls, el  (Baells, Llitera Muntanya (862 m alt), al límit amb el terme de Peralta i Calassanç, a la divisòria d'aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montdois  (Rupit, Osona)  Santuari de la Mare de Déu de Montdois, situat a l'extrem del pla de Montdios damunt el pantà de Susqueda, dins l'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues. Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268. L'edifici actual és del s. XVIII.

37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaMontdony, riu de  (Vallespir Riu, afluent dretà del Tec, que neix a Montalbà de l'Església, al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1.235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador). Després de passar vora aquest poble, rep, per l'esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d'Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony, molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d'Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d'aquest riu amb el seu col·lector.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Montdragó, cala  (Santanyí, Mallorca Oriental Cala de la costa, a ponent de Portopetre. Al sector dit s'Amarador hi havia al s XVI un estany on s'amaraven lli i cànem. Notable per la seva bellesa, ha estat tractada literàriament per Josep M. Llompart, Blai Bonet i Miquel Pons.

39 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Monteagudo, concòrdia de  (Monteagudo, Sòria, 29/nov/1291)  Pacte signat entre Jaume II el Just i Sanç IV de Castella, per tal de posar fi a l'estat de guerra entre ambdós sobirans. Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes (fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans) i la promesa d'ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans (com s'esdevingué més tard a Tarifa). Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.

40 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Montecateno, principat de  (Sicília, Itàlia)  Títol concedit el 1744 a Pere de Montcada i La Roca (mort el 1774) per permuta amb el principat de Monterreale, que posseïa vitaliciament.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monteia  (Sales de Llierca, Garrotxa)  Veure> Montella.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMonteixo, serra de  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca. Separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor. Culmina a 2.905 m alt al pic de Monteixo.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montella  (Sales de Llierca, Garrotxa)  Llogaret (o Monteia), situat damunt els cingles de Montella, al sector oriental de la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró. L'antiga parròquia de Sant Miquel depèn actualment de la de Tortellà.

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montellà  (Noedes, Conflent Masia i antic lloc (1.229 m alt), a la capçalera del riu de Noedes.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montellà  (Cabó, Alt Urgell Bordes, antic terme i església, situats a la vall de Montellà, drenada pel barranc d'Inglada (afluent per la dreta del riu de Cabó), on hi ha la borda de Montellà, de Favà i de Senyús.

46 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Montella, comtat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol, concedit el s XVI per Felip II a Dídac de Cabanyelles.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montellà, Minyó de  (Montellà, Baixa Cerdanya, s XVI - Arsèguel, Alt Urgell, des/1588)  Bandoler. El seu cop més conegut fou un gran robatori de diners comés prop de Sidamon. En 1587, havent creuat la ratlla d'Aragó, lluità contra la banda de l'anomenat Barber de Binèfar. L'any següent, perseguit de prop, es refugià al castell d'Arsèguel, on fou acollit pel famós Joan Cadell, senyor de la fortalesa, que resistia el setge de les forces reials. Morí defensant el castell.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontellà de Cadí  (Montellà i Martinet, Baixa CerdanyaVila (1.158 m alt), al Baridà. És encimbellada a l'esquerra del Segre. L'església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839. L'antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d'Urgell. Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet, després que li fou annexat el 1970 l'antic terme de Víllec i Estana. Dins l'antic terme és esmentat també l'antic Castellbó de Baridà.

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaMontellà i Martinet  (Baixa Cerdanya Municipi: 55,03 km2, 967 m alt, 623 hab (2014). Estès des del vessant septentrional de la serra de Cadí fins a la riba dreta del Segre (límit septentrional), a la subcomarca del Baridà. Es constituí el 1970 per l'annexió dels antics termes de Montellà de Cadí i Villec i Estana. El terreny és accidentat i la superfície forestal ocupa una bona part del terme. L'economia local es basa en la ramaderia porcina, bovina, ovina i equina, l'explotació forestal i l'agricultura de secà, amb conreus de farratge i cereals. El poble de Martinet, cap municipal, és un tradicional lloc d'estiueig. L'església parroquial és dedicada a sant Eloi. El municipi comprèn, a més, la vila de Montellà de Cadí, els pobles de Villec, Estana i Béixec, els antics termes d'Escàs, Ridolaina i Esconsa, l'antic castell de Sanromà, el santuari de la Mare de Déu de Bastanist i l'antic llogaret de Tronxó. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montells i Nadal, Francesc  (Barcelona, 1813 – 1893)  Químic i metge. Fou professor de química a la universitat de Granada. És autor de nombroses obres sobre física i química, com les titulades Idea suscinta físíco-química sobre la infección y desinfección (1854) i Nomenclatura química arreglada a los conocimientos modernos (1857), així com dels assaigs Dios, la Naturaleza y la Humanidad (1883-84) i Historia del origen y fundación de la Universidad de Granada... (1870).

