|
|
|
Anar a: [ Ba ] [ Baca ] [ Bad ] [ Badia i ] [ Bae ] [ Bages, m ] Eduqueu bé els infants i els adolescents i no serà necessari castigar els homes. (Pitàgores) 122 CATALUNYA - HISTÒRIA B (Catalunya) Sigla de la província de Barcelona a les antigues plaques de les matrícules dels vehicles. 1 CATALUNYA - HISTÒRIA BA (Barcelona, s XVIII – 1957) Sigla de la seca. Emprada als escuts d'or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V fins a Carles III. Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l'any 1957. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Baban, Gracià (País Valencià, s XVII – València, 1675) Compositor, un dels més importants del barroc al País Valencià. El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València. Autor de misses, motets, nadales, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus. Algunes d'aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d'orquestra. 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Babel, el (Alacant, Alacantí) Forma castellanitzada del Baver. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Babí, coll de (Ripoll, Ripollès / Santa Maria de Besora, Osona) Depressió de la serra que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l'esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre els dos municipis. A l'oest del coll es troben les masies del Babí Gros i del Babí Xic (Babís, els). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Babiloni i de Castro, Manuel (Catalunya ?, 1831 – Barcelona, 1872) Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins. També es presentà en algunes ocasions com a cantant. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Babís, els (Santa Maria de Besora, Osona) Veïnat, format per les masies del Babí Gros i del Babí Xic, a la capçalera del torrent dels Babís, afluent, per l'esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebiè. Entre aquest torrent i el dels Ferrers s'estén la serra dels cingles dels Babís (853 m alt). 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baborte, coma de (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Coma de la vall Ferrera, al peu del pic de Baborte (2.938 m), on es troba l'estany de Baborte (9 ha, 2.340 m) i d'altres de més petits. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Babot, Mateu (Catalunya, s XIII) Dignatari. Era tresorer de la petita cort de l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bac, Joan (Vacarisses, Vallès Occidental, s XVII – Barcelona ?, s XVIII) Teòleg. Canonge ardiaca de la catedral de Barcelona, ocupà una càtedra de filosofia a la universitat. És autor del llibre Sermones para las ferias sextas de quaresma (1713), i de l'opuscle Sermón en la fiesta de acción de gracias por el recobro de la salud del rey Felipe V (1702). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bac, Sant Feliu del (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Feliu del Bac. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bac, sot del (Figaró-Montmany, Vallès Oriental) Petita i aspra vall, tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figaró i Santa Eugènia del Congost, al peu dels cingles de Bertí. És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bac, vall del (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> la Vall del Bac. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bac de Collsacabra, el (Rupit i Pruit, Osona) Gran masia i veïnat, a l'altiplà de Collsacabra, prop del coll del Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bac de la Roda, el (Ogassa, Ripollès) Masia i veïnat, al vessant meridional de la serra Cavallera, dins la parròquia de Sant Martí de Surroca. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bac de Roda, el (les Masies de Roda, Osona) Masia, situada a 2 km de Manlleu i a un de Roda de Ter, coneguda per haver donat nom a Francesc Macià i Ambert Bac de Roda. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bac de Roda, Francesc (Catalunya, s XVII - Àustria ?, s XVIII) Guerriller. Fill de Francesc Macià i Ambert. Lluità com ell a la guerra de Successió contra els borbònics. En 1713-14, després de l'execució del seu pare, formà una partida i operà contra els filipistes al Maresme. Cometé algunes extorsions sobre la població, per veure's lliure de la manca de queviures i de diners que tanta inseguretat donava als altres caps de la lluita exterior per aquells temps. Aquests abusos el feren ser molt malvist dels altres guerrillers i dels agents dels serveis secrets de resistència, que denunciaren les seves irregularitats a les autoritats de Barcelona. Finides les hostilitats, es refugià a França. Havent esclatat la guerra entre aquest país i Espanya (1718), es posà al costat dels francesos com molts catalans atrets per la promesa de restablir les llibertats catalanes derogades per Felip V. Actuà fins a la signatura de pau. Fou dels qui procuraren retenir part dels seus homes per posar-se al servei de l'emperador Carles VI, la qual cosa féu després d'anar-se'n de França i en contacte amb el famós Carrasclet. Fou coronel de l'exèrcit imperial. 19 ALGUER - BIOGRAFIA Bacallar, Andreu (Càller, Itàlia, s XVI – Sàsser, Itàlia, 1612) Bisbe de l'Alguer (1578-1605) i de Sàsser. Home d'extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea. Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec a llatí, de les obres de Joan de Damasc. 20 EUROPA - BIOGRAFIA Bacallar i Sanna, Vicenç (Càller, Itàlia, 1669 - l'Haia, Holanda, 1726) Diplomàtic i historiador. Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor. Fou governador de Càller i de la Gallura. Partidari actiu dels drets de Felip V sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709). Com a escriptor, sobretot és conegut per les seves obres teòrico-polítiques i històriques, com 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bacardí, Baltasar (Barcelona, 1814 – 1888) Arqueòleg. Quan fou urbanitzada a Barcelona l'anomenada plaça Reial, féu construir el passatge anex que duu encara el seu nom. Viatjà per Orient (1870) i publicà una descripció de les observacions que hi recollí. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bacardí i de Janer, Alexandre de (Barcelona, 1815 – 1905) Jurista. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil. Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bacarot (Alacant, Alacantí) Parròquia rural (els Sants Joans), creada el 1952 a la partida del mateix nom, situada a 8 km a ponent de la ciutat. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Bacasis (Bages) Ciutat indígena dels lacetans. Cal situar-la dins la comarca, alguns autors l'identifiquen amb Manresa. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bach, Francesc (Girona, s XVIII) Escriptor. És autor de l'estudi titulat Sobre la jurisdicción de la ciudad de Gerona. 26 EUROPA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bach i Núñez, Jaume (Sabadell, Vallès Occidental, 1943 - ) Arquitecte (1970). Format a l'Escola de Barcelona, de la qual fou professor (1971), també professà a l'ILAUD d'Urbino. És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona (1975-81, premi FAD). Des de l'any 1976 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt. Obra conjunta són uns blocs d'apartaments a Cerler i l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (1984). Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi FAD de restauració (1982). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bach i Targarona, Pere (el Bac de Collsacabra, Pruit, Osona, 1796 – Vic, Osona, 1866) Eclesiàstic. Membre de l'Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835. Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el col·legi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bachs, Jaume (Barcelona, 1862 – 1909) Cantant d'òpera. D'una veu excel·lent, cultivà el bel canto. A divuit anys debutà com a baríton al Liceu de Barcelona amb l'òpera Lucia di Lammermoor de Gastano Donizetti. Després descobrí, amb el seu mestre Joan Goula, que podia cantar també com a baix i com a tenor. Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d'Angelo Angioletti, tingué molts d'èxits als teatres d'opera europeus i americans. Compongué una òpera, Aurèlia, que fou representada al Teatre Eldorado, de Barcelona. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bacià (Girona ?, s XIII - Catalunya, s XIV) Jurisconsult. Fou vice-canceller del rei Jaume II el Just. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bacigalupi, Andreu (Barcelona, s XVIII – s XIX) Militar. Era coronel del regiment de Barcelona. Es distingí lluitant contra la invasió napoleónica. Fou un dels primers que s'alçaren a Catalunya contra l'ocupació francesa. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baciver (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Coma (2.644 m alt) de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, sota el tuc de Baciver, el qual es troba dins l'antic terme de Tredòs (Vall d'Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret. Al centre de la coma hi ha l'estany de Baciver. 35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Baciver de Castanesa, el (Montanui, Alta Ribagorça) Vall de l'antic mun. de Castanesa, on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d'estiu de les bacives de comarques veïnes. Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll de Baciver (2.200 m alt). A la part alta de la vall, sota el pic de Baciver (2.725 m), hi ha l'estany de Baciver. 36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bacivers, coma de (Fontpedrosa, Conflent) Coma de la vall de Carançà, al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d'estiu. L'estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers (2.844 m alt), cim culminant de la serra de Bacivers, que separa aquesta coma de coma Mitjana. 37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bacó, Francesc (Girona ?, v 1300 - Camprodon ?, Ripollès, 1372) Teòleg escolàstic. Estudià a París (1347?), on residí molt de temps dedicat a l'ensenyament de la teologia (1357-65). De tornada a Catalunya, ingressà a l'orde del Carmel al convent de Peralada (Alt Empordà), fou procurador de l'orde (1366) i més tard provincial (1369 i 1373). Obres seves són els tractats Comentaria in quator libros Sententiarum (1364-65), De lucta militantis Ecclesiae at Antichristi ipsam impugnantis (dedicada al papa Gregori XI) i Repertorium predicantium, magnum et insigne opus. Nominalista, atacà amb escepticisme la possibilitat de la certesa metafísica i propugnà la concepció immaculada de Maria. Fou anomenat Doctor sublim. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Baçó, Jaume "Jacomart" (València, 1413 – 1461) Pintor. Fill d'un sastre estranger establert a València cap a l'any 1400. Hom ignora la seva formació. Fou coneixedor de les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau, treballà al Regne de València abans que Alfons el Magnànim el cridés a Nàpols, on residí com a pintor reial de 1443 a 1451, quan tornà a València. Treballà associat amb Jeroni Reixac, amb el qual féu el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb. D'estil sobri i enèrgic, és autor del retaule de Sant Benet (catedral de València), d'un retrat d'Alfons de Borja (col·legiata de Xàtiva), i d'un Sant Jaume el Major i Sant Egidi (Museu de Belles Arts de València). 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bacó i Despuig, Joan Antoni (Palma de Mallorca, 1591 – 1665) Religiós agustí i teòleg. Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca. Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia, de la qual foren fetes tres edicions (Mallorca 1661, 1689; Madrid 1668). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - HISTÒRIA Badaín (Sin, Aragó) Llogaret i santuari. Fins al 1571 pertangué al bisbat de Lleida. 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - ESPORT Badalona, Club de Futbol (Badalona, Barcelonès, 1908 - ) Club esportiu. Sorgí del club ciclista Bètulo Sport amb el qual compartí el seu velòdrom. Ha estat campió de futbol de Catalunya (1912-13), i, darrerament ha jugat a segona i tercera divisió. Té un camp de joc de 93 x 60 m, amb una capacitat per a 4.700 espectadors. 45 CATALUNYA - ESPORT
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badalona, mestre de (Catalunya, s XV) Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve, que procedent de Badalona es conserva al Museu d'Art de Catalunya. La seva pintura s'inclou dins el corrent del gòtic internacional. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badals, Francesc (Castellfollit de Riubregós, Anoia, s XIX - Catalunya, s XIX) Guerriller reialista, anomenat Romanillos. Ollaire d'ofici, durant el trienni constitucional (1820-23), que actuà per terres de la Segarra, la Noguera i Anoia. Participà en l'assalt de la Seu d'Urgell (ago/1822), en la defensa de Castellfollit de Riubregós i fou derrotat en la defensa de Balaguer. Acusat d'indisciplina, fou empresonat fins que l'alliberaren els francesos. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Badenes i Benetó, Frederic (València, 1879 - 1961) Pintor. És autor d'obres remarcables. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Badenes i Dalmau, Francesc (Alberic, Ribera Alta, 1859 – 1917) Escriptor. Fou un dels representants més importants de la Renaixença al País Valencià. Membre del grup fundador de "Lo Rat Penat" de València. En els Jocs Florals d'aquella entitat fou proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1898. El seu poema Mariola és el que li donà més fama com a poeta. Destacat folklorista, escriví com a obres més importants els següents reculls: Llegendes i tradicions valencianes (1899), Rondalles del poble (1900) i Contes populars (1900). També publicà diversos reculls de poemes breus: Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc). Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer: Sant Francesc, Idil·lis i cants místics. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Badia, Antoni (Ribagorça, s XVII - Catalunya ?, s XVIII) Guerriller. Durant la guerra de Successió comandà, contra les forces borbòniques, una companyia de voluntaris aragonesos en el front català i en el setge de Barcelona (1713-14). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia, Josep (Barcelona, 1777 - Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850) Eclesiàstic i polític. Cosí de Domènech Badia i Leblich. Ingressà a l'orde caputxí, i més tard se secularitzà (1802) i passà a ésser capella militar. Durant la guerra del Francès inicià a Mallorca (1811-15) una campanya de signe liberal i anticlerical Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión (Palma de Mallorca, 1813; Barcelona, 1820), però hagué d'exiliar-se a França en instaurar-se l'absolutisme fernandí. 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Badia, la (Serrallonga, Vallespir) Veïnat, situat a la dreta del riu de Galdares, entre els pobles de la Menera i de Serrallonga. 55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Badia, la (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Llogaret (1.058 m alt), sagrera i cap del municipi, situat damunt la serra de Palleroa. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Badia, les Casetes de (Montcada de l'Horta, Horta) Veure> les Casetes de Badia. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - MUNICIPI
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Andreu, Salvador (Torelló, Osona, 1847 - Catalunya, s XIX) Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys. Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s'interessà per l'homeopatia. Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d'altres. Dirigí l'Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l'Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Casañas, Joan (Girona, 1900 – 1923) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com "El Gironès". Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Cerdà, Sebastià (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1916 - ) Escultor. Fou deixeble de Manuel Hugué. Ha excel·lit en obres de caràcter religiós. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Gabarró, Alfred (Barcelona, 19/set/1912 - 1994) Poeta i dramaturg. Col·laborador en diverses revistes i en l'apartat de filosofia de l'obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1960), va publicar els reculls poètics Urgències (1968), Atzucac (1970, premi Recull), Presó de cendra (1976), i les obres teatrals Calpúrnia (1962, premi Joan Santamaria 1961), Una croada (1971) i Cròniques desballestades (1977, premi Josep Maria de Segarra 1971). De les seves darreres obres destaquen Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i Adés era l'alba (1990). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Graells, Miquel (Guissona, Segarra, 1926 - ) Músic. Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Adoptà el trombó de vares i de pistons 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Lloret, Eugeni (Balaguer, Noguera, 1904 - Barcelona, 1967) Compositor i pianista. Autor de les sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero, d'una Sonata a l'antiga, de preludis per a piano, de cançons i de música d'església. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Malagrida, Carles (Olot, Garrotxa, 1890 - Catalunya, s XX) Diplomàtic i polític. Ocupà diversos consolats a Europa i Amèrica. Participà a moltes conferències internacionals sobre qüestions de comerç. Ha publicat treballs de caràcter econòmic i de dret internacional. Ocupà la Direcció General de Comerç i la sots-secretaria d'Hisenda del govern espanyol. Fou diputat a Corts per Girona. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Badia i Marín, Vicent (València, 1919 - ) Escriptor. Intervingué activament en la direcció de les revistes bilingües "Sicània" (1958-59) i "València Cultural" (1960-64) i en l'organització de les assemblees de cronistes del Regne de València. Ha publicat entre altres obres un Compendio de geografía del Reino de Valencia (1955) i un Programa de redreçament cultural (1960). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Pàmies, Lola (Barcelona, 22/mar/1951 - ) Filòloga medievalista. Especialista en Llull i la poesia posterior als trobadors. Entre les seves obres destaquen: Poesia catalana del s. XIV, Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll' (1983), Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària (1988), Tradició i modernitat als segles XIV i XV, Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March (1992). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Planas, Josep (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1904) Compositor, violinista i professor d'arpa. Fou director de capella a l'església del Pi de Barcelona i professor al conservatori del Liceu. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Sarradell, Isidre (Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926) Prelat. En 1913 fou nomenat bisbe titular d'Ascaló i auxiliar de Toledo. En 1917 rebé la mitra de Tarassona. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badia i Vidiella, Pere (Barcelona, 1889 - Catalunya, s XX) Pintor. Ha excel·lit com a paisatgista i retratista. 75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Badoa, Joan (Salses, Rosselló, 1870 - Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1945) Poeta. Comandant de l'exèrcit francès, residí molts anys a París. Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya, i dels dos reculls Rialles (1906) i De nostra terra (1906). 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badosa, Enric (Barcelona, 1927 - ) Poeta i periodista en castellà. Ha publicat assaigs: Razones para el lector i reculls poètics: Más allá del viento (1956), Baladas para la paz (1963), etc. Són notables les seves traduccions al castellà de l'antologia La lírica medieval catalana (1966) i d'altres obres d'Espriu i de Foix (1969). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badosa i Salvans, Ramon (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1916 - ) Dramaturg. Participa de l'estil dels drames naturalistes. Ha estrenat, entre altres obres, Víctor Estruc, Gent de mar, Quan es perd el camí. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Badrinas i Escudé, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1969) Pintor, moblista i decorador. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a la d'Arts i Oficis de Dresden (1908-14). El 1915 fundà el Gremi d'Artistes de Terrassa, i després s'establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d'exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà (1920-36). Premiat a les exposicions d'arts decoratives de París 1925, Barcelona (1929), Madrid (1947), la seva obra es troba en diversos museus i col·leccions particulars. La seva pintura se centra principalment en el paisatge, encara que conreà també la figura i el bodegó. Com a decorador es dedicà al disseny de mobles, amb tendència a una reestilització de les formes clàssiques. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baduell, coll de (Caldes de Montbui / Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Pas de la carretera de Granollers a Caldes de Montbui, situat a la línia divisòria de les aigües de les rieres de Caldes i de Tenes. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA
82 FRANJA PONENT - MUNICIPI
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baells, la (Cercs, Berguedà) Antic poble de poblament disseminat, situat a les dues bandes del Llobregat, on el riu talla la darrera alineació pre-pirinenca i forma el congost de la Baells. L'església parroquial de Santa Maria, en part romànica (s XII), conserva elements decoratius esculpits a la façana d'aquesta època. Fins al 1944 formava un municipi que incloïa Pedret. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baells, pantà de la (Berguedà) Pantà regulador del Llobregat, inaugurat el 1976. Té una capacitat de 115 hm3 i l'alçada de la presa és de 102 m. Aprofitat també per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA - HISTÒRIA Baetulo (Badalona, Barcelonès) Nom d'una ciutat romana corresponent a l’actual. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Báez i Espuny, Miquel "El Litri" (Gandia, Safor, 1930 - ) Matador de toros. El sobrenom ja l'emprà el seu pare, torero andalús. Prengué l'alternativa a València el 1950. S'ha caracteritzat per un estil d'alta qualitat artística i per un coratge excepcional. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baeza, Manuel (Catalunya ?, 1915 - Alacant, s XX) Pintor. Destaca com a muralista. 89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - HISTÒRIA
91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Baga, la (Toès, Conflent) Veïnat, situat a la dreta de la Tet, al cap del pont que uneix el poble de Toès amb el de Toès de Llar. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bagaria, Jaume (Catalunya, s XX – 1937) Dibuixant. Fill i deixeble de Lluís. Morí encara molt jove, en acció de guerra. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bagaria, Lluís (Barcelona, 1882 – Cuba, 1940) Caricaturista. Les seves intencionades caricatures polítiques aparegueren en nombroses publicacions barcelonines, madrilenyes, franceses i alemanyes. Cultivà la sàtira mordaç, de contingut social i polític. El 1907 va fer una exposició de caricatures a Terrassa que va causar un gran impacte. Després va treballar uns anys a Mèxic, Nova York i Cuba (1907-11). 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bagergue (Salardú, Vall d'Aran) Poble i antic municipi, annexat el 1968 a l'actual. Comprén tota la població de l'antic municipi, és emplaçat a l'esquerra de l'Unyola. Formà part del terçó de Pujòlo. L'església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Bages (Catalunya) Antic pagus del comtat d'Osona. Origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l'actual comarca del Bages. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - COMARCA
98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bages, Hug de Nom amb que també era conegut Hug de Llupià-Bages, bisbe de València. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bages, Joan Antic de (Catalunya, s XV - Saragossa ?, s XV) Jurista. Passà de Barcelona a establir-se a Saragossa, on escriví, l'any 1437, Glossa de Observantia Regni Aragonum, obra que tingué força difusió. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bages, Ramon de Nom amb el qual era també conegut Ramon de Llupià-Bages. 104 CATALUNYA - HISTÒRIA Bages, vegueria de (Catalunya) Nom amb el qual ha estat també coneguda la vegueria de Manresa. 105 CATALUNYA - HISTÒRIA Bages d'En Selves (Bages) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 106 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bagué i Garriga, Enric (Barcelona, 1900 – 1987) Medievalista. Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans. Es llicencià en dret i filosofia i lletres (1930), i fins al 1939 fou professor de la Universitat Autònoma i de l'Institut Escola de Barcelona. Especialitzat en estudis medievals, ha escrit, entre altres, les següents obres: Historia de la cultura española. La Alta Edad Media (1953), Alfons el Benigne (1954), Pere el Catòlic (1960) i Els primers comtes-reis (1985). Col·laborà amb Vicens Vives en el llibre pedagògic: Història: Primeres lectures, i s'encarregà d'edicions crítiques de textos historiogràfics antics. També és autor de La dona i la cortesia a la societat medieval (1947), Pequeña historia de la Humanidad medieval (1953) i d'Història Universal (1968). 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bàguena i Soler, Josep Vicent (València, 1908 - ) Compositor. Deixeble de Josep Iturbi. La major part de les seves obres són per a cor i orquestra; en sobresurten: Tres poemes orquestrals, El mar de las sirenas (sobre un text de Calderón de la Barca), Iñigo Yáñez. També cal esmentar la missa dels Sants Innocents i el ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas. També ha publicat alguns treballs de musicologia i folklore. 110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Bagüenya, vall de (Saünc, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Benasc, a l'est del massís de Bagüenyola; a l'altra banda del circ s'alça la tuca de Bagüenya (2.942 m), anomenada també de la Llàntia. És la capçalera de l'aigüeta de la Vall, emissari dels estanys de Bagüenya. 111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baguer, Carles (Barcelona, 1768 – 1808) Compositor. Organista de la catedral de Barcelona. A la Biblioteca de Catalunya, a l'Arxiu de la Catedral i a la Biblioteca de la Universitat es troben manuscrits de les seves composicions per a orgue, òperes i oratoris: Resurrección de Lázaro (1806), Muerte de Abel i El hijo pródigo (1807). 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baguer, Ramon (Barcelona, s XVIII – s XIX) Artista. Era daguer de professió. Tingué gran fama com a pessebrista. Presentava els seus conjunts en forma de diorames, els quals eren objecte de comentaris molt favorables. 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Baguer i Oliver, Josep Joan Antoni (València, s XVIII) Metge. (o Josep Joan Antoni Balaguer i Oliver) Estudià medicina a la universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina. El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i, el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ésser el tercer volum. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bagunyà i Casanovas, Jaume Veure> Martí de Barcelona. 115 CATALUNYA - HISTÒRIA Bagur (Baix Empordà) Grafia antiga de la població de 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA
117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bahamonde i Sesé, Francesc (València, 1750 – 1805) Escriptor. Fou soci de la Societat d'Amics del País de València i secretari de l'Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles. És autor d'obres dramàtiques en castellà (Cleopatra, 1791; Florinda, 1792; Escena trágica unipersonal, València 1792; La Isabela, representada a València) i de diverses composicions poètiques, la majoria fetes per encàrrec de corporacions locals. Col·laborà al "Diario de Valencia" (1790-91), amb escrits en vers i en prosa. Es feia notar per portar sempre el vestit típic de país. 118 CATALUNYA - HISTÒRIA Bahent (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Grafia antiga del nom de Baén. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bahí i Fabrícias, Joan Isidor (Barcelona, s XVIII) Metge remarcable. Fill de J. F. Bahí i Fontseca. Fou soci actiu de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà escrits notables referents a conreus agrícoles. Morí per contaminació d'un cadàver que era objecte de les seves investigacions mèdiques. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bahí i Fontseca, Joan Francesc (Blanes, Selva, 1775 – Barcelona, 1841) Metge i botànic. Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor de botànica a l'Escola de Botànica i Agricultura creada per la Junta de Comerç el 1807. Va dirigir la secció d'agricultura de les "Memorias de Agricultura y Artes". És un dels homes que més va treballar per a la racionalització de l'agricultura. Durant l'epidèmia de febre groga del 1821 a Barcelona, defensà la teoria del contagi de la malaltia, que provocà una aferrissada polèmica. El 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres i fou president de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1833). Entre altres treballs i traduccions publicà una Disertación sobre los prados artificiales.
Anar a: [ Ba ] [ Baca ] [ Bad ] [ Badia i ] [ Bae ] [ Bages, m ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Badia i Leblich, Domènec "Ali Bei"
Badia i Margarit, Antoni Maria (
Baells
Bages, el
