A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Je ]    [ Jesus i ]    [ Joan, A ]    [ Joan I ]    [ Joan de P ]    [ Joana de P ]

Tenim la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo. (Salvador Espriu)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jean de Tournai  (Tournai, França, s XIII - Catalunya ?, s XIV)  Escultor. Actiu a Catalunya des del 1324. Sembla que fou el Joan que signà (1326) el sepulcre de Sant Narcís a Sant Feliu de Girona. Contractà (1327) uns sepulcres per a la seu barcelonina, entre els quals el del canonge Hug de Cardona, i també treballà a Lleida.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jean de Tours  (Tours, França, s XV - Barcelona ?, s XVI)  Fuster i imatger. Actiu a Catalunya ja el 1509. Treballà a la catedral de Barcelona i al palau de la Generalitat, la Casa de la ciutat i la Llotja. Col·laborà en nombroses obres de diversos artistes, entre els quals Martí Díez de Liatzasolo.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jedahiah Hapennini  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Escriptor hebreu. És autor de diverses obres, una d'elles sobre el joc d'escacs. Féu una campanya reeixida perquè fos derogada la llei de 1304, la qual fixava als jueusInici página una edat mínima per a estudiar filosofia. Era anomenat el Ciceró hebreu.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jené i Aixalà, Francesc de Paula  (Lleida, 1889 – Barcelona, 1974)  Advocat i polític. Diputat per Lleida a corts (feb/1936) com a membre de l'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou fiscal del tribunal de cassació durant la guerra civil, càrrec que dimití per la seva amistat amb el ministre de justícia Irujo. S'exilià el 1939; posteriorment féu estades a França i a Barcelona.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jener, Matias  (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XVIII)  Gravador. Establert a Barcelona, és autor de diverses obres de mèrit, com les de sèries de plantes i alçades arquitectòniques del desaparegut palau virregnal barceloní, segons els projectes de fra Josep de la Concepció.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jener i Casellas, Eduard  (Gràcia, Barcelona, 1882 – Barcelona, 1967)  Dibuixant i pintor. Fill de valencians, es formà a l'Acadèmia de Sant Carles de València, fins a vint-i-tres anys. Decorador i il·lustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia. Com a pintor, d'un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, conreà els temes de gènere i el paisatge -sobretot el mallorquí-. Féu diverses exposicions individuals i participà en altres de col·lectives, com la Nacional del 1942.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jep dels Estanys  Sobrenom del dirigent absolutista Josep Bussons.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jepús i Roviralta, Jaume  (Barcelona, 1831 – 1898)  Impressor. Algunes produccions del seu taller foren distingides amb premis a diverses exposicions. Fou un dels millors impressors catalans del seu temps.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jérica  (Alt Palància Nom castellà de la població de

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJeroni de Catalunya  (Catalunya, s XIII - Grècia, v 1325)  Religiós franciscà. Des del 1300 residí a Grècia, on treballà per la unió dels cristians. Formà part de l'expedició a la Xina amb Joan de Montecorvino, de qui fou bisbe sufragani (1311). Primer bisbe de Kaffa (Crimea) el 1318. En la discussió sobre la pobresa franciscana davant Joan XXII (Avinyó, 1322) defensa postures rigoristes, però s'enfrontà durament amb els espirituals. Retornat a la seva seu, intervingué en els conflictes entre catalans i venecians (1325).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jeroni de Santa Fe  (Alcanyís, Aragó, v 1360 - Tortosa ?, Baix Ebre, 1419)  Metge, escriptor i polemista d'origen jueu (o d'Alcanyís). Fou batejat per Vicent Ferrer per l'abr/1412. Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa, per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies. Després de la disputa col·laborà activament en la política antijueva. Hom li atribueix un llibre de medicina compost el 1408. L'opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al s XVI, amb el títol d'Hebraeomastix.

12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Jesús  (Eivissa, Eivissa i Formentera)  Parròquia, situada al sud-oest del terme. S'hi troba l'església parroquial de la Mare de Déu de Jesús del s XV.

13 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Jesús  (València, Horta)  Antic convent franciscà (Santa Maria de Jesús), situat als afores de la ciutat, prop de Patraix, fundat el 1428 per Matteo de Reggio, sota la protecció de la reina Maria de Castella. L'església fou molt reformada al s XVII. El convent subsistí fins al 1834, que passà a donar estatge a una filatura de seda. La diputació hi instal·là el manicomi provincial (1866).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jesús, Joan de  (Sanaüja, Segarra, s XVI - Catalunya, s XVII)  Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJesús, Marc  (Barcelona, 1873 – 1934)  Escriptor. Fou crític musical i autor d'obres teatrals en castellà. Escriví alguns estudis sobre temes teatrals. Figurà entre els promotors de la fundació de l'Institut del Teatre de Barcelona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jesús, Ramon de  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jesús, raval de  (Tortosa, Baix Ebre Barri i parròquia de la ciutat, situat a la dreta de l'Ebre, 2 km al nord-oest de la ciutat. La població és dedica principalment a l'agricultura. Des del 1994 constitueix una entitat municipal descentralitzada.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jesús, vall de  (Sagunt, Camp de Morvedre Veure> Vall de Jesús, la.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jesús i Belando, Nicolau de  (Alacant, 1699 - País Valencià, s XVIII)  Frare franciscà. És autor de diverses obres de caràcter tècnic i d'una Historia civil de España, sucesos de la guerra y tratados de la paz desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44).

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jesús i Maria  (Deltebre, Baix Ebre Poble, situat al delta de l'Ebre, a l'esquerra del riu. El seu creixement s'inicià com a conseqüència de la construcció del canal de l'esquerra de l'Ebre. Conreus d'arròs i hortalisses. Poblament disseminat.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jesús Maria, Joan de  (Catalunya, s XVII)  Frare carmelità. Fou persona de gran formació filosòfica. Ocupà la càtedra de filosofia a la Universitat de Barcelona.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJesús Maria, Josep de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Frare carmelità. Fou provincial de l'orde. Publicà algunes obres teològiques i històriques. Destacà com a bon orador i per la seva actitud molt fidel a la política catalana de l'època.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Jesús Natzarè, cartoixa de  (Valldemossa, Mallorca Occidental Veure> Valldemossa, cartoixa de.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jesús Pobre  (Dènia, Marina Alta)  Llogaret (ant: Benissadevi), al sud de la ciutat, prop del límit amb el terme de Gala de Gorgos, parròquia de la qual depèn la seva església.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jiménez i Adrover, Gaietana Alberta  (Pollença, Mallorca, 1837 - Palma de Mallorca, 1922)  Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca. En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe Salvà de reorganitzar l'antic col·legi de la Puresa, i poc després l'encàrrec de la diputació d'organitzar en el mateix col·legi de l'escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba. En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jiménez Fraud, Alberto  (Catalunya ?, 1883 - Anglaterra ?, 1964)  Pedagog. Continuador de l'esperit i l'obra de la Institución Libre de Enseñanza, fou l'artífex i director de la Residencia de Estudiantes de Madrid (1910-36) i intervingué en la inspecció, organització i instal·lació del Col·legi Espanyol de París, inaugurat el 1935. A l'exili d'Oxford escriví tres estudis sobre l'evolució de la universitat espanyola, aplegats posteriorment en un sol volum, Historia de la universidad española (Madrid, 1971).

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaJimeno i Agius, Josep  (Sogorb, Alt Palància, 1835 – País Valencià, 1901)  Publicista. Col·laborà a la "Revista de Valencia" (1880-83) i a d'altres publicacions periòdiques. Es féu notar per les seves campanyes a favor de la implantació de l'ortografia fonètica.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan  (Catalunya, s V - Tarragona ?, v 520)  Arquebisbe de Tarragona (469-v520). Governà la diòcesi durant uns cinquanta anys. Es destacà per la seva tasca per tal de regular la vida monàstica, i la importància eclesiàstica de l'arquebisbat adquirí nou vigor al seu temps. És remarcat per la quantitat de monjos que s'establiren aleshores a la ciutat. El 516 convocà un concili a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i un altre a Girona, el 517, també d'esperit reformador i litúrgic, i aquest mateix any viatjà a Roma, on no pogué arribar, però si el seu diaca Cassià, amb una carta (perduda), que meresqué la resposta del papa Hormisdes, sobre la reforma de l'Església, la celebració dels concilis i dels monjos que procedents d'Orient arribaven a Occident, i el nomenà vicari apostòlic per a tota la Península Ibèrica. L'epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva caritat amb els pobres i la seva paraula brillant.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan  (Catalunya, s X - Saint-Benoît-sur-Loire, França, v 1024)  Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (v1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d'un breu poema en honor d'Oliba, bisbe de Vic.

29 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan  (Catalunya, s XIII)  Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan  (Catalunya, s XIV)  Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d'alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoan  (Múrcia ?, 1301 – Tarragona, 19/ago/1334)  Prelat i fill de Jaume II de Catalunya-Arago i de Blanca d'Anjou. Fou destinat pel seu pare a l'església i s'educà a la cartoixa d'Escaladei. Als deu anys fou tonsurat per Climent V a Avinyó, i dos anys més tard fou nomenat conceller del regne. L'any 1319 fou arquebisbe de Toledo, nomenament que duia annex el de canceller de Castella, càrrec a través del qual s'exercia la influència política catalana sobre aquell país. L'any 1327 Joan XXIII el nomenà patriarca d'Alexandria, i l'any següent, arquebisbe de Tarragona.

32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan  Veure> Joan d'Aragó (fill d'Alfons III el Benigne).

33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan  (Sicília, Itàlia, s XIV - Catània, Sicília, 1348)  Tercer duc català d'Atenes i duc de Randazzo. Era fill de Frederic II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Heretà el títol grec a la mort del seu germà Guillem (1338), encara que, com els seus antecessors, no anà mai al seu nou domini, sinó que restà a Sicília. El 1342, mort el seu germà, Pere II de Sicília, un fill menor d'aquest n'heretà la corona siciliana, i Joan en féu de regent, enmig de l'anarquia nobiliària i les amenaces de Nàpols. Ell mateix fou protagonista d'una discòrdia greu amb el noble Mateu de Paloci, el qual es passà als angevins. Joan morí prop de Catània, víctima de la pesta. Deixà un fill de poca edat, Frederic, que li succeïa als comtats de Randazzo i d'Atenes, aquest darrer a penes nominal. Altres fills seus i de la seva muller, Cesarina Llança foren Elionor, muller de Guillem de Peralta, i Constança. Potser fou fill natural seu un Esteve que lluitava a Sardenya el 1354.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan  (Barcelona, 23/jul/1376 - jul/1376)  Fill de Joan I i de Mata d'Armanyac. Fou el tercer dels infants haguts d'aquest matrimoni. Morí al cap de pocs dies.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan  (Balaguer, Noguera, 1396 - Catalunya, 1410)  Segon fill mascle del comte Pere II d'Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat. A la mort del seu pare (1408), mentre el seu germà Jaume II, el futur Dissortat, rebia el comtat d'Urgell i altres possessions, Joan era beneficiat amb la baronia d'Entença, enInici página terres aragoneses. A la seva mort, deixà hereu de la baronia el seu germà Jaume II d'Urgell.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan  (Catalunya, s XV)  Metge. És autor d'un Llibre de receptes que començà el 1466.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan  (Catalunya, s XIV)  Fill de l'infant Martí (el futur rei Martí l'Humà) i de Maria de Luna. Morí de poca edat.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan, Antoni  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escultor. Treballà a l'obrador del seu pare Jordi Joan, amb aquest i el famós Pere. Apareix documentat a Tarragona el 1404 i 1406. En aquesta data atorgà testament. Morí segurament molt jove.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan, Antoni  (País Valencià, s XV)  Fuster artístic. Obrà, el 1493, l'altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan, Antoni  (Andratx, Mallorca, 1571 - Palma de Mallorca, 1652)  Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d'un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan, Arnau  (València ?, s XIV)  Jurisconsult. Graduat possiblement a Bolonya. Encarregat de l'estudi dels danys ocasionats per la Unió (1348), esdevingué assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial (des d'abans del 1358). És autor d'unes Notae (1358-63) referents als Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L'estil de la governació, en català, que fou incorporat a edicions posteriors dels Furs.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoan, Enric  (Catalunya, s XVII)  Militar. Era capità de cavalls al front de l'Empordà als inicis de la guerra dels Segadors (1640). Fou un dels qui acompanyaren el diputat militar Tamarit a Barcelona. Cooperà a la defensa de la capital. Al front de la seva companyia, fou una figura destacada a la batalla de Montjuïc (1641). Sobresortí posteriorment en altres accions de guerra.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan, Francesc  (Xàtiva, Costera, s XV – s XVI)  Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d'interès considerable per a l'estudi de la història de València.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan, Jaume  (Catalunya, s XVI)  Cosmògraf. Inventà un aparell per observar les variacions de la brúixola. Fou comissionat a Amèrica per Felip II. En 1584 arribà a Mèxic, on realitzà actius estudis. Durant més de set mesos romangé a illa Margarida fent observacions de caràcter geogràfic i astronòmic.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan, Joaquim  (Onil, Alcoià, 1714 - País Valencià, s XVIII)  Religiós jesuïta. Fou canceller de la universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d'ells sobre la Concepció de Maria.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan, Jordi  (Messina, Grècia, s XIV - Tarragona ?, d 1406)  Escultor. Venut com a esclau a Barcelona, fou comprat per l'escultor Jaume Cascalls, de qui fou deixeble i ajudant. En morir aquest, s'emancipà i canvià el seu nom primer, Jordi de Déu, pel de Jordi Joan. El 1363 apareix treballant a Poblet amb el seu mestre i amo, el 1377 era a Cervera (sepulcre de Ramon Serra el Major, i un retrat a la capella de Sant Martí, a l'església de Santa Maria). El 1385 fou nomenat escultor de Tarragona, on contractà pel seu compte el retaule de Vallfogona de Riucorb. Realitzà el retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt (1386-87) i, entre 1380Inici página i 1391, les tombes del rei Joan I, de les seves mullers i fills i de la infanta Joana d'Empúries a Poblet. Féu els capitells d'una ala del claustre de Ripoll (1390), les creus de terme de Montblanc i Santa Coloma de Queralt (1393 i 1402) i el 1400 cobrà la decoració de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Se li atribueix també la decoració de la tanca del cor i de l'escala del púlpit de la seu de Barcelona. Estilísticament fou influenciat pel seu mestre, però el caracteritzà una estilització major, sempre decorativa i potser una menor intensitat psicològica en el retrat. Deixà dos fills, també escultors, Antoni i Pere Joan.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan, mestre  (Catalunya ?, s XIII)  Pintor de l'anomenat taller de Lleida, amb evident influx francogòtic. Es conserva un frontal d'altar dedicat a sant Martí, procedent de Gia, signat de la seva mà: Johs pintor me fecit.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan, Miquel  (País Valencià, s XVI)  Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan, Pere  (Tarragona ?, 1394/97 - Catalunya, d 1458)  Escultor. El més important de la Catalunya del s XV. La gran qualitat formal de la seva obra és posada al servei de l'expressió del món interior. Recull la tradició de l'escultura catalana dels s XIV i XV i, coneixedor dels corrents artístics de l'època es decantà pel corrent francoflamenc, que aplicà amb un realisme extraordinari. Entre el 1416 i el 1418 féu la decoració de la portalada del jardí de la diputació de Barcelona i el medalló que en presideix la façana, amb la representació de sant Jordi matant el drac, on es manifesta com un artista ja format i de vigorosa execució. Realitzà la primera clau de volta després del cimbori a la nau central de la seu de Barcelona amb la imatge de déu Pare l'any 1418. Se li encarregà, a instàncies de l'arquebisbe Dalmau de Mur, el retaule de santa Tecla de la catedral tarragonina (1426-33), obra mestra de l'escultura gòtica catalana del s XV. El 1434 començà el retaule de la catedral de Saragossa, també per encàrrec de Dalmau de Mur, aleshores arquebisbe d'aquestaInici página ciutat, del qual es conserven el basament, la predel·la i quatre muntants al cos superior. El 1450 Alfons IV el cridà a Nàpols, on treballà en la decoració del Castell Nou, construït per Guillem Sagrera, fins al 1458, encara que no es pot precisar quines obres hi va fer.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan, Pere  (Catalunya, s XV)  Brodador. Era establert a Barcelona.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan, Pere  (Catalunya, s XV)  Escultor. Fou un dels qui construïren la gran rosassa de Santa Maria del Mar (1459), que substituïa l'antiga, destruïda el 1425 per un terratrèmol.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan, Perot  (País Valencià, s XV)  Poeta. Ha estat identificat amb un personatge del mateix nom, que els documents presenten a Nàpols en la cort del Magnànim l'any 1456. En la seva obra poètica explica la seva situació com a presoner de guerra. És autor d'un poema satíric, un de filosòfic, un de caràcter amorós dedicat a Lucrècia Alagno, amant d'Alfons IV el Magnànim, i un de religiós.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Joan, vall de  (Gavà, Baix Llobregat)  Vall del massís de Garraf, al vessant oriental de la Morella.

119 CATALUNYA - HISTÒRIA

Joan I, procés del Consell de  Veure> Consell de Joan I, procés del.

55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan I de Catalunya-AragóJoan I de Catalunya-Aragó "el Caçador"  (Perpinyà, 27/des/1350 - Foixà, Baix Empordà, 19/mai/1396)  Rei de Catalunya-Aragó (1387-96). Fill i successor de Pere III el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília. L'any 1351 el seu pare creà per a ell el títol de duc de Girona, que ostentaren des d'aleshores els hereus a la corona. Morta la seva primera muller, Mata d'Armanyac, refusà els consells del seu pare de maridar-se amb Maria de Sicília, hereva d'aquest regne, i es casà amb Violant de Bar, neboda de Carles V de França, seguint així les indicacions de Climent VII d'Avinyó, papa a qui, trencant la indiferència del pare en la qüestió del Cisma, prestà obediència poc després de l'inici del seu regnat (1387). Durant el seu regnat es produí la gran explosió antisemita que assolà els calls de Barcelona, Girona, Perpinyà, València i Mallorca, i que fou durament reprimida pel monarca. El 1389, hagué de rebutjarInici página un intent d'invasió de Catalunya pel comte Bernat VII d'Armanyac, que pretenia...  Segueix... 

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Joan II, Guerra contra (o Guerra Civil Catalana)  (Catalunya, 1462 – 1472)  Conflicte civil que enfrontà el rei a sectors institucionals i socials. Fou la culminació d'un plegat de conflictes interns (reivindicacions dels remences, lluites entre la Busca i la Biga, malestar pel Compromís de Casp). Aquesta inestabilitat portà la victòria a Joan (pau de Pedralbes, 1472). La guerra va accentuar la decadència de Catalunya.

57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan II de Catalunya-AragóJoan II de Catalunya-Aragó "el Sense Fe" o "el Gran"  (Medina del Campo, Castella, 29/jun/1398 – Barcelona, 20/gen/1479)  Rei de Catalunya-Aragó (1458-79) i de Navarra (1425-79). Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i d'Elionor d'Alburquerque. En ésser proclamat Alfons, germà seu, successor de Ferran I, Joan heretà extensos dominis a Castella, cosa que li donà una base excel·lent per a futures intervencions en la política castellana en defensa dels interessos dels infants d'Aragó. El fet d'ésser proclamat rei de Navarra (1425), en ésser casat amb Blanca, hereva del regne, li representà també un gran avantatge per a les seves intervencions castellanes. Passà després a Itàlia, on col·laborà amb el seu germà en l'empresa de Nàpols; el 1435 fou fet presoner a Ponça pels genovesos i alliberat poc després. En retornar d'Itàlia (1436), fou nomenat lloctinent general d'Aragó i de València. L'any 1447 es casà amb Joana Enríquez, dona d'una gran intel·ligència...  Segueix... 

58 EUROPA - BIOGRAFIA

Joan I de Foix  (Foix, França, s XV – 1436)  Comte de Foix. Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l'Humà, bé que obtingué que Ferran d'Antequera li cedís, en compensació, Castelló de Farfanya, en l'extingit comtat d'Urgell (1415). Ben relacionat amb Alfons IV el Magnànim, signà amb ell dos convenis d'amistat i d'ajuda mútua (1427 i 1432). Per compra als seus respectius senyors adquirí la vila de Gerri (1428), el castell de Bellestar (1430), la vall d'Àssua i la baronia de Rialb (1435), però la possessió efectiva d'aquestes darreres no tingué lloc fins al 1460. Es casà, en terceres núpcies, amb Joana, filla delInici página comte Jaume II d'Urgell.

59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan II de Lorena  (Toul, Lorena, 1427 - Barcelona, 1470)  Príncep de Girona (1466-70). Fill de Renat I de Nàpols i d'Isabel de Lorena. Proclamat el seu pare rei dels catalans (jul/1466), fou nomenat lloctinent al Principat. Per l'abr/1467 emprengué una ambiciosa campanya a l'Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona. Poc temps després d'arribar a Barcelona (ago/1467) començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars. Cridat per Lluís XI, se n'anà a França (1468). Retornà al Principat (mai/1469) amb reforços francesos, que li permeteren de prendre Girona (jun/1469), Camprodon, Besalú i Olot. Després d'una nova estada a França (gen-ago/1470), s'agreujaren les seves relacions amb les autoritats catalanes, la qual cosa ensorrà la seva gestió política. Atorgà nombrosos càrrecs i béns dels seguidors de Joan II a italians i francesos que l'acompanyaren a Catalunya. Es casà amb Maria, filla del duc de Borbó.

60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan II de Navarra  Veure> Joan II de Catalunya-Aragó.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan I d'Empúries  (Catalunya, 1338 ? - Castellví de Rosanes, Baix Llobregat, 1398)  Comte d'Empúries (1364-96). Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal. Fill de l'infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica. Es casà amb Blanca de Sicília (1364). En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement. Embellí Castelló d'Empúries, n'acabà la catedral i intentà, sense èxit, d'erigir-la en seu episcopal. Ajudà Pere III, el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana. El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana, filla del rei; però aviat s'enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista...  Segueix... 

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoan II d'Empúries  (Catalunya, 1375 ? - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1401)  Comte d'Empúries (1396-1401). Fill de Joan I i de Joana d'Aragó. Es casà amb Elfa de Cardona de la qual no tingué descendència. Heretà el comtat en morir el seu pare, si bé el rei Martí no el reconegué mai com a successor.

63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan I de Sicília  Veure> Joan II de Catalunya-Aragó.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan Andreu  (Xàtiva, Costera, s XV – s XVI)  Apologista i matemàtic. Morisc cristianitzat, es féu sacerdot i evangelitzà musulmans i moriscos. Escriví Confusión de la secta mahometana (1515), molt traduït.

65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Joan Carles I  (Roma, Itàlia, 1938 - )  Rei d'Espanya (1995-2014). Fill de Joan de Borbó i de Battenberg i de Maria de la Mercè de les Dues Sicílies. Quan el seu pare esdevingué cap de la casa reial espanyola (1940), ell es convertí en príncep de Girona, d'Astúries i de Viana, duc de Montblanc i comte de Cervera. El 1969 el general Franco li donà el títol de príncep d'Espanya i el designà successor seu en qualitat de rei, càrrec en el qual fou proclamat el 22/nov/1975, després de la mort del dictador. L'any 2014 abdicà a favor del seu fill Felip VI.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan d'Alemanya  (Alemanya, s XIV - Catalunya ?, s XIV)  Músic. Actuà a la cort de Pere III de Catalunya-Aragó. La seva música conservada mostra una tècnica similar a la de l'escola d'Avinyó.

66 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan d'Aragó  (València ?, 1330 – Bilbao, País Basc, 1358)  Infant de Catalunya-Aragó. Fill d'Alfons III i d'Elionor de Castella, germanastre de Pere III el Cerimoniós. Es va casar amb Isabel de Lara, senyora de Biscaia. Per tal de fugir de la repressió de Pere III, anà amb la seva mare i el seu germà Ferran, a la cort de Castella. Intervingué en la guerra dels Dos Peres contra el Cerimoniós. Fou mort per Pere I de Castella aInici página Bilbao, a causa d'una conspiració que s'havia ordit contra ell.

67 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joan d'Aragó  (Sevilla, Andalusia, 1478 – Salamanca, Castella, 1497)  Príncep de Girona i d'Astúries, duc de Calàbria. Fill i hereu dels Reis Catòlics. Casat amb Margarida d'Àustria (abr/1497), filla de l'emperador Maximilià I, va morir el mateix any sense descendència, fet que portà com a conseqüència l'entronització a Espanya de la casa d'Àustria, en quedar com a hereva Joana la Boja.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan de Baufés  (Normandia, França, s XIV – Lleida, 1403)  Clergue i doctor en dret civil. Bisbe de Dacs (Gascunya) fins el 1392. Fou bisbe de Vic (1392-93) -on es destacà per la seva tasca de jurista-, d'Osca (1393-1403) i de Lleida (1403).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan de Bíclarum  (Santarem, Portugal, v 540 – Girona, 621)  Eclesiàstic i historiador. Fundador del monestir de Bíclarum (586), fou elegit bisbe de Girona (v 590) i participà en el concili de Toledo (589), en el provincial de Barcelona (599) i en l'Egarenc (614). Va escriure (v 590) la Crònica del Biclarense, interessant per al coneixement de la Hispània visigòtica (567-590).

70 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Joan de Borbó i de Battenberg  (La Granja de San Ildefonso, Castella, 1913 - Pamplona, Navarra, 1993)  Pretendent al tron d'Espanya (1941-77). Tercer fill d'Alfons XIII. Fou príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), i comte de Barcelona. El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans, es convertí en l'hereu de la corona. El 1942 es traslladà a Lausana -on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó- i el 1946 a Estoril. El 1969, en produir-se la proclamació del seu fill, Joan Carles, com a hereu de Franco a títol de rei, signà una declaració de protesta i dissolgué el seu consell privat i el seu secretariat polític. Tot i això, influí en favor de la democràcia, i el 1977 renuncià als seus drets dinàstics, conservant, però, el títol de comte de Barcelona.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaJoan de Joanes  Veure> Macip i Navarro, Joan.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan de Joanes, Dorotea  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Pintora. Filla de Joan de Joanes. Ajudà, amb el seus germans, la producció abundantíssima del seu pare. Amb la seva germana Margarida acabà, després de mort el seu pare, les taules de l'església de Bocairent.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan de Joanes, Margarida  (País Valencià, s XVI – 1613)  Pintora. Filla de Joan de Joanes, al qual ajudà en part de la seva producció. Amb la seva germana Dorotea acabà les taules de l'església de Bocairent.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan de Molina, Pere  (Onil, Alcoià, 1697 - Vila-real, Plana Baixa, 1775)  Frare franciscà. Fou general de l'orde el 1750, i per segona vegada el 1762. És autor de diversos escrits.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan de Montsó  Veure> Montsó, Joan de.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan de Padrines, Miquel  (Felanitx, Mallorca, 1754 – 1837)  Doctor en filosofia i notari. Investigador de la història local, va escriure Idea histórico-artística... de Santueri, Historia eclesiástica de Felanitx i Pintura histórica de la villa de Felanitx. Ajudà Jovellanos en els seus estudis sobre Mallorca.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan de Prades  Veure> Prades i de Foix, Joan de.

78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaJoan de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Fill de Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Morí essent un infant.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan de Tarragona  (Tarragona ?, s XIV - d 1404)  Pintor. Probable deixeble de Francesco d'Oberto, centrà l'escola gòtica italianitzant de Tarragona. Autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada (1359). Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt (Museu d'Art Catalunya), on s'apropa a l'art de Ramon Destorrents.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan dels Òrguens  (França, s XIV - Catalunya ?, s XIV)  Instrumentista flamenc. Serví a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó, en la qual introduí l'instrument de tecla anomenat eixaquier.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan i Arinyó, Manuel  (Cullera, Ribera Baixa, 26/jun/1956 - )  Escriptor. S'inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs (1981), guanyà el premi Amadeu Oller 1981. Aquesta trajectòria poètica continuà amb altres reculls, tots els quals han sigut recopilats a Plany de l'home llop: obra poètica completa (1999). També ha escrit narrativa, literatura infantil i juvenil i novel·la.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan i de Centelles, Antoni  (València, 1616 – Madrid, 1681)  Polític i jurisconsult. Estudià lleis a Salamanca, on fou catedràtic de jurisprudència. Exercí com a jutge criminal i civil a l'Audiència de València. A Nàpols fou regent del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de Sumària. A Milà ocupà el càrrec de gran canceller de l'estat. Els seus contactes italians li valgueren ésser nomenat advocat fiscal del Consell d'Itàlia. Fou el primer marquès de Centelles (1666).

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaJoan i Escrivà, Honorat  (València, 1507 – Osma, Castella, 1566)  Humanista i prelat. Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina, i més tard entrà en la milícia al servei de Carles I. L'any 1554 Felip II el nomenà mestre del seu fill, el princep Carles, i el 1564 fou fet bisbe d'Osma. És autor de diversos escrits llatins i castellans i d'un vocabulari de les obres d'Ausias March.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joel Joan i JuvéJoan i Juvé, Joel  (Barcelona, 2/nov/1970 - )  Actor. El 1992 féu el seu debut teatral amb l'obra El sueño de una noche de verano, el 1993 debutà en cinema amb Rosita, please, i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3. Conegut sobretot pels seus papers a les sèries televisives Periodistas i Plats Bruts (2000, TV3). També intervingué en les pel·lícules La buena vida (1996), El corazón del guerrero (1999) i Las razones de mis amigos (2000). El 1994 fundà, amb Mònica Glaenzel, Elisenda Alonso i Jordi Sánchez, la companyia teatral Kràmpack, amb la qual presentà les obres Kràmpack (1994), Soc lletja (1997) i Excuses! (2001).

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan i Santacília, Jordi  (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1713 – Madrid, 1773)  Científic i mariner. El 1735 anà a Amèrica per participar, com a representant del rei d'Espanya, en l'expedició científica francesa dirigida per La Condomine; de retorn a Espanya publicà, amb Antonio de Ulloa, company seu de viatge, la Relación histórica del viaje a la América meridional (1748) i presentà al rei les Noticias secretas de América (1826). Després estigué al capdavant dels arsenals espanyols, fundà l'observatori astronòmic de Cadis (1753) i, el 1767, dirigí l'ambaixada que signà la pau del Marroc. Director del Seminari de Nobles des del 1770 fins a la seva mort, fou membre de la Royal Society de Londres i de les Acadèmies de Ciències de París i de Berlín. Autor d'una sèrie d'obres sobre marina i astronomia, com ara Estado de la astronomía en Europa (1774), on defensava el sistema copernicà.

84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaJoan Josep d'Àustria  (Madrid, 1629 – 1679)  Militar i polític. Fill natural de Felip IV i de l'actriu Maria Calderón, legitimat el 1642. Durant la guerra dels Segadors acudí amb les galeres de Sicília a Barcelona i aconseguí la rendició de la ciutat (1652). El feb/1653 fou nomenat lloctinent i capità general del Principat. El seu virregnat, caracteritzat per la política d'atracció dels catalans, sobretot de la burgesia litoral, durà fins al mar/1656, data en que marxà a Flandes com a governador dels Països Baixos. En temps de Carles II intentà apoderar-se del govern amb l'ajut de les forces polítiques de la corona catalano-aragonesa. El primer (1669), fracassà per la seva mateixa indecisió, si bé l'afavorí la impopularitat de la reina regent, Mariana d'Àustria i el pare Nithard. Sense convició per ocupar el poder, acceptà el lloc de vicari d'Aragó que li oferí la reina. Més tard, amb tropes addictes i l'ajut dels catalans, avançà sobre Madrid i aconseguí que Carles II destituís el privat Fernando de Valenzuela. Aleshores presidí el govern (1677-79), però la seva actuació decebé tant en la política interior com en l'exterior.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Oriol  Veure> Oriol, Joan (magnat dels s X i XI).

87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana  (Perpinyà, 12/gen/1396 - 4/ago/1396)  Filla de Joan I i de la seva segona muller Violant de Bar. Era el sisè dels infants haguts pel matrimoni. Ha estat anomenada Joana de Perpinyà per distingir-la de la seva germanastra homònima, llavors vivent i casada. Morí poc després que el seu pare.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana I de Catalunya-Aragó i de Castella "la Boja"  (Toledo, Castella, 1479 – Tordesillas, Castella, 1555)  Reina de Catalunya-Aragó (1516-55). Filla dels Reis Catòlics i casada amb l'arxiduc Felip el Bell (1496), fill de Maximilià d'Àustria. Poc després de nèixer el seu fill Carles començà a mostrar simptomes de bogeria. Morta Isabel la Catòlica (1504), es plantejà el problema de la successió a Castella. En la concòrdia de Salamanca (1505) s'acordà el govern conjunt de Felip, Ferran el Catòlic i Joana. Per la concòrdia de VillafàfilaInici página (1506) Ferran es retirà a Catalunya-Aragó. Felip fou proclamat rei, i es declarà la incapacitat de la reina. Mort Felip (1506), Ferran tornà a ocupar el poder (1506-16), fins que l'assumí el fill de Joana, Carles V. L'aixecament comuner (1520) la reconegué com a sobirana en la lluita contra Carles.

90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana I de Nàpols (o d'Anjou)  (Nàpols, Itàlia, v 1326 - Muro Lucano, Itàlia, 22/mai/1382)  Reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-81). Filla de Carles de Nàpols i de Maria de Valois. Succeí el seu avi, Robert I. Casada (1343) amb el seu cosí l'angeví Andreu d'Hongria, duc de Calàbria, fou acusada de complicitat en l'assassinat d'aquest (1345). Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l'illa (pau del 1372). Vídua de Lluís (1362), decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona (1363), i li donà el títol de duc de Calàbria; implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres per Enric de Trastàmara, el rescatà (1370). Vídua (1375), es casà encara amb Otó de Brunsvic-Grubenhagen. Afavorí l'elecció de l'antipapa Climent VII, i fou excomunicada per Urbà VI (1379). Ocupat el regne, que destinava a Lluís de França, duc d'Anjou, per Carles de Durazzo, comte de Gravina, aquest l'empresonà i la féu assassinar al castell de Muro.

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana II de Nàpols  (Zadar, Croàcia, 26/jun/1373 - Nàpols, Itàlia, 2/feb/1435)  Reina de Nàpols (1414-35). Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo. Succeí en el tron al seu germà Ladislau I. Volia casar-se amb Joan d'Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, però finalment preferí per marit Jaume II de Borbó, comte de la Marca (1415). Ben rebut pel poble i malvist pels favorits, Jaume els eliminà tots, donà alts càrrecs a personatges francesos i tingué quasi presonera a la reina. Els patricis napolitans es revoltaren i alliberaren la reina; Jaume passà a l'oposició i acabà tornant a França (1419) i entrant en religió. El papa Martí V s'alià amb Joana i li confià la tutela de Roma, que havia ocupat Sforza en nom d'ella. El papa declarà (1420) el duc Lluís d'Anjou, comte de Provença, hereu de Joana (Lluís III de...  Segueix... 

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoana d'Aragó  (Barcelona, 1344 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1384)  Comtessa d'Empúries. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Maria de Navarra. A causa d'interessos dinàstics va ésser objecte de tractes matrimonials amb Enric de Trastàmara, Joan II de França i Pere I de Castella, entre d'altres. Finalment, es casà a Barcelona (1373) amb el comte Joan I d'Empúries, cosí del seu pare. Sembla que morí a conseqüència d'un mal tracte que rebé de Pere III davant la Cort quan intercedia a favor del seu marit, Joan I, en rebel·lia i perseguit pel rei. Fou enterrada a Poblet.

92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana d'Aragó  (Daroca, Aragó, 1375 – València, 1407)  Comtessa de Foix. Filla del duc de Girona, el futur Joan I de Catalunya, i la seva primera esposa, Mata d'Armanyac. Sembla que no assolí una normalitat mental, cosa que no li impedí el matrimoni amb Mateu de Foix, el qual, ajudat de milícies estrangeres, envaí el Principat i reivindicà els drets de Joana a la corona catalano-aragonesa, enfront de Martí I. L'escomesa fou detinguda sobretot gràcies al comandament de Pere II d'Urgell. Un cop mort Mateu de Foix, Joana tornà a Catalunya i morí sense fills.

93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana d'Aragó  (Barcelona, 1455 – Nàpols, Itàlia, 1517)  Filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Joana Enríquez. Es casà (1476) amb Ferran I de Nàpols, on va exercir de virreina. Vídua (1494), hagué de fugir de Nàpols, i passà a València amb la seva filla Joana, vídua de Ferran II de Nàpols. Tornà el 1506 a aquell regne, amb el seguici de Ferran el Catòlic, i hi establí una cort renaixentista castellanitzant.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana de Foix  (Foix, França, d 1305 – Catalunya, 1357/58)  Comtessa d'Empúries, Ribagorça i Prades. Filla del comte Gastó I de Foix i de Joana d'Artois. Es casà a Castelló (1331) amb un fill del rei Jaume II, el comte Pere I d'Empúries. Dels seus quatre fills, Alfons fou duc de Gandia i marquès de Villena, i Joan comte de Prades.

116 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoana de França  (França, 1350 - 1371)  Princesa. Filla de Felip IV de Valois i de Blanca de Navarra. Promesa (1370) amb l'infant Joan, fill gran de Pere III el Cerimoniós i futur rei Joan I. Abans, però, hagué de renunciar els seus drets a la corona de França, i en el viatge d'anada a Catalunya morí de malaltia.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joana de Prades  Veure> Prades i de Cabrera, Joana.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joana de Rocabertí i de Fenollet  (Catalunya, v 1358 – 1416)  Comtessa d'Empúries. Filla de Felip Dalmau, vescomte de Rocabertí, i d'Esclaramunda de Fenollet. Es casà amb Pere II, últim comte efectiu i autònom d'Empúries, el qual succeí per pocs dies al seu germà. En morir aquell (1401), Joana restà hereva del comtat i d'unes senyories, però el rei Martí I s'avançà a incorporar el comtat a la corona (1402).

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joana de Villena (o Joana de Gandia)  (Castella s XIV - Catalunya, s XV)  Filla menor de Pere, marquès de Villena, i de Joana, filla del rei Enric II de Castella. El 1391 es casà amb Joan Ramon Folc I de Cardona, nomenat comte de Cardona el 1400. Sembla que rebé en dot els llocs ribagorçans de Calassanç i Açanui, els quals els deixà, en morir, al seu fill Hug. Fills seus foren Joan Ramon Folc II, també comte; Jaume, bisbe i cardenal; Pere, frare de l'Hospital; Joana, muller de Bernat Gilabert de Centelles; Anton, bisbe d'Elna; Hug, casat amb Blanca de Navarra; i Violant, muller de Felip Albert. Un cop vidu, el seu marit tornà a casar-se, amb Beatriu de Pallars.

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana d'Urgell  (Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, v 1455)  Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d'Urgell el Dissortat i d'Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l'empresonament (1413) del seu pare al castell d'Urueña (Valladolid). Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s'instal·là a la cort de la reina Maria, esposa d'Alfons IV. Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i esInici página maridà amb Joan Ramon Folc III de Cardona.

99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Joana EnríquezJoana Enríquez  (Torrelobatón, Castella, 1425 – Tarragona, 13/feb/1468)  Reina de Navarra (1447-68) i de Catalunya-Aragó (1458-68). Filla de l'almirall de Castella Fadrique Enríquez i mare de Ferran el Catòlic. Per raons polítiques es casà (1447) amb l'infant de Catalunya-Aragó Joan, futur Joan II, que aleshores, juntament amb l'almirall, menava una política d'oposició al conestable Alvaro de Luna. El 1451 fou nomenada governadora general de Navarra, càrrec que compartí amb el seu fillastre Carles de Viana. Prengué part molt activa en la guerra civil navarresa entre el seu marit i Carles; l'enemistat entre aquest darrer i Joana no trigà a manifestar-se obertament, cosa que agreujà l'enemistat de Joan II amb el seu fill. Menà personalment les negociacions de Vilafranca del Penedès (1461), acord de curta durada entre la reialesa i els organismes catalans. El 1461 fou jurada a Catalunya com a tutora del seu fill Ferran, la qual cosa volia dir que assumia la lloctinència general de...  Segueix... 

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joana i Vidal, Gerard  (Tossa, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)  Religiós, farmacèutic i espeleòleg. Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814). Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820). Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeològic.

101 ANDORRA - GEOGRAFIA

Joanantoni, portella de  (Encamp, Andorra Pas (2.650 m alt) de la parròquia, entre les valls de la Valira d'Encamp i de la Llosa (Baixa Cerdanya), entre el pic de la portella d'Engaït (2.773 m alt) i el pic de la portella de Joanantoni (2.772 m alt).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoanes, Joan de  Veure> Macip i Navarro, Joan.

103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Joanes, riu  (Foia de Bunyol)  (o rambla de Bosna) Curs d'aigua, afluent dretà del riu de Bunyol. Neix al vessant meridional de la serra de Malacara, dins el terme de Bunyol, i desemboca al seu col·lector aigua avall d'aquesta vila, després de travessar un sector del terme de Iàtova, on hi ha un balneari dit els Banys del Riu Joanes.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Joanet  (Arbúcies, Selva)  Poble, a la capçalera de la vall de la riera d'Arbúcies. Esmentat ja l'any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia (Sant Mateu) era filial de la de Sant Hilari. Des del s XIII formà part del terme de Montsoriu. Formà parròquia independent a la fi del s XIV. L'església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Joanetes  (la Vall d'en Bas, Garrotxa Poble (603 m alt), situat a l'esquerra de la riera de Joanetes, és format per un grup de cases (la població és en gran part disseminada) al voltant de l'església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics. El lloc és esmentat ja al s IX; formà part del vescomtat de Bas. Formava un municipi independent fins el 1968. L'antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d'En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaní, Antònia  (Catalunya, s XIX – 1895)  Actriu. Fou figura ben coneguda del teatre català. Era muller de l'actor Emili Arolas.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoanich i March, Francesc  (Granollers, Vallès Oriental, 1798 – Barcelona, 1868)  Metge. Fou catedràtic de patologia interna a Barcelona i president de l'Acadèmia de Medicina. Tingué una actuació destacada a les epidèmies de febre groga de 1821 i de còlera de 1834 i 1854. Escriví un Tratado elemental de materia médica externa (1836) i un Resumen de clínica médica (1848).

108 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Joaniquet i Extremo, Aureli  (Forcat, Alta Ribagorça, 1895 – Barcelona, 1963)  Advocat, periodista i polític. Fou redactor en cap d'"El Noticiero Universal", secretari de l'Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d'Eugeni d'Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d'unificació (1937). A la postguerra, regidor de l'ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona. Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya. Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari que deuen tenir-se en compte (Barcelona, 1933), en defensa del règim de parceria contrària a les iniciatives centralistes, Calvo Sotelo. Una vida fecunda. Un ideario político. Una doctrina económica (Santander, 1939) i Alfonso Sala Argemí, conde Egara (Madrid, 1955), del qual fou secretari.

109 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Joanpere  (Queixàs, Rosselló)  Veïnat, entre l'església parroquial i el santuari del Coll.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Maria de Llavaneres  Nom de religió del caputxí Joaquim Vives i Tutó.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquima de Vedruna, santa  Veure> Vedruna i Vidal, Joaquima.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoaritzi i Lasarte, Adolf  (Barcelona, 1835 – 1871)  Polític i escriptor. Fou redactor dels diaris "La Corona de Aragón", de Barcelona, i de "La Discusión", de Madrid, on anà a residir. Participà en la revolta del Cuartel de San Gil (1866) i en la Revolució de Setembre (1868) i fundà el diari "La Igualdad". Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa (1869) i es destacà en la revolució federalista (1869). Després d'un breu exili fou novament diputat (per Terrassa, 1870). Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas (1861) i un Viaje dramático alrededor del mundo (1864). Fou germà de Júlia i de Miquel.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaritzi i Lasarte, Júlia  (Girona, s XIX)  Poetessa. Germana d'Adolf i de Miquel. És autora de poemes diversos i alguna traducció del francès.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaritzi i Lasarte, Miquel  (Barcelona, v 1840 – 1910)  Fotogravador. Germà d'Adolf i de Júlia. Abandonà la seva carrera d'enginyer per dedicar-se al gravat. Fundà el primer taller d'aquesta especialitat que existí al país.

Anar a:    Je ]    [ Jesus i ]    [ Joan, A ]    [ Joan I ]    [ Joan de P ]    [ Joana de P ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -