|
|
|
Anar a: [ Albe ] [ Alberi ] [ Albert, P ] [ Albes ] [ Albio ] [ Albot ] M'agrada molt aprendre, per què així puc tenir una lleugera idea de tot el que ignoro. (Ramon Piera) 1 FRANJA PONENT - MUNICIPI
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albéniz, Laura (Barcelona, 1890 – 1944) Dibuixant i pintora. Filla d'Isaac Albéniz. Exposà a Faianç Català (1911), juntament amb M. Andreu, Nèstor i I. Smith, i a la Galeria Dalmau (1944), de Barcelona. Dins 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albentosa i Sánchez, Lluís Miquel (Elx, Baix Vinalopó, 1942 – Tarragona, 1988) Geògraf. Llicenciat en història a la universitat de Múrcia (1965) i doctorat a la Universitat de Barcelona el 1973 d'on fou professor (des del 1968) i de la de Tarragona (des del 1972), s'especialitzà en geografia física i les seves relacions amb els grups socials. Publicà nombroses obres centrades en la climatologia: Climatología dinámica, sinóptica o sintética (1976) i Contaminación atmosférica y cambio de clima en las regiones urbanas industriales (1980). Treballs dedicats a Catalunya: La aplicación del método estadístico en climatología: 105 años de lluvia en Barcelona (1976); Los recursos hidráulicos y la demanda de agua en el Camp de Tarragona (1982). 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albenya (Algaida, Mallorca Oriental) Possessió, vora l'antic poble de Castellitx. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Albera, castell d' (Montesquiu d'Albera, Rosselló) Antic castell, conegut actualment amb el nom de castell de Sant Cristau. 8 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
9 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Albera, serra de l' (Alt Empordà / Vallespir) Massís muntanyós de les dues comarques, que ressegueix la frontera francoespanyola des del coll del Pertús fins a la Mediterrània. Constitueix el sector més oriental de la branca nord dels Pirineus Axials. El relleu és suau als cims i abrupte als vessants i en la façana marítima rossellonesa. L'altitud mitjana és de 900 m i al puig Neulós arriba a 1.256 m. Actua com a centre de condensació de pluja (700 mm). La vegetació natural està molt degradada; apareixen petites fagedes en les parts altes (bosc de la Maçana) i alzines sureres en el contacte amb la plana empordanesa; en la resta del massís predominen els prats. Des del 1986 és Paratge Natural d'Interès Nacional. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alberch i Fugueras, Ramon (Girona, 1951 - ) Historiador i arxiver. Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha orientat la seva formació i dedicació professional al patrimoni cultural de caràcter històric. Director de l'Arxiu Municipal de Girona (1978-89), arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona a partir del 1989 i director de l'Institut Municipal de Història de Barcelona des del 1992; els anys 1987-88 fou director executiu del "Projecte d'Ordenació d'Arxius de la Ciutat de Barcelona", estudi que ha permès dur a terme l'organització de l'actual sistema municipal d'arxius. Impulsor i cofundador de l'Associació d'Arxivers de Catalunya -de la qual fou president en 1983-93-, i membre del Comité Director d'Arxius Municipals del Consell Internacional d'Arxius. És autor i coautor de nombrosos treballs històrics sobre la ciutat de Girona i també sobre arxivística. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alberch i Vila, Lluís (Catalunya, s XVI) Compositor i organista. Nebot de Pere. Escriví obres per a orgue. Li són atribuïdes algunes de les incloses al Libro de cifra nueva (1557) per a tecla, arpa i viola, de Luis Venegas. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alberch i Vila, Pere (Vic, Osona, 1517 – Barcelona, 1582) Organista i eclesiàstic. Fou canonge i mestre de capella de la seu de Barcelona. Hi afinà l'orgue, que aleshores fou tingut en excepcional. Fou un instrumentista extraordinari, que gaudí de gran fama. Es distingí també pel seu fervor pedagògic, ja que ensenyava sense voler percebre honoraris dels seus deixebles. Fou composicions de mèrit. És autor d'una col·lecció de Tientos, avui perduda. Només dos d'ells han arribat fins a nosaltres. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alberdi, Antoni (Barcelona, 1894 - ) Compositor. Fill de Lope Alberdi. Deixeble a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. És autor de Ballets catalans, Cançons de nois, Recitados de piano, etc. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alberdi, Lope (Guernica, Biscaia, Euskadi, 1870 – Barcelona, 1948) Orguener. Introduí a la península l'orgue pneumàtic i, alhora, mecànic. Fou operari i director de la casa Amezua, a Barcelona, i, finalment, n'arribà a ésser propietari (1896). La casa Alberdi construí l'orgue de la Seu d'Urgell, entre d'altres importants. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albereda (Navès, Solsonès) Antiga quadra, situada a l'oest dels plans de Navès. És drenada pel torrent d'Albereda, que neix prop de l'església de Besora i desguassa al Cardener, per l'esquerra, en ple pantà de Sant Ponç. Havia estat un castell que, al s XVII, pertanyia a la universitat literària de Solsona. A l'alta edat mitjana, la seva església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d'Olius; al s XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albereda (Querol, Alt Camp) Veïnat (700 m alt), situat al capdamunt d'una vall, a l'esquerra del torrent d'Esblada, sota el puig de Formigosa. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albereda, l' (Sant Martí de Tous, Anoia) Veïnat, al voltant de la torre i de la masia del mateix nom. El torrent de l'Albereda neix vora el castell de la Roqueta i desguassa a la riera de Tous, davant el poble de Tous. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albereda, l' (la Secuita, Tarragonès) Masia, era una antiga possessió del monestir de Santes Creus. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albereda de Montserrat (els Prats de Rei, Anoia) Antiga quadra i granja del monestir de Montserrat. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alberedes de Portell, les (Portell de Morella, Ports) Llogaret, a la dreta del riu de Sant Joan, límit entre el País Valencià i Aragó. 24 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Alberes, les (Catalunya / Catalunya Nord) Ramal orogràfic pirenenc. Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l'Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l'Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al 25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alberic, baronia d' (Ribera Alta) Demarcació senyorial. Comprenia la vila d'Alberic i els pobles d'Alàsquer, d'Alcosser i de Gavarda; era anomenada, comunament, les Baronies. La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s. XVII, per la casa ducal castellana d'El Infantado; com a conseqüència d'un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alberic i Casas, Josep (Reus, Baix Camp, 1824 – 1878) Escriptor i científic. Fundador del “Diari de Reus”, fou un dels directors de “La Abeja Médica Española”. Escriví Instrucción popular acerca del cólera morbo asiático (1854) i El Instituto Agrícola catalán y la subdelegación de Reus (1858). Molt interessat en la física i la química, traduí un tractat de galvanoplàstia. Va ser diputat a Corts per Reus. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alberni i Teixidor, Pere (Tortosa, Baix Ebre, 1747 – Monterrey, Mèxic, 1802) Militar. Fill de família benestant, partí cap a Mèxic (1767) per participar en la submissió de les tribus indígenes. Destinat a Nootka (1790), Canada, per fundar un establiment espanyol, afavorí les relacions amb els natius, col·laborà en la confecció d'un vocabulari indígena, creà un hort experimental i construí un fortí. La ciutat de Port Alberni, a l'illa de Vancouver, li ret homenatge. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albero, Vicent (València, 1944 - ) Economista i polític. Fou nomenat ministre d'agricultura per Felipe González en la seva legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 4 de maig fins al 10 de juny de 1994, data en que presentà la dimissió. Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSPV-PSOE. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alberola (Os de Balaguer, Noguera) Poble (663 m alt), situat al coll d'Alberola, a la partió d'aigües del Farfanya i de la Noguera Ribagorçana. És un antic municipi agregat, al s. XIX, al de Tragó de Noguera, dissolt el 1964. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alberola (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Caseriu de l'antic mun. de Mur, dins el terme de Meüll. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alberola, Estanislau (Quatretonda, Vall d'Albaida, s XIX – s XX) Escriptor. Fou poeta bilingüe. Publicà dos reculls de la seva producció en vers. Estrenà amb èxit diverses obres teatrals escrites en català. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alberola, Francesc (València, s XVIII – 1822) Escultor. Membre de l'Acadèmia de Sant Carles. La seva obra es d'escola neoclàssica (Neró ordena la mort de Séneca, baix relleu de l'Academia de San Fernando, Madrid). 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alberola i Berenguer, Rafael (Novelda, Vinalopó Mitjà, s XIX) Pintor. Estudià a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Com a aquarel·lista participà en diverses exposicions del 1871 al 1881. A l'Exposició d'Alacant del 1894 presentà natures mortes, flors i paisatges. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alberola i Botella, Genís (Asp, Vinalopó Mitjà, 1855 – Alacant, 1935) Escriptor. La seva producció es compon d'obres narratives, de viatges i de crítica. També publicà biografies i les comèdies Cançonera valenciana (1926) i L'amo i senyor o refranera valenciana (1927). 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alberri (Cocentaina, Comtat) Un dels contraforts sud-orientals de la serra de Mariola. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Albert, Bernat (Rosselló, s XV – 1453) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. Aquest el nomenà governador del Rosselló i de la Cerdanya. Ocupava aquest càrrec a la seva mort. El succeí Bernat de Vilamarí, el famós almirall. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert, Caterina (Catalunya, s XV) Filla de Felip Albert i de Violant de Cardona. Casada amb el comte Hug Roger III de Pallars. Presentà durant tres anys al castell de València d'Àneu la darrera resistència a les forces d'ocupació del comtat de Pallars; forçada a rendir-se (1491), passà a França, on s'havia refugiat el seu marit. Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Albert, Felip (Rosselló, s XV) Militar. Senyor de Ponts i d'Agramunt; serví Joan II de Catalunya-Aragó durant la revolta catalana. Proposat com a governador de Catalunya el desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de Barcelona. En esclatar la revolta era capità del castell de la Força-ral, un dels castells-clau dels comtats de Rosselló i de Cerdanya; contribuí al retorn de Perpinyà a l'obediència de Joan II. El rei l'envià el 1463 al duc de Borgonya, Felip el Bo; també el 1459 l'havia nomenat ambaixador davant el sobirà francès Carles VII. Anys després fou empresonat a França; el 1494, Ferran II de Catalunya-Aragó s'interessà a favor d'ell prop de Carles VIII, sobre el plet pendent amb Guillem de Caramany, vescomte de Lautrec, antic lloctinent del governador francès als comtats de Rosselló i de Cerdanya. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Albert, Guillem (o Guillem Adalbert) (Perpinyà, s XIV) Consol de Perpinyà (1325). Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d'incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest. Ocupada l'illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat. Participà l'any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere. Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure (1344) i de Perpinyà (1345). Pere III el nomenà batlle d'aquesta vila, un cop conquerida. 45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Albert, Josep Francesc Ildefons Ramon d' (Illa, Rosselló, 1721 – 1790) Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d'estat davant el ministre Turgot. Publicà Lettres d'un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s'han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d'Europa. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert, Pere (Catalunya, s XIII - v 1261) Jurista i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona (1233-61). Escriví, originalment en llatí, dos opuscles que, aplegats, formen un tractat de dret feudal amb el títol de Consuetudines o Conventiones Cataloniae inter dominos et vassallos que rebé el títol de Commemoracions i aviat (en el mateix s. XIII) fou traduït al català amb el títol de 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert, Pere (Lleida, s XVII - ?, s XVII) LXXII Abat de Poblet, el XVIII dels quadriennals. Fou elegit en 1692, succeint Pere Virgili. L'arquebisbe de Tarragona, Josep Llinars, consagrà l'església major durant el seu abadiat, el 13 de novembre de 1693. Albert cessà l'any següent. Fou elegit successor seu Josep Rosers. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert, Ramon (Barcelona, s XIII – València, 1330) Mercenari. Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló. Fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercenaris, quan aquest orde religiós deixà d'ésser prevalentment laic (1317). Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius. Reformà els llibres litúrgics de l'orde, que dotà de noves constitucions. Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó. Joan XXII el féu cardenal. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert, Ramon (Catalunya, s XIV) Arquitecte. Treballà a la catedral de Tarragona en 1345. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albert i Berenguer, Isidre (el Pinós, Novelda, Vinalopó Mitjà, 1896 - País Valencià, s XX) Escriptor. És autor de diversos treballs sobre les arts del llibre i bibliografies. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert i Montaner, Lluís (Barcelona, 1930 - ) Escriptor. Ha conreat el periodisme i, sobretot, el guió radiofònic. En aquest gènere ha esdevingut un dels especialistes més facunds i coneguts. També ha escrit obres per al teatre escènic, com la titulada L'arbre caigut, en col·laboració amb Lluís Coquard, publicada en 1957. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert i Olivella, Carles (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1929 - ) Pintor. Resideix a Suïssa. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert i Ribas, Lluís (Barcelona, 1923 - ) Musicòleg i compositor. Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes i investigador musical. També ha compost diverses obres orquestrals: Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsódies empordaneses, Suites clàssiques catalanes, etc. Autor de diversos estudis de temàtica sardanística, publicà l'obra Contra la falsa sardana (1953) i fou un dels col·laboradors de la trilogia La sardana (1970). Col·laborà a les revistes "Destino" de Barcelona i "Canigó" de Figueres. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albert i Torrellas, Albert (Catalunya, s XIX – s XX) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, com les revistes "Fulles d'Art" (1905) i "Estil" (1906). És autor de diversos llibres, molts d'ells publicats amb pseudònim. Els més difosos han estat possiblement els seus Diccionari Castellà-Català i Diccionari Català-Castellà. 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Albertí, Arnau (Muro, Mallorca, 1480 - Patti, Sicília, Itàlia, s XVI) Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d'on era canonge, i després de València (1527), interessat per l'obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia. 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Albertí, Jaume (Balears, s XIV – Palma de Mallorca ?, s XV) Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d'aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l'elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albertí, Jaume (Girona, s XIX - Girona ?, s XIX) Mestre, gramàtic i poeta. A començaments del s. XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Albertí, Pere Joan (Illes Balears, s XVI) Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l'època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Albertí, Rafael (Inca, Mallorca, 1550 - Palma de Mallorca, 1627) Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l'establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d'Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albertí i Gallart, Xavier (Lloret de Mar, Selva, 8/set/1962 - ) Director d'escena, músic i compositor. Compaginà els estudis teatrals amb els estudis musicals de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l'Institut del Teatre. De la seva activitat creativa cal destacar l'estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània, mentre que com a director teatral destaquen els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé, l'espectacle sobre textos de J.M. de Segarra, etc. El 1993, la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega li dedicà un espai. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional Adrià Gual (1992), el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona les temporades 93/94 i 94/95 i el Premi Crítica Serra d'Or 1994. Del 1996 al 1999, fou director del Festival d'Estiu Grec de Barcelona. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albertí i Gubern, Santiago (Barcelona, 1930 - 21/mai/1997) Escriptor, editor i distribuidor de llibres. Fundador d'Albertí, Editor. Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s'hagué d'interrompre al fascicle 4. És autor de l'estudi de divulgació històrica L'Onze de Setembre (1966) i l'assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat. És un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980). A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d'Elisenda Albertí. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Albertí i Picornell, Jeroni (Banyalbufar, Mallorca, 26/oct/1927 - ) Empresari i polític. Professor mercantil, treballà a Veneçuela (1954-63). Director general del Grup d'Hotels del Mediterrani i, des del 1970, president de la patronal mallorquina ASIMA. En crear-se la UCD es convertí en el seu dirigent a les Balears i, així, fou elegit senador per Mallorca (1977 i 1979). President des del 1978, del preautonòmic Consell General Interinsular i, des del 1979, del Consell de Mallorca. El setembre de 1982 abandonà la UCD –i també els càrrecs públics-, per fundar la Unió Mallorquina, partit centrista i autonomista. El 1983 assolí de nou la presidència del Consell Insular de Mallorca gràcies a un pacte amb AP. Fou més tard President del Parlament Balear (1987-91), fins que es retirà de la política activa. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Albertí i Vidal, Vicenç (Maó, Menorca, 1786 – 1859) Dramaturg, poeta i erudit. Traductor al català del teatre neoclàssic i pre-romànic francès i italià, amb obres de Molière, Beaumarchais, Metastasio i Goldoni, versions que resten inèdites. L'any 1818 va publicar la versió catalana en vers de l'Alfonsiada o Conquista de Menorca per el rey don Alonso III d’Aragón en 1287, poema en tres cants escrit originàriament en castellà per Joan Ramis. Autor d’un Diccionario... de voces sagradas, técnicas, históricas, mitológicas, etc, el primer volum del 70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albesa (Alacant, s XIII - ?, s XIII) Corsari. En 1285 hostilitzà amb gran eficàcia el tràfic marítim francès que sostenia la invasió de Catalunya realitzada pels croats de Felip l'Ardit. El seu cop més important fou la captura de dues grans barques i l'enfonsament d'altres onze davant de Narbona. Operava amb un lleny de vint-i-vuit rems. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albesa, Joan d' (Catalunya, s XII) Magnat. En 1166 fou un dels signats de l'acta de fundació del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig o de les Avellanes, promogut pel comte Ermengol VII d'Urgell. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albet i Vila, Montserrat (Barcelona, 1927 - ) Musicòloga. Inicià els seus estudis musicals amb Blanca Selva (piano) i Joan Massià (música de cambra) i rebé orientació musicològica d'Higini Anglés, Josep M. Llorens i Bernard Röwenstrunck. És autora de La música contemporània (1974) i de Bibliografia de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975), aquesta amb la col·laboració de Roger Alier. Cofundadora de la Societat Catalana de Musicologia, fou directora (1983-92) del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. Ha dut a terme una tasca important de divulgació i assessorament musical. Ha publicat nombrosos articles a les principals revistes del país. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Albi, baronia de l' (l'Albi, Garrigues) Jurisdicció senyorial del terme, comprenia el castell i la vila. A mitjan s. XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur. El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya (1413); la seva filla i hereva Violant és casà amb Ponç de Perellós, i l'hereva d'aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig. Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l'Albi fou mantinguda pels descendents d'Hug, que foren els Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu. La baronia fou confirmada com a títol del regne el 1755. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albi, Pere (Catalunya, s XVI - Barcelona ?, s XVI) Forjador. Autor d'una reixa de la Cambra Daurada (1542) del palau de la Generalitat de Barcelona i d'una altra a la capella de Sant Agustí. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albi, portilló d' (Canejan, Vall d'Aran) Coll (2.457 m alt), a la serra que separa la Vall d'Aran del territori occità de Conserans, damunt els rasos de Liat: termenal dels municipis de Canejan i Cap d'Aran. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albiñana i Sanz, José Maria (Énguera, Canal de Navarrès, 1883 – Madrid, 1936) Metge i polític. En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els Legionarios de Albiñana, que subsistí fins a la Guerra Civil. Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d'extrema dreta. Participà a la revolta de Sanjurjo, la qual cosa li costà l'empresonament i l'exili a Las Hurdes fins al 1933. Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra Civil. És autor de diversos llibres. 83 CATALUNYA - MUNICIPI
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albinyana i de Borràs, Joan Francesc (Tarragona, 1802 – 1868) Arqueòleg i historiador. Fou un dels fundadors del Museu Arqueològic de Tarragona (1843). En col·laboració amb Andreu de Bofarull i de Brocà escriví Tarragona monumental o sea descripción de todas sus antigüedades y monumentos (1849), el primer treball modern sobre el tema. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Publicà algunes memòries sobre arqueologia, història i numismàtica. Reuní una bona col·lecció de monedes. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albinyent (Benissa, Marina Alta) Altre nom del caseriu i antiga alqueria de Binyent. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albió (Llorac, Conca de Barberà) Poble (712 m alt), emplaçat damunt un tossal, a la dreta del riu Corb, a poca distància del balneari de Vallfogona de Riucorb. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albió, Joan (Catalunya, s XV - ?, 1497) Ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó a França. Per tal de negociar la recuperació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1491-92). L'èxit de la seva gestió li valgué el nomenament de castellà del castell de Perpinyà (1493), càrrec que heretà, a la seva mort, el seu fill Joan. El 1496 fou també ambaixador reial prop del rei de Romans. 88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albiol i López, Josep (València, s XIX) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Participà, com a paisatgista, en exposicions (1896-98). Pintà, també, alguns retrats. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albiol Navarro, Francesc (Barcelona, 1957 - ) Actor. Debutà professionalment el 1977, i des d'aleshores a participar en nombrosos muntatges com ara Dakota de J. Galceran (1997), El florido pensil (1997) d'A. Sopena, Els gegants de la muntanya (1999) de L. Pirandello, La comèdia dels errors de W. Shakespeare i Vides privades de N. Coward (2000). Rebé el premi d'interpretació de la Crítica de Barcelona el 1996, per La TRIAde presentada a Sitges el 1997, que incloïa Em bec el vec, El microfonista i Ja ve, de les quals és coautor amb Joan Castells. Ha treballat també en televisió i cinema, en pel·licules com ara Gràcies per la propina (1997) de F. Bellmunt, i Morir (o no) (1999) de Ventura Pons. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Albiols (Avià, Berguedà) Forma obsoleta del nom d'Obiols. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albiols, Joan (Catalunya, s XVI – Tarragona, s XVI) Pintor. Establert a Tarragona. En començar el segon quart de la centúria treballava associat amb Joan Homdedéu i Francesc Olives. El darrer, que fou sens dubte la figura principal d'aquell obrador, era gendre d'Albiols. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albir, l' (l'Alfàs, Marina Baixa) Caseriu, situat prop del mar, al límit amb el terme d'Altea. La cala o racó de l'Albir forma el sector meridional de l'olla d'Altea, l'extrem de la qual és la punta de l'Albir (o de la Bombarda), on es troba el far d'Altea. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albó i Corrons, Núria (la Garriga, Vallès Oriental, 2/jul/1930 - ) Escriptora. Ha publicat els reculls de poesies La mà pel front (1962), Díptic (1972), en col·laboració amb Maria Àngels Anglada, i L'encenedor verd (1979); les narracions juvenils: El fantasma Santiago (1979), Grills (1983) i Tanit (1984); i les novel·les Fes-te replicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980) i Tranquil Jordi, tranquil (1984). Del 1979 al 1987 va ser alcaldessa de la Garriga. Col·laborà a la revista "Inquietud" de Vic. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albó i Corrons, Xavier (la Garriga, Vallès Oriental, 1934 - ) Antropòleg. Jesuïta, de molt jove es traslladà a Bolívia i Equador, i hi aprengué el quètxua i l'aymarà. Format als EUA, on presentà la tesi Los mil rostros del quechua. sociolingüística de Cochabamba (1974), s'ha dedicat a l'estudi de la població india boliviana. Entre altres obres, ha publicat El futuro de los idiomas oprimidos (1974), Idiomas, escuelas y ràdios en Bolivia (1975), Achacachi: medio siglo de lucha campesina (1979), ¿Bodas de plata o Réquiem por una Reforma Agraria? (1979). 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albó i Martí, Francesc (Barcelona, 1874 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1918) Polític i advocat. Procedent del carlisme, fou regidor de Barcelona (1901). Membre de la Lliga Catalana, fou diputat (1903 i 1905) i dirigent de Solidaritat Catalana. Autor d'obres històriques i jurídiques. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albocàsser (Manacor, Mallorca Oriental) Antiga possessió, intensament parcel·lada i colonitzada per gent originària, en gran part, de Felanitx. La petita església ha esdevingut vicaria in capite el 1938, la qual comprèn, a més, territoris dels termes de Felanitx i de Vilafranca de Bonany. 100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alboi (el Genovés, Costera) (ant: el Boí) Poble, situat a la dreta del riu d'Albaida (a l'indret on hi ha l'assut de la sèquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d'Albaida. Era un municipi agregat al Genovés el 1845. Fins a l'expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué 102 CATALUNYA - MUNICIPI
103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alboquer, congost d' (Ulldemolins, Priorat) Altre nom del congost de Fraguerau. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alboquers, Jaume d' (Catalunya, s XVII) Famós bandoler que pertanyia als seguidors del conegut Perot Rocaguinarda. El seu ascendent fou tan gran que arribà a exigir dues mil lliures als consellers de la ciutat de Manresa. 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alborache (Alboraig, Foia de Bunyol) Nom castellà del municipi. 106 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
107 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alborch, Carme (València, 1947 - ) Política. Després d'una carrera en dret mercantil, va ser directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) des del 1987 fins al 1993, any que va fer-se càrrec del Ministeri de Cultura. El 1996 va cessar del seu càrrec. 109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alborgi, coves d' (Paterna, Horta) Veure> Coves d'Alborgi, les. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Albornar, l' (Santa Oliva, Baix Penedès) Territori (2,23 km2), separat del nucli d'aquest pels municipis d'Albinyana i de Banyeres del Penedès. Era un antic terme propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Albors i Gisbert, Vicent (Alcoi, 1719 – 1785) Industrial. S'ordenà sacerdot i estudià filosofia i teologia a la universitat de València. El 1755 adreçà, amb el seu germà Pasqual, un memorial a la intendència sol·licitant autorització per a convertir en molí paperer un batan propietat de Pasqual. El molí, situat a la riera del Molinar d'Alcoi, comptava amb 24 piles. El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d'un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència. El 1757, aquest fou introduït a l'oficina de l'estat. El 1764 escriví a Gregori Maians per comunicar-li que estava montant una màquina de cilindres o pila holandesa. La seva fàbrica fou la primera que utilitzà aquesta màquina, que aviat fou introduïda a les altres fàbriques alcoianes. Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers. 113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alborx (Sueca, Ribera Baixa) Despoblat, actualment és una partida situada al nord de la ciutat, entre les carreteres del Perelló i de Sollana. 114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albotaina (Algemesí, Ribera Alta) Partida, antic lloc o alqueria del terme d'Alzira, al nord-est de la ciutat. 115 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albranca (es Mercadal, Menorca) Possessió. El 1789 fou concedit el marquesat d'Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Albranca, Francesc d' Pseudònim del metge i erudit Francesc Camps i Mercadal. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
118 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Albufera, ducat d' (País Valencià) Títol atorgat per Napoleó l'any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d'haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819. Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l'Albufera. El títol es conservat pels seus descendents. Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813). Essent la fotja l'ocell més apreciat de l'Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges. 119 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albufera, parc natural de l' (Horta, Ribera Alta, Ribera Baixa) Zona que circumda l'Albufera. Àrea protegida situada a 4 km de la ciutat de València, que representa el primer territori valencià protegit legalment pel seu valor natural i paisatgístic. La declaració de parc natural l'any 1986 per part del Consell de la Generalitat Valenciana va incloure unes 21.000 hectàrees de terreny, que malgrat tot representen només 121 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albufera, s' (Maó, Menorca) Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l'illa. Es comunica amb el mar obert a través d'un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d'es Grau. 122 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albufera, s' (es Mercadal, Menorca) Possessió, prop del port de Fornells. 123 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Albufera d'Alcúdia, s' (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Veure> Alcúdia, albufera d'. 124 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
125 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
126 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Albufereta, s' (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Antic estany, situat a l'oest de la ciutat, vora la badia de Pollença. 127 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Albufereta d'Alacant, l' (Alacant, Alacantí) Estany dessecat, prop de la costa. Actualment és un centre turístic. A prop, en el tossal de Manises, hi hagué un poblat ibèric, i als peus del tossal ha estat excavada la important necròpolis ibèrica de l'Albufereta (els materials es guarden al Museu Provincial). 128 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
129 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
130 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alburgir, l' (Carcaixent, Ribera Alta) Despoblat. Al s XIII pertanyia al terme d'Alzira. Actualment és una partida de regadiu, a la dreta del Xúquer, en part envoltada per un meandre del riu (racó d'Alburgir).
Anar a: [ Albe ] [ Alberi ] [ Albert, P ] [ Albes ] [ Albio ] [ Albot ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Albelda (
Albéniz i Pascual, Isaac (
Albera, l' (
Alberic (
Alberola i Ortiz, Carles
Albert i Paradís, Caterina
Albesa (
Albi, l' (
Albiñana i Olmos, Josep Lluís (
Albinyana (
Albiol, l' (
Albocàsser (
Albons (
Alboraia (
Alboraig (
Albufera, l' (
Albufera de Mallorca, parc natural de s'