A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Mate ]    [ Mateu ]    [ Mateu i L ]    [ Mati ]    [ Mau ]    [ Mauri ]

Qualsevol somni s'ha de valorar si val la pena. I si els sacrificis no valen la pena, és que no era el teu somni. (Albert Casals i Serradó)

1 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Matel·la dels Baus  (Catalunya-Aragó, s XII)  Vescomtessa de Bearn i comtessa de Bigorra. Possiblement era cosina germana d'Alfons I de Catalunya-Aragó. Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn (mort l'any 1153), i després amb el comte Cèntul III de Bigorra (mort vers el 1185).

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matella  (Serra de Daró, Baix EmpordàMonestir de donades (Santa Coloma de Matella) que seguien una regla de tipus benedictí, situat al nord de Sant Iscle d'Empordà. L'església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià -que hi exerciren sempre un cert domini-, i poc després s'hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa. Vers el 1368 s'uní als petits cenobis de Sant Joan de l'Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s'extingí. L'església serví de pallissa durant segles al mas Cebrià.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMatella, torre de  (Culla, Alt MaestratVeure> Torre de Matella, la.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateo, Màrius  (Barcelona, 1889 - s XX)  Compositor. Actuà com a violinista a Europa i Amèrica. Residí a Mèxic des del 1921 fins al 1925, i hi creà una orquestra que ell mateix dirigí. Escriví poemes simfònics, cançons i una sèrie de peces per a piano titulada Quadrets de la Costa Brava.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Lluís Mateo i MartínezMateo i Martínez, Josep Lluís  (Barcelona, 1949 - )  Arquitecte. Fou editor de la revista "Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme" (1981-90), i professor de l'ETSAB des del 1984. L'any 1991 fundà l'oficina MAP Arquitectes. L'allunyament respecte de consideracions formals es materialitzà en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia. Entre les seves obres més rellevants hi ha l'institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramanet (1985-89), les naus industrials al polígon de l'estació de Puigcerdà (1988-91), els habitatges realitzats a l'Haia (1990-93) i a Torelló (1992-95), la llar d'avis a Campdevànol (1992-95) i el complex multifuncional al carrer de Joan Güell de Barcelona (1989-93).

6 CATALUNYA - EMPRESA

Material y Construcciones SA (MACOSA)  (Catalunya, 1947 - 1989)  Empresa metal·lúrgica. Els seus orígens es remunten a l'any 1858 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, dirigida per l'empresari Manuel Girona. El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual. Les seves instal·lacions són al barri barceloní del Poble Nou, a València i a Alcázar de San Juan (Castella la Nova) i produeix, a més del productes tradicionals, vàlvules, construccions metàl·liques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora. Pertany al grup del Banc Central. La sifra de vendes assolí 12.308 milions de ptes el 1980 i donava feina a 3.230 empleats. El 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre i Marítima i es convertí en Mediterránea de Industrias del Ferrocarril SA (MEINFESA).

7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaMateriales  (Barcelona, gen/1977 - 1978)  Revista de crítica cultural i política marxista. Teòricament quadrilingüe -castellà, català, basc i gallec-portuguès-, el castellà hi és predominant. Amb vocació d'ésser tribuna de debat intel·lectual de l'esquerra revolucionària peninsular, ha publicat treballs de diversos escriptors i polítics.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Materna  (Alzira, Ribera AltaPartida, a la dreta del Xúquer, al sud de la ciutat. Era una antiga alqueria islàmica esmentada el 1248.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mates, Bartomeu  (Barcelona, s XV - a 1463)  Gramàtic. Autor d'una gramàtica llatina intitulada Libellus pro efficiendis orationibus impresa a Barcelona. L'edició porta data del 1468, la qual cosa representaria que seria l'obra més antiga impresa a la Península. Però es creu que no és autèntica i que la data real és 1488 o 1498. Una altra obra d'aquest autor és Principis artis grammaticae, publicada el 1503.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mates, Bernat  (Catalunya, s XV)  Pintor. Fill de Joan Mates. S'associà amb Guillem Talarn per a la realització del retaule de Sant Pau i Sant Feliu, contractat amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu. Vers el 1453 treballà a Vilafranca del Penedès. La seva obra s'emmarca en el gòtic català del quatrecents.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mates, Damià  (Catalunya, s XVI - Girona, s XVI)  Pintor. Té algunes obres al Museu Diocesà de Girona. Féu diversoes retaules.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mates, Jaume  (Illes Balears, s XIV)  Arquitecte. Fou, durant molts anys, mestre major de les obres de la seu de Mallorca.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMates, Joan  (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1431)  Pintor. Fill d'un guarnicioner de Vilafranca del Penedès. Deixeble de Pere Serra, és documentat juntament amb aquest l'any 1392 i amb el qual col·laborà en el retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni (1409), de la catedral de Barcelona, en la qual la pintura de Mates s'allibera de les convencions sieneses i esdevé més plàstica. El retaule de La Mare de Déu entre Sant Pere i Sant Joan és més lineal i simple. Se li deuen també un plafó amb Sant Joan Evangelista a Patmos, el retaule de Sant Sebastià de la Pia almoina (1423-25), el de Santa Margarida de Valldonzella, el de Sant Martí i Sant Ambròs (1411-14, catedral de Barcelona) i el magnífic retaule de Sant Jaume, per a la catedral de Tarragona, una de les seves obres millors que palesa un canvi d'orientació vers l'estil de Borrassà, l'Anunciació (Museu de Càller) i el Sepeli de Crist de la Generalitat de Catalunya (Museu d'Art de Catalunya). Té el do d'un gran sentit decoratiu i manté la contenció expressiva i l'elegància dels Serra. A partir del retaule de Sant Jaume presenta una manifestació més realista i un to més avançat. És identificat amb el famós mestre de Penafel i considerat un representant característic de l'estil internacional.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mates, Joan  (Girona, s XVI)  Pintor. D'antuvi va treballar a Girona, però l'any 1577 es trobava a Barcelona i realitzà la pintura de les portes del retaule de Sant Joan, del gremi dels fusters, a la seu barcelonina; amb un estil renaixentista, són representats sant Joan i sant Marc entre altres que figuren a la predel·la. El 1580, associat amb Joan Moles, pintà el retaule major de Calella.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mates, Pere  (Catalunya, v 1500 – 1558)  Pintor renaixentista. Establert a Girona, realitzà una remarcable obra pictòrica dins el nou corrent renaixentista importat per alguns artistes estrangers, entre els quals hi havia Joan de Borgonya, de qui va seguir l'esperit. Entre les obres que li són atribuïdes cal esmentar el retaule de La Magdalena (1526) a la seu de Girona, el retaule major de Sant Pere de Rodes (1532), el de Sant Pere de Montagut, el de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, el de la Mare de Déu del Mont i el de s'Agaró. També és coneguda la Pietat del monestir de Banyoles, obra en la qual es representat un paisatge gironí amb la seu a mig acabar. Mates seguí en els seus treballs les formes compositives que trobava en els gravats de Dürer, llavors en molta circulació pertot arreu, i copià també la disposició, per exemple, de la coneguda obraInici página d'Ayne Bru sobre el martiri de sant Cugat.

15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaMatet  (Alt PalànciaMunicipi: 14,89 km2, 586 m alt, 93 hab (2014). Situat al vessant sud de la serra d'Espadà, a l'àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i drenat per la rambla de Gaibiel (afluent del Palància). La zona muntanyosa és ocupada per boscos de pins i alzines. La vida econòmica local es limita a l'agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres); al regadiu, que aprofita les aigües del Gaibiel, es conreen hortalisses i fruiters (cirerers). La població ha minvat notablement. El poble, d'origen islàmic i que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l'església parroquial de Sant Joan Baptista. Àrea comercial de València. Ajuntament

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu  (Catalunya ?, s XIV - Grècia ?, s XIV)  Prelat i frare menoret. El 1376 fou nomenat arquebisbe de Neopàtria, on fou successor de Francesc. Es distingí, al costat d'Andreu Savall, en la propaganda feta a la Ptiòtida per aconseguir una adhesió general al projecte de reconèixer Pere III el Cerimoniós com a senyor dels ducats d'Atenes i Neopàtria.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu  (Catalunya, s XVII)  Frare franciscà. És autor dels plànols de la capella de la Mare de Déu dels Claustre, a Solsona (1669).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu, Antoni  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713. Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

19 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaMateu, Editorial  (Barcelona, 1945 - 1975)  Empresa editorial. Creada per Francesc F. Mateu. Dedicada a l'edició d'obres sensacionalistes, de consum i infantils. Publicà profusament, però només uns pocs títols en català, entre els quals destaca Dolça Catalunya (1969-70), extensa obra i d'una gran difusió, molt il·lustrada en color.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mateu, Jacint  (Illes Balears, s XIX)  Escultor. Es formà a Madrid. És autor, a Palma de Mallorca, de les quatre esfinxs-lleones (1833) del passeig del Born i de l'estàtua de Jaume Ferrer (1843), conservada des del 1914 al Museu Marítim.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu, Jaume  (Catalunya, s XIV)  Jurista. Fou comentarista dels Usatges de Barcelona.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu, Joan Baptista (o Peremateu)  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Escultor. Deixeble de Lluís Bonifaç i Massó des del 1779. Mort el mestre (1786), s'establí a Valls. Obrà l'altar major del convent dels carmelites d'aquesta ciutat (1802) i les imatges de sant Francesc i sant Josep per al retaule d'aquests sants a Alcover (1806).

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mateu, Josep  (València, s XIX – Barcelona, s XX)  Ceramista i dibuixant. Els seus dibuixos humorístics foren molt celebrats. És ben notable la col·lecció de rajoles de l'Auca del senyor Esteve, que exposà a Barcelona el 1926.

23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mateu, marquesat de  (País ValenciàTítol, concedit el 1718 per l'emperador Carles VI, al valencià Domènec Mateu i de Blanes, únic titular.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMateu, Pau  (Barcelona, s XVI)  Arquitecte. Mestre d'obres i de les fonts de Barcelona. Vers l'any 1499 treballà a la capella de l'hospital de Sant Salvador, fora ciutat. Col·laborà amb Gabriel Pellicer a la façana plateresca de l'església de Sant Miquel (1516) i a Sant Martí de Provençals (1524). Realitzà també diverses obres al palau de la Generalitat i al monestir de Pedralbes (1532-33).

26 EUROPA - BIOGRAFIA

Mateu I de Foix  (Foix, Occitània, 1376 - Biarn, Occitània, 1399)  Vescomte de Castellbó. Fill de Roger Bernat IV de Castellbó i de Gueraua de Navailles. A la mort del seu pare (1381), n'heretà les possessions, sota la tutela de la seva mare. El 1391, mort sense successió Gastó Febus de Foix, en rebé, com a parent més pròxim, el comtat de Foix, alhora que Biarn, Bigorra i altres territoris del patrimoni foixenc. L'herència obligà a un acord molt laboriós amb el rei Carles VI de França. Es casà amb Joana, filla del rei Joan I. a la mort del qual sense fills barons, Mateu reclamà la corona de Catalunya-Aragó per a la seva muller, segurament per iniciativa francesa. Ajudat per altres senyors pirinencs, com els Armanyac i el seu cunya el captal de Buch, llançà una gran invasió coactiva, que arribà a assetjar Barbastre. Rebutjades les seves tropes, foren confiscades per la corona totes les terres catalanes dels Castellbó que en un temps foren dels Montcada de Biarn. Mateu morí sense deixar fills. En fou hereva la seva germana gran Isabel.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Bisa, Damià  (Barcelona, 19/oct/1863 – 7/des/1935)  Industrial. Llicenciat en dret. Entre les seves activitats industrials destaca la reorganització de la Hispano Suïssa. Fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán i editor del "Diari del Migdia". Fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista i el 1932 passà a la Dreta de Catalunya.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Bullich, Jaume  Veure> Tortell Poltrona (pallasso).

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMateu i Cervera, Josep  (País Valencià, s XIX)  Polític i impressor. Capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal (1820-23), el 1839 fundà una impremta. A més de l'edició de diverses obres, publicà periòdics com "El Cisne", "El Mole", "La Tribuna" i "La Perla", tasca que continuà el seu fill Josep Mateu i Garín. Les seves filles editaren "El Avisador Valenciano".

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Chicola, Domènec  (Mataró, Maresme, 1765 - Buenos Aires, Argentina, 1831)  Polític. Comerciant i pilot a partir del 1787, s'establí a Buenos Aires el 1791. Consiliari del Reial Consolat a Buenos Aires (1804-10), s'oposà a la conquesta de la capital argentina per part dels britànics, juntament amb Joan Larrea (1805 i 1807). Partidari de la independència, fou membre de la junta de govern revolucionària, que presidí (1811).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Cusidó, Pere  (Valls, Alt Camp, 23/abr/1897 - Cordare de Albigense, Llenguadoc, 14/nov/1980)  Anarquista. Obrer metal·lúrgic. Juntament amb Lluís Nicolau fou autor de l'atemptat que causa la mort al primer ministre espanyol Eduardo Dato (8/mar/1921). Condemnat a mort (16/oct/1923), la pena li fou commutada per la de cadena perpètua (1924). En proclamar-se la II República fou alliberat. Lluità contra l'aixecament militar a Barcelona (19/jul/1936) i amb les forces de Durruti participà en la conquesta de Casp. Després de la guerra civil emigrà a França.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mateu i Domeray, Fèlix (o Matheu)  (Cuba, s XIX - Palma de Mallorca, s XX)  Polític i periodista republicà. Fill d'un indià mallorquí i d'una mulata cubana. Participà en l'organització del Partit Federal a Inca (1868-70). Fundà la Unió Obrera Balear (1881-86), de tendència republicana i mutualista, i dirigí el seu òrgan de premsa (1882-86). Relacionat amb la francmaçoneria, fou combatut pels catòlics integristes de l'illa. Impulsà un moviment feminista mallorquí. Fundà "La Voz del Pueblo" (1893) en un intent de revifar l'antiga Unió Obrera Balear.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMateu i Garín, Josep  (València, s XIX – Madrid, 1891)  Impressor. Fill de Josep Mateu i Cervera, del qual continua l'empresa familiar editant "La Esmeralda", "La Ilustración Valenciana" i "El Rubí", així com diversos llibres.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Ibars, Josefina  (Lleida, 1933 - )  Paleògrafa. Filla i deixebla de Felip Mateu i Llopis, al qual succeí a la càtedra de paleografia a la Universitat de Barcelona. Tingué com a adjunta a la seva germana Maria Dolors.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mateu i Ibars, Maria Dolors  (València, 1938 - )  Paleògrafa. Filla i deixebla de Felip Mateu i Llopis, i germana de Josefina. Fou adjunta de la seva germana a la càtedra de paleografia de la Universitat de Barcelona.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Felip Mateu i LlopisMateu i Llopis, Felip  (València, 15/nov/1901 – Barcelona, 13/abr/1998)  Numismàtic, historiador i bibliotecari. Doctor en història (1926), el 1930 ingressà al Cos d'Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou nomenat director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Especialitzat en la història monetària, el 1931 passà com a conservador a la Secció de Numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i del 1937 al 1939 fou director accidental de l'Arxiu del Regne de València. Essent director de la Biblioteca de Catalunya (1940-72), llavors anomenada Central, i de l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1943-72), fundà la revista "Biblioteconomía" (1944). Catedràtic de paleografia i diplomàtica a les universitats d'Oviedo (1943), València (1943-45) i Barcelona (1945-71), és autor de diversos estudis històrics, entre els quals destaquen La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas en los siglos XIII a XVIII (1929), La moneda española (1946), Glosario hispánico de Numismática (1946), Aportación a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII (1955), Bibliografía de la Historia Monetaria de España (1958) i La moneda del reino de Valencia (1977).

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMateu i Montesinos, Ramon  (València, 30/mai/1891 – Madrid, 24/nov/1981)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Treballà al taller d'Alfred Badenes. Es traslladà a Madrid, on fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis. Ha obtingut bon nombre de premis. És autor de diversos monuments, alguns d'ells a Cuba, així com el dedicat a Lluís Vives a Bruges (Bèlgica) en 1957. És també seu el relleu en marbre Cor de Jesús a l'ajuntament de València.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mateu i Nicolau, Francesc  (Palma de Mallorca, 4/mai/1847 – 19/mai/1913)  Cantant. El 1869 debutà al Teatre Principal de Palma de Mallorca amb Linda di Chamonnix, de Donizetti. A partir del 1871 adoptà el pseudònim de Francesc Uetam. Després d'actuar arreu dels Països Catalans, es presentà al Teatre Imperial de Petersburg (1877) on tingué el seu llançament internacional. Es retirà el 1903.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Pla, Maria dels Àngels  (Barcelona, 1897 - Campins, Vallès Oriental, 1923)  Pedagoga. Filla de Damià Mateu i Bisa. Tenia la carrera de magisteri. Fou secretària de l'Institut de la Dona, del Casal per als Malalts i de l'Escola d'Infermeres de Santa Madrona. Les seves activitats, malgrat la seva joventut, esdevingueren molt apreciades.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Pla, Miquel  (Barcelona, 1898 – 1/oct/1972)  Financer. Fill de Damià Mateu i Bisa. Director de les empreses familiars, en iniciar-se la guerra civil passà al bàndol franquista. Amic personal de Franco, entrà amb els seu exèrcit a Barcelona, d'on fou nomenat alcalde el dia següent. El 1945 fou nomenat ambaixador a França. Des del 1923 era propietari del castell de Peralada.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Pla, Santiago  (Malgrat, Maresme, 1891 - Catalunya, s XX)  Dibuixant. Conreà sobretot els paisatges a la ploma i al carbó. Regalà molts dels seus dibuixos al Museu de Girona. Celebrà bon nombre d'exposicions.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMateu i Sanç, Isidor  (València, v 1620 – 1687)  Poeta. Germà de Llorenç. Guanyà premis en certàmens literaris valencians del 1665 i el 1667. Poesies seves, en castellà, català, llatí i italià, figuren en les relacions de festes del 1656 i el 1659.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mateu i Sanç, Llorenç  (València, 1618 – Madrid, 1680)  Jurista i escriptor. Fou cavaller de l'orde de Montesa, jutge de causes civils, batlle de casa i cort de Madrid i membre del Consell d'Índies i del Suprem d'Aragó. És autor de Tractatus de Regimine Regni Valentiae (1654), Crítica de reflexión y censura de las Censuras, fantasía apologética y moral (1658), en la qual combat el Criticón, de Baltasar Gracián, Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia (1677), etc.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Sanpere, Joaquim  (Barcelona, 1921 - )  Entomòleg. El 1948 participà a l'expedició científica catalana al golf de Guinea. Per tal de poder treballar en entomologia exòtica es traslladà a París, el 1956, on col·laborà amb la Unesco. Ha fet nombrosos viatges científics a l'Àfrica. El 1959 ingressà al Museu d'Història Natural. El 1974 fou nomenat membre honorari de la Institució Catalana d'Història Natural. Treballà als laboratoris de la facultat de Ciències de París. Ha redactat nombrosos articles científics i també ha participat en múltiples congressos i trobades internacionals sobre entomologia.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Smandia, Francesc  (Catalunya, s XVIII - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1800)  Rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat. Cap a la fi del s. XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill..., que tingué una extraordinària difusió; hom en coneix més de 70 edicions al llarg del s. XIX i traduccions al castellà.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu i Vives, Sergi  (Sabadell, Vallès Occidental, 26/des/1955 - )  Actor de teatre i cinema. Al cinema, ha protagonitzat Barcelona Connection (1988), La teranyina (1989), Boom Boom (1989, premi de la Cinematografia de la Generalitat de Catalunya), La febre d'or (1992), etc. Ha actuat també a la televisió, aInici página sèries com ara Secrets de família.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mateves, les  (Caldes de Malavella, Selva)  Veïnat, al sud de la vila.

105 EUROPA - BIOGRAFIA

Matfred I de Narbona  (França, 924 - 969)  Vescomte de Narbona, pel seu casament amb la vescomtessa Adelaida, filla del vescomte Odó I i de Riquilda de Barcelona, filla única del comte Guifré II. Fou succeït pel seu fill Ramon I.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Matheu, Francesc  (Xàtiva, Costera, s XVII)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València. tingué vastos coneixements jurídics i astrològics. Escriví les obres Vida y martirio de las vírgenes Justa y Alexandra, que restaria manuscrita, i un Antipronóstico a las victorias que se pronostican al eminentísimo cardenal, duque, par de Francia, Juan Armando Richelieu, contra la Majestad Católica (1636).

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Matheu, Jaume  (Bell-lloc del Pla, Plana Alta, s XVIII - País Valencià, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Tortosa. El 1756 publicà un estudi sobre la història de la seva vila natal.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matheu, Joan  (Catalunya, s XIV)  Picapedrer gòtic. Col·laborà amb l'escultor reial Jaume Cascalls, el seu ajudant Jordi de Déu i el picapedrer Pere Lena, vers el 1363, en l'execució d'un arc-suport de les tombesInici página reials de Poblet segons projecte del mestre Aloi, també escultor reial.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Matheu i FornellsMatheu i Fornells, Francesc  (Barcelona, 16/oct/1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10/des/1938)  Editor i escriptor. Amic i deixeble de Marià Aguiló. Començà a ésser conegut als Jocs Florals de Barcelona, l'any 1873. Formà part del grup La Jove Catalunya, amb Ubach i Vinyeta i amb Bertran i Bros, entre d'altres. Fou un dels fundadors de la societat literària La Misteriosa, associació purament literària. Fou col·laborador de "La Renaixença", de l'"Anuari Català" i, a partir del 1879, director i finançador de "La Ilustració Catalana". La producció poètica original és patriòtica, i en la lírica amorosa es percep la influència de Heine: Lo Reliquiari (1878), La Copa (1883) i

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Matheu i Malet, Pere Antoni  (Palma de Mallorca, 1903 – 1964)  Canonge de la seu de Mallorca. És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matheu i Sadó, Roser  (Barcelona, 12/mai/1892 – 24/des/1985)  Escriptora. Filla de Francesc Matheu i muller del compositor i arquòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962). Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMathevat, Jaume  (Catalunya ?, s XVII – Barcelona, 1644)  Impressor. Des del 1623 apareix associat al seu pare o germà Sebastià. A la mort d'aquest, fou designat con ell estamper de la ciutat i universitat. La seva vídua continuaria al front del taller, situat prop de l'església del Pi. Mès tard passà l'establiment a mans alienes a la família i, en anys posteriors, als jesuïtes. Són notables, en les nombroses edicions conegudes d'aquesta casa, els gravats de les portades.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mathevat, Sebastià  (França ?, s XVII – Barcelona, 1641)  Impressor. Apareix documentat a Barcelona des del 1608. El 1621 anà a Barbastre per imprimir la primera obra publicada en aquella vila aragonesa. A partir de 1623 apareix associat amb el seu germà o fill, Jaume Mathevat. El 1631 rebé el títol d'estamper de la ciutat i universitat de Barcelona.

53 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Matí, El  (Barcelona, 24/mai/1929 - 19/jul/1936)  Diari catòlic independent en català. Amb una presentació i edició molt acurades, tingué un públic molt concret i estable. Fou proper a UDC i als grups i moviments cristians catalans. En fou director Josep M. Capdevila i hi col·laboraren diversos escriptors de l'època. Va editar un suplement il·lustrat i literari, "Esplai", que el 1934 s'independitzà. Amb l'inici de la guerra civil, el diari fou clausurat per les seves posicions catòliques i contràries als partits del Front d'Esquerres. A la seva impremte s'edità el diari "Treball" del PSUC. En acabar el conflicte bèl·lic, li fou impossible reaparèixer per catalanista.

103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Matiello, Mateu  (Nàpols, Itàlia, v 1680 - Catalunya, 1744)  Escultor. Actiu a Catalunya. Obrà el grup que figura Jesús agafat a l'Hort de les Oliveres (1708), per a Sant Feliu de Guíxols; les set figures del misteri de la Porta Creu (1712), per a la seu de Tortosa, i, vers el 1733, el retaule per a una capella particular de Salou.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMatilla y Marina, Segundo  (Madrid, 1862 - Teià, Maresme, 1937)  Pintor. Establert a Catalunya, estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. La seva obra és principalment paisatgística, amb visions dels Pirineus i del cap de Creus, bé que també va fer molts retrats de delicada factura. El seu autoretrat, presentat a la Sala Parés el 1921, és considerat com la seva millor obra. Durant un quant temps produí molta obra que s'exportava a Amèrica, però a partir de la dècada del 1920 es dedicà plenament al seu art sensible i intimista.

102 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Matiners, guerra dels  Veure> Segona Guerra Carlina.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Matola  (Elx, Baix VinalopóRodal, situat 6 km al sud-oest de la ciutat, vora l'albufera del Fondo. El 1952 fou creada la parròquia (el Carme).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matons, Joan  (Barcelona, v 1667 - v 1733)  Argenter i gravador. Féu dues magnífiques obres d'orfebreria, el sepulcre de sant Bernat Calbó per a la seu de Vic (1701-28) i els canelobres de la seu de Palma de Mallorca (1703-21), ambdués fetes seguint el projecte de l'escultor Joan Roig, testimonien la personalitat d'un orfebre de gran talla i plenament imbuït per l'estètica rococó del seu temps. Com a gravador, fou un dels que impulsà aquest art a Catalunya. Seguí, en aquesta especialitat, les regles i els models italians del barroc. El gravat més important és el dedicat a Sant Llícer per il·lustrar les Constitutiones sinodales ilerdenses (1691). Se li atribueix també un escut de Catalunya (1683), de gran qualitat, flanquejat per dues figures femenines molt mogudes.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matons i Colomer, August  (Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)  Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l'Escola Superior d'Agricultura. En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista "Agricultura" (1917-27), publicació que continuà amb el títolInici página "Agricultura i Ramaderia", que durà fins al 1936. Fou bibliotecari de l'Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d'un lot de 15.000 títols. És autor de L'olivera (1923) i Contribució a l'estudi de l'esporga de l'olivera (1922).

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Matoses  (Pedreguer, Marina AltaDespoblat i actual masia, al nord de la vila, vora el límit amb el d'Ondara. Antic lloc de moriscs del terme general de Dénia, atribuït el 1535 a la parròquia de Pedreguer; el 1609 tenia 24 focs. Era de la jurisdicció del comte d'Anna.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Matoses, Bartomeu  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Marí. El 1294 fou un dels que facilitaren l'armament de galeres per ajudar Sanç IV de Castella a l'estret de Gibraltar. El 1302 era posat al front de quatre galeres llogades per Jaume II al rei Abu-Iakub del Marroc. Embarcà el 1309 a l'estol del vescomte de Castellnou que anà al Marroc per decidir aquest país a actuar contra Granada i que en acabat ajudaria als castellans al setge d'Algesires. Manava, el 1315, les galeres de València integrades a un estol que operà contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Matoses, Manuel  (València, 1844 – Madrid, 1901)  Escriptor. Residí des de jove a Madrid. Hi fou redator d'"El Globo", en el qual firmava amb el pseudònim d'Andrés Corzuelo. Va escriure peces teatrals còmiques com A primera sangre, El frac azul i Sin cocinera, i la novel·la Zaragata.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matoses, Pere Joan  (Piera, Anoia, s XV – Barcelona, 1511)  Mestre de gramàtica. Consta que el 1474 estudiava arts i que el 1492, ja mestre en arts, tenia escola oberta a Barcelona. El 1486 ja era beneficiat de l'església del Pi i el 1507 figurava com a titular d'un benifet a Santa Maria del Mar i era rector d'Olost. Corregí, i preparà per a llur impressió, diversos textos gramaticals: la Gramàtica Llatina, de Mates, la data d'impressió de la qual (1486) ha estat molt discutida; la d'Eli Donat (1500), i el Doctrinale, d'A. de Villadei (1502). NoInici página aconseguí el lectorat de gramàtica a les escoles de la catedral, càrrec que obtingué (1495), en disputa amb ell, Joan Ferrer. Deixà a l'església del Pi la seva biblioteca i n'indicà la reglamentació i el funcionament, alhora que en pagava les obres d'instal·lació.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Matrona  (Dosaigües, Foia de BunyolVeure> Madrona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mattinni, Francesc  (Catalunya, s XVI)  Religiós carmelità. Realitzà investigacions de caràcter històric referents al seu orde.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anna Maria Matute i AusejoMatute i Ausejo, Anna Maria  (Barcelona, 26/jul/1926 - 25/jun/2014)  Escriptora en castellà. Narradora realista, professà una estètica, amb residus romàntics, que cerca un equilibri entre la relació lírica i el testimoni objectiu. Ha rebut els premis Café Gijón (1953), per Fiesta al noroeste, Planeta (1954), per Pequeño teatro, el Nacional de Literatura (1958), per Los hijos muertos, el Nadal (1959), per Primera memoria, i el Fastenrath (1969), per Los soldados lloran de noche (1964). Altres llibres: Los Abel (1948, la seva primera obra), En esta tierra (1956), La trampa (1969), La torre vigía (1971), El río (1974), Cuentos completos (1978), Olvidado rey Gudú (1996). També ha conreat el conte infantil: Los niños tontos (1956), Caballito loco (1962), El palizón de Ulises (1965), Algunos muchachos (1968) o El pie descalzo (1985, premi Nacional de Literatura Infantil). Entre els anys 1974-75 aparegueren les seves Obras completas. El 1996 ingresà a la Real Academia Española de la Lengua.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Matutes i Juan, Abel  (Eivissa, Eivissa, 31/oct/1941 - )  Polític i empresari. Alcalde d'Eivissa per designació (1970-71), senador d'Alianza Popular per Eivissa (1977-82) i diputat per Balears (1982-85). Fou vicepresident d'AP i membre del comitè executiu nacional del Partit Popular. Comissari a la CE d'AfersInici página Empresarials (1986-88), de Relacions Nord-Sud (1988-92), de Transports i Energia (1993) i d'Afers Exteriors del Parlament Europeu (1994-96), el 1996 va ser nomenat ministre d'Afers Estrangers al govern de J.M. Aznar.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Matxerri  (Castelldans, GarriguesAntic terme i masia, al sector nord-occidental del terme.

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Matzocs, torre des  (Artà, Mallorca OrientalAntiga torre de defensa, a la costa septentrional, al nord de cala Matzocs, dita també torre Nova d'Albarca, de sa Falconera o de Sant Ferran d'Albarca. Fou construïda el 1751.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mauberme, tuc de  (Salardú, Vall d'AranCim (2.880 m alt) dels Pirineus axials (o de Montoliu), situat al límit amb Gascunya, al nord-oest del pla de Beret. Al vessant aranès de la carena hi ha l'ivó de Mauberme.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maucci, Emanuele  (La Piana, Itàlia, v 1850 - Barcelona ?, s XX)  Editor. Després de viure a Itàlia, Buenos Aires, França i Mèxic, el 1892 s'establí a Barcelona com a llibreter de vell; el 1893 inicià activitats d'editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia. El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l'Havana. Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novel·les, diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc.

70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mauella  (València, Horta)  Poble, a 8 km de la ciutat, Juntament amb Teuladella, forma un enclavament (1,08 km2) entre els termes d'Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec. Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl. L'església (Sant Benet) depèn de la d'AlbalatInici página dels Sorells. El municipi fou annexat a València el 1891.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Maüia  (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional)  Antiga cavalleria, origen del poble.

72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

maulets  (País Valencià, s XVIII)  Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III d'Àustria, durant la Guerra de Successió.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mauné i Marimont, Florenci  (Figueres, Alt Empordà, 18/jul/1925 – 13/jul/1995)  Instrumentista, compositor i director. Després d'haver dirigit la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell (1956). Algunes de les seves sardanes més conegudes són: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L'aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres.

74 CATALUNYA - CULTURA

Mauner  (RipollèsPersonatge de les llegendes populars de la comarca, segons les quals una vegada es carregà a coll un boc que era, en realitat, el dimoni, o bé, segons altres versions, deixà incomplet un vot i després de mort s'apareixia en forma de llop enmig de flames, fins que els seus fills compliren el vot.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan Maura i GelabertMaura i Gelabert, Joan  (Palma de Mallorca, 12/mai/1841 – Oriola, Baix Segura, 24/gen/1910)  Filòsof lul·lista i sacerdot. El 1886 fou nomenat bisbe d'Oriola, però deu l'anomenada al seu lul·lisme. Sostenia que s'havien d'extreure coneixements de l'obra lul·liana per tal d'enriquir el neoescolasticisme. Molt influent en la "Revista Luliana" (1901-05), cal remarcar, entre els treballs que publicà, Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull: naturaleza del alma, que veié la llum al "Museo Balear" l'any 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de R. Lulio (1904) i El optimismo del beato Raimundo Lulio (1904). També són remarcables les pastorals Sobre la democracia cristiana i Sobre laInici página cuestión social.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antoni Maura i MontanerMaura i Montaner, Antoni  (Palma de Mallorca, 2/mai/1853 - Torrelodones, Madrid, 13/des/1925)  Polític. Va ingressar al Partit liberal amb el suport de Guzmán Gamazo i va obtenir, el 1881, un escó de diputat per Palma. A partir d'aleshores i gràcies a la seva forta personalitat i a les seves idees reformistes, va ocupar els càrrecs més alts del govern. Fou ministre d'Ultramar (1892), càrrec del qual va dimitir per haver-li estat rebutjat el seu projecte d'autonomia per a Cuba i Puerto Rico, i ministre de Gràcia i Justícia (1895). Durant la crisi del 98 va proposar un pla de reformes enfocat a regenerar el sistema a partir d'un sanejament moral de l'administració i de l'enfortiment de l'autoritat. Mort Gamazo, passà al Partit Conservador (1902), del qual ocupà la direcció en retirar-se Silvela. Fou ministre de Governació, càrrec que va ocupar en diverses ocasions. Formà per primer cop govern els anys 1903-04, repetí els anys 1907-09 i entre els anys 1918 a 1922. Per bé que el seu caràcter autoritari, les repressions obreres que va ordenar i les seves limitacions per a dur a terme reformes estructurals, el van anar apartant a poc a poc del poder.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maura i Montaner, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 8 o 19/oct/1842 – Madrid, 18/nov/1926)  Gravador i pintor. Especialitzat en el gravat, dirigí, des del 1893, la fàbrica de Moneda y Timbre de Madrid. Entre les nombroses distincions que rebé, cal esmentar la medalla d'Or a l'Exposició Universal de Viena (1873) i un primer premi a Filadelfia (1876). Fou distingit, encara, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maura i Montaner, Francesc  (Palma de Mallorca, 13/ago/1857 – Fuenterrabia, País Basc, 5/oct/1931)  Pintor. Germà de Bartomeu, Estudià a Mallorca, Madrid i Roma. Pintà temes històrics i anecdòtics.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maura i Montaner, Gabriel  (Palma de Mallorca, 4/jun/1842 – 1907)  Escriptor. Germà gran del polític Antoni Maura. Poeta i narrador, entre l'obra del qual sobresurt en gran manera una sèrie de vuit Aiguaforts (1892), publicades periòdicament a "La Ignorància" i a "La Roqueta", en els quals pintà de manera magistralInici página la classe mitjana i menestral de Mallorca.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maura i Montaner, Miquel  (Palma de Mallorca, 6/set/1843 – 9/set/1915)  Eclesiàstic. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L'any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l'ensenyament. Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic. Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a la "Unidad Católica" i a "El Áncora", publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maura i Pou, Catalina  (Palma de Mallorca, 1664 – 1684)  Religiosa augustiniana. Coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva. Pel seu do de discerniment hom la consulta davant tota mena de situacions i dificultats. Té incoat el procés de beatificació.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Màurar  (Beniardà / Guadalest, Marina Baixa)  Despoblat de la vall de Guadalest, entre els dos municipis. Antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 18 focs.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maurat i Marco, Cristòfol  (Castelló de la Plana, 1755 - Cabanes de l'Arc, Plana Alta, 1817)  Escultor. Treballà a Castelló, Vilafamés i Cabanes de l'Arc, on s'establí el 1779. D'entre la seva obra cal esmentar la façana de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista, a Cabanes de l'Arc.

107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMaurell, Ameli  (França, s XI - Rosselló ?, s XI)  Mestre d'obres. Participà en la construcció de Santa Maria d'Arles (Vallespir), segons consta en una inscripció de la façana.

85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Maurellàs  (VallespirVeure> Morellàs.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maureta i Aracil, Gabriel  (Barcelona, 30/mar/1832 - Madrid, 22/mai/1912)  Pintor. Deixeble d'Antoni Esquivel. Conreà preferentment el gènere històric (María de Pacheco rep la notícia de la mort del seu espós, Torquato Tasso es retira al convent de Sant Onofre, etc). Es presentà a diverses exposicions nacionals, així com a l'Exposició Universal de París del 1867.

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Maurette, Miquel  (Serrallonga, Vallespir, 19/jul/1898 - Caux-et-Sauzens, França, 6/mar/1973)  Escriptor i agricultor. És autor de novel·les i contes en francès. Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel, amb traducció catalana de Ferran Canyameres (El mas de Sant Miquel, 1960).

87 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaMaurí  (FenolledaMunicipi: 34,63 km2, 167 m alt, 840 hab (2012), (fr: Maury). Situat a la conca del riu de Maurí, afluent de l'Aglí per l'esquerra, al límit amb el Llenguadoc, amb el qual es comunica pel grau de Maurí. El relleu és accidentat per les Corberes, al nord, i la serra de l'Esquerda, al sud. El principal recurs econòmic del municipi és el conreu de la vinya i l'elaboració de vi (vi de Maurí), amb una important cooperativa vinícola, creada el 1975 amb l'unió de les quatre existents en aquell moment, que conreen, a més, unes 400 ha de vinya de fora del terme municipal. La població, tanmateix, tendeix a disminuir. El poble, que agrupa gairebé tota la població del terme, és a l'esquerra del riu. Formà part del vescomtat de Fenollet i posteriorment de la vegueria de Fenolleda. Pertany a l'àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMauri i Esteve, Josep  (València, 12/feb/1855 - l'Havana, Cuba, 11/jul/1937)  Compositor. Des de la seva infantesa visqué a Cuba, encara que per un temps residiria a Madrid, formant part de l'orquestra del teatre Real. Destacà en l'ensenyament. És autor de l'òpera La esclava, diverses sarsueles, la primera de les quals, El sombrero de Felipe II, estrenà quan només tenia divuit anys, diverses obres simfòniques i d'inspiració religiosa, i composicions per a piano i per a orgue.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mauri i Pallarès, Frederic  (Tortosa, Baix Ebre, 1940 - )  Pintor. Començà destacant com a informalista. Després s'ha caracteritzat per les seves vigoroses composicions representant tipus i escenes de la vida dels

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosa Mauri i SeguraMauri i Segura, Rosa  (Palma de Mallorca, 15/set/1850 – París, França, 3/des/1923)  Ballarina clàssica, coneguda per Rosita Mauri. Formada inicialment sota la direcció del seu pare, coreògraf, completà els estudis a París amb Mme. Dominique. Va debutar a Barcelona el 1868, passà després a la Scala de Milà i el 1878 ballava ja a París. Gounod l'havia vista actuar a Itàlia i li facilità la carrera artística en recomanar-la per ballar en el Divertissement de Polyeucte, a l'Òpera parisenca, de la qual aviat esdevingué primeríssima ballarina (1878-1907). Posteriorment actuà a Berlín i altres capitals europees. El pintor Manet li va fer un retrat, inacabat, conegut amb el nom de Femme en Rose. Acabada la carrera artística es dedicà a l'ensenyament, que exercí al conservatori de l'Òpera de París.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maurí i Serra, Josep  (la Garriga, Vallès Oriental, 1912 – 21/mar/1967)  Historiador i notari. Membre de la Federació de Joves Cristians. És autor d'un Història de la Garriga (en tres volums, 1949, 1953, 1954), d'Història del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós (1952) i d'Història del convent de Blanes (1958). Els seus béns són la base d'una fundació, que porta el seu nom, a la Garriga. Fundació Maurí

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaurici i Soler, Jaume  (Figueres, Alt Empordà, 20/jun/1898 – 19/nov/1981)  Poeta. Dirigí el setmanari "Alt Empordà" (1917-23). Incorporat als corrents simbolistes del noucentisme, ha publicat Les cançons de l'instant (1921), Estrelles caigudes (1954), Poemes amb ocells (1965) i Un mateix fang (1972).

93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Maurín, Antoni  (Perpinyà, 1793 – 1860)  Pintor. Fill de Pere. Destacà com a retratista.

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Maurín, Eugeni  (Perpinyà, s XVIII - s XIX)  Pintor. Fill de Pere. Encara exposava el 1870. Com el seu germà Antoni, sobresortí com a retratista.

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Maurín, Nicolau  (Perpinyà, 1799 – 1850)  Pintor. Fill de Pere. Es mostrà molt influït pels corrents romàntics.

96 EUROPA - BIOGRAFIA

Maurín, Pere  (Narbona, França, s XVIII - Perpinyà, 1816)  Pintor. Anà a residir a Perpinyà, on fou l'iniciador de la família de pintors del mateix cognom. La seva obra, d'estil neoclàssic, és de qualitat notable. Foren fills seus Nicolau, Antoni i Eugeni.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joaquim Maurín i JuliàMaurín i Julià, Joaquim  (Bonansa, Alta Ribagorça, 12/gen/1896 - Nova York, EUA, 5/nov/1973)  Dirigent i polític marxista. De jove s'adherí a la CNT, però hi va mantenir una actitud d'independència palesa quan va intevenir en la formació dels comitès sindicals revolucionaris. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va fer viatges a l'URSS i va ingressar al Partit Comunista Espanyol, del qual aviat va dirigir la Federació Comunista Catalano-Balear. Personalitzà, però, una positura d'inspiració bakharinista. L'any 1930 va dirigir l'escissió de la Federació que encapçalava, la qualInici página havia d'esdevenir nucli directiu del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Va ésser secretari general del BOC i el principal orientador del seu òrgan, "La Batalla". De cara a una política d'aliança obrera i de col·laboració temporal amb l'esquerra burgesa, va influir en la creació del nou Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) juntament amb Andreu Nin (1935). Elegit diputat (1936), fou detingut per les forces franquistes en esclatar la guerra, i va ésser condemnat a trenta anys de presó. Alliberat el 1946, s'exilià als EUA, on residí fins a la mort. Va escriure Los hombres de la Dictadura (1930), La revolución española (1932) i Hacia la segunda revolución (1935).

98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Maüt, el  (Morellàs i les Illes, VallespirNom donat a l'església de Sant Martí de Fenollà.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Max (Francesc Capdevila i Gisbert)Max (Francesc Capdevila i Gisbert)  (Barcelona, 17/set/1956 - )  Dibuixant i guionista d'historietes. Participà en el moviment underground dels anys 1970 a través de les publicacions "El Rrollo enmascarado", "Matarratos", "Butifarra", i posteriorment col·laborà amb "El Víbora", "Complot" i "Rumbo Sur", entre altres. Coetàniament realitzà també cartells, postals, serigrafies, etc. Els seus personatges més famosos són Gustavo i sobretot Peter Pank. Entre els àlbums publicats destaquen Gustavo contra la actividad del radio (1982), El Carnaval de los Ciervos (1984), Peter Pank (1985), Mujeres fatales (1989), La biblioteca de Turpin (1990) i Pankdinista (1991).

Anar a:    Mate ]    [ Mateu ]    [ Mateu i L ]    [ Mati ]    [ Mau ]    [ Mauri ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons