|
|
|
Anar a: [ Je ] [ Jesus i ] [ Joan, A ] [ Joan I ] [ Joan de P ] [ Joana de P ] Tenim la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo. (Salvador Espriu) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jean de Tournai (Tournai, França, s XIII - Catalunya ?, s XIV) Escultor. Actiu a Catalunya des del 1324. Sembla que fou el Joan que signà (1326) el sepulcre de Sant Narcís a Sant Feliu de Girona. Contractà (1327) uns sepulcres per a la seu barcelonina, entre els quals el del canonge Hug de Cardona, i també treballà a Lleida. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jean de Tours (Tours, França, s XV - Barcelona ?, s XVI) Fuster i imatger. Actiu a Catalunya ja el 1509. Treballà a la catedral de Barcelona i al palau de la Generalitat, la Casa de la ciutat i la Llotja. Col·laborà en nombroses obres de diversos artistes, entre els quals Martí Díez de Liatzasolo. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jedahiah Hapennini (Barcelona, s XIII – s XIV) Escriptor hebreu. És autor de diverses obres, una d'elles sobre el joc d'escacs. Féu una campanya reeixida perquè fos derogada la llei de 1304, la qual fixava als jueus 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jené i Aixalà, Francesc de Paula (Lleida, 1889 – Barcelona, 1974) Advocat i polític. Diputat per Lleida a corts (feb/1936) com a membre de l'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou fiscal del tribunal de cassació durant la guerra civil, càrrec que dimití per la seva amistat amb el ministre de justícia Irujo. S'exilià el 1939; posteriorment féu estades a França i a Barcelona. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jener, Matias (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XVIII) Gravador. Establert a Barcelona, és autor de diverses obres de mèrit, com les de sèries de plantes i alçades arquitectòniques del desaparegut palau virregnal barceloní, segons els projectes de fra Josep de la Concepció. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jener i Casellas, Eduard (Gràcia, Barcelona, 1882 – Barcelona, 1967) Dibuixant i pintor. Fill de valencians, es formà a l'Acadèmia de Sant Carles de València, fins a vint-i-tres anys. Decorador i il·lustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia. Com a pintor, d'un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, conreà els temes de gènere i el paisatge -sobretot el mallorquí-. Féu diverses exposicions individuals i participà en altres de col·lectives, com la Nacional del 1942. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jep dels Estanys Sobrenom del dirigent absolutista Josep Bussons. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jepús i Roviralta, Jaume (Barcelona, 1831 – 1898) Impressor. Algunes produccions del seu taller foren distingides amb premis a diverses exposicions. Fou un dels millors impressors catalans del seu temps. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jérica (Alt Palància) Nom castellà de la població de 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jeroni de Santa Fe (Alcanyís, Aragó, v 1360 - Tortosa ?, Baix Ebre, 1419) Metge, escriptor i polemista d'origen jueu (o d'Alcanyís). Fou batejat per Vicent Ferrer per l'abr/1412. Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa, per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies. Després de la disputa col·laborà activament en la política antijueva. Hom li atribueix un llibre de medicina compost el 1408. L'opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al s XVI, amb el títol d'Hebraeomastix. 12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Jesús (Eivissa, Eivissa i Formentera) Parròquia, situada al sud-oest del terme. S'hi troba l'església parroquial de la Mare de Déu de Jesús del s XV. 13 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Jesús (València, Horta) Antic convent franciscà (Santa Maria de Jesús), situat als afores de la ciutat, prop de Patraix, fundat el 1428 per Matteo de Reggio, sota la protecció de la reina Maria de Castella. L'església fou molt reformada al s XVII. El convent subsistí fins al 1834, que passà a donar estatge a una filatura de seda. La diputació hi instal·là el manicomi provincial (1866). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jesús, Joan de (Sanaüja, Segarra, s XVI - Catalunya, s XVII) Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jesús, Ramon de (Catalunya, s XVIII – s XIX) Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jesús, raval de (Tortosa, Baix Ebre) Barri i parròquia de la ciutat, situat a la dreta de l'Ebre, 2 km al nord-oest de la ciutat. La població és dedica principalment a l'agricultura. Des del 1994 constitueix una entitat municipal descentralitzada. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jesús, vall de (Sagunt, Camp de Morvedre) Veure> Vall de Jesús, la. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jesús i Belando, Nicolau de (Alacant, 1699 - País Valencià, s XVIII) Frare franciscà. És autor de diverses obres de caràcter tècnic i d'una Historia civil de España, sucesos de la guerra y tratados de la paz desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44). 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jesús i Maria (Deltebre, Baix Ebre) Poble, situat al delta de l'Ebre, a l'esquerra del riu. El seu creixement s'inicià com a conseqüència de la construcció del canal de l'esquerra de l'Ebre. Conreus d'arròs i hortalisses. Poblament disseminat. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jesús Maria, Joan de (Catalunya, s XVII) Frare carmelità. Fou persona de gran formació filosòfica. Ocupà la càtedra de filosofia a la Universitat de Barcelona. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Jesús Natzarè, cartoixa de (Valldemossa, Mallorca Occidental) Veure> Valldemossa, cartoixa de. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jesús Pobre (Dènia, Marina Alta) Llogaret (ant: Benissadevi), al sud de la ciutat, prop del límit amb el terme de Gala de Gorgos, parròquia de la qual depèn la seva església. 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jiménez i Adrover, Gaietana Alberta (Pollença, Mallorca, 1837 - Palma de Mallorca, 1922) Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca. En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe Salvà de reorganitzar l'antic col·legi de la Puresa, i poc després l'encàrrec de la diputació d'organitzar en el mateix col·legi de l'escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba. En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jiménez Fraud, Alberto (Catalunya ?, 1883 - Anglaterra ?, 1964) Pedagog. Continuador de l'esperit i l'obra de la Institución Libre de Enseñanza, fou l'artífex i director de la Residencia de Estudiantes de Madrid (1910-36) i intervingué en la inspecció, organització i instal·lació del Col·legi Espanyol de París, inaugurat el 1935. A l'exili d'Oxford escriví tres estudis sobre l'evolució de la universitat espanyola, aplegats posteriorment en un sol volum, Historia de la universidad española (Madrid, 1971). 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan (Catalunya, s V - Tarragona ?, v 520) Arquebisbe de Tarragona (469-v520). Governà la diòcesi durant uns cinquanta anys. Es destacà per la seva tasca per tal de regular la vida monàstica, i la importància eclesiàstica de l'arquebisbat adquirí nou vigor al seu temps. És remarcat per la quantitat de monjos que s'establiren aleshores a la ciutat. El 516 convocà un concili a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i un altre a Girona, el 517, també d'esperit reformador i litúrgic, i aquest mateix any viatjà a Roma, on no pogué arribar, però si el seu diaca Cassià, amb una carta (perduda), que meresqué la resposta del papa Hormisdes, sobre la reforma de l'Església, la celebració dels concilis i dels monjos que procedents d'Orient arribaven a Occident, i el nomenà vicari apostòlic per a tota la Península Ibèrica. L'epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva caritat amb els pobres i la seva paraula brillant. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan (Catalunya, s X - Saint-Benoît-sur-Loire, França, v 1024) Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (v1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d'un breu poema en honor d'Oliba, bisbe de Vic. 29 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan (Catalunya, s XIII) Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan (Catalunya, s XIV) Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d'alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan Veure> Joan d'Aragó (fill d'Alfons III el Benigne). 33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan (Sicília, Itàlia, s XIV - Catània, Sicília, 1348) Tercer duc català d'Atenes i duc de Randazzo. Era fill de Frederic II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Heretà el títol grec a la mort del seu germà Guillem (1338), encara que, com els seus antecessors, no anà mai al seu nou domini, sinó que restà a Sicília. El 1342, mort el seu germà, Pere II de Sicília, un fill menor d'aquest n'heretà la corona siciliana, i Joan en féu de regent, enmig de l'anarquia nobiliària i les amenaces de Nàpols. Ell mateix fou protagonista d'una discòrdia greu amb el noble Mateu de Paloci, el qual es passà als angevins. Joan morí prop de Catània, víctima de la pesta. Deixà un fill de poca edat, Frederic, que li succeïa als comtats de Randazzo i d'Atenes, aquest darrer a penes nominal. Altres fills seus i de la seva muller, Cesarina Llança foren Elionor, muller de Guillem de Peralta, i Constança. Potser fou fill natural seu un Esteve que lluitava a Sardenya el 1354. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan (Barcelona, 23/jul/1376 - jul/1376) Fill de Joan I i de Mata d'Armanyac. Fou el tercer dels infants haguts d'aquest matrimoni. Morí al cap de pocs dies. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan (Balaguer, Noguera, 1396 - Catalunya, 1410) Segon fill mascle del comte Pere II d'Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat. A la mort del seu pare (1408), mentre el seu germà Jaume II, el futur Dissortat, rebia el comtat d'Urgell i altres possessions, Joan era beneficiat amb la baronia d'Entença, en 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan (Catalunya, s XV) Metge. És autor d'un Llibre de receptes que començà el 1466. 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan (Catalunya, s XIV) Fill de l'infant Martí (el futur rei Martí l'Humà) i de Maria de Luna. Morí de poca edat. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan, Antoni (Catalunya, s XIV – s XV) Escultor. Treballà a l'obrador del seu pare Jordi Joan, amb aquest i el famós Pere. Apareix documentat a Tarragona el 1404 i 1406. En aquesta data atorgà testament. Morí segurament molt jove. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan, Antoni (País Valencià, s XV) Fuster artístic. Obrà, el 1493, l'altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes. 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Joan, Antoni (Andratx, Mallorca, 1571 - Palma de Mallorca, 1652) Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d'un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan, Arnau (València ?, s XIV) Jurisconsult. Graduat possiblement a Bolonya. Encarregat de l'estudi dels danys ocasionats per la Unió (1348), esdevingué assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial (des d'abans del 1358). És autor d'unes Notae (1358-63) referents als Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L'estil de la governació, en català, que fou incorporat a edicions posteriors dels Furs. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan, Francesc (Xàtiva, Costera, s XV – s XVI) Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d'interès considerable per a l'estudi de la història de València. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan, Jaume (Catalunya, s XVI) Cosmògraf. Inventà un aparell per observar les variacions de la brúixola. Fou comissionat a Amèrica per Felip II. En 1584 arribà a Mèxic, on realitzà actius estudis. Durant més de set mesos romangé a illa Margarida fent observacions de caràcter geogràfic i astronòmic. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan, Joaquim (Onil, Alcoià, 1714 - País Valencià, s XVIII) Religiós jesuïta. Fou canceller de la universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d'ells sobre la Concepció de Maria. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan, Jordi (Messina, Grècia, s XIV - Tarragona ?, d 1406) Escultor. Venut com a esclau a Barcelona, fou comprat per l'escultor Jaume Cascalls, de qui fou deixeble i ajudant. En morir aquest, s'emancipà i canvià el seu nom primer, Jordi de Déu, pel de Jordi Joan. El 1363 apareix treballant a Poblet amb el seu mestre i amo, el 1377 era a Cervera (sepulcre de Ramon Serra el Major, i un retrat a la capella de Sant Martí, a l'església de Santa Maria). El 1385 fou nomenat escultor de Tarragona, on contractà pel seu compte el retaule de Vallfogona de Riucorb. Realitzà el retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt (1386-87) i, entre 1380 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan, mestre (Catalunya ?, s XIII) Pintor de l'anomenat taller de Lleida, amb evident influx francogòtic. Es conserva un frontal d'altar dedicat a sant Martí, procedent de Gia, signat de la seva mà: Johs pintor me fecit. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan, Miquel (País Valencià, s XVI) Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan, Pere (Tarragona ?, 1394/97 - Catalunya, d 1458) Escultor. El més important de la Catalunya del s XV. La gran qualitat formal de la seva obra és posada al servei de l'expressió del món interior. Recull la tradició de l'escultura catalana dels s XIV i XV i, coneixedor dels corrents artístics de l'època es decantà pel corrent francoflamenc, que aplicà amb un realisme extraordinari. Entre el 1416 i el 1418 féu la decoració de la portalada del jardí de la diputació de Barcelona i el medalló que en presideix la façana, amb la representació de sant Jordi matant el drac, on es manifesta com un artista ja format i de vigorosa execució. Realitzà la primera clau de volta després del cimbori a la nau central de la seu de Barcelona amb la imatge de déu Pare l'any 1418. Se li encarregà, a instàncies de l'arquebisbe Dalmau de Mur, el retaule de santa Tecla de la catedral tarragonina (1426-33), obra mestra de l'escultura gòtica catalana del s XV. El 1434 començà el retaule de la catedral de Saragossa, també per encàrrec de Dalmau de Mur, aleshores arquebisbe d'aquesta 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan, Pere (Catalunya, s XV) Brodador. Era establert a Barcelona. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan, Pere (Catalunya, s XV) Escultor. Fou un dels qui construïren la gran rosassa de Santa Maria del Mar (1459), que substituïa l'antiga, destruïda el 1425 per un terratrèmol. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan, Perot (País Valencià, s XV) Poeta. Ha estat identificat amb un personatge del mateix nom, que els documents presenten a Nàpols en la cort del Magnànim l'any 1456. En la seva obra poètica explica la seva situació com a presoner de guerra. És autor d'un poema satíric, un de filosòfic, un de caràcter amorós dedicat a Lucrècia Alagno, amant d'Alfons IV el Magnànim, i un de religiós. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joan, vall de (Gavà, Baix Llobregat) Vall del massís de Garraf, al vessant oriental de la Morella. 119 CATALUNYA - HISTÒRIA Joan I, procés del Consell de Veure> Consell de Joan I, procés del. 55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - HISTÒRIA Joan II, Guerra contra (o Guerra Civil Catalana) (Catalunya, 1462 – 1472) Conflicte civil que enfrontà el rei a sectors institucionals i socials. Fou la culminació d'un plegat de conflictes interns (reivindicacions dels remences, lluites entre la Busca i la Biga, malestar pel Compromís de Casp). Aquesta inestabilitat portà la victòria a Joan (pau de Pedralbes, 1472). La guerra va accentuar la decadència de Catalunya. 57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
58 EUROPA - BIOGRAFIA Joan I de Foix (Foix, França, s XV – 1436) Comte de Foix. Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l'Humà, bé que obtingué que Ferran d'Antequera li cedís, en compensació, Castelló de Farfanya, en l'extingit comtat d'Urgell (1415). Ben relacionat amb Alfons IV el Magnànim, signà amb ell dos convenis d'amistat i d'ajuda mútua (1427 i 1432). Per compra als seus respectius senyors adquirí la vila de Gerri (1428), el castell de Bellestar (1430), la vall d'Àssua i la baronia de Rialb (1435), però la possessió efectiva d'aquestes darreres no tingué lloc fins al 1460. Es casà, en terceres núpcies, amb Joana, filla del 59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan II de Lorena (Toul, Lorena, 1427 - Barcelona, 1470) Príncep de Girona (1466-70). Fill de Renat I de Nàpols i d'Isabel de Lorena. Proclamat el seu pare rei dels catalans (jul/1466), fou nomenat lloctinent al Principat. Per l'abr/1467 emprengué una ambiciosa campanya a l'Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona. Poc temps després d'arribar a Barcelona (ago/1467) començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars. Cridat per Lluís XI, se n'anà a França (1468). Retornà al Principat (mai/1469) amb reforços francesos, que li permeteren de prendre Girona (jun/1469), Camprodon, Besalú i Olot. Després d'una nova estada a França (gen-ago/1470), s'agreujaren les seves relacions amb les autoritats catalanes, la qual cosa ensorrà la seva gestió política. Atorgà nombrosos càrrecs i béns dels seguidors de Joan II a italians i francesos que l'acompanyaren a Catalunya. Es casà amb Maria, filla del duc de Borbó. 60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan II de Navarra Veure> Joan II de Catalunya-Aragó. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan I d'Empúries (Catalunya, 1338 ? - Castellví de Rosanes, Baix Llobregat, 1398) Comte d'Empúries (1364-96). Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal. Fill de l'infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica. Es casà amb Blanca de Sicília (1364). En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement. Embellí Castelló d'Empúries, n'acabà la catedral i intentà, sense èxit, d'erigir-la en seu episcopal. Ajudà Pere III, el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana. El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana, filla del rei; però aviat s'enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista... Segueix... 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan I de Sicília Veure> Joan II de Catalunya-Aragó. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan Andreu (Xàtiva, Costera, s XV – s XVI) Apologista i matemàtic. Morisc cristianitzat, es féu sacerdot i evangelitzà musulmans i moriscos. Escriví Confusión de la secta mahometana (1515), molt traduït. 65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Joan Carles I (Roma, Itàlia, 1938 - ) Rei d'Espanya (1995-2014). Fill de Joan de Borbó i de Battenberg i de Maria de la Mercè de les Dues Sicílies. Quan el seu pare esdevingué cap de la casa reial espanyola (1940), ell es convertí en príncep de Girona, d'Astúries i de Viana, duc de Montblanc i comte de Cervera. El 1969 el general Franco li donà el títol de príncep d'Espanya i el designà successor seu en qualitat de rei, càrrec en el qual fou proclamat el 22/nov/1975, després de la mort del dictador. L'any 2014 abdicà a favor del seu fill Felip VI. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan d'Alemanya (Alemanya, s XIV - Catalunya ?, s XIV) Músic. Actuà a la cort de Pere III de Catalunya-Aragó. La seva música conservada mostra una tècnica similar a la de l'escola d'Avinyó. 66 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan d'Aragó (València ?, 1330 – Bilbao, País Basc, 1358) Infant de Catalunya-Aragó. Fill d'Alfons III i d'Elionor de Castella, germanastre de Pere III el Cerimoniós. Es va casar amb Isabel de Lara, senyora de Biscaia. Per tal de fugir de la repressió de Pere III, anà amb la seva mare i el seu germà Ferran, a la cort de Castella. Intervingué en la guerra dels Dos Peres contra el Cerimoniós. Fou mort per Pere I de Castella a 67 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joan d'Aragó (Sevilla, Andalusia, 1478 – Salamanca, Castella, 1497) Príncep de Girona i d'Astúries, duc de Calàbria. Fill i hereu dels Reis Catòlics. Casat amb Margarida d'Àustria (abr/1497), filla de l'emperador Maximilià I, va morir el mateix any sense descendència, fet que portà com a conseqüència l'entronització a Espanya de la casa d'Àustria, en quedar com a hereva Joana la Boja. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan de Baufés (Normandia, França, s XIV – Lleida, 1403) Clergue i doctor en dret civil. Bisbe de Dacs (Gascunya) fins el 1392. Fou bisbe de Vic (1392-93) -on es destacà per la seva tasca de jurista-, d'Osca (1393-1403) i de Lleida (1403). 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan de Bíclarum (Santarem, Portugal, v 540 – Girona, 621) Eclesiàstic i historiador. Fundador del monestir de Bíclarum (586), fou elegit bisbe de Girona (v 590) i participà en el concili de Toledo (589), en el provincial de Barcelona (599) i en l'Egarenc (614). Va escriure (v 590) la Crònica del Biclarense, interessant per al coneixement de la Hispània visigòtica (567-590). 70 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Joan de Borbó i de Battenberg (La Granja de San Ildefonso, Castella, 1913 - Pamplona, Navarra, 1993) Pretendent al tron d'Espanya (1941-77). Tercer fill d'Alfons XIII. Fou príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), i comte de Barcelona. El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans, es convertí en l'hereu de la corona. El 1942 es traslladà a Lausana -on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó- i el 1946 a Estoril. El 1969, en produir-se la proclamació del seu fill, Joan Carles, com a hereu de Franco a títol de rei, signà una declaració de protesta i dissolgué el seu consell privat i el seu secretariat polític. Tot i això, influí en favor de la democràcia, i el 1977 renuncià als seus drets dinàstics, conservant, però, el títol de comte de Barcelona. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan de Joanes, Dorotea (País Valencià, s XVI – s XVII) Pintora. Filla de Joan de Joanes. Ajudà, amb el seus germans, la producció abundantíssima del seu pare. Amb la seva germana Margarida acabà, després de mort el seu pare, les taules de l'església de Bocairent. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan de Joanes, Margarida (País Valencià, s XVI – 1613) Pintora. Filla de Joan de Joanes, al qual ajudà en part de la seva producció. Amb la seva germana Dorotea acabà les taules de l'església de Bocairent. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan de Molina, Pere (Onil, Alcoià, 1697 - Vila-real, Plana Baixa, 1775) Frare franciscà. Fou general de l'orde el 1750, i per segona vegada el 1762. És autor de diversos escrits. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan de Montsó Veure> Montsó, Joan de. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Joan de Padrines, Miquel (Felanitx, Mallorca, 1754 – 1837) Doctor en filosofia i notari. Investigador de la història local, va escriure Idea histórico-artística... de Santueri, Historia eclesiástica de Felanitx i Pintura histórica de la villa de Felanitx. Ajudà Jovellanos en els seus estudis sobre Mallorca. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan de Prades Veure> Prades i de Foix, Joan de. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan de Tarragona (Tarragona ?, s XIV - d 1404) Pintor. Probable deixeble de Francesco d'Oberto, centrà l'escola gòtica italianitzant de Tarragona. Autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada (1359). Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt (Museu d'Art Catalunya), on s'apropa a l'art de Ramon Destorrents. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan dels Òrguens (França, s XIV - Catalunya ?, s XIV) Instrumentista flamenc. Serví a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó, en la qual introduí l'instrument de tecla anomenat eixaquier. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan i Arinyó, Manuel (Cullera, Ribera Baixa, 26/jun/1956 - ) Escriptor. S'inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs (1981), guanyà el premi Amadeu Oller 1981. Aquesta trajectòria poètica continuà amb altres reculls, tots els quals han sigut recopilats a Plany de l'home llop: obra poètica completa (1999). També ha escrit narrativa, literatura infantil i juvenil i novel·la. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan i de Centelles, Antoni (València, 1616 – Madrid, 1681) Polític i jurisconsult. Estudià lleis a Salamanca, on fou catedràtic de jurisprudència. Exercí com a jutge criminal i civil a l'Audiència de València. A Nàpols fou regent del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de Sumària. A Milà ocupà el càrrec de gran canceller de l'estat. Els seus contactes italians li valgueren ésser nomenat advocat fiscal del Consell d'Itàlia. Fou el primer marquès de Centelles (1666). 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joan i Santacília, Jordi (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1713 – Madrid, 1773) Científic i mariner. El 1735 anà a Amèrica per participar, com a representant del rei d'Espanya, en l'expedició científica francesa dirigida per La Condomine; de retorn a Espanya publicà, amb Antonio de Ulloa, company seu de viatge, la Relación histórica del viaje a la América meridional (1748) i presentà al rei les Noticias secretas de América (1826). Després estigué al capdavant dels arsenals espanyols, fundà l'observatori astronòmic de Cadis (1753) i, el 1767, dirigí l'ambaixada que signà la pau del Marroc. Director del Seminari de Nobles des del 1770 fins a la seva mort, fou membre de la Royal Society de Londres i de les Acadèmies de Ciències de París i de Berlín. Autor d'una sèrie d'obres sobre marina i astronomia, com ara Estado de la astronomía en Europa (1774), on defensava el sistema copernicà. 84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joan Oriol Veure> Oriol, Joan (magnat dels s X i XI). 87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joana (Perpinyà, 12/gen/1396 - 4/ago/1396) Filla de Joan I i de la seva segona muller Violant de Bar. Era el sisè dels infants haguts pel matrimoni. Ha estat anomenada Joana de Perpinyà per distingir-la de la seva germanastra homònima, llavors vivent i casada. Morí poc després que el seu pare. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joana I de Catalunya-Aragó i de Castella "la Boja" (Toledo, Castella, 1479 – Tordesillas, Castella, 1555) Reina de Catalunya-Aragó (1516-55). Filla dels Reis Catòlics i casada amb l'arxiduc Felip el Bell (1496), fill de Maximilià d'Àustria. Poc després de nèixer el seu fill Carles començà a mostrar simptomes de bogeria. Morta Isabel la Catòlica (1504), es plantejà el problema de la successió a Castella. En la concòrdia de Salamanca (1505) s'acordà el govern conjunt de Felip, Ferran el Catòlic i Joana. Per la concòrdia de Villafàfila 90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joana I de Nàpols (o d'Anjou) (Nàpols, Itàlia, v 1326 - Muro Lucano, Itàlia, 22/mai/1382) Reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-81). Filla de Carles de Nàpols i de Maria de Valois. Succeí el seu avi, Robert I. Casada (1343) amb el seu cosí l'angeví Andreu d'Hongria, duc de Calàbria, fou acusada de complicitat en l'assassinat d'aquest (1345). Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l'illa (pau del 1372). Vídua de Lluís (1362), decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona (1363), i li donà el títol de duc de Calàbria; implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres per Enric de Trastàmara, el rescatà (1370). Vídua (1375), es casà encara amb Otó de Brunsvic-Grubenhagen. Afavorí l'elecció de l'antipapa Climent VII, i fou excomunicada per Urbà VI (1379). Ocupat el regne, que destinava a Lluís de França, duc d'Anjou, per Carles de Durazzo, comte de Gravina, aquest l'empresonà i la féu assassinar al castell de Muro. 89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joana II de Nàpols (Zadar, Croàcia, 26/jun/1373 - Nàpols, Itàlia, 2/feb/1435) Reina de Nàpols (1414-35). Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo. Succeí en el tron al seu germà Ladislau I. Volia casar-se amb Joan d'Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, però finalment preferí per marit Jaume II de Borbó, comte de la Marca (1415). Ben rebut pel poble i malvist pels favorits, Jaume els eliminà tots, donà alts càrrecs a personatges francesos i tingué quasi presonera a la reina. Els patricis napolitans es revoltaren i alliberaren la reina; Jaume passà a l'oposició i acabà tornant a França (1419) i entrant en religió. El papa Martí V s'alià amb Joana i li confià la tutela de Roma, que havia ocupat Sforza en nom d'ella. El papa declarà (1420) el duc Lluís d'Anjou, comte de Provença, hereu de Joana (Lluís III de... Segueix... 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joana d'Aragó (Daroca, Aragó, 1375 – València, 1407) Comtessa de Foix. Filla del duc de Girona, el futur Joan I de Catalunya, i la seva primera esposa, Mata d'Armanyac. Sembla que no assolí una normalitat mental, cosa que no li impedí el matrimoni amb Mateu de Foix, el qual, ajudat de milícies estrangeres, envaí el Principat i reivindicà els drets de Joana a la corona catalano-aragonesa, enfront de Martí I. L'escomesa fou detinguda sobretot gràcies al comandament de Pere II d'Urgell. Un cop mort Mateu de Foix, Joana tornà a Catalunya i morí sense fills. 93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joana d'Aragó (Barcelona, 1455 – Nàpols, Itàlia, 1517) Filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Joana Enríquez. Es casà (1476) amb Ferran I de Nàpols, on va exercir de virreina. Vídua (1494), hagué de fugir de Nàpols, i passà a València amb la seva filla Joana, vídua de Ferran II de Nàpols. Tornà el 1506 a aquell regne, amb el seguici de Ferran el Catòlic, i hi establí una cort renaixentista castellanitzant. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joana de Foix (Foix, França, d 1305 – Catalunya, 1357/58) Comtessa d'Empúries, Ribagorça i Prades. Filla del comte Gastó I de Foix i de Joana d'Artois. Es casà a Castelló (1331) amb un fill del rei Jaume II, el comte Pere I d'Empúries. Dels seus quatre fills, Alfons fou duc de Gandia i marquès de Villena, i Joan comte de Prades. 116 EUROPA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joana de Prades Veure> Prades i de Cabrera, Joana. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joana de Rocabertí i de Fenollet (Catalunya, v 1358 – 1416) Comtessa d'Empúries. Filla de Felip Dalmau, vescomte de Rocabertí, i d'Esclaramunda de Fenollet. Es casà amb Pere II, últim comte efectiu i autònom d'Empúries, el qual succeí per pocs dies al seu germà. En morir aquell (1401), Joana restà hereva del comtat i d'unes senyories, però el rei Martí I s'avançà a incorporar el comtat a la corona (1402). 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Joana de Villena (o Joana de Gandia) (Castella s XIV - Catalunya, s XV) Filla menor de Pere, marquès de Villena, i de Joana, filla del rei Enric II de Castella. El 1391 es casà amb Joan Ramon Folc I de Cardona, nomenat comte de Cardona el 1400. Sembla que rebé en dot els llocs ribagorçans de Calassanç i Açanui, els quals els deixà, en morir, al seu fill Hug. Fills seus foren Joan Ramon Folc II, també comte; Jaume, bisbe i cardenal; Pere, frare de l'Hospital; Joana, muller de Bernat Gilabert de Centelles; Anton, bisbe d'Elna; Hug, casat amb Blanca de Navarra; i Violant, muller de Felip Albert. Un cop vidu, el seu marit tornà a casar-se, amb Beatriu de Pallars. 98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Joana d'Urgell (Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, v 1455) Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d'Urgell el Dissortat i d'Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l'empresonament (1413) del seu pare al castell d'Urueña (Valladolid). Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s'instal·là a la cort de la reina Maria, esposa d'Alfons IV. Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i es 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joana i Vidal, Gerard (Tossa, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841) Religiós, farmacèutic i espeleòleg. Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814). Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820). Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeològic. 101 ANDORRA - GEOGRAFIA Joanantoni, portella de (Encamp, Andorra) Pas (2.650 m alt) de la parròquia, entre les valls de la Valira d'Encamp i de la Llosa (Baixa Cerdanya), entre el pic de la portella d'Engaït (2.773 m alt) i el pic de la portella de Joanantoni (2.772 m alt). 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Joanes, riu (Foia de Bunyol) (o rambla de Bosna) Curs d'aigua, afluent dretà del riu de Bunyol. Neix al vessant meridional de la serra de Malacara, dins el terme de Bunyol, i desemboca al seu col·lector aigua avall d'aquesta vila, després de travessar un sector del terme de Iàtova, on hi ha un balneari dit els Banys del Riu Joanes. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joanet (Arbúcies, Selva) Poble, a la capçalera de la vall de la riera d'Arbúcies. Esmentat ja l'any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia (Sant Mateu) era filial de la de Sant Hilari. Des del s XIII formà part del terme de Montsoriu. Formà parròquia independent a la fi del s XIV. L'església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joanetes (la Vall d'en Bas, Garrotxa) Poble (603 m alt), situat a l'esquerra de la riera de Joanetes, és format per un grup de cases (la població és en gran part disseminada) al voltant de l'església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics. El lloc és esmentat ja al s IX; formà part del vescomtat de Bas. Formava un municipi independent fins el 1968. L'antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d'En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joaní, Antònia (Catalunya, s XIX – 1895) Actriu. Fou figura ben coneguda del teatre català. Era muller de l'actor Emili Arolas. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
108 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Joaniquet i Extremo, Aureli (Forcat, Alta Ribagorça, 1895 – Barcelona, 1963) Advocat, periodista i polític. Fou redactor en cap d'"El Noticiero Universal", secretari de l'Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d'Eugeni d'Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d'unificació (1937). A la postguerra, regidor de l'ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona. Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya. Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari que deuen tenir-se en compte (Barcelona, 1933), en defensa del règim de parceria contrària a les iniciatives centralistes, Calvo Sotelo. Una vida fecunda. Un ideario político. Una doctrina económica (Santander, 1939) i Alfonso Sala Argemí, conde Egara (Madrid, 1955), del qual fou secretari. 109 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Joanpere (Queixàs, Rosselló) Veïnat, entre l'església parroquial i el santuari del Coll. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joaquim Maria de Llavaneres Nom de religió del caputxí Joaquim Vives i Tutó. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joaquima de Vedruna, santa Veure> Vedruna i Vidal, Joaquima. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joaritzi i Lasarte, Júlia (Girona, s XIX) Poetessa. Germana d'Adolf i de Miquel. És autora de poemes diversos i alguna traducció del francès. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joaritzi i Lasarte, Miquel (Barcelona, v 1840 – 1910) Fotogravador. Germà d'Adolf i de Júlia. Abandonà la seva carrera d'enginyer per dedicar-se al gravat. Fundà el primer taller d'aquesta especialitat que existí al país.
Anar a: [ Je ] [ Jesus i ] [ Joan, A ] [ Joan I ] [ Joan de P ] [ Joana de P ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Joan I de Catalunya-Aragó "el Caçador"
Joan II de Catalunya-Aragó
Joan i Juvé, Joel
Joana Enríquez