Anar a: [ A ] [ Abadal i ] [ Abat ] [ Abd Alläh ] [ Abel ] [ Abella d' ]
Mai deixis de somiar, perquè somiar és el principi d'un somni fet realitat. (Ramon Piera)
1 CATALUNYA - LITERATURA
A tot vent, Biblioteca Veure> Biblioteca A tot vent.
2 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aaró ha-Leví (o Aaró na Clara) (Barcelona, s XIII – Montpeller, França, v 1300) Rabí. Visquè a Toledo (Castella) alguns anys, d'on tornà el 1286 a Barcelona i després anà a Montpeller, on va morir. Va escriure diverses obres talmúdiques, com el Llibre de la iniciació, on hi ha 613 preceptes amb les seves normes per a complir-los.
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aaron Veure> Aaró ha-Leví.
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abad, Antoni (Lleida, Segrià, 1956 - ) Artista plàstic. Llicenciat en història de l'art per la Universitat de Barcelona, féu estudis de gravat al Museu de Conca i més tard a l'Acadèmia de Belles Arts de Perugia. Caracteritza la seva obra -a mig camí entre l'escultura i la instal·lació- la construcció per acumulació modular d'elements repetits, la integració del moviment dins l'obra mateixa (documentat en sèries fotogràfiques) i l'ús de materials industrials (gomaespuma, plaques de ferro galvanitzat, entre d'altres). Els anys 1986 i 1987 exposà a la Fundació Miró, i entre les exposicions col·lectives destaca la seva participació al Saló de Tardor de Barcelona el 1983.
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abad, Francesc (Terrassa, Vallès Occidental, 1944 - ) Artista plàstic. Inicialment treballà en pintura, però aviat s'introduí en el corrent d'art conceptual dins el "Grup de Treball". La seva obra constitueix una reflexió sobre el coneixement humà, previ al fet plàstic; l'art com a via entre el sentiment i el coneixement. Exposicions: Material humà (1981), Entropia (1986), Dinosaures-Pertorbacions irreversibles (1987), Europa. Arqueologia del rescat (1989), Bildung: la imatge del pensament (1990), La línia de Portbou (1991).
7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abad Casal, Lorenzo (San Fernando, Cadis, Andalusia, 1948 - ) Arqueòleg. Professor adjunt de la Universitat d'Alacant, del 1979 al 1981, any des del qual fou catedràtic d'arqueologia. Ha treballat en diferents aspectes de l'arqueologia romana (pintura, escultura, arquitectura) i ibèrica, incloent l'excavació del poblat d'El Oral (Sant Fulgenci, Baix Segura).
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abad de Santillán, Diego Pseudònim de l'anarquista Sinesio Garcia Fernández.
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abad y Lasierra, Manuel (Estadella, Aragó, 1729 – Saragossa, Aragó, 1806) Eclesiàstic i historiador. Fou prior de Meià (1770) i bisbe d’Eivissa (1783). Deixà una sèrie de manuscrits sobre història de monestirs catalans, especialment del Pallars i la Ribagorça.
6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abad i Miró, Miquel (Alcoi, Alcoià, 1912 - 1994) Pintor i arquitecte.
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abad i Piera, Pau (Sabadell, Vallès Occidental, 1896 – 1981) Industrial i inventor. El 1924 muntà una fàbrica d’aparells de ràdio i es vinculà a l’emissora EAJ-15 de Ràdio Associació. Patentà un sistema de transmissió d’imatge a distància (1930), però la guerra civil estroncà la seva activitat inventora i emprenedora.
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abad y Queipo, Manuel (Villapedre, Astúries, 1751 - Santa Maria de Sisla, Toledo, 1825) Eclesiàstic. El 1820 va ser nomenat bisbe de Tortosa, però quatre anys després va ser reclòs al convent de Santa Maria de Sisla, on morí.
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abad i Silvestre, Josep Miquel (Valladolid, Castella, 1946 - ) Arquitecte. Fou el més alt executiu del Comité Organitzador Olímpic dels Jocs de 1992 a Barcelona. cursà estudis d'aparellador, el 1973 fou elegit president del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. El 1992 es va dedicar amb gran èxit a l'organització dels Jocs Olímpics. L'any 1996 s'incorporà com a directiu en un important grup editorial.
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal (Catalunya, s XVII - s XIX) Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal, Andreu (Manresa, Bages, 1778 - ?, s XIX) Gravador. Possiblement fill de Pau Abadal.
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal, Baltasar (Manresa, Bages, s XX) Productor i realitzador cinematogràfic. S’inicià en el cinema el 1899. Fou distribuïdor de films estrangers, especialment dels de Star Films de Georgies Méliès, i també productor (Lotus Films) i realitzador de documentals científics i d’actualitats, i d’alguns films llargs. Cal esmentar el film d’actualitats El casament d’Alfons XIII, realitzat a Madrid, amb plans de l’atemptat de l’anarquista Mateu Morral contra el rei.
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal, Francesc (Vic, Osona, s XVIII) Prohom. Fou regidor i procurador general de Vic. Per la seva destacada actuació cívica li fou conferit, el 1792, títol de segon grau de nobles catalans.
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal, Ignasi (Manresa, Bages, s XVIII – 1813) Gravador. Fill d'Andreu Abadal.
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal, Pau (Moià, Bages, s XVII - Manresa ?, Bages, s XVIII) Gravador. Fill de Pere i germà de Pere Josep. S'establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d'aquesta família.
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal, Pere (Catalunya, s XVII) Gravador d'auques. Establert a Moià, fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt.
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal, Pere Josep (Catalunya, s XVII) Gravador d'auques. fill de Pere, amb qui col·laborà.
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal, Ramon d' (Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855) Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l'anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal i Bohigas, Ignasi (Manresa, Bages, s XVIII – 1851) Impressor. Fill d'Ignasi Abadal, al qual succeí a l'obrador familiar de Manresa, que ja en vida del seu pare anà derivant cap a la impressió corrent l'antiga especialitat familiar de xilografia.
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal i Calderó, Ramon d' (Vic, Osona, 1862 - Rupia, Baix Empordà, 1945) Polític i advocat. Elegit diputat a Corts per Vic l’any 1899, ocupà un lloc en el Senat des del 1907 fins que hi renuncià el 1918. Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1902-03) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 1903, i regidor de Barcelona (1903-07 i 1912-15). Militant de la Lliga Regionalista (a partir de 1933, Lliga Catalana) des de la seva fundació (1901), el 1908 en fou elegit president i el juliol de 1917, d’acord amb Cambó, convocà l’Assemblea de Parlamentaris, les sessions de la qual presidí. Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1924), el 1926 fou destituït pel govern de la Dictadura i confinat a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), però el govern Berenguer el reposà en el càrrec l’any 1930. Fou diputat a les Corts Constituents de la II República i al Parlament de Catalunya, on encapçalà la minoria de la Lliga i menà una política conservadora, especialment en la discussió sobre la Llei de contractes de conreu. Deixà el país el 1936 i hi tornà el 1939 abandonant la política.
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal i Casalius, Joan (Catalunya, s XIX) Gravador. Documentat a Barcelona (1850-1873).
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal i Casamitjana, Joaquim (Catalunya, s XIX – Mataró, Maresme, 1858) Impressor. Pare de Joan Abadal i Casalius. Treballà també en taller propi a Puigcerdà i, més tard, a Igualada, on fundà la primera impremta local.
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal i de Vinyals, Ramon d' (Vic, Osona, 1888 – Barcelona, 17/gen/1970) Historiador i polític. Doctor en dret, completà estudis d'història a Barcelona, Chartres i París. Afiliat a la Lliga Regionalista (1914), fou un dels promotors d'Acció Catalana (1922-30), de la qual se separà durant la República per tornar a la Lliga. Membre de l'IEC i altres institucions culturals. Com a historiador destacà pels seus estudis sobre el dret català i el període comtal i els seus antecedents. Autor, entre moltes altres obres, de Les partides a Catalunya (1914), L'abat Oliba, bisbe de Vic (1948), La batalla del adopcionismo (1949), Els primers comtes catalans (1958) i la gran obra incompleta Catalunya carolíngia, que sota el títol general Dels visigots als catalans publicà dos volums: La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia (1969) i La formació de la Catalunya independent (1970).
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal i Oller, Jaume (Barcelona, s XVII – s XVIII) Ciutadà honrat i austriacista. El seu pare posseîa un gran negoci de revenedoria i li deixà, en morir, una fortuna important. La seva mare, Isabel Oller, es casà en segones núpcies amb el revenedor més important de la capital, Amador Dalmau i Colom. Les dues fortunes s'associaren en la pràctica, ja que Jaume Abadal es relacionà sempre molt cordialment amb el seu padrastre i fou gran company del seu germanastre, el famós Sebastià Dalmau i Oller, tot i que aquest era bastant més jove que ell. En 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona, durant el setge que sofrí la ciutat davant les tropes franceses del mariscal Vendôme. Secundà estretament la política austriacista i antiborbònica dels Dalmau. En 1706 comandava la companyia de Confiters al nou setge... Segueix...
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadal i Soler, Josep (Manresa, Bages, s XIX – 1889) Impressor. Fill d'Ignasi Abadal i Bohigas. Representant i continuador de la família d'impressors i gravadors.
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abadia, Bernat de l' (Catalunya, s XIII – s XIV) Diplomàtic. Estigué al servei de Jaume II i en fou també vicecanceller. Amb Vidal de Vilanova anà d'ambaixador a Pisa en 1309.
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abadia, Francesc Xavier (València, 1774 - ? , 1860) Militar. Brigadier, nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de La Mancha per la Junta Central Suprema durant la guerra contra Napoleó. El 1808 es destacà al costat del general Reding durant la batalla de Bailén. L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics. Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp i ocupà durant alguns dies el ministeri de la Guerra. El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia. A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana.
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abalarí, torre d' (Tivenys, Baix Ebre) Antiga torre de defensa propera al poble.
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aballí i Sanmartí, Ignasi (Barcelona, 1958 – ) Artista plàstic. Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Des del final dels anys vuitanta, la seva reflexió se centra en els problemes intrínsecs al procés de creació artística, als material i als límits de la pintura, des d'un àmbit més conceptual que pròpiament formal. S'interessa per la representació del pas del temps i el seu rastre. Dins l'àmbit estatal, ha presentat exposicions individuals a Barcelona i a Madrid. Ha estat present en exposicions a Sevilla (1992), Madrid, Donostia (1993), al MACBA (1996) i a Lima (1997). Ha realitzat diversos projectes en espais públics, com Carta de colores a l'aeroport de Barcelona (1995), Escriure a l'aigua a les Piscines Municipals Picornell, o la instal·lació permanent a l'Escola Frederic Mistral/Tècnic Eulàlia (1996) d'aquesta ciutat. Professor de pintura a l'Escola Massana de Barcelona. L'any 1998 fou seleccionat per a la IX Biennal de Sydney. El 2000 presentà l'exposició Malgastar al Prat de Llobregat.
33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abarca, Pedro (Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693) Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics. Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II, obres encara útils.
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abarca, Sibil·la d' (Aragó, s XIII - ?, s XIII) Muller de Pere de Montcada (1240). Del seu matrimoni nasquere dues filles -Constança, l'esposa rebutjada del comte Àlvar d'Urgell, i Sibil·la, que es casaria amb un altre comte urgellenc, Ermengol X-, i dos fills -Pere, hereu d'Aitona-Seròs, i Guillem Ramon, mort poc després que el seu pare-.
35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abargues i de Sostén, Joan Víctor (València, 1845 – Madrid, 1920) Explorador. El 1879 recorregué tota la costa de la mar Roja, explorà l'Etiopia i després remuntà el Nil. Escriví Notes de viatge (1883).
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abaria, Martín de (Euskadi, s XVII) Arquitecte. El 1625 traçà el projecte de façana per a la catedral de Tortosa que només fou executada en part.
37 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
Abas i Aranda, Felip (Calaceit, Matarranya, 1777 – Madrid, 1813) Pintor. Estudià a l’Academia de San Luis (Saragossa) i amb Francisco Goya (Madrid). Morí pocs dies després del seu nomenament de pintor municipal de Madrid. De les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures.
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abat, Antoni (Cardona, Bages, 1712 – Barcelona, s XVIII) Teòleg i filòsof. Professà el 1678 al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Fou professor de teologia moral a Barcelona i a Roma. En morir, preparava l’edició d’una Theologia moralis i d’una Philosophia.
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abat, Bonaventura (Cardona, Bages, s XVIII – Marsella, França, 1766?) Matemàtic i físic. Interessat especialment per l’òptica (microscopis i miralls ustoris). Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella. Publicà a Amsterdam una Amusements philosophiques sur diverses parties des sciencies et principalement de la physique et des mathématiques (1763).
40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Abat, ca l' (Deià, Mallorca) Possessió. Pertanyé, des del s XIII, al monestir cistercenc de la Real de Palma de Mallorca. Una porció del seu territori fou adquirida per Jaume II de Mallorca el 1276 per tal de fundar-hi el col·legi de Miramar.
