|
|
|
Anar a: [ Roig i N ] [ Roio ] [ Rois de L ] [ Roja ] [ Rojo ] [ Romad ] Mai no donis explicacions. Als teus amics no els calen i els teus enemics igualment no et creurien. (Elbert Hubbard) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roig i Noguera, Pere (Llucmajor, Mallorca, 1615 - Pamplona, Navarra, 1683) Eclesiàstic. Professà al convent franciscà de Mallorca. Fou un notable predicador i director de consciències. Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d'Àustria, que el féu bisbe de Pamplona (1670). Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Padró, Jaume (Reus, Baix Camp, 1896 – Mèxic DF, Mèxic, 1969) Doctor en medicina. Metge militar i durant la guerra civil espanyola director dels serveis d'evacuació i secretari d'assistència social. President del Centre de Lectura de Reus. Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l'Esquerra Republicana. A l'exili publicà la novel·la catalana El darrer dels Tubau (Mèxic, 1946), l'assaig Tiempo y memoria (1968) i en 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Raventós, Emerencià (Sitges, Garraf, 1881 – Barcelona, 1935) Escriptor, col·leccionista i farmacèutic. Fill del pintor Joan Roig i Soler. Es llicencià en farmàcia el 1906. Dedicat a l'estudi de la cultura marinera catalana, fou, sens dubte, el millor especialista català sobre temes mariners. Va escriure, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques (1974), Blanes marítim, apèndix (1929), La pesca a Catalunya (1927), La marina catalana del vuit-cents (1929) i Sitges dels nostres avis (1934). Amb Joan Amades i Gelat publicà, en el "Butlletí de Dialectologia Catalana", Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca (1924) i Vocabulari de la pesca (1926). El 1923 va guanyar el premi atorgat per l'Institut d'Estudis Catalans al millor vocabulari marítim. Fou president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya en 1899-1901. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Raventós, Josep (Sitges, Garraf, 26/jul/1883 – Barcelona, 25/ago/1966) Metge i escriptor. Fill de paisatgista Joan Roig i Soler. Metge de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, s'especialitzà en puericultura i pediatria i perfeccionà els estudis a la Maternitat de París. Dins la seva especialitat mèdica és autor de nombroses obres d'investigació i de divulgació. En el vessant literari fou un narrador de tendències dramàtiques i sentimentalistes, creades per personatges simples i monolítics, de vegades entroncats amb un modernisme sense aiguaforts tenebrosos. De la seva producció novel·lística cal esmentar L'ermità Maurici (1923), Flama vivent (1925), Montnegre (1930), entre d'altres. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Redó, Joan (Catalunya, s XIX - s XX) Pedagog racionalista. Seguidor de l'obra de Ferrer i Guàrdia. Fou nomenat director, el 1917, de l'Escola Racionalista "Llum" de l'Ateneu Racionalista de Sants; posteriorment passà a l'Escola Racionalista de la Terrassa i, ja al començament del decenni de 1930, a una 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roig i Reixart, Antoni (Maó, Menorca, 1750 – Palma de Mallorca, 1808) Eclesiàstic. Escriví un bon nombre de llibres piadosos. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Rey, Ramon (Castellviny, Pallars Sobirà, 1793 – Barcelona, 1861) Jurista. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona. El 1838 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona. El 1860 fou nomenat president de l'Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Solé, Joan (Reus, Baix Camp, 25/abr/1835 – Barcelona, 8/gen/1918) Escultor. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i completà la seva formació a la de San Fernando de Madrid. Posseïdor d'un bon ofici, la seva obra pertany al gust acadèmic, però amb un cert esperit anecdòtic i ornamental. L'obra més coneguda és La senyoreta del paraigua, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. En aquest mateix parc féu un grup escultòric per a la gran cascada. És, també, autor de les estàtues que decoren la nova façana de la seu barcelonina. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Soler, Joan (Barcelona, 1852 – 8/feb/1909) Pintor paisatgista. Format amb Modest Urgell, va conrear, com aquest, el paisatge, però donant-ne una nova versió cromàtica: la de la lluminositat, la qual plasmà tot intentant de captar el paisatge català i mallorquí en les plenes hores de sol; aixó fa que la seva 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Torné, Vicenç (Tarragona, s XIX) Arquitecte i escultor. Conegut per Vicentó. Autor de la Presentació al temple de la catedral de Tarragona, féu diverses altres obres per a la seu i altres esglésies tarragonines. Fou arquitecte de l'Acadèmia de Sant Carles de València i projectà el Teatre Principal de Tarragona (1820). Diversos dibuixos seus de la Guerra del Francès es conserven al Museu Arqueològic de Tarragona, a la fundació del qual ell contribuí decisivament. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Torres, Rafael (Barcelona, 1855 – 1931) Enginyer i publicista. S'especialitzà en enologia i viticultura. Fou director de la "Revista d'Agricultura" (de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre), de la "Crònica Científica" (1878), i el 1894 de "La Viña Americana". Era membre de diverses agrupacions científiques. És autor de La riqueza de la agricultura, Aguas subterráneas (1881), Medios para combatir la peronospora de la vid (1886), Les malures de la vinya (1886), Procedimientos para aumentar la coloración de los vinos (1888) i Francisco Loscos, botánico aragonés (1889). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roigé, Joan (Catalunya, s XIX - França, s XX) Anarco-sindicalista. Professor racionalista, mantingué una escola a Sants que fou, a partir del 1919, un important lloc de reunió dels principals dirigents de la CNT. Membre del comitè regional el 1923, fou empresonat durant la Dictadura. Fou un dels fundadors d'"Acción" (1930) i actuà com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30. Morí exiliat a França. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roio, Pere (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVI - País Valencià, d 1616) Cronista. Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d'Ontinyent. Descriví alguns dels esdeveniments del seu 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roís, Lluís (País Valencià, s XV) Escriptor. Participà a diversos concursos poètics del seu temps, com els celebrats a València el 1486, a honor de la Concepció, i el 1488, a honor de sant Cristòfol. Al primer guanyà el premi del marsapà o massapà, i al segon el premi major. En aquesta darrera ocasió es produí una mena d'impugnació poètica del resultat, a càrrec del concursant mossèn Anyó, impugnació que fou rebutjada pels jutges i que provocà també una rèplica insultant de Lluís Roís. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois, Pere (València, s XVI) Científic. Sacerdot, doctor en teologia, moralista. Deixeble de Jeroni Munyós. Fou canonge de València. Catedràtic de matemàtiques. Escriví un enginyós tractat sobre la manera de fabricar rellotges de sol: Libro de relojes solares (1575). 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roís de Corella (Corella, Navarra, s XIII - País Valencià, s XVII) Llinatge noble, originari de la vila i castell de Corella, que passà al Regne de València arran de la conquesta, amb els germans Sanç i Pere (I). La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rois de Corella, Pere (I) (Navarra, s XIII - País Valencià, s XIII) Germà de Sanç, junt amb el qual passà al Regne de València arran de la conquesta. Rebé els llocs d'Olocaive i Pedreguer (1271). Adquiriren també les senyories d'Almussafes i Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rois de Corella, Sanç (Navarra, s XIII - País Valencià, s XIII) Germà de Pere (I), junt amb el qual passà al Regne de València arran de la conquesta. Fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia (on rebé béns, així com a Ondara). Ascendent, tal vegada, de Joan Roís de Corella. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Corella i Dávila, Antònia (País Valencià, s XVI - s XVII) Dama. Desena comtessa de Cocentaina. Filla de Jeroni Roís de Corella i de Montcada i de Jerónima Dávila y Manrique. Hereta de la seva mare el marquesat de Las Navas. Es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roís de Corella i de Montcada, Jeroni (País Valencià, s XVI – s XVII) Escriptor. Cavaller de l'orde d'Alcàntara. Fill del regent del Consell d'Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza. Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d'Almenara, a Castella. Serví el rei a Flandes. Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo. Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roís de Corella i de Santacoloma, Eiximèn Peres (País Valencià, s XIV - Nàpols, Itàlia, 1457) Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València. Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir. Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d'Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d'enlairar el seu llinatge. Es distingí en el setge de Calvi (1420), en la batalla de Nàpols (1423) i en el saqueig de Marsella (1423) de la primera expedició d'aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella (1430), en l'expedició a l'Àfrica (1432) i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442. Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici i amb dret a ésser succeït pel seu fill Joan Roís de Corella (1446), exercí el... Segueix... 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roís de Corella i Llançol de Romaní, Joan (País Valencià, s XV - d 1484) Segon comte de Cocentaina, senyor de Dosaigües, Vall d'Elda, Asp, Petrer, Salines, Albalat, etc. Fill d'Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València (1448) el succeí en les mateixes condicions (1448-79). Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó; cambrer major d'Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols. Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati. Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d'Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d'Aitona Guillem Ramon de Montcada. En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roís de Liori (Aragó, s XIII - País Valencià, 1968) Llinatge noble. Procedent d'Aragó, s'establí al Regne de València arran de la conquesta. El primer membre fou Hurtado de Liori. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori, Gil (I) (País Valencià, s XIII – v 1346) Gran privat del rei Jaume II. Fill de Rodrigo de Liori i pare de Gil (II) Roís de Liori. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori, Gil (II) (País Valencià, s XIV - v 1414) Fill de Gil (I) Roís de Liori. Fou governador general d'Aragó i conseller reial. Pare de Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roís de Liori, Sanç Veure> Cardona-Borja i d'Erill, Josep Folc de. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i Conchillos, Dídac (País Valencià, s XVII – 1663) Noble. Fill d'Eiximèn Rois de Liori i de Pertusa. El séu rebesnét Josep Rois de Liori i Izco fou l'iniciador de la segona línia de la baronia d'Alcanalí. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i de Centelles, Sanç (II) (País Valencià, s XV – 1458) Fill de Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia. Succeí al seu pare com a vescomte de Gagliano. També fou baró de Riba-roja i senyor de Betxí. Pare de Joan Roís de Liori i de Mur. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i de Montcada, Elisabet (País Valencià, s XV - s XVI) Filla de Joan Roís de Liori i de Mur i germana d'Hipòlita. Aportà les senyories de Seta i Travadell i les baronies de Betxí i Gorga, al seu marit, Alfons de Cardona (llurs descendents empraren alguna vegada el cognom de Roís de Liori). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i de Montcada, Hipòlita (País Valencià, s XV - s XVI) Filla de Joan Roís de Liori i de Mur i germana d'Elisabet. Fou baronessa de Riba-roja. Era casada amb Lluís de Requesens, comte de Palamós. En un segon matrimoni tingué Gil (III) Roís de Liori i de Cervelló. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i de Mur, Joan (País Valencià, s XV – v 1495) Noble. Fill de Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles, de qui heretà el vescomtat de Gagliano (Sicília). Amb un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual vengué Riba-roja, fou pare d'Hipòlita i d'Elisabet Rois de Liori i de Montcada. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i de Pertusa, Eiximén (País Valencià, s XVI – 1617) Nét de Gil (III) Roís de Liori i de Cervelló. Comprà la baronia d'Alcanalí i Mosquera, que vinculà, agnatíciament, amb facultat reial, el 1616. El seu quadrinét fou Lluís (II) Roís de Liori i Salvador. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i Fernández de Heredia, Sanç (I) (País Valencià, s XIV – 1420) Fill de Gil (II) Roís de Liori. Fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill Sanç (II) Roís de 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i Izco, Josep (País Valencià, s XVII – 1728) Vuitè baró d'Alcanalí. Rebesnét de Dídac Roís de Liori i Conchillos. El seu bésnet fou Josep Ruiz de Lihory i Pardines. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rois de Liori i Salvador, Lluís (II) (País Valencià, s XVIII - 1766) Seté baró d'Alcanalí i Mosquera. Era quadrinét d'Eiximèn Rois de Liori i de Pertusa. A la seva mort, sense fills mascles, el títol passà a la segona línia, que havia estat iniciada per Dídac Roís de Liori i Conchillos. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roixel·la, la (Igualada, Anoia) Casa i veïnat, a l'oest de la ciutat, al límit amb els d'Òdena i de Jorba, on hi ha l'antiga església romànica de Sant Jaume de la Roixel·la, que depèn de l'església de l'Espelt. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roja, cala (Escorca, Mallorca Septentrional) Cala de la costa de Tramuntana (o cala Rotja), al cap de la muntanya de Moncaire. S'obre entre el morro de cala Roja i la punta de cala Roja. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Roja, penya (Tibi, Alcoià / Xixona, Alacantí) Cim (1.226 m alt) de la serra que separa la foia de Castalla de la de Xixona, entre els dos municipis, al sud de la serra del Quarter. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roja, pica (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Cim (2.902 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars del País de Foix, entre el port Vell i el de Boet. 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roja, punta (Ciutadella, Menorca) Cap de la costa septentrional de l'illa (o Rotja), que tanca, per llevant, la cala d'Algaiarens. 42 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Roja, vall de (Conflent) Vall del massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l'Escolà (2.463 m alt), a l'oest de roca Colom (2.507 m), amb el puig de la collada Verda (2.403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2.316 m alt), que limita amb el Vallespir. La gran vall s'engorja al pas de Rojà, i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent, Saorra (on s'eixampla per a formar la vall de Saorra) i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rojalons (Montblanc, Conca de Barberà) Caseria, a l'est de Rojals, damunt de la serra que separa les valls de Lladrons de la de Variella. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rojals (Montblanc, Conca de Barberà) Poble. L'església parroquial és dedicada a la Transfiguració (o Sant Salvador). Formà un municipi amb les caseries dels Cogullons, la Bartra, el Pinetell de Rojals (aquesta, però, 45 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rojas, Miquel (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1921) Actor. Fou figura important de l'escena catalana. Dirigí per un temps la companyia del teatre Romea, des del 1905. Col·laborà amb Adrià Gual. També actuà a l'Apolo, a l'Espanyol, al Còmic i al Circ Barcelonès. Vivia a Sant Feliu de Llobregat, on fundà una escola de declamació que duia el seu nom. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rojas i Galiano, Josep de (Alacant, 1850 – 1908) Polític. Fou marquès del Bosc d'Ares (1883), gran d'Espanya (1897), cinquè comte de Casas Rojas i setè comte de Torrellano. Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d'Alacant. Fou diputat i senador. Creà el sanatori de Bussot i reuní una notable col·lecció bibliogràfica i artística. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rojas i Vila, Carles (Barcelona, 1928 - ) Escriptor en llengua castellana. Ha escrit novel·les psicològiques o històriques, com El asesino de César (1959), Adolfo Hitler está en mi casa (1965), Auto de fe (1968), Azaña 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rojas-Borja i Artés, Francesc de (València, s XVII - Cartagena, Múrcia, 1684) Eclesiàstic. Estudià lleis a Salamanca. Nomenat auditor de la Rota per la corona catalano-aragonesa, visqué uns vint anys a Roma, fins que fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1653). Celebrà dos concilis provincials el 1654 i el 1659. El 1663 fou traslladat a Àvila i posteriorment a Cartagena. Les seves Decisiones Sacrae Rotae foren impreses a Lió el 1662. 50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rojat, pic de (Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, el Tec, Vallespir) Cim (2.724 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó i del pic de Tretzevents, termenal dels tres municipis. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rojo, Vicenç (Barcelona, 1932 - ) Pintor. Es formà artísticament a Mèxic, on residí des de l'any 1949 i on exercí també de dissenyador i d'editor. Inicialment, la seva obra era pròxima a l'expressionisme abstracte, però progressivament ha tendit a la simplificació i a la geometrització dels elements formals, tot valorant la importància del color i de les textures. Sovint pren el paisatge com a motiu. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rojo i Lluch, Vicent (la Font de la Figuera, Costera, 1894 – Madrid, 1966) Militar. En esclatar la guerra civil romangué fidel a la República. Intervingué en l'Alcàsser de Toledo (set/1936) i fou cap de l'Estat Major de la defensa de Madrid. El mai/1937 fou nomenat cap de l'Estat Major general. Ascendit a general (set/1937), va plantejar les ofensives de Brunete, de Terol i de l'Ebre. S'exilià després de la caiguda de Catalunya 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rolf, Lleonard (Rosselló, s XV) Fuster i tallista. El 1411 va rebre l'encàrrec de dos mercaders gironins de fer un tabernacle i un altar dedicat a Sant Miquel, sota la inspecció de l'argenter Francesc Artau i del pintor Francesc Borrassà I. Aquest mateix any li fou encarregat un tabernacle en un retaule dedicat a Sant Martí per a la parròquia de Sant Martí Sacosta. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rollan i Lahoz, Jordi (Barcelona, 1940 - ) Pintor. Format a Llotja, féu la seva primera exposició individual l'any 1966. És especialment conegut per la seva pintura realista, de temàtica femenina o, més ocasionalment, paisatgística. Acostuma a compensar la contenció de les seves formes amb aplicacions més agosarades del color. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rollet, el (Oliva, Safor / Pego, Marina Alta) Sequiol del sistema de regadius de Molinell, al límit dels dos termes. 55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rom, el (Vallespir) Curs d'aigua de la comarca, afluent dretà del Tec, que neix a la serra de l'Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, dins el municipi de l'Albera, transcorre sota el coll del Pertús i després de passar per la Clusa i Sant Martí de Fonollar s'uneix al seu col·lector al Voló. La seva vall és el pas natural, des de l'època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rom, puig (Roses, Alt Empordà) Promontori (224 m alt) de l'extrem sud-occidental de la península del cap de Creus, tanca pel nord l'àmplia badia de Roses. Al seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Roma (Requena, Plana d'Utiel) Caseria, situada a 6,6 km de la ciutat, a la dreta del riu Magre. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roma (Borredà, Berguedà) Masia, a l'esquerra de la riera de Merlès, prop de l'antiga església parroquial de Comià, a la qual ha donat també nom. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romà, Josep (València, 1784 - País Valencià, s XIX) Pintor. Format a Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós. El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura. Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau. Des del 1837 dirigí la sala de flors de l'acadèmia. Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat: Isabel II nena, Benet Espinós (1829), tots dos al Museu de Belles Arts de València. Fou pare de Josep Maria Romà. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roma, punta (Eivissa, Eivissa) Cap de l'extrem meridional de l'illa, a ponent de la punta de ses Portes. 62 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Romà i Ferrer, Melcior (Baells, Llitera, s XVI - València ?, s XVII) Frare dominicà, convertit al protestanisme. Sembla que fou procurador del seu ordre a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa (Llenguadoc). Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents. El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l'església de Brageirac (Bergerac), es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d'on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roma i Roig, Josep Maria (Alguaire, Segrià, 26/gen/1902 - la Floresta, Garrigues, 14/feb/1981) Músic. Estudià a l'Escolania de Montserrat i a Barcelona. Ha actuat com a pianista i ha donat concerts d'orgue al Palau de Montjuïc i al Palau de la Música Catalana. És autor d'obres com Obertura mediterrània i Brises de la maduresa, per a orquestra. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romà i Rossell, Francesc (Barcelona, 1725 – 1784) Jurista i economista. El 1766 ingressà a la Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona -actual Acadèmia de Ciències i Arts-, on fou nomenat poc temps després director d'Agricultura. Al final del mateix any fou nomenat regent de la Reial Cancelleria de Mèxic i més tard virrei interí. Mercantilista moderat, pels seus estudis sobre població pot ésser considerat com un predecessor de Malthus. Entre les seves obres figuren: Disertación histórico-político-legal por los Colegios y gremios de la ciudad de Barcelona y sus privativos (1766) i Las señales de la felicidad de 65 ANDORRA - GEOGRAFIA Romadriu, el (Pallars Sobirà) Riu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de Màniga (que comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que comunica amb la vall d’Aós), passant pels pics del Covil (2.588 m) i de Salòria (2.789 m). Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu. Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera. A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al nord, i l’Alt Urgell, al sud, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb, aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romadriu de la Ribalera (Llavorsí, Pallars Sobirà) Poble, a la dreta del Romadriu, que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró. El lloc és esmentat ja el 839. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romagats, coll de (Sant Julià de Vilatorta / Sant Sadurní d'Osormort, Osona) Depressió (730 m alt) de la serralada que separa la plana de Vic de les Guilleries, al nord del puig Moltó, termenal dels dos municipis, per on passa la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Romagnano, marquesat de (Milà, Itàlia) Títol concedit el 1649 al comte Joan Baptista de Cervelló, de la línia milanesa d'aquest llinatge. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romagosa i Vila, Josep Anton (l'Arboç, Baix Penedès, 1919 - Madrid, 1986) Mestre, diplomat mercantil i doctor en veterinària. Fou cap dels serveis de ramaderia d'Ourense i més tard de Tarragona (1945-63) i secretari tècnic de la Dirección General de Ganadería (1963-66). Iniciador i programador de noves tèniques de cria del bestiar, ha contribuït al millorament de la ramaderia de l'estat espanyol amb publicacions i conferències de divulgació. Col·laborà en la majoria de les revistes ramaderes i ha publicat Manual de crianza de vacunos (1968), Alimentación del rebaño... (1974) i altres obres tècniques. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romaguera, Josep (Catalunya, s XVII) Escriptor. Fou canonge de la catedral de Barcelona i vicari general del bisbat. Ensenyà dret canònic a la universitat i firmà una aprovació en les Nenias reales, que publicà a l'Acadèmia Desconfiada a la mort de Carles II. Poeta de la Decadència, publicà el 1681 el llibre intitulat Atheneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia, ab emblemes il·lustrada, obra representativa del gust literari de l'època. En un període en que la literatura catalana es mantenia apartada dels nous corrents literaris, va intentar donar una nova visió transposant o adoptant al català el conceptisme 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roman i Calvet, Joan (Eivissa, Eivissa, 1849 – Madrid, 1910) Arqueòleg. S'inicià en l'arqueologia com a afeccionat. Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d'Eivissa, a l'inici del s XX. Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903. Publicà el primer llibre important sobre l'Eivissa cartaginesa: Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithyusas (1906). 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roman i Ferrer, Carles (Eivissa, 1887 – 1939) Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calvet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l'Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d'Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d'Eivissa, càrrec que ocupà 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Romañà, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1913 al doctor en dret i economista Francesc de Paula Romañà i Suari (Barcelona, 1867-1950), a petició de la comunitat de regents del Sindicat Agrícola de l'Ebre per a recompensar els seus treballs que, com a director de la Reial Companyia de Canalització i Recs de l'Ebre, féu per la construcció del canal de l'esquerra de l'Ebre i els recs de l'Alt Aragó. Fou oncle d'Antoni Romañà i Pujó. Continua en la mateixa família. 75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Romana, marquesat de la (País Valencià) Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l'orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719. Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona. Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d'Elx (mort el 1722), comissari general del terç d'infanteria d'Oriola (d'on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604), el qual féu un préstec de 40.000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana. El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes. Fou succeït pel seu fill, el capità general Pere Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, al qual fou annexada la grandesa d'Espanya (1802). El títol passà als Alcázar, marquesos de Peñafuerte i comtes de Villamediana. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - LITERATURA Romancerillo Catalán (Barcelona, 1882) Col·lecció de cançons tradicionals catalanes. Publicada per Manuel Milà i Fontanals, la més completa i la més seriosa de les aparegudes a Catalunya al s XIX. Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos (1853), bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites -sovint amb múltiples variants- o resumides. Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer. El 1896 hom canvià la portada d'alguns exemplars de l'edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà. El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals.
Anar a: [ Roig i N ] [ Roio ] [ Rois de L ] [ Roja ] [ Rojo ] [ Romad ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Roís de Corella, Joan
Rojals
Romaguera i Ramió, Joaquim
