|
|
|
Anar a: [ Sorr ] [ Sors ] [ Sos ] [ Sote ] [ Sou ] [ Stu ] Si em fos atorgada la saviesa amb la condició de guardar-la i de no transmetre-la, la refusaria. (Sèneca) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sorre (Sort, Pallars Sobirà) Poble (1.066 m alt), fins el 1976 havia pertangut al terme d’Altron. És situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna. Hom té notícia d’un castell de Sorre. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sorreigs, riera de (Osona) Curs d'aigua de la comarca, afluent dretà del Ter, que neix al vessant oest del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès. Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons, del qual surt, ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic. S'uneix al seu col·lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sorribas, Joan Baptista (València, 1631 – 1678) Prelat i frare carmelità. Professà el 1647. Era doctor en teologia. Fou predicador de Carles II. El 1674 fou promogut al bisbat d'Empúries (Sardenya). Publicà el manual Perfecto cura de almas (1665) i Sermones varios (1668). Deixà inèdits escrits religiosos en castellà i en llatí. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Sorribas i Zaidín, Joan Antoni (Calassanç, Llitera, 1835 - Barcelona, v 1900) Advocat. Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat (1865-72) i secretari de la vila de Gràcia (1865-67). S'establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com "El Correo Español", i publicà la revista "El Consultor del Municipio y del Contribuyente". El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - HISTÒRIA Sorribes (Castellar del Riu, Berguedà) Antiga quadra, a l'oest del terme, a la vall de l'aigua de Llinars, entre els antics termes de Llinars de l'Aiguadora i de Sant Martí de Canals. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sorribes, colònia (Ripoll, Ripollès) Colònia febril, situada a 700 m al nord-oest de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol. Fou fundada al començament del s. XX per l'empresa d'automòbils La Hispano-Suïssa. Després la fàbrica fou ocupada en una gran part per les instal·lacions de La Farga Casanova i la resta per les de FAHIALSA. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sorribes, Francesc (Catalunya, s XVI) Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II i Felip III. Amb el grau de mestre de camp, comandà un terç. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sorribes, Josep (Catalunya, s XVII) Militar. Serví a Flandes. Més tard participà a les campanyes contra França. Amb el grau de mestre de camp assistia al setge de Salses de 1639. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sorribes de Lavansa (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Poble (995 m alt) i cap del municipi, a redós de l'església parroquial de Sant Martí de Lavansa, a l'extrem oriental del municipi. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sorribes i Gramatge, Vicent (València, 1903 – 1986) Eclesiàstic i escriptor. Rector de Rocafort des del 1942. És autor de llibres piadosós: l'Eucologi, Missal valencià (1951), La devoció valenciana a sant Roc (1956), Salve Sancta Parens (1957), sobre la devoció mariana de Jaume I, i La missa del Poble (1959). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sorribes i Rovira, Felip de (Barcelona, s XVI - s XVII) Polític. De família noble empobrida, probablement fill de Felip de Sorribes i Descoll. Era membre del Consell de Cent; actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona. Més tard (1638) fou cònsol català de l'Alguer i participà (1639) en el setge de Salses. Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona (1645), Foren germans seus Francesc i Josep. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sorribes i Rovira, Francesc de (Barcelona, s XVI - v 1646) Polític i militar. Germà de Felip. El 1635 representà el Consell de Cent, al qual pertanyia, per demanar a la Generalitat la major atenció a l'observança de les constitucions catalanes. En 1639-40 formà part de diverses ambaixades de la ciutat per protestar dels excessos dels terços espanyols. Després d'esclatar la guerra dels Segadors s'allistà com a capità d'infanteria. Tingué un paper de gran relleu en les operacions per frenar l'avanç de l'exèrcit del marquès de Los Vélez. Fou l'encarregat d'aplegar els contingents del Penedès i retirar-los a Martorell, pel gen/1641. El 1643 fou elegit administrador de la Taula de Barcelona. El 1645, essent Conseller en Cap el seu germà, caigué malalt de gravetat. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sors, Ferran Veure> Sorts i Muntades, Josep Ferran. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sors, Joan Andreu (Barcelona, s XV) Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona. Al claustre de la catedral féu construir la notable capella de Sant Sebastià i Santa Tecla, tancada amb una reixa excel·lent, amb un retaule encomanat a Jaume Huguet i un arquibanc de fusta molt remarcable, avui en una capella interior. Les obres foren enllestides devers el 1480. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sors, Lleonard de Veure> Sorts, Lleonard de. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sort, la (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Santuari de la Mare de Déu de la Sort, al nord de la vila, a la qual l'uneix un passeig. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sort, Pere Berenguer (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s XV - Catalunya, s XV) Cavaller. Prengué el partit de la generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1462 acudí a sumar-se al setge de la Força de Girona, establert pel comte de Pallars. El 17/jun, dia de Corpus, el fracassat atac de conjunt contra la Força, comandava l'escomesa adreçada al portal de la torre Gironella. Alçat el setge, fou conseller de l'estat major del comte de Pallars. El 1463, després d'una estada a Barcelona, de la qual fou defensor durant el primer setge dels joanistes, fou enviat al front de l'Empordà amb altres capitans. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
25 ANDORRA - GEOGRAFIA Sorteny, vall de (Ordino, Andorra) Coma, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d'Ordino. Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (pic del Salt, 2 767 m alt; pic de la Serrera, 2 914 m) i de la serra que separa les valls d'Ordino i de Canillo (coll de la Mina, port de Riu, cresta de l'Estanyó). És drenada pel riu de Sorteny (que s'uneix al de Rialb poc abans del Serrat). Sota la cresta de l'Estanyó hi ha l'estanyó de Sorteny. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sorts, Jacint (Manresa, Bages, s XVIII – 1767) Escultor. Nom amb què és conegut Jacint Miquel i Sorts. L'any 1744 li fou encomanada la talla d'un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa. A la mateixa ciutat féu el retaule major de l'església de Sant Miquel i l'escut, en alabastre, de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat. Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sorts, les (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Llogaret (1.219 m alt), 1 km al sud del poble d'Alinyà. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Sorts, les (Vilallonga del Camp, Tarragonès) Antic terme, esmentat el segle XVIII. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sorts, Lleonard de (Catalunya, s XV - d 1458) Escriptor. Uixer d'armes d'Alfons el Magnànim, va prendre part a la conquesta de Nàpols (1443). En establir-s'hi, el rei hi restà sempre en relació. De la seva obra n'han pervingut setze composicions i dos poemes extensos: l'Elogi d'Alfons de Cardona, obra de contingut moral, i 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sos (Sessué, Alta Ribagorça) Poble, a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l'Éssera, al sud-est del cap del municipi. De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la capella de Santa Llúcia. A mitjan s XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
34 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sosa, la (Llitera) Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del Cinca. Neix al peu de la serra de la Sosa de Sanui, i corre en direcció nord-est - sud-oest, fins a desguassar vora Montsó (Aragó). L'aigua és d'alta salinitat. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sossís (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble, a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís, de carbó, tancades el decenni dels anys 1950. La seva església (Santa Maria) depenia de la parròquia de Montsor; en depenia l’antic terme de Baiarri. El canal de Sossís, que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís (que té una potència instal·lada de 3.000 kW i una producció mitjana de 20.000.000 de kWh). Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sostres i Maluquer, Josep Maria (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1915 – Barcelona, 1984) Arquitecte. D'entre les seves obres, d'un estil progressivament proper al neoplasticisme, destaquen la casa Agustí de Sitges (1955), uns motels a Torredembarra (1957) o la casa Iranzo a la Ciutat Diagonal de Barcelona (1957). Formà 39 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sot, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial concedit el 1688 a Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva, comtessa de Sinarques, morta sense fills el 1729, sobre la seva baronia de Sot de Ferrer, la qual havia passat als Lladró de Pallars per enllaç amb els Ferrer. Passà als Trenor, marquesos de Cerdanyola. 40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
42 CATALUNYA - CULTURA Sota de Bastos, La (Barcelona, 1990 - ) Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs Jordi Cardoner i Xavier Tur. Ha presentat els espectacles: Liliana i Macuerdo (1990), Urim-Tumim, K-lorro (1991), Cap de burro (1992), Iaio rojo, La fàbula del santet (1993), Maurizia i Pessic d’infern (1994). 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sotamargarida (Palamós, Baix Empordà) Veure> Margarida, cala. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sotanut (Prullans, Baixa Cerdanya) Veïnat, al nord-oest i molt prop del poble. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sota-ribes (Sant Pere de Ribes, Garraf) Caseria, a l'oest del nucli urbà, vora la riera de Ribes. 46 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sotelo, marquesat de (País Valencià) Títol concedit el 1791 a Felip Amorós i Darder (mort el 1806) en representació de la seva muller Teresa Sotelo, morta el 1805. Passà (1892) als Sousa i es troba vacant. El cinquè marquès, el contraalmirall Carles Sousa i Álvarez (València 1862 - 1937), fou alcalde de València durant la Dictadura. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soteras i Maurí, Josep (Barcelona, 23/abr/1907 - 11/mar/1989) Arquitecte. Obtingué el títol professional el 1930. Fou nomenat arquitecte en cap del Servei d'Estudis i Projectes de l'Agrupació de Vialitat de l'Ajuntament de Barcelona. Juntament amb Francesc Mitjans, projectà el nou estadi del F.C. Barcelona, inaugurat el 1957. També projectà el Palau dels Esports de Barcelona (1955) i el de Madrid (1959). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Soternes (València, Horta) Partida i antic llogaret (ant: Soterna), a l'oest de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella. S'originà al s XV al voltant del santuari de Sant Miquel (que és l'únic que resta de la població). Per tal com n'eren senyors els Cerdà de Tallada, al s XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet. 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Soterrani (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, a l'est de la ciutat, entre les partides de Tacsida i Almalafa. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Soterranya, la (Vall d'Albaida) Serra (782 m alt) que separa les valls d'Ontinyent i de Bocairent. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sotllo (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Vall de la vall Ferrera, on hi ha l'estany de Sotllo, d'origen glacial. Rep com a emissàries les aigües procedents de l'estany d'Estats. Situat a 2.390 m alt, al vessant meridional de la pica d'Estats i del pic de Sotllo (3.073 m alt), al límit fronterer amb França. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Soto, El (Ademús, Racó) Caseria, al nord-est de la vila, a la dreta del Túria. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sotomayor, Ildefonso de (Carmona, Andalusia, s XVII – Barcelona, 1682) Eclesiàstic. fou bisbe d'Arborea (Sardenya) del 1657 al 1663, any en què passà a la diòcesi de Barcelona, que regí fins a la seva mort. Publicà una Vida de san Pedro Nolasco (1674) i un Edicto en què se prohibeix... menjar, berenar... beure en les iglésies, capelles i ermites (1681). 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sotomayor, Lluís de (València, 1635 – Madrid, 1673) Pintor. Deixeble d'Esteve Marc a València i de Carreño de Madrid. Alternà la seva producció entre València i Madrid, on s'establí els darrers anys de la seva vida. Pintà un Sant Cristòfor i un Sant Agustí amb Crist i la Verge, per a les monges Agustines de València. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sotorra, Joan (Barcelona ?, 1819 - Catalunya, s XIX) Escriptor. Deixeble d'Eudald Jaumeandreu, publicà obres de tema polític en les quals, dins una òptica liberal moderada, es mostrà partidari de la llei sàlica, com Los varones en el trono (1842) i El trono. Defensa de la ley sálica (1850). Publicà també Historia... de D. Guillermo Oliver (1841) i un Juicio crítico... sobre el casamiento de Isabel II (1846), on propugnava com a rei-consort l'Infant Carles Lluís de Borbó. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Soubiranne, Pere (Ceret, Vallespir, 18/gen/1828 – 18/jun/1893) Eclesiàstic. Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari. Nomenat aquest bisbe d’Orleans (1856), el seguí i fou nomenat vicari general. Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soulere i Martí, Pere (Barcelona, 1912 – 1969) Pintor i escultor. Format a Belles Arts i a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Hom li premià l'escultura Dona asseguda a l'Exposició de Primavera de Barcelona el 1933. Amplià estudis de pintura a l'acadèmia Julian, de París (des del 1935). Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l'Escola de Belles Arts des del 1942. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sous (Albanyà, Alt Empordà) Despoblat, situat als vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu del Mont, a l'extrem oriental del terme de l'antic municipi de Bassegoda. L'església parroquial és des del 1833 la sala capitular de l'antic monestir de Sant Llorenç del Mont, completament arruïnat. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soveix (Pont de Bar, Alt Urgell) Caseria i antic poble, fins al 1970 era del terme de Toloriu, prop de Bar. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sovelles (les Llosses, Ripollès) Poble, als vessants septentrionals de la serra de Massagalls, al sud del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Spagnoletto Sobrenom del pintor valencià Josep de Ribera i Cucó. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Spiteri i Galíano, Vicent (Alacant, 11/des/1917 - 8/nov/2003) Músic i director d'orquestra. Estudià a Madrid i després a Siena (Itàlia). Formà part, com a instrumentista, de la Banda Municipal de Madrid i de l'Orquestra Nacional. L'any 1958 succeí al mestre Arbós en la direcció de l'Orquesta Simfónica de Madrid, amb la qual estrenà a Alacant diversos premis "Oscar Esplà". Dirigí l'Orquestra Simfònica de Londres, la de Filadèlfia, la Nacional de Río de Janeiro i la de Buenos Aires, entre d'altres. Des del 1966 fou catedràtic de Conjunt Vocal i Instrumental del Real Conservatorio de Madrid. 69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Sport (Barcelona, 24/nov/1979 - ) Diari esportiu. Editat per Ediciones Deportivas SA, empresa filial del Grup Zeta. Entre el 1991 i el 1997 va distribuir a Catalunya el suplement setmanal "Sport Català", que posteriorment passà a ser mensual després d'una renovació. Imprès a Castellbisbal, Alacant, Ciudad Real, Madrid, Saragossa, Vigo i Tenerife. El 1999 canvià el seu format inicial per un de més gran. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Stolf, Francesc (País Valencià, s XVIII - País Valencià, s XVIII) Escultor. Actiu a València durant la residència en aquesta ciutat de l'arxiduc Carles. Col·laborà amb Konrad Rudolf en la construcció de la façana de la seu de València, per a la qual obrà les estàtues de Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Bertran i Sant Llorenç. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Stolz i Seguí, Ramon (València, 1872 – 1924) Pintor. Fill d'un tècnic alemany instal·lat a València el 1865. Es formà a Sant Carles i a Madrid (San Fernando). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra (1897-99). Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. Fou premiat a les exposicions nacionals de Madrid i obtingué medalles d'or de l'Exposició Regional Valenciana del 1909 i a la del Centenario de la Independència, de Mèxic, el 1910. Fou el pare de Ramon Stolz i Viciano. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Store i Alloza, Emili (Barcelona, 1899 – 1963) Joier, escultor i pintor. Format a Barcelona, París i Brussel·les. El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Fou premiat també en la VI Triennale de Milà (1936). Membre 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Strauch i Vidal, Ramon (Tarragona, 1760 - Vallirana, Baix Llobregat, 1823) Prelat. Ingressà al convent franciscà de Palma de Mallorca, i hi ensenyà teologia a l'Estudi General. Durant la seva estada a l'illa publicà "El Semanario Cristiano Popular de Mallorca" (1813-14) i "El Semanario Político" (1813-17). El 1816 fou nomenat bisbe de Vic. Traduí obres sobre la Revolució francesa, de la qual fou un gran detractor. El 1820 escriví un Catecismo popular. Morí assassinat. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Strohecker i Socías, Lluís (Barcelona, 24/nov/1924 - Portbou, Alt Empordà, 9/ago/1979) Pintor. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts i a l'Acadèmia Tàrrega. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1948. N'ha fet d'altres a l'estranger, amb bon èxit. També practicà l'escultura. 77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Studia Monastica (Montserrat, Bages, 1959 - ) Revista semestral d'investigació del monaquisme, d'àmbit internacional, publicada per l'abadia de Montserrat. Fou fundada per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins al 1969. Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes. 78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Studia Papyrologica (Sant Cugat del Vallès, Vallés Occidental, 1962 - ) Revista publicada pel seminari de papirologia de la facultat de teologia dels jesuïtes. Fou fundada i dirigida pel pare Josep O'Callaghan. Conté articles de la matèria i sobre l'antiguitat clàssica i cristiana greco-llatina. 79 CATALUNYA - EMPRESA
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Su (Riner, Solsonès) Poble (721 m alt) i antiga quadra, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el lloc de Sant Just d'Ardèvol. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Suagres (Bèlgida, Vall d'Albaida) Masia i despoblat, vora el límit amb el terme d'Otos. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Suárez, Antoni (València, v 1748 – 1808) Erudit. Estudià escultura a l'Acadèmia de Sant Carles i fou mestre del col·legi d'argenters. Es dedicà al descobriment de peces arqueològiques, algunes de les quals comunicà al comte de Lumiares. Escriví Adiciones a la obra "Resumen histórico de la fundación y antigüedades de Valencia" (1805). 83 EUROPA - BIOGRAFIA Suárez de Figueroa y Dormer, Lorenzo (Londres, Anglaterra, 1559 - Castella, 1607) Dignatari. Duc de Feria. Del 1596 al 1602 fou el virrei de Catalunya i com a tal presidí el trànsit al regnat de Felip III, que li ratificà el nomenament (1598). Durant el seu mandat s'esdevingué la guerra amb la coalició de Greenwich (1596-98) i se celebraren Corts a Barcelona (1599). Fou destituït del càrrec i substituït per l'arquebisbe de Tarragona (16/abr/1602) pel fet d'haver ordenat l'empresonament dels diputats catalans que impugnaren cinc de les constitucions proposades a les Corts. Fou també virrei de Sicília (1602-06). 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Suaris, Isabel (País Valencià, s XV) Dama. Fou una figura molt coneguda als cenacles literaris. Tingué correspondència culta amb Bernat Fenollar. Ha estat citada als poemes d'aquest escriptor, així com amb un de Simó Pastor i en un anònim castellà, que la lloa per la seva gran bellesa. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Suau, Bernat (València, s XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Subarra, serra de (Bell-lloc del Pla / Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Serra (502 m alt) que limita pel nord-est el pla de l'Arc, al límit dels dos municipis. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Subenuix, coma de (Espot, Pallars Sobirà) Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d'Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça). És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l'estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l'estany de Subenuix. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subies, Miquel de (Catalunya, s XVII - v 1707) Militar. Addicte a la casa d'Àustria, participà en les campanyes de Lleida (1705) i signà, amb Manuel Desvalls, el document de capitulació dels Borbons. Lluità també a l'Aragó (1706), i en el període 1706-07 participà en diverses campanyes al sud del Principat, on sembla que morí.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sorribas i Roig, Sebastià
Sors i Ferrer, Antoni
Sort
Sorts i Muntades, Josep Ferran
Sos i Baynat, Vicent
Soses
Sot de Ferrer
Sot de Xera
Soto i Ab-ach, Serafí Maria de
Soto i Arandiga, Ramon de
Soto i Iborra, Vicent
Stegmann, Tilbert Dídac
Stolz i Viciano, Ramon
Subias i Fages, Antoni
Subias i Galter, Joan