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abat, Joan (Catalunya, s XVII) Compositor. Autor d'una missa a dotze veus i de dues cançons religioses (Sube el alma, a nou veus, i A la noche de amor, duo).
42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Abat, l' (Manuel, Ribera Alta) Antic poble, agregat el 1836 al municipi. Lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609, era de la jurisdicció del monestir de Sant Miquel dels Reis, el qual atorgà carta de repoblament el 1611. Pertanyia a la parròquia de l’Énova i el 1902 fou agregat a la de Manuel.
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abat, Manuel (Barcelona, s XVIII) Cirurgia militar. Fou amic d’Andreu Piquer. Deixà inèdites una Opera médica (1772-79) i unes Conclusions médicas. Fou un dels primers a estudiar les malalties mentals.
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abat, mas de l' (Vila-seca de Solcina, Tarragonès) Veure> Mas de l'Abat.
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abat i Mestre, Pere (Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, 1800) Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla. Fou defensor de Linné.
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abba Mari ben Mosé ben Yosef (Lunel, Llenguadoc, s XIII - Barcelona ?, s XIV) Rabí. Conegut també per N’Astruc de Lunel. De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes –entre ells Selomó ben Adret de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà- que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren. En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica. L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s'imposà en el judaisme. Abba Mari es refugià a Perpinyà (1306). Més tard visqué a Barcelona on escriví una elegia a Selomó ben Adret (1320).
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abbad ibn Sarham (Xàtiva, Costera, 1071 – Marroc, 1148) Escriptor àrab. És autor de diverses obres, per bé que les que li són atribuïdes no resulten de paternitat ben comprovada.
48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Abbate, Al·legrança (Sicília, Itàlia, s XIV) Segona muller de Mateu de Montcada, comte d'Agosta. Tingué dos fills del seu matrimoni: Antoni, que seria comte d'Adernó, i Pere.
49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd al-Aziz (al-Andalus, s VII – 716) Valí. El 713 sotmeté el got Teodomir a Oriola. Es casà amb Egilona, vídua de Roderic.
50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al-Mansur (País Valencià, s XI – 1061) Reietó musulmà de València. Nét d’al-Mansur. Entronitzat a Xàtiva per alguns caps amiris contraris a la sobirania Labib de Tortosa, aconseguí d’emparar-se de València vers el 1026. Reconegué el califa Hisham III, i l’any 1038 s’apoderà d’Almeria i Múrcia, però tres anys després perdé Almeria.
51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd al-Karim ibn Mugit (al-Andalus, s IX) Hagib de la taifa de Còrdova. Per ordre d’Abd al-Rahman II de Còrdova, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se’n emparar.
52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd al-Malik al-Muzaffar (al-Andalus, 975 - v 1008) Regent del califat de Còrdova. Imposà la seva hegemonia als regnes cristians, que foren víctimes de les seves ràtzies. En una incursió d’aquestes devastà les terres meridionals dels comtats de Barcelona, Osona i Urgell (1003).
53 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd al-Rahman I (al-Andalus, s VIII – Còrdova, Andalusia, s VIII) Primer emir independent d'al-Andalus. Perdé Girona (785), que passà als francs i als gots refugiats.
54 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd al-Rahman II (Toledo, Castella, 792 – Còrdova, Andalusia, 852) Emir de Còrdova (822-852). Va debilitar amb ràpides campanyes de devastació la tendència expansiva cristiana. Envià les seves tropes contra Barcelona i Girona, i arrassà el Vallès (827).
55 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd al-Rahman III "al-Nasir" (al-Andalus, 891 – Còrdova, Andalusia, 961) Emir omeia (912-29) i primer califa de Còrdova (929). El 950 va rebre un delegat del comte Borrell II de Barcelona.
56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd al-Rahman IV "al-Murtada" (al-Andalus, s X – Guadix, Andalusia, 1018) Califa omeia de Còrdova. Fou proclamat califa a Xàtiva, on Ramon Borrell de Barcelona hi havia enviat també una expedició (1017).
57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd al-Uwar (Aragó, s IX) Valí de Saragossa. Negocià (857?) un pacte d’amistat amb el nou marquès Humfrid de Barcelona i Narbona.
58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abd Alläh (Illes Balears, s X – 1036) Valí de les Balears (1021-36). Primer a ocupar aquest càrrec, que el seu oncle, l’emir Mugahid de Dénia, creà per a ell.
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abd Alläh al-Balansï (País Valencià ?, s VIII – València, 823) Governador de València (800?-823). Fill d’Abd al-Rahman I. Es rebel·là contra el seu germà petit, l’emir Hisham I, i després contra el successor d’aquest, al-Hakam, que el sotmeté i li atorgà el governament de gran part del Llevant, des d’Osca i Barcelona fins a Oriola. Poc abans de morir es revoltà de nou, aquesta vegada contra l’emir Abd al-Rahman II.
60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abd Alläh al-Murtadä (Illes Balears, s XI – 1095) Governador d'Ifrïqiya. Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i anexionat (1076) per al-Muqtadir de Saragossa. Cap al 1087 es declarà independent.
61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abd Alläh ibn Abï al-Hafs ibn al-Mu'min (Illes Balears, s XII – s XIII) Noble. Penúltim representant del poder musulmà a les illes. Fou destituït el 1208.
62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abd Alläh ibn 'Isäm al-Hawlänï (Illes Balears, s X - la Meca, Aràbia, s X) Noble. Fou nomenat pel poble, i el califa Abd al-Rahman III confirmà el nomenament. El 962 renuncià al càrrec i se n’anà en peregrinació a la Meca, on morí.
63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya (Illes Balears, s XII – 1203) Emir de les Balears (1187-1203). Expulsà de les Balears els partidaris dels almohades i s’apoderà de Mallorca i de Menorca, però no d’Eivissa, ocupada per Abu-l-Abbas al-Siquilli. Protegí les accions piràtiques de la seva gent i establí relacions amb Gènova i Pisa. Els almohades el derrotaren i l’executaren.
64 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd Alläh ibn 'Iyäd (al-Andalus, s XII – Conca, Castella, 1147) Militar. Lloctinent d’al-Sarqiyya, en nom del qual s’apoderà d’Oriola i de Múrcia durant la rebel·lió contra els almoràvits que presidí la invasió almohade. A la mort del seu cap, Ibn Iyad es declarà independent a València (1146). Morí l’any següent en combat contra els cristians.
65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abd Alläh ibn Muhammad ibn Gänïya (Illes Balears, s XII - 1151/55) Polític. Governador de Granada (v. 1145) i de València. Fill del governador almoràvit de Mallorca Muhammad ibn Ganiya, en ésser nomenat pel seu pare hereu del govern de Mallorca, fou mort pel seu germà Ishaq ibn Ganiya.
66 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Abd Alläh ibn Müsà ibn Nusayr (al-Andalus, s VII – 714) Polític. Governador d'Ifriqiya. El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya. Se n’endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca. Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulayman.
67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abd Alläh ibn Tä'Alläh al-Kumí (Illes Balears, s XII - s XIII) Noble. Primer valí almohade de les Balears després de la conquesta als almoràvits (1203); al cap de poc temps, esdevingué almirall de l’estol almohade.
68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs (Dénia, Marina Alta, s XIII - Xàtiva ?, Costera, 1248) Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi (Alzira, Ribera Alta, 1194 - ? , 1248) Escriptor àrab. És autor d'obres biogràfiques i filosòfiques.
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abdal·la ibn Iaia (Dènia, Marina Alta, s XII – València, 1182) Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí (Xàtiva, Costera, s XII - ?, 1193) Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215) Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.
73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abdal·la Muhammad al-Mohaidi (Palma de Mallorca, 1029 - ?, 1095) Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d'andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.
74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Abdet, l' (Confrides, Marina Baixa) Llogaret. A la part alta de la vall de Guadalest. Era lloc de moriscs, que es despoblà amb l'expulsió del 1609.
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abeia, l' (Sant Salvador de Bianya, Garrotxa) Veïnat, situal al pla d'Abeia, que s'estén entre les rieres de Bianya i de Ferró, prop de llur aiguabarreig.
76 CATALUNYA - HISTÒRIA
Abeiar, l' (Sallent de Llobregat, Bages) Antiga quadra. Situada prop de Cornet, a la vall de la riera de Gaià.
77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
Abeja Médica Española, La (Barcelona, 1846 – 1853) Revista mensual de medicina, cirurgia, química, farmàcia i ciències físiques i naturals. Fou dirigida pels metges Francesc Arró i Josep Alberic i pel farmacèutic Francesc Domènech i Maranges. És útil per a comprendre la situació de la medicina a Catalunya a mitjan segle XIX.
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abel i Fabre, Francesc (Badalona, Barcelonès, 1933 - ) Jesuïta expert en bioètica. Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia. Es llicencià en teologia i sociologia als EUA. El 1962 fundà l'associació Medicus Mundi, i el 1975, l'Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia.
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abella (Vilallonga de Ter, Ripollès) Poble. A l'esquerra de la riera d'Abella, afluent, per la dreta, del Ter. Església de Santa Llúcia, romànica.
80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
Abella (les Paüls, Alta Ribagorça) Llogaret. Dins el terme de la parròquia i antic municipi d’Espés; situat sota el tossal d’Abella (1.544 m), al camí que des de les Paüls duu al port de les Ares i al Turbó.
81 CATALUNYA - HISTÒRIA
Abella, baronia d' (Catalunya) Jurisdicció senyorial creada el s XII. Comprenia Abella de la Conca, amb el castell baronal i els llocs de la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella. La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels s XIII-XV. A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran; el 1817 fou confirmada com a títol del regne.
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Berenguer d' (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1387) Funcionari de la Corona d’Aragó. El 1347 visità Alfons XI de Castella, amb el fi d’assolir que aquest rei prestés suport al Cerimoniós en les lluites contra la Unió, i dos anys després participà en la victòria de Llucmajor (1349) sobre les forces de Jaume III de Mallorca. Actuà així mateix en diversos afers relacionats amb la guerra contra Castella (1363) i en el procés i l’execució de Bernat de Cabrera (1364). El 1369 formava part de l'ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustat, de l'infant Joan amb Joana de Valois. Principal artífex d’un tractat de pau amb Gènova (Barcelona, 1386). Es vinculà al bàndol de la reina Sibil·la de Fortià, motiu pel qual fou executat en pujar Joan I al poder.
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Bertran d' (Barcelona ?, s XIV - ?, s XIV) Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l'assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
Abella, cap de l' (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Cap, situat a l'est del municipi, emplaçament de l'antiga torre de l'Abella, destinada a defensa de la costa.
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Ferrer d' (Catalunya, s XIII - l'Arboç del Penedès, Baix Penedès, 1344) Eclesiàstic dominicà. El 1323 fou nomenat bisbe de Neopàtria (Grècia catalana) per Joan XXII, on no hi arribà a anar. Del 1330 a 1335 fou bisbe de Mazzara (Sicília) i des del 1335 fins a la seva mort, fou bisbe de Barcelona, on a partir del 1337 impulsà les obres i consagrà l'altar major de la catedral. El 1339 celebrà un sínode. Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral. Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina. Morí tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards.
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Ferrer d' (Catalunya, s XIV) Militar. Documentat a la segona meitat del segle XIV. Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria. El rei Martí el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic.
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Ferrer d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou un dels testimonis que signaren el testament atorgat pel rei Pere II el Gran a port Fangós (boques de l'Ebre) el 3 de juny de 1282, ja a punt d'emprendre el monarca la gran expedició a Barbaria i a Sicília.
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Ferrer d' (Catalunya, s XIV – Utiel, Plana d’Utiel, 1338) Cavaller. En 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya dirigida per l'infant Alfons. Gaudí de l'estima de Jaume II. Fou mestre de l'infant Jaume, fill d'Alfons III el Benigne. Assistí a la coronació d'aquest monarca, a Barcelona, en 1328. Fou també molt apreciat de Pere el Cerimoniós, que l'havia tractat des de la infantesa. Formà part de la delegació reial que anà a Utiel, en 1335, per resoldre el conflicte entre la Corona i el noble rebel Pere de Xèrica. Aquest empresonà amb traïdoria els comissionats i els retingué durant un any. Ferrer d'Abella morí per causes naturals durant aquest captiveri, a la vila d'Utiel.
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Francesc d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Participà a l'expedició de 1392 per sotmetre Sicília.
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Joan d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Anà a Sicília amb l'expedició de 1392.
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Joaquim (Catalunya, s XIX) Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abella, l' (Sant Martí de Centelles, Osona) Poble i cap del municipi. Al peu del pla de la Garga i a la vora dreta de la riera del Congost. Originàriament fou una masia, al costat de la qual es trobaven (s. XVI) uns molins drapers i fariners i un hostal. Actualment és lloc d'estiueig.
93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abella, Lluís d' (País Valencià, s XIV - ?, s XV) Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí l'Humà i de la primera muller d'aquest, Maria de Luna.
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Nicolau d' (Catalunya ?, s XIV – Sicília, Itàlia, 1411) Cavaller. Tingué una joventut més aviat turbulenta. Pel maig de 1388 s'apoderà contra dret del castell de Carboneres, prop de Fraga. El cas féu bastant de soroll i promogué diverses gestions amigables que ell rebutjà. Davant la seva pertinàcia, el rei Joan I anà en persona amb gent armada per prendre-li la fortalesa. Hagué de lliurar-la als quatre dies de setge. Més tard trobà millors ocasions de combatre. En 1392 anà a la gran expedició a Sicília, on participaren diversos cavallers del seu llinatge. Restaria a l'illa servint Martí el Jove. Es distingí, a les ordres d'aquest, a la campanya de Sardenya de 1409. Fou aleshores segon cap militar de les forces que assetjaren i prengueren la vila d'Esglésies. Actuà de testimoni al testament de Martí el Jove, fet al castell de Càller poc abans de la mort de l'atorgant, esdevinguda el 25 de juliol del mateix any. Tornà a Sicília. Trobà la mort en el curs de les violències interiors enregistrades a l'illa en 1411.
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Pere (Catalunya, ? - ? ) Poeta medieval. Resta constància a l'anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Pere (Riudecanyes, Baix Camp, 1824 - ?, 1877) Compositor i mestre de cant. Formà alguns cantants de fama.
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Pere d' (Catalunya, s XIV – Montserrat, Bages, s XIV) Cavaller. Els seus darrers anys es retirà a viure al monestir de Montserrat. En 1394, substituint el bisbe d'Urgell, fou padrí de l'infant Pere, fill del rei Joan I i de Violant de Bar, a la cerimònia que se celebrà a València, ciutat on el nadó morí tres mesos després.
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Ramon d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l'Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella, Ramon d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Formà part destacada a les forces reials que, en 1343-44, reincorporaren el Rosselló a la Corona i obligaren Jaume III a rendir-se. En passar el coll de Panissars era un dels caps de l'avantguarda, composta per la gent d'armes de les parts de Manresa i Piera.
100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Abella, Ramon d' (País Valencià, s XIV - Sicília ?, Itàlia, s XIV) Cavaller. Fou militar excel·lent. En 1390, durant les invasions del comte d'Armanyac, fou enviat de capità a Torroella i Palafrugell. Poc després secundà Gilabert de Cruïlles, governador del Rosselló, en les accions de represàlia empreses contra territori francès. En 1392 fou nomenat un dels quatre caps principals de l'expedició que Joan I volia enviar a Sardenya i que en acabar tingué altres destins. El mateix any, amb Galceran Marquet, anà d'ambaixador a Gènova, Pisa i Niça per temptejar-hi l'opinió oficial davant el projecte de Sardenya ja esmentat. Passà a Sicília en 1394, amb l'armada de reforç que comandaven Pere Maça i Gilabert de Cruïlles.
101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abella d'Adons (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Llogaret. Assentat sobre una roca, al capdamunt de la vall de Viu, al nord de la serra de Sant Gervàs; església filial de l’antiga parròquia d’Adons.
102 CATALUNYA - MUNICIPI
Abella de la Conca (Pallars Jussà) Municipi: 77,73 km2, 956 m. alt, 170 hab (2014). Situat a l'est de la conca de Tremp. De relleu parcialment muntanyós amb zones planes a les valls dels rius Abella, Carreu i Rialb. A la part muntanyosa del terme, pastures i boscos de pins, roures i alzines. L'agricultura de secà és, juntament amb la ramaderia ovina, la base econòmica del municipi. El poble, assentat a la zona baixa d'un coster, té part de les cases, moltes d'elles abandonades, semiexcavades a la roca. Església parroquial de Sant Esteve, d'estil romànic, d'on és original el famós retaule gòtic de Santa Maria, pintat per Pere Serra cap al 1375 i actualment al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. El municipi comprèn, a més, els pobles i caserius de Bòixols, la Rua, Faidella, Carreu, Capdecarreu, i la Torre d'Eroles. 
Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella i Alonso, Mercè (Barcelona, 1846 – 1924) Actriu. Treballà assíduament al Teatre Romea de Barcelona i estrenà i interpretà les peces més notables de Frederic Soler, Feliu i Codina, Àngel Guimerà, etc.
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abella i Gibert, Delfí (Barcelona, 1925 - ) Metge. Autor de treballs sobre la seva especialitat (L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961) i d’assaigs sobre temes diversos (Tòtems actuals, 1960). Intèrpret del grup Els Setze Jutges, han estat gravats alguns discs cantats per ell.
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abellan i Mula, Joan (Barcelona, 25/jul/1946 - ) Dramaturg. Guanyà dues vegades el premi Ignasi Iglésies amb Despertar glaçat de primavera (1982) i La ruta del salmó (1984). Ha escrit La representació teatral (1983), assaig de semiologia dramàtica.
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abellar, Bernat (Catalunya, s XV - Santes Creus, Alt Camp, 1466) Abat de Santes Creus (1457-66). Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies. Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II. Li ha estat atribuïda una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma.
107 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abellars (Forallac, Baix Empordà) Veïnat i parròquia de l'antic mun. de Fonteta.
108 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abeller, coma de l' (Espot, Pallars Sobirà) És una de les comes que dominen l’estany de Ratera d’Espot, entre els pics de Bassiero i el Montsaliente, sota el port de Sant Maurici.
109 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Abellera, l' (Prades, Baix Camp) Ermita. L’edifici, del 1570, està incrustat en una cinglera, aprofitant una cova que havia servit ja d’aixopluc a ermitans relacionats amb la tradició eremítica del Montsant. Cap al 1484 hi estigué Bernat Boïl, el qual sembla que intentà de fundar-hi una comunitat eremítica benedictina.
110 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
Abelles, les (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Antic terme. Incorporat al final del s. XVIII al monestir. El mas de les Abelles amb la capella de la Mare de Déu de les Abelles, testimonis de l’antic llogaret, es troben en una vall encaixada (riera de les Abelles), afluent, per l’esquerra, de la riera de Banyuls, prop de la carena que limita el Vallespir i l’Alt Empordà.
111 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
Abelles, turó de ses (Calvià, Mallorca) Poblat del període talaiòtic final. Situat damunt d'un petit turó (10-12 m alt), prop de la cala de Santa Ponça, de superfície plana i d'uns 1.800 m2, al costat d'una antiga maresma. Les construccions excavades, sovint de planta absidal o aproximadament ovalada, formen un conjunt compacte al voltant de tres grans espais centrals i constitueixen, de fet, un sol edifici de grans dimensions. Des de l'inici de les excavacions, el 1968, s'hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d'importació, sobretot d'origen punicoebusità i itàlic, cosa que fa pensar què fou un lloc d'intercanvi ocupat entre la segona meitat del s. III aC i el principi del s. I aC.
112 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Abelló, Joan (Illes Balears, s XV - Palma de Mallorca, 1527) Notari. Continuà l'obra compiladora de Llorenç Rosselló sobre els privilegis i franqueses de l'antic regne de Mallorca. Durant les agitacions socials de 1521 secundà la posició reaccionària de la noblesa. Aquesta actitud provocà contra ell l'animositat dels agermanats rebels, que assaltaren la seva casa, la saquejaren, mataren la seva muller i malferiren la seva filla.
113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Abelló, l' (Tavernes de la Valldigna, Safor) Cases i partida.
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abelló i Prat, Joan (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 26/des/1922 - Barcelona, 25/des/2008) Pintor, gravador i col·leccionista d'art. Després d'un període d'influència impressionista, fou deixeble de Pere Pruna, que provocà en ell un canvi d'estil. Ha obtingut diversos premis. El 1966 assolí un gran èxit l'exposició que
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abelló i Roca, Francesc (Terrassa, Vallès Occidental, 1875 - Catalunya, s XX) Pintor. Col·laborà com a dibuixant a diverses publicacions. Practicà el gravat manual. Destacà especialment com a aquarel·lista.
116 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abelló i Soler, Montserrat (Tarragona, 1/feb/1918 - ) Poetessa i traductora. Llicenciada en filologia anglesa, cal remarcar les seves traduccions d'obres de poetes i escriptors anglosaxons, algunes de les quals ha dramatitzat. També ha traduït a l'anglès textos d'autors catalans. Com a poetessa ha publicat diversos llibres i ha participat en diverses antologies de poesia i obres col·lectives. Rebé la Creu de Sant Jordi (1998) per la seva tasca com a traductora.
117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Abenvenist, Vidal (Catalunya, s XIII – s XIV) Metge hebreu. Figurà com a traductor de les obres mèdiques estrangeres recomanades pel nou Estudi General de Lleida, fundat el 1300 pel rei Jaume II.
Anar a: [ A ] [ Abadal i ] [ Abat ] [ Abd Alläh ] [ Abel ] [ Abella d' ]