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontenartró  (Llavorsí, Pallars Sobirà Poble (1.299 m alt), a la Ribalera, a l'esquerra del Romadriu o riu de Santa Magdalena, al peu del bosc de Sant Joan de l'Erm. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn l'església de Romadriu.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montenartró, Fidel de  (Llavorsí, Pallars Sobirà, 1811 - Olot, Garrotxa, 1897)  Frare caputxí. Prengué l'hàbit el 1833. Visqué molts anys a Tremp. Tingué una gran fama popular per les seves virtuts.

53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Montenegro, comtat de  (Aragó)  Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, dit des d'aleshores de Montenegro. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnét i quart titular Joan Despuig i Dameto.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montengon i Paret, Pere  (Alacant, 1745 – Nàpols, Itàlia, 1824)  Escriptor i jesuïta (1759). Anà a Itàlia quan el seu orde fou expulsat, on fou ordenat. Després de la supressió papal de la Companyia, administrà els béns del duc d'Alcañices. Autor de les Odas de Felópatro (1776-79) i de les obres narratives Antenor (1778), Eusebio (1786-88), que la Inquisicó espanyola condemnà el 1779, Eudoxia (1793) i Mirtilo o los pastores transhumantes (1795). Traduí al castellà tragèdies de Sòfocles i poemes d'Ossian.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monterde, Jeroni  (Benassal, Alt Maestrat, s XVII – València, 1705)  Frare mercedari. Professà el 1652. Escriví lletres en llatí al papa i a alguns reis d'Europa perquè fessin una acció conjunta contra els sarraïns. El seu punt de vista es reflecteix a les obres Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano y agareno, y repercusión de los Lugares Santos (1684), i Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana (1686). Publicà d'altres escrits.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMonterde i Real, Cristòfol Joan  (València, 1564 – 1630)  Jurista i religiós. Acabats els estudis a la Universitat de València, fou ministre civil de l'audiència d'aquesta ciutat, visitador i regent de la de Mallorca i advocat patrimonial i assessor del lloctinent general de l'orde de Montesa. Ingressà el 1616 al monestir de la Murta, i arribà a ser-ne prior. Escriví, entre d'altres: Responsum de Iurisdictione ordinis Montesiae (1594) i Responsum (...) in Causa collectae pro reparatione fluminis Guadalaviar (1595).

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Monteró  (Camarasa, Noguera Antic lloc i castell, a l'esquerra del Segre, enfront de Llorenç de Montgai, al cim (579 m alt) d'un turó.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monteró i d'Alòs, Josep Gregori de  (Barcelona, 1731 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815)  Erudit. Fill del comissari general de guerra del Principat Baltasar de Montero y González de Soria i de Maria Anna d'Alòs i de Rius. Ingressà a l'orde benedictí a Besalú (1744). Fou catedràtic de filosofia i teologia i, el 1767, ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Més tard fou secretari general de l'orde i abat de Sant Esteve de Banyoles. El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum i el 1766 la seva oració fúnebre per a Isabel Farnese. El 1788 fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montero i Delgado, Joaquim  (València, 1869 - Santiago de Xile, Xile, 1942)  Actor i comediògraf. Es casà amb l'actiu Maria Xatart i tots dos van recòrrer Espanya del 1888 al 1900. Després partí cap a Amèrica, on va estar-se durant bastants anys, sobretot a Xile. El 1913 tornà a la Península i s'instal·là a Barcelona, on actuà primer al teatre Romea i, al cap de poc, al teatre Novetats. Per a les dues companyies compongué i dirigí obres teatrals. Com a actor excel·lí en la representació d'obres de Pirandello, Lenormand i Vildrac. Dirigí a Barcelona el diari "La Noche". Autor de La boda, Clavé, Per Catalunya, A Barcelona, Montserrat, La revista del Romea, etc. En castellà, Balada de Carnaval, amb música d'Amadeu Vives.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontero i Pérez, Adalmir  (Alacant, 1862 – 1912)  Escriptor. A més de diversos llibres de poemes en castellà, publicà, en col·laboració amb M. Rico i García, Ensayo biográfico-bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia. Era germà de Francesc.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montero i Pérez, Francesc  (Alacant, 1857 – 1934)  Escriptor. Tipògraf de professió, col·laborà a la premsa del seu temps i publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América (1919), Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca (1926) i Castelar y Alicante (1932). Fou germà seu Adalmir.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monterols  (Reus, Baix Camp)  Partida, al nord-oest de la ciutat, que dóna el nom al seu carrer principal.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monterols, turó de  (Barcelona, Barcelonès)  Turó (121 m alt) del pla de la ciutat, dins l'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d'edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes. Forma part de la línia de petits turons paral·lels a la serra de Collserola (entre el d'en Modolell i el Puget) esmentada al s XI amb el nom dels Monterols.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Monterosso, baronia de  (Siracusa, Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, que adquirí el 1408 el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, d'Enrico Rosso, a canvi de la baronia de Militello. Des d'aleshores restà sempre en poder dels comtes de Mòdica.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMonterroio, el  (Sort, Pallars Sobirà / la Torre de Capdella, Pallars Jussà Cim (2.853 m alt) de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d'Àssua, al nord del Montsent.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraMontesa  (Costera Municipi: 48,11 km2, 340 m alt, 1.278 hab (2014). A la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana, al nord, i la serra Grossa, al sud. El terreny és accidentat, hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters); el regadiu és dedicat quasi exclussivament a tarongers. La ramaderia ovina és en decadència. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l'Alcúdia de Crespins. La vila, d'origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L'església parroquial de Santa Maria és del s XVIII. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà) - Centre Excursionista

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montesa  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri mixt d'habitatges i indústria, situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, al límit amb el terme de Cornellà de Llobregat. Dóna nom al sector la fàbrica de motocicletes Montesa, construïda el 1964 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà.

68 CATALUNYA - EMPRESA

logo de MontesaMontesa  (Barcelona, feb/1945 - )  Marca de motocicletes, creada i fabricada per l'empresa Permanyer SA d'Indústries Mecàniques. El 1962 es traslladà a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Fou la primera marca de motocicletes fabricades en sèrie al país. La producció anual (1974) fou de 30.000 unitats i el 1980 de 17.320. Hom n'exportà a 36 països. Era coneguda arreu del món pels seus èxits en competicions esportives. Amb motiu de la creació del model Impala, el 1962 tres motoristes barcelonins feren el recorregut de la Ciutat del Cap a Catalunya. A finals dels anys 70 del s. XX atravessà una aguda crisi que el 1981 la dugué a plantejar un pla de reestructuració. El 1982 signà un acordInici página amb Honda Motor per a fabricar models d'aquesta firma japonesa. Montesa

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montesa, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern (o partit, o corregiment) de Montesa. La jurisdicció d'aquesta governació fou atribuïda inicialment a l'orde de Montesa, però ben aviat hom projectà la seva desaparició, i, de fet, fou agregada a la de Xàtiva, bé que es mantingué nominalment. Comprenia la vall de Montesa, l'Alcúdia de Crespins, la vall Farta, Énguera i el sector meridional de la Canal de Navarrés (Anna, Xella i Bolbait). Fou suprimida, definitivament, amb motiu de la divisió provincial.

70 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA

Montesa, orde de  (Catalunya-Aragó, 1317 - 1587)  Orde militar creat per Jaume II sota la regla de Calatrava perquè continués la tasca de l'orde del Temple, quan aquest fou suprimit per Climent V el 1308, a causa de les intrigues de Felip IV de França. Jaume II se'n serví per controlar les rendes i les propietats dels templers de la corona catalano-aragonesa, que van passar al nou orde. L'any 1400 assolí una major puixança per la incorporació de l'orde de Sant Jordi d'Alfama. L'orde tingué un paper destacat en el camp militar durant el regnat de diversos reis i donà nom al territori (Maestrat) damunt el qual el superior de l'orde -anomenat mestre- tenia jurisdicció. Felip II incorporà a la corona el maestrat de Montesa l'any 1587, esdevenint un orde de cavalleria honorífic.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montesa, vall de  (Costera Subcomarca que comprèn el curs alt i mitjà de la vall sinclinal que recorre el Cànyoles, afluent de l'Albaida, i que limita al nord amb els vessants meridionals de la serra d'Énguera (que la separa de la Canal de Navarrés) i al sud amb els contraforts de la serra Grossa d'Ontinyent que la separen de la Vall d'Albaida. Agrupa 4 municipis: la Font de la Figuera, Moixent, Montesa i Vallada. L'economia es basa en l'agricultura: al fons de la vall, vora el riu, s'estenen els conreus de regadiu, alimentats per deus; s'orienten principalment al conreu de taronges. Al secà s'obtenen conreus mediterranis, amb predominiInici página d'oliveres. Les indústries principals es deriven de l'agricultura (oli, farina, etc).

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montesclado  (Farrera, Pallars Sobirà Poble (1.160 m alt), a la coma de Burg, al nord del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l'esquerra, el riu de la Glorieta. L'església parroquial (Sant Esteve) és moderna; en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al s XIX, del municipi de Montesclado. L'antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble.

73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóMontescot  (Rosselló Municipi: 6,02 km2, 14 m alt, 1.712 hab (2012). Situat al nord-oest d'Elna, al Riberal, en un terreny pla i molt conreat: fruiters i verdures al regadiu i vinyes al secà, aquesta última és la riquesa principal i produeix vins de qualitat superior (de la zona de Rosselló dels Aspres) i vins d'aperitius. La ramaderia ovina, bovina i equina ha esdevingut el complement econòmic de l'agricultura. La població ha experimentat un ascens notable, per influència de Perpinyà, on treballa part de la població activa. El poble és establert vora l'església parroquial i creuat per la carretera d'Elna a Tuïr. Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Valric i diversos masos. Fou centre de la baronia (després varvassoria) de Montescot. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

74 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Montescot, baronia de  (Catalunya Nord Jurisdicció senyorial, que el s XIII pertanyia a Arnau de Montescot, senyor d'Oms i Calmella, que la llegà al seu fill Bernat (I) d'Oms. Des del s XVI fou conegudaInici página com a varvassoria de Montescot. Dels Oms passà el 1730 als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraMontesinos, Los  (Baix Segura Municipi: 15,05 km2, 7 m alt, 4.966 hab (2014). A la zona de parla castellana del País Valencià. El terme comprèn l'antic enclavament del municipi d'Almoradí (del qual fou segregat el 1990), separat de la part principal pel terme d'Algorfa. Va sorgir modernament gràcies a l'expansió de l'agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), establerta en aquesta zona contigua a les salines de Torrevella, alimentada pel canal de Los Riegos de Levante. Té una important indústria agroalimentària, així com de fabricació de materials per a la construcció, fusteria i estructures metàl·liques i conserves de peix. També és important el turisme. A la vila destaca l'església parroquial dedicada al Pilar, construïda el 1886. Al terme destaquen diverses construccions del s XVIII per a la conservació de l'aigua (partida de La Marquesa). Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos, Vicent  (València, s XVII)  Matemàtic. El 1641 publicà el llibre Almotacén o fiel de la medida y peso que se debe dar al pan, vino, carne, aceite y de otras mercaderías.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos i Ausina, Marian  (València, s XIX)  Pìntora. Filla de Rafael Montesinos i Ramiro i germana de Rafael.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos i Ausina, Rafael  (València, s XIX)  Pìntor. Fill de Rafael Montesinos i Ramiro i germà de Marian.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos i Millo, Antoni  (Carlet, Ribera Alta, 1748 – València, 1822)  Músic. Fou mestre de capella al col·legi de Corpus Christi de València, dit del Patriarca. La major part de les seves obres són d'inspiració religiosa.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontesinos y Molina, Manuel  (San Roque, Andalusia, 1793 – València, 1862)  Militar. Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva (1836). Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos i Ramiro, Rafael  (València, 1811 – 1877)  Pintor. Deixeble de Bernardo López a Madrid i de Josep Pérez a València. Fou professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà diversos gèneres, però sobretot excel·lí en el paisatge. Pintor de cambra d'Isabel II (1851).

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos Pérez Martínez i Orumbella, Josep  (Oriola, Baix Segura, 1745 – 1828)  Historiador. Fou catedràtic d'humanitats i llatí a la seva ciutat natal. Deixà escrites dues obres, titulades Historia de Orihuela i Blasones de Orihuela.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montesol (Xavier Ballester)  (Barcelona, 1/des/1952 - )  Dibuixant. Ha tingut un paper rellevant en l'àmbit de la historieta catalana contemporània com a fundador i impulsor de revistes ("Star", "Cairo", "Makoki") i per les seves col·laboracions en moltes altres ("Ajoblanco", "El Víbora"), inicialment amb el grup "El Rrollo Emmascarado". Després col·laborà també a la premsa ("El Món", "Diari de Barcelona").

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaMontesquiu  (Osona Municipi: 4,87 km2, 577 m alt, 895 hab (2014), (o Montesquiu de Besora). Situat a la conca del Ter, a l'extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Ripollès. El relleu és muntanyós, amb pinedes i rouredes. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals d'hivern i blat de moro) i la indústria, sobretot tèxtil (que aprofita el desnivell del riu en un meandre) i química. El poble és a la dreta del riu, a l'altra banda del qual s'aixeca el castell de Montesquiu, del s XIII, centre d'activitats culturals i turístiques. L'església parroquial és dedicada a santaInici página Maria. Dins el terme hi ha el parc natural del Castell de Montesquiu. El 1940 se segregà del municipi de Sant Quirze de Besora. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Parc del Castell de Montesquiu - Associació Esportiva - Escola El Rocal

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montesquiu  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Poble (715 m alt), fins al 1970 del municipi d'Orcau, al nord-oest del terme, al vessant septentrional del coll d'Orcau, dominant el pantà de Talarn. De la seva església parroquial (Sant Serni) depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d'Aramunt. El s XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l'Anell.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montesquiu  (Àger, Noguera Despoblat i antiga quadra (ant: Puigdelluell), al sud de la vila, damunt la serra de Montesquiu (944 m alt), que, juntament amb la serra de Montlleó, separa les valls d'Àger i del riu de Farfanya. El castell fou fet erigir el 1066 per Arnau Mir de Tost; el 1086 fou cedit al monestir d'Àger. És esmentat encara al s XVII. La seva església, que encara es conserva, és dedicada a sant Jaume.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montesquiu  (Vallbona de les Monges, Urgell Despoblat i antic castell, al sud-est del poble. Els seus delmes, el 1238, foren disputats pels monestirs de Vallbona i de Poblet, i el 1242 fou determinat que es repartirien entre Vallbona i la mitra i el capítol de Tarragona.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montesquiu  (Pujalt, Anoia Antic castell, al límit amb la Segarra; comprenia el lloc de l'Astor. A la fi del s XVII pertanyia als Meca.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMontesquiu  (Rosselló, s XI - s XIV)  Llinatge feudal. Originari del castell de Montesquiu d'Albera (de Vilanova d'Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell de Sant Cristau o d'Albera, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau. El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau, que s'havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou. Llur fill fou Guillem I de Montesquiu.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Bernat Guillem de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV. Figurà alguna vegada al seu consell. Fou un dels signants de la concòrdia entre el comte barceloní i Ponç Hug d'Empúries, el 1138.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Bernat II de  (Rosselló, s XII - d 1172)  Senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu i Sant Esteve del Monestir. Fill i hereu de Guillem I de Montesquiu i de Garsenda de Rosselló. Es casà amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu.

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Bernat IV de  (Rosselló, s XII – 1229)  Senyor del castell de Montesquiu. Fill gran de Guillem II de Montesquiu i germà de Guillem III. Participà a l'expedició de Jaume I el Conqueridor a Mallorca (1229). Anava amb les forces del comte Nunyo Sanç del Rosselló. Morí sense fills, i fou succeït pel seu germà.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Bernat V de  (Rosselló, s XIII – 1291)  Senyor del castell de Sant Esteve del Monestir. Fill i successor de Guillem III de Montesquiu i de Blanca. Prengué el partit del rei català contra els croats francesos. Només deixà un fill, il·legítim, Guillem de Montesquiu, i deixà tots els seus béns al rei de Mallorca.

93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMontesquiu, Elisenda de  (Rosselló, s XIII)  Dama. El 1285, arran de la croada contra Catalunya de Felip III de França, amb la col·laboració de Jaume II de Mallorca, decidí posar-se a favor de la causa catalana de Pere II. Les seves possessions foren un nucli de resistència contra els francesos.

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Guillem de  (Rosselló, s XIII - s XIV)  Únic fill, il·legítim, de Bernat V de Montesquiu.

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Guillem I de (o de Sant Cristau)  (Vallespir, s XI – s XII)  Fill de Bernat I de Sant Cristau i d'Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou. Guillem es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu (novament edificat pel seu pare vers el 1080) i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló. Fou pare de Bernat II de Montesquiu.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Guillem II de  (Rosselló, s XII - d 1217)  Senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu i de Sant Esteve del Monestir. Fill de Bernat II de Montesquiu. A més dels dits castells, posseí Vilallonga dels Monts, Sant Martí d'Albera, Sant Joan d'Albera, el Voló, Nidoleres, Cànoes, Alenyà i Orla. Fou pare de Bernat IV i de Guillem III de Montesquiu.

97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Guillem III de  (Rosselló, s XIII – 1261)  Fill petit de Guillem II de Montesquiu i germà de Bernat IV, al qual succeí. Havia heretat del seu pare del castell de Sant Esteve del Monestir. Es casà ambInici página Blanca, i foren pares de Bernat V de Montesquiu.

98 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóMontesquiu d'Albera  (Rosselló Municipi: 17,06 km2, 250 m alt, 1.195 hab (2012), (fr: Montesquieu des Albères). Situat al límit amb el Vallespir, estès des de la riba dreta del Tec fins a la serra de l'Albera (puig de Sant Cristau, l'antic Montesquiu, 1.015 m alt), que accidenta el sector sud del terme, cobert de bosc d'alzines, que està força delmat pels incendis, i per pasturatges. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura de secà, amb predomini de la vinya, destinat a la producció de vi corrent, vi de qualitat i vins d'aperitiu, i llegums; al regadiu, situat a la plana al·luvial propera al riu, regada pel canal de l'Albera, s'hi conreen arbres fruiters (presseguers i albercoquers, sobretot). Hi ha ramaderia (molt migrada). El poble es a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d'Albera, centre de la baronia de Montesquiu. Dins el terme hi ha el mas i antic santuari d'Agullons (o dels Agullons). Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontessor  (Os de Balaguer, Noguera Despoblat (1.039 m alt), damunt la serra de Montessor (1.039 m alt), a la divisòria d'aigües entre el Farfanya i la Noguera Ribagorçana, al sud del coll d'Alberola. Hi ha l'antiga església (que el 1103 fou donada al monestir d'Àger) i les restes del castell de Montessor, un dels castells del comtat d'Urgell, esmentat als s XII i XIII. Es despoblà al s XIV.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montestruc i Fernández de Ronderos, Pau  (València, s XVIII - Madrid, 1774)  Jurista. Advocat dels Consells Reials, relator del Suprem de Castella i autor de la crònica Viaje real del rey nuestro señor Felipe V. Causa de la guerra y remedio para conseguir la paz (1712).

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monteugues, Sant Cristòfol de  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental Veure> Sant Cristòfol de Monteugues.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monteys, Josep  (Catalunya, s XVII)  Framenor. Destacà com a predicador. El 1699 publicà a Barcelona un llibre piadós titulat Via sacra.

Anar a:    Montcal ]    [ Montclar, b ]    [ Montde ]    [ Monten ]    [ Montesa ]    [ Montesq ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -