|
|
|
Anar a: [ Mun ] [ Munner ] [ Muñoz i E ] [ Muntadas ] [ Muntaner i C ] [ Muntanya ] Em pensava que el cervell era l'òrgan més important del cos fins que em vaig dir: "Mira qui t'ho està dient, això!". (Emo Phillips) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Munar, Antoni (Costitx, Mallorca, 1807 - Lovaina, Bèlgica, 1847) Religiós. És autor d'algunes obres ascètiques i de poesies en llatí i en castellà. 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Munar i Oliver, Gaspar (Pina, Mallorca, 1899 - Randa, Mallorca, 10/set/1987) Historiador. Missioner dels Sagrats Cors, fou ordenat el 1922 i fou superior general de la congregació (1939-63). Publicà nombrosos estudis sobre aspectes de la història de Mallorca, entre els quals Les ordes religioses a Mallorca (1935), Devoción de Mallorca a la Asunción (1950), Los santuarios marianos de Mallorca (1968), Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent (1975), Història de Porreres (1977 i 1979), en dos volums, les biografies del P. Jaume Rosselló (1942) i de Miquel Maura i Montaner (1977), i l'edició del Llibre del monestir de santa Margarida en la ciutat de Malorches (1964). Dirigí durant molts anys la revista "Lluc" i formà una important 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muncunill i Parellada, Joan Veure> Moncunill i Parellada, Joan. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muncunill i Parellada, Lluís Veure> Moncunill i Parellada, Lluís. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mundet i Carbó, Artur (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 8/abr/1879 – Mèxic DF, Mèxic, 5/jul/1965) Filantrop i industrial. Posseïdor d'una gran fortuna, vers el 1955 féu donació a la diputació provincial de Barcelona de 40 milions de ptes per a la construcció d'un complex residencial per a ancians i orfes, a Barcelona, que fou inaugurat el 1958 i que duu el nom de la seva muller, Anna Gironella de Mundet, i és conegut popularment amb el nom de Llars Mundet. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mundir 'Imad al-Dawla, al- (Catalunya, s XI – 1090) Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90). Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d'Aragó, fou derrotat (1082) pel seu germà Yüsuf al-Mu'tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid. Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez. Intentà de resistir els repetits atacs del Cid (presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa) aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yüsuf al-Musta'ïn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymän es féu tributari del Cid. 119 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mundo (Madrid, 1940 - Barcelona, 1980) Setmanari en castellà, fundat a Madrid i editat a Barcelona. Dedicat a temes internacionals, aconseguí un gran auge durant la II Guerra Mundial. La seva tendència era pregermànica, però facilitava moltes notícies sobre els fets bèl·lics. 9 CATALUNYA - EMPRESA Mundo, Grup (Barcelona, s XX - 1981) Conjunt d'empreses periodístiques, fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró. Tenint com a base el setmanari "Mundo" i l'editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris "Mundo Diario", "Tele-eXprés", "Catalunya Exprés" i l'esportiu "4-2-4". Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l'expansió dels seus productes entre els sectors d'oposició suposà per a l'editor la pèrdua d'ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris (1980-81) i a la fallida del grup. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mundó i Marcet, Ignasi (Barcelona, 1918 - ) Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, amplià estudis a Bèlgica i Holanda i residí força temps a París, on exposà, amb èxit, diverses vegades. La seva pintura, que és d'una gran lluminositat, mostra la influència de Bonnard i d'altres artistes francesos. Participà en algunes de les Exposicions de Primavera, i individualment exposà per primera vegada a Barcelona el 1944. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mundo Deportivo (Barcelona, 1906 - ) Diari en castellà, degà de la premsa esportiva de l'estat espanyol. Fundat amb el nom d'"El Mundo Deportivo", com a setmanari, augmentà gradualment la periodicitat, fins a transformar-se en diari el 1929. Tot i que és dedicat a tots els esports, centra la major part de l'espai al futbol i al basquet. El 1992 fou redissenyat totalment i amplià l'ús de la impressió a color. A partir del 1999 adoptà 120 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mundo Diario (Barcelona, 1968 - 1981) Diari. Editat amb el nom de "Diario Femenino" i transformat l'any 1973 en "Mundo Diario". Editat en castellà, publicà diàriament una pàgina informativa en llengua catalana. Pertanyia a la xarxa de publicacions de l'empresari Sebastià Auger. 116 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Mundo Obrero, El (Alacant, 2/jun/1901-1925 i 1978- ) Setmanari publicat com a òrgan de la secció d'Alacant del PSOE. El 1903 presentà la candidatura a Corts de Pablo Iglesias i José Verdes Montenegro. El seu primer director fou Manuel González Ramos i, a partir del 1920, el dirigí Ángel Martínez. Va publicar-se fins al 1925. El 1978 fou représ com a diari fins al 1980, any en que passà a ésser setmanari. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Múnia, la (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Poble (193 m alt) i cap del municipi (o l'Almúnia), situat al sud del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix. 15 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Múnia I de Castella Veure> Major I de Ribagorça. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Munill i Puig, Antoni (Barcelona, 27/des/1939 – 24/jun/1977) Pintor. Es formà a Llotja (1952-57), i a París. Inicialment alternà la pintura amb el treball de grafista, però durant la dècada del 1970 abandonà aquesta segona activitat. A partir d'aleshores donà a conèixer la seva obra, clarament afiliada a l'impressionisme. Morí sobtadament després d'haver estat nomenat membre de la Société Nationale des Beaux-Arts, a París. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Munné i Mitjans, Josep (Barcelona, 1881 - Nàpols, Itàlia, 1941) Violinista. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d'on fou concertí a l'orquestra, durant molts anys. Era professor al conservatori citat i es dedicà a l'ensenyament. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Munner i Valls, Vicenç (Barcelona, 1824 – 1879) Químic i farmacèutic. Fou catedràtic a Granada i a Barcelona. És autor de diversos treballs d'investigació, ben remarcables, dedicats quasi tots ells a l'estudi d'aigües minerals. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz, Agustí (País Valencià, s XV – s XVI) Pintor. El 1506 tenia el títol oficial de mestre pintor de la ciutat de València. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muñoz, Antoni (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Cap de voluntaris a la guerra de Successió. Fou coronel d'un regiment de fusellers que participà a la defensa de Barcelona (1713-14). Destacà en diverses ocasions del setge. Participà a les sortides simultànies del 26/gen/1714. El 14/ago fou un dels més destacats del baluard de Santa Clara, i l'endemà manava el cos de reserva al contraatac en que foren expulsats els borbònics del bastió. L'11/set fou un dels defensors de l'ala dreta de la defensa, trobà la mort anant al baluard de Llevant. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz, Jeroni (País Valencià, s XVI) Escultor i arquitecte. És autor de les sitges de Burjassot, per a les quals féu una ermita anexa i una gran era de pedra. Treballà per a la Generalitat de València. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz, Jeroni (València, 1530 – Salamanca, Castella, 1584) Matemàtic, astrònom i hebraista. Ensenyà llengua hebraica a la Universitat d'Ancona (Itàlia), on els seus cursos esdevingueren famosos. De retorn a València, es dedicà a l'ensenyament privat de les matemàtiques; la universitat valenciana el nomenà catedràtic d'hebreu el 1543, i el 1565 de matemàtiques. Féu estudis sobre l'anivellació dels rius i sobre l'abast de les peces d'artilleria. Publicà Instituciones Arithmeticae ad percipiendam Astrologiam, Alphabeticum Hebraicum i deixà inèdita De planispheri parallelogrami inventioni. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz, Joan (País Valencià, s XV – s XVI) Escultor. Entre les seves obres destaquen les talles fetes per a la seu de València el 1512-13. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz, Joan (País Valencià, s XVI – s XVII) Escultor. Considerat com a deixeble de Gregoria Fernández, el seu estil recorda el barroc castellà. Esculpí el Crist lligat a la columna (1649) de l'altar major del monestir de Puig, l'altar major de Sant Martí de Sogorb, el Crist de la Bona Mort de la seu de València i d'altres obres per 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz, Joan "el Jove" (País Valencià, s XVII) Escultor. Passà el seu període de formació a Roma. Se li atribueixen les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l'església dels Sants Joans, la Mare de Déu de l'Esperança de l'església de Sant Martí i La Fe de l'església de Santa Mònica, totes a València. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz, Lluís (País Valencià, s XVI) Escultor. Fou deixeble i ajudant de Damià Forment. Treballà amb ell a la Llotja de Saragossa, el 1524. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz, Pere (València, 1505 – Osca, Aragó, 1522) Escultor. Era ajudant de Damià Forment. Tenia disset anys quan morí, col·laborant amb el mestre al gran retaule de la seu oscenca. Forment li esculpí una làpida i el feu enterrar a la mateixa catedral. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muñoz, Tomàs (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1814) Enginyer naval. Arribà a enginyer general (1802). Construí els tres dics i la casa de bombes de l'arsenal de la Carraca (Cartagena), entre d'altres obres. És autor dels plànols de la corbeta Atrevida, amb la qual Malaespina féu la volta al món. Als seus darrers anys s'especialitzà en obres hidràuliques. És autor d'escrits de caràcter tècnic molt remarcables. 33 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Muñoz i Amilíbia, Anna Maria (Sant Sebastià, País Basc, 1/gen/1932 - ) Prehistoriadora i arqueòloga. Professora de la Universitat de Barcelona (1955-75) i catedràtica de la de Múrcia (1975). Ha publicat nombrosos treballs sobre la prehistòria i l'antiguitat dels Països Catalans, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa (1965), De coroplastia ibérica: los pebeteros en forma de cabeza femenina (1963) i Fuentes escritas antiguas sobre los Balcanes (1974). 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muñoz i Creus, Miquel "Miquel Desclot" (Barcelona, 20/mar/1952 - ) Escriptor. Ha publicat poesia: Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de paraules i de lladres de camí ral (1974), Cançons de la lluna al barret (1978), Juvenília (1983) i Per tot coixí les herbes (1995); literatura juvenil: El blanc i el negre (1971), El gran joc dels colors (1972), Itawa (1979), A la punta de la llengua (1980), Barraca de nas (1988); i llibres pedagògics: Una teoria sintàctica a l'escola (1977), Rondalla va, mentida ve i Aixó era i no era (1979), i les sèries Vet-ho aquí: lectures i Tururut viola', als anys 1990. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muñoz de Cappa, Amèlia (Barcelona, 1827 - Catalunya ?, s XIX) Cantant. Estudià a Milà i, a partir del 1844, inicià una brillant carrera internacional. El 1847 actuà com a primera cantant al teatre imperial de Sant Petesburg. El seu repertori era format per òperes italianes de Rossini, Donizetti, Bellini, etc. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz i Degrain, Antoni (València, 1843 – 1924) Pintor. Format a Sant Carles. Amplià estudis a Itàlia (1856) i, en tornar-ne, participà en diverses exposicions nacionals i hi fou premiat. El 1879 fou nomenat professor de l'Escola de Belles Arts de Màlaga i v el 1880 tornà pensionat a Itàlia. Excel·lí com a paisatgista (Barranc de Carraixet, Paisatge d'El Pardo, etc). 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muñoz i Espinalt, Carles (Montesquiu, Osona, 1920 – Barcelona, 2/mar/1993) Escriptor i psicòleg. Creà una escola personal de psicologia i va intervenir en el debat sobre l'ètnia catalana: Del poble català (Buenos Aires, 1962), amb el pseudònim de P.O. Bauló. Entre els seus títols, sovint molt funcionals, cal destacar Psicologia de la gent (1957), Orígens del caràcter (1963), Sentit polític dels catalans (1964), Un mercat per al senyor Esteve (1966), Propaganda totalitària (1968), Obres essencials (1968) i Tarannà Lerroux (1972). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muñoz y Guil, Manuel (Múrcia, v 1670 - Vic, Osona, 1751) Bisbe de Vic (1744-51). Estudià al seminari de Múrcia, on després ensenyà. Bisbe, edità unes constitucions sinodals, un catecisme i diverses pastorals, tot en català. La seva obra més remarcable fou la creació definitiva del seminari conciliar de la diòcesi, que havia estat creat el 1635, però que decaigué molt aviat; en redactà les normes, segons el model de les del seu seminari originari de Múrcia. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz i Izquierdo, Francesc (Burjassot, Horta, 28/abr/1868 – 11/abr/1930) Prelat. Era professor del seminari de València, on ocupà el càrrec de vice-rector. Fou successivament secretari de les diòcesis d'Urgell (1902), Jaén (1907) i Barcelona (1909). El 1910 era arxiprest de Barcelona. Fou nomenat bisbe de Vic el 1916. L'any 1925 deixà la diòcesi per haver estat nomenat procapellà del rei Alfons XIII i patriarca de les Índies Occidentals. Col·laborà amb el règim de Primo de Rivera. El 1926 fou conseller d'estat. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muñoz i Pujol, Josep Maria (Barcelona, 1924 - ) Dramaturg. És llicencià en medicina a Barcelona el 1949, i amplià estudis a l'estranger. Ha escrit diverses obres de teatre, com: Torna un home (premi Maragall 1955), No hay camino (premi Ciutat de Barcelona 1957), Antígona 67 (premi Josep Maria de Sagarra 1965), En Companys (1981), Somni de la mala Lluna (1991) i Anar i tornar de la tavernar Pilsen (1995). algunes de les quals han estat estrenades a Barcelona. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muñoz i Raga, Maria Cora "Cora Raga" (Vilamarxant, Camp de Túria, 9/gen/1893 – Barcelona, 1980) Cantant. Estudià a València i més tard a Milà. Debutà a Madrid l'any 1923 i es destacà amb les interpretacions de les sarsueles de Vives. Actuà amb gran èxit al Liceu de Barcelona. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muns, Joan (Vic, Osona, v 1819 - Catalunya, s XIX) Dirigent obrer. Durant la Regència d'Espartero (1840-43) fou el principal dirigent de l'Associació de Teixidors de Barcelona, la qual actuà com a caixa de resistència, que influí a tot Catalunya i organitzà en aquest període una sèrie de vagues per defensar els interessos de la classe obrera. L'associació, amb un prèstec de les autoritats de Barcelona, fundà la Companyia Fabril, que funcionà de fet com una societat de socors mutus. Un cop fou sufocat l'alçament de la Jamància, en el qual intervingué Muns, l'associació va haver d'actuar en la clandestinitat i entrà en decadència. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muns, Lluís (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1923) Actor. Actuà molt al Romea i al Novetats. També es féu dir Munt, que era el seu cognom veritable. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muns, Ramon (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític. Era cellerer de professió. Pertanyià al Consell de Cent de Barcelona. Hi restà després de les eleccions de 1713. Formà part del govern provisional català durant el 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muns i Albuixech, Joaquim (Barcelona, 1935 - ) Economista i advocat. Estudià a la Universitat de Barcelona i a la London School of Economist. Economista del Fons Monetari Internacional (1965-68), del 1978 al 1980 en fou director executiu. Del 1980 al 1982 fou director executiu del Banc Mundial. Ha estat professor d'economia (1968-73) i catedràtic d'organització econòmica internacional (1973-78) a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1987 fou elegit diputat al Parlament europeu. És autor de diversos llibres i articles, sobretot d'economia internacional. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muns i Castellet, Francesc (Barcelona, 1833 – 1894) Escriptor. Fill de Ramon Muns i Seriñà. Advocat, milità en el partit tradicionalista. Conreà la poesia catalana -participà en els jocs florals, i composicions seves foren incloses al volum Los trobadors nous-, i en castellà publicà Los mártires del siglo XIX (1888) i Estudio sobre los tres prioratos de San Llorenç prop Bagà, San Salvador de la Boadella y San Pere de la Portella (1888). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muns i Serinyà, Ramon (Barcelona, 1793 – 1856) Escriptor i advocat. Fou secretari de les diputacions de Barcelona (1820), Girona (1822) i de l'ajuntament barceloní (1835). Pertanyia a la Societat Filosòfica fundada el 1815, a l'Acadèmia de Bones Lletres, així com a la de Ciències, de Barcelona. La seva producció literària oscil·la entre el romanticisme i el classicisme. Fou un dels principals fundadors d'"El Europeo". Traduí el René de Chateaubriand i publicà La muerte de Safo, La gratitud (1841), Las ruinas de Montserrat (1815) i Memoria sobre las diversas causas de los terremotos (1817). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munt, Bernat (València, s XV) Brodador. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Munt, Sant Llorenç del (Matadepera, Vallès Occidental) Veure> Sant Llorenç del Munt. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muntada (Agramunt, Urgell) Masia i antic terme, al nord de la serra d'Almenara. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntadas, Pere (Manresa, Bages, 1847 – Barcelona, 1899) Religiós escolapi. Passà bona part de la seva vida a Cuba, com a sots-director i rector del col·legi de Guanabacoa. Fundà la revista "El Mensajero Católico", que dirigí. És autor de discursos, sermons i poesies. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntadas i Jornet, Joan Frederic (Barcelona, 1826 – 1912) Escriptor. Restaurà el monestir de Piedra (Aragó), que havia heretat del seu pare. Diputat a corts per Mataró, Igualada i Valls. Autor d'obres teatrals (Una lección de baile, 1852; Boadicea, 1853, i Deudas pagadas, 1856), de la novel·la Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamala (1866), de La Batalla de Bailén (poema) i El monasterio de Piedra (1871). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntadas i Romaní, Miquel (Capellades, Anoia, 1808 – Montserrat, Bages, 1885) Benedictí. El 1865 fou elegit prior del monestir de Montserrat i, el 1875, Pius IX el nomenà abat perpetu. Reorganitzà la comunitat i restaurà el santuari. Autor del llibre Montserrat (1871). 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntadas i Rovira, Manuel (Barcelona, s XIX – s XX) Escriptor. Fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny i germà de Maties. És autor de Balades wagnerianes (1910) i Probable origen català de les llegendes del Sant Graal (1910). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntadas i Rovira, Maties (Barcelona, 1853 – 2/ago/1927) Industrial i col·leccionista d'art. Succeí al seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny, en la direcció de l'empresa tèxtil de la família. Fou remarcable la seva tasca en algunes activitats financeres. Va formar una magnífica col·lecció de pintura, estatuària, orfebreria i mobiliari dels s XIV i XV. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntaguda, Guillem de Na (Catalunya, s XIII) Cavaller. Entrà en conflicte amb el rei Pere II en la revolta nobiliària del 1278-80. Així i tot, des del seu càrrec de veguer de Puigcerdà, realitzà gestions diverses per apaivagar els ànims dels nobles més exaltats. Un homònim anà d'ambaixador de Jaume II a Sicília el 1297, acompanyat del canceller Ramon Despont, bisbe de València. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntaguda, Guillem de Na (Catalunya, s XIV - Càller, Sardenya, abr/1324) Cavaller. El 1323 s'embarcà cap a Sardenya a l'expedició per conquerir l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i lluità a les seves ordres. Morí en el setge de Càller, rebutjant una sortida dels defensors. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntané i Muns, Lluís (Mataró, Maresme, 1899 – Barcelona, 1987) Pintor i gravador. Format a les Escoles d'Art i Oficis i de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Josep Mongrell. El 1927 fou becat per la Diputació i pogué ampliar estudis a Itàlia. Conreà amb encert el paisatge, però sobretot excel·lí com a pintor de figura i com a retratista. Presentà la seva obra en exposicions individuals i col·lectives i fou premiat diverses vegades (medalla d'Or a l'Exposició Internacional d'Art Decoratiu, celebada a París el 1925, primer premi a l'Exposició Nacional de Madrid, el 1935, etc). Dirigí l'Escola de Belles Arts de Barcelona durant els anys 1945-48. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner, Bru (Palma de Mallorca, 1739 - Valldemossa, Mallorca, 1813) Frare cartoixà. És autor de diverses obres religioses. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntaner, Ignasi (Barcelona ?, s XVIII - v 1798) Metge. Fou membre fundador de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi col·laborà activament com a director (1766-71 i 1773-77) i revisor (1777-98) de la secció d'òptica. Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges (1770) precursores de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. 70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Muntaner, Joan (Illes Balears, s XIV - València, s XIV) Cosí germà del cronista Ramon Muntaner. Probable fill d'un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei féu cavaller. Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània: el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria; el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller. A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d'una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner, Joan (Illes Balears, s XVII - s XVIII) Daurador i decorador. Primer membre de la família. Es formà a Roma. Fou pare de Joan Muntaner i Upe. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntaner, Ramon (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Eivissa, Eivissa, 1336) Cronista, funcionari i soldat. La seva vida va estretament vinculada a la història catalano-aragonesa en una fase de clara expansió pel Mediterrani. Ciutadà de Mallorca entre els anys 1287 i 1300, va intervenir en la conquesta de Menorca i, enfront dels Anjou, en la defensa de Sicília. Acompanyà Roger de Flor en l'expedició a Orient el 1303 i prengué part en les campanyes catalanes a l'Àsia Menor i a Tràcia; redactà el conveni entre l'emperador bizantí i la companyia, i fou capità i administrador a Gal·lípoli. Després d'uns quants anys a l'illa de Gerbes, per comissió del rei de Sicília, s'establí a Xirivella (València). El 1323 va compondre en vers provençal el Sermó, incorporat més tard dins la Crònica, en el qual exposava la seva opinió sobre la.... Segueix... 74 ANDORRA - GEOGRAFIA Muntaner, riu de (la Maçana, Andorra) Afluent dretà de la ribera d'Ordino. Neix al coll de Muntaner (o d'Aós), al límit amb l'Alt Urgell, i s'uneix al seu col·lector prop de Sispony. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Bujosa, Joan (Valldemossa, Mallorca, 1906 - Palma de Mallorca, 1969) Historiador i cronista de Palma de Mallorca. Publicà centenars de documents en el "Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana", molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca. Publicà, en col·laboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum (1944). 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Cabot, Sebastià (Palma de Mallorca, 1740 – 1811) Cirurgià. Mestre i director de l'escola de cirurgia de Palma, publicà un Manual teórico-práctico de las operaciones de cirugía... (1793), emprat com a 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Cladera, Joan (Illes Balears, s XVIII – 1802) Pintor. Fill de Joan Muntaner i Upe. Pintà els retrats dels personatges mallorquins més coneguts del seu temps (el Cardenal Despuig, el Marquès de la Romana, el Bisbe Rubió, etc); féu també pintura religiosa, com L'aparició de Sant Miquel a Roma i La Concepció de les Caputxines de Palma; es caracteritzà pels colors brillants i els celatges generalitzats per la pintura de la Contrareforma. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Darder, Andreu (Palma de Mallorca, 1926 - ) Geòleg. Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs. A partir del 1950 emprengué l'estudi del Quaternari a Mallorca. Els seus treballs motivaren que l'Associació per a l'Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés (1957). S'ha dedicat també a la investigació d'aigües subterrànies. Fou ajudant honorari de l'Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l'Institut Nacional de Geologia del CSIC. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntaner i de Sacosta, Baltasar de (Catalunya, s XVII - Mèxic ?, 1712) Eclesiàstic. Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya. Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants. El 1683 presidí la diputació de la generalitat de Catalunya. Fou abat de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i arquebisbe de Mèxic (1711-12). 80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Font, Francesc (Palma de Mallorca, s XVI – 1646) Historiador. Doctor en drets. Fou fet cavaller el 1591 i noble el 1592. És autor d'un recull d'elogis de la vida i l'obra de Ramon Llull (Observata a variis auctoribus de B. Raymundo Llull... De martyrio et cultu), continuat per A.R. Pasqual i Bonaventura Serra; el 1612 declarà en el procés de beatificació de Ramon Llull. Deixà també manuscrits una Història del regne de Mallorca, perduda, un nobiliari mallorquí (Cases de cavallers d'aquesta isla de Mallorca), il·luminat 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Garcia, Joan (Palma de Mallorca, 1766 – 1847) Eclesiàstic. Ocupà càrrecs jurídics a Madrid. En 1794 guanya una canongia a Palma. En 1807 fou nomenat bisbe de San Juan de León (Veneçuela), però renuncià. Ocupà el vicariat general de Mallorca en diverses ocasions. Pertanyia a algunes corporacions doctes. És autor d'obres religioses. Deixà manuscrites poesies llatines. 82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Moner, Francesc (Palma de Mallorca, 1743 - Madrid, 1805) Gravador i pintor. Pertanyia a l'Academia de San Fernando. Destaquen els seus gravats d'una edició del Quixot. 83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Moner, Joan (Palma de Mallorca, s XVIII) Artista. Fill de Llorenç Muntaner i germà de Josep i de Francesc. 84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntaner i Moner, Josep (Palma de Mallorca, s XVIII) Artista. Fill de Llorenç Muntaner i germà de Joan i de Francesc. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntaner i Pascual, Josep Maria (Barcelona, 1939 - ) Economista. Especialitzat en estudis comarcals, ha publicat Sant Adrià de Besòs (1968), Sant Sadurní d'Anoia i l'Alt Penedès (1969) i, en col·laboració, Granollers i el Vallès Oriental (1967) i Dinàmica i perspectiva del Vallès/1969 (1970). Ha 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Muntaner i Upe, Joan (Roma, Itàlia, 1716 – Madrid, 1774) Pintor i escultor. Fill de Joan Muntaner. Acadèmic supernumerari de l'Academia de San Fernando. Fou el pare de Joan Muntaner i Cladera. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntañola, Editorial (Barcelona, 1914 – 1929) Editorial. Fundada per Antoni Muntañola i Carné, especialitzada en llibres infantils en català i en castellà. Després del primer títol, Bernardo y el gigante, edità, amb èxit, contes populars i d'autors consagrats -Carner, Riba- i afermà el prestigi de diversos artistes. Esllanguida arran del crac econòmic del 1929 (no cobrà importants partides d'exportació a l'Amèrica del Sud), fou continuada breument pel fill del fundador, Antoni Maria Muntañola i Tey (Barcelona 1909), advocat i polític, amb el nom d'Edicions Muntanyola. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntañola, Manuel (Barcelona, 1931 - 1992) Pintor i escenògraf. Intervingué com a escenògraf en algunes obres representades al Teatre Nacional de Madrid. Fou sol·licitat per fer el decorat d'El gato con botas, de Montsalvatge, representada al Gran Teatre del Liceu (1947), i per a altres representacions de tipus especial. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntañola i Carner, Pere Veure> Muntanyola i Carner, Pere. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntañola i Puig, Joaquim (Barcelona, 9/abr/1914 - 5/mar/2012) Dibuixant i escriptor humorístic. Col·laborà en revistes infantils, com "En Patufet" i "L'Esquitx", amb el pseudònim de Kim. Ha col·laborat també a la premsa diària ("El Correo Catalán", "El Mundo Deportivo", "La Vanguardia", etc). És autor d'algunes obres teatrals de caràcter humorístic (En Baldiri de la Costa, Ja vénen els russos, Els trasplantats) i de la sèrie de monografies Muntañola y... (1973). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntañola i Thornberg, Josep (Barcelona, 6/jun/1940 - ) Arquitecte. Professor (1968) i catedràtic (1979) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, que dirigí durant el període 1980-84. Ha publicat les obres: La arquitectura como lugar (1974), Topogénesis (3 volums, 1979-80), La arquitectura de los setenta (1980), Poética y arquitectura (1981), Comprendre l'arquitectura (1985) i Arquitectura, semiòtica i ciències socials (1997). 118 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Muntanya (Barcelona, 1946 - ) Publicació periòdica (bimestral). Editada pel Centre Excursionista de Catalunya. Representa la continuació de l'antic "Butlletí" d'aquesta entitat, iniciada el 1891. Reaparegué, en castellà, amb el títol de "Montaña", i amb caràcter anual. El 1948 prengué el títol de "Boletín de la Sección de Montaña y C.A.D.E.", amb periodicitat trimestral, i del 1952 al 1969 adoptà novament el títol de "Montaña", amb caràcter bimestral. El 1970 es tornà a publicar íntegrament en català. Publicà recensions d'excursions i expedicions alpines i espeològiques i de curses d'esquí, així com articles sobre geografia, ciències naturals, arqueologia i ecologia. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muntanya, la (Garrotxa) Nom tradicional del sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona; la zona d'Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també, la vall de Camprodon. Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d'Olot. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muntanya, la (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Santuari (la Mare de Déu de la Muntanya), dins la parròquia de Caregue, a la dreta del riu de Caregue, aigua amunt de Surp. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanya, Pau Veure> Muntanya i Llanes, Pere Pau. 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Muntanya, sa (Mallorca Occidental) Unitat paisatgística de l'illa, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramontanes (longitudinals i transversals). 99 CATALUNYA - LITERATURA Muntanya d'Ametistes, La (Catalunya) Llibre de poemes de Guerau de Liost. Publicat el 1908 i el 1933 (refet i pòstum). A través d'una sacralització estètica del Montseny, presenta un retaule d'homes, de bèsties i d'éssers fantàstics. El culte a la natura pot semblar modernista, però el llenguatge, l'estilització i la retòrica són essencialment noucentistes. El títol fou suggerit per Josep Carner, i el pròleg de Xènius és considerat com un programa del noucentisme. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanya de Montserrat, Bernadí (Catalunya, s XV – s XVI) Metge. Estudià a Pàdua i a Bolonya. Fou metge de l'emperador Carles V. Assolí un gran prestigi. En 1550 publicà, a Valladolid, el seu Libro de la anatomía del hombre. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muntanya de Requesens, la (la Jonquera, Alt Empordà) Veure> Requesens. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muntanya de Tivissa, la (Tivissa, Ribera d'Ebre) Sector de l'antic terme general de Tivissa que comprenia una part de l'actual terme de Vandellós. 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Muntanya del Palomar, la (el Palomar, Vall d'Albaida) Enclavament (2,82 km2), entre els termes d'Atzeneta d'Albaida i Carrícola i la Muntanya de Bufali. 105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Muntanya d'Enveig, la (Enveig, Alta Cerdanya) Conjunt dels llocs de Bena, Brangolí i Feners. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanya i Llanes, Pere Pau (Barcelona, 1775 - Olot, Garrotxa, 1801) Pintor. Fill de Pere Pau Muntanya i Placeta. Estudià a Llotja i fou pensionat a Madrid, prop de Marià Maella. De retorn, exercí de professor a Llotja 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyana, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou ambaixador de Pere II el Gran a Anglaterra, prop del rei Eduard I. Avançà les gestions de matrimoni entre la infanta Elionor d'Anglaterra i el futur Alfons II. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyana, Ramon de (Catalunya, s XIII – s XIV) Eclesiàstic. Actuà com a jurista. Era ardiaca del capítol de Tarragona. Serví el rei Jaume II. El 1304 intervingué a les sentències arbitrals de Torrelles, que resolien els conflictes amb Castella endegats pacíficament a les vistes reials celebrades poc abans a Campillo. 109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyans, Arnau Guillem de (Catalunya, s XV) Cavaller. Era senyor d'Horta (Barcelona) i de Púbol (Baix Empordà). El 1462 es trobava a la Força de Girona, assetjat amb els reialistes. Al bàndol català hom creia que s'hi havia trobat per sorpresa i contravenint els seus sentiments. Era de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 23-24/jun. Per la seva intercessió se salvaren els presoners de l'entrada a l'església de Sant Feliu (26/jun). 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyans, Guillem de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. L'any 1411, quan encara era molt jove, actuà de mitjancer prop de Joan de Vilamarí, que s'havia apoderat del castell de Palau-saverdera, bé que no reeixí en la mediació. Serví Ferran d'Antequera contra Jaume d'Urgell. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyans, Isabel de (Catalunya, s XV) Dama. El 1464 resistí al castell de Púbol els atacs de les forces contràries a Joan II, però a la fi hagué de rendir-se. El cas suscità gran admiració entre els reialistes. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyans, Joan de (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 1410) Cavaller. Serví a Sardenya, on s'hi distingí a les ordres de Pere Torrelles. Morí en acció de guerra, quan tornava d'una cavalcada per territori enemic. 114 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muntanyans i Gerard, Jaume (Manacor, Mallorca, 1493 - Càller, Sardenya, 1556) Jurista. Doctorat en dret a Avinyó, exercí a Palma de Mallorca i fou nomenat regent de Sardenya (1551). Pòstumament (1563), es publicà a Mallorca un llibre seu, escrit en llatí, on parlava de la possibilitat que Barba-rossa envaís les Balears.
Anar a: [ Mun ] [ Munner ] [ Muñoz i E ] [ Muntadas ] [ Muntaner i C ] [ Muntanya ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Munar i Riutort, Maria Antònia
Mundó i Marcet, Manuel
Muñoz i Suay, Ricard
Muñoz i Ventura, Aurèlia
Munt i Quevedo, Sílvia
Muntaner i Torruella, Ramon
Muntanya i Placeta, Pere Pau