|
|
|
Anar a: [ Oll ] [ Oller i ] [ Ollers ] [ Olo ] [ Olot, r ] [ Olv ] L'eficàcia es castiga perquè posa en evidència la inoperància dels altres. (Júlia Costa i Coderch) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Olla, l' (Marines, Alt Palància) Despoblat. Antiga alqueria islàmica, el lloc estigué poblat per moriscs fins al 1609. Fou de la senyoria d'Olocau. La caseria subsistí fins al començament del s XX. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Olla, l' (Altea, Marina Baixa) Caseria, situada a la costa, al nord de la desembocadura del riu d'Algar. Té estació del ferrocarril d'Alacant a Dénia. Davant seu hi ha les petites illetes de l'Olla. Constitueix un important nucli turístic. 100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Olla, L' (Barcelona, 23/des/1897 - 10/mar/1898) Setmanari d'humor, editat amb un total de dotze números. Escrit i dibuixat per joves escriptors i artistes, provocà protestes per la seva llibertat crítica. Els principals col·laboradors -tots sota pseudònim- foren Serra i Constansó, Burgas, Sebastià Junyent, Balasch, i Pellicer i Montseny. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olla i Segalers, canal de l' (Alt Urgell) Canal de regatge que pren l'aigua del Segre, per l'esquerra, a la Quera, dins l'antic municipi de Cerc, i rega unes 400 ha del terme d'Alàs, unes 1.000 del de la Seu d'Urgell i unes 400 del d'Arfa i finalitza al riu d'Estaó. Fou iniciat el 1818. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ollé i Jové, Miquel (Barcelona, 1894 - s XX) Escriptor. És autor de diverses obres de teatre, de les quals dues han aparegut en llibre: les titulades Alex, príncep (1956) i Victòria (1958). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ollé i Pinell, Antoni (Barcelona, 1897 – 1981) Pintor, gravador i fotògraf. Format a Saragossa i a les Escoles d'Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona. Excel·lí com a gravador (primer premi de gravat, a Madrid, els anys 1930, 1935 i 1950); en aquesta especialitat són molt notables els seus treballs per a les edicions de bibliòfil. Els seus paisatges també foren premiats amb la medalla d'or Masriera (1920) i amb la medalla Morera i Galícia (1951). Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1949 fou elegit president del Foment de les Arts Decoratives. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ollé i Romeu, Josep Maria (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1935 - ) Historiador. Doctorat a la Universitat de Barcelona, amb la tesi El Moviment Obrer a Catalunya, 1840-1843, publicada el 1973, s'ha especialitzat en història de Catalunya del s XIX. Ha publicat, entre altres, Orígenes de la industria eléctrica barcelonesa (1961), en col·laboració; Introducció del socialisme utòpic a Catalunya (1835-1937) (1969), Milà de la Roca, escriptor i activista contrarevolucionari (1840-1843) (1973), Les Bullangues de Barcelona durant la primera guerra carlina (1835-37) (1993-94) i Fonament de la ideologia liberal-conservador: la dictadura del baró de Meer (1837-39) (1996). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller, Bartomeu (Catalunya, s XV) Eclesiàstic. Era canonge de la seu de Barcelona des del 1476. És autor d'una Obra tractant del Sagrament de l'Eucaristia. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller, Berenguer (Barcelona, s XIII – 1285) Ciutadà. Home de prestigi entre el poble, encapçalà una revolta popular contra el poder oligàrquic que dominava el municipi de Barcelona. De fet, no fou cap esdeveniment aïllat, sinó una entre d'altres revoltes socials que s'esdevingueren llavors a Europa, encara que no és fàcilment explicable la seva coincidència, en aquell moment, amb els preparatius de la invasió dels croats francesos de Felip III l'Ardit. És per això que oficialment fou acusat de connivència amb l'enemic exterior. Des de la primeria del 1285 fins al jorn de Pasqua del mateix any el poble menut, és a dir, la petita burgesia i l'artesanat barceloní, amb el suport de certes famílies riques de la ciutat, van fer seu el govern municipal i, segons Desclot, es posà en perill les vides i les hisendes dels rics, dels jueus i dels clergues. Sense voler obeir les autoritats reials, Berenguer Oller designà consellers addictes, però no tenia força armada pròpia. L'entrada sobtada del rei Pere a Barcelona posà fi a la revolta i Oller i els seus principals col·laboradors foren ajusticiats el dia de Pasqua: ell fou arrossegat i, juntament amb els altres, penjat a Montjuïc. Seguí una amplíssima repressió que fou publicada a totes les terres de la corona catalano-aragonesa i que obligà molta gent a fugir. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller, Bernat (Mas Oller, Manresa, Bages, v 1315 - Catalunya, v 1390) Teòleg, historiador i general de l'orde carmelità. Professà al convent de Manresa abans del 1360. El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d'Avinyó. Tingué càrrecs importants dins l'orde com a soci del prior general (1362), definidor del capítol general (1366, 1369 i 1372) i prior general de l'orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester. Arran del cisma d'Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que féu escindir l'orde en dues obediències. Escriví De successione intitulatione et 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller, Francesc de Paula (Barcelona, 1850 - Buenos Aires ?, Argentina, s XIX) Escriptor i periodista. Advocat i carlí, fundà a Barcelona "Lo Crit de la Pàtria" (1883) -per articles del qual fou empresonat diverses vegades-, "Lo Crit d'Espanya" (1889) i "El Estandarte Real". Residí després a Buenos Aires, on dirigí "El Legitimista Español" i "España". És autor de les obres Carlos V. Estudio biográfico por un contemporáneo (1885), La España carlista (1885), Episodios tradicionalistas (1886), Ramillete de flores republicanas (1887) i Álbum de personajes carlistas con sus biografías (1887-91). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller, Joaquim (Barcelona, 1828 - Sabadell, Vallès Occidental, 1891) Músic. Fill d'Antoni Oller i Biosca, es formà a Montserrat (1854-57) quan el seu pare era mestre de capella de l'escolania. Fou director de l'Escola Municipal de Música de Sabadell. És autor d'obres religioses. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller, Miquel (Catalunya, s XIV - Tebes, Grècia, 1362) Canonge degà de l'arquebisbat de Tebes (Grècia catalana). Sostingué bones relacions amb amb Pere III el Cerimoniós, que li recomanà un missatger seu als ducats. Morí durant els fets revolucionaris que deposaren el tirànic lloctinent Pere de Pou. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller, Pere (Girona, s XIV – s XV) Escultor. Format a l'obra del cor de la seu de Barcelona amb Pere Sanglada. Artista d'una gran activitat (treballà a Barcelona, Girona, Vic, Banyoles i Besalú), ocupà un lloc privilegiat en l'escultura catalana del s XV. Vers el 1417 realitzà el sepulcre de Ferran d'Antequera, al monestir de Poblet, per encàrrec d'Alfons el Magnànim. El 1420 contractà la realització en alabastre de l'altar major de la seu de Vic i cap al 1436 tallà i llavorà el sepulcre de Sança de Cabrera, a la seu de Barcelona. Se li atribueixen també el sepulcre del bisbe Berenguer d'Anglesola, a la seu de Girona, el de Pere de Roura, a Sant Vicenç de Besalú, i els relleus procedents de la capella de la Pia Almoina (Girona). El seu art marca la transició entre els s XIV i XV i representa una aproximació més directa a la realitat. 16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oller i Benlloch, Maria Teresa (València, 1920 - ) Compositora i musicóloga. Estudià amb Manuel Palau. Ha col·laborat en els treballs de l'Instituto de Musicología Alfonso el Magnánimo, del CSIC. Ha transcrit obres polifòniques dels s XVI i XVII de l'arxiu de la seu de València. Autora, entre d'altres obres, de Llevantines, per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal, per a soprano i cor mixt. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller i Biosca, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1805 - Sabadell, Vallès Occidental, 1877) Músic. Format a l'Escolania de Montserrat (1818-22), d'on fou deixeble de Jacint Boada. Fou mestre de capella de l'església parroquial d'Igualada (1823) i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona (1828-29). Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot. L'any 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona. Fou el primer mestre no monjo de l'Escolania de Montserrat (1854-57); actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell. És autor de l'oratori El manto de la Virgen (1860), de tres misses de rèquiem, de tres seqüències, d'una Salve i d'una Regina Coeli. El 1860 compongué un Himne a Isabel II amb motiu de la visita de la reina al Principat. Fou germà de Josep. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller i Biosca, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1790 - París, França, 1871) Polític. Fou alcalde de Terrassa (1827). Germà d'Antoni i avi de l'empresari Josep Oller i Roca. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller i Pedrol, Francesc d'Assís (Barcelona, 1877 – 1939) Advocat especialitzat en assegurances. Fou el fundador i director de la companyia "La Constancia" i president de "La Integridad" i del patronat de l'Institut Català de Sordsmuts. Succeí el seu pare, Salvador Oller i Dulcet, en la baronia d'Oller. Fou germà de Salvador. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller i Pedrol, Salvador (Barcelona, 1871 – 1907) Arquitecte. Fill de Salvador Oller i Dulcet i germà de Francesc d'Assís. Construí diversos edificis religiosos (esglésies dels franciscans i dels carmelites, a Barcelona; santuari de la Sagrada Família, al Montseny; convent dels carmelites, a Arenys de Mar). Fou arquitecte municipal de Centelles, on construí la Casa de la Vila. La seva producció es mou dins l'estil 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller i Rabassa, Josep (Barcelona, 1876 - Catalunya, s XX) Metge. Germà de Joan. Fou otorrinolaringòleg de prestigi. Publicà bastants escrits de caràcter professional. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller i Rabassa, Maria (Barcelona, s XIX - Catalunya, s XX) Pintora. Germana de Joan i de Josep. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou reina dels Jocs Florals de Barcelona el 1897. Té un tríptic al pastel al Museu d'Art Modern barceloní. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller i Rovira, Dolors (Girona, 1942 - ) Crítica literària. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on exercí com a professora universitària. Ha conreat la crítica literària a diferents mitjans de comunicació ("Serra d'Or" i "El País", entre altres) i ha publicat La poesia de Rafael Masó (1980) i La construcció del sentit (1986). Aquest darrer volum obtingué el premi Crítica Serra d'Or i premi de Literatura Catalana de la Generalitat-assaig, l'any 1987. És també autora de Virtuts textuals (1990, premi d'assaig Josep Vallverdú), de l'antologia Deu poetes d'ara (1996) i dels assaigs crítics Accions i intencions (2010). L'any 2001 fou elegida presidenta del Centre Català del PEN Club. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oller i Tarafa, Baldomer (Calaf, Anoia, 1859 – Barcelona, 1936) Dirigent obrer. Sastre, s'alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París (1889). Involucrat en el procés de Montjuïc (1896), fou desterrat a Anglaterra. Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de "La Publicidad", tasca que continuà després des de París. Inventà un dirigible que denominà Catalunya. 30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olleria, mestre de l' (País Valencià, s XV) Pintor gòtic anònim. Deixeble del versàtil artista Miquel Alcanyís. Les seves obres importants són els retaules de l'Olleria, de Pego i de l'església de Sant Domènec de València, la taula de la Verge de Montesa i el bancal de La Yesa. 32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Olleries, ses (Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Barri. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ollers (Vilademuls, Pla de l'Estany) Poble, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector septentrional del terme. L'església parroquial, de la qual depèn l'església de Santa Maria d'Espasens, és dedicada a sant Martí. El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ollers (Barberà de la Conca, Conca de Barberà) Poble, a la dreta del riera de Vallverd, davant la confluència amb el riu d'Anguera. La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Barberà. El lloc és esmentat ja el s XI. El castell d'Ollers, esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ollers (Guixers, Solsonès) Veure> Santa Creu d'Ollers. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Olles (l'Olleria, Vall d'Albaida) Nom antic de la població. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Olles, barranc de les (Figueroles d'Alcalatén, Alcalatén) Afluent dretà de la rambla de la Viuda. Neix a la penya Roja i forma el límit entre els termes de les Useres i Costur. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olles, bassa de les (el Perelló, Baix Ebre) Estany litoral, a l'extrem septentrional del delta de l'Ebre. 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Olles, port de ses (Alcúdia de Mallorca, Mallorca) Cala i caseria, al nord de la ciutat, a l'extrem meridional de la badia de Pollença. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olletes, les (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) de l'antic municipi de Sant Privat d'En Bas, situat al vessant septentrional del Puigsacalm, excavat a la roca (l'actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni. La imatge, de marbre (s XVI-XVII), és, segons la tradició, una marededéu trobada. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ollich i Castanyer, Immaculada (Vic, Osona, 1951 - ) Arqueòloga i medievalista. Deixebla de M. Riu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l'any 1981 i on exercí la docència com a professora titular des del 1984. La seva recerca s'ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l'aplicació de 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Olmedilla, la (Toixa, Serrans) Caseria, situada a la dreta del Túria, al sector occidental del terme. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olmo, Luis del (Castella ?, 1937 - ) Periodista i empresari radiofònic. Iniciat a la ràdio a Lleó i Astúries, el 1968 es traslladà a Barcelona. Després d'una sèrie de programes, el 1973 es va fer càrrec del programa "Protagonistas" de Radio Nacional de España, que convertí en líder d'audiència, i que continuà fent tot i el seu fixatxe per la COPE (1983) i per Onda Cero (1991). Propietari fundador d'Onda Rambla, ha estat guardonat amb diversos premis Ondas i un premi Nacional de la Ràdio. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olmo i Conca, Josep Vicent de l' (València, 1620 – 1696) Matemàtic i poeta. Deixeble i col·laborador de José de Zaragoza, amb el qual treballà per renovar les ciències físiques al Regne de València. Succeí al seu pare com a secretari de la Inquisició. També conreà la poesia i demostrà una gran facilitat en la composició de jeroglífics. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olmos i Canalda, Elies (Silla, Horta, 1880 – València, 1961) Eclesiàstic i escriptor. Era doctor en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on després fou catedràtic. Exercí el ministeri pastoral a les parròquies de Benissivà (1902) i Carlet (1908). El 1912 obtingué per oposició la canongia d'arxiver i bibliotecari de la catedral de València. Cal destacar, entre les seves publicacions, Catálogo descriptivo de los códices de la catedral de Valencia, Como fue salvado el Santo Cáliz, Los prelados valentinos, Catálogo de los incunables de la catedral de Valencia i Inventario de los pergaminos del Archivo 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olmos i Canet, Ricard (Massamagrell, Horta, 1905 - ) Músic i folklorista. Deixeble de Manuel Palau a València i de Charles Koechlin a París. Ha estudiat sistemàticament la música folklòrica de Castelló de la Plana i de Múrcia. És autor d'obres simfòniques, corals i de cambra, com Escenas infantiles i Cançó i Dansa. Destaquen els seus Tres poemes (1952), per a piano. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olmos i Claver, Vicent (Catarroja, Horta, v 1744 - País Valencià, s XVIII) Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella de Sogorb (1772-79) i l'any 1780 professà al convent dels Jerònims. Compongué una Missa, per a orquestra (1769), un Miserere, a vint veus (1772-76), magnifícats, completes, salms, versets i nadales. 103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Olms, Bernat d' (Catalunya Nord, s XV - Perpinyà, 1474) Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya en temps de Joan II. Durant la revolta dels rossellonesos contra el domini francès es mantingué fidel a Joan II i capitanejà el moviment; obligat a capitular a Elna (1474), fou decapitat a Perpinyà pels francesos com a traïdor. 48 CATALUNYA - HISTÒRIA Oló (Bages) Nom tradicional adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria d'Oló. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oló, Anna (o Agnès) (Catalunya, s XIII) Dama. Fou la segona muller del vescomte Guillem de Cardona. En tingué almenys un fill, anomenat Bernat Folc. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Olocaive (Pedreguer, Marina Alta) Nom antic d'Ocaive. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Olocau, comtat d' (País Valencià) Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d'Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava. Passà als Fenollet, senyors del Genovès, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila. La vall i baronia d'Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti, que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera. 53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olomar, Guillem (Barcelona, s XIII – s XIV) Diplomàtic. El 1278 era batlle de Peníscola, i en 1308-09 jutge de la cúria reial. Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314. El 1311-12 assistí al concili de Viena del Delfinat com a ambaixador reial amb Pere Boïl i d'Aragó per demanar la fundació de l'orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, aleshores suprimit. El 1316 Jaume II l'envià prop del papa a Roma, on actuà amb Vidal de Vilanova. Conseller de l'infant Alfons, l'acompanyà a Sardenya amb 200 ballesters, 500 peons i 500 remers en l'expedició contra els pisans (1323). Envià al rei una interessant informació de la batalla de Lucocisterna (1324). 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olopte (Isòvol, Baixa Cerdanya) Poble (1.181 m alt), situat en un coll que comunica la vall Tova amb la plana cerdana, al nord del tossal d'Isòvol. Prop, al clot del castell, hi ha les restes d'una força. A l'extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l'església parroquial (Sant Pere), romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l'absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits. El 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olorda, puig d' (Barcelona, Barcelonès / Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola, termenal dels tres municipis, damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda. Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olòriz i Martínez, Rafael (València, 1848 – 1913) Advocat. Fou professor de dret polític comparat a la Universitat de València, a la qual deixà els seus llibres i un llegat en diners per a l'adquisició de més volums. També instituí una deixa per a la construcció d'escoles. És autor d'uns Estudios de derecho político (1897). 59 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Oloron, tractat d' (Oloron, Bearn, França, 27/jul/1287) Pacte entre Alfons II el Liberal i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d'Eduard I d'Anglaterra. Alfons II exigí, per l'alliberament del seu presoner, un pagament en metàl·lic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença (fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini). Eduard I intervingué per tal d'estendre l'armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva. Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner. El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l'any següent a Jaca i a Canfranc. 60 CATALUNYA -MUNICIPI
61 CATALUNYA - MUNICIPI
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olot, Ermengol d' (Olot, Garrotxa, 1628 – 1713) Frare caputxí. Fou provincial de l'orde (1682-84). És autor de les obres Eludicata de sermons (1663), Joiell preciós de la tercera ordre del Nostre Pare Sant Francesc (1679), Concepto cronológico de las quarenta horas (1679), Escuela de devoción y perfección de la V.O.T. (1707) i quatre volums manuscrits de sermons. 63 CATALUNYA - ART Olot, escola d' (Olot, Garrotxa, s XIX) Escola pictòrica. Grup de paisatgistes que, a l'ombra de la figura de Vayreda, sorgí en aquesta localitat a la segona meitat del s XIX. En el Centre Artístic olotí, fundat per Vayreda, s'adoptaren les concepcions paisatgístiques de l'escola de Barbizon: verds paisatges primaverals i celatges transparents de gran serenor. Pertanyen a aquest grup, a més de Vayreda, Josep Berga i Enric 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olot, Esteve d' (Olot, Garrotxa, 1774 - Vic, Osona, 1828) Frare caputxí. Conegut per l'apòstol de l'Empordà. El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala. A Vic fou director espiritual de la mare Joaquima de Vedruna, amb la qual fundà la institució de Germanes de la Penitència de Sant Francesc, canviada en Germanes Carmelites de la Caritat el 1826, per orientació del bisbe Corcuera. Escriví les constitucions de la nova institució. El pare Nonell, jesuïta, ha publicat el seu epistolari amb santa Joaquima de Vedruna. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olot, Lluís d' (Olot, Garrotxa, 1720 – 1793) Frare caputxí. Visqué als convents d'Olot i de Figueres. És autor d'un Tratado del origen y arte de escribir bien, estampat a Girona el 1766, amb una gran quantitat de mostres de lletra dels s X-XVI. Fou un cal·lígraf de fama, i també gravador. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olot, mestre d' (Catalunya, s XV) Pintor gòtic anònim. Pertany a l'escola de Girona, tan influïda al final del s XV per l'estil del gran pintor Jaume Huguet. Actiu a la zona de Girona i al Rosselló, cal esmentar, entre les seves obres, una representació de la Verge de la Misericordia a les Escaldes (Alta Cerdanya). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olot, Rafael d' (Catalunya, s XVII) Frare caputxí. Fou provincial de l'orde a Catalunya. Acabà el tractat de filosofia que deixà inacabat Jacint d'Olp. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olot, Ricard d' (Olot, Garrotxa, 1895 - Catalunya, s XX) Escriptor i frare caputxí. Visqué força temps a les missions de Colòmbia, on situà l'acció de la seva novel·la Alma salvaje. De tornada a Catalunya publicà una altra novel·la titulada Monja?... Mai!, apareguda el 1930. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olp (Sort, Pallars Sobirà) Poble (1.089 m alt), fins al 1970 del municipi d'Enviny, en un coster, al vessant oriental del cap de Solati. La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olp, Jacint d' (Olp, Pallars Sobirà, 1647 – Barcelona, 1695) Frare caputxí. Escriví un curs de filosofia segons els principis de sant Bonaventura. Morí sense acabar l'obra, que fou represa fins al final pel pare Rafel d'Olot. L'obra es titula Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris D. Bonaventurae, en tres volums, el primer dels quals aparegué el 1691. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oltà (Benissa, Marina Baixa) Caseria, al sector meridional, dominada per la serra d'Oltà (586 m alt), alineació subbètica situada a llevant de la serra de Bèrnia, entre els barrancs de Mascarat i del Peu Roig, al límit dels termes de Benissa i de Calp. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oltra i Moltó, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1931 - ) Escriptor. Col·laborà a la publicació local "Ciudad". És autor de la novel·la Pesadilla. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oltra i Picó, Josep (Benasau, Comtat, 1899 - Santa Maria de la Mar, Rosselló, 1972) Comunista i escriptor. Obrer tèxtil, milità al BOC i després al POUM, que representà al Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Escriví El POUM i la col·lectivització d'indústries i serveis (1936) i Socialización de fincas urbanas y municipalización de los servicios (1937), obres en les quals resumí la postura del POUM davant aquests temes. Fou secretari de la Federació d'Empleats i Tècnics i formà part del Consell Econòmic i Tècnic del POUM. Col·laborà a "Avenir", "Lluita" i "L'Hora". Exiliat a França, residí al Rosselló. 75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Oltrera (Sureda, Rosselló) Antic castell (533 m alt), aturonat en un contrafort nord de la serra d'Albera, entre les valls de Sureda i de Montbram, pas d'antics camins vers l'Empordà. El castell sembla d'origen romà i és esmentat, juntament amb el de la Clusa, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei. El 1100 és esmentada la capella del castell (Santa Maria d'Oltrera); al s XIII n'era capellà major l'ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava. A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda. Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses. El 1681 fou construït, a l'oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu del Castell, amb un hostal; el portal romànic, esculpit, de l'antiga capella (dita des 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oluges, Pere d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció civil i penal dels grans senyors. Pere III encoratjà aquest moviment. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Oluja (les Oluges, Segarra) Nom antic de la població. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oluja, Gombau d' (Catalunya, s XII) Cavaller. Nét o nebot de Pere de Queralt. Aquest li deixà la baronia de Queralt, que Gombau cediria a l'orde del Temple a primer de desembre de 1192. Més tard la baronia tornaria a la família. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oluja, Guerau d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre's Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel (1363). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oluja, Ponç d' (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell. Rebé propietats a la ciutat. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oluja, Ramon d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Aquest el nomenà governador de Menorca. Ocupava aquest càrrec el 1380. 84 CATALUNYA - MUNICIPI
104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olzet, Sobirana d' (Catalunya, s XIII - s XIV) Primera abadessa del monestir de Pedralbes. Hi fou posada per elecció de les catorze monges que constituïren la primera comunitat, el 1327. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olzina, Antoni d' (Catalunya, s XV) Cavaller. Era nebot de Joan d'Olzina. Caigué presoner a la batalla de Ponça (1435). Pertanyia a l'orde de Montesa. Per donació papal posseïa la comanadoria de Montalbè i també les de Museros, la Vila Joiosa i la vall d'Orxeta. Per elles sostingué un litigi (1451) amb Jaume de Luna, senyor de Illueca. L'any següent, per mort de Jaume de Besora, fou nomenat lloctinent reial a Còrsega, on seria substituït per Berenguer d'Erill el 1355. Mort Alfons IV el Magnànim, fou a Itàlia un gran valedor de Ferran de Nàpols. Mostrà bona perícia com a militar. El 1461 defensà contra els angevins el sector de Sorrento. Hi frustrà amb duresa un desembarcament enemic. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olzina, Joan B. d' (Castelló de la Plana, s XVIII - Cagayan, Filipines, s XVIII) Frare dominicà. Passà la seva vida a les missions de Cagayan, on assolí una fama extraordinària pel seu zel evangelitzador i per les seves virtuts. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olzina, Joan d' (Catalunya, s XV) Cavaller. Secretari d'Alfons IV el Magnànim. Juntament amb aquest i amb altres cavallers catalans i aragonesos caigué presoner en la batalla naval de Ponça (1435). Portà a terme diversos afers diplomàtics de part del Magnànim. El seu nebot fou Antoni d'Olzina. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olzina, Vicent (Alcoi, Alcoià, s XVIII) Escriptor. És autor d'uns Documentos morales (1800), de caient humorístic. Deixà inèdites una Festiva relación i una biografia del pare Tomàs Serrano. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olzina de Berga, Pere Veure> Berga, Pere de. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olzina i Vilanova, Dídac d' (Catalunya, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. Fou sagristà de Sant Pau, amb dignitat de canonge del capítol de Barcelona. Era membre del Braç Eclesiàstic, quan aquest es reuní a Barcelona a final de jun/1713. Sortí elegit Oïdor Eclesiàstic de la Generalitat el 22/jul/1714. Per aquest temps entrà també a la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs, una de les que constituïren el Govern Provisional català, i també a l'anomenada Junta Secreta. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olzinelles (Sant Celoni, Vallès Oriental) Poble, estès a l'extrem nord-occidental del massís del Montnegre, des dels vessants del puig del Castell (395 m alt), on s'assenta el veïnat d'Olzinelles i la vall del torrent d'Olzinelles (afluent, per la dreta, de la Tordera, a Sant Celoni, que neix al Montllorer). El lloc formà part del vescomtat de Cabrera. De la seva església parroquial (Sant Esteve), situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olzinelles (Sant Fruitós de Bages, Bages) Llogaret i antiga quadra. De la seva antiga església parroquial (Sant Jaume) depenia de la Vall dels Horts. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - HISTÒRIA Olzinelles, comtat d' (Catalunya) Títol concedit el 1883 a Hermenegild d'Olzinelles i de Tos, únic titular, pel papa Lleó XIII. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olzinelles, Francesc d' (Olzinelles, Vallès Oriental, 1652 – Perpinyà, 1713) Eclesiàstic. Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d'on tornà vers el 1695. Fou nomenat definidor de l'orde. Combaté la ingerència reial en l'elecció dels superiors religiosos; publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña (1698), per la qual cosa fou empresonat. Escapà i es refugià a França. El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars. Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación (1702), però la guerra de Successió n'impedí la tramitació. Aleshores fixà la residència a Perpinyà. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olzinelles i de Miquel, Roc d' (Igualada, Anoia, 1784 - Osseja, Alta Cerdanya, 1835) Erudit i monjo benedictí. Estudià a Sant Pau del Camp, de Barcelona, d'on fou professor en 1800-03. Paborde d'Àger i darrer arxiver del monestir de Ripoll, on adquirí anomenada pel seu intens treball en l'ordenació, pels seus apunts històrics manuscrits (guardats en part a l'arxiu de la mensa episcopal de Vic i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó), i pel seu carteig sobre temes d'història amb Pròsper de Bofarull, amb el canonge de Vic Jaume Ripoll i amb els historiadors La Caxal, continuador de l'España Sagrada, i Jaume Villanueva. Es guanyà fama de molt erudit, malgrat que els seus escrits no arribaren, en general, a ésser impressos. El 1820 fou diputat a corts. D'aquesta època es conserva un treball polèmic, en castellà: Contestaciones a Llorente (1821-22), amb motiu de l'obra que aquest va publicar (1820) sobre la constitució de la clerecia, i el Cristiano pacífico (1835), amb el pseudònim de Sebastián Driala. La destrucció de Ripoll el 1835 fou causa de la seva fugida a Osseja.
Anar a: [ Oll ] [ Oller i ] [ Ollers ] [ Olo ] [ Olot, r ] [ Olv ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Oller i Moragas, Narcís
Oller i Rabassa, Joan
Oller i Roca, Josep
Olleria, l'
Olocau de Carraixet
Olocau del Rei
Olot
Olot, regió volcànica d'
Oltra i Ferrer, Manuel
Oluges, les
Olvan