|
|
|
Anar a: [ Sarri ] [ Sarriera, B ] [ Sarro ] [ Sart ] [ Sast ] [ Satu ] L'única música que no amanseix les feres són les marxes. (Jaume Perich i Escala) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sarrià (Barcelona, Barcelonès) Barri residencial i antic municipi (annexionat el 1921), al límit oest de la ciutat, entre Esplugues de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts de Sarrià. Es formà al voltant de l'església de Sant Vicenç, en el qual a partir de l'edat mitjana s'establí l'aristocràcia que fugia de Barcelona. Posteriorment, es convertí en un centre d'estiueig dels barcelonins, que hi construïren nombroses torres. També s'hi establiren diversos convents, com el de les clarisses de Pedralbes i el del caputxins. És un barri residencial i s'hi concentren la majoria de grans escoles privades. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sarrià, Bernat de (Catalunya, s XIII - Xàtiva, Costera, 1335) Alt funcionari reial. Es distingí en les guerres mediterrànies de la casa catalano-aragonesa. El 1286 fou enviat per Alfons III a ajudar el seu germà Jaume de Sicília amb un contingent de tropes; l'any següent fou nomenat almirall per Jaume, armà 12 galeres i amb contingents catalans i sicilians s'apoderà per sorpresa de Capri; des d'aquesta illa pogué saquejar i amenaçar Nàpols i el seu golf. Va sotmetre la Calàbria. El 1295 fou enviat per Jaume II a França per confirmar el tractat d'Anagni i les noces del rei amb la infanta Blanca. Va rebre extensos dominis a la costa alacantina com a recompensa dels seus serveis. Durant el regnat d'Alfons III el Benigne fou el personatge més influent i destacat dels que es reunien al partit de la reina Elionor de Castella. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarrià, Jeroni de (Catalunya, 1590 – Barcelona, 1651) Religiós caputxì. Entrà a l'orde en 1607. L'any 1636 fou elegit per primera vegada provincial dels caputxins de Catalunya. Ho havia de ser encara dues vegades més. Fou conseller i col·laborador de Pau Claris. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarrià, Miquel de (Catalunya, 1741 – 1810) Religiós caputxì. Entrà a l'orde el 1756. Fou professor de filosofia i predicador eminent. A la seva mort es produí a Barcelona una gran manifestació de dol. El 1815 fou iniciat el seu procés de beatificació. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarrià, Pau de (Catalunya, s XVI - Ceret, Vallespir, 1642) Religiós caputxì. El 1612 vestí l'hàbit caputxí. Fou un orador eloqüent. Per dues vegades havia de ser provincial de Catalunya, la primera el 1632. És autor del Libro segundo de las fundaciones de los conventos de esta provincia (1612-34). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarrià, Vidal de (Catalunya, s XIII - v 1271) Noble. Pare de Bernat i de Vidal de Sarrià. Prengué part a les campanyes valencianes de Jaume I. Rebé terres en recompensa. Fou acompanyant sovinter de l'infant Pere, el futur Pere el Gran. Establert a Confrides, rebé d'altres mercès reials. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sarrià de Dalt (Sarrià de Ter, Gironès) Poble (131 m alt) i centre del municipi, situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme. L'església parroquial de Sant Pau és esmentada ja el s XIV. El lloc formà part de la batllia forana de Girona. Modernament l'empresa Torras Hostench hi ha construït un barri per als treballadors. 10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarrias, Manuel (Catalunya, s XIX – s XX) Forjador. Realitzà treballs artístics d'excel·lent qualitat. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sarrient (Castelló de Rugat, Vall d'Albaida) Casa i antic lloc, en part als termes de la Pobla del Duc, Llutxent i Aielo de Malferit. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Berenguer (Catalunya, s XIII – s XIV) Cirurgià. Traduí al català el tractat mèdic Regimen sanitatis, una de les obres en llatí del seu contemporani Arnau de Vilanova. Dedicà la seva versió a la reina Blanca d'Anjou, muller de Jaume II. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Berenguer (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Rebé, com a premi dels serveis prestats, cases, horts i altres terres. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Bernat (Catalunya, s XIV) Cirurgià de Pere III el Cerimoniós. Fill de Berenguer. Prengué part en l'expedició que el rei féu el 1343 contra el seu cosí el rei de Mallorca, i en la guerra contra Castella el 1357. Fou examinador reial. El rei premià els seus serveis donant-li les terres de Quart i Palau-sacosta, on construí un castell que encara existeix. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Elvira de (Girona, s XVII) Poetessa. Escriví en castellà i a imitació de Boscà. Fou premiada al certamen poètic celebrat a Girona el 1622. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Galceran de (Catalunya, s XV) Eclesiàstic. Era ardiaca de Girona. Amb els altres Sarriera abraçà la causa de la generalitat contra Joan II. El 1462 assistí al setge de la Força. En companyia de Joan de Copons sostingué a través de la bretxa oberta als murs un altercat verbal amb l'assetjat Martí Guerau de Cruïlles. Per l'agost era membre de la comissió encarregada de recuperar els presoners caiguts en poder de l'enemic durant el setge de la Força. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Jaume (Catalunya, s XIV) Cirurgià reial. Fou pare de Berenguer i de Guillem Sarriera. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Joan (Girona, s XV - Catalunya, d 1509) Cavaller. Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere. Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit. En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat. Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars (1462); lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona. Alliberat, fou batut a Llagostera. El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida. Tanmateix, el 1471 es deslligà de l'obediència de Renat d'Anjou i es posà al servei de Joan II; Barcelona el declarà perjur i fou executat en efígie. El rei el confirmà en el càrrec de batlle general i de capità de Girona i li vengué diversos pobles i castells del vescomtat de Cabrera amb jurisdicció feudal. Lluità aleshores a l'Empordà, amb el bisbe Margarit, contra els francesos (1474). El 1479 fou encara confirmat en el càrrec de batlle general, que retingué fins el 1501, any en què el succeí el seu fill Miquel Sarriera i de Margarit, germà d'Antic. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Jofre (Catalunya, s XV) Cavaller. Senyor de Vulpellac (Baix Empordà). Combaté contra Joan II des del començament de la guerra. El 1462 se sumà ja al setge de la Força de Girona. Ocupà alguns càrrecs públics durant la guerra, com el de membre de la comissió per a l'administració de justícia, de la qual també era component l'ardiaca Galceran de Sarriera (1462). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera, Pere (Girona, s XV) Cavaller. Participà a la lluita contra Joan II. Amb el seu fill Joan se sumà al setge de la Força de Girona, dirigit per Hug Roger III de Pallars. Fou ferit a l'atac del 17/jun. El 1463 fou nomenat capità d'Hostalric. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera i de Margarit, Antic (Catalunya, s XV – s XVI) Fill de Joan Sarriera i germà de Miquel. Intervingué molt directament el 1520 i el 1521 en contra de la revolta antimunicipal popular coetània de les Germanies. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera i de Margarit, Miquel (Catalunya, s XV – 1512) Fill de Joan Sarriera i germà d'Antic. Fou un important cap de bandositats. Morí després d'haver assassinat a Barcelona el baró de Llagostera, Francesc de Cruïlles, i el sogre d'aquest, Baldiri Agullana. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarriera i Puigjaner, Joaquim (Badalona, Barcelonès, 1909 - ) Pintor. Ha exposat a Barcelona, Badalona i Reus. Li han estat concedits premis d'importància. Hi ha obres seves al Museu de Granollers. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sarrió, Domènec (Alaquàs, Horta, 1677 - País Valencià, s XVII) Frare mínim. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta disciplina. Ingressà després a la congregació de Sant Felip Neri. Tingué part molt important a la pacificació del motí de llauradors de València de jun/1663. Proposat per al bisbat de Sogorb, no l'acceptà. És autor de sermons i d'escrits filosòfics. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarrió, Francesc (Catalunya, s XVIII) Compositor. Mestre de capella de Sant Martí de València, després d'un període en el qual actuà com a organista del convent de Las Descalzas de Madrid, fou mestre de capella de la seu de Palma de Mallorca. És autor de l'oratori La conversión de un pecador (1719) i d'obres religioses amb acompanyament instrumental. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarro Magallán Pseudònim usat pel dirigent obrer Antoni Marsal i Anglora. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sarroca (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Masia (1.422 m alt) i antic terme de l'antic mun. de Baén, emplaçada al sud de Sant Sebastià de Buseu. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarroca, Jaume (Catalunya, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1289) Prelat i gran conseller de la corona. Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d'Elvira Sarroca, fou criat a la cort reial. Rector d'Albalat (1260) i canonge sagristà de Lleida (1247). Des del naufragi de l'expedició de Jaume I a Terra Santa (1269) no se separà de la cort. Fou notari reial, i li ha estat atribuïda una part important del Llibre dels Feyts o Crònica del rei En Jaume. El 1272 féu de mitjançer entre el rei i l'hereu, Pere. El 1273 fou consagrat bisbe d'Osca. Acompanyà el rei Jaume I al concili de Lió (1274). El 1276, ja malalt el rei, fou un dels signants dels codicils afegits al testament. S'encarregà de l'enterrament previsional del rei a València. Per desavinences amb Pere II, el nou rei, es retirà a Osca; però ambdós es reconciliaren quan, arran de la invasió de Catalunya pels croats francesos, el bisbe acudí a auxiliar el rei, que morí aquell mateix any. Durant el regnat d'Alfons II, recuperà el seu ascendent a la cort. Fou enterrat a Poblet, en un sepulcre d'alabastre. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarroca, Pere Veure> Rei, Pere del. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sarroca, Sant Martí (Alt Penedès) Veure> Sant Martí Sarroca. 37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sarroca de Barravés (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Veure> Sarroqueta. 38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sarroqueta (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.140 m alt), fins el 1965 del terme de Llesp. És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés. La seva església és dedicada a sant Joan. El 1831 pertanyia al marquès de la Manresana; al s XIX fou agregat al municipi de Vilaller. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarrovira, Jofre de (Catalunya, s XIV – Grècia, s XIV) Noble de la Grècia catalana. Era capità del castell de Salona. Fou un dels elements més notables del partit que donà a Pere III el Cerimoniós la sobirania directa sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria (1380). El rei el nomenà (1381) entre els primers cavallers del nou orde de Sant Jordi, amb residència al castell grec de la Livàdia. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarrovira i d'Aloy, Miquel (Barcelona, s XVI) Jurista. Per ordre de les corts de Montsó del 1585 compilà una obra sobre el Cerimonial de corts, publicada el mateix any i reimpresa per deliberació dels braços de les corts el 1701. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
96 ESTAT ESPANYOL - GEOGRAFIA Sarsa, la (Favanella / Jumella, Carxe) Caseria, al límit dels dos municipis, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe. És la zona de població de llengua catalana més profunda a ponent de la ratlla de Castella. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarsanedas i Oriol, Ramon (Barcelona, 1896 – 1987) Lacador. Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses. Féu exposicions personals a les galeries Arenyas (1925), Syra (1927) i a la Sala Parés (1932). Col·laborà amb els escultors Granyer i A. Ferrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, M. Capdevila i E. Grau i Sala. El seu gran paravent La creació (amb dibuix de F. Galí) obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits. Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ, amb dibuix d’Emili Grau i Sala (1940). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarsanedas i Picas, Oleguer (Glasgow, Escòcia, 31/mar/1950 - ) Escriptor. Fill de l’escriptor Jordi Sarsanedas i Vives, es llicencià en ciències polítiques a la Universitat d’Oxford. Ha col·laborat a "Serra d’Or", a "Set Dies" i l'"Avui". El 1978 fou nomenat cap del Servei d’Informació i Promoció de la Joventut del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional de Catalunya. Posteriorment treballà a Difusora International, empresa vinculada a l’editorial Seix Barral. L’any 1983 s’incorporà a les Emissores de la Generalitat, d’on fou cap de programes especials i director de relacions internacionals, i dirigí el projecte i la posada en marxa de Catalunya Música. El 1988 fou nomenat subdirector de l’àrea de programes de Televisió de Catalunya, de la qual fou director de Programes (1990-1996). Posteriorment, fou director editorial d'Editorial Planeta-Llibreries i director de Continguts del grup Mediapro. El 2001 s’incorporà al Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 com a director de Programació, portaveu i responsable de les relacions amb els mitjans de comunicació. El 2005 fou nomenat director de Catalunya Ràdio, càrrec en el qual fou confirmat al mai/2008 però substituït al jun/2009 per Ramon Mateu, i passà a ocupar el càrrec de responsable de les noves plataformes tecnològiques de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fins a l’abr/2011. Com a escriptor és autor de les obres de narrativa Tots els ocells del món (premi Puig i Llensa 1975), L’encanteri (1974), L’art de l’impossible (1991) i La síndrome de Pearson (1991). Li ha estat concedit el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès (1991). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sarthou i Carreres, Carles (Vila-real, Plana Baixa, 1876 - Xàtiva, Costera, 1971) Erudit i escriptor. Col·laborador de "Terra Valenciana" (1882-1909), "Cultura Valenciana" (1909) i "Lo Rat Penat" (1911). Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sartine, Antoni Gabriel (Barcelona, 1729 – Tarragona, 1801) Magistrat i polític (o Sartines). Fill d'Antoni Sartine, comte d'Albi, que fou intendent general de Catalunya (1727-44). Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa: fou, successivament, conseller de Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia (1759) i conseller d'estat. La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials. Adquirí fama d'integritat i liberalisme, especialment quan s'encarregà de la direcció general de llibreria. Ministre de marina (1774-80), reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra. La revolució del 1789 el féu emigrar a Barcelona, però no interrompé la seva activitat política. Retirat a Tarragona (v 1797), pertangué al cercle il·lustrat de l'arquebisbe Francesc Armanyà. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sas (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble (1.381 m alt), en un coster, a l'esquerra del riu d'Erta, a l'extrem occidental del municipi, sota el coll de Sas (1.480 m alt.), obert entre el tossal de Sant Quiri (coronat pel santuari de Sant Quiri) i el Canbell de Sas. Centre de l'antic batlliu de Sas (que donà nom a l'antic municipi de Benés: el Batlliu de Sas). De la seva església parroquial (Sant Miquel) depèn la d'Erta. 50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sas, el (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Caseria, a l'antic terme de Cornudella de Valira, al nord de la Ribera de Vall. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sasala, Guillem (Catalunya, s XIII) Jurisconsult. Estudià a Bolonya. Tornat a Catalunya, hi gaudí de gran prestigi. El 1228 fou nomenat defensor de la comtessa Aurembiaix d'Urgell, desposseïda pels Cabrera. Fracassades les gestions amicals, el mateix Sasala influí sobre Jaume I per moure'l a la intervenció armada a favor d'Aurembiaix. Els seus honoraris per aquest cas resultaren fabulosos, i per cobrir-los, Aurembiaix li féo concessió vitalícia de l'anomenat dret de caldera de Lleida, taxa dels comtes urgellencs sobre les calderes de tintoreria d'aquella ciutat. L'impost, que pujava aleshores a 200 sous, ascendia anys després a 7.000, i encara en valgué posteriorment més de 14.000. Defensà el mercader Arnau de Solsona en el plet del Sant Drap de Lleida. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sasserra, Sant Feliu (Bages) Veure> Sant Feliu Sasserra. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sasserra, Santa Coloma (Castellcir, Vallès Oriental) Veure> Santa Coloma Sasserra. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sasserra, Santa Maria (Llanera de Solsonès, Solsonès) Veure> Santa Maria Sasserra. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sasserra, Vilalba (Vallès Oriental) Veure> Vilalba Sasserra. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sasseuva, bosc de (Lés, Vall d'Aran) Bosc, dit també bosc de Lés, entre els vessants occidentals del Montcasteret, a la dreta de la Garona. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sassoferrato, Pere (Sassoferrato, Itàlia, s XII – València, 1226) Frare franciscà. Màrtir, venerat com a sant. Vingué d'Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València. Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Ab? Sa?d 'Abd-al-Rahm?n. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sassorba, Sant Julià (Gurb de la Plana, Osona) Veure> Sant Julià Sassorba. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sastre, Bartomeu (Illes Balears, s XVIII) Escriptor i frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Valldemossa des del 1763. És autor de poesies religioses en català. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sastre, Josep (Palma de Mallorca, 1720 – 1797) Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l'església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Muntaner, el retaule major de Santa Maria d'Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral. També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sastre del Puigderròs, Rafael (Llucmajor, Mallorca, 1735 – 1787) Poeta popular. Teixidor de lli, és autor de nombrosos sainets mallorquins que obtingueren èxits remarcables durant el s XVIII, però que, en no ésser publicats, passaren a considerar-se anònims; només es coneix l'Entremès de na Faldó Gomila. 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sastre i Sanna, Miquel (Palma de Mallorca, 1875 - Barcelona, s XX) Publicista social catòlic. Arribà a Barcelona el 1898 després d'haver estat a Cuba. Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados (1904-10, 1915). S'adherí a l'obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València (1907) i Barcelona (1910). Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas. Sus causas. Sus efectos (1908) i Rasgos fisonómicos del problema social (1920). Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919 a Washington. Finalment publicà La esclavitud moderna. M 65 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - CULTURA Sat Sumas, Companyia (Barcelona, 1993 - ) Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mercè Boronat. Ha presentat els espectacles White Lilly (1993) i Petúnies (1996). 67 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Satanás, El (València, 1/nov/1836 - 24/mar/1837) Diari, editat i imprès per Manuel Gil i Estellés. Liberal exaltat, sofrí diverses denúncies. El primer director Lluís Celdoni Nebot i de Padilla, fou suspès en el càrrec per un article en què es justificava el regicidi; el segon, Jaume Ample i Fuster, fou condemnat a dos anys de presó. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Satorre, Joan Gregori (València, s XVI – 1615) Frare agustí. Estudià filosofia a València i a Salamanca. Per dues vegades fou prior del convent de València i provincial d'Aragó. Ocupà d'altres càrrecs dins l'orde. Excel·lí com a orador sagrat. És autor d'obres religiosos. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Satorres, Francesc (Balaguer, Noguera, s XVI) Escriptor humanista. Sacerdot. És autor d'una tragèdia en llatí, Delphinus, publicada a Barcelona el 1543: relació del fracassat setge per part del delfí de França de la vila de Perpinyà del 1542 i representada, en llatí, amb acompanyaments musicals, davant l'exèrcit d'operacions del victoriós duc d'Alba. A part l'interès històric -són esmentats els noms dels personatges i capitosts més importants dels dos exèrcits-, també en té per la manera com l'autor canta, per boca de la nimfa Ruscino (filla de Venus i del Pirineu), els pobles del Rosselló, anomenant-los en cadenciosos versos amb reminiscències virgilianes. És un curiós exemple de teatre humanístic representat fora de les aules universitàries. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Satrilla, Albert (Catalunya, s XIII - s XIV) Cavaller. El 1323, anà amb el seu fill Ramon, a la campanya per conquerir Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons. En seria governador i capità general i hi rebria en feu el lloc de Gerrey (1335). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Satrilla, Albert o Esbert (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Anà a Còrsega l'any 1392 i el mateix any, a Barcelona, fou membre d'un consell especial reunit per deliberar sobre els afers de Sardenya. El 1390 fou enviat per Joan I d'ambaixador al comte de Foix sobre la invasió del comte d'Armanyac contra Catalunya. El 1396 fou capità distingit per les forces que s'oposaren a la invasió del comte de Foix. L'any següent anà d'ambaixador a França. Fou un dels homes més distingits durant l'Interregne; fou gran enllaç i ambaixador del Parlament de Catalunya durant aquest període. A l'estiu de 1411 fou encarregat de conciliar el governador i el Consell de València, d'una banda, i els jurats i el justícia de Morella, de l'altra. Pel set/1411 anà successivament de missatger al Parlament aragonès d'Alcanyís i al valencià reunit... Segueix... 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Satrilla, Bernat (Catalunya, s XIV – Sicília ?, Itàlia, s XV) Cavaller. Serví a Sicília Martí l'Humà i Martí el Jove. El 1396, quan el primer tornà a Catalunya, el nomenà membre del consell reial del segon. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Satrilla, Francesc (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Serví a la campanya de Sardenya amb Pere Torrelles. Pel set/1410 aquell el comissionà a Catalunya, acompanyat per Andreu de Biure, perquè informés de paraula sobre la situació a Sardenya i sobre el parer de Torrelles respecte als drets successoris de Frederic de Luna. Comparegué davant el Parlament català per exposar-hi aquestes qüestions. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Satrilla, Ramon (Catalunya, s XIV) Cavaller. Fill d'Albert, al qual acompanyà el 1323 a la campanya per conquerir Sardenya, dirigida per l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Satrilla, Simó (Catalunya, s XIII) Senyor de Vilanova de la Muga. Fou tutor de Ponç Hug IV d'Empúries durant la minoritat d'aquest, després de mort el comte Hug V. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Satut (Lles, Baixa Cerdanya) Veure> Setut. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Sau (Vilanova de Sau, Osona) Antic terme que englobava tot l’actual municipi. Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau (917 a 952) de l’antic terme de Cornil. A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la Roca de Sau, probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons. El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers 82 CATALUNYA - CULTURA Sau (Vic, Osona, 1986 - ) Grup de rock. Format per Pep Sala, guitarrista i compositor, i Carles Sabater, cantant. Iniciats amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament, la seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar (1987), Per la porta de servei (1989), Quina nit! (1990), El més gran dels pecadors (1992), Concert de mitjanit (1993), Junts de nou per primer cop (1994), Cançons perdudes, rareses i remescles (1995) i Amb la lluna a l’esquena (1998). Després de la mort de Sabater (1999), Sala continuà la seva carrera en solitari, que es consolidà amb Carpe diem (2001) i Crítica de la raó pura (2004). Coincidint amb el quart aniversari de la mort de Sabater s’edità un recull de les millors cançons de Sau en tres discos compactes: Un grapat de cançons per si mai et fan falta. 1986-1999. 83 CATALUNYA - POLÍTICA Sau, Estatut de (Sau, Vilanova de Sau, Osona, 19/des/1978) Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979. Nom que rebé pel fet d'haver estat redactat (set-nov) al parador del pantà de Sau per l'anomenada "Comissió dels Vint", amb representació dels principals partits catalans. El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l'Estatut, obra de l'escultor Josep Ricart. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sau, pantà de (Vilanova de Sau, Osona) Embassament del Ter, en encaixonar-se el riu al sector septentrional del massís de les Guilleries a la gorja de Sau. S'inicia aigües avall de la confluència amb el Gurri i s'estén fins abans d'introduir-se a la Selva, on enllaça amb l'embassament de Susqueda. Fou acabat el 1960, i té una potència de 56.000 kW i una capacitat de 177 milions de m3. El 1966 se'n derivà un canal Ter-Llobregat, capaç d'aportar 8 m3/segon a l'abastament de Barcelona. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saül Jonàs, David ben (Girona, s XIII) Jueu. Deixeble de Jonah ben Abraham, pertanyent a la comunitat hebrea de Girona. Secundà el seu mestre en els seus atacs a Maimònides, i prengué part a la declaració d'excomunió contra els qui el llegissin. (1232). 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sauleda (Santa Coloma de Farners, Selva) Poble, fins el 1972 del terme de Sant Miquel de Cladells, centrat per l'antiga església de Sant Iscle i Santa Victòria, que depenia de la canònica de Sant Pere Cercada; és un edifici romànic del s XI. El lloc és esmentat ja el 898. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saulet (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Llogaret (433 m alt), al sud del poble, a la dreta del riu de Pallerols. La seva església depenia de la parròquia de Berén. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saulet, Bernat (Catalunya, s XIV) Escultor gòtic. L'any 1341 contractà, per a l'església de Sant Pau de Sant Joan de les Abadesses, un retaule amb escenes de la Passió. El seu estil és marcadament realista i palesa el seu gust pel detall i per les composicions dramàticament mogudes. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Saüll (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Antic nom (o Salull) de la parròquia de Sant Esteve d'En Bas. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saumell, Manuel (Catalunya, 1817 – Cuba, 1870) Compositor. Emigrà a Cuba. Fou pianista notable. És autor de moltes contradanses antillanes, i d'altres obres on es reflecteix la inspiració de la música popular cubana. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 FRANJA PONENT - MUNICIPI
94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Saunhac-Belcastel, Joan Francesc de (Ampiac, Llenguadoc, 1765 – Perpinyà, 1853) Primer bisbe d'Elna després de la restauració posterior a la Revolució Francesa. Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe d’Elna (1817). El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823. Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe. Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució (1825) i inicià la construcció del seminari (1826). Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor (1839) i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentàries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils. Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà vuit parròquies i 63 capellanies noves. És autor de 107 pastorals i circulars, totes en francès.
Anar a: [ Sarri ] [ Sarriera, B ] [ Sarro ] [ Sart ] [ Sast ] [ Satu ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sarrià de Ter
Sarroca de Bellera
Sarroca de Lleida
Satué i Llop, Enric
Saünc