|
|
|
Anar a: [ Lloret ] [ Lloria ] [ Lloria, M ] [ Lloris ] [ Llosa de ] [ Llot ] Estic assedegat d'una conversa que sigui alguna cosa més que una cerimònia. (Stendhal) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lloret (Roquetes, Baix Ebre) Caseria, situat al vessant meridional del Caro. El barranc de Lloret, que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l'Ebre. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloret, Antoni (la Vila Joiosa, Marina Baixa, s XIX – 1926) Polític i periodista. Fundà a la seva vila natal el setmanari polític "La Marina". Col·laborà a d'altres publicacions periodístiques, com "El Graduador de Alicante" i "La Correspondencia de Valencia". Fou diputat provincial en diverses ocasions, així com governador civil de les províncies de Pontevedra i de Jaén. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lloret, el (Bràfim, Alt Camp) Santuari (la Mare de Déu del Lloret o de Loreto), al sud-est del poble. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret, Guillem de (Catalunya, s XIII - Illes Balears ?, s XIII) Cavaller. Serví Alfons II el Liberal en la incorporació de Mallorca. Tot seguit fou un dels encarregats de gestionar la submissió d'Eivissa, obtinguda el 13/gen/1286. El rei el nomenà governador de l'illa. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret, Jeroni (Cervera, Segarra, s XVI - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571) Erudit. Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1559-62 i 1568-71). Excel·lí pels seus coneixements bíblics i patrístics. La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae (1570), obtingué una gran difusió i fou reedita als s XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret, Mateu (Cervera, Segarra, s XVI - San Liberatore di Majella, Itàlia, 1622) Erudit i monjo de l'abadia de Montserrat. Deportat a Nàpols per Felip II, s'escapà a l'abadia de Montecassino, on va escriure De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi Ecclesia (1607) i Chronicon monasterii Cassinensis (1616). Des del 1610 portà el títol d'abat de San Salvatore de Castellis. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret, Rosa (Barcelona, 1909 - ) Guitarrista. Estudià a l'Escola Municipal de Música. Donà gran nombre de concerts amb bons èxits. 10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret de Mar, Ramon de (Lloret de Mar, Selva, 1677 - Olot, Garrotxa, 1737) Frare caputxí. Fou continuador del manuscrit Anales de los varones ilustres y cosas notables de nuestra santa provincia... de 12 ILLES BALEARS - MUNICIPI
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret i Homs, Joaquim (Barcelona, 1890 - 1988) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1915. Signà els plans de la Clínica Barraquer (1934-39), un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment. Durant la postguerra construí gran blocs sumptuosos, com l'anomenat El Rancho Grande, i diverses torres a Sarrià. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloret i Martí, Francesc (València, s XVII – Madrid, 1736) Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València. El 1706 publicà Enigma sydereo..., apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina... (1726) i La calentura mesentérica... (1730). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloret i Torregrosa, Joan (Alacant, 1899 - 1959) Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, inicialment impressionista, evolucionà cap a una estructuració cézanniana i postcubista de gran qualitat pictòrica. El 1959 fou premiat per la seva obra Port en repòs. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lloret Salvatge (Amer, Selva) Poble (o Lloret de la Muntanya), situat a l'esquerra del Ter, al sector sud-occidental del terme. L'església (Sant Agustí), romànica, depèn de la de Santa Maria d'Amer. Era possessió del monestir d'Amer. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria (Calàbria, Itàlia, s XIII - Catalunya, s XVIII) Llinatge (o Llúria). El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent (1266). La seva muller, Bella d'Amichi, dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València. Llur fill fou l'almirall Roger de Lauria, dit en català Roger de Lloria, que heretà les possessions valencianes i italianes. La línia dels Lloria de Grècia, que habitaren els ducats d'Atenes i Neopàtria, fou sens dubte relacionada amb el llinatge de l'almirall Roger de Lloria, però la seva genealogia és molt confusa. El més famós de tots fou Roger de Lloria, mariscal de la Companyia Catalana. Hi ha branques d'aquest llinatge, cognominades Lloria o Roger de Lloria; una d'elles, establerta a Esterri d'Àneu, passà a Anglesola, a Lleida i a Barcelona, on encara subsisteix. Una altra fou la dels castlans de Granyena, senyors de Biure de Gaià i castlans de Sidamon, que s'estingí el 1714, i l'herència passà als Borràs, marquesos de la Bárcena, que es cognomenaren Borràs de Lloria. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Antoni de (Grècia, s XIV) Senyor de la Grècia catalana. Nebot del mariscal Roger de Lloria. Tant ell, com el seu oncle i un parent anomenat Berenguer de Lloria, foren absolts per Frederic III de Sicília de tots els fets de la revolta de Tebes. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria, Beatriu de Veure> Beatriu de Xèrica i de Lloria. 24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Berenguer de (Grècia, s XIV) Noble. Parent del mariscal Roger de Lloria, els quals, juntament amb Antoni de Lloria, foren absolts per Frederic III de Sicília de tots els fets de la revolta de Tebes. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria, Constança de (Catalunya, s XIV) Dama. Encara que algun autor la creu filla de Roger de Lloria, sembla, per raons cronològiques, que n'era néta. Es casà amb Pere de Montcada, almirall de Pere III el Cerimoniós. La mare de Pere era Jofredina de Lloria, probablement tia de Constança. D'aquest matrimoni eren fills, segons sembla, Gastó i Roger de Montcada, el segon dels quals fou una figura notable del seu llinatge. 97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Isabel de (Grècia, s XIV - Sicília, Itàlia, s XIV) Filla de Nicolau de Lloria. Fou muller de Francesco Ventimiglia, comte de Geraci. Hom ha suposat que, en caure Atenes, se n'anaren a Sicília (1388), puix que hi ha indicis de llur presència a l'illa el 1392. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria, Joan Alfons de (País Valencià, s XIV) Fill d'Alfons Roger de Lloria i de Teresa del Puerto. Fou legitimat el 1369. Es casà amb Constança de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume III. 28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Joan de (Grècia, s XIV - d 1381) Senyor d'Estir. Fill del vicari general d'Atenes i Neopàtria Roger de Lloria. Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d'Enghien, però el matrimoni no s'efectuà. Ajudà Lluís Frederic d'Aragó per tal de procurar l'obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó. Detingut per Lluis d'Enghien, comte de Conversano, a l'Argòlida, en una nova campanya francesa (1378), era encara presoner el 1381. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria, Joan de (Sicília, Itàlia, s XIII - Messina, Itàlia, 1298) Marí. Nebot de l'almirall Roger de Lloria, amb el qual col·laborà intensament. El 1286, quan Roger deixà per un temps el comandament del seu estol, el transferí al seu nebot i li ordenà d'hostilitzar la costa de Barbaria. El 1297 vivia a Sicília. Quan Roger trencà amb el rei Frederic II i es passà a Jaume II, començà a combatré les forces del rei Frederic des de les possessions sicilianes del Lloria, però fou vençut i hagué de retre's a Castiglione, on es trobava també Rogeró, fill de l'almirall. Aconseguí tanmateix escapar i, mentre el seu oncle era ocupat en lluita terrestre al setge de Siracusa, Joan prengué 20 galeres i realitzà missions d'aprovisionament. Quan anava a Siracusa a estrenyer el bloqueig, fou interceptat prop de Messina per 22 galeres de Frederic II. Perdé 16 galeres i fou fet presoner, 30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Joan de (Catalunya ?, s XIV - Grècia, s XIV) Noble de la Grècia catalana. Destacà secundant la política del seu germà Roger. El 1362 vencé els soldats addictes a Pere de Pou. Tingué dos fills: un Roger, que fou lloctinent dels ducats d'Atenes i Neopàtria el 1384, i Nicolau. 31 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Joan de (Grècia, s XIV) Noble de la Grècia catalana. Germà i col·laborador del mariscal Roger de Lloria. fou veguer de Tebes (1359) i governà els ducats d'Atenes i de Neopàtria en absència del vicari Gonçal Ximenes d'Arenós. Tingué dos fills: Roger i Nicolau de Lloria. 33 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Llòria, Matilde (Matilde González i Palau) (Almansa, Castella, 1/gen/1912 - València, 16/mai/2002) Poetessa. Residí a València, i hi escriví diversos llibres en català, dels quals ha estat editat Altíssim regne (1965), premi València de literatura del 1960. Després anà a residir a Ourense. 34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Nicolau de (Sicília, Itàlia, s XIV) Cavaller. Potser nebot de l'amirall Roger o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d'heretatge. Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l'enviament d'auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer. 35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Perelló de (Itàlia, s XIII - Grècia, s XIV) Possible fill de l'almirall Roger de Lloria. Ha estat dit que eren fills seus Antoni i Roger de Lloria. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Roger de (Grècia, s XIV - 1370) Gran personatge de la Grècia catalana. Habitant de Tebes, fou mariscal de la Companyia Catalana (1354). Capitanejà una revolta contra la tirania del lloctinent Pere de Pou, que morí assassinat el 1362. Governant, de fet, com a vicari, cridà en ajuda seva, contra els venecians de Negrepont, els turcs del soldà Murad I, els quals arribaren fins al davant d'Atenes (1363). Amb el seu germà Joan els donà refugi a Tebes, fins que, a precs del papa, els expulsaren del país (1364). Anà a Venècia a presentar uns capítols sobre treves i sobre reclamacions de tipus comercial (1365). Frederic III de Sicília l'absolgué, així com al seu nebot Antoni de Lloria i un parent anomenat Berenguer de Lloria, de tots els fets de la revolta de Tebes, i el nomenà oficialment vicari dels ducats (1367). En una assemblea reunida a Tebes, 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Roger de (Itàlia, s XIV - Grècia, s XIV) Noble, dit Il Puntignano. Era un italià traslladat a Grècia. Potser era fill de Perelló de Lloria i germà d'Antoni de Lloria. Pere III li féu recuperar (1381) unes propietats a Tebes que la Companyia Navarresa li havia pres. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Roger de (Grècia, s XIV - d 1381) Senyor de la Grècia catalana. Fill de Joan de Lloria, nebot del mariscal Roger de Lloria i germà de Nicolau. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria, Saurina de (Catalunya, s XIV) Dama. Probablement néta de l'almirall Roger. Es casà amb el cavaller Guillem de Sant Vicenç. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria i de Maguerola, Maria Roger de (Catalunya, s XVII - s XVIII) Abadessa de Vallbona. Pertanyia a la branca dels castlans de Granyena. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria i d'Entença, Berenguer de (País Valencià ?, v 1303 – València, 1324) Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró. Fill de Roger de Lloria. En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d'Entença (1306-09) i, després, dels marmessors de l'almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat; el rei imposà a aquests el lliurament del lloc (1312). Pel testament del seu germà gran 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria i d'Entença, Carles de (País Valencià, 1292 - Cocentaina, Comtat, 1335) Fill de Roger de Lloria. Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l'herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d'Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró. Residí a Calàbria, amb la seva mare. Restablí la pau a l'illa de Gerba, alterada per una rebel·lió en la qual intervingué el rei de Tunis. Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç (o d'Escalç), fill d'Albert Descalç i d'Elisa Romeu i besnét de Pere II. Tingué possessions a la vall de Planes. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria i d'Entença, Margarida de (País Valencià, 1292 – València, 1345) Filla de Roger de Lloria. Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs (1325); algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià. Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville, comte de Terranova. Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest (1343). Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit. Té la sepultura a Santes Creus. Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l'heretat passà al rei. 100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria i d'Entença, Robert de (Itàlia, s XIII - s XIV) Fill de l'almirall Roger de Lloria i germà de Berenguer, Carles i Margarida. Morí abans que el seu pare. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria i Lancia, Hilària de (Itàlia ?, s XIV - d 1337) Filla de Roger de Lloria i de Margarida Llança. Es casà amb l'italià Enrico Sanseverino, comte de Marsico. Hagué de sostenir un plet amb Ot de Montcada per raó dels béns de la seva germana Jofredina. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria i Lancia, Jofredina de (Catalunya, s XIII - s XIV) Filla de l'almirall Roger de Lloria i de la seva primera muller, Margarida Llança. Es casà amb Ot de Montcada, que seria majordom reial i padrí de Pere III el Cerimoniós. Fou, per tant, cunyada de la reina Elisenda de Montcada. Del seu matrimoni hagué almenys tres fills: Ot, casat amb Teresa de Montcada i mort jove, Elisenda, que es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí, i Pere, almirall del rei Cerimoniós, que precisament es casaria amb Constança de Lloria, probablement neboda de Jofredina. 40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria i Lancia, Rogeró (Itàlia, 1285 - Nàpols, Itàlia, 1307) Fill de l'almirall Roger de Lloria. Fou senyor de la baronia de Cocentaina. Era a Itàlia al morir el seu pare. Sembla que el rei de Nàpols volia casar-lo amb una filla natural seva, però morí a 22 anys, després de testar a favor del seu germà consanguini Berenguer. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Lloriac, baronia de (Menorca) Títol concedit a l'illa, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Ribagorça, 1634 - Almeria, 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume. El 1743 passà als Olivar. 48 CATALUNYA - HISTÒRIA Lloriana de Ter (Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Torelló. 49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloris, Garcia de (Aragó, s XIV) Noble i conseller d'Alfons III de Catalunya-Aragó. Caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l'infant Pere, contrari a aquesta divisió (1332). Rei aquest (Pere III), li confià delicades missions de govern, com fer d'ambaixador de Mallorca a l'inici de la lluita contra Jaume III (1336). Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc (1347). Del 1351 al 1360 fou procurador general de València. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloris, Joan Dimes (Barcelona, s XVI – 1598) Eclesiàstic i escriptor. Abat de Sant Feliu de Girona i conseller de Catalunya. Fou bisbe d'Urgell (1572-76) i de Barcelona (1576-98), on fou promotor de les canonitzacions de sant Oleguer i de sant Ramon de Penyafort; acollí i animà els nous ordes religiosos (carmelites descalços -tant la branca masculina com la femenina-, caputxins); fundà el seminari i amplià el palau episcopal; edità els propis dels sants diocèsans i recercà, sense èxit, les relíquies de sant Pacià. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llorito (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional) Nom popular del municipi. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llorito, el (Tarragona, Tarragonès) Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat. La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l'adquisició a Itàlia d'una imatge de la Verge, al s. XVI. El santuari fou ampliat el s. XVIII i destruït el 1823 per l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. La imatge fou conservada al convent de l'Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda. El santuari fou refet a partir de 1957. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llorona (Albanyà, Alt Empordà) Poble (766 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Llorona (840 m alt), contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda. L'església parroquial de Sant Andreu és romànica (s XV); és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona. En depenen les de Corsavell i de Bassegoda. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Llort, castell de (Espot, Pallars Sobirà) Antic castell de la vall d'Àneu, a la confluència del riu Escrita i la Noguera Pallaresa. És esmentat ja el 950. 56 ANDORRA - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llosa, coll de la (Cauders de Conflent, Conflent / la Llaguna, Capcir) Depressió (1.866 m alt) de la serra que separa l'altiplà de la Quillana de les Garrotxes de Conflent, al nord del pic de la Tossa (2.038 m alt). 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Llosa, la (Lles, Baixa Cerdanya) Antic poble, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble, sota les ruïnes del castell de Lles. Pertangué a la mitra d'Urgell. La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Llosa, la (Cambrils, Baix Camp) Vil·la romana. Ocupada des del principi de l'era cristiana fins al s V, els sectors coneguts corresponen a l'àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix. L'interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d'un conjunt excepcional de bronzes del s II compost per peces de vaixella i elements per a la il·luminació pertanyents a un triclinium. Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d'opus sectile, fan evident l'existència d'un sector residencial luxós. 60 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Llosa, pic de la (Conflent / Ripollès) Cim (2.503 m alt) de la línia de crestes que separa les dues comarques, a l'extrem oriental del pla de Calm-agra. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llosa, riu de la (Andorra / Baixa Cerdanya) Riu, afluent per la dreta de l'alt Segre. Neix a les muntanyes d'Andorra limítrofes amb la Cerdanya, prop dels estanys de Vallcivera; forma la vall de la Llosa i 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llosa, sèquia de la (Costera) Sèquia de la comarca, que pren l'aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l'esquerra del riu. Rega els termes d'Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva (on forma els braçals de Terç i dels Albanyals), i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa, el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Roglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llosa de Camatxo, la (Alcanalí, Marina Alta) Veure> Llosa d'Olocaive, la. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llosa de Cavall, rua de la (Navès, Solsonès) Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l'esquerra, i el pla de Ricard i la serra d'Encies, a la dreta, al límit meridional de la vall de Lord. L'embassament de la Llosa del Cavall, comprèn part dels termes de Navés, Guixers i Sant Llorenç de Morunys. La presa, de volta amb doble corvatura, té una altura de 122 m, amb una amplària de 10 m i una longitud de coronació de 300 m, amb una capacitat de 80 hm3, i un sobreeixidor capaç de desguassar 473 m3/segon. 65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
69 ANDORRA - GEOGRAFIA Llosada, tossal de la (Andorra) Cim (2.548 m alt) de la línia de crestes que separa la vall dels Cortals d'Encamp de la baga de Soldeu. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llosar, bordes de (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Grup de bordes de l'antic terme de Civís, a la capçalera del Romadriu, aigua avall de les de Conflent. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llosar, el (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Poble, al nord-oest de la vila. El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al s XVI (acabat el 1577), sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos (hostatgeria i casa dels ermitans); conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu (s XV). Hom hi venera una imatge de marbre, gòtica (segons la llegenda, una marededéu trobada). 72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llosars, vall de (Alta Ribagorça) Una de les capçaleres de la vall Hiverna, a la qual aflueix per la dreta. S'origina a la fosa de la glacera de Llosars, al vessant meridional de l'Aneto. L'erosió remuntant de la conca de recepció de l'estany de Llosars (2 493 m alt) ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al sud-est per la cresta de Llosars, entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars. El barranc de Llosars, però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars (2 250 m alt), entre la qual i la vall Hiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars. El principal immissari a l'estany procedeix de l'estany petit de Llosars. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lloscos, Llàtzer de (Illes Balears, s XV) Procurador reial a Mallorca durant el regnat d'Alfons IV de Catalunya-Aragó. Fou un dels qui més s'oposaren, l'any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus prèstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça. Mobilitzà l'opinió, al·legant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets. El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloses, Francesc (Barcelona, 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782) Jesuïta. Fou professor de filosofia a Calataiud (Aragó) i de teologia a Barcelona. Excel·lí com a predicador. Hagué d'emigrar a Itàlia en decretar Carles III l'expulsió de la Companyia de Jesús. Publicà algunes obres que no signà per la seva molta modèstia. 76 ILLES BALEARS - MUNICIPI
77 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Lloseta, baronia de (Illes Balears) Jurisdicció senyorial, confirmada i concedida (1634) amb plena jurisdicció a Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, primer comte d'Aiamans, que els seus avantpassats posseïen des de la conquesta de Mallorca. Seguí les vicissituds del comtat d'Aiamans. 78 CATALUNYA - MUNICIPI
79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llot de Ribera, Miquel (Clairà, Rosselló, 1555 – Lleida, 1607 ?) Eclesiàstic. Frare dominicà. Fou prior del convent de Perpinyà (1585), catedràtic de teologia i rector (1586) de l'Estudi de Perpinyà. Procurador pel procès de canonització de sant Ramon de Penyafort, en va escriure el De laudabili vita (1595). També escriví: Llibre... Del Gloriós Sant Joan Baptista (1590), Llibre de la translació... dels màrtirs... Abdon i Senén (1591) i un Epítome' teològic (1595); en el primer demanava la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló 80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llot i Ribera, Francesc (Rosselló, s XVII) Escriptor. Batxiller en arts i doctor en dret, s'establí a Rigardà (Conflent) i dedicà els seus béns a obres devotes. El 1649 escriví Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser, pintura excepcional de la vida i els costums de Rigardà. 81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llotes (Rosselló) Veure> Sant Miquel de Llotes. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llotger, Joan (Catalunya, s XIII – s XIV) Frare dominicà. Fou inquisidor general dels regnes en temps de Jaume II el Just. El 1308 assistí a la reunió de prelats celebrada a València per tractar de la supressió de l'orde del Temple. 95 CATALUNYA - CULTURA Llotja, Escola de Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona. 83 CATALUNYA - ART
84 ILLES BALEARS - ART
85 PAÍS VALENCIÀ - ART
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llovera i Bofill, Josep (Reus, Baix Camp, 7/gen/1846 – 7/nov/1896) Pintor i dibuixant. D'estil acadèmic, pintà a l'aquarel·la i a l'oli, tèniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d'obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó). Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment ("La Ilustración Española y Americana", "La Il·lustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "Un Tros de Paper", "L'Esquella de la Torratxa", etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloveras i Herrera, Frederic (Barcelona, 1912 - Tossa de Mar, Selva, 1983) Pintor, il·lustrador i aquarelista. Estudià al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Ha publicat el volum Barcelona amb text de Camilo José Cela. Abandonà l'oli per l'aquarel·la, on destacà molt. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloveras i Vallès, Gonçal (Barcelona, 7/nov/1926 - 17/oct/2003) Metge i escriptor. Fundador del Centre d'Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d'Or. Conferenciant i publicista, s'ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l'infant. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l'home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999). Fou professor en diverses institucions pedagògiques. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llovet i Miserol, Ramon (Barcelona, 1917 - 1987) Pintor. Format amb Josep Mestres i a Llotja. Es presentà el 1951 a la sala Argos de Barcelona, i immediatament ja féu una exposició individual a París. El seu estil és una síntesi d'expressionisme i ingenuisme. Guanyà, entre altres premis, la medalla d'or de la diputació de Mallorca. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llovet i Verdura, Joaquim (Mataró, Maresme, 1921 - ) Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d'investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l'any 1359. És autor de l'obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d'altres.
Anar a: [ Lloret ] [ Lloria ] [ Lloria, M ] [ Lloris ] [ Llosa de ] [ Llot ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Lloret de Mar
Lloret de Vistalegre
Lloret i Ordeix, Pere
Lloret i Orriols, Antoni
Lloria, Roger de
Llosa de la Plana, la
Llosa del Bisbe
Llosses, les
Llotja de Barcelona
Llotja de Mallorca
Llotja de València
Llovera i Tomàs, Josep Maria