|
|
|
Anar a: [ Ribe ] [ Ribelles, E ] [ Ribelles, R ] [ Ribera, la ] [ Ribera de M ] [ Ribera i F ] No pots defugir les situacions crítiques, però pots superar-les. (Sèneca) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribé i Ferré, Maria Carme (Reus, Baix Camp, 2/mai/1920 - Barcelona, 9/gen/1991) Escriptora i bibliotecària. Obtingué el 1966 el premi Ramon d'Alòs-Monner de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el treball Índex de la Revista "Lo Gay Saber". Ha col·laborat a "Tele/Estel" i a algunes enciclopèdies. És autora de la novel·la Del dia a la nit (1968). 2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ribell, Andreu (Perpinyà, 1828 - Baiona, França, 1892) Marí. Sortí de l'Escola Naval a dinou anys. Participà a la guerra de Crimea, on fou ascendit a tinent de navili (1854). Fou ajudant i després cap d'estat major a l'ocupació del Senegal (1861). Prengué part a d'altres campanyes colonials africanes. Destacà a la guerra contra Alemanya de 1870, combatent en terra. Ascendí a contra-almirall (1883) i a vice-almirall (1889). La seva ciutat natal li ha dedicat un carrer. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribelles (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Poble, situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles). L'església parroquial (Santa Maria) és romànica. Al s XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles (Catalunya, s XI - s XV) Llinatge noble. Prengué el nom del castell de Ribelles (Noguera), al comtat d'Urgell. En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I i Ramon de Ribelles. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Amorós de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Arnau de (Urgell, s XII) Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Ribelles, baronia de (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Ribelles. Al s XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts. El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué (1671) a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit; sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702. Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribelles, Bartomeu (València, 1765 – 1816) Erudit. Dominicà (1778), fou cronista de l'orde i de la ciutat i regne de València. Publicà la primera part d'Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer (1804), l'autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 (1804), Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia (1810), i deixà inèdites diverses obres d'història i de filologia, en gran part desaparegudes. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Beatriu de (Catalunya, s XIV – v 1416) Dama. Filla de Berenguer de Ribelles i de Sança, i germana d'un altre Berenguer de Ribelles. Sembla ésser l'hereva del llinatge. Es casà amb Hug Ademar de Santa Pau i de Saportella, baró de Santa Pau. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Berenguer Arnau de (Urgell, s XIII) Noble. Serví el comte Àlvar d'Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Noble. Es casà amb Sança i foren pares de Beatriu i de Berenguer de Ribelles. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Berenguer de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Fill de Berenguer de Ribelles i germà de Beatriu. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Berenguer Ramon de (Urgell, s XII) Noble. El 1242 figurà entre els signants de la devolució de Balaguer al comtat d'Urgell, feta pel rei Jaume I a benefici del comte Ponç I. Era un dels nobles que prestaren homenatge a l'infant Pere com a primogènit de Catalunya a les Corts de 1251. El 1256 figurava entre els magnats que juraren que el comte Àlvar d'Urgell, malgrat el matrimoni anterior amb Constança de Montcada, podia casar-se amb Cecília de Foix. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Bernat de (Catalunya, s XIII) El 1274 era comanador hospitaler a Ulldecona. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Bernat de (Urgell, s XIII - s XIV) Noble. El 1307 fou un dels signants dels acords jurisdiccionals entre el rei Jaume II el Just i el comte Ermengol X d'Urgell. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Bernat Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Lluità al costat del comte Àlvar d'Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix (1256) i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar (1259). Fou enviat d'aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona. Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort (1264). És probablement un membre de la seva família un altre Bernat Ramon de Ribelles, castellà de Licata (Sicília). 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Bernat Ramon de (Catalunya, s XIII - s XIV) Castellà de Licata, a Sicília (1295). Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d'Anagni. Ell s'hi negà i li foren confiscats els béns a Catalunya. Frederic el féu comte de Garsiliato. Es distingí a la batalla del cap Orlando (1299). Jaume II el nomenà castellà de Llorenç i Santa Línia i li concedí les rendes d'aquests llocs i les de Camarasa, Cubells i Montgai (1302). Fou un dels signataris dels acords entre el rei i el comte Ermengol X d'Urgell (1307). Formà part d'una expedició de reforç enviada a Sardenya durant la conquesta (1323-24). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Elvira de (País Valencià, s XV) Primera baronessa d'Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Gombau I de (Catalunya, s XI) Noble. Germà de Ramon, els quals són els primers membres coneguts del llinatge. Eren vassalls (1072-95) del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d'Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Gombau II de (Catalunya, s XII) Noble. Fill o germà de Ponç de Ribelles. Intervingué en la conquesta de Lleida (1149), on fou testimoni de la seva carta de poblament (1150) i es trobà a l'acta de fundació (1166) del monestir de Santa Maria de Bellpuig (juntament amb el seu germà Ramon). Magnat d'Ermengol VII d'Urgell, en fou marmessor (1177). El 1157 signà la carta de poblament donada per Ermengol VII als habitants d'Abella i el 1163 la donada als de Menàrguens. El 1174 amb els seus fills Gombau III i 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Gombau III de (Catalunya, s XII) Noble. Fill de Gombau II i germà de Ramon. Fou testimoni a la carta de franquícia donada per Ermengol VIII d'Urgell als habitants d'Agramunt (1198) i un any després ell l'atorgà als de Rufea. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Gombau de (Urgell, s XII) Noble. Serví els comtes Ermengol VI i Ermengol VII. Participà amb el primer a l'ofensiva de Lleida, en 1149. Pel gener de l'any següent fou un dels signants de la carta de població de Lleida, on els atorgants principals eren Ramon Berenguer IV i el comte urgellenc. En 1166 figurava entre els signants de l'acta fundacional del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Fou un dels marmessors del comte Ermengol VII, que l'havia nomenat al testament fet el 1177. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Gombau de (Catalunya, s XIII) Noble. Germà de Ramon i fills d'un altre Ramon, els quals ajudaren el comte Nunyó I de Rosselló-Cerdanya contra el seu cosí l'infant Ferran. Gombau intervingué el mateix any en la convivença entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç I d'Urgell. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Gombau de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Tenia possessions a l'illa de Sardenya. El 1347 sostingué disputes amb Joan d'Arborea, cosa que podria perjudicar els interessos catalans a l'illa. Amb tot, s'afegí als reforços que arribaren per tal de sufocar la revolta dels Oria contra Pere III el Cerimoniós. Mort el lloctinent reial, s'encarregà de recuperar les forces catalanes derrotades. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Joan de (Catalunya, s XV - Sardenya, Itàlia, s XV) Noble. Residí a Sardenya. Secundà la primera revolta que hi féu Lleonard d'Aragó, plantejada per aquest per raons d'heretatge. Es beneficià de la concòrdia de 1471 i del perdó general de 1474. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribelles, Josep (València, 1775 – 1835) Pintor. Deixeble de Vicent López. Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques. És autor de l'oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix (Museu de Belles Arts de València) i de diversos frescs a l'antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l'església de Santa Maria de Cocentaina. El seu fill i deixeble fou Josep Ribelles i Felip. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Margarida de (Catalunya, s XV - d 1458) Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d'Aitona. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Onofre Lleonard (Catalunya, s XVI) Jurista. És autor d'un index sobre el contingut de les glosses als Usatges fetes per Callís, Montjuïc i els Vallseca, i del tractat Stylus capibreviandi (1594). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ponç de (Urgell, s XII) Noble. Senyor de Ribelles, que el 1149 participà amb les forces del comte Ermengol VI d'Urgell en la conquesta de la ciutat de Lleida; com a recompensa rebé dels comtes Ermengol VI i Ramon Berenguer IV cases a la ciutat. Sembla ésser el mateix personatge que el 1190 ajudà els vescomtes de Cabrera en les seves lluites amb la casa comtal d'Urgell. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ponç de (Urgell, s XIII – s XIV) Noble. Després de la mort de Jaume I (1276), formà part de la coalició de magnats que es rebel·laren contra el nou monarca, Pere II. Fet presoner de l'exèrcit reial a Balaguer (1280), el 1282 ja havia estat perdonat i alliberat i, com molts altres revoltats, acompanyà al rei a l'expedició d'ocupació de Tunis i de Sicília, on havia esclatat la revolta contra els francesos. Fou un dels cavallers que es comprometeren en el desafiament de Bordeus de Pere II contra Carles d'Anjou. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ponç de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1392, com a capità de galeres, anà a Sicília per reforçar-hi la gran expedició catalana que dirigien l'infant Martí, futur rei Martí I, i el fill d'aquest, Martí el Jove, rei consort de Sicília. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ponç I de (Catalunya, s XII) El 1190 era partidari dels Cabrera contra els comtes d'Urgell. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ramon de (Catalunya, s XI) Noble. Germà de Gombau I, els quals són els primers membres coneguts del llinatge. Fill o nét d'un d'aquest dos possiblement fou Ponç de Ribelles. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ramon de (Urgell, s XII) Senyor de Rufea. Amb els seus fills Ramon i Gombau ajudà Nunyo Sanç del Rosselló a les lluites contra l'infant Ferran, oncle de Jaume I, fins a la concòrdia de 1226. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ramon de (Urgell, s XIII) Noble. Fill de Ramon i germà de Gombau, amb els quals lluità contra l'infant Ferran i a favor de Nunó I de Rosselló-Cerdanya fins a la concòrdia de 1226. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ramon de (Catalunya, s XIII) Frare hospitaler. Fou castellà d'Amposta i prior del seu orde. El 1295, amb el mestre del Temple Berenguer de Cardona, fou l'encarregat de conduir a Castella la infanta castellana Isabel, que havia estat promesa de Jaume II, per haver-se trencat el compromís matrimonial. Tres anys després, al castell d'Argelers, signava com a testimoni dels acords entre el seu rei i Jaume II de Mallorca. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ramon de (Catalunya, s XIII – s XIV) Castellà d'Amposta (1299-1301). Fou una de les figures principals d'aquest llinatge. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Ramon de (Catalunya, s. XIII - Sardenya, Itàlia, 1340) Alt funcionari reial. Acompanyà l'infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya. A Catalunya posseí el lloc d'Artesa. Fou nomenat governador de Càller (1337). Durant una època de pau, fortificà la regió de Gal·lura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l'ordre reial de batre moneda d'alfonsins d'or a la seca de Càller. Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribelles, Violant de (País Valencià, s XV) Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribelles i Comín, Josep (Castelló de la Plana, 1872 – Barcelona, 1951) Bibliògraf i erudit. A partir de l'any 1898 residí a Barcelona. L'any 1905 guanyà el premi de la Biblioteca Nacional pel seu treball de Bibliografia de la llengua valenciana, catàleg d'autors de totes les obres escrites en valencià des de la implantació de l'impremta. Altres treballs seus són: Catàleg de les obres publicades en valencià des del segle XV fins ara i Història i Goigs de la Mare de Déu dels Desamparats. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribelles i Dalmau, Bartomeu (València, 1713 – 1795) Arquitecte. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1773) i tinent director (1788); també fou nomenat acadèmic de mèrit de la de San Fernando, de Madrid (1781). Projectà i construí la capella de la Verge del Populo a Quart de Poblet i el cambril de Sant Crist a l'església del Roser del Gra. Intervingué en nombroses obres d'enginyeria a València, Múrcia, Catalunya i Aragó. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribelles i Felip, Josep (València, 1798 – Madrid, 1835) Pintor. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, i, des del 1799 , de la de San Fernando de Madrid, ciutat on fou professor i pintor a la cort espanyola. Dibuixà, entre moltes làmines, les del Quixot publicat per l'Academia Española l'any 1819. Pintà aquarel·les, frescs (sostres del Palau Reial de Madrid) i olis (El mantejament de Sanxo, Èdip cec i la seva filla). També conreà el gravat. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribera, Antoni de (País Valencià, s XV - s XVI) Compositor. Sembla que fou membre de la capella pontifícia en 1506-23. És autor de dues misses a quatre veus, de nadales i de motets. Se li atribueixen composicions a tres i a quatre veus incloses al Misteri d'Elx al s XVI, entre elles l'escena dels jueus. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera, Bernat (Barcelona, 1684 - Viena, Àustria, 1777) Eclesiàstic. El 1699 ingressà als dominicans i acabats els seus estudis ensenyà teologia a Cervera. Capellà del duc de Llíria, l'acompanyà a Sant Petersburg, on treballà per aconseguir la unió de l'Església ortodoxa russa amb l'Església catòlica; amb aquesta finalitat 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - HISTÒRIA Ribera, la (Barcelona, Barcelonès) Antic barri de la ciutat, situat a llevant del rec Comtal, al voltant de l'antic pla d'en Llull i que englobà, també, el després anomenat barri de Santa Maria del Mar. La seva edificació començà al s XIII i fou conegut durant el s XIV per la Vilanova. Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant. El 1715 Felip V manà d'enderrocar parcialment aquest barri -que s'havia distingit en la llarga resistència durant el setge de Barcelona- per tal de construir-hi una fortalesa militar (la Ciutadella) (1716-19) ideada per l'enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d'allotjar la població foragitada de la Ribera. Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització, uns 1.200 edificis amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara. La torre barroca de Sant Joan fou transformada en presó militar. El 1869 la Junta Revolucionària, per iniciativa del general Prim, donà els terrenys de la Ciutadella a la ciutat, que els urbanitzà i convertí, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), en el parc de la 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Ribera, la (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Antic districte rural; resten encara unes masies, però és envaït ja pel sector industrial. 58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ribera, la (Güel, Aragó) Caseria, fins el 1972 pertanyia a la comarca de la Ribagorça, a la dreta de l'Isàvena, al sud del poble. 59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ribera, la (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Veure> Rectoria, la. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribera, la (Artesa de Segre, Noguera) Santuari de la Mare de Déu de la Ribera, dins l'antic terme d'Anyà. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribera, la (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Sector perifèric, situat al sud del centre urbà, vora el riu Llobregat, al sector de Cornellà de Baix. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera, Manuel Marià (Cardona, Bages, 1652 – Barcelona, 1736) Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l'orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709). Treballà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del s XIV, recopilat per l'escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l'orde el 1718, i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1729. Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procès de la caputxina Àngela Margarida Serafina. Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelencias 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera, Maria A. (Barcelona, s XX) Clavicembalista. Féu els seus estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona. Foren professors seus els mestres Joan Gibert i Camins, Joaquim Zamacois i Joan Massià. Ha actuat com a solista, ha participat als Festivals Internacionals de Música de Barcelona i ha col·laborat a diverses audicions d'oratoris com La Passió segons Sant Mateu, de Bach; El Mesies, d'Hendel, i La Creació, d'Haydn. Ha gravat en disc algunes obres del compositor montserratí Narcís Casanoves. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera, Miquel (Berga, Berguedà, 1816 – Barcelona, 1846) Pianista i compositor. Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts. Escriví valsos i romances per a piano en els quals s'allunyà de l'italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribera, Pere Antoni (País Valencià, s XVII – València, 1680) Bandoler. Frare augustinià. S'oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, per capturar el bandoler mossèn Senent a canvi de l'indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent. Deixà aleshores l'hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d'el Frare. Capturat a Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d'Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l'arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí. Aquest excomunicà el governador per haver infringit el fur eclesiàstic -juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València-; el lloctinent general fou deposat del càrrec i el governador no fou perdonat fins després d'ésser multat i sotmés a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera, Ramon (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1781 – Barcelona, 1846) Hel·lenista. Estudià a l'Escola Pia de Mataró, on professà el 1798. Ensenyà a Solsona i al nou col·legi de Sant Antoni Abat de Barcelona (1815-33), on fundà una càtedra de grec molt notable i concorreguda; dirigí els "Ejercicios pio-literarios" (1817-33), on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris. Tingué molts càrrecs dins l'orde. El 1833 fou nomenat rector del col·legi de Santa Anna de Mataró. Aquí publicà una notable Acadèmia literària (1834). És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ribera, Sant Joan de la (València, Horta) Veure> Sant Joan de la Ribera. 69 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
