A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a: Escr ] [ Escriva, B ] [ Escriva, Jo ] [ Escriva de Romani ]  [ Escriva d'Ei ]  [ Escriva i G ]

Una ànima que se sap estimada i que no estima comet traïció. (Friedrich W. Nietzsche)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escribà i Garcia, Casimir  (Aiora, Vall de Cofrents, 1898 - 1982)  Pintor i sacerdot. Féu una pintura de caire anecdotista i exposà a Alacant (1931), a Múrcia (1932) i repetidament a València. És autor d'un gran mural a la catedral d'Albacete (1958-60) de quasi 1.000 m2.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escribà Vergès i Núñez de Aro, Xavier  (València, 1930 - Medina del Campo, Castella, 19/jul/1996)  Actor cinematogràfic. De nom artístic Javier Escrivà. S'inicià en el teatre representant clàssics castellans. Amb Molokai (1959) inaugurà una galeria de personatges espiritualistes, prosseguida en films com Milagro a los cobardes (1961); més tard en donà la contrafigura a El chulo (1973), La espuela (1976), Aquella casa en las afueras (1980), El tesoro (1988) i Tormento (1994).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEscriche i Mieg, Tomàs  (Bordeus, França, 1844 – Barcelona, 1916)  Inventor. Es llicencià en ciències a la universitat de Madrid. Del 1869 al 1873 fou professor a l'institut lliure d'Onyate. Des del 1891 fou catedràtic de física i química a Barcelona. Inventà nombrosos aparells científics, entre els quals cal esmentar-ne un per determinar el principi de la sortida dels líquids. Fou director de l'estació meteorològica de Bilbao. Fou el promotor de la idea dels parcs geogràfics i membre de l'Asociación contra las Corridas de Toros. Publicà nombrosos artícles sobre temes literaris, pedagògics i socials, unes Nociones de Química Orgánica i un Compendio de Física y Química.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrig, Salvador  (País Valencià, s XVIII – València, 1833)  Arquitecte. Format a l'Acadèmia de Sant Carles -d'on fou membre el 1801 i director d'arquitectura el 1825- i a la de Joaquim Martínez. Autor de projectes urbanístics i de comunicacions. Entre les seves obres sobresurten diverses esglésies al País Valencià, l'interior del Teatre Principal de València i les escalinates del passeig de Serrans (1830).

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrig i González, Enric  (València, 1832 – Barcelona, 1875)  Escriptor. A més de poesies catalanes, publicades a "Lo Rat Penat", escriví obres de teatre en castellà (Amor patrio, La judía en Argel) i el sainet Escenas del bombardeo.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrig i Martínez, Josep  (Llíria, Camp de Túria, 1791 – 1867)  Advocat i erudit, Jurisconsult de la casa d'Alba, fou empresonat per les seves idees liberals. Escriví i publicà el Diccionario valenciano-castellano (1851), reeditat amb èxit, i ajudà els renaixentistes valencians en llur presa de consciència del fenomen de la llengua i de la cultura.

7 CATALUNYA - LITERATURA

Escriptura Privada  (Catalunya Nom menys conegut de la Fi del Comte d'Urgell, obra anònima del s XV.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscrita, riu  (CatalunyaAfluent dretà de la Noguera Pallaresa (o riu d'Espot), de direcció oest-est, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l'Abeller i Subenuix; després de formar l'estany (actual pantà) de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d'Espot, el de Peguera. Desemboca al seu col·lector prop de l'antic castell de Llort. La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera. Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d'Espot.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escriu, Jaume  (Barcelona, s XIX)  Escultor. És notable el seu bust d'argent de Felip Pedrell. Assolí bona fama com a medallista. Exponent del seu art és la medalla Fortuny (1875), gravada per a l'Acadèmia de Belles Arts barcelonina.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escriu, Josep  (País Valencià, s XIX – València, 1889)  Actor i cantant. La seva carrera artística es desenvolupà a Madrid, on començà de corista al Real. Més tard fou una figura important de la companyia dita dels Bufos. Mantingué sempre la seva especialització en el gènere d'opereta còmica.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escriu i Fortuny, Marià  (Barcelona, 1869 – 1902)  Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana del seu temps. També escriví per al teatre.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà  (Rosselló o Lleida, s XIII – País Valencià, s XVIII)  Llinatge d'oficials reials (després Escrivà de Romaní). Establert al Regne de València en temps de la conquesta. N'és l'estirp Guillem Escrivà. De la línia principal dels barons de Patraix sortiren les línies secundàries dels senyors d'Àgres (s XIII), els senyors de l'escrivania de València (s XIII), els barons de Beniparrell (s XVI), els marquesos d'Argeleta (s XIX), els comtes de l'Alcúdia (s XVII) i els comtes de Casal (s XIX).

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà, Andreu Guillem  (País Valencià, s XIII - 1329/31)  Fill segon d'Arnau d'Escrivà. Fou el fundador de la línia dels senyors d'Agres. Era menor d'edat el 1283. Hom el pot identificar amb el qui comprà, el 1316, la baronia de Beniparrell, que més tard passà novament als Romaní, i amb el qui l'any 1327 fou lloctinent de procurador general del Regne de València en nom de l'infant Alfons i de Bernat de Sarrià. Morí entre el 1329 i el 1331, data en què Beniparrell era a mans del seu fill (?) Andreu Guillem Escrivà.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Andreu Guillem  (País Valencià, s XIV - la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1347)  Fill d'Andreu Guillem. Fou lloctinent de procurador, el 1341, per Pere de Xèrica. Es mullerà amb Marieta d'Artés, rebé Agres de Pere el Cerimoniós durant la guerra de la Unió. Morí amb un fill seu a la batalla de Pobla Llarga. Un altre fill fou Andreu Guillem Escrivà i d'Artés.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Andreu Guillem  (País Valencià, s XIV – 1397)  Baró d'Agres. Fill i successor d'Andreu Guillem Escrivà i d'Artés. L'any 1384 fou hereu universal d'Arnalda Escrivà. Fou camarlenc de la infanta Joana el 1384, i adalol de les escortes de València per Joan I el 1390, càrrec que li confirmà Martí I el 1397 per la seva fidelitat durant la rebel·lió del comte de Foix, marit de la esmentada infanta. Fou pare de Arnau Guillem Escrivà (mort 1417) i també de Jaume Guillem i de Sibil·la Escrivà i de Pròixida.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Arnalda  (País Valencià, s XIV)  Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L'any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d'Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l'Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d'Arnalda.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà, Arnau  (País Valencià, s XIII – 1275)  Senyor de Patraix. Pare de Guillem. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Arnau  (País Valencià, s XIII – v 1322)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort d 1269). Tenia un germà dit Andreu d'Albalat. Serví Jaume II en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Arnau  (País Valencià, s XIII – v 1317)  Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d'altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Arnau  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Batlle de València (1327). Fill d'Arnau Escrivà (mort v 1317).

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Arnau Guillem  (País Valencià, s XIV – 1417)  Fill de Andreu Guillem Escrivà (mort 1397). Degué heretar la baronia de Ràfol, que trobem a les mans del seu successor, el seu fill Arnau Guillem Escrivà i Oller.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Arnau Guillem  (País Valencià, s XV – 1486)  Baró de Ràfol. Fill d'Arnau Guillem Escrivà i Oller. Perdé Ràfol en pública subhasta l'any 1437 i veié premorir-li el fill, Guillem Ramon Escrivà i Civera. També fou pare de Peirona.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Berenguer  (País Valencià, s XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a Sueca i a Cullera.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà, Berenguer  (País Valencià, s XIII - d 1317)  Fill de Guillem Escrivà d'Eivissa, i potser germà de Pelegrina.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Bernat  (País Valencia, s XII - s XIII)  Reboster del rei Jaume I el Conqueridor, documentat el 1219. No és segur el seu parentiu amb els Escrivà que més tard treballaren per al rei, ni, per tant, amb el seu homònim amb el qual ha estat identificat, amb versemblança, pel cronista Bernat Desclot.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Bernat  (País Valencià, s XIII)  Possible germà de Guillem (notari reial) i d'Arnau (batlle). Fou batlle de València (1257-61).

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Escrivà, Bernat  (Vallespir, 1225/30 - Catalunya, 1288)  Personatge. Segons M. Coll i Alentorn, és Bernat Desclot mateix, autor de la famosa Crònica. Tingué diversos càrrecs burocràtics: escrivà de la cúria de Gandia (1273), justícia del port de València i majordom d'Hug V d'Empúries. L'any 1282 entrà a la tresoreria reial i l'any següent inicià, segurament, la redacció de la seva Crònica. El 1284 fou nomenat tresorer reial per Pere II el Gran i deixà el càrrec el 1385. Posteriorment fou nomenat cambrer d'Alfons II (1287).

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Bertran  (País Valencià, s XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Domènec? (o Dionís?)  (País Valencià, s XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà, Francesc  (País Valencià, s XV)  Fill d'Antoni Escrivà d'Énova i d'Isabel, i germà de Miquel i Pere.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Francesc  (País Valencià, s XVII)  Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Guillem  (País Valencià, s XIII - 1256/59)  Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l'estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d'Arnau Escrivà.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Guillem  (País Valencià, s XIII - d 1269)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d'Arnau Escrivà i germà d'Andreu Guillem. Degué ésser el pare d'Arnau Escrivà (mort v 1322).

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Guillem  (País Valencià, v 1243 - d 1274)  Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l'escrivania de València. Pare de Jaume.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Guillem  (País Valencià, s XIII - a 1329)  Fill de Jaume Escrivà (del 1272-73). Fou el pare de Jaume Escrivà (mort a 1348).

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Guillem  (Xàtiva, Costera, s XIII - Besalú, Garrotxa, 15/ago/1285)  Cavaller. Servent de la host reial. Era acompanyant del rei Pere II el Gran, en funcions d'escuder. Morí a la batalla de Santa Maria d'Agost, durant la Croada contra Catalunya, lluitant contra els francesos al costat del monarca. Havia estat el primer a reconèixer la força de l'enemic. Trobà la mort tot just després de rematar, per ordre del rei, un cavallerInici página descavalcat i estabornit pel mateix sobirà. El citen Desclot, probable parent seu, i Muntaner.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Guillem  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d'oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Guillemó  (País Valencià, s XIII - 1252/54)  Fill de Guillem Escriva (mort 1256-59). Fou l'iniciador de la lìnia dels senyors de l'escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l'hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Jaume  (País Valencià, s XIII)  Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Jaume  (País Valencià, s XIII)  Marí. El 1293 fou tramés a l'estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L'any següent, per l'agost, tornava a l'estret amb quinze galeres.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Jaume  (País Valencià, s XIV - a 1348)  Senyor de l'escrivania de València. El 1323 anà a l'expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Jaume  (País Valencià, s XIV – 1349)  Cavaller. Participà en l'expedició de Jaume II contra Sardenya (1324).

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà, Jaume  (País Valencià, 1341 - 1400 ?)  Senyor de l'escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort a 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Jaume  (País Valencià, s XIV – s XV)  Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del s XV li atribueixen una poesia en francès i d'altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m'avets juga jocosament amb el seu cognom.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Jaume  (País Valencià, s XIV – s XV)  Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Javier  Nom artístic de l'actor Xavier Escribà Vergés i Núñez de Aro.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Joan  (País Valencià, s XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Joan  (València, s XIV)  Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà, Joan  (País Valencià, s XIV – 1427)  Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Joan  (País Valencià, s XV)  Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l'altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l'any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Joan  (País Valencià, s XV)  Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Lluís  Veure> Escrivà, Pere Lluís.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Marieta  (País Valencià, s XIII - d 1272)  Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d'Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Miquel  (País Valencià, s XV)  Fill d'Antoni Escrivà d'Énova i d'Isabel, i germà de Francesc i Pere.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Peirona  (País Valencià, s XIV)  Muller de Pere Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort a 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà, Pelegrina  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Filla de Guillem Escrivà d'Eivissa i germana de Berenguer (mort d 1317). El seu marit, Joan de Boixadors, pladejava amb els Sarrià sobre la jurisdicció de les alqueries de Benioquer, l'Alcúdia i l'Énova.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Pere  (País Valencià, s XIII)  Senyor de Xulella (1245). Fou l'iniciador de la línia de Xàtiva. Casat amb dona Prima (del servei de la reina Violant d'Hongria). Foren pares de Marieta i possiblement també de Guillem Escrivà (mort 1285).

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Pere  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Fou mobilitzat el 1339 per a la defensa del País Valencià quan hi hagué temor de patir una gran invasió sarraïna. Guarní el lloc de Rafal, que li pertanyia.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Pere  (País Valencià, s XV)  Fill d'Antoni Escrivà d'Énova i d'Isabel, i germà de Francesc i Miquel.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Pere Guillem  (País Valencià, s XIV)  Probablement fill d'Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Pere Lluís  (País Valencià, s XVI)  Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà, Ramon Guillem  (País Valencià, s XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà, Salvador Guillem  (País Valencià, s XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní, Gaspar  (País Valencià, s XVI)  Cavaller i poeta. Identificable amb un dels diferents Gaspars del llinatge Escrivà de Romaní. Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valeriola (a València el 1602), autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva (1608, 1620), de la mort de Francesc Jeroni Simó (1614), etc.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i de Boïl, Joan Jeroni  (País Valencià, s XVI – 1563)  Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Fill de Joan Escrivà de Romaní i de Montpalau. Amb el seu matrimoni amb Àngela Sabata de Mercader, senyora d'Argeleta i Boinegro, incorporà a la casa aquestes baronies. Foren pares de Francesc, Joaquim i Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i de Dusai, Guillem  (País Valencià, s XIX)  Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, i germà de Josep Maria i de Lluís. Formà la línia secundària dels comtes de Casal.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i de Dusai, Josep Maria  (Barcelona, 1825 – 1890)  Polític. Tenia el títol de marquès de Monistrol d'Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans. Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner. Estudià a Friburg (Suïssa). Fou regidor i tinent d'alcalde a Barcelona. Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Fou senador (1862) i el 1867 ingressà a l'Academia de San Fernando. Publicà algunes monografies sobre temes artístics.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà de Romaní i de Dusai, Lluís  (País Valencià, s XIX)  Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, i germà de de Josep Maria i de Guillem. Formà la línia secundària dels marquesos d'Argeleta, en la qual sobresortí el seu fill Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i de Montpalau, Joan  (País Valencià, s XV – 1548)  Baró de Beniparrell, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Fill de Joan Escrivà de Romaní i Ram, i pare de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i de Saavedra, Gaspar  (País Valencià, s XVI – 1597)  Fill de Baltasar Escrivà de Romaní i Serra. Perdé Beniparrell per sentència de l'audiència de València del 9/gen/1581, que fou adjudicat a Joaquím Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, però Gaspar apel·la tot d'una al consell reial. El plet s'allargà indefinidament, i entretant els caps d'ambdués línies s'anomenaren barons de Beniparrell. Extingida la descendència legítima de Gaspar, Beniparrell restà definitivament en la línia fundada per Joan Escrivà de Romaní i Ram.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i de Taverner, Joaquim  (València, 1793 – Barcelona, 1850)  Besnét de Lluís Escrivà de Romaní i Sanç d'Alboi. Obtingué (1823), per matrimoni, el marquesat de Monistrol d'Anoia. Foren fills seus Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.

72 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, Joaquim  (Madrid, 1858 – 1897)  Advocat i enginyer agrònom. Marquès de Monistrol d'Anoia i d'Aguilar i baró de Beniparrell. Com a diputat a les corts per Olot (1883-95), defensà el proteccionisme. El 1890 fou nomenat director general d'agricultura, indústria i comerç. Presidí la Societat Catalana d'Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l'Institut Agrícola CatalàInici página de Sant Isidre, a Madrid.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Mateu, Jaume  (País Valencià, s XVI – València, 1630)  Fill d'Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, i germà de Pere i d'Onofre. Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Mateu, Onofre  (País Valencià, 1577 – 1621)  Fill d'Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, i germà de Jaume i de Pere. Fou l'iniciador de la línia dels comtes de l'Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d'Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l'Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es congomenaren Escrivà d'Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d'Íxer.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Mateu, Pere  (València, 1572 – 1630)  Baró de Beniparrell i d'Argeleta. Fill i hereu d'Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, i germà de Jaume i d'Onofre. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou Joan Escrivà de Romaní i Mercader.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Mercader, Joan  (País Valencià, s XVII – 1667)  Baró de Beniparrell i d'Argeleta. Nét de Pere Escrivà de Romaní i Mateu. Adquirí per matrimoni la senyoria d'Alboi. Fou receptor de la batllia general de València i mestre de la seca, càrrec que heretà el seu fill Lluís Escrivà de Romaní i Sanç d'Alboi.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Ram, Eixemèn Peres  (País Valencià, s XV - d 1513)  Baró de Beniparrell. Fill i successor de d'Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó i de Beatriu Ram. Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró. Es mullerà amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan. Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina. ImplicatInici página novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir. Virrei de Sardenya el 1479, s'hi casà amb Rosa Gambella, vídua del sasserès Andreu Maròngiu (1482). Acusat d'haver-la assassinada per rebre'n l'herència i de diverses enemistats amb d'altres oficials del regne, fou suspès del càrrec (1483), però hi fou reposat (1485-86), bé que el 1487 fou obligat a restituir 12.000 lliures al tresor reial. A Sardenya passà a quartes noces amb Caterina Senna. Lloctinent de Mallorca (1486-93), amb l'encàrrec de dur a terme el redreç econòmic del regne, fou també destituït. A València féu el cinquè matrimoni amb Beatriu de Corella, germana del comte de Cocentaina, a qui posà plet per raó del dot de la muller. L'any 1510 Ferran II li atorgà una pensió anual de 3.150 sous, i el 1513 era clavari de la generalitat de València.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Ram, Joan  (País Valencià, s XV – València, 1503)  Dignatari i poeta. Mestre de Ferran el Catòlic i ambaixador a Nàpols (1474-75) i a la Santa Seu (1497). Formà part de la famosa tertúlia de Berenguer Mercader. També va prendre part en la redacció de Lo passi en cobles (1493). Escriví l'obra Quexa ante el dios de amor, així com la prosa rimada Lo juí de París i els poemes En contra d'Amor i Cobles de les Caterines. És probable que sigui el comanador Escrivà, autor de poemes en català i castellà recollits en el Cancionero general (1511 i 1514) d'Hernando del Castillo, on hi figura la composició tan coneguda Ven, muerte tan escondida, posteriorment motiu de nombroses imitacions.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, Francesc  (València, 1539 – 1617)  Teòleg i escriptor. Jesuïta. És autor de diverses obres religioses, entre les quals obtingué especial fama la titulada Del infierno y de la gloria.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà de Romaní i Sabata de Mercader, Joaquim  (País Valencià, s XVI – 1600)  Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl i d'Àngela Sabata de Mercader, i germà de Francesc. S'arruinà amb el plet sobre la baronia de Beniparrell, guanyat el 1581 i disputat a Madrid des del 1584, i el darrer any de la seva vida veié posats a subhasta els seus béns. Mort sense fills mascles, els seus drets sobre Beniparrell passaren al seu germà Onofre.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, Onofre  (País Valencià, s XVI – 1603)  Baró de Beniparrell i d'Argeleta. Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl i d'Àngela Sabata de Mercader, i germà de Francesc. Heretà Beniparrell per la mort sense fills mascles del seu altre germà Joaquim. Mestre de la seca de València. Fou pare de Pere, Onofre i Jaume Escrivà de Romaní i Mateu.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Sanç d'Alboi, Lluís  (València, 1659 – 1712)  Mestre de la seca. Càrrec que heretà del seu pare Joan Escrivà de Romaní i Mercader. El seu besnét fou Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Saranyó, Eiximèn-Peres  (País Valencià, s XV - d 1463)  Fill gran i hereu de Manfred Escrivà i de Romaní (dit Eiximèn Peres de Romaní Escrivà). Fou senyor de mitja baronia de Patraix i de la de Beniparrell. Conseller i primer falconer de Joan II. Es casà amb Beatriu Ram, la qual cosa emmenà la protecció dels reis Trastàmara envers la seva família. Llur fill gran fou Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Saranyó, Mateu  (País Valencià, s XV – 1503)  Baró d'Alaquàs. Era nét de Manfred Escrivà i de Romaní.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà de Romaní i Serra, Baltasar  (País Valencià, s XV – 1547)  Baró de Beniparrell. Fill d'Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram i germà de Jaume. Fou pare de Gaspar Escrivà de Romaní i de Saavedra.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Romaní i Serra, Jaume  (País Valencià, s XV – 1519)  Fill i hereu d'Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram. Inicià a la cort del governador, per raó de vincle, la recuperació de Beniparrell, que obtingué el seu germà i successor Baltasar.

117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà de Scorcia i Vergés, Xavier  Veure> Escribà Vergès i Núñez de Aro, Xavier (actor).

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà d'Eivissa, Francesc  (País Valencià, s XIII - d 1318)  Veí de Xàtiva. Fill de Pere Escrivà d'Eivissa.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà d'Eivissa, Guillem  (País Valencià, s XIII – 1303)  Probable germà de Pere. Fou senyor de Benióquer, l'Alcúdia i l'Énova, comprades al rei Alfons el Franc, i de Murla i Benibraïm, adquirits a Bernat de Sarrià. Fou fill seu Berenguer Escrivà (mort d 1317) i potser també Pelegrina.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Escrivà d'Eivissa, Pere  (País Valencià, s XIII – Eivissa, v 1317)  Ciutadà d'Eivissa. Probable germà de Guillem i pare de Francesc.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà d'Énova, Antoni  (País Valencià, s XV)  Germà de Francesc. Es casà amb Isabel, i foren pares dels menors (1474) Francesc, Pere i Miquel Escrivà.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà d'Énova, Francesc  (País Valencià, s XV – 1458)  Marit de Dolça. Germà d'Antoni, els quals foren probablement parents de Berenguer i de Pelegrina d'Escrivà.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà d'Íxer, Gonçal  (País Valencià, s XVII)  Primer comte d'Alcúdia (1645). Fill d'Onofre Escrivà de Romaní i Mateu i de Jerònima d'Íxer, i pare de l'escriptor Onofre Escrivà d'Íxer i de Montpalau.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Onofre  (País Valencià, s XVII - v 1688)  Erudit i poeta. Comte de l'Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany. Fill de Gonçal Escrivà d'Íxer. L'any 1685 fundà una acadèmia històrico-literària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València (editats els del 1669 i el 1690). Publicà, anònima, l'obra d'erudició vària Clarín de la fama (1683) i deixà inèdits un munt de manuscrits d'història, de política i de poesia.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà d'Íxer i de Montsoriu, Baltasar  (País Valencià, s XVII)  Fill i successor d'Onofre Escrivà d'Íxer i de Montpalau. Fou el tercer comte de l'Alcúdia i, com a hereu de la seva mare, comte de Xestalgar. Fou també majordom i conseller del rei. A la seva mort, els títols passaren als Castellví, comtes de Carlet.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Civera, Guillem Ramon  (País Valencià, s XV)  Fill d'Arnau Guillem Escrivà (mort v 1486) i germà de Peirona. Morí abans que el seu pare.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Civera, Peirona  (País Valencià, s XV - d 1500)  Filla d'Arnau Guillem Escrivà (mort v 1486) i germana de Guillem Ramon. Morí sense haver deixat fills dels seus dos matrimonis, amb Miquel Mir i ambInici página Galeàs Joan, per això fou la darrera representant de la línia dels senyors d'Agres.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i d'Artés, Andreu Guillem  (País Valencià, s XIV – 1379)  Senyor d'Agres. Fill d'Andreu Guillem Escrivà (mort 1347). Es casà, abans del 1365, amb Sança Pallarès. Suposat fill seu fou Andreu Guillem Escrivà (mort 1397).

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i de Cervato, Eduard Guillem  (País Valencià, s XV)  Senyor de l'Alcudiola. Fill i successor d'Eduard Guillem Escrivà i de Copons.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i de Copons, Eduard Guillem  (País Valencià, s XV - 1460/66)  Senyor de l'Alcudiola. Oncle i successor de Jaume Guillem Escrivà i Martí. Pare d'Eduard Guillem Escrivà i de Cervato.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i de Copons, Jaume Guillem  (País Valencià, s XIV – 1429)  Fill de Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida i de Blanca de Copons, i germà de Pere Guillem, del qual heretà (1425) la senyoria de l'Alcudiola de Canals, per haver mort sense successió. El seu fill i successor fou Jaume Guillem Escrivà i Martí.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i de Copons, Pere Guillem  (País Valencià, s XIV – 1425)  Fill de Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida i de Blanca de Copons. Fou senyor de l'Alcudiola de Canals, el qual, a la seva mort sense successió, passà al seu germà Jaume Guillem.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i de Montcada, Jaume  (País Valencià, s XV)  Fill de Jaume Escrivà i Mateua de Montcada. Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de Pere Roís Escrivà i de Ramon Guillem de Corella.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà i de Pròixida, Jaume Guillem  (País Valencià, s XIV - 1411)  Baró d'Agres. Fill del darrer matrimoni de l'Andreu Guillem, hereu d'Arnalda, amb Sibil·la de Pròixida i germà de Sibil·la. L'any 1404 vengué Agres i l'Alcudiola de Canals a Ramon Despuig, però el 1413 la seva vídua Blanca de Copons recuperà l'Alcudiola de Canals.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i de Pròixida, Sibil·la  (País Valencià, s XIV - s XV)  Filla d'Andreu Guillem i Sibil·la de Próixida. Àvia paterna de Roderic de Borja, el papa Alexandre VI (hom l'havia anomenada, per error, Sibil·la d'Oms).

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i de Romaní, Manfred  (País Valencià, s XIV - 1426/27)  Baró de Beniparrell. Fill de Jaume Escrivà i Romeu i Geraldona de Romaní. El 1404, quan es trobava en greus destrets econòmics, rebé tota l'herència de la seva cosina germana Elisenda de Romaní, que incloïa la baronia de Beniparrell. Per aquest fet Manfred i els seus descendents hagueren d'avantposar al propi cognom el de Romaní o usaren aquest a continuació del primer, que fou la forma que es consolidà.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Garcia, Joan  (País Valencià, s XIV – 1355)  Fill i successor d'Arnau Escrivà i de Joana Garcia. Lluità contra la Unió. Comprà al rei les baronies d'Alaquàs i de Cortitxelles, representà el Regne de València a Barcelona (1339) a l'acte de vassallatge de Jaume III de Mallorca, prengué part, amb un fill, en l'expedició contra l'illa (1343), i passà a Sicília a prestar suport al casal de Catalunya-Aragó contra els Anjou. Fou casat amb Maria-Eiximenis Romeu, els quals foren pares de Guillem, de Jaume i de Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Joan, Pere Roís  (País Valencià, s XV – 1477)  Senyor de l'escrivania de València. Fill de Jaume Escrivà i de Montcada i de Isabel Joan. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel deInici página Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Martí, Jaume Guillem  (País Valencià, s XV – 1455)  Senyor de l'Alcudiola de Canals. Fill de Jaume Guillem Escrivà i de Copons. Fou occit durant les seves discòrdies amb la banda dels Boïl i dels Lladró. Tot d'una la seva vídua, Isabel Serra, passà a segones noces amb Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram. No havent deixat successió, l'Alcudiola passà a l'oncle de Jaume Guillem, Eduard Guillem Escrivà i de Copons.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Martínez de la Raga, Cir  (País Valencià, s XVIII)  Cavaller de Montesa. Rebesnét de Francesc Escrivà.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Oller, Arnau Guillem  (País Valencià, s XIV – 1420)  Baró de Ràfol. Fill d'Arnau Guillem Escrivà (m 1417) i pare d'Arnau Guillem Escrivà (m v 1486).

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Pujades, Brunissenda  (País Valencià, s XV – v 1463)  Filla de Joan Escrivà i de Joana Pujades, i germana de Guillem, a la mort del qual (sense successió) heretà la mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Era muller de Gilabert Dalmau, àlies Sanoguera, i foren pares de Joan Escrivà, àlies Joan Sanoguera.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Pujades, Guillem  (País Valencià, s XIV – 1439)  Senyor de Patraix i Catarroja. Fill i successor de Joan Escrivà i de Joana Pujades. La seva herència, pel fet d'haver mort sense successió, fou adjudicada a la seva germana Brunissenda.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscrivà i Romeu, Guillem  (País Valencià, s XIV - a 1395)  Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Jaume. Era fill de Joan Escrivà i Garcia i de Maria-Eiximenis Romeu, i també germà de Maria-Eiximenis. Es casà amb Brunissenda i foren pares de Jaume Escrivà.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Romeu, Jaume  (País Valencià, s XV)  Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Guillem. Era fill de Joan Escrivà i Garcia i de Maria-Eiximenis Romeu, i també germà de Maria-Eiximenis. També era senyor d'Alaquàs. Es casà amb Geraldona de Romaní, i foren pares de Manfred Escrivà i de Romaní.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Romeu, Maria-Eiximenis  (País Valencià, s XIV - v 1418)  Filla de Joan Escrivà i Garcia, i de Maria-Eiximenis Romeu, i germana de Guillem i de Jaume. Es casà amb el mestre racional Pere d'Artés.

116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escrivà i Soriano, Vicent  (València, 1/jun/1913 – Madrid, 18/abr/1999)  Escriptor i director de cinema. Fou premi Nacional de Literatura el 1947, amb l'assaig Jornadas de Miguel de Cervantes. Guionista d'alguns dels films de R. Gil per a les productores Cifesa i Aspa Films, aquesta darrera fundada per Escrivà. Debutà en la direcció amb El hombre de la isla (1959), a la qual han seguit, entre d'altres, Dulcinea (1969), La lozana andaluza (1976), Esperando a papá (1980) i Montoyas y Tarantos (1989, seleccionada als Oscars). En els darrers anys s'especialitzà en telesèries.

Anar a: Escr ] [ Escriva, B ] [ Escriva, Jo ] [ Escriva de Romani ] [ Escriva d'Ei ] [ Escriva i G ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons