|
|
|
Anar a: [ Mate ] [ Mateu ] [ Mateu i L ] [ Mati ] [ Mau ] [ Mauri ] Qualsevol somni s'ha de valorar si val la pena. I si els sacrificis no valen la pena, és que no era el teu somni. (Albert Casals i Serradó) 1 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Matel·la dels Baus (Catalunya-Aragó, s XII) Vescomtessa de Bearn i comtessa de Bigorra. Possiblement era cosina germana d'Alfons I de Catalunya-Aragó. Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn (mort l'any 1153), i després amb el comte Cèntul III de Bigorra (mort vers el 1185). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Matella (Serra de Daró, Baix Empordà) Monestir de donades (Santa Coloma de Matella) que seguien una regla de tipus benedictí, situat al nord de Sant Iscle d'Empordà. L'església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià -que hi exerciren sempre un cert domini-, i poc després s'hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa. Vers el 1368 s'uní als petits cenobis de Sant Joan de l'Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s'extingí. L'església serví de pallissa durant segles al mas Cebrià. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateo, Màrius (Barcelona, 1889 - s XX) Compositor. Actuà com a violinista a Europa i Amèrica. Residí a Mèxic des del 1921 fins al 1925, i hi creà una orquestra que ell mateix dirigí. Escriví poemes simfònics, cançons i una sèrie de peces per a piano titulada Quadrets de la Costa Brava. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - EMPRESA Material y Construcciones SA (MACOSA) (Catalunya, 1947 - 1989) Empresa metal·lúrgica. Els seus orígens es remunten a l'any 1858 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, dirigida per l'empresari Manuel Girona. El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual. Les seves instal·lacions són al barri barceloní del Poble Nou, a València i a Alcázar de San Juan (Castella la Nova) i produeix, a més del productes tradicionals, vàlvules, construccions metàl·liques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora. Pertany al grup del Banc Central. La sifra de vendes assolí 12.308 milions de ptes el 1980 i donava feina a 3.230 empleats. El 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre i Marítima i es convertí en Mediterránea de Industrias del Ferrocarril SA (MEINFESA). 7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Materna (Alzira, Ribera Alta) Partida, a la dreta del Xúquer, al sud de la ciutat. Era una antiga alqueria islàmica esmentada el 1248. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mates, Bartomeu (Barcelona, s XV - a 1463) Gramàtic. Autor d'una gramàtica llatina intitulada Libellus pro efficiendis orationibus impresa a Barcelona. L'edició porta data del 1468, la qual cosa representaria que seria l'obra més antiga impresa a la Península. Però es creu que no és autèntica i que la data real és 1488 o 1498. Una altra obra d'aquest autor és Principis artis grammaticae, publicada el 1503. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mates, Bernat (Catalunya, s XV) Pintor. Fill de Joan Mates. S'associà amb Guillem Talarn per a la realització del retaule de Sant Pau i Sant Feliu, contractat amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu. Vers el 1453 treballà a Vilafranca del Penedès. La seva obra s'emmarca en el gòtic català del quatrecents. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mates, Damià (Catalunya, s XVI - Girona, s XVI) Pintor. Té algunes obres al Museu Diocesà de Girona. Féu diversoes retaules. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mates, Jaume (Illes Balears, s XIV) Arquitecte. Fou, durant molts anys, mestre major de les obres de la seu de Mallorca. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mates, Joan (Girona, s XVI) Pintor. D'antuvi va treballar a Girona, però l'any 1577 es trobava a Barcelona i realitzà la pintura de les portes del retaule de Sant Joan, del gremi dels fusters, a la seu barcelonina; amb un estil renaixentista, són representats sant Joan i sant Marc entre altres que figuren a la predel·la. El 1580, associat amb Joan Moles, pintà el retaule major de Calella. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mates, Pere (Catalunya, v 1500 – 1558) Pintor renaixentista. Establert a Girona, realitzà una remarcable obra pictòrica dins el nou corrent renaixentista importat per alguns artistes estrangers, entre els quals hi havia Joan de Borgonya, de qui va seguir l'esperit. Entre les obres que li són atribuïdes cal esmentar el retaule de La Magdalena (1526) a la seu de Girona, el retaule major de Sant Pere de Rodes (1532), el de Sant Pere de Montagut, el de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, el de la Mare de Déu del Mont i el de s'Agaró. També és coneguda la Pietat del monestir de Banyoles, obra en la qual es representat un paisatge gironí amb la seu a mig acabar. Mates seguí en els seus treballs les formes compositives que trobava en els gravats de Dürer, llavors en molta circulació pertot arreu, i copià també la disposició, per exemple, de la coneguda obra 15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu (Catalunya ?, s XIV - Grècia ?, s XIV) Prelat i frare menoret. El 1376 fou nomenat arquebisbe de Neopàtria, on fou successor de Francesc. Es distingí, al costat d'Andreu Savall, en la propaganda feta a la Ptiòtida per aconseguir una adhesió general al projecte de reconèixer Pere III el Cerimoniós com a senyor dels ducats d'Atenes i Neopàtria. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu (Catalunya, s XVII) Frare franciscà. És autor dels plànols de la capella de la Mare de Déu dels Claustre, a Solsona (1669). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu, Antoni (Barcelona, s XVII – s XVIII) Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713. Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics. 19 CATALUNYA - EMPRESA
20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mateu, Jacint (Illes Balears, s XIX) Escultor. Es formà a Madrid. És autor, a Palma de Mallorca, de les quatre esfinxs-lleones (1833) del passeig del Born i de l'estàtua de Jaume Ferrer (1843), conservada des del 1914 al Museu Marítim. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu, Jaume (Catalunya, s XIV) Jurista. Fou comentarista dels Usatges de Barcelona. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu, Joan Baptista (o Peremateu) (Catalunya, s XVIII – s XIX) Escultor. Deixeble de Lluís Bonifaç i Massó des del 1779. Mort el mestre (1786), s'establí a Valls. Obrà l'altar major del convent dels carmelites d'aquesta ciutat (1802) i les imatges de sant Francesc i sant Josep per al retaule d'aquests sants a Alcover (1806). 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mateu, Josep (València, s XIX – Barcelona, s XX) Ceramista i dibuixant. Els seus dibuixos humorístics foren molt celebrats. És ben notable la col·lecció de rajoles de l'Auca del senyor Esteve, que exposà a Barcelona el 1926. 23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mateu, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit el 1718 per l'emperador Carles VI, al valencià Domènec Mateu i de Blanes, únic titular. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 EUROPA - BIOGRAFIA Mateu I de Foix (Foix, Occitània, 1376 - Biarn, Occitània, 1399) Vescomte de Castellbó. Fill de Roger Bernat IV de Castellbó i de Gueraua de Navailles. A la mort del seu pare (1381), n'heretà les possessions, sota la tutela de la seva mare. El 1391, mort sense successió Gastó Febus de Foix, en rebé, com a parent més pròxim, el comtat de Foix, alhora que Biarn, Bigorra i altres territoris del patrimoni foixenc. L'herència obligà a un acord molt laboriós amb el rei Carles VI de França. Es casà amb Joana, filla del rei Joan I. a la mort del qual sense fills barons, Mateu reclamà la corona de Catalunya-Aragó per a la seva muller, segurament per iniciativa francesa. Ajudat per altres senyors pirinencs, com els Armanyac i el seu cunya el captal de Buch, llançà una gran invasió coactiva, que arribà a assetjar Barbastre. Rebutjades les seves tropes, foren confiscades per la corona totes les terres catalanes dels Castellbó que en un temps foren dels Montcada de Biarn. Mateu morí sense deixar fills. En fou hereva la seva germana gran Isabel. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Bisa, Damià (Barcelona, 19/oct/1863 – 7/des/1935) Industrial. Llicenciat en dret. Entre les seves activitats industrials destaca la reorganització de la Hispano Suïssa. Fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán i editor del "Diari del Migdia". Fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista i el 1932 passà a la Dreta de Catalunya. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Bullich, Jaume Veure> Tortell Poltrona (pallasso). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Chicola, Domènec (Mataró, Maresme, 1765 - Buenos Aires, Argentina, 1831) Polític. Comerciant i pilot a partir del 1787, s'establí a Buenos Aires el 1791. Consiliari del Reial Consolat a Buenos Aires (1804-10), s'oposà a la conquesta de la capital argentina per part dels britànics, juntament amb Joan Larrea (1805 i 1807). Partidari de la independència, fou membre de la junta de govern revolucionària, que presidí (1811). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Cusidó, Pere (Valls, Alt Camp, 23/abr/1897 - Cordare de Albigense, Llenguadoc, 14/nov/1980) Anarquista. Obrer metal·lúrgic. Juntament amb Lluís Nicolau fou autor de l'atemptat que causa la mort al primer ministre espanyol Eduardo Dato (8/mar/1921). Condemnat a mort (16/oct/1923), la pena li fou commutada per la de cadena perpètua (1924). En proclamar-se la II República fou alliberat. Lluità contra l'aixecament militar a Barcelona (19/jul/1936) i amb les forces de Durruti participà en la conquesta de Casp. Després de la guerra civil emigrà a França. 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mateu i Domeray, Fèlix (o Matheu) (Cuba, s XIX - Palma de Mallorca, s XX) Polític i periodista republicà. Fill d'un indià mallorquí i d'una mulata cubana. Participà en l'organització del Partit Federal a Inca (1868-70). Fundà la Unió Obrera Balear (1881-86), de tendència republicana i mutualista, i dirigí el seu òrgan de premsa (1882-86). Relacionat amb la francmaçoneria, fou combatut pels catòlics integristes de l'illa. Impulsà un moviment feminista mallorquí. Fundà "La Voz del Pueblo" (1893) en un intent de revifar l'antiga Unió Obrera Balear. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Ibars, Josefina (Lleida, 1933 - ) Paleògrafa. Filla i deixebla de Felip Mateu i Llopis, al qual succeí a la càtedra de paleografia a la Universitat de Barcelona. Tingué com a adjunta a la seva germana Maria Dolors. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mateu i Ibars, Maria Dolors (València, 1938 - ) Paleògrafa. Filla i deixebla de Felip Mateu i Llopis, i germana de Josefina. Fou adjunta de la seva germana a la càtedra de paleografia de la Universitat de Barcelona. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mateu i Nicolau, Francesc (Palma de Mallorca, 4/mai/1847 – 19/mai/1913) Cantant. El 1869 debutà al Teatre Principal de Palma de Mallorca amb Linda di Chamonnix, de Donizetti. A partir del 1871 adoptà el pseudònim de Francesc Uetam. Després d'actuar arreu dels Països Catalans, es presentà al Teatre Imperial de Petersburg (1877) on tingué el seu llançament internacional. Es retirà el 1903. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Pla, Maria dels Àngels (Barcelona, 1897 - Campins, Vallès Oriental, 1923) Pedagoga. Filla de Damià Mateu i Bisa. Tenia la carrera de magisteri. Fou secretària de l'Institut de la Dona, del Casal per als Malalts i de l'Escola d'Infermeres de Santa Madrona. Les seves activitats, malgrat la seva joventut, esdevingueren molt apreciades. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Pla, Miquel (Barcelona, 1898 – 1/oct/1972) Financer. Fill de Damià Mateu i Bisa. Director de les empreses familiars, en iniciar-se la guerra civil passà al bàndol franquista. Amic personal de Franco, entrà amb els seu exèrcit a Barcelona, d'on fou nomenat alcalde el dia següent. El 1945 fou nomenat ambaixador a França. Des del 1923 era propietari del castell de Peralada. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Pla, Santiago (Malgrat, Maresme, 1891 - Catalunya, s XX) Dibuixant. Conreà sobretot els paisatges a la ploma i al carbó. Regalà molts dels seus dibuixos al Museu de Girona. Celebrà bon nombre d'exposicions. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mateu i Sanç, Llorenç (València, 1618 – Madrid, 1680) Jurista i escriptor. Fou cavaller de l'orde de Montesa, jutge de causes civils, batlle de casa i cort de Madrid i membre del Consell d'Índies i del Suprem d'Aragó. És autor de Tractatus de Regimine Regni Valentiae (1654), Crítica de reflexión y censura de las Censuras, fantasía apologética y moral (1658), en la qual combat el Criticón, de Baltasar Gracián, Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia (1677), etc. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Sanpere, Joaquim (Barcelona, 1921 - ) Entomòleg. El 1948 participà a l'expedició científica catalana al golf de Guinea. Per tal de poder treballar en entomologia exòtica es traslladà a París, el 1956, on col·laborà amb la Unesco. Ha fet nombrosos viatges científics a l'Àfrica. El 1959 ingressà al Museu d'Història Natural. El 1974 fou nomenat membre honorari de la Institució Catalana d'Història Natural. Treballà als laboratoris de la facultat de Ciències de París. Ha redactat nombrosos articles científics i també ha participat en múltiples congressos i trobades internacionals sobre entomologia. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Smandia, Francesc (Catalunya, s XVIII - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1800) Rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat. Cap a la fi del s. XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill..., que tingué una extraordinària difusió; hom en coneix més de 70 edicions al llarg del s. XIX i traduccions al castellà. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mateu i Vives, Sergi (Sabadell, Vallès Occidental, 26/des/1955 - ) Actor de teatre i cinema. Al cinema, ha protagonitzat Barcelona Connection (1988), La teranyina (1989), Boom Boom (1989, premi de la Cinematografia de la Generalitat de Catalunya), La febre d'or (1992), etc. Ha actuat també a la televisió, a 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mateves, les (Caldes de Malavella, Selva) Veïnat, al sud de la vila. 105 EUROPA - BIOGRAFIA Matfred I de Narbona (França, 924 - 969) Vescomte de Narbona, pel seu casament amb la vescomtessa Adelaida, filla del vescomte Odó I i de Riquilda de Barcelona, filla única del comte Guifré II. Fou succeït pel seu fill Ramon I. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Matheu, Francesc (Xàtiva, Costera, s XVII) Eclesiàstic. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València. tingué vastos coneixements jurídics i astrològics. Escriví les obres Vida y martirio de las vírgenes Justa y Alexandra, que restaria manuscrita, i un Antipronóstico a las victorias que se pronostican al eminentísimo cardenal, duque, par de Francia, Juan Armando Richelieu, contra la Majestad Católica (1636). 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Matheu, Jaume (Bell-lloc del Pla, Plana Alta, s XVIII - País Valencià, s XVIII) Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Tortosa. El 1756 publicà un estudi sobre la història de la seva vila natal. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matheu, Joan (Catalunya, s XIV) Picapedrer gòtic. Col·laborà amb l'escultor reial Jaume Cascalls, el seu ajudant Jordi de Déu i el picapedrer Pere Lena, vers el 1363, en l'execució d'un arc-suport de les tombes 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Matheu i Malet, Pere Antoni (Palma de Mallorca, 1903 – 1964) Canonge de la seu de Mallorca. És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matheu i Sadó, Roser (Barcelona, 12/mai/1892 – 24/des/1985) Escriptora. Filla de Francesc Matheu i muller del compositor i arquòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962). Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mathevat, Sebastià (França ?, s XVII – Barcelona, 1641) Impressor. Apareix documentat a Barcelona des del 1608. El 1621 anà a Barbastre per imprimir la primera obra publicada en aquella vila aragonesa. A partir de 1623 apareix associat amb el seu germà o fill, Jaume Mathevat. El 1631 rebé el títol d'estamper de la ciutat i universitat de Barcelona. 53 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Matí, El (Barcelona, 24/mai/1929 - 19/jul/1936) Diari catòlic independent en català. Amb una presentació i edició molt acurades, tingué un públic molt concret i estable. Fou proper a UDC i als grups i moviments cristians catalans. En fou director Josep M. Capdevila i hi col·laboraren diversos escriptors de l'època. Va editar un suplement il·lustrat i literari, "Esplai", que el 1934 s'independitzà. Amb l'inici de la guerra civil, el diari fou clausurat per les seves posicions catòliques i contràries als partits del Front d'Esquerres. A la seva impremte s'edità el diari "Treball" del PSUC. En acabar el conflicte bèl·lic, li fou impossible reaparèixer per catalanista. 103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Matiello, Mateu (Nàpols, Itàlia, v 1680 - Catalunya, 1744) Escultor. Actiu a Catalunya. Obrà el grup que figura Jesús agafat a l'Hort de les Oliveres (1708), per a Sant Feliu de Guíxols; les set figures del misteri de la Porta Creu (1712), per a la seu de Tortosa, i, vers el 1733, el retaule per a una capella particular de Salou. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Matiners, guerra dels Veure> Segona Guerra Carlina. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Matola (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, situat 6 km al sud-oest de la ciutat, vora l'albufera del Fondo. El 1952 fou creada la parròquia (el Carme). 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matons, Joan (Barcelona, v 1667 - v 1733) Argenter i gravador. Féu dues magnífiques obres d'orfebreria, el sepulcre de sant Bernat Calbó per a la seu de Vic (1701-28) i els canelobres de la seu de Palma de Mallorca (1703-21), ambdués fetes seguint el projecte de l'escultor Joan Roig, testimonien la personalitat d'un orfebre de gran talla i plenament imbuït per l'estètica rococó del seu temps. Com a gravador, fou un dels que impulsà aquest art a Catalunya. Seguí, en aquesta especialitat, les regles i els models italians del barroc. El gravat més important és el dedicat a Sant Llícer per il·lustrar les Constitutiones sinodales ilerdenses (1691). Se li atribueix també un escut de Catalunya (1683), de gran qualitat, flanquejat per dues figures femenines molt mogudes. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matons i Colomer, August (Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964) Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l'Escola Superior d'Agricultura. En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista "Agricultura" (1917-27), publicació que continuà amb el títol 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Matoses (Pedreguer, Marina Alta) Despoblat i actual masia, al nord de la vila, vora el límit amb el d'Ondara. Antic lloc de moriscs del terme general de Dénia, atribuït el 1535 a la parròquia de Pedreguer; el 1609 tenia 24 focs. Era de la jurisdicció del comte d'Anna. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Matoses, Bartomeu (País Valencià, s XIII – s XIV) Marí. El 1294 fou un dels que facilitaren l'armament de galeres per ajudar Sanç IV de Castella a l'estret de Gibraltar. El 1302 era posat al front de quatre galeres llogades per Jaume II al rei Abu-Iakub del Marroc. Embarcà el 1309 a l'estol del vescomte de Castellnou que anà al Marroc per decidir aquest país a actuar contra Granada i que en acabat ajudaria als castellans al setge d'Algesires. Manava, el 1315, les galeres de València integrades a un estol que operà contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Matoses, Manuel (València, 1844 – Madrid, 1901) Escriptor. Residí des de jove a Madrid. Hi fou redator d'"El Globo", en el qual firmava amb el pseudònim d'Andrés Corzuelo. Va escriure peces teatrals còmiques com A primera sangre, El frac azul i Sin cocinera, i la novel·la Zaragata. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Matoses, Pere Joan (Piera, Anoia, s XV – Barcelona, 1511) Mestre de gramàtica. Consta que el 1474 estudiava arts i que el 1492, ja mestre en arts, tenia escola oberta a Barcelona. El 1486 ja era beneficiat de l'església del Pi i el 1507 figurava com a titular d'un benifet a Santa Maria del Mar i era rector d'Olost. Corregí, i preparà per a llur impressió, diversos textos gramaticals: la Gramàtica Llatina, de Mates, la data d'impressió de la qual (1486) ha estat molt discutida; la d'Eli Donat (1500), i el Doctrinale, d'A. de Villadei (1502). No 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Matrona (Dosaigües, Foia de Bunyol) Veure> Madrona. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mattinni, Francesc (Catalunya, s XVI) Religiós carmelità. Realitzà investigacions de caràcter històric referents al seu orde. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Matutes i Juan, Abel (Eivissa, Eivissa, 31/oct/1941 - ) Polític i empresari. Alcalde d'Eivissa per designació (1970-71), senador d'Alianza Popular per Eivissa (1977-82) i diputat per Balears (1982-85). Fou vicepresident d'AP i membre del comitè executiu nacional del Partit Popular. Comissari a la CE d'Afers 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Matxerri (Castelldans, Garrigues) Antic terme i masia, al sector nord-occidental del terme. 67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Matzocs, torre des (Artà, Mallorca Oriental) Antiga torre de defensa, a la costa septentrional, al nord de cala Matzocs, dita també torre Nova d'Albarca, de sa Falconera o de Sant Ferran d'Albarca. Fou construïda el 1751. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mauberme, tuc de (Salardú, Vall d'Aran) Cim (2.880 m alt) dels Pirineus axials (o de Montoliu), situat al límit amb Gascunya, al nord-oest del pla de Beret. Al vessant aranès de la carena hi ha l'ivó de Mauberme. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maucci, Emanuele (La Piana, Itàlia, v 1850 - Barcelona ?, s XX) Editor. Després de viure a Itàlia, Buenos Aires, França i Mèxic, el 1892 s'establí a Barcelona com a llibreter de vell; el 1893 inicià activitats d'editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia. El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l'Havana. Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novel·les, diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc. 70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mauella (València, Horta) Poble, a 8 km de la ciutat, Juntament amb Teuladella, forma un enclavament (1,08 km2) entre els termes d'Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec. Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl. L'església (Sant Benet) depèn de la d'Albalat 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Maüia (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional) Antiga cavalleria, origen del poble. 72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA maulets (País Valencià, s XVIII) Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III d'Àustria, durant la Guerra de Successió. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mauné i Marimont, Florenci (Figueres, Alt Empordà, 18/jul/1925 – 13/jul/1995) Instrumentista, compositor i director. Després d'haver dirigit la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell (1956). Algunes de les seves sardanes més conegudes són: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L'aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres. 74 CATALUNYA - CULTURA Mauner (Ripollès) Personatge de les llegendes populars de la comarca, segons les quals una vegada es carregà a coll un boc que era, en realitat, el dimoni, o bé, segons altres versions, deixà incomplet un vot i després de mort s'apareixia en forma de llop enmig de flames, fins que els seus fills compliren el vot. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maura i Montaner, Bartomeu (Palma de Mallorca, 8 o 19/oct/1842 – Madrid, 18/nov/1926) Gravador i pintor. Especialitzat en el gravat, dirigí, des del 1893, la fàbrica de Moneda y Timbre de Madrid. Entre les nombroses distincions que rebé, cal esmentar la medalla d'Or a l'Exposició Universal de Viena (1873) i un primer premi a Filadelfia (1876). Fou distingit, encara, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid. 79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maura i Montaner, Francesc (Palma de Mallorca, 13/ago/1857 – Fuenterrabia, País Basc, 5/oct/1931) Pintor. Germà de Bartomeu, Estudià a Mallorca, Madrid i Roma. Pintà temes històrics i anecdòtics. 80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maura i Montaner, Gabriel (Palma de Mallorca, 4/jun/1842 – 1907) Escriptor. Germà gran del polític Antoni Maura. Poeta i narrador, entre l'obra del qual sobresurt en gran manera una sèrie de vuit Aiguaforts (1892), publicades periòdicament a "La Ignorància" i a "La Roqueta", en els quals pintà de manera magistral 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maura i Montaner, Miquel (Palma de Mallorca, 6/set/1843 – 9/set/1915) Eclesiàstic. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L'any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l'ensenyament. Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic. Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a la "Unidad Católica" i a "El Áncora", publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida). 82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maura i Pou, Catalina (Palma de Mallorca, 1664 – 1684) Religiosa augustiniana. Coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva. Pel seu do de discerniment hom la consulta davant tota mena de situacions i dificultats. Té incoat el procés de beatificació. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Màurar (Beniardà / Guadalest, Marina Baixa) Despoblat de la vall de Guadalest, entre els dos municipis. Antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 18 focs. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maurat i Marco, Cristòfol (Castelló de la Plana, 1755 - Cabanes de l'Arc, Plana Alta, 1817) Escultor. Treballà a Castelló, Vilafamés i Cabanes de l'Arc, on s'establí el 1779. D'entre la seva obra cal esmentar la façana de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista, a Cabanes de l'Arc. 107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Maurellàs (Vallespir) Veure> Morellàs. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maureta i Aracil, Gabriel (Barcelona, 30/mar/1832 - Madrid, 22/mai/1912) Pintor. Deixeble d'Antoni Esquivel. Conreà preferentment el gènere històric (María de Pacheco rep la notícia de la mort del seu espós, Torquato Tasso es retira al convent de Sant Onofre, etc). Es presentà a diverses exposicions nacionals, així com a l'Exposició Universal de París del 1867. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Maurette, Miquel (Serrallonga, Vallespir, 19/jul/1898 - Caux-et-Sauzens, França, 6/mar/1973) Escriptor i agricultor. És autor de novel·les i contes en francès. Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel, amb traducció catalana de Ferran Canyameres (El mas de Sant Miquel, 1960). 87 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mauri i Pallarès, Frederic (Tortosa, Baix Ebre, 1940 - ) Pintor. Començà destacant com a informalista. Després s'ha caracteritzat per les seves vigoroses composicions representant tipus i escenes de la vida dels 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maurí i Serra, Josep (la Garriga, Vallès Oriental, 1912 – 21/mar/1967) Historiador i notari. Membre de la Federació de Joves Cristians. És autor d'un Història de la Garriga (en tres volums, 1949, 1953, 1954), d'Història del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós (1952) i d'Història del convent de Blanes (1958). Els seus béns són la base d'una fundació, que porta el seu nom, a la Garriga. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Maurín, Antoni (Perpinyà, 1793 – 1860) Pintor. Fill de Pere. Destacà com a retratista. 94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Maurín, Eugeni (Perpinyà, s XVIII - s XIX) Pintor. Fill de Pere. Encara exposava el 1870. Com el seu germà Antoni, sobresortí com a retratista. 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Maurín, Nicolau (Perpinyà, 1799 – 1850) Pintor. Fill de Pere. Es mostrà molt influït pels corrents romàntics. 96 EUROPA - BIOGRAFIA Maurín, Pere (Narbona, França, s XVIII - Perpinyà, 1816) Pintor. Anà a residir a Perpinyà, on fou l'iniciador de la família de pintors del mateix cognom. La seva obra, d'estil neoclàssic, és de qualitat notable. Foren fills seus Nicolau, Antoni i Eugeni. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Maüt, el (Morellàs i les Illes, Vallespir) Nom donat a l'església de Sant Martí de Fenollà. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Mate ] [ Mateu ] [ Mateu i L ] [ Mati ] [ Mau ] [ Mauri ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Mateo i Martínez, Josep Lluís
Matet
Mateu i Llopis, Felip
Matheu i Fornells, Francesc
Maura i Gelabert, Joan
Maura i Montaner, Antoni
Mauri i Segura, Rosa
Maurín i Julià, Joaquim
Max (Francesc Capdevila i Gisbert)