A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ba ]    [ Baca ]    [ Bad ]    [ Badia i ]    [ Bae ]    [ Bages, m ]

Eduqueu bé els infants i els adolescents i no serà necessari castigar els homes. (Pitàgores)

122 CATALUNYA - HISTÒRIA

B  (Catalunya)  Sigla de la província de Barcelona a les antigues plaques de les matrícules dels vehicles.

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

BA  (Barcelona, s XVIII – 1957)  Sigla de la seca. Emprada als escuts d'or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V fins a Carles III. Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l'any 1957.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Baban, Gracià  (País Valencià, s XVII – València, 1675)  Compositor, un dels més importants del barroc al País Valencià. El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València. Autor de misses, motets, nadales, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus. Algunes d'aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d'orquestra.

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici pàginaBabel  Pseudònim amb que el pintor Francesc Xavier Nogués i Casas signava els seus dibuixos humorístics.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Babel, el  (Alacant, Alacantí Forma castellanitzada del Baver.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Babí, coll de  (Ripoll, Ripollès / Santa Maria de Besora, Osona)  Depressió de la serra que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l'esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre els dos municipis. A l'oest del coll es troben les masies del Babí Gros i del Babí Xic (Babís, els).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Babiloni i de Castro, Manuel  (Catalunya ?, 1831 – Barcelona, 1872)  Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins. També es presentà en algunes ocasions com a cantant.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Babís, els  (Santa Maria de Besora, Osona)  Veïnat, format per les masies del Babí Gros i del Babí Xic, a la capçalera del torrent dels Babís, afluent, per l'esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebiè. Entre aquest torrent i el dels Ferrers s'estén la serra dels cingles dels Babís (853 m alt).

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baborte, coma de  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Coma de la vall Ferrera, al peu del pic de Baborte (2.938 m), on es troba l'estany de Baborte (9 ha, 2.340 m) i d'altres de més petits.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Babot, Mateu  (Catalunya, s XIII)  Dignatari. Era tresorer de la petita cort de l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBabot i Boixeda, Pere  (Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)  Metge endocrinòleg i analista clínic. Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona (1949-71), secretari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1934-37) i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general (1963-79).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bac, Joan  (Vacarisses, Vallès Occidental, s XVII – Barcelona ?, s XVIII)  Teòleg. Canonge ardiaca de la catedral de Barcelona, ocupà una càtedra de filosofia a la universitat. És autor del llibre Sermones para las ferias sextas de quaresma (1713), i de l'opuscle Sermón en la fiesta de acción de gracias por el recobro de la salud del rey Felipe V (1702).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bac, Sant Feliu del  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Sant Feliu del Bac.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bac, sot del  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental)  Petita i aspra vall, tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figaró i Santa Eugènia del Congost, al peu dels cingles de Bertí. És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bac, vall del  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> la Vall del Bac.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bac de Collsacabra, el  (Rupit i Pruit, Osona)  Gran masia i veïnat, a l'altiplà de Collsacabra, prop del coll del Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bac de la Roda, el  (Ogassa, Ripollès)  Masia i veïnat, al vessant meridional de la serra Cavallera, dins la parròquia de Sant Martí de Surroca.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBac de Roda  Pseudònim del militar i polític austriacista Francesc Macià i Ambert.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bac de Roda, el  (les Masies de Roda, Osona)  Masia, situada a 2 km de Manlleu i a un de Roda de Ter, coneguda per haver donat nom a Francesc Macià i Ambert Bac de Roda.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bac de Roda, Francesc  (Catalunya, s XVII - Àustria ?, s XVIII)  Guerriller. Fill de Francesc Macià i Ambert. Lluità com ell a la guerra de Successió contra els borbònics. En 1713-14, després de l'execució del seu pare, formà una partida i operà contra els filipistes al Maresme. Cometé algunes extorsions sobre la població, per veure's lliure de la manca de queviures i de diners que tanta inseguretat donava als altres caps de la lluita exterior per aquells temps. Aquests abusos el feren ser molt malvist dels altres guerrillers i dels agents dels serveis secrets de resistència, que denunciaren les seves irregularitats a les autoritats de Barcelona. Finides les hostilitats, es refugià a França. Havent esclatat la guerra entre aquest país i Espanya (1718), es posà al costat dels francesos com molts catalans atrets per la promesa de restablir les llibertats catalanes derogades per Felip V. Actuà fins a la signatura de pau. Fou dels qui procuraren retenir part dels seus homes per posar-se al servei de l'emperador Carles VI, la qual cosa féu després d'anar-se'n de França i en contacte amb el famós Carrasclet. Fou coronel de l'exèrcit imperial.

19 ALGUER - BIOGRAFIA

Bacallar, Andreu  (Càller, Itàlia, s XVI – Sàsser, Itàlia, 1612)  Bisbe de l'Alguer (1578-1605) i de Sàsser. Home d'extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea. Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec a llatí, de les obres de Joan de Damasc.

20 EUROPA - BIOGRAFIA

Bacallar i Sanna, Vicenç  (Càller, Itàlia, 1669 - l'Haia, Holanda, 1726)  Diplomàtic i historiador. Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor. Fou governador de Càller i de la Gallura. Partidari actiu dels drets de Felip V sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709). Com a escriptor, sobretot és conegut per les seves obres teòrico-polítiques i històriques, comInici pàgina Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado del rey Felipe V hasta la paz general del año 1725 (Gènova 1725?) en la qual ataca l'austrofília catalana.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bacardí, Baltasar  (Barcelona, 1814 – 1888)  Arqueòleg. Quan fou urbanitzada a Barcelona l'anomenada plaça Reial, féu construir el passatge anex que duu encara el seu nom. Viatjà per Orient (1870) i publicà una descripció de les observacions que hi recollí.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bacardí i de Janer, Alexandre de  (Barcelona, 1815 – 1905)  Jurista. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil. Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bacarot  (Alacant, Alacantí Parròquia rural (els Sants Joans), creada el 1952 a la partida del mateix nom, situada a 8 km a ponent de la ciutat.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bacasis  (Bages Ciutat indígena dels lacetans. Cal situar-la dins la comarca, alguns autors l'identifiquen amb Manresa.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bach, Francesc  (Girona, s XVIII)  Escriptor. És autor de l'estudi titulat Sobre la jurisdicción de la ciudad de Gerona.

26 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBach de Noguera, Lea  (París, França, 1883 - s XX)  Arpista de família catalana. Estudià al Conservatori del Liceu. Obtingué el seu diploma professional als dotze anys. Amplià els seus estudis d'arpa a París, on guanyà el seu títol en 1907. Oferí, amb bon èxit, nombrosos concerts.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bach i Núñez, Jaume  (Sabadell, Vallès Occidental, 1943 - )  Arquitecte (1970). Format a l'Escola de Barcelona, de la qual fou professor (1971), també professà a l'ILAUD d'Urbino. És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona (1975-81, premi FAD). Des de l'any 1976 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt. Obra conjunta són uns blocs d'apartaments a Cerler i l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (1984). Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi FAD de restauració (1982).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bach i Targarona, Pere  (el Bac de Collsacabra, Pruit, Osona, 1796 – Vic, Osona, 1866)  Eclesiàstic. Membre de l'Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835. Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el col·legi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bachs, Jaume  (Barcelona, 1862 – 1909)  Cantant d'òpera. D'una veu excel·lent, cultivà el bel canto. A divuit anys debutà com a baríton al Liceu de Barcelona amb l'òpera Lucia di Lammermoor de Gastano Donizetti. Després descobrí, amb el seu mestre Joan Goula, que podia cantar també com a baix i com a tenor. Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d'Angelo Angioletti, tingué molts d'èxits als teatres d'opera europeus i americans. Compongué una òpera, Aurèlia, que fou representada al Teatre Eldorado, de Barcelona.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bacià  (Girona ?, s XIII - Catalunya, s XIV)  Jurisconsult. Fou vice-canceller del rei Jaume II el Just.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici pàginaBacies, prats de  (la Coma i la Pedra / Odén, Solsonès)  Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra del Port del Comte, entre els 2.000 i els 2.150 m d'altitud. Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els dos termes municipals. Ha havia hagut el projecte de bastir-hi una estació d'esports d'hivern, per a la qual cosa hi foren construïts el refugi de la Bòfia (la bòfia del Port del Comte és prop dels prats de Bacies) i una pista que pujava del coll de Jou, que després foren abandonats.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bacigalupi, Andreu  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Militar. Era coronel del regiment de Barcelona. Es distingí lluitant contra la invasió napoleónica. Fou un dels primers que s'alçaren a Catalunya contra l'ocupació francesa.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baciver  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Coma (2.644 m alt) de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, sota el tuc de Baciver, el qual es troba dins l'antic terme de Tredòs (Vall d'Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret. Al centre de la coma hi ha l'estany de Baciver.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Baciver de Castanesa, el  (Montanui, Alta Ribagorça)  Vall de l'antic mun. de Castanesa, on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d'estiu de les bacives de comarques veïnes. Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll de Baciver (2.200 m alt). A la part alta de la vall, sota el pic de Baciver (2.725 m), hi ha l'estany de Baciver.

36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bacivers, coma de  (Fontpedrosa, Conflent)  Coma de la vall de Carançà, al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d'estiu. L'estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers (2.844 m alt), cim culminant de la serra de Bacivers, que separa aquesta coma de coma Mitjana.

37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici pàginaBacivers, puig de  (Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)  Cim (2.680 m alt) del massís de Sethomes, el més occidental del Canigó, entre els dos municipis.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bacó, Francesc  (Girona ?, v 1300 - Camprodon ?, Ripollès, 1372)  Teòleg escolàstic. Estudià a París (1347?), on residí molt de temps dedicat a l'ensenyament de la teologia (1357-65). De tornada a Catalunya, ingressà a l'orde del Carmel al convent de Peralada (Alt Empordà), fou procurador de l'orde (1366) i més tard provincial (1369 i 1373). Obres seves són els tractats Comentaria in quator libros Sententiarum (1364-65), De lucta militantis Ecclesiae at Antichristi ipsam impugnantis (dedicada al papa Gregori XI) i Repertorium predicantium, magnum et insigne opus. Nominalista, atacà amb escepticisme la possibilitat de la certesa metafísica i propugnà la concepció immaculada de Maria. Fou anomenat Doctor sublim.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Baçó, Jaume "Jacomart"  (València, 1413 – 1461)  Pintor. Fill d'un sastre estranger establert a València cap a l'any 1400. Hom ignora la seva formació. Fou coneixedor de les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau, treballà al Regne de València abans que Alfons el Magnànim el cridés a Nàpols, on residí com a pintor reial de 1443 a 1451, quan tornà a València. Treballà associat amb Jeroni Reixac, amb el qual féu el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb. D'estil sobri i enèrgic, és autor del retaule de Sant Benet (catedral de València), d'un retrat d'Alfons de Borja (col·legiata de Xàtiva), i d'un Sant Jaume el Major i Sant Egidi (Museu de Belles Arts de València).

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bacó i Despuig, Joan Antoni  (Palma de Mallorca, 1591 – 1665)  Religiós agustí i teòleg. Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca. Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia, de la qual foren fetes tres edicions (Mallorca 1661, 1689; Madrid 1668).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBada i Elias, Joan  (Barcelona, 1937 - )  Historiador i sacerdot. Professor a la Universitat de Barcelona i a la facultat de teologia de Catalunya, de la qual fou degà (1973-79). Ha publicat, entre altres estudis: Situació religiosa de Barcelona en el segle XVI (1970), El Seminari de Barcelona 1868-1982 (1983), L'Església de Barcelona en la crisi de l'antic règim 1808-1833 (1986). Delegat episcopal d'ensenyament i catequesi de Barcelona (1973-81), ha desenvolupat també tasques ecumèniques.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Badaín  (Sin, Aragó) Llogaret i santuari. Fins al 1571 pertangué al bisbat de Lleida.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BarcelonèsBadalona  (Barcelonès Municipi: 21,2 km2, 6 m alt, 217.210 hab (2014). S'estèn des del vessant marítim de la serralada de Marina fins a la mar, a l'esquerra del delta del Besòs. Els primitius recursos econòmics del municipi, basats en l'agricultura, la ramaderia i la pesca, s'han vist arraconats durant el s XX a causa del desenvolupament industrial i l'espectacular creixement urbanístic, que ha ocupat gran part de les terres de conreu. Aquest creixement és en gran part degut a la proximitat de Barcelona. De la indústria, molt diversificada, es destaquen els sectors téxtil, quimic, metal·lúrgic, elèctric, vinícola, farmacèutic, del vidre, les arts gràfiques, materials de la construcció, gas, etc. La població, amb forta aportació d'immigració no catalana, ha passat dels prop de 5.000 habitants a mitjan s XIX als més de dos-cents mil actuals. La ciutat s'estén per tot el sector costaner del terme i té el centre històric sobre l'antiga Baitolo ibèrica i l'emplaçament romà de Bètulo, dels quals resten...  Segueix... 

44 CATALUNYA - ESPORT

Badalona, Club de Futbol  (Badalona, Barcelonès, 1908 - )  Club esportiu. Sorgí del club ciclista Bètulo Sport amb el qual compartí el seu velòdrom. Ha estat campió de futbol de Catalunya (1912-13), i, darrerament ha jugat a segona i tercera divisió. Té un camp de joc de 93 x 60 m, amb una capacitat per a 4.700 espectadors.

45 CATALUNYA - ESPORT

Inici pàginaBadalona, Club Natació  (Badalona, Barcelonès, 1930 - )  Club esportiu. Manté seccions de natació, vela, gimnàstica i voleibol. Alguns dels seus socis (1.500) han estat figures destacades en les competicions nàutiques, 12 vegades campions d'Espanya de patí a vela.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badalona, mestre de  (Catalunya, s XV)  Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve, que procedent de Badalona es conserva al Museu d'Art de Catalunya. La seva pintura s'inclou dins el corrent del gòtic internacional.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badals, Francesc  (Castellfollit de Riubregós, Anoia, s XIX - Catalunya, s XIX)  Guerriller reialista, anomenat Romanillos. Ollaire d'ofici, durant el trienni constitucional (1820-23), que actuà per terres de la Segarra, la Noguera i Anoia. Participà en l'assalt de la Seu d'Urgell (ago/1822), en la defensa de Castellfollit de Riubregós i fou derrotat en la defensa de Balaguer. Acusat d'indisciplina, fou empresonat fins que l'alliberaren els francesos.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Badenes i Benetó, Frederic  (València, 1879 - 1961)  Pintor. És autor d'obres remarcables.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Badenes i Dalmau, Francesc  (Alberic, Ribera Alta, 1859 – 1917)  Escriptor. Fou un dels representants més importants de la Renaixença al País Valencià. Membre del grup fundador de "Lo Rat Penat" de València. En els Jocs Florals d'aquella entitat fou proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1898. El seu poema Mariola és el que li donà més fama com a poeta. Destacat folklorista, escriví com a obres més importants els següents reculls: Llegendes i tradicions valencianes (1899), Rondalles del poble (1900) i Contes populars (1900). També publicà diversos reculls de poemes breus: Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc). Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer: Sant Francesc, Idil·lis i cants místics.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici pàginaBadia  (Osor, Selva)  Barri, a l'esquerra de la riera d'Osor, a la dreta de la vila.

51 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Badia, Antoni  (Ribagorça, s XVII - Catalunya ?, s XVIII)  Guerriller. Durant la guerra de Successió comandà, contra les forces borbòniques, una companyia de voluntaris aragonesos en el front català i en el setge de Barcelona (1713-14).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia, Josep  (Barcelona, 1777 - Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850)  Eclesiàstic i polític. Cosí de Domènech Badia i Leblich. Ingressà a l'orde caputxí, i més tard se secularitzà (1802) i passà a ésser capella militar. Durant la guerra del Francès inicià a Mallorca (1811-15) una campanya de signe liberal i anticlerical Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión (Palma de Mallorca, 1813; Barcelona, 1820), però hagué d'exiliar-se a França en instaurar-se l'absolutisme fernandí.

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Badia, la  (Serrallonga, Vallespir)  Veïnat, situat a la dreta del riu de Galdares, entre els pobles de la Menera i de Serrallonga.

55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Badia, la  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Llogaret (1.058 m alt), sagrera i cap del municipi, situat damunt la serra de Palleroa.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Badia, les Casetes de  (Montcada de l'Horta, Horta Veure> les Casetes de Badia.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBadia, Oleguer  (Catalunya, s XVIII)  Teòleg. Era lector del convent de servites de Barcelona. El 1771 era professor de filosofia. Publicà Sacrae Theologiae conclusiones (1760), exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l'època.

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalBadia del Vallès  (Vallès Occidental Municipi: 0,9 km2, 120 m alt, 13.553 hab (2014). El de més recent creació i també el més petit de Catalunya, enclavat entre l'autopista A-18 i l'aeroport de Sabadell. Fins a l'abr/1994, en què li va ser atorgada la independència municipal, aquest polígon de 5.372 habitatges, promogut a les acaballes del règim franquista per l'Obra Sindical del Hogar i conegut per Ciutat Badia, era regit per una mancomunitat formada pels municipis veïns de Cerdanyola i Barberà del Vallès. Els recursos econòmics del nou municipi, pràcticament nuls en el moment d'assolir la independència, apunten a l'atracció industrial i al comerç, tot i la competència de les gran àrees comercials situades en territoris veïns. Actualment, la gran majoria de la població activa treballa fora del municipi, circumstància que de fet en fa una ciutat-dormitori. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Federació d'Entitats Culturals - Club Natació - Institut

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Andreu, Salvador  (Torelló, Osona, 1847 - Catalunya, s XIX)  Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys. Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s'interessà per l'homeopatia. Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d'altres. Dirigí l'Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l'Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBadia i Capell, Miquel  (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1906 – Barcelona, 28/abr/1936)  Polític. Fill d'una família camperola. Estudià el batxillerat a Lleida. El 1922 es traslladà a Barcelona per cursar els estudis de pilot de la marina mercant a l'Escola de Nàutica i treballar a la vegada. Nacionalista radical, s'afilià a La Bandera Negra, participà en l'atemptat de Garraf contra Alfons XIII (1925). Per aquest motiu fou condemnat a dotze anys de presó. Amnistiat el 1930, fou nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català i, l'any 1934, cap superior d'Ordre Públic. Hagué d'exiliar-se després dels fets del 6 d'octubre d'aquell any i fou reposat en el càrrec el 1936. Es distingí per la persecució contra els homes de la CNT. Fou assassinat, amb el seu germà Josep, al carrer de Muntaner de Barcelona.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Casañas, Joan  (Girona, 1900 – 1923)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com "El Gironès". Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Cerdà, Sebastià  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1916 - )  Escultor. Fou deixeble de Manuel Hugué. Ha excel·lit en obres de caràcter religiós.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Gabarró, Alfred  (Barcelona, 19/set/1912 - 1994)  Poeta i dramaturg. Col·laborador en diverses revistes i en l'apartat de filosofia de l'obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1960), va publicar els reculls poètics Urgències (1968), Atzucac (1970, premi Recull), Presó de cendra (1976), i les obres teatrals Calpúrnia (1962, premi Joan Santamaria 1961), Una croada (1971) i Cròniques desballestades (1977, premi Josep Maria de Segarra 1971). De les seves darreres obres destaquen Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i Adés era l'alba (1990).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Graells, Miquel  (Guissona, Segarra, 1926 - )  Músic. Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Adoptà el trombó de vares i de pistonsInici pàgina com a instruments principals. Fou solista de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1953) i de l'Orquestra Municipal de Barcelona (1958), i professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba al Conservatori de Barcelona (1961-91). És autor de mètodes de trombó i d'altres instruments de vent, utilitzats en diversos conservatoris de l'estat espanyol (Escuela moderna de trombón de varas, Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos, Flixibilidad, Escalas y arpegios). Autor de diverses composicions (Romanza sin palabras, Capricho, Solo de concurso, Impromptu, Coral, etc), ha dirigit la Banda Municipal de Barcelona i orquestres de cambra en produccions per a la televisió. El 1969 col·laborà amb Duke Ellington en el concert que aquest féu a Santa Maria del Mar. Dirigí i interpretà com a solista l'enregistrament de Nocturn musical (1970).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Domènec Badia i Leblich "Ali Bei"Badia i Leblich, Domènec "Ali Bei"  (Barcelona, 1766 - Damasc ?, Iran, 1818)  Viatger i escriptor. Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1801, juntament amb el geògraf Rojas Clemente, presentà a Carles IV un projecte de viatge d'exploració pel nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d'expansió política i, sobretot, econòmica. Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic. Home intel·ligent i observador, i també bon dibuixant, reeixí en la seva missió i, a més a més, recollí abundant material sobre la geografia, l'art, la fauna, els costums i els més diversos aspectes de les terres que visità. Com a fet remarcable cal dir que aconseguí d'entrar a la Meca. En tornar al país (1808), es trobà amb el fet consumat de l'ocupació napoleònica. Oferí aleshores els seus serveis a Josep I que li concedí diversos càrrecs administratius. El 1814 marxà a París amb les tropes...  Segueix... 

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Lloret, Eugeni  (Balaguer, Noguera, 1904 - Barcelona, 1967)  Compositor i pianista. Autor de les sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero, d'una Sonata a l'antiga, de preludis per a piano, de cançons i de música d'església.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBadia i Lloret, Josep  (Balaguer, Noguera, 1906 - )  Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme. Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Malagrida, Carles  (Olot, Garrotxa, 1890 - Catalunya, s XX)  Diplomàtic i polític. Ocupà diversos consolats a Europa i Amèrica. Participà a moltes conferències internacionals sobre qüestions de comerç. Ha publicat treballs de caràcter econòmic i de dret internacional. Ocupà la Direcció General de Comerç i la sots-secretaria d'Hisenda del govern espanyol. Fou diputat a Corts per Girona.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Maria Badia i MargaritBadia i Margarit, Antoni Maria  (Barcelona, 30/mai/1920 - 16/nov/2014)  Lingüista. Catedràtic de gramàtica històrica espanyola (1948) i catalana (1977) a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector des del 1978 fins al 1986. Ha publicat estudis sobre la lingüística històrica catalana: morfologia, sintaxi, fonètica, semàntica, etc., i també d'específics sobre dialectologia. Ha dedicat importants treballs a la geografia lingüística, i també sobre onomàstica, lingüística estructural i sociologia lingüística. Ha publicat nombrosos llibres i treballs entre els quals destaquen Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins (1969), Gramática histórica catalana (1951) i la seva edició en català (1981), Gramàtica catalana (1962), La llengua catalana ahir i avui (1973), La formació de la llengua catalana. Assaig d'interpretació històrica (1981). Ha estat president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-76) i del grup català de Sociolingüística des de 1973. És doctor honoris causa de les universitats de Salzburg (1972), Tolosa de Llenguadoc (1980) i la Sorbona (1986) i el 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Badia i Marín, Vicent  (València, 1919 - )  Escriptor. Intervingué activament en la direcció de les revistes bilingües "Sicània" (1958-59) i "València Cultural" (1960-64) i en l'organització de les assemblees de cronistes del Regne de València. Ha publicat entre altres obres un Compendio de geografía del Reino de Valencia (1955) i un Programa de redreçament cultural (1960).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBadia i Millàs, Concepció  (Barcelona, 1897 – 1975)  Soprano i professora de cant. Estudià solfeig i piano amb Enric Granados, i cant al Conservatori del Liceu de Barcelona. Del 1938 al 1947 va viure al Brasil i a l'Argentina. De retorn a Catalunya, estrenà La rosa als llavis (1948), d'Eduard Toldrà. Destacà com a intèrpret de cançons populars catalanes i de lieder. També cal destacat la seva dedicació a l'ensenyament del cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Pàmies, Lola  (Barcelona, 22/mar/1951 - )  Filòloga medievalista. Especialista en Llull i la poesia posterior als trobadors. Entre les seves obres destaquen: Poesia catalana del s. XIV, Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll' (1983), Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària (1988), Tradició i modernitat als segles XIV i XV, Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March (1992).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Planas, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1904)  Compositor, violinista i professor d'arpa. Fou director de capella a l'església del Pi de Barcelona i professor al conservatori del Liceu.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Sarradell, Isidre  (Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)  Prelat. En 1913 fou nomenat bisbe titular d'Ascaló i auxiliar de Toledo. En 1917 rebé la mitra de Tarassona.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badia i Vidiella, Pere  (Barcelona, 1889 - Catalunya, s XX)  Pintor. Ha excel·lit com a paisatgista i retratista.

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Badoa, Joan  (Salses, Rosselló, 1870 - Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1945)  Poeta. Comandant de l'exèrcit francès, residí molts anys a París. Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya, i dels dos reculls Rialles (1906) i De nostra terra (1906).

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici pàginaBadorc, el  (Piera, Anoia)  Llogaret (194 m alt), situat a l'esquerra de l'Anoia i al sud del congost de Capellades, ja en la plana del Penedès.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badosa, Enric  (Barcelona, 1927 - )  Poeta i periodista en castellà. Ha publicat assaigs: Razones para el lector i reculls poètics: Más allá del viento (1956), Baladas para la paz (1963), etc. Són notables les seves traduccions al castellà de l'antologia La lírica medieval catalana (1966) i d'altres obres d'Espriu i de Foix (1969).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badosa i Salvans, Ramon  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1916 - )  Dramaturg. Participa de l'estil dels drames naturalistes. Ha estrenat, entre altres obres, Víctor Estruc, Gent de mar, Quan es perd el camí.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Badrinas i Escudé, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1969)  Pintor, moblista i decorador. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a la d'Arts i Oficis de Dresden (1908-14). El 1915 fundà el Gremi d'Artistes de Terrassa, i després s'establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d'exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà (1920-36). Premiat a les exposicions d'arts decoratives de París 1925, Barcelona (1929), Madrid (1947), la seva obra es troba en diversos museus i col·leccions particulars. La seva pintura se centra principalment en el paisatge, encara que conreà també la figura i el bodegó. Com a decorador es dedicà al disseny de mobles, amb tendència a una reestilització de les formes clàssiques. 

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baduell, coll de  (Caldes de Montbui / Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental Pas de la carretera de Granollers a Caldes de Montbui, situat a la línia divisòria de les aigües de les rieres de Caldes i de Tenes.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici pàginaBaell, el  (Campelles, Ripollès)  Llogaret, format per un petit nombre de pagesies disseminades pel vessant septentrional de la serra de la Berruga, en una vall suspesa, tributària, per la dreta, del Freser. L'església de Sant Bartomeu es troba a 1.215 m d'altitud.

82 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraBaells  (Llitera Municipi: 39,82 km2, 610 m alt, 113 hab (2014). Situat als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça, al nord-oest de Lleida. A la part muntanyosa del terme hi ha alzinars, rouredes i pasturatges. L'economia local es basa en l'agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), la ramaderia, la cria d'animals de granja i l'apicultura, activitats que tanmateix no han impedit una progressiva devallada de la població a partir del 1920. El poble es troba al peu del Montdevalls i al voltant de l'antic castell senyorial. Hi destaca l'església parroquial de Santa Maria. El terme comprèn també els pobles de Natjà i de Sorita de Llitera. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baells, la  (Cercs, Berguedà)  Antic poble de poblament disseminat, situat a les dues bandes del Llobregat, on el riu talla la darrera alineació pre-pirinenca i forma el congost de la Baells. L'església parroquial de Santa Maria, en part romànica (s XII), conserva elements decoratius esculpits a la façana d'aquesta època. Fins al 1944 formava un municipi que incloïa Pedret.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baells, pantà de la  (Berguedà Pantà regulador del Llobregat, inaugurat el 1976. Té una capacitat de 115 hm3 i l'alçada de la presa és de 102 m. Aprofitat també per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici pàginaBaén  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Poble (1.060 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 a l'actual, situat en territori rocós, i accidentat, estigué sota la jurisdicció de l'abat de Santa Maria de Gerri. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Baetulo  (Badalona, Barcelonès)  Nom d'una ciutat romana corresponent a l’actual.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Báez i Espuny, Miquel "El Litri"  (Gandia, Safor, 1930 - )  Matador de toros. El sobrenom ja l'emprà el seu pare, torero andalús. Prengué l'alternativa a València el 1950. S'ha caracteritzat per un estil d'alta qualitat artística i per un coratge excepcional.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baeza, Manuel  (Catalunya ?, 1915 - Alacant, s XX)  Pintor. Destaca com a muralista.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàBagà  (Berguedà Municipi: 42,99 km2, 785 m alt, 2.225 hab (2014), (ant: la Pobla de Bagà). Situat al vessant sud de la serra del Moixeró i de la Tossa d'Alp. L'explotació forestal, la ramaderia i l'agricultura són les principals activitats econòmiques del municipi, complementades darrerament pel comerç i el turisme, gràcies a l'obertura al trànsit del túnel del Cadí. Dins el terme hi ha la central elèctrica de Pendís i, molt a prop, les mines de Fígols, fora de servei, que havien ocupat una part de la població. A la vila, que conserva una part important de les muralles, destaca la plaça Major, amb pòrtics i edificis antics, i l'església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics i barrocs. Dins el terme municipal, que comprèn els antics llocs de Sant Joan d'Avellanet i de Rigoréixer, hi ha també l'església romànica de Santa Fe de Quer i el santuari de Paller. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Bagà Medieval

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici pàginaBagà  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç prop Baga). Fundada abans del 898, gaudí d'una relativa prosperitat als s X-XI. L'any 1592 s'incorporà a Sant Pau del Camp de Barcelona. Es conserva part de l'església, d'estil romànic, restaurada.

91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Baga, la  (Toès, Conflent)  Veïnat, situat a la dreta de la Tet, al cap del pont que uneix el poble de Toès amb el de Toès de Llar.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bagaria, Jaume  (Catalunya, s XX – 1937)  Dibuixant. Fill i deixeble de Lluís. Morí encara molt jove, en acció de guerra.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bagaria, Lluís  (Barcelona, 1882 – Cuba, 1940)  Caricaturista. Les seves intencionades caricatures polítiques aparegueren en nombroses publicacions barcelonines, madrilenyes, franceses i alemanyes. Cultivà la sàtira mordaç, de contingut social i polític. El 1907 va fer una exposició de caricatures a Terrassa que va causar un gran impacte. Després va treballar uns anys a Mèxic, Nova York i Cuba (1907-11).

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bagergue  (Salardú, Vall d'Aran Poble i antic municipi, annexat el 1968 a l'actual. Comprén tota la població de l'antic municipi, és emplaçat a l'esquerra de l'Unyola. Formà part del terçó de Pujòlo. L'església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bages  (CatalunyaAntic pagus del comtat d'Osona. Origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l'actual comarca del Bages.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBages, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1797 – Barcelona, 4/set/1843)  Home d'empresa i militar liberal. Entrà a l'exèrcit el 1811. Tingué una intervenció activa en les files liberals durant el trienni constitucional (1820-23). Durant deu anys residí a l'exili. El 1843 prengué la direcció de la revolta barcelonina de la Jamància, i fou el primer president de la Junta Suprema de Barcelona. Morí en el bombardeig que les forces del govern feren sobre la ciutat des de la Ciutadella. Tenia el grau de coronel.

97 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del BagesBages, el  (Catalunya Comarca: 1.299,1 km2, 184.403 hab (2014), cap: Manresa. Situada al cor del país i a mig camí del mar i la muntanya. Limita amb el Berguedà al nord, amb Osona al nord-est, amb el Solsonès i l'Anoia a ponent, a l'est amb el Vallès Oriental i Occidental i a migdia amb el Baix Llobregat. - GEOGRAFIA FÍSICA: La comarca se centra al voltant del pla de Bages, conca d'erosió excavada en les margues de la banda oriental de la Depressió Central encerclada per les terres més elevades de l'alt Bages, a més de 500 m. Al nord-est hi ha l'altiplà del Moianès, a 600-700 m, i a l'extrem sud-oriental s'alça la Serralada Pre-litoral amb els nuclis de Montserrat (Sant Jeroni, 1.224 m) i Sant Llorenç del Munt (1.095 m). L'eix de la comarca és el Llobregat, que la travessa de dalt a baix, amb els seus afluents el Cardener i la riera Gavarresa. El clima és mediterrani, però amb característiques continentals que es manifesten en les temperatures més extremes i...  Segueix... 

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bages, Hug de  Nom amb que també era conegut Hug de Llupià-Bages, bisbe de València.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bages, Joan Antic de  (Catalunya, s XV - Saragossa ?, s XV)  Jurista. Passà de Barcelona a establir-se a Saragossa, on escriví, l'any 1437, Glossa de Observantia Regni Aragonum, obra que tingué força difusió.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici pàginaBages, monestir de  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Antiga abadia benedictina (Sant Benet de Bages). Fundada pels esposos Sal·la i Ricarda, que la dotaren ricament i hi portaren des de Roma el cos de sant Valentí, copatró del monestir. Unit des del s XI fins al final del XII al monestir narbonès de Sant Ponç de Tomeres i el 1593 al de Montserrat, subsistí fins al 1835. Conserva l'església romànica (1212), amb la cripta per a les relíquies de sant Valentí, el claustre, manat construir per l'abat Nespleda (1225-27) aprofitant elements anteriors, com els capitells dels s X i XI i el palau abacial (1620). El 1909 s'hi començaren obres de restauració sota la guia de Puig i Cadafalch.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bages, Ramon de  Nom amb el qual era també conegut Ramon de Llupià-Bages.

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bages, vegueria de  (CatalunyaNom amb el qual ha estat també coneguda la vegueria de Manresa.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bages d'En Selves  (Bages)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

106 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBages de Rosselló  (Rosselló Municipi: 11,95 km2, 17 m alt, 3.960 hab (2012). Situat als turons que separen les aigües del Tec i del Rard. Els principals recursos econòmics del municipi són l'agricultura, sobretot la vinya, i la indústria derivada de la viticultura (cooperativa vitícola que produeix vi de qualitat superior i destil·lació d'alcohol), també hi ha conreus d'arbres fruiters i hortalisses, que són regats mitjançant sèquies. La població, que al començament del s XX havia començat a minvar, ha experimentat a partir del 1960 una important recuperació. El poble està emplaçat al llarg de la carretera d'Elna a Tuïr i es troba al voltant de l'església parroquial que està dedicada a sant Andreu, d'estil romànic. Dins el terme hi ha també el castell i antic terme de Rard. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBaget i Pàmies, Joan  (Lleida ?, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Militar. Escrivà de professió. Coronel dels terços de voluntaris de Lleida, lluità en la segona batalla del Bruc (14/jun/1808) i defensà la línia de la dreta del Llobregat (1808-09). Intervingué en l'expedició que aconseguí d'aixecar el setge de Girona (16/ago/1808). Retornat a Lleida (mai/1809), Baget derrotà novament els francesos al Cinca. A la fi del mateix 1809 fou fet presoner quan intentava de contenir les forces del comte d'Hébert, a Torres de Segre.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bagué i Garriga, Enric  (Barcelona, 1900 – 1987)  Medievalista. Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans. Es llicencià en dret i filosofia i lletres (1930), i fins al 1939 fou professor de la Universitat Autònoma i de l'Institut Escola de Barcelona. Especialitzat en estudis medievals, ha escrit, entre altres, les següents obres: Historia de la cultura española. La Alta Edad Media (1953), Alfons el Benigne (1954), Pere el Catòlic (1960) i Els primers comtes-reis (1985). Col·laborà amb Vicens Vives en el llibre pedagògic: Història: Primeres lectures, i s'encarregà d'edicions crítiques de textos historiogràfics antics. També és autor de La dona i la cortesia a la societat medieval (1947), Pequeña historia de la Humanidad medieval (1953) i d'Història Universal (1968).

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bàguena i Soler, Josep Vicent  (València, 1908 - )  Compositor. Deixeble de Josep Iturbi. La major part de les seves obres són per a cor i orquestra; en sobresurten: Tres poemes orquestrals, El mar de las sirenas (sobre un text de Calderón de la Barca), Iñigo Yáñez. També cal esmentar la missa dels Sants Innocents i el ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas. També ha publicat alguns treballs de musicologia i folklore.

110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Bagüenya, vall de  (Saünc, Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Benasc, a l'est del massís de Bagüenyola; a l'altra banda del circ s'alça la tuca de Bagüenya (2.942 m), anomenada també de la Llàntia. És la capçalera de l'aigüeta de la Vall, emissari dels estanys de Bagüenya.

111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici pàginaBagüenyola, pics de  (Saünc, Alta Ribagorça)  Massís granític (3.053 m alt) dels Pirineus axials, situat entre la vall de Benasc i la vall de Gistau, al sud del massís de Pocets. Al vessant oriental s'estén la coma o vall de Bagüenya, a la part alta de la qual es troben la galera de Bagüenyola i l'estany de Bagüenyola; els excursionistes els anomenen pics d'Eriste.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baguer, Carles  (Barcelona, 1768 – 1808)  Compositor. Organista de la catedral de Barcelona. A la Biblioteca de Catalunya, a l'Arxiu de la Catedral i a la Biblioteca de la Universitat es troben manuscrits de les seves composicions per a orgue, òperes i oratoris: Resurrección de Lázaro (1806), Muerte de Abel i El hijo pródigo (1807).

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baguer, Ramon  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Artista. Era daguer de professió. Tingué gran fama com a pessebrista. Presentava els seus conjunts en forma de diorames, els quals eren objecte de comentaris molt favorables.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Baguer i Oliver, Josep Joan Antoni  (València, s XVIII)  Metge. (o Josep Joan Antoni Balaguer i Oliver) Estudià medicina a la universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina. El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i, el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ésser el tercer volum.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bagunyà i Casanovas, Jaume  Veure> Martí de Barcelona.

115 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bagur  (Baix Empordà)  Grafia antiga de la població de

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pàginaBagutti, Domenico  (Itàlia, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Arquitecte. Actiu a Catalunya, fou l'autor dels jardins del Laberint d'Horta des del 1792, en col·laboració amb el propietari de la finca, Joan Antoni Desvalls, marquès d'Alfarràs.

117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bahamonde i Sesé, Francesc  (València, 1750 – 1805)  Escriptor. Fou soci de la Societat d'Amics del País de València i secretari de l'Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles. És autor d'obres dramàtiques en castellà (Cleopatra, 1791; Florinda, 1792; Escena trágica unipersonal, València 1792; La Isabela, representada a València) i de diverses composicions poètiques, la majoria fetes per encàrrec de corporacions locals. Col·laborà al "Diario de Valencia" (1790-91), amb escrits en vers i en prosa. Es feia notar per portar sempre el vestit típic de país.

118 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bahent  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Grafia antiga del nom de Baén.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bahí i Fabrícias, Joan Isidor  (Barcelona, s XVIII)  Metge remarcable. Fill de J. F. Bahí i Fontseca. Fou soci actiu de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà escrits notables referents a conreus agrícoles. Morí per contaminació d'un cadàver que era objecte de les seves investigacions mèdiques.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bahí i Fontseca, Joan Francesc  (Blanes, Selva, 1775 – Barcelona, 1841)  Metge i botànic. Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor de botànica a l'Escola de Botànica i Agricultura creada per la Junta de Comerç el 1807. Va dirigir la secció d'agricultura de les "Memorias de Agricultura y Artes". És un dels homes que més va treballar per a la racionalització de l'agricultura. Durant l'epidèmia de febre groga del 1821 a Barcelona, defensà la teoria del contagi de la malaltia, que provocà una aferrissada polèmica. El 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres i fou president de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1833). Entre altres treballs i traduccions publicà una Disertación sobre los prados artificiales.

Anar a:   [ Ba ]    [ Baca ]    [ Bad ]    [ Badia i ]    [ Bae ]    [ Bages, m ]Inici pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -