|
|
|
Anar a: [ Rao ] [ Ras ] [ Rat ] [ Rau ] [ Raval de G ] [ Raven ] Si sant Jordi ens sembla un heroi, és perquè estem convençuts que el dolent era el drac i no pas la princesa. (Joan Sales i Vallès) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Raó (Vilanova de Raó, Rosselló) Veure> Sant Julià de Raó. 2 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Raons (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antic poble, fins el 1969 pertanyia al terme de Malpàs. És situat a la dreta del barranc de Raons o d'Esperan (que aflueix per l'esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert), al límit amb el municipi de Llesp. L'església de Sant Esteve depenia de la d'Erillcastell. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ràpita, la (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Poble, situat al sud-oest del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València. La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA
6 CATALUNYA - HISTÒRIA Ràpita, la (l'Albiol, Baix Camp) Despoblat, al vessant meridional de la serra de la Mussara. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ràpita, la (Vallfogona de Balaguer, Noguera) Poble (257 m alt), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l'aigua del canal d'Urgell a través de la sèquia de la Ràpita. Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091. Passà després (s XIV) a la jurisdicció de la col·legiata de Balaguer (un dels canonges en detenia la senyoria). L'església parroquial és dedicada a santa Margarida. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Ràpita, monestir de la (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l'indret de l'actual població. Després de passar per venda als hospitalers (1260), probablement vers el 1290 s'hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena (Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304), que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates (el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó), s'hi mantingué fins el 1579, any que 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ràpita, sa (Campos, Mallorca Oriental) Nucli residencial, situat a la costa, vora l'antiga torre de sa Ràpita (o de son Durí, construïda el 1595), a ponent de l'arenal de sa Ràpita. És nucli d'estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del s XIX. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ràpita, serra de la (Alt Palància / Plana Baixa) Sector (1.103 m alt) de la serra d'Espadà, entre les dues comarques, que separa les valls de Veo i d'Almonesir. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Ràpita dels Alfacs, la (Montsià) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Carles de la Ràpita. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rapte, el (Manresa, Bages) Església de la ciutat, aixecada en el solar de l'antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies. S'hi aixecà una primera capella al principi del s XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l'actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi. 12 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Rard (Bages de Rosselló, Rosselló) Antic castell i terme (80 m alt) (ant: Reard o Riard; pop: el Castellàs), aturonat a la dreta del Rard i vora la carretera de Barcelona a Perpinyà, en un indret on convergeixen els 13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rard, el (Rosselló) Curs d'aigua, de règim torrencial. Neix als Aspres, al peu del coll d'Oms, segueix en direcció sud-oest - nord-est, travessant el Riberal, on rep per l'esquerra el Canta-rana, desemboca a la Salanca i vessa les seves aigües a l'estany de Sant Nazari. A la conca mitjana i baixa s'aprofiten les capes freàtiques per al regadiu (fruites, verdures). 14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rard, Onofre (Perpinyà, 1551 – 1621) Bisbe d'Elna (1599-1608), de Vic (1608-12) i de Girona (1612-21) (o Reard). Fill de mercader Pere Rard i d'Elisabet. Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona. Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona. El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d'Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l'establiment dels jesuïtes a Perpinyà. A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins (1610). Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall. Renuncià la mitra el 1616, però no fou acceptada la renúncia fins el 1621, any en què es retirà a Perpinyà. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ras, cap (Colera / Llançà, Alt Empordà) Cap del sector septentrional de la Costa Brava, al límit entre els dos termes, que separa la badia de cap Ras, al nord, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala Canyelles, al sud. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Rascaç, vall de (Alcover, Alt Camp) Antic nom de la vall del Glorieta, on hi havia el lloc de Samuntà (dit abans Rascaç). 18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rascanya (València, Horta) Antiga alqueria d'època islàmica, a l'esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I a Guillem Aguiló. La sèquia de Rascanya compta amb 10 files i es situada a l'esquerra del riu. Serveix per regar les terres al voltant de la ciutat i del barranc de Carraixet, que es destinen principalment a conreus d'hortalisses. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rascanyà, pla de (Benissanó / Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Plana, entre els tres termes. 94 EUROPA - HISTÒRIA Rasès, comtat de (França) Territori incorporat a Catalunya per Ramon Berenguer I, el qual el comprà (primeria de 1067) a la mort de Roger III de Carcassona. Caigué en poder del vescomte Bernat Ató (1082), el qual va donar-lo a Alfons I d'Aragó per fer front a les pretensions del comte barceloní; en la concòrdia del 1112 entre Bernat Ató i Ramon Berenguer III, el comtat seguia en mans estranyes, però era reconeguda la sobirania superior dels comtes de Barcelona, fins que el 1247 Jaume I cedí tots els seus drets al rei de França i en rebé una compensació. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raset, Arnau de (Catalunya, s XII) Noble. Apareix a vegades al consell comtal als darrers temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. 22 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raspall de Cahué, Joana (Barcelona, 1913 - ) Escriptora. És autora de les obres de teatre El comte Arnau, El miracle, Camins pels aires, Misteri de goig (en col·laboració), i L'ermita de Sant Miquel (1964, premi Joan Santamaria 1963). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raspall i Mayol, Manuel Joaquim (Barcelona, 1877 – 1954) Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca. Col·laborà a "La Comarca" i "Diari del Vallès", de Granollers, amb temes històrics i artístics locals. La seva 25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raspeig, el (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí) Antiga partida del terme d'Alacant, on sorgí la parròquia i població de Sant Vicent del Raspeig. Duu encara aquest nom una caseria d'aquest municipi, al nord de la vila. 26 CATALUNYA - MUNICIPI
27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rasquí, Jaume (València, s XVI) Conqueridor i governador del Riu de la Plata. Fill d'un mercader molt ric. El 1535 formà part de l'expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza. Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebel·lió d'oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit. Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata -càrrec que ja havia demanat el 1538- i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells. Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians -cas insòlit-, la rivalitat dels quals amb els castellans 28 EUROPA - HISTÒRIA Rastadt, pau de (o Rastatt) (Rastadt, Alemanya, 6/mar/1714) Tractat de pau. Signat entre França (Villars) i l'Imperi (Eugeni de Savoia), després de la victoriosa campanya francesa del Rin (estiu de 1713). Va posar termini, amb la d'Utrecht (1713), a la guerra de Successió. Va concloure's sense que Felip V fos reconegut rei d'Espanya, però de fet va ocasionar la no intervenció britànica i austríaca en la campanya de Catalunya, cosa que va permetre la presa de Barcelona per l'exèrcit filipista (11/set/1714). Per ella foren cedides a Àustria les possessions espanyoles d'Itàlia i dels Països Baixos, a més del regne de Sardenya; França s'apropiava Alsàcia i Landau, i els electors de Colònia i Baviera eren restablerts en llurs estats. 29 ANDORRA - GEOGRAFIA Rat, coma de (Ordino, Andorra) Coma de la parròquia, que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2.812 m alt) del port de Rat (2.542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2.735 m). S'uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina. 30 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
93 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Rat Penat, Lo (València, 15/des/1884 - 15/mar/1885) Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de sis números. Fou l'òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat. Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans. 95 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Rat Penat "Calendari Llemosí", Lo (València, 1875 - 1884) Publicació anual. Fundada per Constantí Llombart i dirigida des de 1880 per Josep M. Puig i Torralba. La seva continuació fou la revista mensual "Lo Rat Penat". Aplegà notable col·laboració valenciana, mallorquina i catalana. Vicent Blasco Ibáñez hi publicà dues llegendes sobre temes valencians. 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rata, cala (Maó, Menorca) Cala del port, a la costa septentrional, enfront de cala Figuera. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rata, la (la Pobla de Claramunt, Anoia) Caseria, situada a la dreta de l'Anoia, al límit meridional del terme. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - HISTÒRIA Ratera (Alguaire, Segrià) Despoblat, al nord-est del terme, prop de la Noguera Ribagorçana, riu del qual deriva la sèquia de Ratera, que pren l'aigua dins el terme d'Almenar i rega aquest municipi, el d'Alguaire i el de la Portella, on desguassa. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Ratera (les Pallargues, Segarra) Antic poble, dins l'antic terme de l'Aranyó. És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella. El lloc pertangué al capítol de la col·legiata de Guissona. Prop del riu hi ha l'antic castell de Ratera (o castell menor de Concabella), que esdevingué molí (dit el molí de Concabella, obra del 1530); vers el 1950 fou adquirit i refet per l'arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ratera d'Espot, coma de (Espot, Pallars Sobirà) Coma de la vall d'Espot, que constitueix la capçalera del riu Escrita. S'estén des del tuc de Ratera (2 857 m alt.) i del port de Ratera d'Espot (2 532 m alt.), al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saboredo, fins a l'estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d'Espot. En el curs d'aquest riu es formen l'estany de la Munyidera i l'estany de Ratera d'Espot (el qual rep també les aigües de les comes d'Amitges i de l'Abeller). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ratés (Catalunya, s XVII) Família d'escultors. Formada per Josep Ratés i el seu fill Josep Ratés i Dalmau. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
39 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Rates, illa de ses (Maó, Menorca) Antiga illa del port, aplanada i dragada durant el s XX per tal de facilitar la navegació. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ratés, Josep (Catalunya, s XVII) Escultor. Col·laborà amb Pere Serra al retaule major de Santa Maria del Mar i a l'execució d'una porta de marbre a la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1647). Amb Joan Aldabó col·laborà al retaule reliquiari de Sant Genís de Vilassar (1633). El seu fill fou Josep Ratés i Dalmau. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ratés i Dalmau, Josep (Barcelona, s XVII – Madrid, 1684) Escultor tallista. Fill de Josep Ratés. Amb Xoriguera i Joan Antoni Riera, és un dels introductors a la cort espanyola del barroc d'influència italiana. Resident a Madrid, es casà amb la vídua de Josep de Xuriguera i col·laborà, amb el seu fillastre Josep Simó de Xuriguera, en l'elaboració del retaule, avui desaparegut, de l'església de Montserrat, a Madrid, que havia projectat Herrera el Jove. Mort Josep Simó (1682), tingué sota la seva tutela els fills d'aquest, d'entre els quals havia de sobresortir José Benito de Churriguera. 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ratjada, cala (Capdepera, Mallorca Oriental) Veure> Cala Rajada. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rato, El (Castellfabib, Racó) Caseria, al nord de la vila, vora el límit amb Aragó. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Raür, el (Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya) Veure> Reür, el. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raurell i Ges, Frederic (Barcelona, 1930 - ) Biblista caputxí. Doctor en teologia i llicenciat en ciències bíbliques i semítiques. Ha ensenyat a l'escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d'exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya. És membre fundador de l'Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies. Col·laborà a la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana i als comentaris de l'Ofici de lectura. Codirector d'"Estudios Eclesiásticos", hi ha publicat nombrosos estudis, alguns dels quals ha recollit, amb altres articles i conferències, en el volum Del text a l'existència (1980). El 1984 va publicar Mots sobre l'home, recull d'articles sobre antropologia bíblica. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rauric (Llorac, Conca de Barberà) Poble, a l'extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs; prop seu hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb. És aturonat al voltant de l'església de Santa Fe (que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac); només resten els fonaments de l'antic castell de Rauric, esmentat ja el segle XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raurich i Ferriol, Salvador (Londres, Anglaterra, 1869 – Barcelona, 1945) Músic i astrònom. Residí a partir del 1879 a Begur, on de molt jove actuà com a organista. Escriví sardanes, música de cambra i sarsueles. Fou crític de "Las Noticias", de Barcelona, i publicà Records d'una evolució musical a l'Empordà (1913). Intentà de restaurar a l'Empordà el contrapàs cerdà i realitzà un estudi sobre l'obra manuscrita de Pep Ventura. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raurich i Petre, Nicolau (Barcelona, 1871 – 1945) Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja, a Barcelona, i fou deixeble d'A. Caba, Ll. Rigalt i E. Meifrén. Completà els estudis a Roma, París i Londres. Els seus paisatges i natures mortes es caracteritzen per un profund sentit de la llum, que anà accentuant amb la incorporació a les teles de gruixos de pasta que les converteixen en autèntics relleus, alhora amb intenció figurativa i plàstica. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raurich i Sas, Fidel Enric (Barcelona, 1892 – 1979) Físic i químic. Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid. L'any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra. Publicà nombrosos articles d'anàlisi química i de tècnica física. Fou membre numerari de les Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d'aquesta darrera, així com director 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rausich, Pere (Catalunya, s XVI - Mallorca, s XVI) Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. El 1531 fou un dels qui es distingiren en la deposició de l'abat Queixal. En unió de Pere Bouqués, després abat de Poblet, acudí amb cartes prop del rei Carles V per justificar la insòlita actitud de la comunitat en aquell cas. Més tard fou abat de Sant Maria la Real, a Mallorca. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ravaia, Astruc (Catalunya, s XIII) Destacat membre de la comunitat hebrea de Castelló d'Empúries. Fou canceller de Pere II el Gran. Essent batlle reial a Palamós, n'atorgà la carta de població concedida pel rei el 1279, als dos anys d'haver adquirit els terrenys on havien d'alçar-se la població i el port. L'any següent organitzava l'establiment de la nova població de Borrassà. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raval, el (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès) Barri perifèric, al sector muntanyós del sud del centre urbà. Forma un continu urbà amb el barri de Llefià (Badalona) i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri. Sorgí al primer terç del s XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys 1960 i 1970 s'hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació. Hi ha el sanatori de l'Esperit Sant. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raval, el (Barcelona, Barcelonès) Sector de la ciutat, situat fora del recinte emmurallat, entre la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom, conegut per Districte Cinquè. Antic sector d'hortes, s'hi instal·laren a l'edat mitjana institucions hospitalèries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles (Sant Pau del Camp, Hospital de la Santa Creu, Casa de Convalescència, Col·legi de Cirurgia, Sant Agustí). Al s XVIII s'inicià la seva urbanització (carrer Nou) i s'hi instal·laren les primeres indústries i els primer habitatges. El gran creixement de la ciutat i la permanència de les muralles fins a mitjan s XIX motivà l'alçada dels edificis, la construcció d'una bigarrada 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raval, el (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Sector del poble de Vilanova de la Roca que es troba ja dins el terme de Montornès del Vallès. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raval, el (el Bruc, Anoia) Caseria, al límit occidental del terme. 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raval, sa (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, on hi ha el nucli principal de la població. 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Cocentaina, el (Cocentaina, Comtat) Antiga moreria. La seva parròquia, creada el 1535, era dedicada al Salvador. Tenia 210 focs el 1609, abans de l'expulsió dels moriscs. 60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Gandia, el (Gandia, Safor) Antiga moreria, que restà despoblada amb l'expulsió del 1609 (aleshores tenia 75 focs). 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raval de la Indústria, el (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat) Barri, al nord-oest del nucli urbà, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i el Llobregat. 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Murla, el (Murla, Marina Alta) Moreria. El 1609, abans de l'expulsió, tenia 66 focs de moriscs. 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Sogorb, el (Sogorb, Alt Palància) Antiga moreria, que tenia 350 focs el 1609, l'any de l'expulsió dels moriscs. Era el centre d'una fillola. 65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de València, el (València, Horta) Antiga moreria de la ciutat, situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s'obria a la plaça de l'Espart (o porta de la Caldereria, l'antiga bab al-Hanas o porta de la Colobra, a l'extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana). Corresponia al raval de l'Alcúdia de València d'època islàmica. Disposava d'una mesquita (actual església parroquial de Sant Miquel), carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart. Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455; el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se. Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l'expulsió del 1609 (el 1602 hi vivien només 9 famílies). 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Xàtiva, el (Xàtiva, Costera) Un dels quatre antics barris de la ciutat (Vilanova de Xàtiva). 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Xelva, el (Xelva, Serrans) Antiga moreria, que tenia 290 focs el 1609, l'any de l'expulsió dels moriscs. Era el centre d'una fillola. 68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raval Nova, sa (es Castell, Menorca) Raval, sorgit després del 1679, data de l'enderrocament del castell de Sant Felip, a l'indret que en 1771-81 fou creada la vila des Castell. 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raval Vella, sa (Maó, Menorca) Veure> Raval de Sant Felip, sa. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ravalet, el (Mutxamel, Alacantí) Caseria, al nord de la vila. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ravalet, el (Rafelcofer, Safor) Veure> Alcudiola de Rafelcofer, l'. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ravanals, Joan Baptista (València, 1678 - d 1738) Gravador. La seva producció està datada entre el 1703 i el 1746. Deixeble d'Evarist Muñoz. El seu estil és plenament barroc i assolí gran renom. És autor de nombrosos retrats -Felip V a cavall, Jeroni Simó, El marquès de Dos Aigües, Gregori de Ridaura (1705), etc-, de la il·lustració de diferents llibres, entre els quals el Compendio de matemáticas, del P. Tosca, i de la portada de molts altres -Centro de la Fe Ortodoxa (1723), Aparición de la Virgen del Pilar-. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ravell, coll de (Arbúcies, Selva / Espinelves, Osona) Depressió, entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els dos termes, a l'indret on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies. Hi ha un hostal. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ravenac, Roger de (Catalunya Nord, s XIV) Cavaller. Serví els reis Sanç i Jaume III de Mallorca. Era camarlenc, conseller i lloctinent d'aquest darrer el 1343. Fou nomenat capità de la guarnició d'Elna, vila que defensà contra la invasió de Pere III de Catalunya-Aragó, i que capitulà. Fou retingut fins a l'alliberament general de presoners que es produí després de la rendició del rei Jaume. Pere III se l'atragué i li atorgà una pensió. Casà una filla amb Ramon de Perellós. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ravener, torrent (Rosselló) Curs d'aigua de la Marenda, dins de la comarca, que neix a la serra de l'Albera, dins el terme d'Argelers, i desemboca al mar, al nord de Cotlliure. Forma, en gran part del seu curs, el límit entre aquests dos municipis. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Aviñó, Antoni (Barcelona, 1869 – 1919) Cirurgià. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà el 1892. Amplià estudis amb Salvador Cardenal i treballà amb Pi i Sunyer en el terreny experimental. Al costat d'Àlvar Esquerdo, es distingí aviat per l'acurada tècnica operatòria; preconitzà les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la rquianestèsia. Exercí el seu mestratge a l'Hospital de la Santa Creu. Col·laborà als "Annals de Medicina" de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - EMPRESA Raventós i Codorniu (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1885 - ) Empresa. Fundada per Manuel Raventós i Domènec, basada en les instal·lacions vinícoles de can Codorniu, i dedicada a l'elaboració de cava. Fou la firma introductora d'aquesta indústria al Principat; gràcies a la introducció dels ceps americans superà la crisi de la fil·loxera i adquirí una envergadura que la situa actualment al capdamunt de les empreses de cava de l'Alt Penedès i a l'estat espanyol. Ha realitzat la urbanització Codorniu, de Sant Sadurní d'Anoia. Ultra la pròpia marca, l'empresa controla les de Delapierre i Rondel i absorbeix una gran part del vi produït a la comarca. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Domènec, Jaume (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1868 – Barcelona, 1938) Enginyer i publicista. El 1908 dirigí el laboratori químic de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, fins al 1918, en què passà a dirigir els Serveis Tècnics de la Mancomunitat de Catalunya, però fou destituït per la dictadura l'any 1924. L'any 1930 fou reposat al seu càrrec. Era cabaler de la família Raventós-Codorniu, i excel·lí en l'estudi de temes de vitivinicultura. Publicà L'alimentació de l'home (1922), L'art de fer bon vi (1922) i Contra la llagosta (1924). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Domènec, Manuel (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1862 – Barcelona, 1930) Agricultor i escriptor. La mort del seu pare va interrompre els seus estudis a la facultat de ciències, i s'hagué d'ocupar de la direcció del negoci de vins. Impulsà la indústria del cava a Catalunya, al capdavant de la casa Codorniu, fundada pel seu pare l'any 1872. L'any 1890 era mundialment coneguda la marca d'aquest cava. L'any 1889, 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Mestre, Josep (Tarragona, 1894 - l'Havana, Cuba, s XX) Pedagog i teòric musical. Estudià a l'Escolania de Montserrat i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Realitzà una notable labor pedagògica a Mèxic, on anà el 1913, i el 1915 es traslladà a Cuba. El 1932 fou nomenat professor de piano i més tard director del Conservatorio Enrique Peyrellade, de l'Havana. És autor d'una Teoria de la música i una Historia de la música (1951), així com estudis sobre problemes rítmics. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Pijoan, Jaume (Barcelona, 3/ago/1905 - Manchester, Anglaterra, 22/des/1982) Metge. Llicenciat el 1929, s'integrà a l'Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer. El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d'Edimburg i després a Manchester en divisions industrials. La descoberta de l'anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional. Fou membre d'honor de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Torras, Maria Assumpció (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1930 - ) Pintora, gravadora i tapissera. Ha participat en diverses exposicions col·lectives internacionals. Entre altres premis ha obtingut la medalla d'or de Belles Arts (1962) i una primera medalla a l'Exposició d'Artistes Gravadors, a Madrid (1966). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ravetllat i Estech, Joaquim (Girona, 1871 – 1923) Veterinari. Estudià bacteriologia amb el doctor Ferran. Col·laborà a la premsa professional. Es dedicà a actives investigacions sobre la tuberculosi, per a les quals la Mancomunitat li instal·là un laboratori anex a l'hospital de malalts mentals de Salt. 87 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Ravidats, Guillem Pere de (Ribagorça, s XII – Lleida, 1176) Eclesiàstic. Bisbe de Roda des del 1143. El 1148, arran dels pactes establerts amb Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell per tal d'endegar la campanya per a la conquesta de Lleida, es pensà en la restauració de la diòcesi de Lleida a favor d'ell. El bisbe fou present al setge de la ciutat i un cop conquerida (1149), en va rebre els edificis i les pertinences de les mesquites. L'any 1168 va establir la nova divisió parroquial, que queda reflectida a la seva Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ravissanxo (Alfafar, Horta) Casa i antic llogaret, prop de Llocnou de la Corona. La sèquia de Ravissanxo, que limita aquest terme amb el de Massanassa, rega les marjals properes a l'Albufera. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raxach, Enric (Barcelona, 1932 - ) Compositor. És autor de les obres Metamorphose II, per a orquestra i Estrofes, per a sis instruments. Ambdues foren interpretades a la Setmana Musical de Bilthoven (Holanda) el 1963. 91 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Rayo, El (Palma de Mallorca, 28/mar/1869 - 24/jul/1870) Setmanari republicà federal. Dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster. Adoptà un to fortament anticlerical -que li reportà diferents judicis i condemnes-. El 1870 canvià el nom pel d'"El Trueno", del qual aparegueren pocs números. 92 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Rayo, El (Palma de Mallorca, 28/abr/1912 – jun/1914) Periòdic sindicalista. Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l'aparició de la CNT. El grup d'"El Rayo" havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914.
Anar a: [ Rao ] [ Ras ] [ Rat ] [ Rau ] [ Raval de G ] [ Raven ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ras i Oliva, Enric
Rasigueres
Rasquera
Rat Penat, Lo