|
|
|
Anar a: [ Galo ] [ Gam ] [ Gan ] [ Gao ] [ Garcia ] [ Garcia, L ] Sóc català; res referent als Països Catalans no m'és indiferent. (Ramon Piera vs. Terenci) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galobard, el (Navarcles, Bages) Colònia tèxtil, a l'esquerra del Llobregat, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Calders. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galobardes (Prats de Lluçanès, Osona) Masia i molí, al sud del terme, prop de l'església de Santa Llúcia de Quer. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galobardes, Joan Baptista (Tortosa, Baix Ebre, s XVIII - s XIX) Naturalista. Oficial honorari de marina i tinent visitador de boscs dels corregiments de Manresa i de Vic. És autor d'un Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar, podar i cortar toda especie de árboles (1817) i de l'útil manual Cataluña en la mano (1831). 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galofre i Coma, Josep (Barcelona, 1819 – 1877) Pintor i crític d'art. Es formà a l'Escola de Llotja, a Barcelona, i després anà a Roma (fins al 1850), pensionat per la Junta de Comerç. Conreà la pintura d'història (Entrada d'Alfons V a Nàpols) i el retrat (retrats de Pius IX). Exposà a Barcelona, Madrid i París, on presentà, a l'Exposició Universal del 1855, el seu Episodi de la Conquesta de Granada. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galofre i Giménez, Baldomer (Reus, Baix Camp, 1845 – Barcelona, 1902) Pintor. Deixeble de Martí i Alsina a l'Escola de Llotja. L'any 1874 es traslladà a Roma, on rebé la influència de Fortuny i n'esdevingué seguidor. Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona (1874) tingué una sorollosa acollida: Narcís Oller l'elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d'història. En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra. Excel·lí com a aquarel·lista (Els traginers) i com a pintor de paisatges, marines i quadres de costums (La fira, Mercat a Granada, Escena popular andalusa, Posta de sol, Un carrer, Regates a Sorrento). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galofre i Oller, Francesc (Valls, Alt Camp, 1865 – Barcelona, 1942) Pintor. Format a l'Acadèmia Borrell i a Llotja -amb Antoni Caba-, a Barcelona, i a l'Academia de San Fernando de Madrid. Exposà des del 1888. Pintor d'història i d'anècdota de gènere, les seves obres més destacades són el famós oli Bòria avall (1892, dipositat al Museu de Valls), escena d'una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga i el quadre representant la recepció de Colom pels Reis Catòlics, a la plaça del Rei; també són obres seves Alfons XIII a Montserrat, La glorificació de la Mare de Déu i La pau universal. Entre les seves pintures murals figuren tres 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galofre i Surís, Francesc (Barcelona, 1900 - Borges del Camp, Baix Camp, 1986) Pintor. Fill de Francesc Galofre i Oller, amb el qual col·laborà en el gran mural pompier Colom rebut pels Reis Catòlics (1927), al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a Barcelona. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galtanegra, hostal del (Riner, Solsonès) Hostal, al nord del santuari del Miracle. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Galtero, el (Agullent, Vall d'Albaida) Caseria (o el Galter) i partida, al nord de la vila, al límit amb el terme d'Albaida. 11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Galtero, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1900 pel papa Lleó XIII a Eduard de Casanova i de Galtero, cavaller de Sant Jaume. Continua en la mateixa família. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galters, Carles (Rouen, França, s XIV – Catalunya, s XV) Mestre d'obres. S'identifica amb el Mestre Carlí, el qual l'any 1408 traçà un projecte de façana per a la catedral de Barcelona, que, bé que no es dugué a terme, al final del s XIX n'inspirà l'actual façana, de Josep Oriol Mestres i August Font. Del 1410 al 1414 dirigí les obres de la seu de Lleida, i el 1416 treballà en el campanar d'aquesta mateixa església. El seu estil denota la influència del gòtic francès per l'abundor d'elements decoratius, en contrast amb la sobrietat del gòtic català, però amb un resultat harmònic. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galvan i Candela, Josep Maria (València, 1837 – 1899) Pintor i gravador. Es formà a l'Escola de San Fernando de Madrid, ciutat on residí des de nen, i manifestà aviat un caràcter molt independent. Fou un dels últims seguidors de Goya i copià algunes de les seves obres. Participà en les exposicions nacionals de Madrid. Conreà la temàtica religiosa (La Mare de Déu, Resurrecció de la filla de Jaire), però, sobretot, excel·lí com a gravador; cal esmentar els seus 26 aiguaforts, fets el 1878, inspirats en els frescs de San Antonio de la Florida, de Goya. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galvany, Pere (Catalunya, s XV) Poeta. És autor d'una breu composició sobre el Cisma d'Occident, a favor de Benet XIII, editada el 1896. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galvany i Nonell, Joan (Barcelona, 1660 – 1725) Compositor. Fou cantor de la seu de Barcelona. Pertanyia a l'Acadèmia Desconfiada. Compongué música religiosa. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galve, Francesc (València, s XVI – Japó, 1623) Missioner. Sacerdot, després és féu caputxí. Fou enviat a les Filipines i al Japo, on morí martiritzat amb uns altres missioners. Traduí al japonès el Flos sanctorum i uns manuals de doctrina cristiana. Fou beatificat per Pius IX el 1867. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galwey i Garcia, Enric (Barcelona, 1864 – 1931) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà a Olot amb Joaquim Vayreda, de qui rebé una gran influència. Exposà a Barcelona des de 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires. El desenvolupament posterior de la seva obra l'emancipà de la influència de l'escola d'Olot i el va dur a crear un estil personal de paisatge, caracteritzat per la sobrietat de colorit, l'emoció lírica i el traç lliure que, en certs aspectes, s'acosta a l'impressionisme (Una pedrera a Montjuïc). El 1915 obtingué primera medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge. Fou també membre cofundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya. En el Museu d'Art Modern de Barcelona hi ha algunes de les seves obres. Recollí, en el breu volum El que he vist a can Parés (1934), anècdotes i testimoniatges relatius a l'art i als artistes de la seva època. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gamba, cala (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Cala Gamba. 21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gambes, estany de ses (ses Salines de Santanyí / Santanyí, Mallorca Oriental) Llacuna, entre els dos termes, al sector est de l'illa, de 40 ha d'extensió, a 100 m de la costa. És una àmplia depressió d'origen erosiu marí alimentada per ressurgències. Es separada de la mar per un cordó de dunes. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gamborino, Miquel (València, 1760 - 1830/34) Pintor i gravador. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, on obtingué un primer premi de gravat. En sobresurten les còpies de la Puríssima i l'Ecce Homo de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxónia. Contribuí a la propagació de la litografia, en 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gambús i Ballvé, Francesc Xavier (Reus, Baix Camp, 1883 - Auish, Gascunya, 1970) Periodista i polític. Col·laborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de "Lo Sometent" (1901-03) i després va fundar i dirigir "Pàtria Nova" (1905). El 1906 anà a Barcelona i passà a treballar com a redactor d'"El Poble Català" (1906-13) i dirigí "El Gall" (1912-13). Posteriorment, però, s'uní al lerrouxisme i treballà a "El Progreso". Fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona (1919-22). Durant la II República milità en el partit de Manuel Azaña. El 1936 col·laborà a "Fructidor", òrgan d'Izquierda Republicana a Catalunya. Publicà la novel·la Ànimes Primitives (1910). 95 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gaminde y Lafont, Eugenio de (estat espanyol, s XIX) Militar. Revoltat el 1868, s'oposà a l'alçament federalista de la Bisbal (1869). Essent capità general de Catalunya (1869-72), reprimí la protesta popular contra les quintes (1870). 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gamis, Joan (País Valencià, s XVI – s XVII) Escriptor. És autor d'una traducció del llatí, d'Eneas Silvi, que titulà Visión deleitable de la casa de la Fortuna (1611). 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gamisans, Joan (Eivissa, s XIX - Illes Balears, s XX) Compositor i cantant. El 1912 guanyà la plaça de tenor de la Reial Capella. Es distingí en la interpretació de diverses òperes. Compongué algunes obres d'aquest gènere. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gamissà, Joan (València ?, s XV - d 1491) Poeta i notari (1472). Formà part del consell de la ciutat. Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català considerada com 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gamissans (Sagàs, Berguedà) Masia, al sector meridional, prop de Sant Esteve de Valloriola. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gamot i Llúria, Josep (Barcelona, v 1860 – 1890) Escultor. Estudià a l'Escola de Llotja, on fou deixeble de Rossend Nobas. Autor de peces de col·leccionisme i de treballs de terra cuita. Entre les seves obres de caràcter monumental cal citar Lluís de Santàngel, l'al·legoria d'Aragó (en el monument a Colom de Barcelona) i altres escultures a la cascada del Parc de la Ciutadella, també a Barcelona. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gamper, Joan (Winterthur, Suïssa, 22/nov/1877 – Barcelona, 30/jul/1930) Esportista. Fundà el F.C. Zuric. Va practicar diversos esports, però sobretot el futbol, fins que, obligat pels seus negocis a residir a Barcelona, el 1899 hi va fundar el Futbol Club Barcelona. Primer com a jugador i després en successives etapes com a president, va ésser durant més de vint anys l'ànima de l'entitat i va impulsar la inauguració del camp del carrer de la Indústria (1909) i del camp de les Corts (1922). La seva gestió ajudà a la creació de la Federació Espanyola de Futbol (1909). Defensor de l'amateurisme, el 1913 deixà el càrrec de president davant el creixent professionalisme de l'esport; tanmateix, l'ocupà de nou diverses vegades. 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gamundí i Penya, Joan (Deià, Mallorca, 1791 - Palma de Mallorca, 1842) Doctor en dret i franciscà. L'any 1821 s'exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42). D'idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà. Publicà algunes obres didàctiques gramaticals. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - MUNICIPI
33 CATALUNYA - HISTÒRIA Gandesola (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre) Antic terme, al sector més occidental del municipi, al límit amb el de Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248. Hom ha suposat que era el mateix indret del despoblat de Salvaterra. 34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
35 PAÍS VALENCIÀ - ART
36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Gandia, ducat de (País Valencià) Territori senyorial, amb capital a Gandia. El primer titular fou l'infant Pere (1323), al qual succeí Alfons de Gandia i de Foix. En morir aquest sense successió directa, els territoris passaren als seus nebots, Hug de Cardona i de Gandia i Galvany de Villena. El ducat passà al príncep Carles de Viana el 1439, quan l'infant Joan, que l'havia rebut l'any 1433, l'hi cedí; en morir Carles passà a la reina Joana Enríquez. El 1485 fou concedit a la família dels Borja, dels quals passà, el 1749, a la família dels Pimentel, i d'aquests, el 1834, als Téllez-Girón. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gandia, sèquia comuna de (País Valencià) Sèquia de l'horta de Gandia, derivada de la sèquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca, per l'esquerra, juntament amb la sèquia comuna d'Oliva (sèquia comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara. Compta amb 35 files, que se separen en 14 files per a la de Gandia i 25 per a la d'Oliva. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gandia i d'Arenós, Alfons de (dit el Jove) Veure> Alfons II de Gandia. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gandia i de Foix, Alfons de Veure> Alfons I de Gandia. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gandia i Ortega, Emili (Xàtiva, Costera, 1866 – Barcelona, 1939) Arqueòleg. Conservador del museus d'art i arqueologia i del palau reial del Parc a Barcelona. Col·laborà a les excavacions d'Empúries amb Puig i Cadafalch i publicà un treball a l'"Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans" (1913-14) sobre aquestes excavacions. 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ganduls, bassa dels (Tortosa, Baix Ebre) Enclavat, entre els termes d'Alfara dels Ports i de Roquetes, al vessant septentrional del Caro. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ganga, coll de la (Cruïlles, Baix Empordà) Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d'Arques (532 m alt) i el puig de Ribot (322 m alt), que comunica la vall de Calonge, al sud, i la del Daró, al nord. 45 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ganganell, el (Rosselló) Curs d'aigua de la plana, que neix als contraforts nord-orientals dels Aspres i s'uneix, per la dreta, a la Bassa a Perpinyà, poc abans de l'aiguabarreig d'aquesta amb la Tet. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ganiveta, la (Lliçà de Vall, Vallès Oriental) Veïnat, vora el terme de Parets del Vallès. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ganix (Llagostera, Gironès) Veïnat, al sud-est i a poca distància de la vila. 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ganiya, Banu (Illes Balears, 1126 – 1203) Família almoràvit, que s'independitzà a les Illes durant la dominació almohade. Portava el nom de la filla del cap almoràvit Ali ibn Iusuf, Ganiya, el fill del qual, Mohammad, governà Mallorca des de 1126. Mohammed aprofità la invasió almohade de la Península per a proclamar l'autonomia de les Illes, i establí relacions comercials amb Pisa (1149) i Gènova (1150). Els seus successors continuaren la lluita contra els almohades a Mallorca i al nord d'Àfrica, fins a la caiguda de Mallorca durant el regnat d'Abd Allah (1187-1203). Yahya continuà el seu fustigament dels almohades durant molts 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gansa, la (Peralta de la Sal, Llitera) Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del terme de Calassanç, des del 1970 de l'actual, 2 km al sud de la vila. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Ganxo, el (Jorba, Anoia) Antic hostal, a la carretera de Barcelona a Lleida, a la vora de la riera de l'Anoia, on hom cobrava un portatge. Al s XIX hi fou construït el pont del Ganxo. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gaos i González-Pola, Alexandre (Oriola, Baix Segura, 1907 - València, 1958) Escriptor. Germà de Vicent i de Lola. És autor de llibres de poemes, com Tertulia de campanar (1932), Impetu del sueño (1934), Vientos de la angustia (1947) i La senzillez atormentada (1951), i de diversos assaigs: La angustia romántica de nuestro tiempo (1935). 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gaos i González-Pola, Dolors "Lola Gaos" (València, 2/des/1921 – Madrid, 4/jul/1993) Actriu. Germana dels poetes i escriptors Vicent i Alexandre. Es formà en els escenaris de l'Amèrica Llatina on es traslladà amb la seva família el 1939. Prolífica a l'estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figurà també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries. De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com: Molokai (1959), Viridiana (1961), Tristana (1969), El verdugo (1963), El arte de vivir (1963), La busca (1966), Mi querida señorita (1972), etc; però la seva consagració definitiva es va produir gràcies a Furtivos (1975). La seva darrera pel·lícula va ser Gran Sol (1988). 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - ESPORT GAP Sigla dels Grups de l'Alt Pirineu. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garau, Antoni Veure> Guerau, Antoni. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garau, Francesc Veure> Guerau, Francesc. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Garau i Canyelles, Pere (Illes Balears, s XIX – 1919) Enginyer d'obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller. Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l'eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona. 57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Garay, Juan de (Perpinyà ?, s XVII - Catalunya Nord, s XVII) Militar. Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà (1640). Intentà d'apoderar-se d'Illa, però fracassà. Incorporat a l'exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces. Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc. En 1648-50 fou capità general de la part de 58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Garba (Barcelona, 18/nov/1905 – 1906) Setmanari il·lustrat d'art, literatura i actualitats fundat per la mateixa empresa editora de "Cu-cut!". Hi col·laboraren importants escriptors de l'època. Canvià d'orientació i de format al número 11 per suplir "Cu-cut!", que era suspès, però fou prohibit pel fet d'assemblar-s'hi massa. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garba, Pere Pau (Catalunya, s XVII - Barcelona, s XVII) Argenter. Establert a Barcelona, on destacà al primer quart del s XVII. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garbet (Colera, Alt Empordà) Veïnat, a la costa, davant la platja de Garbet, al fons de la badia de cap Ras. És un nucli turístic. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Garbí, el (Estivella, Camp de Morvedre) Cim (670 m alt) de la serra Calderona, sobre la riba esquerra del Palància, prop del terme d'Albalat dels Tarongers. És un punt excursionístic de primer ordre: hom hi practica l'ascensió des de la Serra (Camp de Túria). La muntanya és completament coberta de pins. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garbí, punta de (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) Cap de la Costa Brava, a l'extrem del promontori que tanca per ponent el port de Sant Feliu. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcés de Marcilla i Llorens, Pere (Castelló de la Plana, 1762 - Nimes, França, 1814) Escriptor. Era baró d'Andilla. Escriví un Resumen histórico de los varios desembarcos que se han hecho en Inglaterra desde Julio César, i traduí de l'anglès una biografia de Franklin. Per haver estat partidari dels napoleònics, hagué d'exiliar-se. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcés i Miravet, Tomàs (Barcelona, 9/oct/1901 – 1993) Escriptor i advocat. Estudià la carrera de dret i la de lletres, però es dedicà al periodisme actiu. Fou col·laborador de "La Publicitat" i de la "Revista de Catalunya", fou director de la revista "Mar Vella" i un dels fundadors dels "Quaderns de Poesia" (1935). Poeta simbolista i reelaborador de la tradició popular d'una manera personal i culta, ja revelà aquestes facultats en el seu primer llibre, Vint cançons (1922), al qual seguiren L'ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931), El senyal (1935), El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d'Octubre (1955), Quaderns de la selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrits a terra (1985). És també autor de proses i crítica: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Llibre de Nadal (1951) i de traduccions. El 1986 va aparèixer la Poesia completa, i entre 1988 i 1991, la Prosa completa. Premi Ciutat de Barcelona el 1985, i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1993. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Atanasi (València, 1574 – 1627) Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Bernat (València, 1740 – Venècia, Itàlia, 1800) Dramaturg. Jesuïta. Per expulsió del seu orde (1767), residí a Ferrara i a Venècia. Escriví en italià poemes, elogis fúnebres i drames. Entre els darrers destacà Tarquino il Superbo (1782), així com adaptacions d'obres de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita (1786), Gonzalo della Riviera... (1786-89) i La zingara (1791-1800). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcia, Carme (Catalunya, 1908 – Barcelona, 1964) Ballarina. Estudià a l'Escola de Dansa del Teatre del Liceu, d'on formà part del seu cor de ballet. Més tard derivà cap al ballet espanyol i formà parella amb Vicente Escudero. També actuà amb Antònia Mercè. Usava el nom artístic de Carmina. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Eliseu (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719) Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcia, Ferran (Girona, s XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877) Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Francesc (València, s XVI) Teòleg i dominicà. Fou professor de la Universitat de València. És considerat com el monetarista més important de l'escola valenciana. Publicà un notable Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer (València, 1583; traduït a l'italià l'any 1596). En aquest tractat atorga preeminència a la utilitat com a causa del valor, en contraposició a l'escolàstica tradicional, que la xifrava en el cost. També és remarcable la relació de causalitat que estableix entre quantitat de moneda i preu. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Francesc (València, 1728 – Itàlia, 1774) Religiós jesuïta. És autor d'escrits religiosos. Morí exiliat. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcia, Gabriel (Tarragona, s XV) Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Ignasi (País Valencià, s XIX) Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcia, Jaume (Barcelona, s XV – 1475) Arxiver i erudit. Fill del també arxiver de l'arxiu de la Corona d'Aragó Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436. Tots dos procedien de l'escrivania reial i dugueren a terme a l'arxiu la redacció de diversos índexs. Jaume fou amic i col·laborador de l'humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec. És autor d'una Història de Catalunya i d'una Genealogia dels reis de Catalunya-Aragó, a més de moltes notes de caràcter històric. El rei Renat d'Anjou li encarregà la redacció 80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Garcia, Jeroni (Palma de Mallorca, s XVI – 1589) Prelat. Professà a l'orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l'orde i uns projectes de reforma per a la província d'Aragó (1563), en els quals s'anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcia, Joan Anton (Catalunya, s XVI) Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Josep (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796) Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l'Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu. Projectà els banys de l'Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena. Traçà també la catedral d'Eivissa. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Josep (Sagunt, Camp de Morvedre, s XVII – Madrid, s XVIII) Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S'establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l'aiguafort. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcia, Josep Lluís (Catalunya, 1935 - ) Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l'art abstracte. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Manuel (Xàtiva, Costera, s XVII – País Valencià, s XVIII) Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d'Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d'obres religioses. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcia, Manuel (Montferri, Alt Camp, 1715 - Faenza, Itàlia, 1782) Religiós jesuïta. Residí a l'Argentina molt de temps. En passà bona part a les missions de la Pampa, que foren objecte d'un estudi històric original, publicat com a annex per Charlevoix a la seva història del Paraguai (1757). Escriví també una Descripción de la ciudad y jurisdicción de Santa Fe i traduí de l'italià dues obres religioses. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garcia, Manuela (Barcelona, s XIX) Ballarina. Amb Joan Camprubí formà la companyia titular del Liceu des de la seva inauguració (1847). La companyia estava formada per dotze parelles. Amb l'esmentat Camprubí actuà amb gran èxit a diversos teatres europeus i del Pròxim Orient. Arribaren fins a Pèrsia. Posteriorment es reintegraren al Liceu i hi prosseguiren llurs actuacions. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Martí (País Valencià ?, s XV) Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l'estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d'un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Maties (Àgreda, Castella, s XVII – València, 1691) Metge. Estudià i fou catedràtic d'anatomia a la Universitat de València fins al 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada. D'entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae (Lió, 1677), Disputatio apologetica de curatione 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Garcia, Miquel (Campos, Mallorca, s XV – s XVI) Eclesiàstic i poeta en català. Catedràtic de poesia a la universitat de València (1515). Compongué uns goigs a la Mare de Déu, i el 1511 participà en el certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Miquel (València, s XV – s XVI) Cronista i poeta. Fou notari de València. El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina celebrat a València. Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats. Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins al 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana. Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament en català, el 1938 i el 1974. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garcia, Miquel (Torís, Ribera Alta, s XVIII – Itàlia, s XVIII) Religiós jesuïta. És autor d'obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d'Aristòfanes. Morí a l'exili.
Anar a: [ Galo ] [ Gam ] [ Gan ] [ Gao ] [ Garcia ] [ Garcia, L ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Gandesa
Gandia
Gandia, col·legiata de
Garcés i Brusés, Jordi
Garcia
