|
|
|
Anar a: [ Monf ] [ Moni ] [ Monl ] [ Mono ] [ Mons ] [ Mont ] L'home que sap, res no parla; l'home que parla, no sap res. (Lao Tse) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monfar i Sorts, Dídac (Barcelona, s XVII - Terrassa, Vallès Occidental, 1652) Historiador. Fou arxiver de la Corona d'Aragó i publicà diverses obres sobre els comtes d'Urgell, de Barcelona, i sobre els reis de la corona catalano-aragonesa. És autor de la crònica Lo Comte d'Urgell, Jaume el Desditxat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monfar i Sorts, Esteve (Catalunya, s XVI – s XVII) Jurista. Tingué un paper important als rebomboris del pa de 1604. Fou Conseller en Cap de Barcelona el 1605. Era doctor en drets. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monfar i Sorts, Francesc (Barcelona, s XVII – 14/ago/1714) Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent. El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d'Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona. Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació. Morí a la primera fase de la batalla del 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monfar i Sorts, Joan Baptista (Barcelona, s XVII) Jurista. Era doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona. El 1634 actuà de delegat del braç militar prop del Consell de Cent. En començar la guerra dels Segadors serví com a capità d'artilleria. Recompensant els serveis prestats, el Consell el nomenà, amb caràcter vitalici, assessor de la Batllia General. Fou elegit conseller tercer de Barcelona el 1644. El 1649 era ambaixador de Barcelona davant la cort de França. L'any següent fou elegit per al càrrec d'obrer de la ciutat, al qual renuncià al cap d'algun temps. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monfort, Antoni (Catalunya, s XIX) Impressor. El 1825 establí a Barcelona el primer taller dedicat exclusivament a treballs de litografia. Funcionava a l'edifici de la casa Padellàs, aleshores al carrer de Mercaders. Després es traslladà a la Riera de Sant Joan, on treballava en unió del seu fill o parent, Josep Monfort. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monfort, Lluís (València, 1780 – 1829) Eclesiàstic. Fou batxiller en filosofia i doctor en cànons. Actuà de capellà castrense i exercí interinament el vicariat general de l'arxidiòcesi de València. Redactà el "Diario del Reino de Valencia". És autor del recull Poesías varias i de bon nombre d'obres, algunes d'elles religioses i d'altres destinades a l'estudi del castellà. Entre les segones sobresurt la titulada Diccionario manual de los sinónimos y equívocos de la lengua española. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monfort i Asensi, Manuel (València, 1736 – 1806) Gravador. Fill de l'impressor Benet Monfort i Besades. Format a València amb els germans Vergara. Tingué part activa en la fundació de l'Acadèmia de Belles Arts de València, on esdevingué director de gravat el 1765. Il·lustrà la Guerra de Yugurta, traduïda per l'infant Gabriel de Borbó (1772). Fou un dels iniciadors de la Calcografía Nacional de Madrid. Féu diversos retrats, 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monfort i Besades, Benet (València, 1715 – 1785) Impressor. Des del 1771 fou impressor de la universitat valenciana, i més tard també d'altres entitats i corporacions. La qualitat de la seva producció és notable. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monfort i Miquel, Antoni (Calaf, Anoia, 1790 - Barcelona ?, s XIX) Cartògraf. És autor d'un plànol de Barcelona i de la seva rodalia (1818), i d'un globus celeste i terraqui (1819). Els darrers foren adoptats pels centres d'ensenyament. 10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Monforte (Vinalopó Mitjà) Nom castellà de Montfort. 11 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Monforte, principat de (Sicília, Itàlia) Títol senyorial, concedit el 1628 a Josep de Montcada- Pollicino- Castagna i Saccano, primer comte de San Piero de Monforte. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinét i setè príncep, Manuel de Montcada i Oreto. Continua en la mateixa família. 12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Monfreid, Georges Daniel de (París, França, 1856 - Cornellà de Conflent, Conflent, 1929) Pintor i xilògraf. Fou conseller i apoderat de Paul Gauguin, al qual ajudà econòmicament, li comprà obres i mantingué una interessant correspondència. S'establí al Rosselló i participà en l'exposició d'artistes rossellonesos celebrada a Barcelona el 1905. Té obra al Museu de Besiers (paisatge de Prats de Balaguer) i a París. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Monges, estany de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Estany d'origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí. És dominat al nord pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l'estany de Travessani, és un dels cursos 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mongia, la (Sant Feliu Sasserra, Bages) Caseria (o el Carrer de la Mongia), al sud del poble. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mongrell i Torrent, Josep (València, 3/ago/1870 – Barcelona, 5/nov/1937) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles, de Pinazo i, a Madrid, de Sorolla. La seva producció és mou dins l'estil realista propi de l'època. Conreà amb preferència el paisatge marítim i el quadre de gènere (Mosqueters jugant a escacs, Vella en oració, La barca, Família de pescadors, etc). Conreà, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura. Es retirà a Cullera el 1906 fins al 1913, any que esdevingué professor numerari a l'Escola de Llotja de Barcelona, on, entre altres deixebles, tingué Antoni Clavé, que l'ha descrit com un mestre obert i positiu. Membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya el 1914, exposà a Barcelona i el 1923 a Madrid. La seva obra principal és el mural de La Mare de Déu de Montserrat voltada dels sants i reis que l'han visitada (1927), que presideix la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monguió i Fonts, Josep (Tortosa, Baix Ebre, 1907 - Catalunya, s XX) Pintor. Germà de Pau i fill de Pau Monguió i Segura. Ha obtingut diversos premis, conreant un estil més aviat academicista. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monguió i Fonts, Pau (Tarragona, 1892 - Barcelona, s XX) Arquitecte. Germà de Josep. Obtingué el títol el 1919. Residí a Barcelona, on ha estat catedràtic de l'Escola d'Arquitectura. Fou arquitecte municipal de Tortosa i d'Esplugues de Llobregat. Ha publicat articles sobre temes arquitectònics. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monistrol, Gervasi de (Catalunya, s XVII) Religiós. És autor del Plano de una acequia navegable de Martorell a Barcelona, publicat el 1632, en el qual pretenia resoldre el problema de la navegabilitat del Llobregat. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monistrol d'Anoia (Sant Sadurni d'Anoia, Alt Penedès) Poble (139 m alt), situat a l'esquerra de l'Anoia, enfront del seu aiguabarreig amb la riera de Mediona. El lloc, esmentat ja el 986, pertangué al terme del castell de Subirats. Formava municipi independent a mitjan s XIX (el 1820, però, havia estat temporalment incorporat ja a Sant Sadurní). L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Fou de la senyoria dels Dusai, que obtingueren el marquesat de Monistrol d'Anoia. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Monistrol d'Anoia, marquesat de (Catalunya) Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí. Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA
23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 CATALUNYA - MUNICIPI
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monistrolet (Rajadell, Bages) Poble (o Monistrol de Rajadell), a l'esquerra de la riera de Rajadell, sota el coll Baix, al voltant de l'església parroquial (Santa Maria). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monjalés Pseudònim del polític i historiador Josep Soler i Vidal. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Monjas, Las (Venta del Moro, Plana d'Utiel) Llogaret, situat uns 6 km a llevant de la vila. 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Monjo i Carreras, Dídac (Maó, Menorca, 1924 - Barcelona, 1/mai/1999) Tenor. A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó. Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu (1945-48); des del 1948 hi feu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo. Actuà en l'estrena de Canigó, d'A. Massana (1953). Ha actuat també a Maó i a València, entre altres llocs, i ha exercit de director escènic molt sovint. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monjo i Corbera, Feliu Nicolau de (Barcelona, s XVII - Viena, Àustria, s XVIII) Militar. Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III. Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714. En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena. Ajudà Francesc de 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Monjo i Nicolau, Albert (Palma de Mallorca, 1645 – 1732) Frare carmelità. Era doctor en teologia. Actuà dues vegades a Roma com a delegat especial de la cort espanyola. Ocupà nombrosos càrrecs eclesiàstics, entre ells el de visitador general de Mallorca, França i Sardenya, així com el de provincial del seu orde. Deixà escrites tres obres en castellà i nou en llatí. 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Monjo i Pons, Joan (Maó, Menorca, 1818 – Barcelona, 1884) Científic. A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica. Després de residir un quants anys a Cuba i d'exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l'estudi de la construcció naval: publicà Curso metódico de arquitectura naval (1856). A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l'Escola de Nàutica d'Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar. Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monjos, els (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Poble (161 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Barcelona a València per l'Ordal, és el nucli més important del terme. Juntament amb la tradicional activitat agrícola, amb predomini del conreu de la vinya, s'ha desenvolupat una gran activitat industrial. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monlau i Sala, Josep (Barcelona, 1832 - Palma de Mallorca, 1908) Naturalista i agrònom. Fill de Pere Felip. Fou professor de l'Institut barceloní. És autor de tres llibres de text i d'un Tratado de olivicultura (1877). 38 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monleon i Bennácer, Josep (Tavernes de la Valldigna, Safor, 1927 - ) Escriptor i director de teatre. Guionista i adaptador al castellà d'obres de Brecht, crític de la revista "Triunfo". Obtingué el premi Nacional de Periodisme de Teatre el 1960 i la medalla d'or a la millor crònica estrangera sobre el Festival de Cinema de Mannheim (Alemanya). Fundà les revistes "Primer Acto" i "Nuestro Cine", a les quals col·laborà, i dirigí la col·lecció d'obres teatrals "Taurus". Ha publicat molts textos sobre teatre, com El teatro de Max Aub (1971), Treinta años de teatro de la derecha (1971) o El teatro del 98 frente a la sociedad española (1975). 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monleón i Estellés, Sebastià (València, 1815 – 1878) Arquitecte. Representant d'un neoclassicisme sobri i acadèmic. És l'autor de nombrosos edificis entre els quals sobresurt la plaça de toros de València (1850-59), en la qual renuncià al típic estil mudèjar per donar-li tota la monumentalitat i dignitat de les obres clàssiques. És autor també del Teatre Principal de València i de l'Asil Romero, entre d'altres obres. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monleon i Torres, Rafael (València, 1843 – Madrid, 1900) Pintor. Fill de Sebastià Monleón i Estellés. Viatjà per Europa a fi de poder ampliar els seus estudis i, en tornar a Espanya, treballà amb Haes i Montesinos. Home de grans coneixements nàutics, fou restaurador del Museu Naval de Madrid. Les seves obres, dedicades la majoria al mar i als homes, són plenes de romanticisme (Naufragi a la mar del Nord, Marina, Temporal, etc). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monllor, Joan Baptista (Catalunya, s XVI) Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Tingué fama pels seus coneixements de geografia i cosmografia. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monmany, Antoni (Catalunya ?, s XIX) Advocat i escriptor. És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monmany, Ferran (Barcelona, segona meitat del s XIX) Advocat i escriptor. És autor d'obres de caràcter docent i divulgador relatives a la llengua castellana. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Monnàber (Fornalutx, Mallorca Occidental) Possessió, al nord-est de la vila, al vessant occidental de la serra de Torrelles, al límit amb el municipi d'Escorca. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monnar, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític. Era doctor en medicina. Pertanyia al Consell de Cent i el 1708 fou nomenat ciutadà honrat. Membre del govern provisional català en 1713-14. Per haver estat elegit obrer o prohom antic, ell fou qui prengué el jurament de Rafael Casanova quan assumí el càrrec de Conseller en Cap, el 13/des/1713. Participà a les principals reunions del govern, com la celebrada sota les voltes de Sant Antoni a la tarda de l'11/set/1714, poc abans de la capitulació. Després d'aquesta, els seus béns foren confiscats pels borbònics. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Monné, Joan (Perpinyà, 1838 – Marsella, França, 1916) Escriptor. El 1887 fundà la revista "Lo Felibrige", que dirigí fins el 1902. Publicà drames en vers -Casau, Espigueta-, un recull de sonets, Rosari d'amor (1906), i un recull de dotze cants escrits en heptasíl·labs, Mentina (1907). El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs. Traduí L'Atlàntida de Verdaguer en prosa occitana (1888). 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monner (Gósol, Berguedà) Veure> Bonner. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monner, Agustí (Catalunya, s XIX – 1868) Actor. Formà part del repartiment de l'estrena de La Verge de les Mercès (1856), l'obra de Manuel Angelon que obrí al teatre català renaixentista un camí ambiciós. Les seves actuacions foren molt aplaudides. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monner i Sans, Ricard (Barcelona, 1853 - Buenos Aires, Argentina, 1927) Filòleg i escriptor en castellà. El 1889 s'establí a Buenos Aires, on es convertí en un dels intel·lectuals més estimats de l'Argentina. La seva producció és molt abundant, es destaquen llibres de poesia, una Gramática de la lengua castellana (1892), molt difosa, Los catalanes en la defensa y reconquista de Buenos Aires (1800-07), De algunos catalanes ilustres en el Río de la Plata, etc. 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Monografies Mèdiques (Barcelona, mai/1926–des/1936 - 1969- ) Col·lecció de publicació mensual de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Dirigida per Jaume Aiguader i Miró. Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina. El 1969 hom n'inicià una nova col·lecció, que ha ssolit una gran difusió per tots els Països Catalans. 56 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monràs, Josep (Catalunya, s XVII) Jurista. Era assessor de la Capitania General del Principat. Comentà l'obra del seu col·lega Joan Pau Xetmar. És autor de Discursos jurídicos sobre presas de armadores y bienes de enemigos naufragados y sobre saca de caballos, según las constituciones de Cataluña. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monravà, Berenguer de (Catalunya, s XIV – s XV) Jurista i eclesiàstic. Fou oficial i procurador del bisbe d'Urgell. El 1411, representant el Parlament de Catalunya, anà a Morella per intentar una solució d'arbitratge al greu conflicte que existia entre aquella vila i els pobles de la rodalia. Aconseguí que l'afer fos sotmès a l'arbitratge de Joan Desplà i Berenguer de Tagamanent. Fou un dels tres parlamentaris autoritzats a organitzar un servei d'espionatge per tal que el Parlament de Catalunya tingués esment de fets esdevinguts en altres punts. El 1426 era canonge sacristà del capítol urgellenc. Escriví en llatí una genealogia dels contes de Barcelona titulada Privilegia civitatis Barcinon. Regum Aragoniae Genealogia i les obres Liber incharta ann. C. forma folii, Berengarii iterum, lumen constitutionum usaticorum et consuetudinum Cataloniae ad relevamen laboris advocatorum ordina alphabeti ano MCDXXVI, i Constitutiones quaedam provinciae Tarraconensis. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monravà i Cortadellas, Lluís (Tarragona, s XIX – Barcelona, 1927) Militar. Assolí el grau de general d'enginyers. Dirigí les obres de defensa naval de Palma de Mallorca i de Cartagena. Fou ministre de la guerra i governador civil de Valladolid. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monreal i Agustí, Lluís (Barcelona, 7/nov/1942 - ) Museòleg i historiador de l'art. Fill de Luis Monreal y Tejada. Fou conservador del Museu Marés de Barcelona, professor de museologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i secretari del Consell Internacional de Museus (ICOM), a París, durant el període 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monreal y Tejada, Luis (Saragossa, Aragó, 1912 - Barcelona, 1/nov/2005) Historiador de l'art. Fou comissari del Patronat Artístic dels Països Catalans (1939-47), càrrec des del qual dirigí diverses restauracions d'obres medievals. Membre de l'Acadèmia de Sant Jordi i de la de San Luis de Saragossa. Ha publicat, entre d'altres: La catedral de Vich (1942), Las cien mejores obras de la arquitectura española (1945), Els castells medievals a Catalunya (3 volums 1955-68), juntament amb Martí de Riquer, i un Diccionario de términos de arte (1992). 62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Monreale, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal, creada el s. XV i concedida a Guillem Ramon de Montcada i de Luna, senyor d'Aitona. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monroger, Guiu (Catalunya, s XIV) Teòleg. És autor del tractat Manipulus curatorum, obra que fou traduida a diversos idiomes. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monroig i Valls, Ramon (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1814 – Barcelona, 1874) Industrial. Estudià química a l'escola de la Junta de Comerç. Renovà la indústria de teixits, sobretot pel que fa als tints, substituint els colorants inorgànics pels orgànics. Muntà indústries de corbates i fabricà àcid sulfúric. Fou un 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monsalvatje i Fossas, Jordi (Olot, Garrotxa, 1872 - Figueres, Alt Empordà, 1922) Banquer. Germà de Francesc i de Josep. Inicià el 1904 la seva col·lecció d'ex-libris, que assoliria més de 15.000 mostres. Publicà diversos articles sobre la seva especialitat. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monsalvatje i Fossas, Josep (Olot, Garrotxa, 1856 - Catalunya, s XX) Col·leccionista. Germà de Francesc i de Jordi. Reuní més de vint-i-cinc mil ex-libris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monsalvatje i Nogué, Ramon Veure> Montsalvatge i Nogué, Ramon (eclesiàstic evangèlic 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monsalvo, Onofre (Barcelona, s XVII - v 1715) Metge i polític. Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697. Botifler, fugí de la ciutat arran de la instauració del règim austriacista. El 1714 entrà a Barcelona amb l'exèrcit de Felip V i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Monsènyer Vives, cap de (Maó, Menorca) Cap de la costa oriental de l'illa, al sud del cap de Favàritx, entre les cales de Morella Nou i Cavaller. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monserdà, Josep (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1862) Relligador. Fou el pare de Dolors i Enric Monserdà i Vidal. El seu taller al carrer de la Palla era centre de reunió de figures conegudes, com Clavé, Monturiol i Abdó Terradas. Sembla que fou el primer del país a servir-se de la premsa de daurar. Els seus relligats de luxe 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monserdà i Vidal, Enric (Barcelona, 1850 – 13/abr/1926) Pintor, projectista i director artístic. Germà de Dolors. Estudià a Llotja. Es lliurà a les tasques de l'ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren E. Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l'aire pre-modernista del moblista Vidal i de l'arquitecte Vilaseca. Fou molts anys director artístic a la vidrieria d'Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració de la Sala de Cent, obra que dirigí el 1925. Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monserrat i Riutort, Josep (València, 1814 – 1881) Científic. Llicenciat en medicina (1847), fou catedràtic de química (1847-81) i rector de la Universitat de València (1874-81), càrrec des del qual reformà el Museu d'Història Natural i el Jardí Botànic, aconseguí la construcció d'una nova facultat de medicina i l'acabament del claustre de la Universitat Literària. Estudià l'eclipsi de Sol del 1860. Introduí al País Valencià el procediment fotogràfic de Daguerre (abans del 1840) i contribuí a la creació de l'Institut Mèdic Valencià (1841). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monserrate, Miquel de (Catalunya, s XVII - Holanda ?, s XVII) Escriptor i filòsof eclèctic judeo-protestant. Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurament el judaisme. Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe (Leiden, 1692), In Coena Domini (la Haia, 1692) i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana (la Haia, 1633), obres particularment dures contra la Inquisició castellana. El 1645 tornà parcialment al judaisme, i féu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis, on procurà compaginar judaisme i cristianisme. Fou impugnat pel protestant italià Marginetti. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monsolí (Sant Hilari Sacalm, Selva) Veure> Mansolí. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont (Viella, Vall d'Aran) Poble (1.237 m alt), al vessant de la serra d'Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona, entre Vilac i Montcorbau. L'església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica. Formava part de l'antic terme de Betlan. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont, el (Castellfollit del Boix, Bages) Priorat benedictí (Sant Pau del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat a l'antic terme de Grevalosa. És esmentat ja el 1140. Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s'encarregava de l'església i de la veïna de Sant Miquel. Des del s XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella. Hi ha les ruïnes de l'antiga església. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont, el (Amer, Selva) Veïnat, situat a la dreta de la riera d'Amer, a l'oest de la vila. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont, pla del (Alta Ribagorça / Pallars Jussà) Contrafort (1.563 m alt) septentrional de la serra de Sant Gervàs, entre les valls de Llevata i de Bellera. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont, Sant Miquel del (Riudaura, Garrotxa) Veure> Sant Miquel del Mont. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont, Sant Pere del (Castellfollit del Boix, Bages) Veure> Sant Pere del Mont. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont, serra del (Albanyà, Alt Empordà / Beuda, Garrotxa) Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu (o de la Mare de Déu del Mont), a l'alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga. Als seus vessants neix el Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris. La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d'alzina, sotabosc de boix). Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont. 87 CATALUNYA - EMPRESA Mont de Pietat de Nostra Senyora de l'Esperança (Barcelona, 1740 - ? ) Institució benèfica i religiosa. Fundada pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l'Esperança. Inicialment dedicat a socòrrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia prèstecs damunt objectes de valor, sense interès. Fou aprovada oficialment el 1751. 88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mont i Serent, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Pintor. Fou deixeble i ajudant de Ferrer Bassa. 90 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Mont Pelegrí, comtat de (Catalunya Nord) Territori feudal llatí, creat el 1104, amb capital a Tortosa de Súria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.
Anar a: [ Monf ] [ Moni ] [ Monl ] [ Mono ] [ Mons ] [ Mont ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Monistrol de Calders (
Monjo i Garriga, Enric
Monlau i Roca, Pere Felip
Monner, Anna
Monòver
Monsalvatje i Fossas, Francesc
Monserdà i Vidal, Dolors