|
|
|
Anar a: [ More ] [ Morell, J ] [ Morella ] [ Morene ] [ Morens ] [ Morera i G ] Fins a quan abusaràs, polític corrupte, de la nostra paciència?. (versió particular de Ciceró) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moré i Verdaguer, Víctor (Barcelona, 1891 - Canovelles, Vallès Oriental, 1967) Escultor. Format a Llotja, amplià estudis a París i residí durant un quant temps a Bèlgica, on fou deixeble de Victor Rousseau. El 1916 s'instal·là a Barcelona. De la seva producció cal citar diversos bustos, com un d'Apel·les Mestres, i nombroses imatges religioses de pedra i de fusta. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morea (Sant Serni, Pallars Jussà) Veure> Mereia. 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morea, Ferran de Veure> Ferran de Mallorca. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moredo, vall de (Salardú, Vall d'Aran) Vall tributària de l'Unyola per l'esquerra; es forma al vessant oriental de la serra d'Arenys. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morei, Bartomeu (Illes Balears, s XVII – s XVIII) Pintor. Hom en conserva quatre teles de la vida de la Mare de Déu (església de Santa Eulàlia de Palma de Mallorca) i dues pintures al retaule major de Sóller. Potser fou parent seu Jaume Morey. Dins els convencionalismes de l'època, tots dos mostren una notable correcció. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morei, Guillem (Illes Balears, s XIV - Girona ?, d 1396) Escultor. El 1375 era mestre de la porta lateral, dita dels Apòstols, de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral. El 1383 féu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina. Aquestes dues darreres obres, col·locades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica. El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu de Mallorca sol·licità al de Girona els seus serveis per acabar l'obra del portal del Mirador. El 1396, darrer any que consten notícies seves, continuava residint a Girona. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morei, Guillem (Barcelona, s XIV) Ciutadà. Era molt entès en coses de mar. El 1351, amb Francesc de Finestres, s'embarcà com a assessor a l'estol de Ponç de Santa Pau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental. Pel feb/1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval del Bòsfor. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Morei, son (Artà, Mallorca) Pic (562 m alt) de l'illa, situat a la serra de Ferrutx a l'extrem septentrional de la serralada de Llevant, de la qual és la principal alçada. 10 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Moreia, talaia (Artà, Mallorca) Antiga torre de defensa, situada a la costa septentrional, damunt el cap de Ferrutx. És anomenada també torre de son Morei, del puig de son Morei o del cap de Ferrutx. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moreira i Ramos, Joan (Lleida, 5/jun/1878 – Tortosa, Baix Ebre, 26/gen/1951) Promotor de música i escriptor. Era fill d'un militar tortosí. La seva tasca d'instruir musicalment la gent el dugué a fundar l'Orfeó Tortosí (1905) i l'Orfeó Montsià (1922). És autor de l'Himne a la Cinta. Publicà, a part, d'articles periodístics, l'extens recull Del folklore tortosí (1934). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morell, bac (Camprodon, Ripollès) Vall, tributària de la riera de Bolòs per l'esquerra. Neix prop de Puigdefrancor i desemboca al seu col·lector prop de Salarsa. 13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Morell, cala (Ciutadella, Menorca) Cala urbanitzada de la costa de Tramuntana, prop de la caseria de son 14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Esteve (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, s XIX - Melbourne, Austràlia, s XX) Polític. Emigrà de jove a Austràlia. Tingué una actuació pública remarcable, fins al punt d'ésser elegit batlle de la ciutat de Melbourne, el 1926. Li fou concedit el títol de par pel rei d'Anglaterra. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Francesc de Paula (Manresa, Bages, 1848 - Catalunya, s XIX) Religiós jesuïta. Sobresortí com a predicador. Escriví obres religioses i alguns fulls o opuscles apologètics que il·lustrava ell mateix. Conreava el dibuix i la pintura. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Joan (Barcelona ?, s XV – s XVI) Humanista. Presentà, amb unes versos llatins, l'edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus. Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l'inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics. Corregí en part 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morell, Joan (Sóller, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1806) Eclesiàstic. Canonge de la seu de Palma (1798), publicà Tratado de Agricultura (Madrid 1780) i Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca (1787). 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Josep (Manresa, Bages, s XIX) Pessebrista. Fou el pare de Francesc i de Lluís Morell i Cornet. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Josep (Manresa, Bages, 1649 – Girona, 1696) Religiós jesuïta. Fou rector dels col·legis de la Companyia de Jesús a Manresa i Girona. És autor d'un poema religiós dedicat a la Passió de Jesucrist i d'una antologia de poetes llatins en traducció al castellà. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Juliana (Barcelona, 1594 - Avinyó, Provença, 1653) Humanista i religiosa. Filla d'un banquer que s'instal·là a França en arruïnar-se, excel·lí des de la seva infància per les seves qualitats excepcionals de poliglota. Dominava el llatí, el grec, l'hebreu i el siríac. També estudià dret, física, química i música. Fou tanta la seva fama que el vicelegat pontifici i un tribunal escollit especialment li atorgaren el títol de doctora en ciències i lletres. El 1608 ingressà al convent de les dominicanes de Santa Pràxedes d'Avinyó. El 1613 en fou elegida prioressa, càrrec que ocupà dues vegades més. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Miquel (Alcover, Alt Camp, s XVI - Catalunya, s XVII) Bandoler. Amb el seu germà i amb elements d'Alcover i de la comarca ribagorçana actuà (1608) pels vols de Prades i formà una bandositat, dita dels morells, que atacava la facció rival dels voltors. Entre el 1610 i el 1611 fou perseguit per l'exèrcit, fins que es reté i fou perdonat pel lloctinent Manrique a canvi de servir a l'exèrcit d'Itàlia. Hi accedí, però el 1613 tornava 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Miquel Jeroni (Catalunya, s XVI - Balaguer, Noguera, 1579) Prelat. El 1578 fou nomenat bisbe d'Urgell, com a successor de Joan Dimas Loris, traslladat temps enrera a Barcelona. Morí l'any següent al convent de Sant Domènec de Balaguer, on fou enterrat. Fou succeït per fra Hug Ambròs de Montcada. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell, Pere (Barcelona ?, s XVII) Polític. Era canonge de la catedral de Barcelona. Se significà com un dels més destacats partidaris de les autoritats franceses, durant la guerra dels Segadors. Amb Josep Fontanella i Josep d'Ardena, formà la facció enemiga de Josep Margarit. Fou confident del lloctinent La Mothe-Houdancourt (1642-44) i dels seus successors. Amenaçat de mort pels contraris al partit francès, el govern de París el cridà per sostreure'l als atacs (1647) i el cobrí d'obsequis. 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morell i Bellet, Faust (Palma de Mallorca, 1851 – 1929) Pintor i marquès de Solleric. Fou conegut per les seves imitacions dels artistes flamencs del s XV. Conreà també el gènere històric i el retrat. Era fill de Faust Morell i Orlandis. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell i Cornet, Francesc (Manresa, Bages, 1845 – 1916) Pintor. Fill de Josep Morell i germà de Lluís. Excel·lí com a restaurador. És autor de la restauració del retaule del Sant Esperit de la seu de Manresa, obra de Lluís Borrassà. Col·laborà en la restauració de la mateixa seu, on també dissenyà vitralls (1883) i prengué part en la decoració d'una capella del monestir de Montserrat (1907). També sobresortí com a retratista. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell i Cornet, Lluís (Manresa, Bages, s XIX - Barcelona, s XX) Pintor. Fill de Josep Morell i Macias i germà de Francesc. Treballà en la decoració d'esglésies. Col·laborà com a dibuixant a diverses revistes 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell i Covas, Miquel (Granollers, Vallès Oriental, 7/ago/1923 - Albacete, Castella, 5/nov/2012) Escultor. Fill de mallorquins, residí des de infant a Palma de Mallorca. Es formà a l'Escola d'Arts i Oficis i en un taller d'escultura. Interessat per Giacometti, Moore i Manzú, conreà un figurativisme molt esquematitzat, que hom ha relacionat amb l'escultura gòtica i que se centra en la figura humana. Ha exposat a diversos països europeus i americans. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morell i Macias, Josep (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa, 1899 – Barcelona, 24/jul/1949) Cartellista i pintor. Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional. Viatjà per França i per Bèlgica. A vint anys tornà a Barcelona. A la seva època fou considerat com el millor cartellista català. Guanyà el segon premi a l'Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc (1932). Féu el cartell del centenari de Goya. Pintà l'absis de l'església de l'Ametlla del Vallès. 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morell i Orlandis, Faust (Palma de Mallorca, 19/jul/1821 – 28/gen/1880) Pintor. Fill de Faust Morell i de Moragues, senyor de la Galera de Felanitx. Conreà l'oli i l'aquarel·la. Es dedicà al paisatge, als temes costumistes i religiosos, al retrat, etc. De colors brillants, donà molta importància la moviment i a la representació de les qualitats de les robes. Féu projectes de retaules d'estils historicistes i per a ornaments litúrgics. Entre les seves obres cal esmentar en retrat de la reina Maria Mercè quan era infanta d'Espanya, Nenes disfressant-se, Pontifical i la Mare de Déu de la parròquia de Valldemossa. Presidí l'Acadèmia de Belles Arts de Mallorca i fou corresponent de la de San Fernando. 31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morella, batalla de (Morella, Ports, 1084) Fet d'armes ocorregut en topar les forces del Cid (al servei d'al-Mu'tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Mundir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires. El Cid vencé i féu diversos presoners aragonesos. 34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morella, comtat de (País Valencià) Territori constituït el 1366, amb la vila de Morella i les seves aldees i pertinences, pel rei Pere III i atorgat al seu fill, l'infant Martí. Revertí a la corona en esdevenir Martí rei, el 1396. 35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morella, entrevista de (Morella, Ports, jul/1414) Conferència política entre Ferran I de Catalunya-Aragó i el papa Benet XIII. El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s'hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d'excomunió, que hi assitissin els prelats catalano-aragonesos. 37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morella, governació de (País Valencià, 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern (o partit, o corregiment) de Morella. Des del començament fou regida per governadors militars. Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola. En fou el primer corregidor (1712) el marquès d'Ytre. Comprenia les comarques dels Ports, l'Alt Maestrat (excepte la Serratella), l'Alcalatén (excepte l'Alcora) i una part de l'Alt Millars, de l'Alt Palància, del Baix Maestrat (la Tinença de Benifassà) i de la Plana Alta (les Coves de Vinromà). Fou suprimida amb motiu de la divisió provincial. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morella, la (Begues, Baix Llobregat) Muntanya del massís de Garraf, que tanca pel sud la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s'estén del coll Sostrell (nord-nord-est) al pla de Querol (sud-sud-oest), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic). És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània. El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l'ha feta inhabitable i de vessants poc transitables. 39 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Morella la Vella (Morella, Ports) Dena, al nord-oest de la ciutat, entre el riu de Xiva i el Bergantes. A més de les restes d'un poblat pre-romà, hi ha un important grup de pintures rupestres a les balmes de la Galeria Alta de la Masia, de la cova del Roure i de la Vinya, amb escenes de caça i de lluita. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Morellana, rambla de la (Alt Maestrat) Veure> Valltorta, rambla de la. 43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Morellàs (Morellàs i les Illes, Vallespir) Poble (130 m alt) i capital del municipi, és a la dreta del riu de 44 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Morelles, Cosme Gil (País Valencià, 1557 - Gant, Flandes, 1636) Teòleg i inquisidor dominic. Professor de filosofia i regent d'estudi de l'orde a Colònia. Intervingué en el capítol general de l'orde a París el 1611. Inquisidor general a l'arxidiòcesi de Colònia, Magúncia i Tréveris, l'exèrcit suec de Gustau Adolf l'empresonà i, en reclusió, morí a Gant. Escriví els comentaris a l'edició d'Anvers del 1612 de l'obra de sant Tomàs (18 volums). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morelló, Jaume (Catalunya, s XIX) Jurista. Publicà una Colección de contratos, testamentos, etc., para gobierno de los notarios de Cataluña (1827). 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morenç (Setcases, Ripollès) Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l'extrem septentrional de la comarca. El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç, prolongat al sud-oest pel circ d'Ulldeter, capçalera extrema del Ter. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morenes i de Tort, Carles de (Tarragona, 1831 – 1906) Escriptor. Quart baró de les Quatre Torres. Comte consort de l'Asalto. Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de culto en España (1875) i El blasón de Tarragona (1891). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morenes i Garcia Alesson, Ramon de (la Nou de Gaià, Tarragonès, 1866 – Madrid, 1934) Noble i enginyer agrònom. Fill de Carles. Tenia el títol de comte de l'Asalto i d'altres. Fou diputat a corts i senador per Tarragona en diverses ocasions. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morenes i Móra, Felip (Tarragona, s XVIII) Escriptor. És autor d'escrits diversos, com els titulats Novus florium spiritualium, publicat a Barcelona el 1748, i Entretenimientos sobre los principales puntos de la doctrina cristiana, que aparegué a Tarragona el 1758. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morenes i Móra, Tomàs (Tarragona, s XVII - s XVIII) Noble. Majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona. Fou pare de Carles de Morenes i de Caçador. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno, Joan (País Valencià, s XV) Poeta. Amic d'Ausias March i del grup de Bernat Fenollar. Col·laborà en l'obra, de diversos autors, El procés de les olives i El somni de Sant Joan. Poeta amorós, sabia conjugar la 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno, Joan (València, 1382 – s XV) Pintor. El 1396 anà a Sant Mateu per ser deixeble de Pere Forner. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno i del Camino, Cristòfor (Moixent, Costera, s XVI – València, 1603) Prelat franciscà, predicador i escriptor. Estudià arts i teologia escolàstica a Roma, i posteriorment es doctorà en teologia dogmàtica a Alcalà. Fou elegit provincial de l'orde. Fou confessor de l'emperadriu Maria, germana de Felip II, i de les Descalçes Reials de Madrid. Excel·lí com a orador. Escriví, entre d'altres, les obres Primera parte de la claridad de los simples (1571), Segunda parte de la claridad, intitulada Lumbre del cristiano (1575), Jornada para el cielo i Excelencias del agua bendita. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno i Ferrer, Eugeni (Burjassot, Horta, 1884 – 1908) Escriptor. Algunes de les seves poesies foren premiades als Jocs Florals de lo Rat Penat. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno i Ferrer, Josep (València, 1887 - País Valencià, s XX) Escriptor. Germà d'Eugeni, que, com ell, veié premiades algunes de les seves poesies als Jocs Florals de Lo Rat Penat. També col·laborà a diverses publicacions periòdiques. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno i Gans, Josep (Algemesí, Ribera Alta, 12/ago/1897 - A Corunya, Galícia, 28/ago/1976) Músic. Deixeble de Conrado de Campo. Guanyà amb Pinceladas goyescas (1928) el premi Nacional de Música. És autor, entre altres composicions, de Simfonia d'estampes llevantines i de Simfonia Esopo (1972). Escriví també obres de cambra. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno i Gómez, Armand (València, 1925 - Madrid, 30/oct/1994) Director teatral i cinematogràfic. Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i després com a director d'escena (Yerma, 1971, de F. García Lorca). Ha intervingut com a actor cinematogràfic en bastantes pel·lícules, camp on ha exercit també d'ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador (Maria Rosa, 1964, film protagonitzat per la seva muller, Núria Espert). Ha estat codirector del Teatre Principal de València (1979-81). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moreno i Masquefa, Joan (País Valencià, s XVII – Catalunya, s XVIII) Militar. El 1713 era un dels valencians residents a Barcelona que formaren el regiment dels Desemparats, d'on fou capità de la companyia de granaders. Destacà en diverses accions de guerra. El 17/mai/1714 era a l'assalt sofert sobre el convent dels Caputxins, on féu una resistència heroica i es replegà obrint-se pas a la baioneta. El 13/jul participà al gran contraatac contra les línies d'aproximació enemigues, durant el qual resultà molt malferit i quedà invàlid durant la resta del setge. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno i Mira, Vicent (València, 1937 - ) Pintor. Autodidacte. La seva obra recrea el paisatge rural del País Valencià, evitant-hi la presència de la figura humana per tal de donar-hi un to solenciós i recollit. Es caracteritza pel seu realisme escenogràfic i, sobretot, per una vibrant lluminositat. Ha exposat regularment a València, però també a Barcelona, Madrid, Alcoi, Dénia, Saragossa, etc. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moreno i Sandoval, Ceferí (Villena, Alt Vinalopó, 6/jun/1934 - Madrid, 2008) Pintor. Féu estudis de dret. S'inicià com a pintor el 1954. Vinculat a Múrcia. Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta (1958), on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració. Des del 1964 emprà l'assemblage, a la recerca d'una sortida personal de l'informalisme. Ha fet murals i ha dissenyat vitralls a l'església dels Dolors de Múrcia. Ha participat en exposicions a Saragossa (1965), Säo Paulo (1965), París (1967), Alexandria (1968), Venècia (1968), etc. Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morenot, Llorenç (Catalunya, s XVIII) Escriptor. És autor de diverses biografies de sants. 66 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Morens (Beranui, Ribagorça) Llogaret, fins al 1966 del municipi de Calbera, situat en un coster, a l'esquerra de l'Isàvena, aigua avall de la confluència amb el barranc de Castrocit. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morer, Francesc (Barcelona ?, s XVIII - d 1805) Botànic. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Hi llegí bon nombre de memòries sobre la seva especialitat. Foren presentades entre els anys 1787 i 1805. 69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Morer, Joan (Ribesaltes, Rosselló, 1922 - 2008) Escriptor. Amb un llenguatge directe i popular, ha escrit articles, poesia i contes, en bona part inèdits. Entre les obres publicades hi ha Defensa i pèrdua d'Altariba (1973), Ribesaltes fa temps (1976), Bestiari i bestieses (1976) i Coloms entorn (1982). 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morera (Gandia, Safor) Despoblat (o l'Alqueria de Morera). Lloc de moriscs (el 1574 tenia 26 focs), depengué de la parròquia de Sant Josep de Gandia, i des del 1974, amb Benieto, depèn de la d'Almoines. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morera (Badalona, Barcelonès) Urbanització, situat a la carretera de Barcelona a Mollet per la Conreria, a la dreta de la riera de Pomar, separada del centre urbà per l'autopista de Barcelona a Mataró. És un centre residencial obrer. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morera, Antoni Maria (Catalunya, s XIX) Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament i comptador mercantil dels tribunals. És autor de les obres Contador universal de intereses simples y compuestos (1867), La Hacienda española en 1876 i Nuevo sistema planetario (1883). 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morera, vescomtat de (País Valencià) Títol concedit el 1915 a Josep Pastor i Rodríguez, cònsol de Xile a València i establert a Ontinyent, en atenció als seus serveis. Continua en la mateixa família. 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Morera i Cots, Francesc (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1731 – València, 1793) Músic. Deixeble de Pere Rabassa a València, on fou tiple de la catedral (1741-47) i organista del Patriarca. Fou mestre de capella de les catedrals de Conca (1758-68) i de València (1768-93). Escriví nombroses composicions religioses, de les quals destaquen tres-centes nadales. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morera i Font, Glòria (Terrassa, Vallès Occidental, 2/set/1937 - ) Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Terrassa i residí a Barcelona. Ha exposat a diverses ciutats catalanes i a Madrid. Practica també el dibuix. En aquesta especialitat, i també en pintura, li han estat atorgats premis d'importància. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Morera i Font, Josep Agustí (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886) Actor i director teatral. Fou el pare de les actrius Elvira, Josepa i Maria Morera i Franco. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morera i Franco, Elvira (Barcelona, s XIX – 1903) Actriu. El seu pare era l'actor Josep Agustí Morera i Font. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morera i Franco, Maria (Barcelona, 1872 – 3/abr/1954) Actriu. Filla de Josep Agustí Morera. Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics. Va interpretar obres d'À. Guimerà, I. Iglésies i J.M. de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morera i Galicia, Jaume (Lleida, 1854 – Madrid, 24/abr/1927) Pintor paisatgista. Deixeble a Madrid de Carlo de Haes, va perfeccionar a Roma els estudis, pensionat per l'Academia de San Fernando. Són notables els paisatges que va pintar de Catalunya, Normandia, Holanda i Itàlia. Creà al Museu d'Art Modern de Madrid la sala Haes, i a Lleida el museu que du el seu nom. Participà en exposicions nacionals i estrangeres i li foren concedits nombrosos premis. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morera i Llauradó, Emili (Tarragona, 31/des/1846 – 10/feb/1918) Historiador. Cursà les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1873. Dirigí el "Diario de Tarragona" i el 1901 fundà el "Boletín Arqueológico". Autor de Tarragona antigua i moderna (1894), Tarragona cristiana (1897-99) i del volum Tarragona (1910); pertanyent a la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morera i Pujals, Jacint (Terrassa, Vallès Occidental, 16/nov/1915 - Calonge de Mar, Baix Empordà, 1/jul/1989) Pintor. Fou inicialment il·lustrador, fins que el 1944 decidí dedicar-se professionalment a la pintura. Conreà diversos estils, en una carrera eclèctica i innovadora, amb aproximacions al fauvisme, al postcubisme i al constructivisme. Realitzà també pintura mural i escultura, i fou un dels fundadors dels Salons d'Octubre de Barcelona. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morera i Valls, Francesc (Tarragona, 1826 – 1886) Escriptor i advocat. Fou jurista i president de la Diputació de Tarragona i dirigí el "Diario de Tarragona". Fou notori el seu pseudònim Lo cantor del Francolí i figurà a les cèlebres antologies de la Renaixença Los trobadors nous i Los trobadors moderns. Escriví una 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Moreras, Las (Almoradí, Baix Segura) Caseria i estació de ferrocarril d'Albatera-Catral a Torrevella, dins el sector separat de Los Montesinos, a ponent d'aquest poble. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Moreres, hostal de les (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Antic hostal, en el camí de Tremp al de coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, dins l'antic terme de Covet. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moreres, les (Cornudella de Montsant, Priorat) Caseria, a la vora del riuet d'Arbolí, al camí que des del coll d'Alforja va a Poboleda i a Escaladei. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
94 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Mores, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1657 a Jaume Manca i Ledda, substituint el de comte de Mores, que li havia estat concedit el 1650. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moret, Faust (Catalunya, s XVII – s XVIII) Jurisconsult. Sota la dominació de Carles d'Àustria fou per un temps magistrat de l'Audiència de Barcelona. En 1711 fou nomenat assessor jurídic del portantveus del governador del Principat, el qual era aleshores Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa. Passà a Barcelona el gran setge borbònic de 1713-14. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moret, Josep (Catalunya, s XVII – s XVIII) Jurisconsult. El 1675 actuà entre els prohoms que organitzaren la defensa de les costes del Principat enfront del perill naval francès. Fou magistrat de l'Audiència de Barcelona. El 1704 era un dels qui gosaren confirmar per escrit el seu parer favorable al dret de secret que tenia el Consell de Cent per les seves deliberacions i fou cridat a Madrid com a mesura d'intimidació; així i tot, es mostrà favorable a la causa austriacista i el virrei Velasco el confinà per uns mesos a Girona. En temps de Carles d'Àustria rebé el títol de ciutadà honrat i fou nomenat també regent (1707) i més tard simplement conseller del Principat al Consell d'Aragó. Conservà el càrrec durant tota la guerra de Successió i restà a Barcelona durant el setge de 1713-14. Després de caure la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns. 97 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moreta (les Llosses, Ripollès) Masia i església, de l'antic terme de Palmerola, antiga parròquia de Sant Julià de Palomera. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moreta, Ignasi (Vic, Osona, s XVII) Metge. En 1699 publicà un llibre de medicina que fou molt estimat, i que es titula Mercurius compulativus verioris medicinae viam commostrans philotheoro medico peregrino apud nationale tribunale ducto, en el qual impugnava les teories d'un col·lega seu, també de Vic, Fèlix Osona.
Anar a: [ More ] [ Morell, J ] [ Morella ] [ Morene ] [ Morens ] [ Morera i G ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Morell, el
Morella
Morella, ports de
Morellàs i les Illes
Moreno i Salvador, Artur
Morera de Montsant, la
Morera i Galicia, Magí
Morera i Viura, Enric