|
|
|
Anar a: [ Noguera i ] [ Nogues ] [ Noi ] [ Non ] [ Nos ] [ Nou ] Callant és com les persones decents es diuen les coses més importants. (Joan Sales i Vallès) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Noguera i Balaguer, Antoni (Palma de Mallorca, 1860 – 1904) Compositor. Fou un dels fundadors de la capella de Manacor (1899) a la qual dedicà l'obra coral Himne a la capella. Compongué Trois danses, per a piano (1901), tríptic sobre temes populars mallorquins. Harmonitzà cançons tradicionals, com La Balenguera, Hivernenca i altres. És autor del treball Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca (1893). 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguera i Balart, Josep (Barcelona, 1927 - ) Submarinista. Ha estat campió de Catalunya de pesca submarina del 1957 al 1963 i del 1966 al 1973 i subcampió els anys 1964 i 1965. Campió d'Espanya de pesca submarina (1957, 1958, 1960 i 1962) i subcampió (1966, 1970 i 1972), l'any 1966 fou campió de l'Euro-Àfrica. Campió del món per equips (1958, 1959, 1961 i 1973) i subcampió del món en la modalitat individual l'any 1961. Des del 1970 és entrenador i seleccionador estatal de pesca submarina. Entre altres trofeus, té la medalla d'argent de la ciutat de Barcelona i el Trident d'Or de Palerm (Sicília). Es retirà l'any 1977. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Climent, Pere Joan (València, 1762 - l'Olleria, Vall d'Albaida, 1811) Jurista. Estudià humanitats i filosofia i es doctorà en dret civil i canònic. Fou secretari de la Inquisició i catedràtic de grec i de dret natural i de gents a la Universitat de València. Autor de De legum civilium efficacia atque interna obligandi vi... (1789), D. Josephus Elias de Vallejo et Alcedo, philos, et J.C. bacc., publicae concertationi offert propositiones de iure naturali ac publico... (1790). Deixà inèdita una Disertación latina sobre los reinos patrimoniales, modos legítimos de adquirirlos y derechos que pertenecen a los mismos. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Climent, Vicent Joaquim (València, 1759 - d 1818) Polític i jurista. Germà de Pere-Joan. Fou advocat de l'Audiència, fiscal togat, regent de l'Audiència de València i de la del Principat. Autor de Las tablas cronológicas, Los suplementos del gobierno de los pretores romanos en España y de la guerra de Quinto Setorio en ella.... 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Ramon, Vicent Antoni (València, 1728 – 1797) Escriptor. Era pare dels Noguera i Climent. Estudià retòrica, filosofia i dret. Pertanyia a l'Acadèmia Florentina i a la de Nobles Arts de València. Sobresortí per la coneixença que tenia de matèries molt diverses. Fou autor poètic en castellà i en català i excel·lí en l'edició, anotada i prologada per ell, i que arribà al volum sisè, de la Historia general de España del pare Mariana. Féu traduccions del llatí, com les Memorias de los sucesos de Veletri del año 1774, del comte Castrucio Buonamici, i edità D. Paciani Episcopi Barcinonensis opera quae extant. Deixà el manuscrit del treball Tentament in canonem 17 Concili Toletani vulgo primi. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera i Sotolongo, Vicent Llorenç (l'Havana, Cuba, 1811 – València, 1889) Polític. Anà a València quan tenia 9 anys per decisió del seu oncle Vicent Noguera i Climent, hi estudià filosofia i dret i hi fou, després, catedràtic. Romangué un quant temps a Madrid, on féu amistat amb Donoso Cortés i Balmes. Un cop mort Ferran VII, s'exilià. S'entrevistà diverses vegades amb el Pretendent i amb els partidaris d'aquest perquè reconeguessin Isabel II. Tornà a València el 1843 i, al cap de dos anys, fou regidor de l'ajuntament. Posteriorment, l'elegiren diputat provincial i diputat a corts, i el 1851, senador. Secretari del Senat (1867), membre de la Junta revolucionària del cantó valencià (1873), el 1875 fou designat president de la diputació provincial i, el 1877, senador vitalici. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguera Pallaresa, la (Catalunya) Riu pirinenc (146 km), afluent dretà del Segre. Neix al pla de Beret, a la Vall d’Aran; pren, al curs alt, la direcció nord-oest - sud-est (fins a Llavorsí) i s’orienta després vers el sud-oest. Drena les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i el sector central de l’alta Noguera. Constitueix la més septentrional de les conques hidrogràfiques del vessant sud del Pirineu català, ja que més 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguera Ribagorçana, la (Catalunya) Riu pirinenc (130 km), afluent dretà del Segre. Neix a uns 2.000 m alt, a l’estany de Molières, al peu del tuc de Molières (3.010 m), aigües avall del túnel de Viella i entre els massissos de la Maladeta i el Besiberri. Corre en direcció nord-sud i drena en bona part les comarques de l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i la Llitera, i el sector occidental de la Noguera i el nord-oest del Segrià. La vall alta és excavada en la meitat oriental del batòlit granític del massís de la Maladeta i forma l’anomenada vall de Barravés; travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques tallant el rocam i donant lloc a estrets congostos, com els de Sapeira, a la serra de Sant Gervàs, i el de Mont-rebei, a la serra de Montsec. Finalment, penetra a les terres baixes sedimentàries del Segrià i s’uneix al Segre, aigües amunt de... Segueix... 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogueras, Agustí (Catalunya, s XVIII - Gibraltar, d 1844) Militar. Durant la primera guerra Carlina lluità en l'exèrcit liberal al Maestrat, a Móra d'Ebre i a Aragó. Ascendit a general, fou comandant general de la província de Terol. Fou d'ell la iniciativa de l'afusellament de Maria Griñó, mare del capitost carlí Ramon Cabrera. Fou capità general de Mallorca (1840-43) i ministre de la guerra (1843). En caure Espartero, s'exilià i anà a residir a Gibraltar. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogueras i Oller, Rafael (Barcelona, 1880 – 1949) Escriptor. S'inicià a "Joventut" i "La Catalunya Artística". Fundà una publicació, de vida efímera, "Poti-Poti". Amic dels modernistes i afí a un cert pensament anarquista, cantà en un poema la vaga general. El seu llibre poètic més conegut és Les tenebroses (1905) i també, en to menor, Pas de la mort i Ciutat endins. Publicà, a més, la comèdia Rodamón (1907), la breu 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nogueres, zona de les (Catalunya) Faixa dels Pirineus centrals, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre. En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d'amplada, i és identificable per la faixa oest-est d'argiles triàsiques (Prepirineus) intercalades entre la massa compacta (nord) i els massissos paral·lels (sud) de llicorelles paleozoiques (Pirineus axials). S'originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l'orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents. Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d'escates de corriment formades per argiles i altres materials mesozoics desarrelats. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguereta, Era (Vall d’Aran) Nom que rep al seu naixement la Noguera Pallaresa. 17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Noguero (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Llogaret (1.025 m alt), fins al 1970 de l'antic terme de Monesma de Ribagorça, i actual cap del municipi, al vessant meridional del cap de les Torralles. L'església és dedicada a sant Pere. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguerola, clamor de (Segrià) Curs d’aigua, que neix a l'altiplà de la Cerdera, dins el terme de Vilanova d'Alpicat, i que desmboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al nord de la ciutat de Lleida. Serveis d'escorrentia de l'horta de Lleida. El s XII rebia el nom de Segrià. 19 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguers, mas de (Maials, Segrià) Masia i antiga quadra, al sud del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l'Ebre. El terme és esmentat ja el s XIV. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Noguers, torre de (Balaguer, Noguera) Antic hostal i molí d'oli, al límit amb el terme de Castelló de Farfanya, a la carretera de Tàrrega a Montsó. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Fèlix (Barcelona, 1743 – 1777) Pintor. Era deixeble d'Antoni Viladomat. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Joan (Catalunya, s XVIII) Músic. El 1763 fou nomenat mestre de capella de la parròquia dels Sants Just i Pastor, de Barcelona. Se n'ha conservat un motet a vuit veus de notable qualitat: Domini est terra. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Maria Lluïsa (Barcelona, 1920 - ) Ballarina. Fou deixebla de Magriñà. Tingué grans èxits als Festivals de Dansa celebrats al Palau de la Música el 1937 i als ballets del Liceu el 1938. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Pere (Catalunya, s XVI - Santes Creus, Alt Camp, s XVI) XXXIV Abat perpetu del monestir de Santes Creus (1593- ? ). Fou comissari general de l'orde del Císter. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués, Rafael (Catalunya, s XVII) Cronista. Doctor en ambdós drets, és autor de relacions de festes celebrades a Barcelona, impreses a Barcelona entre els anys 1630 i 1633, algunes de les quals sota l'anagrama de Seugon; és possible que a més de simple relator de fets fos també l'autor dels arguments, els 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Biset, Ramon (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1891 – Barcelona, 1963) Polític. Es llicencià en dret a Saragossa. Col·laborador d'"El Poble Català" i de "La Lucha", fou fundador del Partit Republicà Català. Per un discurs a Gandesa (1916) fou processat, i s'exilià a França. En tornar, fou elegit diputat per Tarragona com a demòcrata-federal. En proclamar-se la República, fou president de la diputació provincial de Tarragona, i després comissari de la Generalitat. Ingressà a l'Esquerra Republicana, però se'n separà per fundar el Partit Republicà Radical-Socialista Català (1932). Tornà a l'Esquerra el 1936. Fou diputat a les corts de la República (1931, 1933 i 1936), de les quals fou vicepresident. S'exilià el 1939, a França, i fou president de les corts republicanes a l'exili. Tornà a Barcelona (1955), i exercí de nou la carrera d'advocat. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Casas, Francesc Xavier (Barcelona, 1873 – 28/gen/1941) Dibuixant, gravador i pintor. Es formà fora de les institucions oficials dedicades a l'ensenyament de l'art. Aviat excel·lí com a dibuixant, la qual cosa féu que fos sol·licitat per col·laborar en diferents publicacions que aparegueren durant la segona dècada del s XX ("Papitu", "Picarol", "Revista Nova"). A partir del 1911 inicià una sèrie de gravats a l'aiguafort, a l'aiguatinta i a la punta seca sobre temes populars en general i merament fantàstics en algunes ocasions. Aquests gravats foren exposats regularment o bé serviren d'il·lustracions de llibres. El 1915 féu la decoració mural (El Celler) del soterrani del Faianç Català, tasca que després continuà a base del seu estil minoritari en molts indrets públics i privats, presentat sota la forma de ceràmica vidrada o rajola... Segueix... 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Garcia, Anselm (Valls, Alt Camp, 1864 – Barcelona, v 1937) Escultor. Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d'Agapit Vallmitjana. La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Garcia, Gabriel (Valls, Alt Camp, 1873 – Barcelona, 1920) Filòleg. Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu una comunicació. És autor també d'altres treballs. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Pon, Joan (Barcelona, 1875 – 1930) Guitarrista. Estudià amb el mestre Mas Bargalló i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Guanyà la càtedra de guitarra de l'Escola Municipal de Cecs de Barcelona, de la qual fou nomenat director el 1910. Excel·lí també com a intèrpret en molts recitals celebrats a les ciutats principals del Principat. Autor de composicions musicals: Estudi brillant, Serenata andalusa, Masurques, Preludis, etc. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Rovira, Cèsar (Barcelona, 1922 – 1950) Poeta. D'una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Baudelaire i per Josep Palau i Fabre, s'abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà la provatura Lassitud i, després, Obra completa (1953). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogués i Taulet, Jaume (Barcelona, 1850 – 1902) Escriptor. Era advocat. Col·laborà a la "Revista Popular" i fou redactor de "El Correo Catalán". És autor de diverses narracions i del llibre Peregrinación a la Tierra Santa (1882). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noi de les Barraquetes, el Sobrenom del polític republicà Vicenç Martí i Torres. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noi del Sucre, el Sobrenom del dirigent obrer Salvador Seguí i Rubinat. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noia (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Caseria, situada a l'esquerra de la riera de Marmellar, al nord del nucli antic de Castellví. És centrada per la masia de cal Noia. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noja i Ruiz, Higini (Nerva, Andalusia, 1896 – València, 1972) Anarco-sindicalista. Miner, es traslladà a València a 21 anys per a exercir de mestre racionalista. No tingué una excessiva pràctica organitzativa, però fou, en canvi, un important propagandista confederal a través d'una intensa activitat literària i assagística. Col·laborador assidu d'"Estudios", escriví un gran nombre de novel·les socials -Los Galeotes del Amor, Los sombríos, Como el caballo de Atila, Un puente sobre el abismo, etc.- i obres doctrinals -Hacia una nueva organización social (1932), La Revolución actual española (1937), etc.-, en les quals, proposant un programa mínim de realitzacions immediates, defensà la possibilitat de construir el comunisme llibertari a partir dels sindicats. 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Nola, Rupert de (Sardenya ?, s XV) Cuiner de la cort de Nàpols. Escriví un llibre de cuina en català: Llibre de doctrina perabon server; de tallar y del Art de Coch; ço és de qualsevol manera de potatges i salses. Ell mateix la traduí al castellà. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolasc del Molar (Daniel Rebull i Muntanyola) (el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983) Caputxí i polígraf. Prengué l'hàbit en 1918. Ha ensenyat grec i llatí als col·legis caputxins d'Igualada i d'Olot i a l'Institut olotí. Ha col·laborat a diverses publicacions, així com a la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge. És autor de traduccions. Obres originals seves són els estudis crítics Consueta del misteri de la gloriosa sancta Àgata (1953) i Consueta de sant Eudald (1954), així com Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Per les cançons d'un terrelloner (1956), Eiximenis (1960), Evocació sentimental (1961), Manas de brins (1962), Un fill de Ribes a la guerra de la Independència (1963), Procès d'un bruixot (1968). Darrerament signà amb el nom de Nolasc Rebull. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Brufau, Josep Maria (l'Albagés, Garrigues, 1949 - ) Arqueòleg. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), des del 1978 ha estat professor al Col·legi Universitari de Girona, i catedràtic a la Universitat de Girona des del 1994. Fou conservador del Museu Monogràfic d'Empúries (1983-85). La seva recerca s'ha centrat en l'estudi del món romà; ha publicat El foro romano de Ampurias (1984, amb col·laboració) i Antiquitatis Emporitanae Coementeria. Les necròpolis tardanes de la neàpolis (1996, amb J. Sagrera). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Bruixet, Miquel (Reus, Baix Camp, 1815 - Meliana, Horta, 1879) Industrial. Residí gairebé sempre al País Valencià, on emprengué diversos negocis. El més important fou la instal·lació (1862) a Meliana d'una important fàbrica de mosaic, amb tècnica importada d'Anglaterra. La seva producció de taulellets policromats tingué un gran ús en l'arquitectura del seu temps. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 MÓN - BIOGRAFIA Nolla i Gual, Enric (Caracas, Veneçuela, 1966 - ) Dramaturg d'expressió catalana. Es donà a conèixer amb Hurracà, finalista al premi Ignasi Iglesias 1995 i duta a escena el 2000 per R. Duran, que és una tragèdia rural fecundada per un cert to de realisme màgic. Al festival de Sitges del 1996 estrenà A pas de gel en el desert i al del 2000 presentà Tractat de blanques. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Inglada, Josep (Barcelona, 1806 - Premià de Mar, Maresme, 1872) Mestre d'obres. Germà de Joan, amb el qual construí el Cementiri Vell de Barcelona. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Martí, Ramon (Tarragona, 1839 – Barcelona, 9/des/1911) Polític i metge. Fou partidari molt actiu del moviment carlí. En 1873 era delegat a la seva ciutat natal de la Junta carlista del Principat, que el nomenà després cap de la Sanitat Militar. Organitzà els serveis mèdics entre les forces carlines del Maestrat. El 1875 fou internat a Limotges, però fugí a Navarra, on fou novament metge enquadrat a les tropes del pretendent. Vençut aquest, emigrà a França. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nolla i Roig, Alexandre (Gràcia, Barcelona, 1883 ? – Barcelona, 1944) Actor teatral i escultor. Al principi treballà com a modelista i féu sovint d'actor teatral en companyies d'aficionats. Aquesta vocació pogué més que la d'escultor. Ingressà (1907) a la companyia de teatre català del Romea. Representà també obres líriques i treballà amb Margarida Xirgu. Féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza i, a Mèxic, amb Tallaví. Tornà a fer teatre català treballant un temps amb Enric Borras (1917), així com amb companyia pròpia. El 1921 anà a les Filipines i, posteriorment representà teatre líric català i hi assolí grans èxits, 48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Nompot (Vinalopó Mitjà) Nom antic de la població de Montfort. 49 FRANJA PONENT - MUNICIPI
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Comas, Jaume (Barcelona ?, 1876 - 1938) Enginyer agrònom. Obtingué la càtedra de patologia vegetal a l'Escola Superior d'Agricultura, i el 1917 s'encarregà de la de biologia. El 1907 passà a exercir el càrrec de cap del servei agronòmic de la comarca de Girona. Entre la seva extensa bibliografia es poden esmentar El diabló de l'avellaner (1921), De patologia agrícola (1930) i Investigacions biològiques sobre el corc del suro (1934). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Lleonart, Joan (Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 1890) Jardiner. Establí a Barcelona, el 1857, el primer dipòsit de llavors existent al país. És autor de diversos escrits i d'estudis remarcables sobre la seva especialitat. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Masjuan, Carme (Barcelona, 1920 - ) Escriptora. Neboda d'Isidre Nonell. Es formà a Madrid, on estudià pintura i ha exposat. Fou corresponsal de "Pueblo" a Berlín, i col·laborà a "ABC". És autora de les obres narratives El cauce perdido (1945) i Historia de "Farol" (1953), de l'assaig de divulgació Los cinco. Músicos nacionalistas rusos (1948) i del recull de poesia Selección de sonetos de amor (1965). Conjuntament amb la seva germana Carolina, han publicat les obres Cerámica y alfarería populares de España (1973) i Guía de El Pirineo Catalán (1976). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Masjuan, Carolina (Barcelona, 1927 - ) Assagista. Germana de Carme. Estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid. Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle: Isidro Nonell, su vida y su obra (1963). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonell i Torné, Lluís (Barcelona, 1919 - ) Escriptor. Ha publicat l'excel·lent Antologia de la prosa catalana (de Ramon Llull a Josep Pla), en dos volums, apareguts el 1957 i el 1958. 57 ALGUER - BIOGRAFIA Nonis, Pasqual (l'Alguer, 1923 – 1968) Promotor cultural. Exercí les carreres d'advocat i de jutge. Fou un dels fundadors de l'Agrupació Catalana d'Itàlia (1960) i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'Alguer (1961). Col·laborà a Estampes de Sardenya, de Manuel Pagès, i a Alguero. Cara de roses, d'Antoni Bal·lero de Càndia. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonnit (Catalunya, s VII) Bisbe de Girona (v621-v633). Successor de Joan de Bíclarum. El 633 assistí al concili IV de Toledo. Ildefons recorda la seva condició de monjo i refereix que obrà miracles abans i després de mort. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nonó, Jaume (Catalunya, s XIX - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1882) Compositor. Fou deixeble de Mateu Ferrer, a Barcelona. Emigrat a Mèxic, tingué el càrrec d'inspector de bandes militars. Compongué música sacra, de ball i algunes marxes. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Norfeu, cap de (Roses, Alt Empordà) Cap de la península del cap de Creus, entre les cales Montjoi i Jóncols; és format pels estreps de la serra de Rodes. Té una altitud de 148 m, i constitueix l'extrem septentrional del golf de Roses. Constitueix una de les tres reserves integrals del parc natural del cap de Creus. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Norís (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Poble (1.254 m alt), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l'església parroquial (Sant Sadurní). Formà un municipi que abans del 1939 fou agregat a l'actual. 63 CATALUNYA - CULTURA Norma, La (Catalunya, 1982) Personatge que representa una adolescent i que protagonitzà una sèrie d'historietes il·lustrades en el marc d'una campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat de Catalunya. El creador del personatge fou el ninotaire Lluís Nin (Esquerrà), i els texts de les historietes foren escrites per Avel·lí Artís (Tísner). 64 CATALUNYA - POLÍTICA Normalització Lingüística a Catalunya, la (Catalunya, 6/abr/1983) Decret de la Generalitat, aprovat pel Parlament amb l'objectiu de fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana. La llei fou aprovada per consens general (amb cap vot en contra i una sola abstenció), centra l'atenció en els àmbits de competència de la Generalitat: declara el català llengua d'ús oficial (títol I), llengua pròpia de l'ensenyament (títol II) i 65 ILLES BALEARS - POLÍTICA Normalització Lingüística a les Illes Balears, llei de (Balears, abr/1986) Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear. Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l'exposició de motius entre l'oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana. El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. A part l'exposició de motius, consta d'un títol preliminar i quatre títols més, dedicats, respectivament, a l'ús oficial, l'ensenyament, els mitjans de comunicacio social i la funció normalitzadora dels poders públics. El Tribunal Constitucional (1988) n'anul·la l'article 5.2 i un incís de l'article 7.1, similars als articles anul·lats anteriorment de la llei catalana; l'article 13, que feia referència a l'ús del català en la vida militar, i l'article 20.2, que exigia coneixements suficients de català i castellà per a poder obtenir el títol de graduat escolar. 66 CATALUNYA - POLÍTICA Normes Ortogràfiques (Catalunya, gen/1913) Conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català. Per a l'establiment d'aquestes normes l'IEC constituí una comissió formada per membres de totes les seves seccions. Les normes foren adoptades tot seguit per la premsa diària, per diverses revistes i per la majoria d'escriptors. Malgrat aquest acolliment popular i oficial, les normes foren combatudes en un principi per un nombre no pas reduït de personalitats, que el 1915 crearen una Acadèmia de la Llengua Catalana, la qual redactà unes Regles ortogràfiques, publicades el 1916, que no prosperaren. 98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
97 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Norte Catalan, El (Vic, Osona, jun/1886 - gen/1915) Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal. 67 CATALUNYA - CULTURA North American Catalan Society (Illinois, EUA, 1978 - ) Societat. Creada arran del I Col·loqui d'Estudis Catalans a l'Amèrica del Nord, celebrat a la Universitat d'Illinois el 1978. Fundada per tal de promoure el coneixement de la cultura catalana a l'Amèrica del Nord, això implica la tasca d'estendre l'ensenyament de la cultura catalana al major nombre possible d'institucions docents nord-americanes. Fou promoguda, sobretot, per Josep Roca i Pons i Albert Porqueras i Mayo, els quals foren respectivament el primer president i el primer vice-president. 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Nos, estany de la (Angostrina, Alta Cerdanya) Veure> Lanós, estany de. 99 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nòs ab Nòs (Barcelona, 5/gen/1911 - 25/abr/1912) Setmanari. Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de "La Renaixensa". Publicà 69 números. Aldavert hi comentà l'actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional. 69 CATALUNYA - POLÍTICA / PUBLICACIÓ Nosaltres Sols! (Catalunya, 1931 – 1936) Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit. Es declarà radicalment catalanista i tingué una organització paramilitar. Participà activament en els Fets d'octubre de 1934 i, el juny de 1936, formà junt amb el Partit Nacionaliste Català i part de les juventuts d'ERC, Estat Català. El seu orgàn de premsa fou el setmanari "Nosaltres Sols!" (1931-34), que dirigí Joan Garau-Guart i 70 CATALUNYA - POLÍTICA Nosotros (Barcelona, 1931 - 1936) Grup d'afinitat anarquista. Continuació del grup Los Solidarios (1922). Encapçalà dins l'anarco-sindicalisme una tendència putxista i anarco-bolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d'insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República. No ingressà formalment dins la FAI fins en 1933-34. Durant la guerra civil el grup es dispersà, i la majoria dels components destacaren com a caps militars. 71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Nosotros (València, 1936 – 1938) Diari vespertí. Òrgan de la Federació Regional dels Grups Anarquistes de Llevant i portaveu de la FAI. Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de "la Columna de Hierro", la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives. Dirigit per Abraham Guillén, tingué la col·laboració regular de destacats anarquistes. 72 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Nossa, banys de (Vinçà, Conflent) Balneari (o de Vinçà), situat a l'esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, al límit amb el terme d'Arboçols. L'aigua, sulforosa, brolla de 23º a 25ºC de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries. L'edifici fou construït el 1817. 73 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Nostra Novel·la (València, mai/1930 – jul/1931) Col·lecció de novel·les curtes. Publicada amb el patrocini de Josep Bolea, E. Duran i Tortajada i F. Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F. Almela i Vives i l'artística de Josep Sabina. Setmanal, publicà 60 números, amb texts i il·lustracions d'escriptors i dibuixants valencians. Ortogràficament, s'acostà a poc a poc a les normes generals. Els volums, d'un format petit, tenien 74 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA Nostra Parla (Països Catalans, 1916 - s XX) Entitat fundada per impulsar la unitat de la llengua catalana. Creada per diferents intel·lectuals catalans, balears, valencians i rossellonesos. El seu primer president fou Àngel Guimerà i fou dirigida entre d'altres per J. Bofill i Mates i Nicolau d'Olwer. Entre les seves publicacions destaquen "Ofrena", "Revista de Nostra Parla" i "Nostra Parla". 75 MÓN - PUBLICACIÓ Nostra Revista, La (Mèxic, gen/1946 – des/1954) Revista mensual cultural i política, de l'exili. Arribà fins al número 75, amb diferents interrupcions i periodicitats. Editada amb Avel·lí Artís com a director gerent, i el secretari era Vicenç Riera i Llorca (els darrers anys, Joan Rossinyol). Representà un dels esforços més notables per crear una gran revista literària catalana, encara que l'esforç del director-fundador no trobà sempre el suport per a poder-la editar amb regularitat. Tenia corresponsals literaris a França, a Anglaterra i als Estats Units. L'eclecticisme polític i estètic del director es reflecteix en la tria de col·laboradors. Desaparegué en morir el fundador. El seu fill Avel·lí Artís i Gener la continuà i la dirigí amb el nom de "La Nova Revista" (1955-58), durant 33 números, amb unes característiques i uns col·laboradors semblants.. Hi col·laboraren grans personalitats de l'exili. 76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Nostra Terra, La (Palma de Mallorca, gen/1928 – jun/1936) Publicació mensual en català de literatura, art i ciències. Dirigida per Antoni Salvà i Ripoll. Fou, de fet, a partir del 1930, l'òrgan de premsa de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista. D'una gran serietat intel·lectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d'investigació, a més d'unes estimables seccions crítiques de literatura i d'arts. Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença. Hi col·laboraren importants escriptors de les Illes. En conjunt constitueix una de 77 CATALUNYA - LITERATURA
78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Noticias, Las (Barcelona, 1896 - 25/gen/1939) Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial. En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari. Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT. 79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Noticiero Universal, El (Barcelona, 15/abr/1888 – 31/oct/1985) Diari en castellà, fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta. Creat per tal de recollir les informacions del món i de la tarda. Aconseguí una bona audiència per la seva independència respecte als partits polítics, encara que amb un sentit centralista i conservador. Publicà la sèrie d'articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia. A més de Peris i Mencheta, tingué importants directors dels periòdic, com Jordi Domènech i Mateu, que li donà un cert to de diari popular i n'avança l'hora de sortida fins a fer-lo sortir al matí. 100 CATALUNYA - CULTURA
80 CATALUNYA - HISTÒRIA Nou, hostal (Riudellots de la Selva, Selva) Antic hostal, al camí ral de Barcelona a Girona, al costat del qual fou bastida el 1420 la capella de la Mare de Déu del Remei, modernament tancada al culte. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Nou, la (Alòs de Balaguer, Noguera) Despoblat, proper a Alòs de Balaguer. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nou, pas (Vilanova de Meià, Noguera) Congost del riu Boix (o de les Escales) obert a través del Montsec d'Ares, al nord-est del municipi, per on passa l'antic camí del Pallars per l'hostal Roig. 83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Nou, port (Son Cervera, Mallorca Oriental) Veure> Port Nou, es. 84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nou (9) Nou, el (Vic, Osona, 1978 - ) Setmanari comarcal. El 1981 la seva periodicitat passà a ser bisetmanal. Encertà amb una fòrmula informativa directa i viva dels problemes comarcals, oposada a l'oficialisme periodístic del període franquista. Trencà amb els tòpics d'una premsa catalana sempre deficitària i representa l'exemple més reeixit del renaixement de les publicacions catalanes a les comarques. 101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nou Ambient (Barcelona, abr/1924 - ago/1924) Revista mensual d'art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N'edità cinc números. Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler. 85 CATALUNYA - CULTURA
86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 CATALUNYA - MUNICIPI
88 CATALUNYA - CULTURA Nou Esclat (Barcelona, 1919 – 1921) Cor d'homes, dones i nois, sorgit de la Schola Orpheonica. El dirigí Joan Llongueres. Inspirat per Ventura Gassol, donà mostres d'abrandament patriòtic, corresponent a aquelles circumstàncies. Lluís Bertran i Pijoan en fou president. 89 CATALUNYA - ART / LITERATURA noucentisme (Catalunya, 1906 – 1931) Moviment cultural i literari. Sorgit en part com a reacció contra el modernisme. Enquadrat dins una època d'estabilitat i d'auge de la burgesia catalana, orientada pels esquemes de govern de Prat de la Riba, produí una cultura equilibrada i europeista. El 1906 es considerat com l'any d'esclat del noucentisme literari, que impulsà decisivament la liquidació de l'última etapa modernista, que va perdurar fins al primer decenni del s XX. És aquest any en què Eugeni d'Ors, amb el pseudònim de Xènius, començà a publicar el Glosari a “La Veu de Catalunya”, alhora que Josep Carner publicava Els fruits saborosos (1906). El moviment noucentista imposava un ideal de sobrietat i de classicisme; l'artista havia de dominar l'activitat creadora i arbitrar la realitat exterior... Segueix... 90 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Noucreus, pic de (Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès) Muntanya (2.799 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres. 91 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nougués i Subirà, Julià (Reus, Baix Camp, 1867 - Calataiud, Aragó, 1928) Republicà i advocat. Ingressà al Centre Federal de Reus, i des del 1903 fou diputat a corts, fins al 1923. Adherit a Solidaritat Catalana (1907) i posteriorment proper a la UFNR, mantingué, tanmateix, una particular independència, basada en la seva força electoral a Tarragona. El 1911 presidí la comissió de parlamentaris catalans que presentà a Canalejas el projecte de bases de la Mancomunitat, participà en l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i en 1918-19 fou un actiu defensor a les corts de la campanya per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Noumoles (València, Horta) Raval meridional de la ciutat. 94 MÓN - PUBLICACIÓ
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nou-sants, els (Molló, Ripollès) Veure> Oliva. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nouvilas i de Ràfols, Ramon de (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1812 – Madrid, 1880) Noble i militar. Va lluitar contra els carlins en les dues guerres civils. L'any 1866 fou desterrat a Canàries, i en triomfar la revolució del 1868 fou nomenat capità general de Catalunya. Poc temps després d'ésser proclamada la I República (1873), fou nomenat ministre de la Guerra, alhora que dirigia l'exèrcit del Nord que operava contra els carlins. El juliol de 1873 va abandonar tots dos càrrecs. El 1876 fou novament desterrat a Canàries pels governs de la Restauració, fins al 1879.
Anar a: [ Noguera i ] [ Nogues ] [ Noi ] [ Non ] [ Nos ] [ Nou ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Noguera i de Guzman, Raimon
Nonasp
Nonell i Monturiol, Isidre
Nostres Clàssics, Els
Nous Horitzons