|
|
|
Anar a: [ Casal ] [ Casals, B ] [ Casam ] [ Casano ] [ Casanova i E ] [ Casanoves ] M'apassiono tant per la raó, que esdevinc poc raonable. (Valéry Larbaud) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Casal, comtat de (Catalunya) Títol atorgat el 1658 a Cristòfor de Fenollet-Cabanelles i Casanova, per la seva participació en l'acció militar de Casale de Monferrato (Piemont). Passà als Bellvís i als Escrivà de Romaní. Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana fou desè comte de Casal. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casal, Sergi (Barcelona, 8/set/1962 - ) Tennista. El 1982 fou campió d'Espanya; més endavant, campió de l'open de Florència (1985) i campió de Niça, Munic i Gstaad (1986). L'any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B. Becker quan defensava l'estat espanyol en la Copa Davis. Amb E. Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats: foren finalistes a Wimbledon (1987), guanyaren el torneig dels EUA (1988) i la medalla d'argent als Jocs Olímpics de Seül (1988). 3 CATALUNYA - HISTÒRIA
102 MÓN - CULTURA Casal de Catalunya de Buenos Aires (Buenos Aires, Argentina, 1866 - ) Entitat. fundada per aplegar els catalans residents a la ciutat. El 1890, el financer Lluís Castells li donà l'actual estatge social, edifici construït expresament, amb sala d'actes, restaurant, biblioteca i teatre. Antigament es deia Centre Català de Buenos Aires. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casal i Julián, Gaspar (Girona, 1680 – Madrid, 1759) Metge. Fill d'un militar llombard, natural de Pavia. Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid (1713-17) i a Oviedo (1717-51), on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intel·lectual. El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella (1752). És autor d'Historia natural y médica del Principado de Asturias (1762, 1900, 1959), memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pel·lagra, aleshores anomenada mal de la rosa. Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al coneixement de les formes de vida, en particular de la rural. 5 ANDORRA - EMPRESA Casal i Vall, Editorial (Andorra, 1956 - ) Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions "Monumenta Andorrana" i "Jalons", diverses edicions de la 'Bíblia' i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casaldòvol, Bernat de (Barcelona, s XV) Protofísic del rei i professor de cirurgia i canceller de l'estudi de medicina de Barcelona. És autor d'una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o col·lectori de cirurgia (Barcelona 1492), en col·laboració amb Jeroni Mas. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casalduero, Joaquín (Barcelona, 1903 - Madrid, 1990) Crític literari. Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 s'ha dedicat a l'ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA. Professor a la University of California. Ha publicat Sentido y forma de las Novelas Ejemplares (1943), Sonido y forma del Quijote (1949), Vida y obra de Galdós (1962), Estudios sobre literatura española (1962), Forma y visión de "El diablo mundo" de Espronceda (1975) i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento (1977). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casalís, Josep (Tarragona, s XIX - Catalunya, s XX) Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim. Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casalot, el (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Caseriu, a l'esquerra del riu de Llastres. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casalots, turó de (Gironès / Selva) Cim (421 m alt) de la serralada de Marina, a l'oest del puig de Cadiretes, entre les dues comarques. Nombroses falles l'aïllen del bloc de Tossa. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Casals (Talarn, Pallars Jussà) Despoblat, al nord-oest de la vila. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals, Anton (Barcelona, 1747 – 1818) Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s'hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d'un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals, Antoni Francesc (Barcelona, s XVIII – s XIX) Militar. És autor d'un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l'any 1819. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals, Bonaventura (Barcelona ?, s XVIII) Metge. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals, Bru (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1852) Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d'un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals, Carles (Barcelona, 1850 - Bonastre, Baix Penedès, 1908) Organista. Fou organista al Vendrell fins al 1889. Hi fundà la societat coral "La Lira Vendrellenca". Fou un notable pedagog. Donà els primers ensenyaments musicals als seus fills Pau i Enric Casals i Defilló. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals, Pilar (Barcelona, 1922 - ) Violoncel·lista. Filla d'Enric i neboda de Pau. Estudià piano i violoncel. Fou guiada pel seu oncle en l'estudi d'aquest darrer instrument, al qual s'hi ha dedicat amb preferència. Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1942. Ha donat nombrosos recitals. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals i Ariet, Jordi (Viladrau, Osona, 15/mai/1911 - Nova York, EUA, 10/feb/2004) Metge. Llicenciat a Barcelona (1936). Immediatament passà a la universitat de Cornell (Ithaca, Nova York) i a la fundació Rockefeller. Des del 1965 és professor d'epidemiologia a la universitat de Yale. És una autoritat mundial en el camp dels virus, especialment els arbovirus. Ha fet notables estudis sobre la febre Lassa i ha identificat molts agents patògens. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals i Camps, Emili (Barcelona, 1843 – 1928) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Conreà els temes històrics. El 1883 presentà, a Munic, la seva obra més important, la Farmàcia de començos del segle XIX, que adquirí el Museu d'Art Modern de Barcelona. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals i d'Echauz, Bonaventura (Barcelona, 1791 - d 1863) Metge. Membre de la Real Academia de Medicina Práctica, fou metge de l'hospital de la Santa Creu, vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820). Inspector general durant l'epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca. Per les activitats polítiques com a membre del partit liberal, emigrà a Arequipa (Perú), on exercí l'homeopatia. Ideà el casalímetre, màquina pneumàtica per comprovar les teories de la inflamació, i el casalimagnes, per detectar fluids nerviosos. Publicà La única anatomía fisiológico-patológica fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano, o la filosofía de la 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals i Freixes, Josep (el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1939) Polític. Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d'Estat Català durant la Dictadura. Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s'afilià al Partit Nacionalista Català. En col·laboració amb Ramon Arrufat publicà Catalunya, poble dissortat (1933). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals i Grau, Vicenç (Granollers, Vallès Oriental, 1916 - 4/mai/2004) Pintor. Féu les seves primeres exposicions individuals el 1945, a la seva ciutat natal, i el 1946, a Barcelona. També a destacat com a aquarel·lista. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals i Moles, Enric (Catalunya, 1872 – s XX) Actor. Era el pare de l'actriu Assumpta Casals i Rovira. Fou una de les figures més prestigioses de l'escena catalana. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals i Remisa, Josep (Barcelona ?, s XVIII – s XIX) Banquer. Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823. Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d'Urgell. El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d'exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), el qual s'estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casals i Vernis, Ramon (Reus, Baix Camp, 2/des/1860 – 5/mar/1920) Pintor i dibuixant. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i després a Roma, on es traslladà el 1883 i hi féu una llarga estada. Les seves obres són d'estil modernista, amb algunes produccions notables. Fou bon cartellista. Es distingí més encara com a creador d'ex-libris, com ho demostra un àlbum d'obres triades en què en reproduí cent. Fundà la Societat Reusenca d'Amics del Llibre i d'Ex-libris. Fou professor, a Reus, de l'escola municipal d'Arts i Oficis i de l'Acadèmia Fortuny, que dirigí fins a la seva mort. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casamada i Comella, Manuel (Barcelona, 1772 – 1841) Eclesiàstic i pedagog. Frare mercedari. Canonge de l'antiga col·legiata de Santa Anna de Barcelona i examinador sinodal de Girona. Es dedicà a l'ensenyament i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Escriví algunes obres didàctiques, com Gramática latina i Curso elemental de poesía, publicades a Barcelona el 1829, així com alguns dels seus sermons. 36 ANDORRA - GEOGRAFIA Casamanya, pic de (Canillo / Ordino, Andorra) Pic, central de l'esquenall que separa la Valira d'Encamp de la d'Ordino; és el punt culminant (2.709 m alt) d'un sinclinori devonià comprès entre el rocam metamòrfic septentrional del pic de l'Estanyó (2.912 m) i anticlinal esquistós (silurià) del bony de les Neres (2.228 m alt). 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casamitjana (Borredà, Berguedà) Masia i església romànica (Sant Benet de Casamitjana), a la vall de Merlès, en un coster de la serra de la Quar. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casamitjana, Francesc de (Besalú, Garrotxa, s XVII – s XVIII) Militar. Capità d'infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria. Participà en la presa de Gibraltar (1704) i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt. El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat. A l'exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania, utilitzades per l'historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena. El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casamor, Sant Romà de (Cabanelles, Alt Empordà) Veure> Sant Romà de Casamor. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Casaña Leonardo, Julián (Ciudad Real, 1833 – Madrid, 1911) Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals. Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1860-96), de la qual fou rector (1876-96). La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció i de l'edifici de la universitat i per a iniciar la de l'Hospital Clínic i facultat de medicina. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Casanate i Alegre, Marc Antoni (Tarassona, Aragó, 1590 - Catalunya, 1658) Escriptor i religiós carmelità. Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate. És autor de Paradisus Carmelitici decoris... (1639), obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l'Index, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notable de aquella ciudad (1626), i d'altres obres de caràcter històric i religiós. Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanate i Espès, Anna (Tarragona, 1570 – 1638) Religiosa carmelitana. Escriví un llibre sota el curiós títol del Libro de poesías y versos diferentes de un gusto fino y piadoso. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanate i Rojas, Melcior (Tarragona, 1575 – 1605) Religiós carmelità. Fou professor de teologia i filosofia a Itàlia. És autor d'un llibre d'oracions, una Didàctica i una Retòrica. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanelles i Farré, Enric (Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968) Crític i investigador d'art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966). Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanelles i Rahola, Eusebi (Barcelona, 14/gen/1948 - ) Especialista en patrimoni industrial. Enginyer industrial de formació, cursà estudis de ciències socials a l'ICESB i féu un màster de gestió ambiental a la universitat d'Indiana (EUA). Promotor del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del qual fou director des de la seva creació (1984), l'estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casañer, Joan (Barcelona, s XIX) Actor. Excel·lí a la segona meitat del segle. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Casanova, baronia de (País Valencià) Títol, atorgat el 1803 a l'advocat Francesc de Paula Belda i Pla, comissari de guerra, comandant de voluntaris honrats de València i alcalde de Bocairent. Ha passat als Jofré. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova, Concepció (Campdevànol, Ripollès, 1906 - ) Escriptora. Ha traduït Titus Livi i altres autors clàssics llatins i grecs. És autora de diversos treballs de crítica literària. Ha publicat el recull Poemes en el temps. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Casanova, Jaume (Xàtiva, Costera, v 1435 – Roma, Itàlia, 1504) Cardenal (1503), amb el títol de Sant Esteve in Monte Celio. Protonotari apostòlic i cambrer secret d'Alexandre VI (1498). Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza (1493). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova, Joan (Barcelona, v 1380 – Florència, Itàlia, 1436) Cardenal. Frare domínic. Estudia teologia a Salamanca (1415-19). Fou mestre del Sacre Col·legi sota Martí V. Nomenat bisbe de Bossano (Sardenya) el 1424, d'Elna (1425-26), de Vic, si més no nominalment (1426-31), i de Girona (1431-36) i cardenal (1431). En les disputes entre el papa i el concili de Basilea va anar inicialment a favor del concili, però posteriorment féu costat a Eugeni IV. Autor del Tractatus de potestate pape et concilii generalis (1435), en dues versions, llarga i abreujada, on defensà el poder papal, In quodam tractatu quem super edidi (pòstum), un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus, pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria, a Eugeni IV (les 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova, Joan de (Catalunya, s XIV – s XV) Eclesiàstic. Fou capellà del rei Martí. Era il·luminador i miniaturista. Consta que, el 1403, copià alguns llibres de la biblioteca reial. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova, Josep (Barcelona, 1725 – Catalunya, s XVIII) Jesuïta. Ensenyà filosofia a Barcelona i a Girona, i fou catedràtic de prima a Cervera, on destacà a la nova universitat. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Casanova, Pere Genís de (València, 1555 – 1635) Prelat. Fou catedràtic de teologia i vicari general a València. L'any 1609 fou nomenat bisbe de Sogorb. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova, Ramon (Barcelona, s XVIII – s XIX) Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l'ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l'ajuntament de Barcelona. Figurà també en la Comissió d'Emigrats que s'encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09). Pel nov/1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casanova de Valls, la (Guixers, Solsonès) Centre administratiu del municipi, a la dreta de l'aigua de Valls. Prop seu hi ha l'església de Santa Maria de Valls. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova i Danés, Ramon (Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968) Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d'estampació de l'acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d'acers inoxidables (1916-18). El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòvils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l'equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944). Col·laborà a "La Veu de Catalunya" i "La Publicitat" i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern. Fou membre fundador d'Acció Catalana i organitzador del primer aplec d'aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova i de Mir, Francesc (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1813 – Barcelona, 1898) Militar i tècnic agrònom. Germà de Ramon. Arribà a brigadier del cos d'enginyers. Presidí l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1871-72), on impulsà bones iniciatives. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova i de Mir, Ramon de (Vic, Osona, 1811 – Barcelona, 1875) Militar i agricultor. Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès. Brigadier del cos d'enginyers. Interessat pels problemes del camp, fou un dels fundadors de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). Fou comissari regi d'agricultura per la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l'Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1865). Publicà Cartilla de agricultura (1862) i diverses memòries: Cultivo de la morera (1840), Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional (1855), Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España (1857). Germà de Francesc. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanova i Puigserinanell, Montserrat (Campdevànol, Ripollès, 1909 - Lisboa, Portugal, 23/des/1990) Pintora. Ha conreat amb bon èxit la pintura mural i el gravat. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Casanova i Ruiz, Llorenç (Alcoi, Alcoià, 14/mar/1844 – Alacant, 23/mar/1900) Pintor. Fou deixeble de Daniel Cortina i de Federico Madrazo. Pensionat a Roma (1874-78) per la diputació d'Alacant, on romangué quatre anys més. Fundà a Alcoi el Centre Artístic, escola d'art. A Alacant, fundà i dirigí l'Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l'Exposició de Belles Arts del 1894. Fou acadèmic corresponent de l'Academia de San Fernando (1891). Conreà tots els gèneres i algunes de les seves obres són ben remarcables: L'èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer (Alacant, Casino), Samba gitana (Alacant, Casa de la Vila) i El cardenal. Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un detallisme pulcre, un domini complet del dibuix i un empastament cromàtic elegant i mesurat. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Casanovas, Enric (València, s XIX - País Valencià ?, s XX) Pintor. Estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid. Destacà com a paisatgista. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas, Joaquim (Barcelona, 1760 - 1816) XCVIII abat de Poblet, XLIV dels quadriennals. Fou elegit el 1804, succeint l'abat Antoni Mas. Al seu temps fou catalogada la biblioteca del monestir. Cessà el 1808. durant dos anys, l'abadiat restà vacant, fins al primer període abacial de Josep Barba. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Camprubí, Ignasi (Santpedor, Bages, 1872 – Barcelona, 21/ago/1936) Filòsof i historiador de la cultura. Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic. Residí a Barcelona des del 1905. Els anys 1905-16 l'interessaren sobretot els estudis d'apologètica i d'estètica. Dirigí l'Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves, donà un gran impuls al Foment de Pietat Catalana, impulsà la fundació de la Biblioteca i l'Institut Balmes i fou membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres (1921). Entre les moltes obres que escriví hi ha: De institutione grammatica (1900), L'harmonia en l'art (1907), Poètica d'Aristòtil (1907), La religió natural (1907), Teoria de la revelació (1908), El fet de la revelació, La transcendència de la revelació (1908), El nostre estat social (1910)... Segueix... 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Cantarell, Andreu (Manresa, Bages, 1803 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1870) Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques. Nomenat canonge de la Seu d'Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l'Urgellet. És autor, a més, de poesies en català i en castellà, 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Carnicer, Josep (Barcelona, 17/jun/1905 – 6/mai/1994) Metge. Catedràtic d'oftalmologia de les universitats de Salamanca (1948) i de Barcelona (1955), continuador de l'Escola d'Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia (1947), Estasis papilar (1948), La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura (1965), Dermato-oftalmología (1967) i Urgències oftalmològiques (1981) dins la col·lecció Monografies Mèdiques. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Cladellas, Maria Lourdes (Sabadell, Vallès Occidental, 1934 - ) Paleontòloga. Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l'any 1975 a la Universitat de Barcelona. Especialista en mamífers del Terciari inferior, introductora a l'estat espanyol de l'estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils. Juntament amb altres investigadors portà a terme l'estudi dels dinosaures a la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques. Ha publicat diversos articles de la eeva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas rojas de Morella, Morella y su fauna fósil, Dinosaures i el seu entorn geològic i Dinosaurios de la Comunidad Valenciana. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Gibert, Antoni Deodat (Barcelona, 1715 – 1798) Fuster artístic. Entre les seves obres figuren en altar de Santa Maria del Mar, l'església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Guardiola, Francesc de P. (Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938) Pintor. Fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Vivia a Mèxic des del 1910. Conreà el paisatge i els temes florals. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Mercadé, Isidor (Barcelona, 16/ago/1908 - 5/abr/1992) Pintor. Fou soci i membre de la junta del Cercle Artístic de Barcelona. Exposà a moltes sales d'art de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols. Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Molist, Joan (Taradell, Osona, 1913 - ) Pintor. Estudià a l'Escola Municipal de Vic. Ha efectuat bon nombre d'exposicions i decorat algunes esglésies. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Puig, Josep (Barcelona, 1924 – 29/oct/1996) Compositor. Estudià violí al Conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull. Membre fundador del Cercle Manuel de Falla. Ha escrit obres vocals -Cançons sobre poemes de Baudelaire (1948), Cançons sobre poemes de Machado (1949), Joan Miró, per a soprano i piano (1962), Canciones a Guiomar (1952), per a veu i instrument-, obres per a piano -Sonata (1950) i Bipolar (1964- obres de cambra -Sonata per a violí i piano (1949), Silencis (1967), Poema de Taüll (1959), Forma (1965)-. És autor d'Hemicicles (1970), obra per a quatre formacions instrumentals i Moviments concertants (1974), per a orquestra. S'expressà amb concisió i amb refinament sonor. Exercí la crítica musical al setmanari "Destino" des del 1966 fins al tancament de la revista. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Puig, Maria Aurora (Barcelona, 1914 – 1968) Historiadora del gravat. Encarregada de la secció de gravats del Museu d'Art Modern de Barcelona des del 1950. Col·laborà en L'art català; la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial (1964). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanovas i Sellarès, Joaquim (Barcelona, s XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1880) Eclesiàstic. Escriví una Guía de la vida cristiana en el mundo, publicada el 1870. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casanoves (Parets del Vallès, Vallès Oriental) Barri residencial, entre el nucli antic i l'estació de ferrocarril. 88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Casanoves (Illa, Rosselló) Despoblat, a l'esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila. L'antiga església parroquial és obra del s XI, però ampliada el XIII i el XIV; fou unida a la parròquia d'Illa el 1561. Les pintures al fresc que la decoraven (escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes), publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló. El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanoves (Barcelona, s XVII – s XVIII) Família de pintors, entre els quals figuren Joan Casanoves, Joan Casanoves i Ricard i Antoni Casanoves i Torrents. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanoves, Joan (Barcelona, s XVII – 1739) Pintor. Autor d'un retrat de Felip V. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanoves, Joan Josep (Lleida, s XVII – 1711) Polític i jurista. Vers el 1670 era catedràtic de prima de l'Estudi General de Lleida. El 1685, essent paer segon, rebé l'encàrrec d'escriure el Llibre verd major de la paeria. Copià els privilegis i els diplomes de l'arxiu municipal directament de l'original, sense gaire fidelitat. El llibre fou enllestit el 1691. Durant la Guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V. Formà part (1705-07) de la junta de guerra. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanoves, Pere Nolasc (Barcelona, 1778 – Girona, 1829) Escriptor mercedari. Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però féu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador. El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España, en vers. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanoves i Bertran, Narcís (Sabadell, Vallès Occidental, 1747 - la Vinyavella, Esparreguera, Baix Llobregat, 1799) Compositor. Monjo benedictí, estudià a l'Escolania de Montserrat i professà en aquell monestir a 16 anys; on fou organista i un dels intèrprets més notables de la seva època. Compongué música sacra, destinada principalment als oficis del monestir. El seu estil revela una influència italiana evident, pròpia de l'època, així com una devoció profunda. En el Magnificat, per a cor i orquestra, uneix la salmòdia gregoriana, conductora del cor, amb les intervencions brillants del solista, que imita les improvisacions i corals del cant gregorià. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanoves i Rovira, Amadeu (Mataró, Maresme, 1930 - ) Tenor. Fill d'una família de músics, estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Mercè Capsir i Joaquim Zamacois. Féu la seva presentació a Barcelona amb una obra de Menotti, sota la direcció del mestre Annovazzi. Residí primerament a Basilea i després a Baden-Baden. Ha actuat per tot Europa i ha pres part en algun dels festivals més importants. És essencialment un tenor líric i s'ha especialitzat en obres de Mozart. L'any 1961 va gravar un disc de referència, Cançó d'amor i de guerra de Rafael Martínez i Valls, acompanyat de Lina Richarte i del baríton Manuel Ausensi. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casanoves i Torrents, Antoni (Barcelona, 1752 - 1796 ?) Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d'una sèrie de dibuixos conservada als Museus d'Art de Barcelona, que probablement ha d'ésser atribuïda a Manuel Tremulles. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Casany i Alegre, Joaquim (València, 1843 – 1911) Advocat i periodista. Fou director d'"El Mercantil Valenciano". Escriví en castellà diversos treballs de caràcter jurídic, històric i econòmic: El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas (1878), La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa (1876), Los regímenes penitenciarios (1880), Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia (1894). 99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casares, Bernat (Catalunya, s XVI – Tarragona, 1583) Arquitecte. Treballà a la seu de Tarragona. Començà a dirigir-hi les obres de la capella del Sagrament. A la seva mort les prosseguiria Pere Blai. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casarill (Viella, Vall d'Aran) Poble (1.050 m alt), de l'antic mun. d'Escunyau, a l'esquerra de la Garona, entre Garòs i Escunyau. L'actual església parroquial (del 1731) conserva una llinda esculpida de la primitiva església romànica.
Anar a: [ Casal ] [ Casals, B ] [ Casam ] [ Casano ] [ Casanova i E ] [ Casanoves ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Casaldàliga i Pla, Pere
Casals i Defilló, Pau
Casals i Vidal, Francesc Xavier
Casals Jaume I
Casamor i d'Espona, Antoni
Casañas i Pagès, Salvador
Casanellas i Ibars, Joan
Casanellas i Lluch, Ramon
Casanova i Ciurana, Pelegrí
Casanova i Comes, Rafael
Casanovas i Maristany, Joan