|
|
|
Anar a: [ Castells ] [ Castells i R ] [ Castellv ] [ Castellvell de ] [ Castellvi, M ] [ Castellvi i F ] Les arrels de l'estudi són amargues, els fruits, dolços. (Ciceró) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castells (Taús, Alt Urgell) Poble (1.530 m alt). L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Pertanyia al vescomte de Castellbó. 2 CATALUNYA - CULTURA
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castells, Sant Martí dels (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Veure> Sant Martí dels Castells. 5 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Castells, Sindicat dels (País Valencià) Comunitat de regants, d'origen medieval que comprèn les poblacions de Bugarra i Pedralba (Serrans) i de Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja de Túria (Camp de Túria), anomenades pobles castell, les quals tenen dret a les aigües del Túria, però amb limitacions (no en poden fer ús els anys de sequera). 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castells de Serrella (Marina Alta) Veure> Castell de Castells. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Altarriba, Joan (Esparreguera, Baix Llobregat, 1946 - ) Director teatral. Creador i director d'El Teatrí, companyia estable amb que representà L'espantu (1978), El bon policia (1982) i El dèria T.T. (1985). Ha exercit la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros. Director de La festa del blat (1995), producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també ha col·laborat en el Misteri de Sant Sebastià (1997), muntatge de La Fura dels Baus. Responsable de Sitges Teatre Internacional en 1991-92 i professor de l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1973, ha exercit la crítica teatral en publicacions especialitzades. És autor del llibre Juli Vallmitjana, teatre de gitanos i de baixos fons (1976). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Arbós, Josep (Catalunya, s XIX - Barcelona ?, s XIX) Eclesiàstic i escriptor. S'ordenà a Roma el 1840. Fou catedràtic als seminaris de Tarragona i de Barcelona, i també rector d'aquest darrer (1877). Escriví obres religioses en castellà, i algunes poesies en català i en llatí. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Ballespí, Frederic (Lleida, 1851 – 1897) Metge. Fill de Martí Castells i Melchor. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l'estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la "Revista de Higiene y Policía Sanitaria", i, a partir del 1893, dirigí també el "Boletín de la Academia de Higiene". Morí arran de l'epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Ballespí, Martina (Lleida, 1852 – Barcelona, 1884) Metgessa. Filla de Martí Castells i Melchor i germana de Frederic, Camil i Rossend. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Ballespí, Rossend (Catalunya, 1868 – s XX) Metge. Fill de Martí Castells i Melchor i germà de Camil, Frederic i Martina. Es dedicà, a més, a la hidrologia. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Comas, Josep (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1808 – Barcelona, 1850) Metge i cirurgià. Catedràtic d'anatomia del Col·legi de Cirurgia (1835), el 1838 ingressà en el cos militar de sanitat i el 1843 obtingué la càtedra d'anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Col·laborà activament en els congressos científics de Florència (1842) i de Nàpols (1846), contribuí a la introducció de l'anestèsia amb èter (1847) i traduí al castellà el Diccionario de Medicina, Cirugía, Farmacia, Medicina legal, etc, de Nyster (1848). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Melchor, Martí (Almenar, Segrià, s XIX – Barcelona, 1887) Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d'Amics del País (1834) i de l'Ateneu Lleidatà (1871). Director en diferents establiments d'aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d'Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883). Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Montlleó, Joan (Tortosa, Baix Ebre, 1779 – 1886) Militar. Participà a la Guerra Gran en l'expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailén i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811. Durant la Primera Guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals. Morí als 107 anys, després d'un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII. 17 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Castells i Oliván, Manuel (Hellín, Albacete, Castella, 9/feb/1942 - ) Sociòleg. Format a Barcelona i a París, fou professor a l'École des Hautes Études de París i a les universitats de Berkeley i autònoma de Madrid. En els seus treballs proposa la superació dels plantejaments de l'escola d'ecologia humana de Chicago des de pressupòsits marxistes i, d'acord amb l'estructuralisme, entén el fet urbà com una totalitat explicable només 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Oller, Indaleci (Valls, Alt Camp, 28/mar/1864 – 1930) Historiador i literat. Fundà els setmanaris "La Actualidad", després "El Distrito", i, el 1905, "La Crónica de Valls", on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons, i aclarí errors històrics, especialment sobre les Esquadres de Catalunya. Fou diputat provincial i alcalde (1906-09) de Valls. Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Peig, Andreu (Sabadell, Vallès Occidental, 29/oct/1918 – 16/gen/1987) Historiador de l'art i pintor. Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà. Formà part del grup del Cenacle que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939. Conreador de l'impressionisme i, després, de l'expressionisme. A part de nombrosos treballs en revistes especialitzades, ha publicat L'art sabadellenc (1961-67), Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España (1974) i Sabadell, informe de l'oposició, 1788-1976 (sis volums: 1975-82). Des de 1980 fou director de l'Arxiu Històric de Sabadell. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Roca, Eduard (Valls, Alt Camp, 1898 - París, França, 1976) Pintor. Deixeble d'Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d'Octubre (1948 i 1949). Intimista, d'un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d'una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella. Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Ruiz, Joan (Barcelona, 1905 – 1985) Metal·lurgista. Professor de metal·lografia a l'Escola del Treball de Barcelona (1931), secretari de l'Institut de la Metal·lúrgia i de la Mecànica de Barcelona (1933) i administrador de l'Association Technique de Fonderie de Belgique (1962). És autor de Metalografía del acero (Barcelona 1933). Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d'emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Sivilla, Lluís (Barcelona, 1858 - Buenos Aires, Argentina, 1897) Comerciant i banquer. S'establí de jove a l'Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu. Reuní una important fortuna que li permeté d'edificar a Buenos Aires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a instal·lar-hi la legació i el consolat, el Centre Català i el Montepío de Montserrat. Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar. Morí d'accident, que la rumor pública atribuí al suicidi. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castells i Sumalla, Josep (Barcelona, 1888 - Catalunya ?, s XX) Pintor. Es dedicà a l'escenografia. Fou deixeble de Soler i Rovirosa. Treballà per a teatres de Barcelona i de Madrid, entre ells el Liceu i el Real. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellsalvà (Belianes, Urgell) Despoblat. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellsarroca (Alt Penedès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 28 CATALUNYA - MUNICIPI
29 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellserà (l'Espunyola, Berguedà) Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja en el s XVIII al del Cint, al voltant de l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelltallat (Isona, Pallars Jussà) Antic lloc (actualment masia), a l'antic terme de Conques. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages) Poble, al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel (de la qual depèn la de Claret dels Cavallers), situat vora l'antic castell dels s X o XI a l'antic camí de Solsona a Manresa, que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat (936 m alt), altiplà allargat entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al nord de la de la riera de Rajadell, al sud, que l'han erosionat. Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelltallat, turó de (Garrotxa / Ripollès) Cim (1.289 m alt) de la serralada que separa les conques del Ter (valls de Sant Joan), i del Fluvià (valls de Bianya i de Ridaura), enllaçat amb la serra de Capsacosta pel coll de Collabàs, i amb la de puig Estela, per la collada de Sentigosa. 34 CATALUNYA - MUNICIPI
35 CATALUNYA - CULTURA Castellterçol, dansa de (Castellterçol, Vallès Oriental) Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila, de caire cerimoniós i elegant. Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa. Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l'esquerra de la balladora. Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois. Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa, en la qual hom forma un rotllo que s'eixampla i s'estreny i realitza encreuaments que creen l'efecte d'una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri. Aquesta figura té la duració de dues tonades. Després d'un volt per la plaça comença novament la dansa, una part de ball rodó dita sardana, i tres pavanes, ballades també en forma d'estrella tot efectuant l'evolució dita cadena. L'any 1985 fou declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellterçol, Ramon de (Catalunya, s XII - Tarragona, 1198) Prelat. Fou arquebisbe de Tarragona de 1194 a 1198. Havia succeït a Berenguer de Vilademuls. El seu successor fou Ramon de Rocabertí. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Castelltort (Calonge de Segarra, Anoia) Antiga fortificació, actualment masia. Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l'hospital de Cervera (dit Hospital de Castelltort); el seu sepulcre, a l'església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi de Déu i dels seus col·laboradors. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelltort i Ferrer, Josep (Igualada, Anoia, 1902 – 1980) Cineasta amateur. Fou autor d'una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d'altres col·laboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d'una comèdia (Cupido, 1945) i d'un drama (La cita, 1948) ambdós codirigits amb A. Moncunill. Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa (1935), Fiesta del aspirantado y benjaminas (1943), La caja de cerillas (1944), etc realitzats gairebé sempre amb la col·laboració d'altres cineastes. El 1952 corealitzà amb Josep M. Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans. Fou guardonat amb importants premis nacionals i internacionals. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelltort i Miralda, Ramon Maria (Igualada, Anoia, 1915 – Barcelona, 1965) Poeta en castellà. Escolapi, és autor de Mi soledad sonora (1941), Navidad (1943), Arpa en éxtasis (1945), Tan herida de adioses (1961). Ha conreat, esporàdicament, poesia en català. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellvell (Olius, Solsonès) Poble (848 m alt) (o Castellvell de Solsona), a l'oest de la ciutat de Solsona, damunt la qual, i al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell, s'alça el castell de Castellvell amb l'església parroquial de Sant Miquel (des del 1132, de la canònica de Solsona), de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics. El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d'Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona; pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la Primera Guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell (que enclou l'antic) dit castell de Solsona; l'antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de Déu del Castell. La famosa fira de Torregassa se celebra dins 42 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Castellvell (Salses, Rosselló) Despoblat, aturonat als primers contraforts de les Corberes. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell (Catalunya, s XI - s XIII) Llinatge noble. Iniciat per Guillem (I) de Castellvell. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Arbert (I) de (Catalunya, s XI) Potser fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i de Guillem (III). El 1111 prestà homenatge a Ramon Berenguer III pels castells que tenia amb el seu germà Guillem. Fou conseller del comte esmentat. Fou anomenat sovint Dorca i alguna vegada Amat Dorca. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Arbert (II) de (Catalunya, s XII – 1173) Governador del Priorat (1163-73) i castlà de Siurana. Cosenyor de Castellvell amb el seu germà Guillem (IV) de Castellvell. Fou el magnat de més confiança d'Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l'inici del seu regnat. Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabacés, Vilanova de Prades i d'altres. El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l'arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l'arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre Tarragona. El succeí en els drets sobre el Priorat el séu nebot Guillem de Castellvell. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Arbert (III) de (Catalunya, s XII – 1205) Senyor de Castellvell (1177-1205). Era fill de Guillem (V) de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls. Fruí d'un gran prestigi durant el regnat d'Alfons I i de Pere I de Catalunya-Aragó. Combatiu, el rei en persona hagué d'intervenir vers el 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d'Urgell Ponç de Cabrera, que ell tenia presoner. Amant de les festes i de la poesia, 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellvell, baronia de (Catalunya) Jurisdicció feudal creada el s XI i formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l'Alt Penedès. Hom no coneix quin d'aquests dos donà primer nom al feu. Al s XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem (I) de Castellvell. El 1044, el patrimoni s'estenia des dels límits dels comtats d'Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona. El 1228 la baronia passà a Guillem de Montcada, fill de Guillema de Castellvell, fins que el 1311 esdevingué dels comtes de Foix i el 1397 passà a la corona, després d'ésser confiscada al comte Mateu de Foix. Joan II la concedí el 1474 a Lluís de Requesens i de Soler i als seus descendents, d'on passà als Zúñiga (1549), als Fajardo (1618), als Montcada-Aragó, als Álvarez de Toledo, als Cavero (1856). El darrer senyor jurisdiccional de la baronia, Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Osorio, morí el 1821. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Noble. A requeriment d'Alfons III el Benigne cooperà, el 1331, al projecte de croada contra Granada, projecte que al capdavall fou suspès a causa de l'aliança entre castellans i granadins. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Bernat de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Serví Pere I el Catòlic. Combaté amb ell a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Dorca de Veure> Castellvell, Arbert (I) de. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Guillem (I) de (Catalunya, s X – v 1042) Magnat. Fill d'Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda; fou nomenat també Guillem Amat de Montserrat, per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l'aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit (1027). Es casà amb Adelaida, filla d'Ermemir. Fou el pare de Ramon (I) de Castellvell. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Guillem (II) Bonfill de (Catalunya, s XI) Germà de Ramon (I) de Castellvell, el qual posà sota la seva tutela el seu patrimoni per repartir entre els seus nebots Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I). Ell morí sense descendència. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Guillem (III) de (Catalunya, s XI - 1126) Fill primogènit de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i potser d'Arbert (I). Del seu pare heretà Castellvell de Rosanes. De fet, ell i el seu germà Pere actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la seva mort, la baronia passà al seu fill Guillem (IV). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Guillem (IV) de (Catalunya, s XII - v 1166) Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (III). Es casà amb Mafalda, òrfena, sembla, del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Fou veguer de Barcelona (1127-35) i participà amb el seu germà Arbert (II) en l'expedició a Tortosa i després en la conquesta de Lleida; el 1152 fou marmessor en el testament atorgat per la reina Peronella. El succeí en el patrimoni el seu fill Guillem (V) de Castellvell. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Guillem de (Catalunya, s XIII) Noble. El 1297, per ordre de Jaume II, fou un dels qui acudiren al comtat de Pallars per defensar el territori contra la invasió d'Arnau d'Espanya, que actuava amb forces de Comenge i reivindicava drets successoris sobre aquell comtat. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Guillem Ramon de (Catalunya, s XI – s XII) Magnat. Fou un dels qui endegaren la difícil trasllació de poders de Berenguer Ramon II el Fratricida al nebot d'aquest, Ramon Berenguer III, amb la filla del qual, Mafalda, estava casat. Governant ja tot sol el darrer, el 1111, li prestà homenatge pel castell Vell vescomtal de Barcelona i per les fortaleses de Pontons, Òdena, Benviure, el Far i Castellvell. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Guillema de Veure> Guillema de Castellvell. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Josep de (Catalunya, s XVI – s XVII) Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat. Ocupant aquest càrrec, seguí el parer del famós Onofre d'Alentorn en el sentit d'impedir la constància escrita de les Constitucions de les Corts de 1599, ja que estimava que les concessions fetes llavors a la Corona resultaven excessives. Tractant de decidir aquella situació amb un cop de força, el virrei del Principat duc de Fèria, féu empresonar Josep de Castellvell el 2/mar/1602. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Pere de (Catalunya, s XI) Fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Guillem (III) i potser d'Arbert (I). Del seu pare heretà l'alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca). De fet, ell i el seu 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Pere de (Catalunya, s XI – s XII) Prelat. Era fill de Guillem Ramon. Fou bisbe de Vic després del 1110. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Pere de (Catalunya, s XIII) Noble. Participà a la conquesta de València. El rei Jaume I el premià amb donacions. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Pere de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1323-24 serví a les ordres de l'infant Alfons a l'expedició per reduir Sardenya a l'obediència del rei Jaume II. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Ramon (I) de (Catalunya, s XI - 1058) Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (I) de Castellvell. En testar (el 1058) posseïa també Castellbisbal com a castlà pel capítol barceloní. Abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, repartí el patrimoni entre els seus fills Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I), sota la tutela del seu germà Guillem (II) Bonfill de Castellvell. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Ramon de (Catalunya, s XII – Barcelona, 1200) Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1197, com a successor de Ponç Desvilar. L'any següent assistí, a Girona, a la reunió on fou promulgada la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges. A la seva mort fou succeït al bisbat per Berenguer de Palou, el primer dels dos prelats homònims. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell, Ramon de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I durant la difícil minoritat del monarca. 63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellvell de la Marca (Alt Penedès) Veure> Castellví de la Marca. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellvell de Rosanes (Baix Llobregat) Veure> Castellví de Rosanes. 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell i d'Àger, Jeroni de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller i militar. Germà petit de Josep. Serví a la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Fou tinent del regiment de cavalleria regular del coronel Subies. Pel des/1706 fou un dels homes més destacats a la victòria de Calamocha (Aragó). Seguint el seu germà, es negà a abandonar Catalunya el 1713, arran de l'evacuació de les tropes imperials. Més tard s'uní a les forces de resistència comarcana que manava el marquès del Poal, en les quals combaté com a 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellvell i d'Àger, Josep de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller i militar. Germà gran de Jeroni. Fou un dels millors capitans del regiment de cavalleria de Subies, durant la guerra de Successió. Pel des/1706 resultà ferit lleument, al front del seu esquadró, després d'una gran actuació personal carregant contra els borbònics a la victoriosa batalla de Calamocha (Aragó). Pel jul/1713 es negà a embarcar amb les forces imperials que avacuaven. Degué passar aleshores a les seves possessions de fora de Barcelona. Des d'aquestes, i amb el seu germà, anà a unir-se a les tropes d'Antoni Desvalls, cap suprem de la resistència catalana a l'exterior de la capital. Participà en bon nombre d'accions militars. Assistí al consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel mai/1714. Fou proposat pel marquès per a rebre el grau de coronel de cavalleria, però no esdevingué efectiu per manca d'unitat on destinar-lo. S'acollí a les capitulacions de Cardona, pel set/1714. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví (País Valencià, s XIV - ) Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al s XIII. En fou l'estirp documentada Gonçal de Castellví. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví, Gaspar de (País Valencià, s XV) Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví, Gilabert de (País Valencià, s XV) Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví, Guillem (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI – Xàtiva, Costera, 1522) Artesà i destacat dirigent agermanat (dit Guillem Sorolla). Fill d'un guardador de porcs. Anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla, teixidor de llana, de qui prengué el nom. En produir-se la revolta dels agermanats valencians (1519-23) col·laborà amb el seu dirigent Joan Llorenç, al qual acompanyà a Barcelona; allí obtingueren de Chièvres, privat de Carles I, l'autorització per constituir la Germania i per elegir tretze síndics per al govern municipal. Formà part de la junta dels tretze síndics, creada pel des/1519, i des d'aquest càrrec contribuí a la radicalització de la revolta. S'instal·la a Benaguasil amb la seva família. Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais, fent jocs de canyes i festes, i era aclamat popularment amb crits de "visca lo rei Sorolla". El 1521 aconsellà els agermanats mallorquins en la formació de llur revolta. Fou pres, tanmateix, el nov/1522, i portat a Montesa, on es trobava fortificat el lloctinent, i retuda Xàtiva (2/des), hi fou mort i esquarterat, i el seu cap fou dut a València i penjat en un dels cantons de la casa de la ciutat. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví, Guillem de (País Valencià, s XII) Cavaller. El 1153 fou un dels ostatges cedits als genovesos com a garantia del pagament de 16.000 morabetins, pactat per Ramon Berenguer IV a canvi de la renúncia de Gènova als drets adquirits per la col·laboració prestada a la conquesta de Tortosa. Fou mainader d'Alfons I el Cast. Consta que l'acompanyà a Montpeller el 1173. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellví, hostal de (Jorba, Anoia) Antic hostal i cases de postes al camí ral de Barcelona a Lleida. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellví, Josep Maria (Barcelona, 1901 – 1944) Director cinematogràfic. El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres. El 1921 dirigí a París el film sonor Cinopolis. Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs (Viva la Vida! 1934, amb Alady i Josep Santpere; Abajo los hombres, 1935). Després de la guerra civil continuà dirigint films comercials (La linda Beatriz, 1939; 48 horas, 1942, amb Enric Guitart). Finalment, treballà a Madrid. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví, Lluís de (País Valencià, s XV) Noble. Formava part de les forces que acompanyaren Joan II, el 1473, per ocupar Perpinyà. Hi resistí el setge subsegüent establert pels francesos i alçat per l'arribada dels auxilis que duia l'infant Ferran. Amb el seu germà Perot compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví, Lluís de (País Valencià, s XV) Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria al Principat. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellví, Marc de (Castellví de la Marca, Alt Penedès, 1902 – Barcelona, 1942) Frare caputxí. Dirigí el col·legi de teologia dels pares caputxins de Sarrià (Barcelona). A la mort del pare Miquel d'Esplugues, el 1934, fou director de la Fundació Bíblica Catalana. Preparà la versió del llibre de Jeremias i d'altres traduccions. El 1936 anà a les missions de Sinundoy (Colòmbia). Morí poc després d'haver-ne tornat. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví, Pere de (País Valencià, s XIV) Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví, Perot de (País Valencià, s XV - Càller, Sardenya, s XV) Noble. El 1473 fou dels qui anaren amb Joan II a Perpinyà per alliberar aquesta ciutat. Hi passà el setge frustrat que hi posaren poc després els francesos. Amb el seu germà Lluís compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Perot, que ja tenia drets a l'illa el 1471, prengué part en la batalla d'Ures contra el marquès d'Oristany. Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellví, Ramon (Catalunya, 1878 – s XX) Religiós escolapi. Ensenyà al col·legi de Terrassa i fou rector d'un dels de Barcelona. El 1925 fou nomenat provincial de Catalunya. Dos anys després era prepòsit general de les Escoles Pies de Catalunya, Cuba i Mèxic. 85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Adell, Tomàs de (País Valencià, s XVII - s XVIII) Comte de Castellar i baró i senyor de Bicorb, Quesa, Benedrís, Rafelguaraf, Faldeta, Castellar i Vilanova. Quadrinét de Joan Baptista de Castellví i Català de Valeriola. El seu renebot fou Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellví i Boter, Pere de (Sardenya, Itàlia, s XV - s XVI) Vescomte de Sanluri. Hereu testamentari dels germans Perot i Lluís de Castellví. Fou confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1507. El seu descendent fou Artau de Castellví i d'Alagó. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Coloma, Joan Basili de (País Valencià, s XVIII – 1754) Segon marquès de Vilatorques. Fill i successor de Josep de Castellví i d'Alagó. Fou governador de València i virrei de Nàpols. Pel seu matrimoni (1702) amb la comtessa de Cervelló incorporà aquest comtat, però la branca s'extinguí amb llur filla (1799), que aportà l'herència als Osorio. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellví i d'Aimeric, Francesc de (Sardenya, Itàlia, s XVI - s XVII) Segon marquès de Làcon. Fill i successor de Jaume de Castellví i de Castellví i germà de Pau. Després d'ell, continuà la branca de Làcon fins a la seva extinció el 1723. 92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellví i d'Aimeric, Pau de (Sardenya, Itàlia, s XVI - s XVII) Noble. Fill segon de Jaume de Castellví i de Castellví i germà de Francesc. Fou creat marquès de Cea de Sardenya (1643). 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i d'Alagó, Artau de (País Valencià, s XVI) Vescomte de Sanluri. Fou descendent de Pere de Castellví i Boter. Fou creat comte de Làcon el 1561. Pare de Jaume de Castellví i de Castellví. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i d'Alagó, Josep de (València, s XVII – Madrid, 1722) Primer marquès de Vilatorques (1680). Fill de Basili de Castellví i de Ponç. Fou menino de Carles II. Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler -ex-frare augustinià- Pere Antoni Ribera, dit el Frare, i l'arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l'excomunicà (juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València) i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmés a una pública i humiliant pena corporal de 95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellví i de Castellví, Jaume de (Sardenya, Itàlia, s XVI - s XVII) Comte de Lacòn. Fill i successor d'Artau de Castellví i d'Alagó. Fou el primer marquès de Làcon el 1605. Pare de Francesc i de Pau de Castellví i d'Aimeric. 96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Castellví i de Llança, Agustí de (Sardenya, Itàlia, s XVII - Càller, Sardenya, 1668) Marquès de Làcon i vescomte de Sanluri, fill de Francesc de Castellví i d'Aimeric, cap de la facció de la noblesa sarda contrària a la política dels lloctinents. Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d'Alagó, marquès de Villasol, i acusat el 1656 d'homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l'Elefant. A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l'oposició a la concessió d'un subsidi de 70.000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negociá, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid. La dissolució de les corts pel lloctinent, a causa de la popularitat d'Agustí de Castellví, i l'assassinat immediat d'aquest, provocaren, al seu torn, l'assassinat del marquès de Camarasa (Manuel Sarmiento de los Cobos). 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i de Ponç, Basili de (País Valencià, s XVII) Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d'origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví i d'Alagó. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i de Vic, Francesc de (València, s XV – 1506) Poeta (o Franci de Castellví). Baró de Benimuslem i senyor de Mulata. Germà de Lluís de Castellví. El 1464 fou nomenat cambrer del príncep Ferran (després Ferran II de Catalunya-Aragó); el 1476 era majordom reial a València, càrrec que encara tenia el 1495. El 1496 fou nomenat jurat de València, i el 1497, conseller. És autor d'uns Escacs d'amor, que va escriure juntament amb Bernat de Fenollar i Narcís Vinyoles. Participà al certamen poètic del 1474, del qual es conserva el recull Obres e trobes en llaors de la Verge Maria. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i de Vic, Lluís de (València, s XV – 1481) Poeta. El 1461 es casà amb Violant de Montpalau, a qui Joan Roís de Corella dedicà la seva Vida de la gloriosa santa Anna. Contertulià del seu consogre Berenguer Mercader, figura en el Perlament en casa de Berenguer Mercader de Roís de Corella. Un romanç seu en castellà fou inclòs en el Cancionero general d'Hernando del Castillo. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i d'Ibarrola, Enric de (País Valencià, s XIX - s XX) Comte de la Vilanova i baró de Torres-Torres. Iniciador de la línia de la Vilanova. Oncle d'Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon i pare d'Enric de Castellví i Hortega de Medina. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellví i Ferran, Josep (Montblanc, Conca de Barberà, s XVIII) Escriptor i corregidor de Montblanc. Escriví i traduí al castellà algunes obres religioses. 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Gordon, Isabel Maria del Carme (País Valencià, s XX – 1949) Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títuls que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar. Era rebesnéta d'Helena de Castellví i Shelly. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Hortega de Medina, Enric de (País Valencià, s XIX – 1936) Segon comte de Vilanova i baró de Torres-Torres. Fill i successor d'Enric de Castellví i d'Ibarrola. Rehabilità el marquesat de Làcon amb la grandesa d'Espanya. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Idiàquez, Joaquim Antoni de (País Valencià, s XVIII – 1800) Sisè comte de Carlet, baró de Tous i senyor de la Casa Reial de Pintarrafes. Quadrinét de Jordi de Castellví i López de Mendoza. Fou el darrer membre de la línia de Carlet, i els títols passaren a la línia del Castellar. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Joan, Lluís de (País Valencià, s XV) Primer senyor de la baronia de Benimuslem, per compra el 1441. Fundador de la línia secundària de Benimuslem. Era germà consanguini de Galceran de Castellví i Maçana. Fou l'avi de Francesc i de Galceran de Castellví i Vic. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i López de Mendoza, Jordi de (País Valencià, s XVI - s XVII) Desè senyor de Carlet i de Tous i de Terrabona. Nét de Galceran de Castellví i Vic. Li fou concedit el títol de comte de Carlet el 1604. Serví Felip II de al setge de la Goleta i contra els moriscs de Granada. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Maçana, Galceran de (País Valencià, s XIV - s XV) Tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, nét de Gonçal de Castellví. Fundador de la línia troncal de Carlet. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Mercader, Joan de (País Valencià, s XV) Senyor de Castellar. Fill de Galceran de Castellví i Maçana. Fou l'iniciador de la línia secundària de Castellar (més tard esdevinguda principal). Avi de Joan Baptista de Castellví i Català de Valeriola. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellví i Obando, Francesc de (Montblanc, Conca de Barberà, 1682 - Viena, Àustria, 1757) Militar i historiador. Fill d'Ignasi de Castellví i de Ponç. Amb possessions a Rocafort de Queralt. Estudià al Col·legi de Cavallers de Lleida, institució dependent de l'Estudi General. Partidari de la causa austriacista. Intervingué (30/jun/1713), com a membre del braç militar, en la Junta de Barcelona que optà per oferir resistència a les forces borbòniques. Durant el setge s'incorporà, amb el grau de capità, a la Coronela, i fou ferit el 12/ago/1714 al baluard de Sant Pere. L'11/set es trobava contraatacant a primera línia quan hom decidí de 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellví i Pallarès, Francesc (Bot, Terra Alta, 1812 – Catalunya, 1879) Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits. Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme. 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Shelly, Helena de (País Valencià, s XIX) Néta d'Antoni Benet de Castellví i Duran. Es casà amb l'infant d'Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellví i Vic, Francesc de (País Valencià, s XV - 1515) Baró de Benimuslem. Nét de Lluís de Castellví i de Vic, i darrer representant de la línia de Benimuslem. 116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellví i Vic, Galceran de (País Valencià, s XV - s XVI) Setè senyor de Carlet. Bernét de Galceran de Castellví i Maçana. Vinculà els seus estats establint un vincle agnatici. Fou avi de Jordi de Castellví i López de Mendoza. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
118 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellviny (Sort, Pallars Sobirà) Poble, fins al 1970 del terme d'Enviny, en una roca anomenada el penal de Castellviny, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt el poble de la Bastida de Sort, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve.
Anar a: [ Castells ] [ Castells i R ] [ Castellv ] [ Castellvell de ] [ Castellvi, M ] [ Castellvi i F ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
castells
Castellví de la Marca
