|
|
|
Anar a: [ Pea ] [ Pedralbe ] [ Pedret ] [ Pedrol ] [ Peguera, A ] [ Peguera, P ] En un ignorant, la modèstia és una corona. (Dita medieval) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peà (Navès, Solsonès) Llogaret (971 m alt), aturonat entre el Cardener i el seu afluent, per l'esquerra, la rasa de Peà. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pea, la (Vilamarxant, Camp de Túria) Masia i partida, al nord-oest de la vila, a la dreta del Túria. 3 MÓN - BIOGRAFIA
121 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pebrades, les (la Font de la Figuera, Costera) Caseria, al límit amb el terme de Fontanars dels Alforins (Vall d'Albaida). 122 CATALUNYA - LITERATURA pecador remut, Lo (Catalunya, s XV) Tractat ascètic de Felip de Malla, la seva obra més important. Un sermó predicat davant Alfons el Magnànim, el 1419, a la capella reial de Barcelona, li suggerí la idea d'aquesta obra extensíssima, en dues parts, on desenvolupa el tema, complicat i medieval, de l'entestament de Lucífer a evitar la mort de Crist, per tal que no es produís la redempció del gènere humà. Tota una teoria d'abstraccions i de metàfores posades en moviment inunda aquest llibre ampul·lós, amb moments d'una gran bellesa, al qual, de tant en tant, llargs fragments de prosa rimada donen una musicalitat especial i complicadíssima. Citacions d'autors clàssics s'hi barregen amb passatges bíblics, i arreu voreja un cert humanisme, curiosament integrat en una temàtica típicament medieval, fins a arribar a una mena de fusió entre el reremón pagà i el cristià. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pecanins, Joaquim (Prats de Lluçanès, Osona, 1883 - Banyoles, Pla de l'Estany, 1948) Compositor. Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el Conservatori de Música de Terrassa, l'Orfeó Manresà i l'Escola Coral de Terrassa. Introduí a Manresa el mètode de gimnàstica rítmica E. Jacques Dalcroze. Fundà, a Manresa, les sessions musicals Hores d'Art. Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, com El mestre i La dama d'Aragó. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedemonte i Falguera, Bonaventura (Barcelona, 1881 - Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat, 1950) Farmacèutic (1901). Fou secretari de la Institució Catalana d'Història Natural (1901-03). Publicà diverses obres científiques i un volum de Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires (1929). 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedra (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble, al sud-est de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró. De la seva església de Sant Julià, romànica (s XI), que es troba en estat ruïnós, fou declarada (1984) monument històrico-artístic per la Generalitat de Catalunya. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedra (Àger, Noguera) Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble, al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona. Fou alçat al s XVII, destruït el 1936 (juntament amb la imatge del s XV), i reconstruït el 1944. El lloc era presidit pel castell de Pedra, esmentat ja l'any 1041. Al s XIV ja era un despoblat. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedra, Joan de la (Catalunya, s XV - Palamós, Baix Empordà, s XV) Rellotger i forjador. El 1444 féu per a la catedral de Vic un rellotge amb llunari. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedra, la (la Coma i la Pedra, Solsonès) Poble (999 m alt), situat a l'esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839. Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys. Hi ha les restes de l'antic castell de la Pedra. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
123 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedra Picada, puig de la (Ripollès) Pic (2.045 m alt), situat a la serra de Mogrony, entre la vall de Toses i la de Gombrèn. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pedra Sagrada, sa (Calvià, Mallorca Occidental) Capella, entre el puig de sa Ginesta i el puig d'en Saragossa; lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I i els musulmans mallorquins, el 1229. La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d'altar a la missa celebrada pels catalans abans d'emprendre la batalla. De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial. Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de mossèn Antoni Maria Alcover. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pedrafita (Bissaürri, Alta Ribagorça) Llogaret, al vessant meridional de la serra d'Urmella, ja a la conca de l'Isàvena, prop de Sant Valeri. La seva església (Sant Joaquim) depenia de la parròquia de Sant Feliu de Verí. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrafita (Rubió, Anoia) Casa i església (Santa Anna), al sud del poble 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
124 CATALUNYA - ESPORT Pedraforca, Agrupació Excursionista (Barcelona, 1924 - s XX) Entitat excursionista. Els seus socis dugueren a terme nombroses activitats en tots els camps de la muntanya. Col·locaren llibres-registres en diversos cims del Pirineu, i amb l'Esbart Dansaire Pedraforca impulsaren les activitats folklòriques. Fruit dels estudis realitzats pels seus membres són diversos treballs monogràfics publicats: Núria, Massís de Mont-Perdut i Vall d'Ordesa, Moixeró i Pedró dels Quatre Batlles i Les Fonts del Llobregat. El seu butlletí s'ha beneficiat de la col·laboració d'alguns dels seus associats, excel·lents escriptors, com Pere Català i Roca, Carles Macià i Estanislau Torres. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedragosa i Domènec, Joan (Barcelona, 1930 - ) Dissenyador gràfic. Estudià dibuix i estètica industrial. Col·laborà amb diverses agències de publicitat de Barcelona. Féu una estada al Conseil de Publicité Ralph M. Chavannes a Lausana (1960-62). En retornar obrí estudi propi. Guanyà un Delta de plata ADI/FAD. Professor de grafisme a l'Escola Massana (1964); membre fundador de Grafistes Agrupació FAD. El seu treball manifesta una clara influència racionalista, quasi matemàtica, enriquida per dibuixos i textures de fantasiosa concepció. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedralba (Suera, Plana Baixa) Caseria, al vessant septentrional de la serra d'Espadà, al sector occidental del terme. 20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pedralba, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud. Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes de Real, i finalment 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedralbes (Barcelona, Barcelonès) Barri residencial, dins l'antic terme de Sarrià, que n'ocupa l'extrem occidental, entre el límit de Vallvidrera, el municipi d'Esplugues de Llobregat, el nucli de Sarrià i la Diagonal. S'ha format entorn de l'antic monestir de clarisses, fundat al s. XIV per la reina Elisenda de Montcada. És un barri eminentment residencial, i modernament és conegut per la revaloració del monestir i pel palau reial, construït per la ciutat per a Alfons XIII. S'hi han establert diversos centres d'ensenyament, clíniques i bona part de la ciutat universitària. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedralbes (Catalunya, s XV) Escriptor. Són conegudes algunes mostres de la seva activitat com a poeta. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedralbes, capitulació de (Barcelona, 24/oct/1472) Tractat general de pau, entre Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat. El tractat posava pràcticament fi a la Guerra Civil Catalana i donava diferents terminis perquè tohom s'hi adherís. Amb la concessió d'un perdó gairebé general es procediria a l'alliberament de tots els presoners, el sobreseïment de les causes judicials pendents i la restitució dels béns confiscats per tots dos bàndols. Aquest últim plantejava bastants problemes, però, com és lògic, varen ser els partidaris del rei els més afavorits. També es reconeixia la legalitat de certs impostos establerts durant la guerra i les emissions de censals de les institucions catalanes: la Generalitat, el Consell del Principat i el Consell de Cent barceloní. Es restituïen, de manera parcial, territoris i drets... Segueix... 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - ART
26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedralbilla (Olocau de Carraixet, Camp de Túria) Partida, al nord-est del terme, drenada pel barranc de Pedralbilla, que neix a la serra de Portaceli, dins el municipi de Gàtova (Alt Palància), i desemboca al barranc 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedrals i Moliné, Artur (Barcelona, 1842 – 1895) Bibliòfil, numismàtic i arqueòleg. Amb Campaner i Fuertes fundà la revista "Memorial Numismático Español". Col·laborà a a la "Revista de Ciències Històriques" i a diverses publicacions nacionals i estrangeres. Entre els seus treballs cal assenyalar la part numismàtica de la Historia de España de Modesto Lafuente, la sèrie d'articles sobre Novedades de la Numismática Española i la publicació de la primera moneda de la seca de l'Alguer. Ordenà i dirigí el Catálogo Numismático de Vidal i Quadras. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Letres de Barcelona. De la seva col·lecció de monedes (1.816 peces) destacava la sèrie catalana, considerada la més important de la península Ibèrica, la qual, a la seva mort, fou adquirida per la diputació provincial. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedramala (Benissa, Marina Baixa) Caseria, al sector costaner del terme, al sud de la vila. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedregal, el (Tàrrega, Urgell) Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Pedregal), situada a l'oest del poble, filial de la de Vallbona de les Monges. Fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola i tingué força vitalitat (una abadessa i 12 monges) fins al s XIV, que inicià la decadència. El 1589 l'abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta. S'extingí el 1604, que fou refós amb el de Sant Hilari de Lleida. És tradició que les pedres del monestir i del claustre serviren per a refer les muralles de Tàrrega. De les restes gòtiques de l'església hom reféu una petita capella prop de l'emplaçament inicial. 30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedreguet (Amer, Selva) Raval (o Vilafreser), on hi ha la capella de la Mare de Déu de la Pietat, del s XVII, on es revestien els bisbes i els abats en entrar a la vila. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedreira i Fernández, Josep (Barcelona, 16/mar/1917 - ) Editor i escriptor. Fill de pares gallecs i de formació autodidàctica, s'afilià al moviment catalanista i lluità amb l'exèrcit republicà durant la guerra civil. A la postguerra fou militant del Front Nacional de Catalunya i un dels impulsors de la renaixença poètica, a través de les col·leccions "Els llibres de l'Óssa Menor" i "Les Quatre Estacions". Poeta en català i en gallec, ha publicat versos esparsos, i ha promogut els premis Óssa Menor, Carles Riba i Salvat-Papasseit. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedrera, la (Tibi, Alcoià) Caseria, a l'esquerra del riu de Montnegre, al nord de la vila. 35 CATALUNYA - ART
36 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedrera, la (Vilanova de Meià, Noguera) Jaciment del Cretaci inferior, al poble de Santa Maria de Meià. La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment. Des de llavors, s'han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies. Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar. Entre la fauna de la Pedrera, s'hi troben diferents espècies de peixos i una variada fauna d'insectes i aranyes. Entre els vertebrats, destaca la presència de tres espècies de granotes, dos llargandaixos primitius i un cocodril de mig metre de llargada. Destaca també la troballa de diverses restes d'aus fòssils. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedrera, muntanya de la (Sagunt, Camp de Morvedre) Elevació muntanyosa (249 m alt), al nord de la ciutat, entre les muntanyes de Ponera i Romeu. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedres-Blanques, port de (Pallars Sobirà / Vall d'Aran) Veure> Bonaigua, port de la. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedret (Girona, Gironès) Raval de la ciutat, a la dreta de l'Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-occidental de Montjuïc. Es formà a la sortida de l'antic portal de Santa Maria o de França. Documentat des del s XII, el 1420 s'hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar. Des del s XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l'hospital de llebrosos de Sant Llàtzer (s XII). Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l'església del convent dels agustins, i que, sobretot el s XVII, fou centre d'atracció de la comarca. A la segona meitat del s XIX s'hi instal·là la fàbrica de paper continu L'Aurora. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedret (Pedret i Marzà, Alt Empordà) Poble, situat a la vora de la riera de Pedret. De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi. El lloc és esmentat ja el 1060. Fou del comtat d'Empúries. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedret, mestre de (Catalunya, s XII) Hipotètic pintor romànic anònim. Deixà, a l'església de Sant Quirze de Pedret, prop de Berga, el seu cicle més important de pintures; la seva activitat s'estén des del Berguedà fins a l'església de Tredós, a la Vall d'Aran, passant per Escaló i Esterri d'Àneu. Es caracteritza per la brillant gamma de colors que utilitza, la rapidesa del cop de pinzell, l'expressió i la vivacitat dels rostres de les seves figures. Aquest artista, juntament amb els mestres de Taüll i de la Seu d'Urgell, és el més important de la pintura romànica catalana del s XII. És palesa la seva influència a Santa Eulàlia d'Estaon, a Sorpe, Argolell i Orcau i, d'una forma menys acusada, a Esterri de Cardós i a Andorra. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrinyà (Crespià, Pla de l'Estany) Poble, al nord-oest del terme, centrat per l'església de Sant Just i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià. El lloc pertanyia el s. XIV al castell de Dosquers. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrinyà (la Pera, Baix Empordà) Poble, situat a la capçalera de la riera de la Pera. La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l'absis decorat amb frescs romànics (el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús), actualment conservades al Museu Diocesà de Girona. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedrinyà, mestre de (Catalunya, s XII) Pintor romànic anònim. Autor dels murals de la petita parròquia de Pedrinyà. Aquesta obra presenta moltes relacions amb l'estil del mestre d'Osormort i amb el del mestre d'Espinelves. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Pedrissa, sa (Deià, Mallorca Occidental) Antiga torre de defensa, més coneguda amb el nom de torre de Deià. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedritxes, serra de les (Matadepera / Terrassa, Vallès Occidental) Contrafort (759 m alt) meridional de la serra de l'Obac, al límit entre els dos termes, al primer del qual s'estén, als vessants de la serra, damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, can (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental) Antiga masia, al nord del poble de Plegamans, prop de la qual hi ha la famosa alzina de can Pedró, darrera la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri mixt d'habitatges i indústria, a l'extrem nord-est del terme (Cornellà de Dalt), damunt l'antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera. La parròquia (Sant Miquel) i l'institut de segon ensenyament són centres d'activitats culturals. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Palamós, Baix Empordà) Promontori que tanca per llevant la badia de Palamós, limitat al sud per la punta del Molí, i sobre el qual s'assenta el nucli vell de la vila de Palamós. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Madremanya, Gironès) Veïnat, al nord del poble. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Barri de l'oest del poble de Pi. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Sant Hilari Sacalm, Selva) Santuari (Mare de Déu del Pedró), al sud-est del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l'antic terme de Santa Margarida de Vallors. Consta des del 1280. L'església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619; s'hi conserva una imatge del s XVI. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Caseria, a la dreta del Rissec, al nord-oest de Sant Sadurní. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pedró, Vicent (País Valencià, s XVIII) Escriptor. Era metge a València. És autor de poesies en llengua catalana. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedrol i Rius, Antoni (Reus, Baix Camp, 1910 – Madrid, 1992) Advocat i jurista. S'establí a Madrid, on s'especialitzà en dret mercantil. Degà del Col·legi d'Advocats de Madrid (des del 1973) i president del Consell General de l'Advocacia (des del 1974), es va distingir per la defensa de la professió i dels drets democràtics. Els anys 1977-78 fou senador per designació reial. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Catalunya té i tindrà sempre un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. (Manuel de Pedrolo, 12/ago/1988) 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedrós (Vilabella, Alt Camp) Despoblat i antic terme, al sud-oest del poble, on es conserven les seves ruïnes. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedrós (Albatàrrec, Segrià) Despoblat i antic terme, al sud-est del poble, vora el canal d'Urgell. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrós (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Veure> Sant Amanç de Pedrós. 67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pedrós, pic (Angostrina, Alta Cerdanya) Cim (2.831 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix (Sabartès). Domina per l'est l'estany de Lanós. 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pedrós, puig (Alta Cerdanya) Veure> Campquerdós, serra de. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrosa (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Sector de la ciutat, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat del barri de barraques de la Bomba. La urbanització, formada per blocs d'habitatges, fou programada per l'Instituto Nacional de Urbanización a la dècada del 1960. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrosa, cala (Palafrugell, Baix Empordà) Cala de la Costa Brava, que tanca pel sud la punta Pedrosa, al nord del promontori del far de Sant Sebastià. 71 ANDORRA - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrosa, plana (Sant Just Desvern, Baix Llobregat) Urbanització de tipus ciutat-jardí, situada al nord-oest del nucli urbà, prop del camí de Vallvidrera. La parcel·lació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys vint i continuada vers el 1950. 73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pedrui (la Pobla de Roda, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu de Pedrui). 74 CATALUNYA - MÚSICA Pegasus (Catalunya, 1982 - ) Grup pioner del jazz-fusió. Format per Josep Mas Kitflus (teclats), Santi Arisa (bateria i percussió), Rafael Escoté (baix) i Max Sunyer (guitarra). El disc Nuevos encuentros (1982) marcà la seva entrada en el mercat discogràfic, seguit per Comunicació (1983), Pegasus a Montreux (1984) i Searching (1985). El mateix any actuaren al Carnegie Hall de Nova York, en el marc del festival de jazz d'aquesta ciutat. La dècada dels 1980 acabà amb Simfonia d'una gran ciutat, Còctel i El setè cercle (1990), amb el qual actuaren per primer cop al Palau de la Música Catalana. El 1997 enregistraren Selva pagana. 75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera (Espot, Pallars Sobirà) Coma (2.982 m alt) que devalla dels cims que separen la vall d'Espot de la d'Àssua i la Fosca, i entre els quals sobresurt el pic de Peguera, localitzat dins el parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera (Fígols de les Mines, Berguedà) Poble (1.701 m alt), situat a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al sud, i la serra d'Ensija, al nord, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs. Domina les cases el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera, 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Peguera (Calvià, Mallorca Occidental) Antiga possessió i actual centre turístic, prop del límit amb el d'Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s'estenen al nord de la cala de Santa Ponça. El 1975 tenia unes 9.000 places turístiques. L'església parroquial (1966), dedicada al Sant Crist (imatge mutilada trobada a la platja de Torà el 1937), s'independitzà de la de Capdellà el 1967. En aquest indret Jaume I establí el seu campament abans de la batalla de Santa Ponça (1229) i també hi desembarcà Pere III el 1343. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera (Catalunya, inici s XII - s XIX) Llinatge de cavallers, després nobles. Els seus orígens són obscurs. Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera (Fígols de les Mines) pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya. Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Andreu de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Segurament diferent de l'homònim. El 1399 assistí, a Saragossa, a la retardada coronació de Martí I l'Humà i de Maria de Luna. Durant les festes fou armat cavaller pel rei. 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Peguera, baronia de (Berguedà) Jurisdicció senyorial. Centrada al castell de Peguera i que comprenia els llocs de Vallcebre, Fígols, Sant Julià i Fumanya. Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera. El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1348 al seu nebot Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur, baró de Pinós, vescomte d'Illa i Canet. Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Berenguer de (Catalunya, s XII) Senyor de Berga. Fill de Ponç de Peguera i nét d'Hug de Peguera. El 1190 vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Berenguer de (Catalunya, s XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. El 1469, amb Ramon de Merlès, operava amb eficàcia des del castell de Montfalcó, atacant repetidament els reialistes. El 1484 assistí a les corts generals de Tarassona. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Berenguer de (Catalunya, s XVI – s XVII) Noble. Fou membre de la Junta de Reclutament del Principat el 1597-98, durant la invasió francesa. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Bernat de (Catalunya, s XIII - 1327/31) Noble. Nét de Ramon de Peguera i de Gurb. Es casà amb Blanca de Bell-lloc, senyora de la casa forta de Vinyoles (Centelles). Els succeí llur fill Ramon de Peguera i de Bell-lloc. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Bernat de (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 12/jun/1409) Cavaller. El 1409 anà amb l'expedició de Pere Torrelles a Sardenya, on participà a les accions de tempteig davant la plaça de Sanluri, al final de les quals les forces catalanes retornaren a Càller, però pel camí Bernat es distancià i es perdé, i fou mort pels rebels. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 ANDORRA - GEOGRAFIA Peguera, cortals de la (Sant Julià de Lòria, Andorra) Cortals, al vessant septentrional del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera, al peu del bosc de la Peguera. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Ermengol de (Catalunya, s XVII – Manresa, Bages, s XVIII) Cavaller. Combaté a la guerra de Successió. El 1706 era capità de la Coronela de Barcelona durant el setge frustrat de Felip V. Formà al regiment barceloní de reforç format en auxili de Vic l'any 1709. El 1713, desenganyat de les possibilitats de resistència, es retirà a Manresa. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Galceran de (Catalunya, s XVI – s XVII) Cavaller. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d'altres membres del seu llinatge. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Guerau de (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1636) Cavaller. Fou durant molts anys ambaixador de la ciutat de Barcelona a Madrid, d'on es reitrà el 1633, per considerar que la cort de Felip IV es negava a atendre'l. El jun/1633 gestionà prop del virrei, en nom del Consell de Cent, la construcció d'una conducció d'aigües del Llobregat per al servei de Barcelona. Pel nov/1633 era elegit conseller en cap de la ciutat. Fou administrador de l'Hospital de la Santa Creu, càrrec que ocupava en morir. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Guillem de (Catalunya, s XIII) Castlà de Peguera. Es casà amb Ermessenda de Gurb i d'Olost, que li aportà en dot el castell d'Olost, al Lluçanès. Foren pares de Ramon de Peguera i de Gurb. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Hug de (Catalunya, . XII) Cavaller. És el primer que apareix documentat d'aquesta família. Fou pare de Ramon de Peguera. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Hug de (Catalunya, s XII) Senyor de Berga. Per compres fetes als Berga esdevingué senyor d'importants béns i d'un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 (consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug, el seu fill Ponç i el seu nét Berenguer). 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Jeroni de (Catalunya, s XVI – s XVII) Noble. Amb altres familiars seus destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Lluís de (Manresa, Bages, 1540 - el Bruc, Anoia, 1610) Jurisconsult. Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova. Assessor del capità general de Catalunya i oïdor de l'Audiència de Barcelona. És autor de diverses obres: Decisiones aureae Cathaloniae Senatus, Quaestiones in actu practico frequentiores in Barcinona, regio consilio criminali majore parte decisae, Aurea elegans repetitio, Quoniam per iniquum, Illustrationes feudales et emphyteuticales (1687) i Pràctica, forma i estil de celebrar Corts Generals a Catalunya (1682). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Pere de (Urgell, s XII) Noble. Fou conseller del comte Ermengol VI d'Urgell. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Ponç de (Catalunya, s XII) Senyor de Berga. Fill d'Hug de Peguera i pare de Berenguer de Peguera. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Ramon de (Catalunya, s XII - 1124) Noble. Fill d'Hug de Peguera. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera, rasos de (Berguedà) Massís calcari del Pre-pirineu, situat a la dreta del Llobregat, entre la serra de Queralt (sud) i la serra d'Ensija (nord), de la qual el separa el pla de les Tores. El pic de Peguera té 1.989 m d'altitud. La superfície forestal està integrada per pins, especialment el rajolet; hi ha comunitats per a l'explotació dels boscos de propietat col·lectiva. Les formes suaus de plegament i les bones condicions de la neu la feren apta per a la instal·lació, el 1933, d'una estació d'esports d'hivern. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera, vall (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Alta vall, formada al vessant meridional del pic d'Escorbes (2.788 m alt.) i del pic de vall Peguera (2.743 m) (al sud-est del primer i que domina, per l'oest, la conca de Baiau). És drenada pel barranc de vall Peguera, que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i Baillet, Joan de (Catalunya, s XVIII – 1837) Noble. Nét de Josep de Peguera i de Rialb i darrer membre de la branca de Barcelona, ja que morí sense fills, i la representació d'aquesta passà als seus nebots els Càrcer. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i Claris, Joan de (Manresa ?, Bages, s XVI – Barcelona, 1645) Cavaller i polític. Cosí de Pau Claris. Defensà el Rosselló (1597-98) de la invasió francesa. Fou delegat de la Generalitat a Madrid per tal de negociar l'alliberament de Francesc Tamarit. En esclatar la guerra dels Segadors, hi fou detingut. Gràcies a un bescanvi retornà a Barcelona (1641), i el 1643 representà el Consell de Cent davant la Generalitat i el virrei francès. El des/1643 fou nomenat mostassà de les places de Barcelona. 126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i Claris, Maciana de (Catalunya, s XVII - 1642) Filla de Lluís de Peguera i germana de Joan. Fou muller de Francesc de Vilana i Martí, el besnét dels quals fou Josep de Peguera-Vilana i de Millars. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i d'Aimeric, Antoni de (Barcelona, v 1682 – València, 1707) Polític i escriptor. Pertanyia a una noble família catalana i fou un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats. Intel·lectual d'acció i austròfil, als inicis de la guerra de Successió signà, juntament amb Domènec Perera, el pacte anglocatalà de Gènova, el 20/jun/1705. Lluità al capdavant de la caballeria catalana, i d'entre els seus èxits sobresurten la presa del castell de Mallén i la conquesta de Borja. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i d'Aimeric, Lluís de (Catalunya, s XVII - Gurp de la Conca, Pallars Jussà, s XVIII) Fill de Guerau de Peguera i de Berardo, i germà d'Antoni i de Josep Francesc. Fou membre de l'Acadèmia dels Desconfiats. Morí lluitant al costat dels austriacistes a Gurp de la Conca. Li fou donat pel rei-arxiduc, del qual havia estat patge, el comtat de Peguera el 1708. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i d'Alegre, Bonaventura de (Catalunya, s XVII – 1714) Militar austriacista. Fill de Josep de Peguera i de Cortit. Fou capità del regiment de cavalleria de la Fe, que es trobà al combat victoriós de Caldes d'Estrac i operà amb el seu pare al front de la Cerdanya. Fou el pare de Carles de Peguera i de Gelpí. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Bell-lloc, Ramon de (Catalunya, s XIV – 1388) Fill de Bernat de Peguera i de Blanca de Bell-lloc. Fou conseller de Pere III el Cerimoniós, a qui comprà (1353) el castell de Tornamira, i adquirí, també per compra, les senyories de Santa Creu del Mujal (Castelladral) i Sant Genís de Massadella (1370) al consell general de Manresa, i la baronia de Lluçà, el 1376, a Pere Galceran (III) de Pinós i de Fenollet, baró de Pinós. Fou majordom de la reina Elionor de Sicília i participà a la guerra contra Castella. El 1383 fou expulsat del servei reial per les corts de Montsó. Tingué també el castell de l'Espunyola. Deixà tres fills, que formaren tres línies del llinatge: Ramon, Andreu i Guillem de Peguera i de Cervelló. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Cervelló, Andreu de (Catalunya, s XIV – 1412) Baró de Balsareny. Fill de Ramon de Peguera i de Bell-lloc i germà de Ramon i de Guillem. Comprà al seu germà gran la baronia de Balsareny (on, al castell, allotjà el rei Joan I el 1393) i el castell de Cornet. El 1393 es construí un casal a Manresa que fou la residència d'aquesta línia. Fou veguer i batlle de Manresa i el 1396 capità en la lluita contra el comte de Foix. Foren fills seus Joan, Guillem i Bernat de Peguera i Rajadell. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Cervelló, Guillem de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Mura i de la quadra de Castelltallat. Heretà el castell d'Espunyola i comprà al rei les parròquies de Sant Martí Solerman. Sant Andreu de Socarrats i Sant Pere de Salo. Fou també senyor de Sant Pere de l'Esgleiola, Meià, la quadra del Soler de la Guàrdia i el castell de Matamargós. El seu fill fou Joan de Peguera i de Vilalta. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Corbera, Andreu de (Catalunya, s XV – 1494) Conseller reial. Fill de Bernat de Peguera i de Rajadell i germà de Bernat. El 1462 es trobava entre els membres del seu llinatge que seguiren la causa de Joan II. Fou inclòs en una de les relacions d'enemics de la terra que publicà la Generalitat. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Corbera, Bernat de (Catalunya, s XV) Veguer i batlle de Manresa (1472). Fill de Bernat de Peguera i de Rajadell i germà d'Andreu. Durant la guerra contra Joan II fou partidari del rei. Foren fills seus Pere (o Pere Joan) i Lluís de Peguera i de Vilanova. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Cortit, Josep de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Coronel. Nét de Jacint de Peguera i Desbosc. Heretà de la seva mare la senyoria de Gra. Fou un destacat austriacista a qui el 1714 foren confiscats els béns i obtingué, però, passaport d'emigració. Fou pare de Bonaventura de Peguera i d'Alegre.
Anar a: [ Pea ] [ Pedralbe ] [ Pedret ] [ Pedrol ] [ Peguera, A ] [ Peguera, P ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pearson, Frederick Stark 
Pedralba
Pedralbes, monestir de
Pedralbes, palau de
Pedreguer
Pedrell i Sabaté, Felip
Pedrera, la
Pedret i Marzà
Pedro i Pons, Agustí
Pedrolo i Molina, Manuel de
Pego, valls de