|
|
|
Anar a: [ Martin ] [ Martines ] [ Martínez ] [ Martínez i C ] [ Martínez i G ] [ Martínez i Pe ] Refranys i afalagadors a tothom donen la raó. (Caterina Albert i Paradís) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martín, Eslonça (Castella, s XII - Catalunya, s XII) Dama. Probablement filla del comte de Ces. Fou muller d'Artau II de Pallars Sobirà i mare, per tant, d'Artau III. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martín, Manuel (Altura, Alt Palància, s XVII – València, 1746) Metge. És autor de les obres Papel sobre la triaca magna (1727) i Clamores inconsolables del agua y sangría contra la mala magistración y vana esperanza de sus profesores (1738). 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martín, mestre (País Valencià ?, s XV) Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1841 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martín i Coll, Antoni (Catalunya ?, s XVII - Madrid ?, s XVIII) Organista i teòric. Ingressà al convent de franciscans d'Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid. Fou amic de l'organista de la cort, Josep Elies. Del 1706 al 1709 compilà quatre col·leccions d'obres per a orgue d'ell i d'altres autors. Publicà dos tractats teòrics: Arte de canto llano (1714) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación (1734). 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martín i Farreró, Andreu (Barcelona, 9/mai/1949 - ) Novel·lista. Narrador de novel·la policíaca, dins la tradició de la novel·la negra nord-americana, entre les seves obres destaquen Història de mort (1985) i Barcelona Connection (1988). S'ha dedicat també a la literatura infantil, especialment amb la sèrie sobre el detectiu Flanagan: Muts i a la gàbia (1986), No demanis llobarro fora de temporada (1987), Flanagan (1993) i Flanagan de luxe (1998). 6 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Martín y Fernández de la Torre, Néstor (Las Palmas de Gran Canaria, 1889 - 1938) Pintor, conegut simplement com a Néstor. Autodidacte. Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s'obrí camí pel seu decorativisme -el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions-. Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra. El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu. El 1914 exposà a Madrid, on s'instal·là. Després d'un període de silenci, tornà a exposar, el 1924. Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martín i Gassó, Josep Maria (Berga, Berguedà, 8/mar/1920 - 20/gen/2005) Poeta i pintor. Conegut pel pseudònim Bernat Meix. Com a pintor ha conreat el paisatge dins la línia cubista, amb moltes afinitats amb les obres dels cubistes-expressionistes R. de la Fresnaye i A. Lothe. Com a escriptor ha conreat l'assaig -La prensa periódica bergadana- i la poesia -Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1976), El nus a la cua (1978). 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martín i Mengod, Joan Lluís (València, 1875 – 1918) Periodista i polític. Doctor en dret (1900) i llicenciat en filosofia (1901), fou catedràtic d'institut. El 1892 s'afilià al carlisme, i fou regidor de València (1903-15). Col·laborà en "El Correo de la Provincia" (1892), "La Monarquía Federal", "La Idea Popular", "La Lucha", "El Pueblo Obrero" i altres periòdics, i dirigí (1911-13 i 1914-18) l'òrgan carlí "Diario de Valencia". 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martín i Peralta, Jeroni (País Valencià, s XVII) Astròleg. Publicà un Inicio del fenómeno, o portento, juntamente con las significaciones del cometa (1619), i un Pronóstico y juicio sobre la conjunción magna del año 1623 y de sus portentosas significaciones y portentos. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martín i Picó, Manuel (Castelló de la Plana, 1736 – València, 1810) Frare dominicà i mestre en teologia. Fou rector del col·legi de Tortosa. Va escriure Oración en la bendición del oratorio público edificado por el obispo José Climent, de Castellón, el 6 de Diciembre de 1791 (1792), i un Elogio fúnebre de Carlos II (1789) i 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martín i Rovira, Ezequiel (Barcelona, 1887 – 1963) Musicòleg. Fou bon pianista i autor d'algunes composicions. Escriví crítica musical a publicacions diverses. És autor de moltes harmonitzacions de cançons populars. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martín i Soler, Vicent (València, 2/mai/1754 – Sant Petersburg, Rússia, 30/gen/1806) Compositor. Residí a Itàlia, Viena, Londres i Sant Petersburg, ciutats on estrenà amb gran èxit les seves òperes. Se'n destaca Una cosa rara, ossia bellezza ad honestà (1786). Mozart li va retré homenatge incloent una de les seves melodies a Don Giovanni. 14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Martín i Toval, Eduard (Màlaga, Andalusia, 5/mar/1942 - ) Polític. Es traslladà a Barcelona com a inspector de Treball (1967) i fou després professor de dret del treball a la Universitat Autònoma. Milità a l'ORT (1970-72), al grup "El Topo Obrero" i a CSC, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés. Com 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martín Zabala, Josep Lluís (Barcelona, 1953 - ) Dibuixant. Es donà a conèixer a les planes de "Matarratos", "Interviú" i "La Vanguardia". El 1977 intervingué en la fundació d'"El Jueves" i durant els anys vuitanta publicà a "El Periódico" una tira diària del seu personatge Quico, el progre, que l'ha fet molt popular, i del qual àdhuc hom d'adaptà una sèrie d'episodis per a la televisió, en la qual participà com a guionista. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Martinells, es (es Mercadal, Menorca) Sector de sa Tramuntana, dins el terme. 102 CATALUNYA - EMPRESA Martinenca (Barcelona, s XX - ) Impremta. Dedicada a treballs comercials i a la impressió de butlletins, preferentment de caire religiós i del nacionalisme català, a la barriada de Sant Martí. Realitzà "El Lliri de Sant Lluís" (1914), mensual cotòlic de joves; "Associació del Col·legi Acadèmia de Catalunya" (1919), butlletí editat per les Escoles de l'Ateneu Obrer de Sant Martí, i "Jordi Erin" (1922), periòdic nacionalista català. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martines, les (Terrassa, Vallès Occidental) Caseria, al sud de la ciutat. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Martines, Pere (Aragó ?, s XV - Palma de Mallorca, 1463) Escriptor i frare dominicà. El 1453 concorregué al certamen celebrat a Barcelona sobre la croada contra els turcs, organitzat per Antoni Saplana, amb la composició intitulada Laors de la creu. Es mostrà partidari de Carles de Viana en les lluites de la Generalitat contra Joan II i, a causa de la revolta de la ciutat contra el monarca el 1462, fou enviat com a ambaixador a 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martines, Pere (País Valencià, s XV) Poeta. És autor d'una demanda adreçada als trobadors de València, que fou contestada per Francesc Ferrer i un cert mestre Rocafort, i de dues poesies presentades al certamen de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. Amb Bernat Fenollar, Joan Escrivà i Joan Roís de Corella, és co-autor de La passi en cobles, obra editada el 1493 i escrita alguns anys abans. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martines i Castanyer, Miquel (Rubí, Vallès Occidental, 16/mai/1914 - Barcelona, 14/oct/2009) Escriptor. Fou redactor en cap del setmanari barceloní "Clarisme". Corrector de català. Ha publicat la novel·la Intranscendent (1957) i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó (1958). 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martines i Sorli, Crisòstom (València, 1628 - Països Baixos, 1691/94) Gravador i pintor. Deixeble d'Espinosa, es dedicà principalment als retrats i als estudis anatòmics. De la seva obra sobresurten les pintures fetes per als retaules de les esglésies valencianes del Carme i del Remei. Com a gravador féu, entre altres, els retrats del Beat Joan de Ribera i d'Innocent XI. Viatjà per França i els Països Baixos, on inicià una col·lecció de làmines d'anatomia, que deixà inacabada. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martinet (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Poble i cap del municipi, situat a la dreta del Segre, a la confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà. Sorgí d'una farga o martinet; com a poble és documentat al s XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà. Històricament depengué de la senyoria 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Martinet, cap (Eivissa, Eivissa) Cap de la costa meridional de l'illa, dins el terme de la ciutat, que tanca per llevant la cala de Talamanca. 26 CATALUNYA - ART Martinet, frontal de (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, s XII) Antipendi de fusta pintat, procedent d'una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA), on es representada en un estil molt primitiu l'Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior. Hom l'ha atribuït al pintor que decorà l'absis de Ginestarre de Cardós. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez, Alfred (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1937) Anarquista. Un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, de les quals fou membre del comitè regional i secretari. Propicià el Front Revolucionari de les Joventuts (feb/1937), amb la Joventut Comunista Ibèrica. Membre de la FAI, morí en els Fets de Maig de 1937. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez, Dídac (País Valencià, s XVII) Mestre d'obres. El 1672 inicià a la seu de Tortosa la capella de la Mare de Déu de la Cinta, amb un projecte molt ambiciós i de gran qualitat sumptuària. La obra no seria enllestida fins al 1725. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez, Francesc (Xàtiva, Costera, 1736 – 1794) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector d'una parròquia a la diòcesi de Cuzco (Perú). Passà després uns anys a Espanya, com a beneficiat de les seus de Zamora i de Pamplona. Tornat a Amèrica, fou canonge degà de Santa Fe de Bogotà. Hi ocupà el càrrec de provisor i 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez, Joaquim (València, 1750 - 1814) Arquitecte i polític. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, n'esdevingué acadèmic de mèrit (1779), director d'arquitectura (1791) i director general (1793). Intervingué en les obres de la Universitat de València i projectà el pont d'Alberic, el retaule de Sant Joan de l'Hospital de València i el de la capella del beat Gaspar Bono de l'església de Sant Salvador, també de València. Fou diputat per València a les corts de Cadis i formà part de les legislatures ordinàries del 1813 i el 1814. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez "Aspar", Jordi (Alzira, Ribera Alta, 29/ago/1962 - ) Motociclista. Nom amb que és conegut J. Martínez Salvadores. Debutà al món de la competició el 1980 i l'any següent es proclamà campió d'Espanya de 50 cm3. Posteriorment assolí els campionats del món de 80 cm3 (1986-88) i de 125 cm3 (1988). Després de diverses temporades perjudicat per canvis d'equip, es retirà com a pilot el 1997 i formà una escuderia per competir al mundial. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez, Josep (Vilamarxant, Camp de Túria, s XVIII - Villena, Alt Vinalopó, 1760) Frare franciscà. Ocupà càrrecs d'importància al seu orde. Assistí al capítol general franciscà celebrat a Màntua. Escriví algunes obres religioses. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez, Josep (País Valencià, s XVIII – s XIX) Polític. Era auditor naval del departament marítim de València. Fou un dels diputats del Regne a les corts de Cadis (1810-13). Hi tingué 173 intervencions, xifra bastant alta. Home de centre, les observacions que formulava no contenen idees de gran relleu però si 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez, Lluís (Catalunya, s XVI - Valls, Alt Camp, 1608) Pintor, de família originària de Granada. Actiu a Valls des del 1583, pintà els retaules de les confraries de la Concepció (1584) i del Sant Crist (1587) i les portes de l'orgue de l'església parroquial (1595). També és autor del retaule del Roser de l'església de Puigtinyós, del de Sant Martí de la del Morell i del de Sant Salvador de la de Picamoixons (1597). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez, Martí (Catalunya, s XV) Escriptor. Traduí la Relació del viatge a Terra Santa, de Breidenbach. La resta dels seus escrits tracta de menescalia i de temes de devoció mariana. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Martínez Anido, Severiano (El Ferrol, Galícia, 1862 – Valladolid, Castella, 1938) Militar. Governador civil de Barcelona (1919-22), dirigí la repressió contra les organitzacions obreres, i la seva actuació fou molt discutida. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Aparici, Domènec (València, 1822 – Madrid, 1898) Gravador. Amplià estudis a París. Fou deixeble de Calamatta i de Rafael Esteve. Participà en diverses Exposicions Nacionals i obtingué una primera medalla el 1864. Copià amb èxit moltes obres de Murillo. De la seva producció cal destacar La batalla de La Sagra i El somni del patrici. Fou director dels tallers de gravat del Banc d'Espanya. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Baldrich, Robert (Tarragona, 6/gen/1895 – Madrid, 6/ago/1959) Dibuixant. Signava només Baldrich. Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido. Fou deixeble esporàdic de dibuix a l'Ateneu de Tarragona (1905), on fou company de Julio Antonio. Residí a Tetuan, i s'establí a Madrid (1917). Dedicat a la il·lustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys 1920. Establert a Nova York (1928) col·laborà a "Vogue" i a d'altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat. Darrerament conreà també la pintura a l'oli. 28 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Bonet, Vicent (València, s XVIII – s XIX) Advocat, polític i escriptor. Fou diputat a corts (1809-10) i ocupà alguns càrrecs de l'administració juridica valenciana. És autor de diversos escrits, com l'assaig El patriotisme, l'estudi Retrato del abogado perfecto (1794) i el recull Diferentes piezas literarias, políticas y morales. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Buch, Manuel (Barcelona, s XX - ) Dibuixant. Ha col·laborat a la realització de diverses pel·lícules de dibuixos animats. Posteriorment ha esdevingut un dels millors especialistes en films publicitaris. 44 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Martínez Campos, Arsenio (Segòvia, Castella, 1831 – Zarauz, País Basc, 1900) Militar. El 1893 fou nomenat capità general de Catalunya. Durant el seu comandament fou objecte d'un atemptat per l'anarquista Pallàs, en represàlia per les repressions a què sotmeté les organitzacions obreres. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Checa, Ferran (Requena, Plana d'Utiel, 1858 - s XX) Pintor i crític. Estudià a l'Escuela de Bellas Artes de Madrid. Fou pensionat a diversos països. Fundà les escoles de Belles Arts de Castelló de la Plana i de Requena, on excel·lí com a professor. És autor de diversos treballs crítics i de nombroses conferències sobre temes d'art. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Colomer, Vicent (Beniflà, Safor, 1763 – València, 1820) Historiador i franciscà. És autor d'obres bàsiques per a l'estudi de la història valenciana durant la guerra del Francès: El filósofo en su quinta, o relación de los principales hechos acaecidos desde la caída de Godoy hasta el ataque de Valencia (1808) i Sucesos de Valencia desde el día 23 de Mayo hasta el 28 de Junio de 1808 (1810). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Comín, Fèlix (Barcelona, 30/nov/1920 – 6/ago/1995) Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amplià els seus coneixements amb J. Serra en l'especialitat de la instrumentació per a cobla. És autor d'una suite simfònica, Poema de l'amor que neix (1951), de Fra Garí (1963), de Joiosa (1966) i de nombroses obres per a cobla. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Cubells, Salvador (València, 1845 – Madrid, 1914) Pintor. Expert en pintura antiga i retratista famós d'aristòcrates madrilenys. El 1869 fou nomenat restaurador del Museu del Prado, i el 1891, acadèmic de San Fernando. Excel·lí pintant anècdotes històriques com Inés de Castro, La tornada del torneig o Guzmán el Bueno. Participà en la decoració de la cúpula de San Francisco el Grande de Madrid. 50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Martínez i Cuenca, Marià (Cartagena, Múrcia, 14/jun/1899 - Mèxic DF, Mèxic, 16/oct/1984) Dirigent sindical i polític. Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l'edat de cinc anys; obrer d'arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l'Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari (1926). S'apartà, tanmateix, de l'Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i d'Abaria, August (Tortosa, Baix Ebre, 1885 - Madrid, s XX) Arquitecte. S'establí a Madrid el 1910. Durant un període dilatat s'especialitzà en la construcció d'esglésies. El 1914, per una casa d'estil Renaixement, construïda al carrer d'Almagro, obtingué un primer premi municipal. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez de la Rosa, Pere (Barcelona, 24/feb/1971 - ) Automobilista. Inicià la seva carrera en el món de l'automobilisme a sis anys en el campionat de karts, on obtingué molts èxits. A divuit anys, després de guanyar el campionat de fórmula Fiat Uno, marxà a Anglaterra el 1994 per competir en la fórmula Ford. El 1996 anà al Japó, on competí en la fórmula 3.000 i el campionat GT d'aquell país. Arran dels èxits conquerits al Japó, el 1998 fou fitxat com a pilot de proves de l'escuderia Jordan. Debutà en la Fórmula 1 el 1999 en l'equip Arrows, amb el qual disputà dues temporades. El 2001 passà a l'equip Jaguar. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez de la Vega, Jeroni (València, s XVII - 1688) Erudit i poeta en català, castellà i italià. Sacerdot, es va doctorar en teologia. És autor de Cancio de gloriosissima Christi Domini Resurrectione, habita ad canonicos sedis valentinae, in jucundissima Sancti Paschatis Vigilia (1612), Solemnes... fiestas... por la 54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Martínez de Lagunilla, Lope (Aragó, s XVI – Perpinyà, 1567) Eclesiàstic. Inquisidor de Barcelona, bisbe d'Elna (1558-67) i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya. Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva. El 1563 participà a les sessions del concili de Trento. De retorn, optà per l'agregació de la seu d'Elna a la metròpoli de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez del Castillo, Antonio (La Almunia de Doña Godina, Aragó, 25/gen/1894 – Alacant, 11/abr/1962) Realitzador cinematogràfic. Més conegut com a Florián Rey. Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio (1927), interpretat per l'actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d'aquest període: La aldea maldita (1929). Posteriorment treballà a l'estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Martínez i Fernández, Francesc Josep (Lleó, Castella, 1947 - ) Geòleg. Catedràtic de petrologia i geoquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat investigadora se centra en l'estudi de l'evolució dels terrenys metamòrfics de l'antiga Serralada Herciniana; també s'ha interessat pel massís de les Guilleries i pel cap de Creus. Ha col·laborat amb l'Institut Tecnològic Geominer d'Espanya en l'elaboració de diversos fulls dels mapes geològics a escala 1:50.000 i 1:200.000 de Catalunya, entre d'altres. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Ferrando, Daniel (València, 8/oct/1888 - Palma de Mallorca, 8/gen/1953) Escriptor. Catedràtic a Palma de Mallorca. Publicà en castellà les seves impressions de viatges. Poeta de la terra, publicà La cançó de l'isolat, Vora la mar del Nord (1915), Visions de l'Horta (1916) i Escumes (1936). És autor, a més, de l'assaig Renaixement (1909) i de les novel·les Joventut perduda i La reina. Col·laborà a "Terra Valenciana", "Pàtria Nova" i "D'ací i d'allà", entre d'altres. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Ferrando, Eduard (València, 1883 – 22/jun/1935) Escriptor. Fou periodista actiu a "Las Provincias", "València Nova", "Joventut Valencianista", "La Veu de Catalunya", etc. Publicà els estudis Solidaridad y regionalismo (1908), Síntesi de criteri valencianista (1918), La casa de la Generalitat del regne de València (1920), La indústria valenciana de la seda (1933) i una monografia sobre l'Arxiu Municipal de 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Garcia, Pasqual (València, 1772 - Carlet, Ribera Alta, 1842) Escriptor popular. Autor de col·loquis i peces teatrals: L'embarc de l'Albufera, Los aficionats a comèdies i Josep Patrício Gandumbes. En caló va escriure el sainet La novela de Garroña i Baltasariyo er Gitano. Amb tot, la seva obra més famosa és el Raonament i col·loqui nou de Nelo el Tripero (1792). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Gil, Elies (València, 1822 – 1892) Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d'anatomia pictòrica de l'Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891). La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l'alcaldia de València (1876-79 i 1891-92). Com a president de la Societat Econòmica d'Amics del País, va promoure l'Exposició Regional del 1883. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Gorjas, Vicenç (Barcelona, 1904 - s XX) Pintor. Fill de Gabriel Martínez i Altés, del qual continuà l'acadèmia privada de Belles Arts. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Imbert, Claudi (Barcelona, 1843 – 1919) Músic. Deixeble de B. Calvó i Puig i de Pere Tintorer, es dedicà a l'ensenyament musical. De la seva producció destaquen la cantata Catalunya (1877) i l'obra coral La Primavera (1888). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Lage, Nicolau (A Corunya, Galícia, 1899 – Lleida, 1981) Metge i caricaturista. Resident a Lleida des de molt jove, ha col·laborat en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions. Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes "Zig-Zag", "Corre-Vuela", "El Peneca" i "Las Últimas Noticias" de Santiago de Xile. Participà sovint en l'Exposició Internacional de l'Humor que se celebra cada any a Montreal (Canadà). Pertangué a l'Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales. Fou conegut pel pseudònim Niko. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Lozano, Josep Maria (Barcelona, 29/mar/1923 - Llançà, Alt Empordà, 7/jun/2006) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Exposà per primera vegada a Figueres el 1948. Féu una llarga estada a Venècia el 1951. Conreà l'aquarel·la i fou paisatgista remarcable. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Marquina, Tomàs (Catalunya, s XIX – Tarragona, 1909) Dibuixant i escriptor. Conreà la poesia, el periodisme, l'assaig i el teatre. Destacà com a caricaturista. També tingué alguna activitat com a músic. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Martínez, Francesc (Altea, Marina Baixa, 13/jul/1866 – 5/oct/1946) Erudit i folklorista. Fou molt pròdig com a autor, tant en castellà com en català. D'una trentena d'obres, cal esmentar Coses de la meva terra (1912 i 1920), La llengua valenciana (1914), San Francisco, Cervantes y Valencia (1916), Los riegos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922), El folklore valenciano en el Quijote (1922) i Folklore valencià (1928). 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Morellà, Francesc (València, 1902 – Alacant, 1947) Escriptor. Germà de Vicent. Col·laborà en la premsa d'Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada (1931) i, en edició pòstuma, l'opuslce Quins temps, aquells! (1966). 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Morellà, Vicent (València, 1915 - Alacant, s XX) Historiador. Cronista d'Alacant, ha publicat Privilegios y franquezas de Alfonso X, el Sabio, a Alicante (1959), La iglesia de San Nicolás de Alicante (1960), Alicante monumental (1963), Capítulos de la cofradía de San Nicolás de Alicante, otorgados por Martín el Humano en 1402 (1964), Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante (1971) i Alicante desde "La Gloriosa" hasta la Restauración (1868-1874) (1972). 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Murillo, Pere (Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, s XVII) Gramàtic. Ensenyà a diverses escoles dels antics regnes d'Aragó, Navarra i València. Publicà tres obres de finalitat docent. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Noguera, Pere (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1941 - ) Artista plàstic. Conegut amb el nom de Noguera. Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l'Escola Massana de Barcelona (1963-68). Ha treballat sempre el fang, a partir del qual ha desenvolupat diverses experiències. Entre el 1968 i el 1972 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d'objectes. D'aquesta activitat ha derivat vers una creació conceptual a partir de les formes tradicionals de la ceràmica per a la qual també utilitza la fotocòpia i material fotogràfic. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Padilla, Rafael (Màlaga, Andalusia, 1878 – Barcelona, 1961) Pintor. Format a Barcelona. El 1937 anà a viure a França. Conreà la natura morta, el paisatge i, sobretot, el retrat, amb un estil proper a l'impressionisme. Cal destacar-ne els retrats que féu del pintor Miquel Utrillo i el de L'amic Colomer. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Paterna, Francesc (Oriola, Baix Segura, 1580 – 1647) Historiador i eclesiàstic. Tingué un benifet a la seu oriolana. És autor dels treballs: Exequias y fiestas fúnebres que hizo la Santa Iglesia de Orihuela y sus parroquias a la dichosa muerte del V. y Angélico padre Mosén Francisco Jerónimo Simó (1912) i Breve tratado de la fundación y antigüedad de la ciudad de Orihuela y de sus varones ilustres (1912). Deixà inèdita una Orihuela ilustrada con cinco libros de Historia, obra que fou aprofitada per l'historiador local Gisbert. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Patricio, Pelai (Figueres, Alt Empordà, 1898 – 1978) Arquitecte, titulat el 1920. Acadèmic de l'Academia de San Fernando. Arquitecte municipal de la Bisbal d'Empordà i catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. És autor, entre altres obres, de l'edifici de l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1967, en col·laboració), de la Caixa de Pensions de Figueres i, amb col·laboració, del palau de les 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Penella, Antoni (Massanassa, Horta, s XX) Escultor. El 1944 guanyà una pensió de la diputació de València per anar a Madrid, ciutat on s'establí. Treballà als tallers de Capuz i de Marco Pérez. Ha obtingut premis. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Picanyol, Josep Lluís "Picanyol" (Moia, Bages, 16/mar/1948 - ) Dibuixant i guionista. Autodidacte, els anys 1960 s'inicià en la professió treballant en estudis d'altres dibuixants. Realitzà humor gràfic i entreteniments. El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines, que publicà a "Cavall Fort" des de l'any 1971. Ha col·laboran en nombroses revistes, com ara "L'Infantil", "Oriflama", "En Patufet" (segona etapa), "Matarratos", "Penthouse", i diaris, l'"Avui", el "Diari de Barcelona" i el "Punt Diari", entre altres. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Ponce de Urrana, Didac (Requena, Plana d'Utiel, s XVII) Arquitecte. És l'autor de l'església circular dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València. Realitzà aquesta obra del 1652 al 1667. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Ricart, Julià (Sogorb, Alt Palància, 1817 – 1884) Advocat i polític. Estudià lleis a València i fou catedràtic a la universitat valenciana (1840). Afiliat al partit progressista, fou dues vegades diputat a corts i fiscal del Tribunal Suprem. El 1854 havia estat nomenat alcalde de Sogorb. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Soques, Ferran (Golmés, Pla d'Urgell, 1900 – Mataró, Maresme, 1958) Músic. Fou un dels principals propagadors del cant gregorià. Escolapi. Es llicencià en història, i completà la seva formació musical a Solesmes. Fou rector de diversos col·legis, en especial de Tàrrega, on fundà una associació d'antics alumnes escolapis i dirigí la schola cantorum. Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes (1943). 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Sorli, Crisòstom Veure> Martines i Sorli, Crisòstom. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez i Tarrassó, Casimir (Sarrià, Barcelona, 4/abr/1898 – Barcelona, 1/abr/1980) Pintor. Conegut simplement com a Tarrassó. Es formà a Llotja (Barcelona). Paisatgista fogós i colorista violent, els anys quaranta fou considerat per alguns com l'hereu de Joaquim Mir. Com ell, pintà molt a Mallorca, on havia residit. Anuncià la donació a Barcelona d'un museu monogràfic de la seva obra. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Valls, Rafael (Ontinyent, Vall d'Albaida, 12/oct/1895 – Barcelona, 26/des/1946) Compositor. Estudià música a València. A Madrid fou mestre concertador del Teatro Real. Més tard fou mestre de capella de l'església de Sant Josep Oriol de Barcelona. Destacà en el camp de la sarsuela, amb la cèlebre Cançó d'amor i de guerra (1926), La legió d'Honor (1930) i L'àliga roja (1932). 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martínez i Yago, Francesc (València, 1814 – 1895) Pintor (o Diago). Format a l'Acadèmia de Sant Carles, deixeble de M. Parra i Abril. Conreà amb èxit la pintura de flors (Dibuixos de flors), especialitat dins la qual obtingué diversos premis. També fou retratista d'algun prestigi i restaurador excel·lent. Era el pare del pintor i restaurador Salvador Martínez i Cubells. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martínez-Marí i Òdena, Josep Maria (Barcelona, 1916 - ) Sociòleg i urbanista. Llicenciat en dret. Ha publicat Sociología y urbanismo (1959), La aportación de Almería al nacimiento y desarrollo de Barcelona (1966) i Problemes de l'habitatge a Catalunya (1968). 96 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Martínez-Monje y Restoy, Francisco (Navarra ?, s XIX - estat espanyol, s XX) Militar. Comandant general de València (1936), en produir-se l'aixecament militar del 18/jul/1936 aquarterà les tropes i, davant l'actitud de la masa i el pas a la legalitat republicana d'algunes forces, declarà la seva adhesió a la república. Tanmateix, per l'agost fou rellevat del càrrec. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - HISTÒRIA Martinyà, puig (Santa Pau, Garrotxa) Antic volcà (682 m alt), a l'est del turó de Croscat. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Màrtirs, els (Daimús, Safor) Barri de marina de la població. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martís (Esponellà, Pla de l'Estany) Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320. Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm3.
Anar a: [ Martin ] [ Martines ] [ Martínez ] [ Martínez i C ] [ Martínez i G ] [ Martínez i Pe ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Martín i Ramos, Josep Lluís
Martinell i Brunet, Cèsar
Martinell i Callicó, Jordi
Martínez i Aloy, Josep
Martínez i Domingo, Antoni
Martínez i Ferrando, Jesús Ernest
Martínez i Hugué, Manuel "Manolo"
Martínez i Izquierdo, Ernest
Martínez i Ruiz, Josep "Azorín"
Martínez i Sistach. Lluís Maria
Martínez-Sabater i Seguí, Eduard
Martínez-Sagi, Anna Maria