70 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ribera de Cabanes, la (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Sector marítim del municipi, al vessant oriental de la serralada del desert de les Palmes, on s'estenia l'antic terme d'Albalat dels Ànecs. A la zona més pròxima a la platja hi ha l'albufera de la Ribera de Cabanes o ribera dels Ànecs. Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribera de Cardós (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble i capital del municipi, situat al centre d'una àmplia conca, a la confluència de la vall d'Estaon i la de Cardós, i a la dreta del riu de la Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa. Centralitza les activitats comercials de la vall de Cardós i de la d'Estaon. 73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ribera de Castanesa (Montanui, Alta Ribagorça) Llogaret, el més baix de l'antic terme de Castanesa, vora la Valira de Castanesa. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribera de Castell, la (Castell de l'Areny, Berguedà) Veïnat. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribera de Montardit (Sort, Pallars Sobirà) Llogaret (o els Hostals de Montardit o Montardit de Baix; ant: Cassovall), fins el 1970 del terme d'Enviny, situat a l'esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al sud de la ribera de Sort. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera de Perpinyà, Pere (Catalunya, s XIII) Cronista. Autor de la versió catalana de la Chronica Romanorum, Gothorum... de l'arquebisbe de Toledo, Rodrigo Ximénez de la Rada, feta l'any 1266. Segons J. Massó i Torrents, li és atribuïble la versió catalana anònima de De rebus Hispaniae, obra del mateix autor. Ambdués obres, la primera perduda, són exemples de la historiografia catalana del s XIII. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Ribera de Sant Joan, la (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Antic municipi (o la Parròquia de Sant Joan), format per les masies de la vall de Sant Joan i el poble de Santa Llúcia de Puigmal, que l'any 1863 fou agregat al municipi. 78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ribera de Vall (Areny de Noguera, Ribagorça) Poble (815 m alt) i cap de l'antic mun. de Cornudella de Valira, agregat el 1965 a l'actual, a l'esquerra de la Valira de Cornudella. Hi ha l'església parroquial. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA / HISTÒRIA
80 CATALUNYA - COMARCA
82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribera d'Ondara, la (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Nom oficial del municipi, en agregar-se-li el 1972 el de Sant Pere dels Arquells. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribera i Berenguer, Joan (València, 1935 - ) Pintor. Ha exposat a València, Barcelona, Madrid, Bilbao i Saragossa. Ha obtingut premis importants, com el de pintura de l'exposició de Belles Arts de Barcelona de 1960 i el del Saló de Tardor de València de 1961. Té obres al Museu Municipal de València. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Cirera, Romà (Barcelona, 1849 – 1935) Pintor. Estudià a Barcelona i residí a Roma del 1873 al 1876, on va perfeccionar el dibuix i va afermar el seu estil. El 1873 va exposar a l'Exposició Universal de París, amb molt d'èxit; el 1877 va establir-se a la capital francesa; però tornà a Barcelona i s'hi va establir definitivament. És un pintor descriptiu i analista, de tècnica molt hàbil, però poc detallista; va pintar, especialment, escenes de la vida burgesa i aristocràtica de la Barcelona del final del s XIX i del principi del s XX. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Claramunt, Carles de Veure> Ribera i d'Espuny-Claramunt, Carles de. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribera i Cucó, Josep de (Xàtiva, Costera, 1591 - Nàpols, Itàlia, 1652) Pintor. Visqué a València. Devers el 1611 es traslladà a Itàlia, on sembla que residí per un temps a Parma i Pàdua. Després d'un sojorn breu a Roma apareix a Nàpols el 1616. S'hi establí i hi feu famós el sobrenom de lo Spagnoletto. Fou protegit del duc d'Osuna, virrei de Nàpols, i també pels virreis espanyols posteriors, circumstància que explica que bona part de la seva producció anés a territoris espanyols, encara que moltes teles en sortiren altra vegada en temps més moderns. El seu art, partint del gust tenebrista comú amb Ribalta, que segurament havia conegut a València, evolucionà devers una tendència més idealitzada, en què una certa preferència per les situacions límits, potser també adquirida del mestre de Solsona, perd patetisme per un desig d'acostar-se a una major 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ribera i de Montcada, Ferran de (Illes Balears, s XVIII - Amèrica ?, s XVIII) Explorador. Era capità de l'exèrcit de Carles III. El 1769 participà en l'expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia; dirigí la primera de les dues parts de l'expedició de terra, amb la missió de recollir queviures i bestiar i dur-los a San Diego, on es reuniren les quatre branques de l'expedició. Més endavant explorà la costa de la badia del Carmel i cregué deduir-ne la inexistència del port de Monterrey. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i d'Espuny, Carles (Catalunya, s XVII – s XVIII) Noble. Es manifestà partidari de Carles d'Àustria. Per aquesta raó fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco, el 1705. Aquest allunyament no féu sinó facilitar la seva immediata presentació al camp aliat establert aleshores davant la capital. Prestà obediència al pretendent austríac. Aquest l'envià, amb altres cavallers, a la zona de Girona. Hi alçaren 4.000 sometents i promogueren l'adhesió d'aquella ciutat. Setmanes més tard cooperà també a la submissió de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès a l'autoritat del nou rei Carles. El 1706 era nomenat ajudant del príncep de Darmstadt durant el setge posat a Barcelona per l'exèrcit de Felip V. Tot just retirat aquest reconegué Montjuïc per inspeccionar-hi els efectes de les mines posades per l'enemic i evitar que hi esclatessin les que restaven preparades. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i d'Espuny-Claramunt, Carles de (Catalunya, s XVII - Lleó, Castella, 1716) Noble. Germà d'Antoni i Josep Antoni. Participà a la guerra contra Felip V com a capità, i hi fou ferit dues vegades. El 1713 s'oposà a la decisió del braç militar -que era el seu- de sotmetre's a Felip V. Perduda la guerra, li confiscaren els béns i, el 1715, ell i el seu germà Antoni foren acusats de conspiració, multats i desterrat el 1715 a Lleó. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i d'Espuny-Claramunt, Josep Antoni de (Barcelona, 1668 – 1741) Noble. Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d'Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà. Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat. El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt (1708). Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713. Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos. Alliberat (1721), el 1725 li foren retornats els béns confiscats. Hom li ha atribuït la redacció dels Annals Consulars de Barcelona. Era germà d'Antoni i de Carles. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ribera y de Toledo, Diego de (Lleó, Castella, s XV - Segòvia, Castella, 1543) Bisbe de Mallorca (1507-11). Era degà de l'església de Lleó quan fou promogut a bisbe de Mallorca. Sembla que no residí mai a l'illa; primer tingué com a substitut Miquel Morro, d'Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d'ésser reconquerida. Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Patti (Sicília) i inquisidor. Es conserven alguns decrets seus. 95 CATALUNYA / PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Faig, Joan Maria (Barcelona, 1919 - Worcester, EUA, 25/jun/1989) Geòleg i monjo benedictí. Estudià geologia a la Universitat de Barcelona (1943), on també es doctorà el 1986. Estudià inicialment el Pliocè continental de l'Alt Empordà (1945), el Quaternari de la comarca del Maresme (1945), la geologia de les serralades bètiques segons les idees de P. Fallot (1948), i la sèrie del Plioplistocè de la costa nord-est de la Península (1950). Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic (1947) i s'especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII. Posteriorment ingressà a l'orde benedictí, on adoptà com a nom de religió el de Stanislaus. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Font, Josep (l'Albí, Garrigues, 1887 - Bilbao, País Basc, s XX) Pintor. Fill d'un organista. A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix. De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s'instal·là a Bilbao, on fundà la galeria d'art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils. Conreà sobretot l'aquarel·la de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de S. de Albi. Exposà sovint a Bilbao. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Jordà, Antoni (Barcelona, 15/gen/1920 - ) Escriptor. Fill d'Ignasi Ribera i Rovira. Fou un dels fundadors i director de la revista cultural clandestina "Antologia" (1974). Col·laborà com a corresponsal a "La Nostra Revista", de Mèxic. Publicà poesia, prosa, obres dramàtiques, assaig i novel·les. Autor d'Els homes peixos (1954), sobre submarinisme. Ha estat un dels capdavanters a Catalunya en la investigació dels temes sobre ovnis, que ha divulgat en obres en castellà, a més d'altres llibres i traduccions de ciència-ficció. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Llobet, Ramon (Sabadell, Vallès Occidental, 1884 – 1957) Escriptor. Fou director del "Diari de Sabadell" i fundador de "Teatralia". Publicà poesia: Rebroll (1906), Del meu camí (1914), Ègloga (1915) i Poemes i llegendes (1916), i escriví obres teatrals com Lluites rurals (1914), La festa major de Vilaflorida (1922) i Muntanyes imaginàries (1933), i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Maneja, Antoni (Barcelona, 1873 – Madrid, 1956) Músic i director d'orquestra. Deixeble d'Antoni Nicolau, debutà a Sabadell com a director d'orquestra l'any 1896 i al cap de poc anà a Alemanya, on es relacionà amb la família Wagner i dirigí obres musicals (a Munic). En tornar a Barcelona, col·laborà activament amb l'Associació Wagneriana (1901). Dirigí al Liceu, on estrenà Borus Gudonov (1915) i Le nozze di Figaro (1916). L'any 1924 va ésser nomenat director de l'Orquestra d'Estudis Simfònics. Dirigí també a 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Miró, Cosme (la Plana, Berguedà, 1842 - l'Albí, Garrigues, 1923) Músic. Fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida. Dirigí el Teatre Principal de Barcelona (1873-76), el Gran Teatre del Liceu (1876-77) i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu. Actuà com a organista a l'Albi. És autor d'un Rèquiem, una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana, estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L'Esparver (1883), damunt un text de Feliu i Codina. També escriví les obres escèniques La Manescala i Clymenea i la comèdia màgica La pata de cabra, que assolí un èxit immens. Compongué les simfonies Belona i Taormina. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Miró, Josep (la Plana, Berguedà, 1839 – Barcelona, 1921) Músic i compositor. Es formà a l'Escolania de Montserrat i fou deixeble de Josep Marraco i de Mateu Ferrer. Fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i presidí la claveriana Societat Euterpe. La seva producció, àmplia i eclèctica, comprèn obres simfòniques, música religiosa i música escènica. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribera i Piferrer, Joan de (País Valencià, 1811 – Madrid ?, 1880) Enginyer. Dirigí les obres del canal d'Isabel II. Era inspector general del cos d'enginyers de camins, canals i ports. A Madrid projectà la reforma del parc del Retiro. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Rovira, Ignasi (Castellbell i el Vilar, Bages, 1880 – Barcelona, 1942) Advocat, poeta i periodista. De jove visqué a Portugal i fou el principal lusòfil català del s XX i el qui treballà més per la interrelació entre ambdués llengües i cultures. Fundà el Casal Català de Lisboa (1907) i els Jovestels, branca de l'escoltisme català. Escriví a "El Poble Català", "La Noche" i "La Veu de Catalunya". A més a més d'una munió de versions 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Sans, Josep (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1852 – Madrid, 1912) Cirurgià. Assolí un gran prestigi pels seus estudis professionals. Fou catedràtic de clínica quirúrgica a la universitat de Madrid. Pertanyia a la Reial Acadèmia de Medicina. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribera i Tarragó, Julià (Carcaixent, Ribera Alta, 1858 - la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1934) Historiador, arabista i musicòleg. Catedràtic a les universitats de Saragossa (1887) i Madrid (1905) i director, amb Francisco Codera, de la Biblioteca Arábigo-Hispana (11 volums, 1882-95). Inicià els estudis històrics sobre cultura hispanomusulmana (La enseñanza entre los musulmanes españoles, 1893; Bibliófilos y bibliotecas de la España musulmana, 1896), treballà per demostrar l'existència del dialecte mussàrab (Cancionero de Abencuzmán, 1912) i realitzà les primeres investigacions sobre la lírica arabigoandalusa. Entre els seus estudis de musicologia sobresurt Música de las Cantigas (1922). 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribera i Villaró, Joan de Déu (Manresa, Bages, 1879 - Catalunya, 1948) Pedagog i escriptor. Destacà especialment per la seva tasca en pro del millorament dels textos escolars. Són innombrables les seves obres sobre didàctica, teoria de l'educació, història de la pedagogia, etc., d'entre les quals cal esmentar Estudios pedagógicos, El libro, su historia e influencia educativa, Las ciencias exactas en España, Balmes pedagogo, Dupanloup y Fenelon considerados como pedagogos. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA
109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riberada d'Avall (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Veïnat, pròxim a la vila. 110 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riberal, el (Rosselló) Plana al·luvial que s'estén al llarg de les valls fluvials de l'Aglí, la Tet, el Rard i el Tec, s'eixampla cap a la costa, i queda situada entre les terres pantanoses de la Salanca i les terres seques dels Aspres. Els dipòsits de sedimentació, renovats per inundacions periòdiques, i les terres, fangoses i sobretot profundes, determinen la fertilitat del sòl (generalment hi ha dues collites l'any). Aquest factor, juntament amb un clima favorable i la facilitat per al regatge (gràcies a les capes freàtiques i a les aigües d'origen muntanyós), ha afavorit l'establiment d'una agricultura intensiva, que és la principal riquesa d'aquest sector. Els principals productes són la verdura i la fruita. El fruiter més abundant és l'albercoquer, el qual es troba als horts, al mig de les vinyes (que ocupen els sectors entre les valls fluvials) i sobretot a les vores dels Aspres. Hi ha cooperatives agràries. El primer centre comercial, així com el principal nucli, és Perpinyà, on a més s'han establert -així com a Elna- indústries conserveres per a l'aprofitament dels productes. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riberal de Faitús, el (Llanars, Ripollès) Caseria, vora Faitús.
Anar a: [ Ribe ] [ Ribelles, E ] [ Ribelles, R ] [ Ribera, la ] [ Ribera de M ] [ Ribera i F ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Riber i Campins, Llorenç
Ribera, Juan de
Ribera Alta, la
Ribera Baixa, la
Ribera d'Ebre