|
|
|
Anar a: [ Institut A ] [ Institut d'A ] [ Institut d'E ] [ Institut I ] [ Insu ] [ Irl ] Qui no ha fet res, res ha de témer. (Proverbi saharauí) 1 CATALUNYA - EMPRESA Institut Agrícola Català de Sant Isidre (Barcelona, 1851 - ) Institució. Fundada pels propietaris rurals de Catalunya -sobretot els grans propietaris del camp català-, en defensa de llurs interessos i per al foment i el desenvolupament de l'agricultura. El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia. Si bé en un principi s'oposà al caciquisme, després seguí una línia clarament dretana i s'oposà a les reivindicacions de la pagesia i dels rabassaires (llei de contractes de conreu del 1934), bo i mantenint una visió pairalista sobre els problemes del camp català. Poc després de la seva constitució publicà la "Revista d'Agricultura Pràctica, Economía Rural, Horticultura y Jardinería", que més tard fou substituïda per la "Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro" i "La Pagesia". L'any 1856 creà el "Calendari del Pagès". El 1993 s'afegí a la nòmina de les seves revistes "La Drecera", d'actualitat en el sector. Aquest mateix any es fusionà amb el Sindicat de Pagesia i Joves Agricultors. 2 CATALUNYA - CULTURA
3 ILLES BALEARS - CULTURA Institut Balear (Palma de Mallorca, 25/oct/1835 – 1900) Institució d'ensenyament mitjà. La Junta Revolucionària de Mallorca convertí l'Institut en Universitat Literària (23/oct/1840). Espartero (10/ago/1842), al mateix temps que suprimí la Universitat de Cervera, convertí novament aquest centre en Institut. Per aquest Institut han passat una bona part dels Intel·lectuals mallorquins. 4 ILLES BALEARS - EMPRESA Institut Balear de Turisme (IBATUR) (Illes Balears, 1989 - ) Empresa pública. Creada per la conselleria de turisme del govern de les Illes Balears. Inicialment, i fins el 1999, en què es féu una nova regulació de l'empresa, es denominà Institut Balear de Promoció del Turisme. Els seus objectius consisteixen en la promoció i comercialització del producte turístic de les Illes Balears, la recerca i el desenvolupament d'aquest producte, la informació estadística i, finalment, l'observatori permanent de la qualitat de les zones turístiques. 111 CATALUNYA - EMPRESA Institut Barraquer (Barcelona, 1947 - ) Institució d'oftalmologia. Fundada pel metge Ignasi Barraquer i Barraquer, amb l'objectiu de promoure i aprofundir en l'estudi oftalmològic i el seu ensenyament. Ha assolit un gran prestigi mundial en la seva especialitat. 5 CATALUNYA - CULTURA
6 CATALUNYA - EMPRESA Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) (Catalunya, 1982 - ) Organisme de la Generalitat. Creat en substitució del Servei Cartogràfic (1978). Té com a objecte la gestió dels serveis cartogràfics, així com la confecció, conservació i publicació de diferents productes cartogràfics (mapes a escala, mapes temàtics, ortofotomapes, perfeccionament de la toponímia, etc), i l'organització i el manteniment de la cartoteca de Catalunya. Des del 1985 publica la "Revista Catalana de Geografia". 7 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Català d'Acolliment i Adopció (ICAA) (Catalunya, 1997 - ) Organisme. Adscrit al departament de justícia de la Generalitat. Té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya. S'encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família. Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que sol·liciten aquests tipus d'acolliment, i una vegada sel·leccionades les famílies acollidores, ha de fer un seguiment i donar el suport necessari. Té altres funcions, com la formalització de convenis de col·laboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les adopcions internacionals, sempre que hi hagi una entitat col·laboradora que faci les seves funcions. En aquest darrer cas només realitzarà tasques de seguiment. Totes les seves activitats són dirigides pel consell rector, que actua com a òrgan de direcció i control. 8 CATALUNYA - CULTURA
9 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) (Catalunya, 1983 - ) Organisme de la Generalitat, creada pel Departament de Sanitat i Seguritat Social, com a conseqüència de les competències traspassades per l'Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSERSO). Encarregat de l'assistència social, treballa fonamentalment en tres àrees: la tercera edat, amb la creació de residències i centres geriàtrics; els minusvàlids físics, psíquics i sensorials, per a una millor integració social i laboral; i els programes especials (marginació, drogodependència, etc). 10 CATALUNYA - CULTURA Institut Català de Bibliografia (Catalunya, 1983 - 1993) Organisme de la Generalitat. Dins el servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic que depèn de la direcció general del Patrimoni Escrit i Documental del Departament de Cultura. Les seves funcions són bàsicament normatives (traducció de les ISBD, thesaurus, etc). Era un centre catalogador de la producció bibliogràfica de Catalunya i preparà la Bibliografia Nacional de Monografies i de Publicacions Periòdiques, obra que el 1994 fou traspassada a la Biblioteca de Catalunya. 11 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català de Finances (ICF) (Catalunya, 1985 - ) Organisme autònom de la Generalitat. Adscrit al Departament d'Economia i Finances. Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmico-Social i Financer establert el 1984. Les seves funcions són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit dependents de la Generalitat i el control de llur gestió; funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d'entitats autonòmiques, de corporacions públiques i d'empreses públiques o privades. El seu financament prové d'aportacions de la Generalitat, dels derivats del seu patrimoni, de les emissions de títols de renda fixa, del dipòsit d'altres institucions públiques o de les aportacions d'altres entitats. 12 CATALUNYA - POLÍTICA
13 CATALUNYA - CULTURA Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació (ICM) (Catalunya, 1989 - ) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament de presidència. Creat amb l'objectiu de contribuir a l'estudi i a la difusió de les realitats de l'àrea mediterrània. Designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània, s'estructura sobre quatre grans eixos: l'art i la cultura, la cooperació, els estils de vida i els moviments humans. L'escriptor Baltasar Porcel en fou el president del 1989 al 1997. Des d'aquest mateix any convoca anualment el Premi Internacional Catalunya, que reconeix la tasca de personalitats d'arreu en aquests àmbits. 14 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Català de la Salut (ICS) (Catalunya, 1983 - ) Organisme de la Generalitat. Creat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. Recull les competències de l'Instituto Nacional de la Salud, traspassades a Catalunya. Realitza funcions de docència i investigació, a més de coordinar els serveis sanitaris públics de Catalunya. 15 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català de la Vinya i del Vi (INCAVI) (Catalunya, 1980 - ) Òrgan autònom del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Amb seu a Vilafranca del Penedès, creat per al control i l'assessorament de tots aquells aspectes que fan referència al sector vitivinícola. A Barcelona celebra, anualment, la Mostra de Vins de Catalunya. 16 CATALUNYA - CULTURA
17 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català de Noves Professions (INCANOP) (Catalunya, 1986 - ) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament d'ensenyament. Creat per regular la formació dels ensenyaments no reglats pel sistema educatiu oficial. Realitza anàlisi sobre els canvis del mercat de treball i gestiona la formació de professionals en àmbits com la moda, les comunicacions, l'alimentació o l'art. 18 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català del Consum (ICC) (Catalunya, 1987 - ) Organisme autònom administratiu de la Generalitat de Catalunya adscrit al departament de Comerç, Consum i Turisme. Les seves funcions són estudiar els mecanismes i els hàbits de consum a Catalunya, orientar el consumidor i l'usuari, col·laborar perquè els consumidors s'associïn i potenciar les seves organitzacions representatives. En definitiva, dotar la societat catalana d'un instrument adient per a defensar els drets dels consumidors i usuaris. 19 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) (Catalunya, 1984 - ) Organisme autònom financer. Adscrit al departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Fou modificat el 1988. Les seves funcions són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l'activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries de Catalunya, i promoure la millora del medi rural. Per tal de portar a terme les esmentades funcions, pot otorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques, subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i 20 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català del Sòl (INCASOL) (Catalunya, 1980 - ) Organisme autònom de la Generalitat. Creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. S'encarrega de la gestió tècnica i econòmica en temes urbanístics i de promoure l'edificació. 21 CATALUNYA - CULTURA Institut Català d'Estudis Mediterranis (Barcelona, 1989 - ) Institució de la Generalitat. Depenent del departament de Presidència i designat per la UNESCO per promoure els estudis i la difusió de les realitats de l'àrea mediterrània. Atorga anualment el Premi Internacional Catalunya. 22 CATALUNYA - EMPRESA Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB) (Barcelona, 1951 - ) Institució de l'arquebisbat. Creada per tal de promocionar les ciències socials. Les seves activitats principals han estat la docència, la investigació i les publicacions. El 1966 fundà l'Escola Superior de Ciències Socials per suplir la manca d'institucions universitàries en aquest camp, que fou la primera d'una sèrie de seccions: Departament de Llengua i Cultura Catalanes (1976), Escola de Treballadors Familiars (1980), Escola Universitària (1983), etc. Publica les revistes "Delta", "Perspectiva Social" i "Quaderns d'Orientació Familiar". El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull. 23 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) (Catalunya, 26/mai/1933 - 28/mar/1934) Organisme adscrit com a entitat autònoma al departament de presidència de la Generalitat per a alleujar la crisis de treball existent. El 1934 es fongué amb el Comissariat de la Classe Obrera, i prengué a càrrec seu les obres de la Casa Bloc. Publicà un Estudi sobre la crisi de la indústria tèxtil (1936). 24 CATALUNYA - POLÍTICA
25 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA) (València, s XX - ) Centre d'investigació de química agrícola i bromatologia. Especialitzat en cítrics, cereals, proteaginoses i derivats, i conserves vegetals. Depèn del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 26 CATALUNYA - CULTURA Institut de Ciències Nom inicial de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. 27 CATALUNYA - CULTURA Institut de Ciències del Mar (ICM) (Barcelona, 1987 - ) Organisme dedicat a la recerca oceanogràfica. És la continuació de l'Institut d'Investigacions Pesqueres. Instal·lat al port de Barcelona, el 1987 se'n van reestructurar els departaments, incorporà l'Institut de Geologia Marina Jaume Almera i va canviar el nom per l'actual. Publica periòdicament "Scientia Marina", revista notable en el camp de l'oceanografia. 28 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Ciències Econòmiques (ICE) (Barcelona, 1932 - 1939) Organisme. Creat dins la secció d'estudis polítics i socials de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Organitzà conferències i cursos d'economia, alguns dels quals foren publicats: Assaig d'economia política (1932-34), per Joan P. Fàbregas. Edità el "Butlletí de l'Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya" (1937), en el qual col·laboraren, entre altres, J.P. Fàbregas -que el dirigia-, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc. 29 CATALUNYA - CULTURA
30 CATALUNYA - CULTURA Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (Barcelona, 1909 – 1939) Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer. Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l'educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu. Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d'activitats domèstiques. L'Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals. Després de la guerra civil el local passà a la Diputació. 113 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institut de Filologia Valenciana (IFV) (València, 1978 - 1994) Organisme científic. Creat per la Universitat de València i especialitzat en l'estudi del valencià. Creat a iniciativa de Manuel Sanchis i Guarner, el seu primer director. Després de la mort d'aquest, en foren directors Joan Fuster i Antoni Ferrando. El 1994 es transformà en l'actual Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. 31 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) (Catalunya, 1991 - ) Institució. Creada com a consorci entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de promoure els treballs dels equips de física d'altes energies catalans i la participació en projectes internacionals. 32 CATALUNYA - EMPRESA
33 CATALUNYA - CULTURA Institut de la Llengua Catalana Nom inicial de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. 34 CATALUNYA - CULTURA Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (Sabadell, Vallès Occidental, 1969 - ) Centre de recerca paleontològica. Fundat per la diputació de Barcelona a instàncies del paleontòleg Miquel Crusafont. Té una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants d'Espanya i de tot Europa. 35 CATALUNYA - CULTURA Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) (Catalunya, 1978 - ) Entitat cultural independent. Creada com a continuadora de l'àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana. Els seus objectius són propiciar l'organització de Setmanes Catalanes arreu del món, facilitar l'enllaç entre els casals i entitats catalanes i catalanòfiles de l'exterior, propugnar l'ensenyament del català a les universitats estrangeres i en general difondre el coneixement de la història i de l'actualitat catalanes. 36 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Química Aplicada (IQA) (Catalunya, 1915 - 1923) Institució creada per la Mancomunitat. Tenia al seu càrrec l'Escola de Directors d'Indústries Químiques i els seus laboratoris. Fou fundat i dirigit per Josep Agell i Agell, i fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera. 37 CATALUNYA - EMPRESA
38 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) (Catalunya, 1995 - ) Centre pluridisciplinari mixt de la Universitat Politècnica de Catalunya i el CSIC. Forma part del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament de Tècniques Avançades de Producció de la Generalitat de Catalunya i té per objectiu dur a terme recerca tecnològica fonamental i preindustrial. En aquest sentit, realitza projectes finançats per les administracions, participa en els programes de recerca i desenvolupament nacionals i europeus i estableix convenis amb la indústria. El seu camp d'actuació comprèn, entre d'altres, el disseny per ordinador i el dels robots autònoms capaços d'actuar en entorns desconeguts. 39 CATALUNYA - CULTURA Institut de Sociolingüística Catalana (Catalunya, 1980 - ) Institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat. Dedicat a la recerca sociolingüística, a assessorar el Departament de Cultura, a mantenir una biblioteca especialitzada i a coordinar-se amb altres institucions semblants, disposa, 40 CATALUNYA - POLÍTICA Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (ISPA) (Barcelona, 1963 - ) Institució. Creada com a continuació del Centre d'Estudis de Sociologia Aplicada (1958). L'obra d'aquesta institució va íntimament lligada a Rogel·li Duocastella, i el seu camp específic ha estat la sociologia religiosa. 41 CATALUNYA - POLÍTICA Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (ITEMA) (Catalunya, 1992 - ) Institut. Creat per la Universitat Politècnica de Catalunya com a successor de l'Institut de Petroquímica Aplicada. Fou dirigit per José Maria Baldasano, estudia els problemes ambientals amb una visió àmplia i des de perspectives molt diferents, des de les purament tècniques fins a les socioeconòmiques. 42 CATALUNYA - CULTURA Institut del Cinema Català (ICC) (Barcelona, 1975 - ) Societat autònoma. Creada per diversos professionals i industrials per tal de promoure el cinema a l'àmbit català. Entre altres realitzacions, ha dut a terme sèries com "Noticiari de Barcelona", "Imatges i Fets dels Catalans" i "Notícia de Catalunya", així com la producció Som i serem, Història de la Generalitat de Catalunya, sempre sota l'encàrrec de les institucions públiques. També impulsà les "Converses de Cinema a Catalunya" (1981). 43 CATALUNYA - CULTURA Institut del Teatre (Barcelona, 1939 - ) Entitat. Nom adoptat per l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, dita també durant la República Institució del Teatre. Fou dirigit durant tres dècades per G. Díaz-Plaja; el 1971 el va succeir H. Bonnín, que activà l'entitat amb l'ampliació del professorat, la creació d'un departament d'investigació i de noves seccions, com les dedicades al mim o a les titelles, i n'inaugurà delegacions al Vallès (Terrassa, 1974) i Osona (Vic, 1976). Els següents directors han continuat aquesta expansió, amb convenis amb la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1988 passà a dependre de la diputació de Barcelona. 44 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades (IEMA) (Catalunya, 1919 - 1923) Institució creada per la Mancomunitat. Regida pel patronat de l'Escola Industrial, com a ampliació de l'Institut d'Electricitat Aplicada, creat el 1917. Fou fundat i dirigit per Esteve Terradas, i tingué a càrrec seu l'Escola de Directors d'Indústries Elèctriques i la de Directors d'Indústries Mecàniques (amb els corresponents laboratoris). Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera. 45 CATALUNYA - POLÍTICA Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) (Catalunya, 1989 - ) Organisme autònom de caire administratiu amb personalitat jurídica pròpia. Constituït pel departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Les seves funcions són, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l'elaboració d'estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d'un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l'estadística a Catalunya. 46 ANDORRA - CULTURA Institut d'Estudis Andorrans (IEA) (Andorra, 1976 - ) Entitat. Amb personalitat jurídica pròpia, promou la investigació i la cultura andorrana a França i Catalunya a través dels seus centres de Tolosa i Barcelona. Fou creat per donar suport a l'andorranització de l'escola proporcionant material pedagògic als professors encarregats de portar a terme aquest programa i, posteriorment, quan el sistema educatiu es consolidà, ésser el centre d'investigació al servei d'Andorra. A la seu central hi ha diferents instituts de recerca creats el 1998: el Centre de Biodiversitat, el Centre de Recerca Sociològica i el Centre de Ciències de la Terra. Els centres de Tolosa i Barcelona representen l'ambaixada cultural d'Andorra a l'exterior amb la intenció de fer conèixer Andorra des de fora, i a les seves biblioteques es troba bibliografia sobre el Principat i les publicacions oficials i la premsa andorranes. 47 ILLES BALEARS - CULTURA
48 CATALUNYA - CULTURA Institut d'Estudis Catalans – Arxiu (Catalunya, s XX - ) Arxiu de l'entitat. Integrat per diferents fonts documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l'Institut d'Estudis Catalans. A més de la documentació pròpia, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda. Es tracta d'arxius privats donats a l'Institut pels seus titulars o pels seus descendents, entre els quals destaquen els següents: Arxiu Esteve Terradas i Illa, Arxiu Lluís Nicolau d'Olwer, Arxiu Ferran Soldevila i Zubiburu, Arxiu Josep Batista i Roca, Arxiu Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Arxiu Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Arxiu Mercè Rodoreda i Gurgui. 49 CATALUNYA - CULTURA
50 ILLES BALEARS - CULTURA
51 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) (Catalunya, 1996 - ) Organisme creat per la Fundació Catalana per a la Recerca, les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consell Superior d'Investigacions Científiques amb l'objectiu d'aplegar esforços i augmentar l'eficiència de tots els grups que fan recerca relacionada amb l'espai i les indústries d'aquest sector a Catalunya. 52 CATALUNYA - CULTURA Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida, 1942 - ) Institució creada per la diputació provincial i adscrita al CSIC. Promou la cultura i la investigació sobre temes lleidatans. Gestiona un museu d'arqueologia i un arxiu bibliogràfic de caire local. El 1967 fou creada la càtedra de cultura catalana Samuel Gili i Gaya. Des del 1943 edita la revista "Ilerda". 53 CATALUNYA - POLÍTICA
112 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (IESE) (Catalunya, 1958 - ) Centre d'estudis. Es dedica a l'educació i el perfeccionament d'empresaris i directius. Té confiats els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa a la prelatura de l'Opus Dei. Al moment de la seva creació posà en marxa el programa avançat de direcció, i l'any següent, el de desenvolupament d'executius i el de formació continuada. El 1964 inicià el seu programa màster en economia i direcció d'empreses (MBA), reconegut internacionalment. El 1974 obrí un campus a Madrid, on el 1981 començà a impartir l'anomenat MBA executiu. Des de la seva fundació més de 15.000 alts directius i empresaris han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del món. 54 CATALUNYA - CULTURA Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (Tarragona, 1952 - ) Institució. Fundada per tal d'estimular, promoure i coordinar treballs d'investigació a les comarques meridionals de Catalunya. Organitza seminaris, conferències i col·labora en l'edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d'E. Morera i Llauradó. D'ençà del 1979 l'Institut s'ha remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió 55 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institut d'Estudis Valencians (València, 1937 - 1939) Institució. Creada pel Consell Provincial -a instàncies de la Conselleria de Cultura i especialment del seu cap, Francesc Bosch i Morata- per tal de crear i potenciar una infrastructura cultural autòctona. En fou president Josep Puche i Álvarez, i secretari general Carles Salvador i Gimeno. Tenia contactes amb l'Institut d'Estudis Catalans. Hi havia la secció filològica, la historico-arqueològica, la de ciències i la d'estudis econòmics, i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d'Estudis Econòmics Valencians. Disposà la creació d'una Biblioteca del País Valencia. A causa de les circumstàncies polítiques, desaparegué després de la guerra civil. 56 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Investigacions Econòmiques (Barcelona, 1931 - 1939) Organisme. Destinat a l'estudi dels problemes econòmics. Participaren en la seva creació la diputació, la Cambra de Comerç, la Cambra de la Indústria i la Societat Econòmica d'Amics del País. Fou dirigit per J.A. Vandellòs i publicà el "Butlletí de l'Institut d'Investigacions Econòmiques" (1920-37). 57 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Investigacions Pesqueres (Barcelona, 1951 – 1987) Institució dedicada a la recerca oceanogràfica. Fundada per F. García del Cid. Tenia delegacions a Blanes, Castelló de la Plana, Cadis i Vigo, que posteriorment s'han independitzat. El 1957 s'instal·là al port de Barcelona, on comptà amb laboratoris i biblioteca. El 1987 es va canviar el nom pel d'Institut de Ciències del Mar (ICM). 58 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Orientació Professional (Barcelona, 1919 - 1939) Institució creada per la diputació i l'ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu d'orientar, mitjançant un examen mèdic i psicològic, les especialitzacions i els treballs de cada individu. El 1922 col·laborà en l'organització del II Congrés Internacional de Psicotècnia, celebrat a Barcelona. De la fusió d'aquest Institut amb l'Oficina Laboratori 59 CATALUNYA - CULTURA Institut-Escola (Barcelona, 1932 - 1939) Centre d'ensenyament de la Generalitat. Creat segons el model de l'Instituto Escuela de Madrid, per a l'estructuració de l'ensenyament secundari. El dirigí Josep Estalella i fou instal·lat al parc de la Cutadella. El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell. L'Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l'ensenyament impartit -en català- fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior. Durant la guerra civil, davant el perill de bombardeigs a l'edifici del parc, es traslladà a Sants. El 1939 significà la seva fi, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus membres. Publicà el "Butlletí de l'Institut-Escola". 60 CATALUNYA - CULTURA Institut Espanyol de Musicologia (Barcelona, 1943 - ) Centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La seva finalitat és l'estudi i la publicació de les obres musicals hispàniques cultes i populars. Fou dirigit per Higini Anglès (1944-69), el qual fou succeït per Miquel Querol. Des del 1946 publica un "Anuario Musical". 61 CATALUNYA - EMPRESA Institut Europeu de Programes d'Immersió (Barcelona, 1991 - ) Institució. Creada per a tot l'àmbit dels Països Catalans, com a centre d'estudis i de promoció d'accions de divulgació sobre diverses àrees relacionades amb la immersió lingüística. El 1996 organitzà el 3r Congrés Europeu de Programes d'Immersió, després d'haver col·laborat en els dos anteriors. Des de l'any 1998 edita "Immersió Lingüística. Revista d'Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts", revista semestral de contingut teòric i d'experiències didàctiques. 62 CATALUNYA - CULTURA
63 CATALUNYA - EMPRESA Institut Industrial de Catalunya (Catalunya, 23/jun/1848 - 1879) Entitat defensora del proteccionisme. Fundat per Joan Güell i Ferrer. El seu òrgan d'expressió fou "El Bien Público". Algunes de les seves publicacions foren Barcelona antigua i Barcelona moderna (1848), d'Illas i Vidal, i l'Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra (1868). L'any 1879 es fusionà amb el Foment de la Producció Nacional i donà lloc a l'Institut del Foment del Treball Nacional. 64 CATALUNYA - EMPRESA Institut Industrial de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – 1872) Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell. Destinat a la realització de la política proteccionista. Entre les seves activitats figuraren cursos d'ensenyament econòmic, mercantil i industrial (1863-65) i la publicació del periòdic "El Eco del Vallés". 65 CATALUNYA - EMPRESA Institut Industrial de Terrassa (Terrassa, Vallès Occidental, 1873 - 1977) Entitat. Creada de la fusió de l'antic Gremi de Fabricants i l'Associació de Fabricants. Tingué com a objectiu el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa. El seu portaveu fou el periòdic "La Industria Tarrasense" (1876), de caràcter proteccionista. L'Institut donà lloc a la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (1886), la Mútua d'Assegurances (1900), la Biblioteca Tècnica-Tèxtil (1933), el Museu Tèxtil Biosca, etc. L'any 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920. El 1955 creà el Servei Comercial de la Indústria Tèxtil Llanera. Amb la llibertat sindical del 1977, l'Institut, amb altres entitats locals, conformà la Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa. 66 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
67 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Institut Joan Lluís Vives Veure> Institut Universitari Lluís Vives. 68 ILLES BALEARS - CULTURA Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) (Mallorca, 1995 - ) Centre mixt d'investigació. Creat gràcies a un acord entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). El centre és estructurat en dos departaments: recursos naturals i física interdisciplinària. Es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l'oceanografia costanera, l'oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc. Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excel·lent laboratori reduït dels oceans del planeta. 69 CATALUNYA - CULTURA Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB) (Barcelona, 1954 - ) Organisme, dependent de l'ajuntament. Aconseguí una certa ressonància ciutadana entre el 1956 i el 1962, quan n'era director Artur Martorell i Bisbal, el qual organitzà, a través de l'Institut, uns cursets radioescolars que tingueren una gran acollida, i dotà, a més, a aquesta institució d'una magnífica biblioteca pedagògica. Des del 1993 gestiona els principals centres docents municipals, entre ells l'Escola Massana, el Conservatori Superior de Música i les escoles bressol. 70 CATALUNYA - CULTURA
71 CATALUNYA - CULTURA Institut Municipal d'Investigació en Psicologia Aplicada a l'Educació (IMIPAE) (Barcelona, 1971 - ) Organisme. Creat per un grup de psicòlegs, pedagogs i mestres, amb la funció primordial de participar activament en la renovació pedagògica, que s'integrà al municipi barceloní el 1977. Els seus treballs de recerca han permès l'elaboració d'un mètode d'ensenyament, la "pedagogia operatòria", basat en l'obra de Piaget però que té en compte les característiques de l'entorn dels nens catalans i les exigències dels programes escolars. Montserrat Moreno i Genoveva Sastre han estat el motor d'aquest col·lectiu des de la seva fundació. 72 CATALUNYA - ESPORT Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1975 - ) Institució educativa superior. Centrada en l'educació física, concedeix el títol de professor d'aquesta especialitat. El 1982 es posà en funcionament el centre de Lleida, al campus de la Caparrella. La seu de Barcelona, obra de Ricard Bofill i inclosa dins de l'anella olímpica de Montjuïc, s'inaugurà el 1991. Els dos centres estan integrats a les universitats de Barcelona i Lleida. 73 CATALUNYA - CULTURA Institut Nàutic de la Mediterrània (Barcelona, 1929 - 1939) Entitat. Creada per a l'ensenyament de les ciències de la navegació, en substitució de l'Escola de Nàutica. Es dissolgué durant la guerra civil, però el seu edifici, situat al pla de Palau, fou ocupat per l'Escuela Oficial de Náutica, que encara funciona. 74 CATALUNYA - EMPRESA
75 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Institut Ramon Llull (Països Catalans, gen/2001 - ) Organisme creat per acord de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, i obert a tots els governs dels territoris de parla catalana, amb l'objectiu de fomentar la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. 76 CATALUNYA NORD - CULTURA Institut Rossellonès d'Estudis Catalans (IREC) (Rosselló, 10/jun/1968 - ) Institució creada per membres del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans desvinculats d'aquest per motius ideològics. Vol promoure la difusió de la llengua i la cultura catalana al Rosselló, especialment a través de la publicació "Revista Catalana". 77 CATALUNYA - CULTURA Institut Sallarés i Pla d'Estudis Tècnics, Econòmics i Socials (Sabadell, Vallès Occidental, 1947 - ) Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell, per a la formació dels fills dels associats en els aspectes tècnic, econòmic i social. Ha promogut la creació de l'Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa (1957), una escola de secretariat de la CICF i un Patronat d'Acció Social Ciutadana, destinat a crear centres escolars a les zones de suburbi. 78 CATALUNYA - CULTURA
79 CATALUNYA - CULTURA Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (Barcelona, 1986 - ) Institució acadèmica. Incorporada a la Facultat de Teologia de Catalunya, atorga els graus de llicència i doctorat en teologia amb especialització litúrgica. Erigida canònicament el 1986, havia començat les seves activitats docents el 1964 en el marc del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. És l'única institució universitària d'aquesta categoria sobre la matèria a l'estat espanyol. En fou el director Joan Bellavista. 80 CATALUNYA - EMPRESA Institut Universitari Dexeus (Barcelona, 1973 - ) Institució mèdica. Fundada pels germans Josep Maria i Santiago Dexeus i Trias de Bes. Concebuda inicialment com una clínica obstetricoginecològica, amb el temps anà incorporant altres especialitats (traumatologia, pediatria, medicina interna, cirurgia general, cirurgia pediàtrica, neorologia i anestesiologia). El 1998 disposava de 110 llits, 9 sales d'operacions i 3 sales de parts. Des del 1991 és un hospital docent adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Centre pioner reconegut internacionalment en els camps de l'obstetrícia, la ginecologia i la reproducció assistida. L'any 1984 hom hi realitzà amb èxit la primera fecundació in vitro de l'estat espanyol. El 1997 el control majoritari de l'Institut passà a l'empresa nord-americana Columbia Healhtcare Corporation. 81 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Institut Universitari Lluís Vives (Països Catalans, 1994 - ) Institució. Coordina l'ensenyament universitari i agrupa quasi totes les universitats dels Països Catalans. Constituït a Morella, té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló. L'institut centralitza la publicació de vocabularis bàsics en català, diccionaris 82 PAÍS VALENCIÀ - ART Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) (València, 1985 - ) Entitat. Consta d'un museu -instal·lat en la zona modernament urbanitzada sobre la línia del Túria- amb un important fons d'artistes del s. XX i un centre, el Centre del Carme, on s'organitzen exposicions d'artistes contemporanis. 83 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institut Valencià de Cinematografia Ricard Muñoz Suay (IVAC) (València, 1998 - ) Centre. Dedicat a la conservació, restauració, catalogació i divulgació del patrimoni i la cultura cinematogràfica, i també a les tasques de foment de la creació, producció i formació cinematogràfica i audiovisual. En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985. L'institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz i Suay, fundador i primer director de la Filmoteca, mort el 1997. Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curts i llargmetratges, amb l'objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens. L'arxiu cinematogràfic consta d'uns 8.800 títols de tota mena: documentals, cinema comercial, cinema amateur, etc, i en tot tipus de suports. 84 CATALUNYA - POLÍTICA Instrucció Pública, Conselleria d' Veure> Cultura, Departament de. 114 CATALUNYA - HISTÒRIA
85 CATALUNYA - HISTÒRIA Insurrecció Reialista (Catalunya, 1822) Moviment absolutista. Sorgí a la primavera del 1822, en oposició a les reformes i a l'aplicació de la Constitució de Cadis, reimplantada des de la fi del 1820. Tenia el caràcter de conflicte de guerrilles, amb un ampli suport popular, motivat per la crisi econòmica -deguda a les pèssimes collites del 1821- i per la política impositiva, de caire centralista, del govern liberal. El clergat llançà una campanya contra les institucions centralistes. La revolta, en la qual participaren guerrillers de la guerra del Francès i de les futures guerres carlines, fou organitzada per la Junta Reialista de Tolosa, per mitjà de Doménec de Caralt. L'escassetat de tropes governamentals i el caràcter de defensa del sistema de vida camperol contribuïren a l'èxit inicial. El moment més àlgid, cal situar-lo en la conquesta de la Seu d'Urgell (31/jun) i la instal·lació de la Regència (15/ago). Les campanyes de Mina obligaren a retrocedir els guerrillers, que es reorganitzaren i tornaren com a tropes d'avantguarda de l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. 86 CATALUNYA - POLÍTICA Intel·ligència Republicana, Manifest d' (Barcelona, mai/1930) Declaració programàtica, publicada al setmanari barceloní "L'Opinió", que defensava la necessitat d'implantar una república federal de contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc). Fou signada per una extensa varietat de representants de forces polítiques catalanes, que intentaven donar una alternativa diferent a la de la Lliga en 87 CATALUNYA - EMPRESA Inter Grundig SA (Barcelona, 1978 - ) Empresa electrònica. El seu origen data del 1948 amb la creació d'Everest Ràdio pels germans Gómez Aparicio. Fou una de les primeres empreses de l'estat que produí televisors (de la marca Inter) i altres productes electrònics a la seva factoria del barri de les Corts de Barcelona. El 1978 fou adquirida per la multinacional alemanya Grundig i prengué el nom actual. Primera empresa de l'estat espanyol en electrònica de consum, el 1980 ocupava 1.184 empleats. 88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Internacional, La (Barcelona, oct/1908 – jul/1909) Setmanari. Òrgan de la Federació Socialista Catalana. Dirigit per Antoni Fabra i Ribas, s'oposà a la política anarquista de "Solidaridad Obrera". Reaparegué el 1919 a Madrid i s'edità fins al 1921. L'òrgan de la UGT a Barcelona, amb caràcter bilingüe, l'any 1931 també adoptà aquest nom. 89 CATALUNYA - POLÍTICA Intervencions Especials, decret d' (Catalunya, 20/nov/1937 – 1939) Decret promulgat per la Generalitat. Suposava ka instauració d'una economia dirigida en determinats sectors o empreses. La decisió havia d'ésser presa pel conseller d'economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d'Economia. Els motius d'intervenció eren: irregularitats del consell d'empresa, protecció d'interessos estrangers, producció de guerra o d'articles molt escassos, empresa no constituïda d'acord amb el decret de Col·lectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l'acció dels tribunals sobre l'empresa, defensa de les empreses apropiades per la sots-secretaria d'armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l'empresa no radiqués a Catalunya i hagués estat intervinguda per la República. 90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Iolant d'Aragó Veure> Violant d'Aragó. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Iran (Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.288 m alt) de l'antic mun. de Llesp, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor. L'església de Sant Climent depèn de la d'Irgo de Tor. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iranzo, Joan Jeroni (València, 1613 – 1675) Religiós de la congregació de Sant Felip Neri. És autor de diversos escrits. Exercí càrrecs a la seu i a la universitat valencianes. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iranzo i Benedito, Manuel (València, 1867 - Almenara, Plana Baixa, 1921) Polític liberal i escriptor. Estudiant de dret a València, es doctorà a Madrid. Fou diputat a Corts pel districte d'Albaida. Preocupat per la meteorologia i l'agricultura, és autor d'Ensayos de meteorología dinámica (1889) i fundador de la Federació Agrària de Llevant i del Servei Meteorològic de Llevant (1911), del qual fou director fins al 1921. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iranzo i Presència, Josep (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1833 – València, 1905) Polític liberal i advocat. Fou diputat a corts (1881), alcalde de València (1885-86) i senador (1895). Presidí el Cercle Liberal, regentà la Institució per a l'Ensenyament de la Dona i fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iranzo i Simón, Víctor (Fortanete, Aragó, 1850 – València, 1890) Poeta. Des de dotze anys va establir-se a la ciutat de València, on va passar tota la vida. Els primers escrits que publicà foren el recull poètic, en castellà, Flores sin aroma (1872); després adoptà el català, obra recollida pòstumament a Poesies (1900). Participà en els Jocs Florals de Lo Rat Penat. Formà part del grup fundacional de Lo Rat Penat i de l'Ateneu Mercantil i col·laborà a "Lo Gai Saber", "Lo Rat Penat" i "La Mona". 99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Iravals (la Tor de Querol, Alta Cerdanya) Poble (ant: Isavals), situat a la vall de Querol, a la dreta del riu, aigua avall de la Tor. L'antiga església parroquial de Sant Fruitós, esmentada ja el s IX, romànica, ha estat restaurada modernament; conté el notable retaule gòtic de Santa Maria, de Ramon Destorrents, i un crucific 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Iravals, Mestre d' Nom amb què fou designat durant molt de temps l'anònim autor d'una sèrie d'obres, posteriorment identificades com de Ramon Destorrents. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Irgo de Tor (Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.382 m alt) de l'antic mun. de Llesp, damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Formava municipi independent a mitjan s XIX. 102 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Iris del Pueblo, El (Palma de Mallorca, 28/feb/1855 - 31/des/1873) Periòdic republicà en castellà. El seu primer director fou Joaquim Fiol. En la segona època, dirigit per Miquel Quetglas i Bauzà, fou òrgan del partit republicà federal de les Illes. Josep Valls i Joaquim Quetglas en foren col·laboradors regulars. No s'alineà a favor dels federals intransigents i aquests feren aparèixer, el 1873, el periòdic denominat "El Cantón Balear". 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Irla i Bosch, Josep (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1874 - Sant Rafael, França, 1958) Polític. Alcalde del seu poble natal, diputat provincial de Girona i conseller de la Mancomunitat. Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932) i conseller de Governació (gener de 1933). President del Parlament Català (1938), el 1939 s'exilià a França. L'any 1940, després de l'afusellament de Companys, fou president de la Generalitat a l'exili (fins al 1955). El 1981 les seves despulles foren inhumades al cementiri civil de Sant Feliu de Guíxols. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Irles, les (Riudecols, Baix Camp) Poble (343 m alt), situat a l'oest de la vila. L'església parroquial (Sant Antoni) depèn de la de Riudecols. Formà municipi independent fins als anys 1939-40. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - EMPRESA IRTA Sigla de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Irta, serra d' (Baix Maestrat) Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc de la comarca. Darrer estrep del massís cretaci del Maestrat, que s'estén paral·lela a la costa, entre aquesta i la vall d'Alcalà de Xivert. Assenyala, al nord, el límit del pla de Vinaròs, i per la part meridional és separada de la serra del desert de les Palmes (a la Plana de Castelló) per la rambla de les Coves. Arriba als 573 m; l'altitud disminueix devers el mar, i determina una costa aspra amb espadats, com el cap d'Irta. El quart d'Irta és una de les quatre parts en què es divideix el municipi de Peníscola. 109 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Irujo, Manuel de (Estella, Navarra, 1891 – 1981) Polític basc. Durant la guerra civil fou ministre sense cartera del govern de Negrín (mai/1937-ago/1938), càrrec del qual dimití com a protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Irurita y Almandoz, Manuel (Larrainzar, Navarra, 1876 - Montcada?, Vallès Occidental, 1936) Eclesiàstic. Canonge de València, fou nomenat bisbe de Lleida (1926) i de Barcelona (1930). Bisbe pietista i amic de la dreta, mantingué tibantors amb la Generalitat, el cardenal Vidal i Barraquer i la Federació de Joves Cristians, perquè ell preferia l'Acció Catòlica. Iniciat l'alçament del 1936 no volgué dimitir del càrrec, la qual cosa sembla que dificultà la seva possible sortida a l'estranger. Fou detingut i assassinat per part d'elements incontrolats.
Anar a: [ Institut A ] [ Institut d'A ] [ Institut d'E ] [ Institut I ] [ Insu ] [ Irl ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Institut d'Estudis Eivissencs
