A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Noguera i ]    [ Nogues ]    [ Noi ]    [ Non ]    [ Nos ]    [ Nou ]

Callant és com les persones decents es diuen les coses més importants. (Joan Sales i Vallès)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Noguera i Balaguer, Antoni  (Palma de Mallorca, 1860 – 1904)  Compositor. Fou un dels fundadors de la capella de Manacor (1899) a la qual dedicà l'obra coral Himne a la capella. Compongué Trois danses, per a piano (1901), tríptic sobre temes populars mallorquins. Harmonitzà cançons tradicionals, com La Balenguera, Hivernenca i altres. És autor del treball Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca (1893).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguera i Balart, Josep  (Barcelona, 1927 - )  Submarinista. Ha estat campió de Catalunya de pesca submarina del 1957 al 1963 i del 1966 al 1973 i subcampió els anys 1964 i 1965. Campió d'Espanya de pesca submarina (1957, 1958, 1960 i 1962) i subcampió (1966, 1970 i 1972), l'any 1966 fou campió de l'Euro-Àfrica. Campió del món per equips (1958, 1959, 1961 i 1973) i subcampió del món en la modalitat individual l'any 1961. Des del 1970 és entrenador i seleccionador estatal de pesca submarina. Entre altres trofeus, té la medalla d'argent de la ciutat de Barcelona i el Trident d'Or de Palerm (Sicília). Es retirà l'any 1977.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNoguera i Bonora, Vicent  (València, 1891 – 1936)  Industrial. Intervingué en negocis d'oli, de sabó, d'adobs i de productes químics i formà part dels consells d'administració dels Bancs de València, de Castelló, Internacional d'Indústria i Comerç i de l'Exterior de España a París, i de diverses empreses i companyies.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Climent, Pere Joan  (València, 1762 - l'Olleria, Vall d'Albaida, 1811)  Jurista. Estudià humanitats i filosofia i es doctorà en dret civil i canònic. Fou secretari de la Inquisició i catedràtic de grec i de dret natural i de gents a la Universitat de València. Autor de De legum civilium efficacia atque interna obligandi vi... (1789), D. Josephus Elias de Vallejo et Alcedo, philos, et J.C. bacc., publicae concertationi offert propositiones de iure naturali ac publico... (1790). Deixà inèdita una Disertación latina sobre los reinos patrimoniales, modos legítimos de adquirirlos y derechos que pertenecen a los mismos.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Climent, Vicent Joaquim  (València, 1759 - d 1818)  Polític i jurista. Germà de Pere-Joan. Fou advocat de l'Audiència, fiscal togat, regent de l'Audiència de València i de la del Principat. Autor de Las tablas cronológicas, Los suplementos del gobierno de los pretores romanos en España y de la guerra de Quinto Setorio en ella....

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Raimon Noguera i de GuzmanNoguera i de Guzman, Raimon  (Barcelona, 9/gen/1897 – 20/mai/1990)  Jurista. Llicenciat en dret a Barcelona el 1917, notari des del 1922, exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972. Tingué una participació destacada en la reforma de la Llei hipotecària (1944), en la Llei de redempció de censos (1945), en el decret sobre conservació de l'arxiu històric al Col·legi de Notaris (1945) i en la Llei de fundacions privades de Catalunya (1982). Fou arxiver i degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Destaca la seva feina d'ordenació i investigació històrica dels arxius notarials catalans, especialment el de Barcelona, i publicà, entre altres obres, Privilegis i ordenances dels notaris de Barcelona, Els notaris de Barcelona al segle XVIII, La doble redacció dels antics documents notarials a Catalunya i De l'emfiteusi a l'emfiteusi. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 1948 funda la revista "Estudis...  Segueix... 

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNoguera i Massa, Antoni  (Girona, 1921 - )  Escriptor. Metge odontòleg. Ha col·laborat a diverses publicacions locals. És autor del llibre Collsacabra, guardonat amb el Premi Maspons i Camarasa 1963 i publicat el 1964.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Ramon, Vicent Antoni  (València, 1728 – 1797)  Escriptor. Era pare dels Noguera i Climent. Estudià retòrica, filosofia i dret. Pertanyia a l'Acadèmia Florentina i a la de Nobles Arts de València. Sobresortí per la coneixença que tenia de matèries molt diverses. Fou autor poètic en castellà i en català i excel·lí en l'edició, anotada i prologada per ell, i que arribà al volum sisè, de la Historia general de España del pare Mariana. Féu traduccions del llatí, com les Memorias de los sucesos de Veletri del año 1774, del comte Castrucio Buonamici, i edità D. Paciani Episcopi Barcinonensis opera quae extant. Deixà el manuscrit del treball Tentament in canonem 17 Concili Toletani vulgo primi.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera i Sotolongo, Vicent Llorenç  (l'Havana, Cuba, 1811 – València, 1889)  Polític. Anà a València quan tenia 9 anys per decisió del seu oncle Vicent Noguera i Climent, hi estudià filosofia i dret i hi fou, després, catedràtic. Romangué un quant temps a Madrid, on féu amistat amb Donoso Cortés i Balmes. Un cop mort Ferran VII, s'exilià. S'entrevistà diverses vegades amb el Pretendent i amb els partidaris d'aquest perquè reconeguessin Isabel II. Tornà a València el 1843 i, al cap de dos anys, fou regidor de l'ajuntament. Posteriorment, l'elegiren diputat provincial i diputat a corts, i el 1851, senador. Secretari del Senat (1867), membre de la Junta revolucionària del cantó valencià (1873), el 1875 fou designat president de la diputació provincial i, el 1877, senador vitalici.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguera Pallaresa, la  (Catalunya Riu pirinenc (146 km), afluent dretà del Segre. Neix al pla de Beret, a la Vall d’Aran; pren, al curs alt, la direcció nord-oest - sud-est (fins a Llavorsí) i s’orienta després vers el sud-oest. Drena les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i el sector central de l’alta Noguera. Constitueix la més septentrional de les conques hidrogràfiques del vessant sud del Pirineu català, ja que mésInici página de 50 km del seu curs són dins la zona axial. La seva vall alta estigué ocupada durant el quaternari per la glacera més important (assolia 52 km de longitud) de tot el vessant meridional del Pirineu, la qual cosa deixà la seva empremta en el modelat del relleu actual. Travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques i forma estrets congostos als llocs on hi ha afloraments de roques dures (congostos de...  Segueix... 

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguera Ribagorçana, la  (Catalunya Riu pirinenc (130 km), afluent dretà del Segre. Neix a uns 2.000 m alt, a l’estany de Molières, al peu del tuc de Molières (3.010 m), aigües avall del túnel de Viella i entre els massissos de la Maladeta i el Besiberri. Corre en direcció nord-sud i drena en bona part les comarques de l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i la Llitera, i el sector occidental de la Noguera i el nord-oest del Segrià. La vall alta és excavada en la meitat oriental del batòlit granític del massís de la Maladeta i forma l’anomenada vall de Barravés; travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques tallant el rocam i donant lloc a estrets congostos, com els de Sapeira, a la serra de Sant Gervàs, i el de Mont-rebei, a la serra de Montsec. Finalment, penetra a les terres baixes sedimentàries del Segrià i s’uneix al Segre, aigües amunt de...  Segueix... 

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogueras, Agustí  (Catalunya, s XVIII - Gibraltar, d 1844)  Militar. Durant la primera guerra Carlina lluità en l'exèrcit liberal al Maestrat, a Móra d'Ebre i a Aragó. Ascendit a general, fou comandant general de la província de Terol. Fou d'ell la iniciativa de l'afusellament de Maria Griñó, mare del capitost carlí Ramon Cabrera. Fou capità general de Mallorca (1840-43) i ministre de la guerra (1843). En caure Espartero, s'exilià i anà a residir a Gibraltar.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogueras i Oller, Rafael  (Barcelona, 1880 – 1949)  Escriptor. S'inicià a "Joventut" i "La Catalunya Artística". Fundà una publicació, de vida efímera, "Poti-Poti". Amic dels modernistes i afí a un cert pensament anarquista, cantà en un poema la vaga general. El seu llibre poètic més conegut és Les tenebroses (1905) i també, en to menor, Pas de la mort i Ciutat endins. Publicà, a més, la comèdia Rodamón (1907), la breuInici página novel·la Lo pecat mortal i alguna obra en castellà.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nogueres, zona de les  (CatalunyaFaixa dels Pirineus centrals, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre. En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d'amplada, i és identificable per la faixa oest-est d'argiles triàsiques (Prepirineus) intercalades entre la massa compacta (nord) i els massissos paral·lels (sud) de llicorelles paleozoiques (Pirineus axials). S'originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l'orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents. Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d'escates de corriment formades per argiles i altres materials mesozoics desarrelats.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguereta, Era  (Vall d’AranNom que rep al seu naixement la Noguera Pallaresa.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Noguero  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Llogaret (1.025 m alt), fins al 1970 de l'antic terme de Monesma de Ribagorça, i actual cap del municipi, al vessant meridional del cap de les Torralles. L'església és dedicada a sant Pere.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguerola, clamor de  (SegriàCurs d’aigua, que neix a l'altiplà de la Cerdera, dins el terme de Vilanova d'Alpicat, i que desmboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al nord de la ciutat de Lleida. Serveis d'escorrentia de l'horta de Lleida. El s XII rebia el nom de Segrià.

19 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaNoguerola, la  (Alta RibagorçaAntic nom de la Noguera Ribagorçana, que ha donat nom al sector dit la Terreta.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguers, mas de  (Maials, SegriàMasia i antiga quadra, al sud del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l'Ebre. El terme és esmentat ja el s XIV.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Noguers, torre de  (Balaguer, Noguera)  Antic hostal i molí d'oli, al límit amb el terme de Castelló de Farfanya, a la carretera de Tàrrega a Montsó.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Fèlix  (Barcelona, 1743 – 1777)  Pintor. Era deixeble d'Antoni Viladomat.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Joan  (Catalunya, s XVIII)  Músic. El 1763 fou nomenat mestre de capella de la parròquia dels Sants Just i Pastor, de Barcelona. Se n'ha conservat un motet a vuit veus de notable qualitat: Domini est terra.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Maria Lluïsa  (Barcelona, 1920 - )  Ballarina. Fou deixebla de Magriñà. Tingué grans èxits als Festivals de Dansa celebrats al Palau de la Música el 1937 i als ballets del Liceu el 1938.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Pere  (Catalunya, s XVI - Santes Creus, Alt Camp, s XVI)  XXXIV Abat perpetu del monestir de Santes Creus (1593- ? ). Fou comissari general de l'orde del Císter.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Cronista. Doctor en ambdós drets, és autor de relacions de festes celebrades a Barcelona, impreses a Barcelona entre els anys 1630 i 1633, algunes de les quals sota l'anagrama de Seugon; és possible que a més de simple relator de fets fos també l'autor dels arguments, elsInici página versos, etc, intercalats en les relacions. La més interessant és la de la mascarada celebrada a Barcelona el 1633, que inclou intervencions en català. Escriví diverses composicions catalanes -una de les quals és inclosa a la Curiositat Catalana (on és molt elogiat)-, dècimes i el romanç Avís per la mort.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Biset, Ramon  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1891 – Barcelona, 1963)  Polític. Es llicencià en dret a Saragossa. Col·laborador d'"El Poble Català" i de "La Lucha", fou fundador del Partit Republicà Català. Per un discurs a Gandesa (1916) fou processat, i s'exilià a França. En tornar, fou elegit diputat per Tarragona com a demòcrata-federal. En proclamar-se la República, fou president de la diputació provincial de Tarragona, i després comissari de la Generalitat. Ingressà a l'Esquerra Republicana, però se'n separà per fundar el Partit Republicà Radical-Socialista Català (1932). Tornà a l'Esquerra el 1936. Fou diputat a les corts de la República (1931, 1933 i 1936), de les quals fou vicepresident. S'exilià el 1939, a França, i fou president de les corts republicanes a l'exili. Tornà a Barcelona (1955), i exercí de nou la carrera d'advocat.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Casas, Francesc Xavier  (Barcelona, 1873 – 28/gen/1941)  Dibuixant, gravador i pintor. Es formà fora de les institucions oficials dedicades a l'ensenyament de l'art. Aviat excel·lí com a dibuixant, la qual cosa féu que fos sol·licitat per col·laborar en diferents publicacions que aparegueren durant la segona dècada del s XX ("Papitu", "Picarol", "Revista Nova"). A partir del 1911 inicià una sèrie de gravats a l'aiguafort, a l'aiguatinta i a la punta seca sobre temes populars en general i merament fantàstics en algunes ocasions. Aquests gravats foren exposats regularment o bé serviren d'il·lustracions de llibres. El 1915 féu la decoració mural (El Celler) del soterrani del Faianç Català, tasca que després continuà a base del seu estil minoritari en molts indrets públics i privats, presentat sota la forma de ceràmica vidrada o rajola...  Segueix... 

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Garcia, Anselm  (Valls, Alt Camp, 1864 – Barcelona, v 1937)  Escultor. Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d'Agapit Vallmitjana. La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca aInici página París, i l'Escola de Belles Arts de Barcelona una bossa de viatge, el 1884. La seva obra, al principi monumentalista i academicista, anà evolucionant cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Garcia, Gabriel  (Valls, Alt Camp, 1873 – Barcelona, 1920)  Filòleg. Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu una comunicació. És autor també d'altres treballs.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Pon, Joan  (Barcelona, 1875 – 1930)  Guitarrista. Estudià amb el mestre Mas Bargalló i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Guanyà la càtedra de guitarra de l'Escola Municipal de Cecs de Barcelona, de la qual fou nomenat director el 1910. Excel·lí també com a intèrpret en molts recitals celebrats a les ciutats principals del Principat. Autor de composicions musicals: Estudi brillant, Serenata andalusa, Masurques, Preludis, etc.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Rovira, Cèsar  (Barcelona, 1922 – 1950)  Poeta. D'una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Baudelaire i per Josep Palau i Fabre, s'abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà la provatura Lassitud i, després, Obra completa (1953).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogués i Taulet, Jaume  (Barcelona, 1850 – 1902)  Escriptor. Era advocat. Col·laborà a la "Revista Popular" i fou redactor de "El Correo Catalán". És autor de diverses narracions i del llibre Peregrinación a la Tierra Santa (1882).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNogués i Torras, Antoni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1820 – Barcelona, 1882)  Pianista. Excel·lí en l'ensenyament a Barcelona. És autor de diverses composicions originals. Com a pianista del Cafè de la Rambla, a Barcelona, féu que aquest establiment adquirís un nom en la vida musical.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noi de les Barraquetes, el  Sobrenom del polític republicà Vicenç Martí i Torres.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noi del Sucre, el  Sobrenom del dirigent obrer Salvador Seguí i Rubinat.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noia  (Castellví de la Marca, Alt PenedèsCaseria, situada a l'esquerra de la riera de Marmellar, al nord del nucli antic de Castellví. És centrada per la masia de cal Noia.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noja i Ruiz, Higini  (Nerva, Andalusia, 1896 – València, 1972)  Anarco-sindicalista. Miner, es traslladà a València a 21 anys per a exercir de mestre racionalista. No tingué una excessiva pràctica organitzativa, però fou, en canvi, un important propagandista confederal a través d'una intensa activitat literària i assagística. Col·laborador assidu d'"Estudios", escriví un gran nombre de novel·les socials -Los Galeotes del Amor, Los sombríos, Como el caballo de Atila, Un puente sobre el abismo, etc.- i obres doctrinals -Hacia una nueva organización social (1932), La Revolución actual española (1937), etc.-, en les quals, proposant un programa mínim de realitzacions immediates, defensà la possibilitat de construir el comunisme llibertari a partir dels sindicats.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Nola, Rupert de  (Sardenya ?, s XV)  Cuiner de la cort de Nàpols. Escriví un llibre de cuina en català: Llibre de doctrina perabon server; de tallar y del Art de Coch; ço és de qualsevol manera de potatges i salses. Ell mateix la traduí al castellà.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNolasc, Pere  Veure> Pere Nolasc, sant (fundador de l'orde de la Mercè).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolasc del Molar (Daniel Rebull i Muntanyola)  (el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983)  Caputxí i polígraf. Prengué l'hàbit en 1918. Ha ensenyat grec i llatí als col·legis caputxins d'Igualada i d'Olot i a l'Institut olotí. Ha col·laborat a diverses publicacions, així com a la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge. És autor de traduccions. Obres originals seves són els estudis crítics Consueta del misteri de la gloriosa sancta Àgata (1953) i Consueta de sant Eudald (1954), així com Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Per les cançons d'un terrelloner (1956), Eiximenis (1960), Evocació sentimental (1961), Manas de brins (1962), Un fill de Ribes a la guerra de la Independència (1963), Procès d'un bruixot (1968). Darrerament signà amb el nom de Nolasc Rebull.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Brufau, Josep Maria  (l'Albagés, Garrigues, 1949 - )  Arqueòleg. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), des del 1978 ha estat professor al Col·legi Universitari de Girona, i catedràtic a la Universitat de Girona des del 1994. Fou conservador del Museu Monogràfic d'Empúries (1983-85). La seva recerca s'ha centrat en l'estudi del món romà; ha publicat El foro romano de Ampurias (1984, amb col·laboració) i Antiquitatis Emporitanae Coementeria. Les necròpolis tardanes de la neàpolis (1996, amb J. Sagrera).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Bruixet, Miquel  (Reus, Baix Camp, 1815 - Meliana, Horta, 1879)  Industrial. Residí gairebé sempre al País Valencià, on emprengué diversos negocis. El més important fou la instal·lació (1862) a Meliana d'una important fàbrica de mosaic, amb tècnica importada d'Anglaterra. La seva producció de taulellets policromats tingué un gran ús en l'arquitectura del seu temps.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNolla i Cortés, Joan  (Barcelona, s XIX – 1863)  Arquitecte. Amb el seu germà Josep dirigí les obres del Cementiri Vell de Barcelona, basades en projecte de l'italià Ginesi.

44 MÓN - BIOGRAFIA

Nolla i Gual, Enric  (Caracas, Veneçuela, 1966 - )  Dramaturg d'expressió catalana. Es donà a conèixer amb Hurracà, finalista al premi Ignasi Iglesias 1995 i duta a escena el 2000 per R. Duran, que és una tragèdia rural fecundada per un cert to de realisme màgic. Al festival de Sitges del 1996 estrenà A pas de gel en el desert i al del 2000 presentà Tractat de blanques.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Inglada, Josep  (Barcelona, 1806 - Premià de Mar, Maresme, 1872)  Mestre d'obres. Germà de Joan, amb el qual construí el Cementiri Vell de Barcelona.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Martí, Ramon  (Tarragona, 1839 – Barcelona, 9/des/1911)  Polític i metge. Fou partidari molt actiu del moviment carlí. En 1873 era delegat a la seva ciutat natal de la Junta carlista del Principat, que el nomenà després cap de la Sanitat Militar. Organitzà els serveis mèdics entre les forces carlines del Maestrat. El 1875 fou internat a Limotges, però fugí a Navarra, on fou novament metge enquadrat a les tropes del pretendent. Vençut aquest, emigrà a França.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nolla i Roig, Alexandre  (Gràcia, Barcelona, 1883 ? – Barcelona, 1944)  Actor teatral i escultor. Al principi treballà com a modelista i féu sovint d'actor teatral en companyies d'aficionats. Aquesta vocació pogué més que la d'escultor. Ingressà (1907) a la companyia de teatre català del Romea. Representà també obres líriques i treballà amb Margarida Xirgu. Féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza i, a Mèxic, amb Tallaví. Tornà a fer teatre català treballant un temps amb Enric Borras (1917), així com amb companyia pròpia. El 1921 anà a les Filipines i, posteriorment representà teatre líric català i hi assolí grans èxits,Inici página sobretot amb obres com Marieta de l'ull viu i Cançó d'amor i de guerra. Treballà amb la companyia Vila-Caví i amb la de Josep Santpere.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Nompot  (Vinalopó MitjàNom antic de la població de Montfort.

49 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaNonasp  (MatarranyaMunicipi: 111,09 km2, 177 m alt, 1.016 h (2014), (cast: Nonaspe). Situat entre el riu Algars i el Matarranya, a la seva confluència, els quals reguen el terme. El territori és suaument ondulat. Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar. L'agricultura predominant és de secà: cereals, vinya i oliveres. Hi ha una mica de regadiu (hortalisses), a través de diverses sèquies. Ramaderia ovina i de bestiar porcí i cabrum. Aviram i cunicultura. Indústria derivada de l'agricultura. La vila és a la dreta del Matarranya i hi destaca l'església parroquial de Sant Bartomeu i el santuari de les Dosaigües; a l'esquerra del riu hi ha el barri de l'estació de Nonasp. El terme comprèn, a més, el despoblat de Vilalba. Ajuntament (en castellà) - Amics de Nonasp

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Comas, Jaume  (Barcelona ?, 1876 - 1938)  Enginyer agrònom. Obtingué la càtedra de patologia vegetal a l'Escola Superior d'Agricultura, i el 1917 s'encarregà de la de biologia. El 1907 passà a exercir el càrrec de cap del servei agronòmic de la comarca de Girona. Entre la seva extensa bibliografia es poden esmentar El diabló de l'avellaner (1921), De patologia agrícola (1930) i Investigacions biològiques sobre el corc del suro (1934).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Lleonart, Joan  (Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 1890)  Jardiner. Establí a Barcelona, el 1857, el primer dipòsit de llavors existent al país. És autor de diversos escrits i d'estudis remarcables sobre la seva especialitat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNonell i Mas, Jaume  (Argentona, Maresme, 1844 - Manresa, Bages, 1922)  Jesuïta, historiador i gramàtic. Residí a les Filipines del 1865 al 1870, on col·laborà en les activitats del seu orde en matèria de meteorologia i astronomia. Estigué un quant temps al noviciat de Veruela (Aragó), com a professor, i després fou destinat a Manresa, el 1885. Des d'aleshores foren abundants els seus treballs literaris i lingüístics. Els seus estudis sobre el català són remarcables, per bé que no incorporen encara els progressos de la biologia romànica en general. Cal esmentar-ne els següents: Análisis morfológich de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna (1895), Análisis fonológich ortográfich de la llengua catalana (1896), Gramática de la llengua catalana (1898) i Primers rudiments de la Gramàtica catalana (1903).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Masjuan, Carme  (Barcelona, 1920 - )  Escriptora. Neboda d'Isidre Nonell. Es formà a Madrid, on estudià pintura i ha exposat. Fou corresponsal de "Pueblo" a Berlín, i col·laborà a "ABC". És autora de les obres narratives El cauce perdido (1945) i Historia de "Farol" (1953), de l'assaig de divulgació Los cinco. Músicos nacionalistas rusos (1948) i del recull de poesia Selección de sonetos de amor (1965). Conjuntament amb la seva germana Carolina, han publicat les obres Cerámica y alfarería populares de España (1973) i Guía de El Pirineo Catalán (1976).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Masjuan, Carolina  (Barcelona, 1927 - )  Assagista. Germana de Carme. Estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid. Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle: Isidro Nonell, su vida y su obra (1963).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isidre Nonell i MonturiolNonell i Monturiol, Isidre  (Barcelona, 30/nov/1872 – 21/feb/1911)  Pintor i dibuixant. No féu estudis sistemàtics en cap institució oficial, sinó que es formà amb preferència al costat de mestres independents, el més remarcable dels quals va ésser Lluís Graner, que tenia com a models gent pobra, models que impressionaren Nonell i que, llevat de la darrera etapa de l'obra d'aquest, són les úniques persones que figuren en els seus quadres. Les primeres obres són paisatges, que va fer amb el grup Sant Martí, del qual també formaven part els pintors Canals i Mir. El 1893Inici página va fer la primera exposició, davant la indiferència general, indiferència i fins i tot oposició que durà fins a l'exposició que l'any 1910 va realitzar al Faianç Català, la qual va marcar el seu primer èxit públic. El 1894, durant una estada de tres mesos a Caldes de Boi, pintà i dibuixà la sèrie dels cretins, que exposà tot seguit a Barcelona. El 1895 conegué Picasso, amb qui establí una estreta amistat i, preocupat pels...  Segueix... 

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonell i Torné, Lluís  (Barcelona, 1919 - )  Escriptor. Ha publicat l'excel·lent Antologia de la prosa catalana (de Ramon Llull a Josep Pla), en dos volums, apareguts el 1957 i el 1958.

57 ALGUER - BIOGRAFIA

Nonis, Pasqual  (l'Alguer, 1923 – 1968)  Promotor cultural. Exercí les carreres d'advocat i de jutge. Fou un dels fundadors de l'Agrupació Catalana d'Itàlia (1960) i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'Alguer (1961). Col·laborà a Estampes de Sardenya, de Manuel Pagès, i a Alguero. Cara de roses, d'Antoni Bal·lero de Càndia.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonnit  (Catalunya, s VII)  Bisbe de Girona (v621-v633). Successor de Joan de Bíclarum. El 633 assistí al concili IV de Toledo. Ildefons recorda la seva condició de monjo i refereix que obrà miracles abans i després de mort.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nonó, Jaume  (Catalunya, s XIX - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1882)  Compositor. Fou deixeble de Mateu Ferrer, a Barcelona. Emigrat a Mèxic, tingué el càrrec d'inspector de bandes militars. Compongué música sacra, de ball i algunes marxes.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNonó, Josep  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1776 - Aranda de Duero, Castella, 1845)  Músic. Estigué al servei del duc d'Osuna com a professor i va ésser compositor de cambra de Carles IV i Ferran VII. És autor de més de trenta obres i d'un tedéum. També compongué l'obra Escuela completa de música (1814) i el gran Mapa armónico (1829), que contenia totes les matèries de la ciència musical o de la composició moderna.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Norfeu, cap de  (Roses, Alt EmpordàCap de la península del cap de Creus, entre les cales Montjoi i Jóncols; és format pels estreps de la serra de Rodes. Té una altitud de 148 m, i constitueix l'extrem septentrional del golf de Roses. Constitueix una de les tres reserves integrals del parc natural del cap de Creus.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Norís  (Alins de Vallferrera, Pallars SobiràPoble (1.254 m alt), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l'església parroquial (Sant Sadurní). Formà un municipi que abans del 1939 fou agregat a l'actual.

63 CATALUNYA - CULTURA

Norma, La  (Catalunya, 1982)  Personatge que representa una adolescent i que protagonitzà una sèrie d'historietes il·lustrades en el marc d'una campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat de Catalunya. El creador del personatge fou el ninotaire Lluís Nin (Esquerrà), i els texts de les historietes foren escrites per Avel·lí Artís (Tísner).

64 CATALUNYA - POLÍTICA

Normalització Lingüística a Catalunya, la  (Catalunya, 6/abr/1983)  Decret de la Generalitat, aprovat pel Parlament amb l'objectiu de fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana. La llei fou aprovada per consens general (amb cap vot en contra i una sola abstenció), centra l'atenció en els àmbits de competència de la Generalitat: declara el català llengua d'ús oficial (títol I), llengua pròpia de l'ensenyament (títol II) iInici página n'estableix la presència als mitjans de comunicació propis o de gestió autonòmica (títol III); preveu així mateix intervencions de suport i foment en els altres àmbits de la societat. El 1993 s'inicià un procés de reforma de la llei per accentuar l'ús social de la llengua. Si bé el Tribunal Suprem plantejà la possible inconstitucionalitat d'alguns articles, la llei fou finalment declarada constitucional (sentències del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem), i el 1997 s'arribà a un acord parlamentari per procedir a la seva reforma, que donà pas a la Llei de Política Lingüística del 1998.

65 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Normalització Lingüística a les Illes Balears, llei de  (Balears, abr/1986)  Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear. Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l'exposició de motius entre l'oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana. El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. A part l'exposició de motius, consta d'un títol preliminar i quatre títols més, dedicats, respectivament, a l'ús oficial, l'ensenyament, els mitjans de comunicacio social i la funció normalitzadora dels poders públics. El Tribunal Constitucional (1988) n'anul·la l'article 5.2 i un incís de l'article 7.1, similars als articles anul·lats anteriorment de la llei catalana; l'article 13, que feia referència a l'ús del català en la vida militar, i l'article 20.2, que exigia coneixements suficients de català i castellà per a poder obtenir el títol de graduat escolar.

66 CATALUNYA - POLÍTICA

Normes Ortogràfiques  (Catalunya, gen/1913)  Conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català. Per a l'establiment d'aquestes normes l'IEC constituí una comissió formada per membres de totes les seves seccions. Les normes foren adoptades tot seguit per la premsa diària, per diverses revistes i per la majoria d'escriptors. Malgrat aquest acolliment popular i oficial, les normes foren combatudes en un principi per un nombre no pas reduït de personalitats, que el 1915 crearen una Acadèmia de la Llengua Catalana, la qual redactà unes Regles ortogràfiques, publicades el 1916, que no prosperaren.

98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaNorte, El  (Girona, gen/1910 - 1936)  Diari catòlic i monàrquic. Fundat com a continuació d'un trisetmanari creat l'any 1896. Defensà les postures carlines i féu grans campanyes contra els espectacles lleugers i el joc. Publicà col·laboracions en català i l'any 1927 es transformà en "El Norte de Gerona".

97 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Norte Catalan, El  (Vic, Osona, jun/1886 - gen/1915)  Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal.

67 CATALUNYA - CULTURA

North American Catalan Society  (Illinois, EUA, 1978 - )  Societat. Creada arran del I Col·loqui d'Estudis Catalans a l'Amèrica del Nord, celebrat a la Universitat d'Illinois el 1978. Fundada per tal de promoure el coneixement de la cultura catalana a l'Amèrica del Nord, això implica la tasca d'estendre l'ensenyament de la cultura catalana al major nombre possible d'institucions docents nord-americanes. Fou promoguda, sobretot, per Josep Roca i Pons i Albert Porqueras i Mayo, els quals foren respectivament el primer president i el primer vice-president.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Nos, estany de la  (Angostrina, Alta CerdanyaVeure> Lanós, estany de.

99 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nòs ab Nòs  (Barcelona, 5/gen/1911 - 25/abr/1912)  Setmanari. Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de "La Renaixensa". Publicà 69 números. Aldavert hi comentà l'actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional.

69 CATALUNYA - POLÍTICA / PUBLICACIÓ

Nosaltres Sols!  (Catalunya, 1931 – 1936)  Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit. Es declarà radicalment catalanista i tingué una organització paramilitar. Participà activament en els Fets d'octubre de 1934 i, el juny de 1936, formà junt amb el Partit Nacionaliste Català i part de les juventuts d'ERC, Estat Català. El seu orgàn de premsa fou el setmanari "Nosaltres Sols!" (1931-34), que dirigí Joan Garau-Guart iInici página tingué com a redactors i col·laboradors el mateix Daniel Cardona, entre d'altres; hi publicà nombrosos dibuixos Lola Anglada.

70 CATALUNYA - POLÍTICA

Nosotros  (Barcelona, 1931 - 1936)  Grup d'afinitat anarquista. Continuació del grup Los Solidarios (1922). Encapçalà dins l'anarco-sindicalisme una tendència putxista i anarco-bolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d'insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República. No ingressà formalment dins la FAI fins en 1933-34. Durant la guerra civil el grup es dispersà, i la majoria dels components destacaren com a caps militars.

71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Nosotros  (València, 1936 – 1938)  Diari vespertí. Òrgan de la Federació Regional dels Grups Anarquistes de Llevant i portaveu de la FAI. Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de "la Columna de Hierro", la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives. Dirigit per Abraham Guillén, tingué la col·laboració regular de destacats anarquistes.

72 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Nossa, banys de  (Vinçà, ConflentBalneari (o de Vinçà), situat a l'esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, al límit amb el terme d'Arboçols. L'aigua, sulforosa, brolla de 23º a 25ºC de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries. L'edifici fou construït el 1817.

73 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Nostra Novel·la  (València, mai/1930 – jul/1931)  Col·lecció de novel·les curtes. Publicada amb el patrocini de Josep Bolea, E. Duran i Tortajada i F. Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F. Almela i Vives i l'artística de Josep Sabina. Setmanal, publicà 60 números, amb texts i il·lustracions d'escriptors i dibuixants valencians. Ortogràficament, s'acostà a poc a poc a les normes generals. Els volums, d'un format petit, tenienInici página de 30 a 50 pàgines. Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts.

74 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

Nostra Parla  (Països Catalans, 1916 - s XX)  Entitat fundada per impulsar la unitat de la llengua catalana. Creada per diferents intel·lectuals catalans, balears, valencians i rossellonesos. El seu primer president fou Àngel Guimerà i fou dirigida entre d'altres per J. Bofill i Mates i Nicolau d'Olwer. Entre les seves publicacions destaquen "Ofrena", "Revista de Nostra Parla" i "Nostra Parla".

75 MÓN - PUBLICACIÓ

Nostra Revista, La  (Mèxic, gen/1946 – des/1954)  Revista mensual cultural i política, de l'exili. Arribà fins al número 75, amb diferents interrupcions i periodicitats. Editada amb Avel·lí Artís com a director gerent, i el secretari era Vicenç Riera i Llorca (els darrers anys, Joan Rossinyol). Representà un dels esforços més notables per crear una gran revista literària catalana, encara que l'esforç del director-fundador no trobà sempre el suport per a poder-la editar amb regularitat. Tenia corresponsals literaris a França, a Anglaterra i als Estats Units. L'eclecticisme polític i estètic del director es reflecteix en la tria de col·laboradors. Desaparegué en morir el fundador. El seu fill Avel·lí Artís i Gener la continuà i la dirigí amb el nom de "La Nova Revista" (1955-58), durant 33 números, amb unes característiques i uns col·laboradors semblants.. Hi col·laboraren grans personalitats de l'exili.

76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Nostra Terra, La  (Palma de Mallorca, gen/1928 – jun/1936)  Publicació mensual en català de literatura, art i ciències. Dirigida per Antoni Salvà i Ripoll. Fou, de fet, a partir del 1930, l'òrgan de premsa de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista. D'una gran serietat intel·lectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d'investigació, a més d'unes estimables seccions crítiques de literatura i d'arts. Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença. Hi col·laboraren importants escriptors de les Illes. En conjunt constitueix una deInici página les publicacions intel·lectuals més interessants de Mallorca.

77 CATALUNYA - LITERATURA

logo d'Els Nostres ClàssicsNostres Clàssics, Els  (Barcelona, 1924 - 1939 / 1946 - )  Col·lecció de l'editorial Barcino. Iniciada sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l'abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al s XVI. Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930. Des d'aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l'ortografia, ja amb el propòsit d'arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans. Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país. La col·leció, interrompuda per la guerra civil, no pogué ésser represa fins el 1946. El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor...  Segueix... 

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Noticias, Las  (Barcelona, 1896 - 25/gen/1939)  Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial. En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari. Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT.

79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Noticiero Universal, El  (Barcelona, 15/abr/1888 – 31/oct/1985)  Diari en castellà, fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta. Creat per tal de recollir les informacions del món i de la tarda. Aconseguí una bona audiència per la seva independència respecte als partits polítics, encara que amb un sentit centralista i conservador. Publicà la sèrie d'articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia. A més de Peris i Mencheta, tingué importants directors dels periòdic, com Jordi Domènech i Mateu, que li donà un cert to de diari popular i n'avança l'hora de sortida fins a fer-lo sortir al matí.

100 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaNoticies 9  (País Valencià, 9/oct/1997)  Canal de televisió. Integrat, juntament a Canal 9, en l'ens públic Ràdio-Televisió Valenciana (RTVV). Inicià les seves emissions com a segon canal valencià. La seva programació se centra en informatius i espais culturals en llengua valenciana.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nou, hostal  (Riudellots de la Selva, Selva)  Antic hostal, al camí ral de Barcelona a Girona, al costat del qual fou bastida el 1420 la capella de la Mare de Déu del Remei, modernament tancada al culte.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nou, la  (Alòs de Balaguer, NogueraDespoblat, proper a Alòs de Balaguer.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nou, pas  (Vilanova de Meià, Noguera)  Congost del riu Boix (o de les Escales) obert a través del Montsec d'Ares, al nord-est del municipi, per on passa l'antic camí del Pallars per l'hostal Roig.

83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Nou, port  (Son Cervera, Mallorca OrientalVeure> Port Nou, es.

84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nou (9) Nou, el  (Vic, Osona, 1978 - )  Setmanari comarcal. El 1981 la seva periodicitat passà a ser bisetmanal. Encertà amb una fòrmula informativa directa i viva dels problemes comarcals, oposada a l'oficialisme periodístic del període franquista. Trencà amb els tòpics d'una premsa catalana sempre deficitària i representa l'exemple més reeixit del renaixement de les publicacions catalanes a les comarques.

101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nou Ambient  (Barcelona, abr/1924 - ago/1924)  Revista mensual d'art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N'edità cinc números. Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler.

85 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaNou Barons de la Fama, els  (Catalunya)  Personatges llegendaris. Denominació catalana dels Neuf Preux, designats així pel poema francès Veux du paon, de Jacques de Longuyon (1313). Són tres jueus (Josuè, David i Judes Macabeu), tres gentils (Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar) i tres cristians (el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon). Sota el suggeriment d'aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418. Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill. La qualificació de la fama els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano (1610), quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux almenys des del 1530.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàNou de Berguedà, la  (BerguedàMunicipi: 25,0 km2, 876 m alt, 150 hab (2014). Situat al nord de Berga, als estreps de la serra de Catllaràs, és accidentat per la serra de Picamill, a l'esquerra del Llobregat. La major part del territori és improductiva o forestal (alzinars, pinedes, pi roig i garrigues), excepte el sector central, que és el més habitat. Conreus de secà (patates, farratges i blat). La ramaderia (bestiar boví, porcí, oví) hi té poca importància. Explotació forestal. La conca lignitífera de la Nou-Catllaràs va ser durant molts anys un dels recursos més importants, però s'ha deixat d'explotar. Important embranzida del turisme, sobretot el rural. Al poble destaca l'església romànica de Sant Martí, amb portada i porta ferrada interessants. El municipi comprèn, a més, el poble de Malanyeu, el santuari de la Mare de Déu de Lurda de la Nou (1880-85), el despoblat de Clarà i la masia del Far. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsNou de Gaià, la  (TarragonèsMunicipi: 4,30 km2, 93 m alt, 548 hab (2014). Situat a l'esquerra del Gaià, al nord-est de Tarragona. El terme és accidentat pels últims contraforts de la Serralada Litoral. La superfície agrícola improductiva ocupa vora el 65% del terme. El conreu principal és el de la vinya (en regressió), seguida dels cereals, els avellaners, l'olivera, els garrofers i els ametllers. Els pasturatges augmenten. La ramaderia (hi ha cria de pollastres, porcs i gallines) i la indústria (fàbrica de gèneres de punt) tenen poca importància. Al poble destaca l'església parroquial dedicadaInici página a santa Magdalena; hi ha un castell, pertanyent als barons de les Quatre Torres. Prop seu hi ha el raval dels Hostalets. El lloc és esmentat ja el començament del s XI. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

88 CATALUNYA - CULTURA

Nou Esclat  (Barcelona, 1919 – 1921)  Cor d'homes, dones i nois, sorgit de la Schola Orpheonica. El dirigí Joan Llongueres. Inspirat per Ventura Gassol, donà mostres d'abrandament patriòtic, corresponent a aquelles circumstàncies. Lluís Bertran i Pijoan en fou president.

89 CATALUNYA - ART / LITERATURA

noucentisme  (Catalunya, 1906 – 1931)  Moviment cultural i literari. Sorgit en part com a reacció contra el modernisme. Enquadrat dins una època d'estabilitat i d'auge de la burgesia catalana, orientada pels esquemes de govern de Prat de la Riba, produí una cultura equilibrada i europeista. El 1906 es considerat com l'any d'esclat del noucentisme literari, que impulsà decisivament la liquidació de l'última etapa modernista, que va perdurar fins al primer decenni del s XX. És aquest any en què Eugeni d'Ors, amb el pseudònim de Xènius, començà a publicar el Glosari a “La Veu de Catalunya”, alhora que Josep Carner publicava Els fruits saborosos (1906). El moviment noucentista imposava un ideal de sobrietat i de classicisme; l'artista havia de dominar l'activitat creadora i arbitrar la realitat exterior...  Segueix... 

90 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noucreus, pic de  (Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, RipollèsMuntanya (2.799 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.

91 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNoufonts, pic de  (Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, RipollèsMuntanya (2.864 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. Es destaca damunt els pics d'Eina (oest) i de Noucreus (est), del qual és separat pel coll de Noufonts (2.660 m alt). En facilita l'ascensió la vall del torrent de Noufonts, la capçalera de la qual (coma Fonda) és dominada pel pic Reconca de Noufonts (2.529 m). Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nougués i Subirà, Julià  (Reus, Baix Camp, 1867 - Calataiud, Aragó, 1928)  Republicà i advocat. Ingressà al Centre Federal de Reus, i des del 1903 fou diputat a corts, fins al 1923. Adherit a Solidaritat Catalana (1907) i posteriorment proper a la UFNR, mantingué, tanmateix, una particular independència, basada en la seva força electoral a Tarragona. El 1911 presidí la comissió de parlamentaris catalans que presentà a Canalejas el projecte de bases de la Mancomunitat, participà en l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i en 1918-19 fou un actiu defensor a les corts de la campanya per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Noumoles  (València, Horta)  Raval meridional de la ciutat.

94 MÓN - PUBLICACIÓ

capçalera de Nous HoritzonsNous Horitzons  (Mèxic, 1960 – )  Revista en català, ideològica, cultural i política. Fundada amb el nom d'"Horitzons", estretament relacionada amb el PSUC, el 1962 adoptà el nom actual. De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats. Els primers números s'editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s'imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977. A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan se'establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán. Han estat col·laboradors de la revista en les sevesInici página diferents èpoques importants escriptors i dirigents polítics. Ha tractat amb preferència temàtiques relacionades amb la realitat social catalana, i la qüestió nacional, per bé que cal destacar, també, les col·laboracions de crítica literària. A l'òptica marxista de la revista s'hi han afegit darrerament altres corrents intel·lectuals. El 1993 el PSUC i Iniciativa per Catalunya crearen la Fundació Nous Horitzons, a la qual restà vinculada la revista. El 1996 n'havien sortit 142 números i tenia un tiratge d'uns tres mil exemplars.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nou-sants, els  (Molló, RipollèsVeure> Oliva.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nouvilas i de Ràfols, Ramon de  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1812 – Madrid, 1880)  Noble i militar. Va lluitar contra els carlins en les dues guerres civils. L'any 1866 fou desterrat a Canàries, i en triomfar la revolució del 1868 fou nomenat capità general de Catalunya. Poc temps després d'ésser proclamada la I República (1873), fou nomenat ministre de la Guerra, alhora que dirigia l'exèrcit del Nord que operava contra els carlins. El juliol de 1873 va abandonar tots dos càrrecs. El 1876 fou novament desterrat a Canàries pels governs de la Restauració, fins al 1879.

Anar a:    Noguera i ]    [ Nogues ]    [ Noi ]    [ Non ]    [ Nos ]    [ Nou ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons